|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
fibrolipòma (m.) : lipòma que conten fòrça teissut conjonctiu. fibròma (m.) : tumor benigna formada unicament de teissut conjonctiu. fibromatós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « fibromateux,
euse » (v. fibròma) fibromatòsi (f.) : desvolopament de fòrça tumors fibrosas. fibromiòma (m.) : nom generic de tumors uterinas benignas. fibromixòma (m.) : tumor complèxa que pòt èsser maligna. fibroplasia : produccion de teissut fibrós. fibrós, -osa : telhut, -uda / filandrós, -osa (que conten de fibras) ; que consistís en fibras. Carn fibrosa. Legum fibrós. fibrosarcòma (m.) : tumor maligna del teissut conjonctiu. fibroscòpi (m.) : varietat d'endoscòpi. fibroscopia (f.) : exploracion visuala amb un fibroscòpi. fibròsi (f.) : transformacion fibrosa d'un teissut conjonctiu ; formacion de teissut fibrós en general. fibrositi (f.) : inflamacion d'un teissut fibrós. fibrotorax (m.) : envasiment d'un paumon per un teissut fibrós espés. fibrovascular, -a : format, -ada de fibras e de vases. fibula (f.) : « fibule » (Laus) ; denominacion internacionala del peronè (l.p.) -FIC : forma sufixada del latin facere (far) v. malefic - onorific - pacific.
fic : tumor dels arbres, de las plantas o d'unes animals. Fic del fraisse. Fic del caval. Fic del moton... fica : pal. -FICACION : forma sufixada del latin facere (far)
v. modificacion - pacificacion. ficadura nf, cf Ubaud Dicort :
« marque » (L. 189) ficaira nf, cf Ubaud Dicort :
« femme qui met les dents aux cardes » TdF ficalh : aficalh (cròc de bast) ficança nf, cf Ubaud Dicort :
« fixation, fixité ; savoir-faire, talent, adresse,
bon sens » TdF ficant, -a adj : reborsièr, -ièira /
contrariant, -a (R. II, 468). ficapertot nm, cf Ubaud Dicort :
« verrou, v. ferrolh » (v. TdF ‘fico-pertout’) -FICAR : forma sufixada del latin facere (far) v. modificar - pacificar. ficar (v. tr.) : espintar (far dintrar
quicòm dins quicòm mai) ; enfonzar / plantar / metre ;
contrariar (R. II, 468) ;
embestiar / molestar (R. IV, 247). ficar (se) : s'espintar / se plantar ; se trufar ; se virar de... ficassal : nhòca / còp. ficatrais nm, cf Ubaud Dicort :
« savouret, os de boucherie dont on se sert plusieurs fois pour
assaisonner la soupe » (v. TdF suppl) ficcion nf (R. III, 305) : imaginacion / invencion / faula / conte... Ficcion poetica. Viure dins la ficcion. ficèla nf (v. Ubaud Dicort e Basic) : « ficelle, cordelette, v. cordeta, linheta ; argent, quibus, v. arbilha » (v. TdF ‘ficello’ e ‘feissello’). « ficèla » e derivats (fr.) : v. cordilh. ficelar ~ enficelar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, ficeler, serrer avec une ficelle » (TdF
‘ficela’ e jos ‘enfeissela’) ficelatge nm, cf Ubaud Dicort (v. ficèla) :
« ficelage » (Laus) ficeleta nf, cf Ubaud Dicort (v. ficèla) : « petite
ficelle » TdF ‘feisseleto’ ficelièr nm, cf Ubaud Dicort (v. ficèla) : « ficellier,
dévidoir à ficelle »
TdF ‘feisselié’ -FICHA / -FITA : sufix que vòl dire espintada / plantada. Pèiraficha / Pèirafita (noms d'airals) : pèira plantada. ficha : quicòm que s'espinta dins quicòm mai ; festuc ; palhús ; barba de cerealum ; aresta de peis ; papièr carton o de matèria plastica...per far de classificacion. fichairon nm, cf Ubaud Dicort :
« trident de toréador [= gardian], arme des gardiens de
taureaux ; harpon, fouine de pêcheur [v. fichoira] »
TdF ‘ficheiroun’ fichaironada
nf, cf Ubaud Dicort :
« coup de fichairon » (v. fichairon) fichar 1 [veire ficar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : espintar ; fichar 2 (v. tr.) : classificar. fichasson nm, cf Ubaud Dicort :
« t. familier, polisson, onne, drôle, v. fotisson » (v. TdF) fichèmus (faire -) loc, cf Ubaud Dicort :
« t. burlesque, déguerpir, s’en aller, v. partir,
patusclar » (v.
