« fin » 1 prep  : v. fins.

fin 2 nf : lo punt o lo moment que quicòm i s'acaba.

N’aguèt ni fin ni pausa, d’aquí que, il n’eut ni paix ni trève, jusqu’à ce que. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pauso’)

A totas fins, à la fin des fins. (v. TdF jos ‘fin 1’)

A mala fin : a la tota fin : finalament.

Far fin de quicòm o de q.q. : l'acabar ; lo tuar.

Far bona fin : se'n tirar, capitar, prosperar...

Far mala fin : se'n tirar pas, morir miserablament.

A longa fin / fin finala : finalament, en fin, a la tota fin.

A fin de : per tal de / per que / pr'amor de.

Per fin de / per a fin de, afin de. (v. Alibert Gram, p. 241)

A fin que / per fin que / per a fin que, afin que. (v. Alibert Gram, p. 248)

fin del mond nf (v. TdF ‘fin-dòu-mounde’) : caecum (budèl gròs). (v. p. 20, 2°, c.).

fin 3, -a adj : prim, -a / tèunhe, -a ; blos, -a ; subtil, -a ; plan ensenhat, -ada ; rusat,-ada ; adrech, -a.

Pluèja fina.

Farina fina.

Argent fin.

Vista fina.

Aurelha fina.

Òme fin.

fina nf : aigardent fina. (v. la nòta de grand).

fina amor (f.) : amor cortés dels trobadors (sublimacion morala, a mens literària, de l'amor) v. jòi.

finada nf, cf Ubaud Dicort : « finale » (Alibert)

final, -a adj : qu'es a la fin de quicòm / qu'acaba quicòm.

finala nf : sillaba darrièira ; nòta darrièira ; espròva darrièira.

finalament : fin finala / en conclusion.

finale (en musica) nm, cf Ubaud Dicort :  « nm, finale »

finalisme : doctrina qu'afortís qu'una finalitat existís, que de causas finalas trabalhan dins l'univèrs e dins tota vida, que tot es ordenat a una fin determinada.

finalista 1 (que crei al finalisme) adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « finaliste » (v. Rapin). (v. teleologic)

finalista 2 n (m. e f.) : esportiu, -iva, o candidat, -ata, qu'arriba a l'espròva finala.

finalitat nf : fin (objècte, intencion) de quicòm ; relacion de la fin als mejans.

finalizacion : doctrina filosofica basada sus l'idèa de finalitat.

finalizar (v. tr. e intr.) : balhar una finalitat a quicòm ; aver una finalitat.

finament : d'un biais fin.

finança : argent que ne dispausan una persona, un grop, un Estat... ; profession d'una persona que maneja d'argent ; lo mond de l'argent.

finançament : biais, accion o resulta de finançar.

finançar (v. tr.) : amonedar (procurar las finanças per un afar) ; manejar las finanças d'un afar.

financièr, -ièira (adj. e subs.) : relatiu, -iva a la finança o a las finanças ; banquièr, -ièira ; capitalista (m. e f.)

Embarrasses financièrs.

Equilibri financièr.

financièirament adv, cf Ubaud Dicort : « financièrement » (Rapin)

finar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tromper, v. afinar » (v. TdF fina’)

finar (se) v pron : « n’oser pas dire, n’oser pas faire quelque chose à cause de quelqu’un qui en impose » TdF jos ‘fina’

finard, -a / finàs, -assa adj : persona que finasseja.

finassar (v. intr.) : jogar al pus coquin.

finassariá : coquinariá / engana.

finassàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « grand finasseur, v. finòcha » (v. TdF)

finassejaire, -aira : coquinàs, -assa.

finassejar (v. intr.) : frequentatiu de finassar.

finassièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. finassàs. (v. TdF jos ‘finassas’)

finasson, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « finaud, aude » TdF

finassòt, - a adj e n, cf Ubaud Dicort : (v. finasson)

finaudèl, -a adj e n : rusat, -ada ; « délié, ée, finement fait, aite, délicat, ate » TdF.

finaudèla : mena de castanha.

finaudelejar v, cf Ubaud Dicort : v intr, « faire le finaud » (v. Rapin e Palay)

finèla nf adj e n, cf Ubaud Dicort : « traille d’un bac, v. tralha 2 » TdF finello’

finés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Finlàndia ; persona sortida dels païses del pus nòrd d'Euròpa ; lenga dels Fineses de Finlàndia.

Un Finés.

