fisic, -a adj e nm : que concernís las causas materialas, lo còrs uman, la fisica.

fisica nf : sciéncia qu'estúdia las proprietats de la matèria, de l'espaci e del temps.

fisical, -a adj, cf Ubaud Dicort : « physique, qui appartient à la physique » TdF. (v. fisic)

fisicament : d'un biais fisic.

fisician, -a : persona especializada en fisica.

FISICO- : forma prefixada del grèc phusis (natura)

fisicomatematic, -a : relatiu, -iva a la fisica e a la quimia.

fisicomatematica : matematicas aplicadas a la fisica.

fisicomecanic, -a : relatiu, -iva a la fisica e a las matematicas.

fisicoquimia : quimica fisica.

fisicoquimic, -a : relatiu, -iva a la quimica fisica.

fisicoteologia : doctrina que vòl provar l'existéncia de Dieu a partir de la beutat e de l'armonia de l'univèrs.

fisicoteologic, -a : relatiu, -iva a la fisicoteologia.

Pròvas fisicoteologicas.

FISIO- : forma prefixada del grèc phusis (natura)

fisiocracia nf , cf Ubaud Dicort : « physiocratie » (Rapin)

fisiocrata nm, cf Ubaud Dicort : « physiocrate » (Rapin)

fisiografia : descripcion geomorfologica d'una region.

fisiologia : sciéncia qu'estúdia las fonccions dels organs en lor estat normal de vida.

fisiologic, -a : relatiu, -iva a la fisiologia.

fisiologicament : segon las leis de la fisiologia.

fisiologista adj e n (m. e f.) : especialista (m. e f.) de fisiologia.

fisionomia : ensemble de las caracteristicas de la figura de q.q. ; aspècte general de q.q. o de quicòm.

fisionomic, -a : relatiu, -iva a la cara (figura) de q.q.

fisionomicament (abs. Dicort) : de mercé la fisionomia.

fisionomista adj e n (m. e f.) : que se soven aisidament de la fisionomia de q.q.

fisiopatologia : estudi del fonccionament de l'organisme pendent la malautiá.

fisioterapia nf, cf Ubaud Dicort : « physiothérapie » (Rapin)

-FISISME : forma sufixada del grèc phusis (natura) v. monofisisme.

FISO- : forma prefixada del grèc phusa (vesicula ; botariga)

fisoïde, -da (abs. Dicort) : en forma de vesicula o de botariga.

fisquet nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, sifflet du maître d’équipage » TdF

fissa 1 nf (Alibert) : mena de pèira negra fenduda e sembla-carbon ;

fissa 2 nf (Alibert) : fissada / fissadura v. pus bas.

fissa-fissa nf, cf Ubaud Dicort : « piqûre répétée » (v.  TdF ‘fisso-fisso’)

fissada : picada / picadura / ponchada ; lançada / lancejada.

fissador : intrument de caladaire.

fissadura nf : fissada v. çaisús, « piqûre, piqûre d’abeille » TdF.

fissaire, -aira [~ -airitz] adj e n : planta, animal o persona que fissa (t. a.)

fissal : fissada v. çaisús.

fissalhon nm, cf Ubaud Dicort : « frelon, v. cabridan » (v. TdF)

fissalusèrp nm, cf Ubaud Dicort : « (qui pique les lézards) petit couteau pointu  » TdF ‘fissa-lesert’

fissant, -a : que fissa (t. a.)

fissar (v. tr.) : picar / ponchar ; balhar un brave còp de foet.

L'ortiga, l'abelha, la vipèra... fissan.

D'unas paraulas fissan tanben.

fissar (se) : se ponchar.

fissard : paraula que fissa.

fissa sèrp [fissasèrp] nm (v. Alibert e TdF ‘fisso-serp’) : mena d'insècte (Libellula)

fissa tèrra [fissatèrra] nm : agram (Cynodon dactylon)

FISSI- : forma prefixada del latin fissus (fendut)

fissibilitat nf : natura de çò fissible.

fissible, -bla / fissil, -a adj  : que se fendascla aisidament en lamèlas ; que pòt subir una fission nucleara.

La lausa es una pèira fissila.

Lo plutonium e l'uranium son de matèrias fissilas.

fissidactil, -a : (aucèls) dotat, -ada de dets separats.

fissil, -a adj : v. fissible.

fissilitat nf : estat de çò fissil.

La fissilitat de la lausa.

fission nf : accion de se fendre o de se desintegrar.

fissipar, -a : que se reprodusís per division de son pròpri còrs.

Los protozoaris son fissipars.

fissiparitat nf : forma de multiplicacion o de generacion que l'organisme i se divisa en doas partidas.

fissipède, -da : dotat, -ada de pès divisats en dets ungulats (en parlant de mamifèrs)

fissiròstre (m. e f.) : aucèl dotat, -ada d'un bèc cort e fendut.

fissolar (v. tr.) : picar / ponchar / agulhonar.

fisson : dart (R. III, 12) ; lenga de sèrp ; ponchon ; agulhon.

Brandir lo fisson (la lenga) : denigrar.

fissonada : fissal / fissada (t. a.)

