fifor, fiforla adj e n  (v. TdF e Alibert) [Ubaud Dicort : fifor o fiforla] : cambafin,-a / destricat,-ada (plan vestit, -ida)

fiforlada (abs. Dicort) (pej.) : comportament de cambafin, -a (pej.)

figa : frucha de la figuièira ; peisses de mar : (Perca Vanloo) ; (Sciaena aquila) ; (Holocentrus fasciatus)

Far la figa : rafir lo nas / far la pòta (èsser pas content) ; se trufar de q.q. (amb lo det gròs entre lo guinhaire e lo grandussa)

Badar la figa : dugar / badar, « bayer aux corneilles ». (v. TdF jos ‘bada’)

Es figa d'un autre panièr : es quicòm mai !

Mièja figa mièg rasim : ni cabra ni boc.

Aquel non pèla pas figa, celui-là n’est pas content, n’a pas l’air content. (v. TdF jos ‘figo’)

figa cabral (v. la nòta de grand) [figa cabrau nf, cf Ubaud Dicort] / figa d’ase / figa de pòrc nf : figa salvatja.

figa d'agost : figa de la culhida segonda.

figa d'ase : figa salvatja, v. çai sus (figa cabrau).

figa d'aur : autra mena de figa.

figa d’Espanha / figa de Turc nf, cf Ubaud Dicort : « figue d’Inde, figue du cactus opuntia » (v. TdF jos ‘figo-d’Espagno’)

figa de Barbaria : figa d’India. (v. figa d’Espanha)

figa de borraud  (abs. Dicort) : mena de figa negra de l'endedins vermelh. (v. borraud)

figa de cotèl : mena de figa negra longaruda.

figa de crabufièr : figa ròsa.

figa de Marselha : mena de figa blanca.

figa de pòrc : figa cabral.

figa de Sant Joan : mena de figa gròssa.

figa de Turc nf : v. figa d’Espanha.

figa del long pecol : figa de la coa longa. (v. TdF jos ‘figo-de-long-pecou’)

figa linhana nf, cf Ubaud Dicort : « figue attachée au bout d’une ligne qu’en temps de carnaval un masque présente aux enfants qui doivent la happer avec les dents » TdF ‘lignano’

figa melada : figa seca.

figaflor (f.) (Alibert ; abs. Dicort) : borraud (figa aboriva que ven al mes de junh) (v. flor-figa)

figairada : rebrot de figuièira.

figairassa ~ figuieirassa nf, cf Ubaud Dicort : « grand figuier, vieux figuier » TdF ‘figueirasso’

figairòla nf, cf Ubaud Dicort : v. figuieireta.

figairon / figuieiret nm : « arum » (v. Ubaud Lexic n. bot. p. 34). (v. figuieiron)

figareda : airal plantat de figuièiras.

figaret : mena de castanhièr.

figareta : frucha del figaret.

figassa nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise figue, grosse figue » TdF

figassejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui va voler des figues, maraudeur » TdF

figassejar (v. intr.) (v. TdF) : panar de figas ; culhir de figas per las far secar.

figassièr [, -ièira n, cf Ubaud Dicort p. 152] : persona que culhís de figas.

figatada : cagada de caval.

figauriòl (TdF ‘figo-lauriòu’ ; abs. Dicort) : auriòl manjafiga (mena d'aucèl) (Oriolus oriolus) (v. auriòl)

figon nm : figa pichona.

figueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite figue, v. figon ; petite bouteille longue où l’on met les essences et les essais d’huile » TdF

figuièira nf, cf Ubaud Dicort : « figuier » TdF ‘figuiero’

figuièira cabrau nf, cf Ubaud Dicort : « caprifiguier, figuier sauvage » TdF ‘figuiero-cabrau’

figuièira d’ase nf, cf Ubaud Dicort : v. figuièira de pòrc. (v. TdF jos ‘figuiero’)

figuièira de Barbariá nf, cf Ubaud Dicort : « figuier d’Inde, raquette » TdF.  (v.  figa d’Espanha)

figuièira de pòrc nf, cf Ubaud Dicort : « figuier sauvage » TdF jos ‘figuiero’

figuieirada nf, cf Ubaud Dicort : « récolte d’un figuier ; rejeton ou plant d’un figuier » TdF ‘figueirado’

figuieirar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, cueillir des figues pour les faire sécher » TdF ‘figueira’

figuieirassa nf, cf Ubaud Dicort : v. figairassa.