Una Finesa.

finesa nf / finesor (abs. Dicort) : qualitat de quicòm o de q.q. de fin. (v. finor)

finet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « finet, ette, un peu fin, ine » (v. TdF)

fineta : mena d'estòfa.

finètis ~ finètus nm adj e n, cf Ubaud Dicort : « finaud, v. finòcha » (v. TdF)

finfa : vam ; ardor ; jòia / alegria.

finfara (Alibert) [finfarra nf (v. Ubaud Dicort e TdF)]: mena de boscarida.

finfarauda nf, cf Ubaud Dicort : « oiseau connu dans la Dordogne, v. finfarra ? » TdF suppl

finholada nf, cf Ubaud Dicort : « chose raffinée, chant affecté » TdF fignoulado’

finholaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui raffine sur tout, qui veut ou qui prétend faire mieux que les autres ; petit-maître, élégant, ante, fashionable » TdF

finholança nf, cf Ubaud Dicort : « raffinement, mise élégante, amour de la toilette, afféterie » TdF

finholar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, raffiner, polir, perfectionner, embellir ; subtiliser, parler en termes recherchés ; avoir une mise élégante, faire le petit-maître » TdF

finholar (se) v pron : « se raffiner ; s’adoniser » TdF jos ‘fignoula’

finholatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de subtiliser, de parler en termes recherchés » TdF

finholejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire le petit-maître » TdF

finicion (t. tecn) : accion de finir quicòm minimosament ; natura de çò finit minimosament.

Trabalhs de finicion.

finida : fin ; conclusion ; mòrt ; clas.

Dins d'unes vilatges, sonan encara las finidas.

finidor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui finira ; à finir » (L. 186)

finiment nm : acabament.

finimond nm [ ~ fin del mond] (v. Ubaud Dicort) : v. fin del mond ; fin del mond (v. Alibert).  

finir (v. tr. e intr.) : acabar.

Finir un trabalh.

Finir dins la misèria.

Finís que mordís (occ.) : finís per mordir.

finir (se) : s'acabar.

finison nf, cf Ubaud Dicort : « action de finir, fin » TdF jos ‘finicioun’

finissatge nm, cf Ubaud Dicort : « finissage » (Per Noste)

 

 

finissença nf, cf Ubaud Dicort : « fin d’un livre ou d’un récit, terminaison » TdF

finissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « décadent, -e » (Faure)

finit 1, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « fini ; accompli, ie, achevé, ée, parfait, aite » TdF jos fini’

finit 2 nm, cf Ubaud Dicort : « fini, ce qui est fini, achevé, limité » TdF

finitud nf (t. tecn. de folosofia) : caractèr de çò finit (limitat) ; caractèr de l'existéncia umana / consciéncia de la mòrt.

finjan nm, cf Ubaud Dicort : « soucoupe d’une tasse à café, v. sieton » (v. TdF)

finòcha adj e n, cf Ubaud Dicort : « finaud, aude » TdF

finochariá nf, cf Ubaud Dicort : « finasserie » TdF

finochós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « trop fin, ine, léger, ère, mince, en parlant d’une étoffe ; finasseur, euse » TdF

finolet nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena de socam.

finon nm, cf Ubaud Dicort : « cordonnet, cordelette, ficelle » TdF

finor nf, cf Ubaud Dicort : « qualité de ce qui est fin, finesse » TdF

finòt, -a adj e n : pro fin, -a / pro rusat, -ada / pro astuciós, -osa.

Finòta (Serafinòta) : doble diminutiu de l.p. per Serafina.

fins prep, cf Ubaud Dicort : « jusque » (Alibert)

Fins ara (v. p. 21) : entrò ara.

fins a (prep.) : entrò a

Fins a Tolosa : entrò a Tolosa.

fins que (conj.) : « jusqu’à ce que » TdF jos ‘fin 2’

Fins que venga : entrò que venga.

fint [veire fench, cf Ubaud Dicort], -a : p.p. de fintar [.

finta nf, cf Ubaud Dicort : accion o resulta de fénher, de simular, d'espiar.

fintacatonièiras n, cf Ubaud Dicort : « celui qui va aux écoutes, qui examine en flairant » TdF finto-c...’

fintacima nf, cf Ubaud Dicort : « extrême cime, point culminant, apogée » TdF finto-cimo’

fintacimeta nf, cf Ubaud Dicort : (v. fintacima)

fintaire, -aira adj e n : persona que finta, qu'espia.

fintanèla nf  : guinèla, « sentinelle » (Lagarde).

Far fintanèla (Alibert) : far guinèla.

fintar (v. tr. e intr.) : fénher (simular) ; far lo semblant ; balançar (esitar) ; espiar.

« fintèrna » : v. fautèrna.

fintís, -issa adj : de ficcion.

fintonar / fintonejar (v. intr.) : rusar ; espiar ; agachar pertot en flairant.

fintonejaire, -aira adj e n : persona o animal que rusa ; qu'espia ; qu'agacha pertot en flairant.

fintonejar (v. intr.) : v. fintonar.

