|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
festenal nm : granda fèsta de l'annada, « solennité ; festival, v. fèsta » TdF ‘festenau’. festeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite fête, jolie fête ; petit
repas » TdF festièr, -ièira (adj. e subs.) : persona que las fèstas li agradan. festin nm : regalèmus / repais de fèsta / taulejada / gròs repais ; « fête patronale, à Nice » TdF. festinar (v. intr.) : taulejar (donar o far un regalèmus) festinàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand festin » TdF festinièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « convive
d’un festin ; celui qui va à une fête, qui en fait
partie, à Nice » TdF festiu, -iva : de fèsta. Jorn festiu. festival 1 nm : granda fèsta mai que mai musicala. festival 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de
fête, solennel, elle, v. festiu »
(v. TdF) festivalièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort :
« festivalier, ière » (Sèrras-Ess.) festivament : d'un biais festiu. festivitat nf (R. VI, 283) : fèsta. feston 1 nm (abs. Dicort e TdF) : fèsta pichona ; regalèmus pichon (v. festeta) ; feston 2 nm : garlanda de fuèlhas, de flors o de frucha ; punt de brodariá en forma de garlanda. festonar (v. tr.) : far de festons, « festonner ; découper en festons » TdF. festonatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de festonner »
TdF festonejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, former des festons, être festonné » TdF festor nf, cf Ubaud Dicort :
« festivité » TdF festuc : palhús ; ficha (de fen, de palha, de fust...) ; cafi. festuca (plt.) : nom generic de tot un fum de varietats. festum (?) nm sing : forma recenta (cf. Total
Festum), mas que sembla discutibla. (v. Ubaud Dicort) feta (formatge) nf, cf Ubaud Dicort : « (fromage
grec) féta » (Per Noste) fetal, -a : relatiu, -iva al fètus. Prene una posicion fetala. fetas (f. pl.) : « jarret » (Alibert), garras (esquina de las
cambas). (v. feton) fetge : organa que secrèta lo fèl ; coratge ;
èime. (v. fetges) Ai lo fetge que se quilha (l.p.) : lo fetge me dòl. Ai pas lo fetge de me batre. Fetge blanc, légitimiste,
ironiquement. (v. TdF jos ‘fege’) fetgedur (subs. m.) : òme coratjós
; òme vedre ; òme decidit. fetgemòl (subs. m.) : òme pauruc ; òme que balança. fetges nm pl :
(viscèras) , cf Ubaud
Dicort. (v. ) Fetges blancs, poumon (d’un animal). (Lexique
limousin). (v. lèus) fetiche 1 nm, cf Ubaud Dicort : « fétiche » (Rapin). « fetiche » (fr.) : v. mascòta. fetiche 2, -cha adj, cf Ubaud Dicort :
« fétiche » (Rapin). « fetiche, -a » (fr.) : v. pòrtabonur.
(Pel vèrb e pels compausats : v. emmascar 1) fetichisme nm : « fétichisme » (Rapin) ; perversion sexuala mai que mai masculina que l'apetís sexual i se tròba invertit e amodat d'un biais exclusiu o predominant per quicòm d'evocador (farda de femna, tala o tala partida del còrs, pel...) fetichista adj e n (del dos genres), cf Ubaud Dicort : « adj, fétichiste » (Rapin) ; persona que patís de fetichisme. fetichizar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, fétichiser » (v. fetiche 2) feticid (abs. Dicort e TdF) : murtre (R. IV, 268) d'un fètus. fetid [ ~ fetide], -da adj : pudent, -a / fet, -a (L. 188) / fetent, -a (R. III, 318). fetiditat nf : pudesina. fetjat nm : pastís de fetge cuèch al forn. fetjòlas nf
pl : coradilhas (bocadas de fetge de
polalha) fetjolet : fetge d'aucelon. fetjon : bòla de fetge de pòrc freginada a la padena o cuècha al forn e servada dins de grais. (# fejon) fetjut (abs. Dicort e TdF), -uda : qu'a un brave fetge. Auca fetjuda. feton nm : pompilh (partida bombuda
de l'esquina de la camba) ;
« jarret » (Alibert). fetonièr, -ièira : relatiu, -iva als pompilhs. fetopatia : malautiá del fètus. fetoscopia : examèn visual del fètus amb un endoscòpi. fètus : fanhanhon / creaturon / nadon (après la concepcion, l'èsser novèl que se desvolopa dins lo ventre de la maire) fèu 1 nm, cf Ubaud Dicort : domeni d'un senhor ; fèu 2 nf : aise ; fèsta ; nòça ; regalèmus. Far la fèu : far la fèsta. feudal, -a : relatiu, -iva al fèu (domeni) d'un senhor. Sistèma feudal. Devers e dreches feudals. feudalament : d'un biais feudal. feudalisme nm, cf Ubaud Dicort :
« féodalisme » (Rapin) feudalista nm, cf Ubaud Dicort :
« féodaliste, feudiste ;
