fibrolipòma (m.) : lipòma que conten fòrça teissut conjonctiu.

fibròma (m.) : tumor benigna formada unicament de teissut conjonctiu.

fibromatós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « fibromateux, euse » (v. fibròma)

fibromatòsi (f.) : desvolopament de fòrça tumors fibrosas.

fibromiòma (m.) : nom generic de tumors uterinas benignas.

fibromixòma (m.) : tumor complèxa que pòt èsser maligna.

fibroplasia : produccion de teissut fibrós.

fibrós, -osa : telhut, -uda / filandrós, -osa (que conten de fibras) ; que consistís en fibras.

Carn fibrosa.

Legum fibrós.

fibrosarcòma (m.) : tumor maligna del teissut conjonctiu.

fibroscòpi (m.) : varietat d'endoscòpi.

fibroscopia (f.) : exploracion visuala amb un fibroscòpi.

fibròsi (f.) : transformacion fibrosa d'un teissut conjonctiu ; formacion de teissut fibrós en general.

fibrositi (f.) : inflamacion d'un teissut fibrós.

fibrotorax (m.) : envasiment d'un paumon per un teissut fibrós espés.

fibrovascular, -a : format, -ada de fibras e de vases.

fibula (f.) : « fibule » (Laus) ; denominacion internacionala del peronè (l.p.)

-FIC : forma sufixada del latin facere (far)  v. malefic - onorific - pacific.

fic : tumor dels arbres, de las plantas o d'unes animals.

Fic del fraisse.

Fic del caval.

Fic del moton...

fica : pal.

-FICACION : forma sufixada del latin facere (far) v. modificacion - pacificacion.

ficadura nf, cf Ubaud Dicort : « marque » (L. 189)

ficaira nf, cf Ubaud Dicort : « femme qui met les dents aux cardes » TdF

ficalh : aficalh (cròc de bast)

ficança nf, cf Ubaud Dicort : « fixation, fixité ; savoir-faire, talent, adresse, bon sens » TdF

ficant, -a adj : reborsièr, -ièira / contrariant, -a (R. II, 468).

ficapertot nm, cf Ubaud Dicort : « verrou, v. ferrolh » (v. TdF ‘fico-pertout’)

-FICAR : forma sufixada del latin facere (far) v. modificar - pacificar.

ficar (v. tr.) : espintar (far dintrar quicòm dins quicòm mai) ; enfonzar / plantar / metre ; contrariar (R. II, 468) ; embestiar / molestar (R. IV, 247).

ficar (se) : s'espintar / se plantar ; se trufar ; se virar de...

ficassal : nhòca / còp.

ficatrais nm, cf Ubaud Dicort : « savouret, os de boucherie dont on se sert plusieurs fois pour assaisonner la soupe » (v. TdF suppl)

ficcion nf (R. III, 305) : imaginacion / invencion / faula / conte...

Ficcion poetica.

Viure dins la ficcion.

ficèla nf (v. Ubaud Dicort e Basic) : « ficelle, cordelette, v. cordeta, linheta ; argent, quibus, v. arbilha » (v. TdF ‘ficello’ e ‘feissello’). « ficèla » e derivats (fr.) : v. cordilh.

ficelar ~ enficelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ficeler, serrer avec une ficelle » (TdF ‘ficela’ e  jos ‘enfeissela’)

ficelatge nm, cf Ubaud Dicort (v. ficèla) : « ficelage » (Laus)

ficeleta nf, cf Ubaud Dicort (v. ficèla) : « petite ficelle » TdF ‘feisseleto’

ficelièr nm, cf Ubaud Dicort (v. ficèla) : « ficellier, dévidoir à ficelle » TdF feisselié

-FICHA / -FITA : sufix que vòl dire espintada / plantada. Pèiraficha / Pèirafita (noms d'airals) : pèira plantada.

ficha : quicòm que s'espinta dins quicòm mai ; festuc ; palhús ; barba de cerealum ; aresta de peis ; papièr carton o de matèria plastica...per far de classificacion.