TdF). (v. cerèmus) fichesa (TdF ; abs. Dicort) / fiquesa nf : besucarieta / bachiqueleta ; neciardariá. fichièr : ensemble de fichas de classificacion ; bóstia o mòble per classificar las fichas ; ensemble organizat d'informacions de meteissa natura susceptible d'èsser memorizat e expleitat per un ordenador. fichoira nf / fitoira (Alibert ; abs. Dicort) : instrument per ficar, plantar, espintar, estacar ; trident de pescaire ; aplech de maçon per butar lo ciment entre las pèiras de bastir. fichoiraire, -aira n / fitoiraire, -a (abs. Dicort) : persona que fichoira (t. a.), que pesca amb una fichoira. fichoirar v / fitoirar (Alibert ; abs. Dicort) (v. tr.) : ficar / plantar / espintar ; estacar ; agulhonar ; agarrir / secutar / tarridar ; furgalhar ; pescar amb una fichoira. fichoirejar (v. tr.) : quitar pas de fichoirar. t. a. çaisús, « v intr et tr, frapper du trident ou de la fouine » TdF. fichon nm, cf Ubaud Dicort :
« fichoir, morceau de bois fendu servant à fixer une
estampe ; fouine de pêcheur, v. fichoira » (v. TdF) fichú (< fr.) nm, cf Ubaud Dicort : « fichu, mouchoir
de cou, v. plecha » (v. TdF) (v. mocador de còl) fichut, -uda (abs. Dicort) : plen de barbas / plen de fichas. Froment fichut. (v. TdF jos ‘fiche 1’) fichutet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit fichu, v poncha » (v. TdF) FICI- : forma prefixada del latin ficus (figa) |
|
ficifòrme, -ma : en forma de figa. FICO- : forma prefixada del latin ficus (figa) o del grèc phucòs (alga) ficobilina (f.) : mena de pigment blau o roge. ficocianina (f.) : pigment blau d'unas algas. ficoeritrina (f.) : pigment roge caracteristic de las algas rojas. ficofit (m.) : alga. ficoïde, -da : que revèrta la figa. ficològ, -a : especialista (m. e f.) de las algas. ficologia : estúdi scientific de las algas. ficomicèt (m.) : fonge de la classa dels ficomicèts. ficós, -osa adj : refastinhós, -osa (de mal contentar quant a la mangisca) ficòt : aplech d'espintar per plantar quicòm. ficoxantina (f.) : pigment rosselós de tot un fum d'algas. ficral nm, cf Ubaud Dicort :
v. fotral. (v. TdF ‘ficral’) ficre 1 (v. tr. e intr.) : eufemisme de fotre. (v. Alibert) ficre ! 2 interj, cf Ubaud Dicort :
« fichtre ! peste ! » (v. TdF jos ‘ficre’) Ficre ! aviam pas besonh d'aquela ! fictiu, -iva : imaginari, -ària . fictivament : d'un biais fictiu. ficus nm (lat.) : nom scientific del figuièr. fideïcomés nm, cf Ubaud Dicort :
« fidéicommis » TdF fideïcomessari nm, cf Ubaud Dicort : « fidéicommissaire » TdF fidèl, -a 1 (subs.) (abs. Dicort) : persona que practica regulièirament sa
religion, « fidèle » (Laus). fidèl, -a 2 (adj.) (corr.) cf Ubaud Dicort : constant, -a ; segur, -a ; sincèr, -a ; vertadièr,-ièira ; que manca pas a sa paraula, a son dever, a son amor ; exacte. (v. fisèl) Can fidèl. Amic fidèl. Istorian fidèl. Amor fidèl. Òme fidèl. Femna fidèla. Una revirada fidèla. Un testimoniatge fidèl. Fidèl - Fidèla : prenoms. fidèla nf : flasca de vin que los païsans se'n separavan pas ; còrda de bac (barca) fidèlament : d'un biais fidèl. fidelièr nm, -ièira : persona que fa de fidèls. v. pus bas. fidelissim, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« très fidèle » TdF fidelitat nf : qualitat de quicom o q.q. de fidèl. fidelon, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« assez fidèle, gentiment fidèle » TdF fidèls (abs. Dicort) / fidèus (m. pl.) (v. çai jos) (del lat. fides, fidium) : vermicèli. fidèu
