|
||||
|
|
|
|
|
|
« fin » 1 prep : v. fins. fin 2 nf : lo punt o lo moment que quicòm i s'acaba. N’aguèt ni fin ni pausa, d’aquí que, il n’eut ni paix ni trève, jusqu’à ce que. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pauso’) A totas fins, à la fin des fins. (v. TdF jos ‘fin 1’) A mala fin : a la tota fin : finalament. Far fin de quicòm o de q.q. : l'acabar ; lo tuar. Far bona fin : se'n tirar, capitar, prosperar... Far mala fin : se'n tirar pas, morir miserablament. A longa fin / fin finala : finalament, en fin, a la tota fin. A fin de : per tal de / per que / pr'amor de. Per fin de / per a fin de, afin de. (v. Alibert Gram, p. 241) A fin que / per fin que / per a fin que, afin que. (v. Alibert Gram, p. 248) fin del mond nf (v. p. 20, 2°, c.) (v. TdF ‘fin-dòu-mounde’) : caecum (budèl gròs). fin 3, -a adj : prim, -a / tèunhe, -a ; blos, -a ; subtil, -a ; plan ensenhat, -ada ; rusat,-ada ; adrech, -a. Pluèja fina. Farina fina. Argent fin. Vista fina. Aurelha fina. Òme fin. fina nf : aigardent fina. (v. la nòta de grand). fina amor (f.) : amor cortés dels trobadors (sublimacion morala, a mens literària, de l'amor) v. jòi. finada nf, cf Ubaud Dicort : « finale » (Alibert) final, -a adj : qu'es a la fin de quicòm / qu'acaba quicòm. finala nf : sillaba darrièira ; nòta darrièira ; espròva darrièira. finalament adv : fin finala / en conclusion. finale (en musica) nm, cf Ubaud Dicort : « nm, finale » finalisme : doctrina qu'afortís qu'una finalitat existís, que de causas finalas trabalhan dins l'univèrs e dins tota vida, que tot es ordenat a una fin determinada. finalista 1 (que crei al finalisme) adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « finaliste » (v. Rapin). (v. teleologic) finalista 2 n (m. e f.) : esportiu, -iva, o candidat, -ata, qu'arriba a l'espròva finala. finalitat nf : fin (objècte, intencion) de quicòm ; relacion de la fin als mejans. finalizacion : doctrina filosofica basada sus l'idèa de finalitat. finalizar (v. tr. e intr.) : balhar una finalitat a quicòm ; aver una finalitat. finament : d'un biais fin. finança : argent que ne dispausan una persona, un grop, un Estat... ; profession d'una persona que maneja d'argent ; lo mond de l'argent. finançament : biais, accion o resulta de finançar. finançar (v. tr.) : amonedar (procurar las finanças per un afar) ; manejar las finanças d'un afar. financièr, -ièira (adj. e subs.) : relatiu, -iva a la finança o a las finanças ; banquièr, -ièira ; capitalista (m. e f.) Embarrasses financièrs. Equilibri financièr. financièirament adv, cf Ubaud Dicort : « financièrement » (Rapin) finar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tromper, v. afinar » (v. TdF ‘fina’) finar (se) v pron : « n’oser pas dire, n’oser pas faire quelque chose à cause de quelqu’un qui en impose » TdF jos ‘fina’ finard, -a / finàs, -assa adj : persona que finasseja. finassar (v. intr.) : jogar al pus coquin. finassariá : coquinariá / engana. finassàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « grand finasseur, v. finòcha » (v. TdF) finassejaire, -aira : coquinàs, -assa. finassejar (v. intr.) : frequentatiu de finassar. finassièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. finassàs. (v. TdF jos ‘finassas’) finasson, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « finaud, aude » TdF finassòt, - a adj e n, cf Ubaud Dicort : (v. finasson) finaudèl, -a adj e n : rusat, -ada ; « délié, ée, finement fait, aite, délicat, ate » TdF. finaudèla : mena de castanha. finaudelejar v, cf Ubaud Dicort : v intr, « faire le finaud » (v. Rapin e Palay) finèla nf adj e n, cf Ubaud Dicort : « traille d’un bac, v. tralha 2 » TdF ‘finello’ finés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Finlàndia ; persona sortida dels païses del pus nòrd d'Euròpa ; lenga dels Fineses de Finlàndia. Un Finés. Una Finesa. finesa nf / finesor (abs. Dicort) : qualitat de quicòm o de q.q. de fin. (v. finor) finet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « finet, ette, un