fichairon nm, cf Ubaud Dicort : « trident de toréador [= gardian], arme des gardiens de taureaux ; harpon, fouine de pêcheur [v. fichoira] » TdF ‘ficheiroun’

fichaironada nf, cf Ubaud Dicort : « coup de fichairon » (v. fichairon)

fichar 1 [veire ficar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : espintar ;

fichar 2 (v. tr.) : classificar.

fichasson nm, cf Ubaud Dicort : « t. familier, polisson, onne, drôle, v. fotisson » (v. TdF)

fichèmus (faire -) loc, cf Ubaud Dicort : « t. burlesque, déguerpir, s’en aller, v. partir, patusclar » (v. TdF).  (v. cerèmus)

fichesa (TdF ; abs. Dicort) / fiquesa nf : besucarieta / bachiqueleta ; neciardariá.

fichièr : ensemble de fichas de classificacion ; bóstia o mòble per classificar las fichas ; ensemble organizat d'informacions de meteissa natura susceptible d'èsser memorizat e expleitat per un ordenador.

fichoira nf / fitoira (Alibert ; abs. Dicort) : instrument per ficar, plantar, espintar, estacar ; trident de pescaire ; aplech de maçon per butar lo ciment entre las pèiras de bastir.

fichoiraire, -aira n / fitoiraire, -a (abs. Dicort) : persona que fichoira (t. a.), que pesca amb una fichoira.

fichoirar v / fitoirar (Alibert ; abs. Dicort) (v. tr.) : ficar / plantar / espintar ; estacar ; agulhonar ; agarrir / secutar / tarridar ; furgalhar ; pescar amb una fichoira.

fichoirejar (v. tr.) : quitar pas de fichoirar. t. a. çaisús, « v intr et tr, frapper du trident ou de la fouine » TdF.

fichon nm, cf Ubaud Dicort : « fichoir, morceau de bois fendu servant à fixer une estampe ; fouine de pêcheur, v. fichoira » (v. TdF)

fichú (< fr.) nm, cf Ubaud Dicort : « fichu, mouchoir de cou, v. plecha » (v. TdF) (v. mocador de còl)

fichut, -uda (abs. Dicort) : plen de barbas / plen de fichas.

Froment fichut. (v. TdF jos ‘fiche 1’)

fichutet nm, cf Ubaud Dicort : « petit fichu, v poncha » (v. TdF)

FICI- : forma prefixada del latin ficus (figa)

 

 

 

ficifòrme, -ma : en forma de figa.

FICO- : forma prefixada del latin ficus (figa) o del grèc phucòs (alga)

ficobilina (f.) : mena de pigment blau o roge.

ficocianina (f.) : pigment blau d'unas algas.

ficoeritrina (f.) : pigment roge caracteristic de las algas rojas.

ficofit (m.) : alga.

ficoïde, -da : que revèrta la figa.

ficològ, -a : especialista (m. e f.) de las algas.

ficologia : estúdi scientific de las algas.

ficomicèt (m.) : fonge de la classa dels ficomicèts.

ficós, -osa adj : refastinhós, -osa (de mal contentar quant a la mangisca)

ficòt : aplech d'espintar per plantar quicòm.

ficoxantina (f.) : pigment rosselós de tot un fum d'algas.

ficral nm, cf Ubaud Dicort : v. fotral. (v. TdF ‘ficral’)

ficre 1 (v. tr. e intr.) : eufemisme de fotre. (v. Alibert)

ficre ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « fichtre ! peste ! » (v. TdF jos ‘ficre’)

Ficre ! aviam pas besonh d'aquela !

fictiu, -iva : imaginari, -ària .

fictivament : d'un biais fictiu.

ficus nm (lat.) : nom scientific del figuièr.

fideïcomés nm, cf Ubaud Dicort : « fidéicommis » TdF

fideïcomessari nm, cf Ubaud Dicort : « fidéicommissaire » TdF

fidèl, -a 1 (subs.) (abs. Dicort) : persona que practica regulièirament sa religion, « fidèle » (Laus).

fidèl, -a 2 (adj.) (corr.) cf Ubaud Dicort : constant, -a ; segur, -a ; sincèr, -a ; vertadièr,-ièira ; que manca pas a sa paraula, a son dever, a son amor ; exacte. (v. fisèl)

Can fidèl.