« fiòc » : v. fòc / fuòc.

fiol nm, cf Ubaud Dicort : « fuel / fioul » (Laus, Per Noste)

fiòla (R. III, 333) : botelhon / flascon.

fiolada : contengut d'una fiòla.

fiolaire, -aira [~ -airitz] n : persona que beu a la botelha.

fiolar (v. tr.) : beure a la botelha. (# fiular)

fiolar (se) : se pintar / se bandar.

fiolet : toat (conduit sosterranh per las immondícias) ; airal que i se carrejan las immondícias.

fioleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite fiole » TdF

fion nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « petite corde, v. finon » TdF ; matafions / batafion (caduna de las cordèlas d'una vela que servisson per la diminuir) ; mot que fissa [v. fions] ; lanha ; adreça ; abitud ; gaubi / aptitud / disposicion ; bona manièira.

fion de (al -) loc prep, cf Ubaud Dicort : « à la manière de » (Alibert)

fiona nf, cf Ubaud Dicort : « feuille d’oignon ou de poireau, v. fuèlha » (v. TdF)

fionada : mot que fissa (s.f.)

fionar (v. tr.) : fissar (s. f.) ; se trufar.

fions nm pl, cf Ubaud Dicort : « lazzi, piques » (Brun Glossari Oc-Fr)

Mandar de fions, piquer par des paroles, agacer, taquiner (v. TdF)

Tirar fions, lancer des traits. (v. Ubaud Dicort e Per Noste)

fioritura nf, cf Ubaud Dicort : « fioriture » (Laus)

fiquejar, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, craindre, v. crénher » (v. TdF)

fiques ! interj, cf Ubaud Dicort : « bigre ! sapristi ! » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. ficre 2)

fiquesa nf, cf Ubaud Dicort : besucarieta / bachiqueleta ; neciardariá. (v. TdF jos ‘ficheso’)

fir ! (interj.) : mena d'exclamacion.

firbèc : mena d'aucèl (Muscipara parva)

firma nf, cf Ubaud Dicort : « firme » (Rapin)

firmament (R. VI, 285) : vòuta celèsta.

fis, fissa adj, cf Ubaud Dicort : « fixe » TdF fisse’. (v. fixe)

fisa : fisança ; esper ; fe ; presompcion ; suposicion.

fisabilitat nf, cf Ubaud Dicort : « fiabilité » (Lèbre, Sèrras-Ess.)

fisable, -bla : persona o causa que l'òm i se pòt fisar.

fisalia nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) physalie » (Laus)

fisança : accion de fisar quicòm a q.q. o de se fisar de q.q. ; assegurança ; fe ; esper ; presompcion ; suposicion.

Un òme de fisança : un òme fisable.

fisançar v, cf Ubaud Dicort : v. fiançar. (v. TdF fisança’)

fisançós, -osa : plen de fisança / presomptuós, -osa.

fisar (v. tr.) : abandonar quicòm a q.q. en comptant sus el

Te fisi mos dròlles per una setmana de vacanças.

fisar (se) : metre sa fisança en quicòm o en q.q.

fisc (R. III, 334) : tesaur public ; administracion encargada de la percepcion de las talhas.

fisca nf, cf Ubaud Dicort : « vieux filet qu’on joint au bas des tonainas, du côté qui touche le fond de la mer » (v. TdF fisco 1’)

Metre en fisca, mettre en pièces, en ruines, en déroute. (v. TdF)

fiscal, -a adj (R. III, 334) : relatiu, -iva al tesaur public ; « riche, cossu, ue, distingué, ée, en style familier » TdF fiscau’.

fiscalament adv, cf Ubaud Dicort : « fiscalement » (v. fiscal)

fiscalista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort (v. fisc) : « fiscaliste » (Sèrras-Ess.)

fiscalitat nf : ensemble de las leis per la percepcion de las talhas.

fiscalizacion : accion o resulta de fiscalizar.

fiscalizador, -airitz (abs. Dicort) : que fiscaliza.

Lei fiscalizairitz.

fiscalizar (v. tr.) : sometre a un contraròtle fiscal ; far pagar de talhas.

fiscèla (del lat. fiscella) (abs. Dicort) : forma etimologica de faissèla. (v. TdF jos ‘fiscello’)

fisèl, -a (arc. {L. 190} o lit.) adj, cf Ubaud Dicort : v. fidèl 2. (v. TdF jos ‘fidèu 2’

fiselitat nf, cf Ubaud Dicort : « fidélité » (Laus). (v. fidelitat)

FISI- : forma prefixada del grèc phusis (natura)

-FISI : forma sufixada del grèc phusis (natura) v. ipofisi.