peu fin, ine » (v. TdF) fineta : mena d'estòfa. finètis ~ finètus nm adj e n, cf Ubaud Dicort : « finaud, v. finòcha » (v. TdF) finfa : vam ; ardor ; jòia / alegria. finfara (Alibert) [finfarra nf (v. Ubaud Dicort e TdF)]: mena de boscarida. finfarauda nf, cf Ubaud Dicort : « oiseau connu dans la Dordogne, v. finfarra ? » TdF suppl finholada nf, cf Ubaud Dicort : « chose raffinée, chant affecté » TdF ‘fignoulado’ finholaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui raffine sur tout, qui veut ou qui prétend faire mieux que les autres ; petit-maître, élégant, ante, fashionable » TdF finholança nf, cf Ubaud Dicort : « raffinement, mise élégante, amour de la toilette, afféterie » TdF finholar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, raffiner, polir, perfectionner, embellir ; subtiliser, parler en termes recherchés ; avoir une mise élégante, faire le petit-maître » TdF finholar (se) v pron : « se raffiner ; s’adoniser » TdF jos ‘fignoula’ finholatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de subtiliser, de parler en termes recherchés » TdF finholejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire le petit-maître » TdF finicion (t. tecn) : accion de finir quicòm minimosament ; natura de çò finit minimosament. Trabalhs de finicion. finida : fin ; conclusion ; mòrt ; clas. Dins d'unes vilatges, sonan encara las finidas. finidor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui finira ; à finir » (L. 186) finiment nm : acabament. finimond nm [ ~ fin del mond] (v. Ubaud Dicort) : v. fin del mond ; fin del mond (v. Alibert). finir (v. tr. e intr.) : acabar. Finir un trabalh. Finir dins la misèria. Finís que mordís (occ.) : finís per mordir. finir (se) : s'acabar. finison nf, cf Ubaud Dicort : « action de finir, fin » TdF jos ‘finicioun’ finissatge nm, cf Ubaud Dicort : « finissage » (Per Noste) finissença nf, cf Ubaud Dicort : « fin d’un livre ou d’un récit, terminaison » TdF
|
|
finissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « décadent, -e » (Faure) finit 1, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « fini ; accompli, ie, achevé, ée, parfait, aite » TdF jos fini’ finit 2 nm, cf Ubaud Dicort : « fini, ce qui est fini, achevé, limité » TdF finitud nf (t. tecn. de folosofia) : caractèr de çò finit (limitat) ; caractèr de l'existéncia umana / consciéncia de la mòrt. finjan nm, cf Ubaud Dicort : « soucoupe d’une tasse à café, v. sieton » (v. TdF) finòcha adj e n, cf Ubaud Dicort : « finaud, aude » TdF finochariá nf, cf Ubaud Dicort : « finasserie » TdF finochós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « trop fin, ine, léger, ère, mince, en parlant d’une étoffe ; finasseur, euse » TdF finolet nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena de socam. finon nm, cf Ubaud Dicort : « cordonnet, cordelette, ficelle » TdF finor nf, cf Ubaud Dicort : « qualité de ce qui est fin, finesse » TdF finòt, -a adj e n : pro fin, -a / pro rusat, -ada / pro astuciós, -osa. Finòta (< Serafinòta) : doble diminutiu de l.p. per Serafina. fins prep, cf Ubaud Dicort : « jusque » (Alibert) Fins ara (v. p. 21) : entrò ara. fins a (prep.) : entrò a Fins a Tolosa : entrò a Tolosa. fins que (conj.) : « jusqu’à ce que » TdF jos ‘fin 2’ Fins que venga : entrò que venga. fint [veire fench, cf Ubaud Dicort], -a : p.p. de fintar [. finta nf, cf Ubaud Dicort : accion o resulta de fénher, de simular, d'espiar. fintacatonièiras n, cf Ubaud Dicort : « celui qui va aux écoutes, qui examine en flairant » TdF ‘finto-ca...’ fintacima nf, cf Ubaud Dicort : « extrême cime, point culminant, apogée » TdF ‘finto-cimo’ fintacimeta nf, cf Ubaud Dicort : (v. fintacima) fintaire, -aira adj e n : persona que finta, qu'espia. fintanèla nf : guinèla, « sentinelle » (Lagarde). Far fintanèla (Alibert) : far guinèla. fintar (v. tr. e intr.) : fénher (simular) ; far lo semblant ; balançar (esitar) ; espiar. « fintèrna » : v. fautèrna. fintís, -issa adj : de ficcion. fintonar / fintonejar (v. intr.) : rusar ; espiar ; agachar pertot en flairant. fintonejaire, -aira adj e n : persona o animal que rusa ; qu'espia ; qu'agacha pertot en flairant. fintonejar (v. intr.) : v. fintonar. « fiòc » : v. fòc / fuòc. fiol nm, cf Ubaud Dicort : « fuel / fioul » (Laus, Per Noste) fiòla (R. III, 333) : botelhon / flascon. fiolada : contengut d'una fiòla. fiolaire, -aira [~ -airitz] n : persona que beu a la botelha. fiolar (v. tr.) : beure a la botelha. (# fiular) fiolar (se) : se pintar / se bandar. fiolet : toat (conduit sosterranh per las immondícias) ; airal que i se carrejan las immondícias. fioleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite fiole » TdF fion nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « petite corde, v. finon » TdF ; matafions / batafion (caduna de las cordèlas d'una vela que servisson per la diminuir) ; mot que fissa [v. fions] ; lanha ; adreça ; abitud ; gaubi / aptitud / disposicion ; bona manièira. fion de (al -) loc prep, cf Ubaud Dicort : « à la manière de » (Alibert) fiona nf, cf Ubaud Dicort : « feuille d’oignon ou de poireau, v. fuèlha » (v. TdF) fionada : mot que fissa (s.f.) fionar (v. tr.) : fissar (s. f.) ; se trufar. fions nm pl, cf Ubaud Dicort : « lazzi, piques » (Brun Glossari Oc-Fr) Mandar de fions, piquer par des paroles, agacer, taquiner (v. TdF) Tirar fions, lancer des traits. (v. Ubaud Dicort e Per Noste) fioritura nf, cf Ubaud Dicort : « fioriture » (Laus) fiquejar, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, craindre, v. crénher » (v. TdF) fiques ! interj, cf Ubaud Dicort : « bigre ! sapristi ! » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. ficre 2) fiquesa nf, cf Ubaud Dicort : besucarieta / bachiqueleta ; neciardariá. (v. TdF jos ‘ficheso’) fir ! (interj.) : mena d'exclamacion. firbèc : mena d'aucèl (Muscipara parva) firma nf, cf Ubaud Dicort : « firme » (Rapin) firmament (R. VI, 285) : vòuta celèsta. fis, fissa adj, cf Ubaud Dicort : « fixe » TdF ‘fisse’. (v. fixe) fisa : fisança ; esper ; fe ; presompcion ; suposicion. fisabilitat nf, cf Ubaud Dicort : « fiabilité » (Lèbre, Sèrras-Ess.) fisable, -bla : persona o causa que l'òm i se pòt fisar. fisalia nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) physalie » (Laus) fisança : accion de fisar quicòm a q.q. o de se fisar de q.q. ; assegurança ; fe ; esper ; presompcion ; suposicion. Un òme de fisança : un òme fisable. fisançar v, cf Ubaud Dicort : v. fiançar. (v. TdF ‘fisança’) fisançós, -osa : plen de fisança / presomptuós, -osa. fisar (v. tr.) : abandonar quicòm a q.q. en comptant sus el Te fisi mos dròlles per una setmana de vacanças. fisar (se) : metre sa fisança en quicòm o en q.q. fisc (R. III, 334) : tesaur public ; administracion encargada de la percepcion de las talhas. fisca nf, cf Ubaud Dicort : « vieux filet qu’on joint au bas des tonainas, du côté qui touche le fond de la mer » (v. TdF ‘fisco 1’) Metre en fisca, mettre en pièces, en ruines, en déroute. (v. TdF) fiscal, -a adj (R. III, 334) : relatiu, -iva al tesaur public ; « riche, cossu, ue, distingué, ée, en style familier » TdF ‘fiscau’. fiscalament adv, cf Ubaud Dicort : « fiscalement » (v. fiscal) fiscalista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort (v. fisc) : « fiscaliste » (Sèrras-Ess.) fiscalitat nf : ensemble de las leis per la percepcion de las talhas. fiscalizacion : accion o resulta de fiscalizar. fiscalizador, -airitz (abs. Dicort) : que fiscaliza. Lei fiscalizairitz. fiscalizar (v. tr.) : sometre a un contraròtle fiscal ; far pagar de talhas. fiscèla (del lat. fiscella) (abs. Dicort) : forma etimologica de faissèla. (v. TdF jos ‘fiscello’) fisèl, -a (arc. {L. 190} o lit.) adj, cf Ubaud Dicort : v. fidèl 2. (v. TdF jos ‘fidèu 2’ fiselitat nf, cf Ubaud Dicort : « fidélité » (Laus). (v. fidelitat) FISI- : forma prefixada del grèc phusis (natura) -FISI : forma sufixada del grèc phusis (natura) v. ipofisi.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|