figuieiret nm : v. figairon.

figuieireta nf, cf Ubaud Dicort : « petit figuier » TdF jos ‘figueirolo’

figuieiron nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : (Arum italicum) ; (Arum maculatum) (v. TdF ‘figueiroun’)

figuièr, -ièira n : mena d'arbre (Ficus Carica)

figuièr cabrau nm, cf Ubaud Dicort : « caprifiguier » (v. figuièira cabrau)

figuièr de Barbaria : (Opuntia vulgaris) (v. figuièira de Barbariá)

figura (R. III, 323) : forma visibla d'un còrs ; representacion d'una forma / image (t. a.) ; carta de jogar imajada ; persona de renom ; estil imajat ; expression imajada ; biais de dansar ; cara.

figurable, -bla : que pòt èsser representat per un image.

figuracion (R. III, 323) : representacion ; trabalh de figurant ; ensemble dels figurants.

figuradament : d'un biais figurat.

figuraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « portraitiste » (Rapin, Per Noste)

figuralifre, -fra adj, cf Ubaud Dicort : (v. figura cara e lifre)

figurant, -a : personatge mut de teatre o de cinemà.

figurar 1 (v. tr.) (R. III, 323) : representar.

figurar (se) : s'imaginar.

O me figuravi pas aital.

Figura-te que sa femna l'a abandonat.

figurar 2 (v. intr.) : èsser figurant / far de figuracion.

figurassa : figura gròssa.

figurat 1, -ada : p.p. del vèrb figurar.

Lo sens figurat.

figurat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de grammaire, figuré » TdF. (v. çai sus)

figuratiu, -iva adj (R. III, 323) : lo contrari d'abstrach / abstrait.

figurativament (R. III, 323) : d'un biais figuratiu.

figuret nm / figureta nf, cf Ubaud Dicort : « petite figure, figure charmante, minois » TdF jos ‘figurouno’

 

 

 

figurina : santon.

figurisme nm, cf Ubaud Dicort : « figurisme » (Rapin)

figurista n  (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « figuriste » (Rapin)

figurona nf : figura pichona. (v. jos figuret)

FIL-  : forma prefixada del mot grec philòs (amic) v. filantròp - filosofia [v. FILO- (1)].

-FIL  : forma sufixada del mot grec philòs (amic) v. occitanofil – catalanofil – bibliofil. 

fil / fial (Basic ; abs. Dicort) nm : brin long e tèunhe de matèria textila tòrça (lin, lana, cambe...) o de matèria plastica o metallica estirada fin ; talh d'un instrument ; idèa generala. (v. TdF jos ‘fiéu’)

Fil d’aram, fil de fer. (v. Ubaud Dicort e Rapin)

Fil de fèr.

Fil de coire.

Fil d'un rasor.

Fil de lana.

Fil conductor.

Fil d'un discors.

Fil de la vida.

De fil en cordura, de fil en aiguille, consécutivement ». (v. fial)

Èstre a fil drech amb qualqu’un, vivre en bons temes avec quelqu’un.

(los 2, v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘fiéu 1’)

fila : tièira / rengada / seguida (ensemble de personas o de causas una darrièr l'autra en linha drecha) ; mast ; fusta ; arbre drech e nautquilhat.

Una fila de soldats.

A la fila (loc. adv.) : un darrièr l'autre.

filable, -bla (R. III, 325) : que pòt èsser filat, -ada.

filachon nm : filandra. (e non pas « filament » (fr.))

filactèri nm : tròç de pergamin amb d'extraches de la Lei que portavan los Josieus al braç o sul front.

filada (t. tecn de filaire) : filassa ; accion de far de filassa ; cambe o lin que garnisson una conolha ; quantitat de filassa donada a filar.

filadièira nf, cf Ubaud Dicort : « embarcation à fond plat, en usage sur la Garonne » TdF ‘filadiero’

filadís nm : çò qu'es estat filat.

filadoira nf : filaira / fialaira ; conolha (v. TdF) ; maquina de filar.