 

fissonar (v. tr.) : ponchar ; dardar ; taravelar / taraudar.

fissonatge (abs. Dicort) : accion de fissonar, de taravelar, de taraudar.

fissonejar v, cf Ubaud Dicort : v. fissonar. (v. TdF jos ‘fissouna’)

fissonenc, -a adj : que poncha ; que mordís ; en forma de dart.

fissonenca nf : dart / agulhon (v. TdF).

fissòt : pèira sistrosa que forma lo ponde de las sisas de carbon.

« fissura » (fr.) : v. flesca - fenda - fendilha.

fissut, -uda : que poncha.

fist nm, cf Ubaud Dicort : « hochequeue marseillais, oiseau ; rousseline de Buffon, oiseau ; becfigue, v. bècafiga ; roitelet, v. reipetit » (v. TdF)

fista nf, cf Ubaud Dicort : « fesse, en style burlesque » TdF

Ma fista ! ma foi, en style familier. (v. Ubaud Dicort e TdF)

fiston 1, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « enfant gâté, enfant qui use de finesse, petit drôle, fripon, onne ; rapporteur, délateur ; cocu » (v. TdF)

fiston 2 nm (abs. TdF) : (l.p.) favorit / minhard / minhòt d'un pederasta.

fistonariá 1 nf, cf Ubaud Dicort : « gâterie, friponnerie » (v. TdF)

fistonariá 2 / fistonatge (l.p.) (los 2, abs. TdF) : pederastia.

fistonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, regarder du coin de l’œil et à la dérobée, v. fintonejar ; écornifler, flibuster quelqu’un, v. escorniflar » (v. TdF)

fistonet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit fripon, petite friponne » TdF

fistula (R. VI, 285) : conduit ulcerat e estrech que fa comunicar anormalament un organ amb un autre o amb lo defòra ; canal artificial en general.

fistular, -a adj (Laus ; abs. Dicort) : relatiu,-iva a una fistula. (v. fistulari)

fistulari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : v. fistular.

fistulizacion : formacion d'una fistula.

fistulografia : examèn radiologic d'una fistula.

fistulós, -osa adj : que presenta una fistula.

Una ulcèra fistulosa.

-FIT : forma sufixada del grèc phytòn (planta). v. litofit.

fita 1 nf : cotolina (mena d'aucèl) (Anthus pratensis). (v. fitas)

fita 2 nf, cf Ubaud Dicort : « pierre druidique droite, menhir [v. pèira ficada] » TdF. (v. fitas)

fitas nf pl : grep (engordiment a causa del freg)

Aver las fitas : aver grep.

En fitas, transi. (v. Ubaud Dicort e Alibert)

FITO- : forma prefixada del grèc phyton (planta)

fitobiologia : estudi de la matèria viva vegetala e de sas fonccions.

fitobiologista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de fitobiologia.

fitocenòsi (f.) : fitosociologia v. pus luènh.

fitocida (m.) : tot çò utilizat per far perir d'èrbas marridas.

fitoecologia : estudi de l'ambient relatiu a la vegetacion.

fitofag, -a adj : (insècte) que s'avida (que se noirís) de plantas.

fitofagia : accion de s'avidar (de se noirir) de plantas.

fitofarmacia nf, cf Ubaud Dicort : « phytopharmacie » (Per Noste)

fitogeografia nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) phytogéographie » (Per Noste)

fitofisiologia : fisiologia vegetala.

fitogèn, -a : que tira son origina de vegetals.

Ròca fitogèna.

fitogeograf, -a : especialista (m. e f.) de fitogeografia.

fitogeografia : sciéncia de la distribucion de las plantas sus Tèrra.

fitogeografic, -a : relatiu, -iva a la fitogeografia.

fitografia : botanica descriptiva.

fitoira nf (abs. Dicort) : v. fichoira.

fitoirar v (abs. Dicort) e derivats : v. fichoirar.

fitoirejar (v. tr.) (abs. Dicort) : frequentatiu de fitoirar. (v. fichoirejar)

fitòl : alcoòl obtengut dins l'idrolisi de la clorifilla.

fitologia : botanica (estudi scientific de las plantas)

fiton nm : cici (mena d'aucelon) (Anthus arboreus)

fitormona (abs. Dicort) : nom generic de las ormonas vegetalas.

fitoparasit : animal o vegetal parasit d'una planta.

fitopatologia : estudi de las malautiás de las plantas.

fitoplancton : plancton vegetal.

fitor nm : (vin de Fitor 11), cf Ubaud Dicort, « fitou ».

fitosanitari, -ària : relatiu, -iva a la santat dels vegetals.

fitosociologia : estudi de las associacions vegetalas.

fitosteròl : nom generic dels steròls d'origina vegetala.

fitotaxonomia : taxonomia vegetala.

fitoterapeuta (m. e f.) : medecin especialista de fitoterapia.

fitoterapia : tractament de las malautiás per las plantas.

fitozoari nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) phytozoaire » (Per Noste)

fitre 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ficher, euphémisme de fotre » (v. TdF)

fitre ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « fichtre ! peste ! » TdF jos ‘fitre’

fitrut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « fichu, ue » TdF jos ‘fitre’

« fiugastar » : v. filgastar.