Amic fidèl.

Istorian fidèl.

Amor fidèl.

Òme fidèl.

Femna fidèla.

Una revirada fidèla.

Un testimoniatge fidèl.

Fidèl - Fidèla : prenoms.

fidèla nf : flasca de vin que los païsans se'n separavan pas ; còrda de bac (barca)

fidèlament : d'un biais fidèl.

fidelièr nm, -ièira : persona que fa de fidèls. v. pus bas.

fidelissim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très fidèle » TdF

fidelitat nf : qualitat de quicom o q.q. de fidèl.

fidelon, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assez fidèle, gentiment fidèle » TdF

fidèls (abs. Dicort) / fidèus (m. pl.) (v. çai jos) (del lat. fides, fidium) : vermicèli.

fidèu nm, cf Ubaud Dicort : « vermicelle » TdF ‘fidèu 1’

fiduciari, -ària : basat, -ada sus la fisança.

Moneda fiduciària : bilhets de banca.

fièch (a -) (loc. adv.) : un après l'autre / a bèl talh / adereng / apertièira / d'arrèu.

fièira : mercat grand o exposicion comerciala que se ten a de datas fixas sul meteis airal ; amassada, tal jorn, dins una vila, de crompaires e de vendeires ; çò crompat a la fièira ; trebolici / tumult / agitacion.

D'unas fièiras de vilatges se tenon pas pus.

Ai facha fièira : ai fach un afar.

Quina fièira : quin trebolici !

La fièira dels pòrcs, la foire aux porcs. (v. TdF jos ‘fiero’)

En fièira de Bèucaire, à la foire de Beaucaire. (v. Honnorat ‘fiera’)

fieiraire, -aira adj e n : v. fieirejaire. (v. TdF ‘fieraire’)

fieiral : airal que las fièiras i se tenon ; airal que i se ven o i se crompa de bestial.

Fieiral dels vedèls...

fieirar v, cf Ubaud Dicort : (v. fieirejar e fieirejaire)

fieirejaire, -aira / fieiraire, -aira adj e n : persona qu'es a la fièira.

fieirejar (v. intr. e tr.) : far fièira (far d'afars a la fièira, crompar o vendre quicòm) ; badar a la fièira ; « exposer à la foire » TdF jos ‘fiereja’.

A ben fieirejat, il a fait un bon marché, il a épousé une femme de mérite. (v. TdF jos ‘fiereja’)

fieirejat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « exposé à la foire » (v. çai sus)

fièr, -a : ufanós, -osa / orgulhós, -osa ; en bona santat.

Es pas brica fièr, que se'n crei pas brica.

Soi pas fièr : soi pas flame (« flambe » l.p.)

Ten-te fièr ! : bona santat !

fièra e derivats : v. fèira (abs. Dicort) e fièira.

fièr-a-braç nm, cf Ubaud Dicort : « fier-à-bras, fanfaron » TdF ‘fièr-à-bras’

fieral e derivats : v. feiral (abs. Dicort) e fieiral.

fièrament adv (v. Ubaud Dicort) : « fièrement, grandement, v. fòrça, rebugadament » (v. TdF)

Fièrament luènh¸ extêmement loin. (v. TdF)

fieret / fieron, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. fieròt. (v. TdF jos ‘fierot’)

fieror nf, cf Ubaud Dicort : « fierté, arrogance ; brillante santé » TdF

fierós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « fier, ière, hautain, aine, v. auturós » (v. TdF)

fieròt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu fier, ière ; assez bien portant, v. galhardet ; un peu gai pour avoir bu, v. gai 2 » (v. TdF)

fiertat nf, cf Ubaud Dicort : « fierté, v. supèrbia » (v. TdF)

« fieusa » (fieusa nf) : v. fiusa (non preconizat Dicort).

fifi nm, cf Ubaud Dicort : « nom qui désigne divers petits oiseaux : pouillot, chantre, motacilla trochilus (Lin.) ; petit grimpereau, v. escalafenolh ; roitelet ; alouette pitpit ; oiselet en général, v. aucelon ; personne délicate, fluette ou chétive » (v. TdF)