filador nm, filadoira (v. filadoira) : banhadoira de filassa, « petit godet, contenant une éponge imbibée d’eau où la fileuse de chanvre ou de lin trempe ses doigts pour ménager sa salive » (Azaïs ‘filadou’) ; filaire / fialaire de profession (v. TdF jos ‘fieladou’) ; maquina de filar.

filadura nf : « filure, qualité de la cose filée » ; matèria de filar ; chanvre ou laine préparés pour être filés ; filage, v. filatge » (v. TdF jos ‘fieladuro’).

filagròs adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « prodigue » TdF ‘fielo-gros’

filaire, -aira [~ -airitz] n, cf Ubaud Dicort / fialaire, -a (abs. Dicort) : persona que fila.

filairitz nf (L. 189) (v. çai sus) : filaira / fialaira.

filairon nm, cf Ubaud Dicort : « vrille de la vigne, filament, cirre » TdF ‘fieleiroun’

filament nm, cf Ubaud Dicort : « filament » (Laus, Basic) ; filament (d’ampoule électrique) » (Per Noste). « filament »: v. filandra.

filamentós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « filamenteux, -euse » (Laus).  « filamentós » : v. filandrós.

filandièr (abs. Dicort e TdF), filandièira nf : filaire, -a / fialaire, -a.

filandra : fibra ; telha.

filandrejar (v. intr.) : èsser telhut.

filandron nm, cf Ubaud Dicort : « petit filament, vrille de la vigne ou d’autre plante » TdF ‘fielandroun’

filandrós, -osa : telhut, -uda.

filangra / filarga : filandra. v. pus naut.

filanha (plt.) : (Rhamnus alaternus)

filantròp, -a adj e n : persona qu'aima los autres e que los ajuda.

filantropia : amor dels autres en general.

filantropic, -a : relatiu, -iva a la filantropia.

filantropicament : d'un biais filantropic.

filaprim adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « économe ; pomme de terre dont les germes grêles et filamenteux sont inféconds » TdF ‘fielo-prim’

filar (v. tr.) : cambiar una fibra en fil.

filarga nf : v. filangra. (v. TdF jos ‘fielandro’)

filariá nf : trabalh de filatge.

filària 1 nf (v. Ubaud Dicort) (plt.) (del lat. filaria) : aladèrn ; (abusivament) olivastre ; (Rhamnus alaternus) ; (Phillyrea angustifolia) ; (Ph. latifolia) ; (Ph. media) ;

filària 2 nf : vèrm tropical parasit, long e tèunhe coma un fil, e que viu jos la pèl d'unes vertebrats.

filariosi [filariòsi] (f.) : preséncia de filàrias de l'òme dins lo sang.

filarmonia : associacion de concèrts musicals.

filarmonic, -a : relatiu, -iva a la filarmonia.

filàs : filat de pesca o de caça.

filassa nf : fil de lin, de cambe, de jute... filat a una extremitat e destinat a èsser tescut.

filasson nm, cf Ubaud Dicort : « petit myre, poisson de mer » TdF ‘fielassoun’

filat nm : aplech per la pesca o per la caça.

filata : fusta longa.

filatelia : colleccion e estudi dels sagèls postals (timbres)

filatelic, -a : relatiu, -iva a la filatelia.

Correspondéncia filatelica.

filatelista (m. e f.) : persona que fa la colleccion dels timbres.

filatge : resulta de l'operacion de filar.

filatièr nm, -ièira : teissièr, -ièira / teisseire, -a / teissedre, -a.

filatura : airal que i se filan las matèrias textilas ; ensemble de las operacions de far per cambiar las fibras en fil / fial.

-FILAXI : forma sufixada del grèc phylaxis (prevencion) v. profilaxi.

filbasta : primièira cordura grossièira abans de cordurar fin ; primièr postam provisòri.

filbastar (v. tr.) : cordurar grossièirament en fasent de punts bravament estirats ; desgrossir un trabalh ; trabalhar grossièirament.

filejar (v. intr.) : començar de filar (far de fials) en parlant de la vinha, dels manhans, de las aranhas, de las plantas...

filellèn, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « philhellène » (Per Noste)

filellenisme nm, cf Ubaud Dicort : « philhellénisme » (Rapin)