nm, cf Ubaud Dicort :
« vermicelle » TdF ‘fidèu 1’ fiduciari, -ària : basat, -ada sus la fisança. Moneda fiduciària : bilhets de banca. fièch (a -) (loc. adv.) : un après l'autre / a bèl talh / adereng / apertièira / d'arrèu. fièira : mercat grand o exposicion comerciala que se ten a de datas fixas sul meteis airal ; amassada, tal jorn, dins una vila, de crompaires e de vendeires ; çò crompat a la fièira ; trebolici / tumult / agitacion. D'unas fièiras de vilatges se tenon pas pus. Ai facha fièira : ai fach un afar. Quina fièira : quin trebolici ! La fièira dels pòrcs, la foire aux porcs. (v. TdF jos ‘fiero’) En
fièira de Bèucaire,
à la foire de Beaucaire. (v. Honnorat ‘fiera’) fieiraire, -aira adj e n : v. fieirejaire. (v. TdF
‘fieraire’) fieiral : airal que las fièiras i se tenon ; airal que i se ven o i se crompa de bestial. Fieiral dels vedèls... fieirar v, cf Ubaud Dicort :
(v.
fieirejar e fieirejaire) fieirejaire, -aira / fieiraire, -aira adj e n : persona qu'es a la fièira. fieirejar (v. intr. e tr.) : far fièira (far d'afars a la fièira, crompar o vendre quicòm) ; badar a la fièira ; « exposer à la foire » TdF jos ‘fiereja’. A ben fieirejat, il a fait un bon marché, il a épousé une femme
de mérite. (v. TdF jos ‘fiereja’) fieirejat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « exposé à la
foire » (v. çai sus) fièr, -a : ufanós, -osa / orgulhós, -osa ; en bona santat. Es pas brica fièr, que se'n crei pas brica. Soi pas fièr : soi pas flame (« flambe » l.p.) Ten-te fièr ! : bona santat ! fièra e derivats : v. fèira (abs. Dicort) e fièira. fièr-a-braç nm, cf Ubaud Dicort : « fier-à-bras,
fanfaron » TdF ‘fièr-à-bras’ fieral e derivats : v. feiral (abs. Dicort) e fieiral. fièrament adv (v. Ubaud Dicort) : « fièrement,
grandement, v. fòrça, rebugadament » (v. TdF) Fièrament luènh¸ extêmement loin. (v. TdF) fieret / fieron, -a adj, cf Ubaud Dicort :
v.
fieròt. (v. TdF jos ‘fierot’) fieror nf, cf Ubaud Dicort :
« fierté, arrogance ; brillante
santé » TdF fierós, -osa adj, cf Ubaud Dicort :
« fier, ière, hautain, aine, v. auturós » (v. TdF) fieròt, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« un peu fier, ière ; assez bien portant, v. galhardet ;
un peu gai pour avoir bu, v. gai 2 » (v. TdF) fiertat nf, cf Ubaud Dicort :
« fierté, v. supèrbia » (v. TdF) « fieusa » (fieusa nf) : v. fiusa (non preconizat Dicort). fifi nm, cf Ubaud Dicort :
« nom qui désigne divers petits oiseaux : pouillot,
chantre, motacilla trochilus (Lin.) ; petit grimpereau, v. escalafenolh ;
roitelet ; alouette pitpit ; oiselet en général, v. aucelon ;
personne délicate, fluette ou chétive » (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|