paléographe » TdF feudalitat nf : sistèma de governament de l'Edat Mejana. feudatari [, -ària] n : possessor d'un fèu ; vassal d'un autre senhor. feudista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort :
« feudiste » (Laus) feupa nf, cf Ubaud Dicort :
« effilure, filament, filandres, duvet du linge qui
s’attache aux étoffes, peluche » TdF feusairòla
nf, cf Ubaud Dicort :
« petite fougeraie, fougère » TdF ‘féuseirolo’ feusal, -a
adj : v. feval. feusar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, donner à fief » (L. 189) feusar 2 / felzar [veire feusar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : copar de falguièiras ; desbosigar un camp cobèrt de falguièiras. feusatièr nm :
v. fevatièr. feuse / felze [veire feuse] nm o nf, cf Ubaud Dicort (plt.) : falguièira. v. falguièira. feusièira : faigairòla (airal cobèrt de falguièiras) feusina nf, cf Ubaud Dicort :
« espèce de fougère à tiges
écailleuses qui vient dans les rochers et les halliers » TdF feutrar (v. tr. e intr) : garnir amb de feutre ; prene l'aspècte del feutre. |
|
feutrassa nf, cf Ubaud Dicort :
« mauvaise herbe graminée qui croît dans les
blés » TdF feutratge : accion de feutrar o de se feutrar. feutre : mena de drap ni filat ni tescut ; persona bocharda o malabilhadassa. feutrièira nf : aplech de capelièr. feutrièr, -ièira n : persona que trabalha lo feutre. feutrina nf, cf Ubaud Dicort :
« feutrine » (Per Noste) feuzina (abs. Dicort)
: mena de falguièira de ròcs. (v. feusina) feval [ ~ feusal], -a adj (v. Ubaud Dicort e L. 189) : senhoral, -a, « féodal » (L.). fevalament adv, cf Ubaud Dicort :
« féodalement »
(L. 189). (v. feudalament) fevatièr [ ~ feusatièr] nm (v. Ubaud Dicort e L. 189) : feudatari (possessor d'un fèu ; vassal somés a un sobeiran) fi 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« (21ème lettre de l’alphabet grec)
phi » (Rapin), Φ-φ. fi ! 2 interj, cf Ubaud Dicort :
« interjection de mépris » TdF ‘fi 2’ Fiacre : prenom. fiacre nm, cf Ubaud Dicort :
« fiacre » (v. TdF) fial nm (Basic ; abs. Dicort)
: fil. (v. fil) De fial en cordura (e non pas de fil en agulha) fialadura (abs. Dicort):
matèria de fialar. (v. filadura) fialaire, -aira n (abs. Dicort) : persona que fiala. (v. filaire) fialar (Basic ; abs. Dicort) / filar (v. tr.) : mudar una fibra en fil / fial. fialassa (abs.
Dicort) : fil / fial de
cambe, de lin... destinat a èsser tescut. (v.
filassa) fialat nm (Basic ; abs. Dicort): filat (mena de teissut per la pesca) (v. filat) fiança nf, cf Ubaud Dicort :
« fiançailles » (v. Brun Glossari Oc-Fr) Anèl
de fiança, anneau de
fiançailles. (v.
Brun) fiançalhas (< fr.)
nf pl, cf Ubaud Dicort :
« fiançailles ; repas que l’on fait à
cette occasion » TdF fiançar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, fiancer, promettre mariage, passer
un contrat de mariage, se marier sous le régime dotal, v. afiançar ; ennuyer,
chagriner, inquiéter, embarrasser, v. enfectar 2 » (v. TdF) fiançat,
-ada adj e n, cf Ubaud Dicort :
« fiancé, ée » TdF jos ‘fiança’ fiançatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de fiancer, contrat de mariage » TdF fiarda nf, cf Ubaud Dicort :
« toupie » TdF fiasco nm (de l' it. far fiasco : capitar pas) : cagada (l.p.) fiat ! interj e nm (del lat. fiat : aital siá / d'acòrdi) : aital siá / d'acòrdi. fiata / fiatada : brave còp de vin ; gorjada de vin. fiatòla nf, cf Ubaud Dicort :
« fiatole, stromateus fiatola (Lin.), poisson de
mer » TdF fibladís, -issa adj (Basic ; non preconizat Dicort) :
plegadís, -issa / sople, -a / vimenenc, -a ; « llexible » (Lagarde) ; ployable » (Laus). (v. feblarèl) fiblar [veire feblar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : plegar. fiblar [veire feblar] (se) v pron : se plegar. fibra : cadun dels elements filifòrmes que dintran dins la composicion d'un teissut ; çò en forma de fibra. Fibra de lin. Fibra de muscle. fibrana nf, cf Ubaud Dicort :
« (text.) fibranne » FIBRI- : forma prefixada del latin fibra (fibra / filandra) fibrifòrme, -ma : en forma de fibra. fibrilha : fibra pichonèla. Fibrilhas muscularas. fibrilhacion : formacion de fibrilhas ; disposicion en fibrilhas ; liberacion de las fibrilhas d'una pasta de papièr ; seria de contraccions violentas e desordenadas del muscle cardiac. Fibrilhacion cardiaca. v. cardioversion. fibrilhós, -osa : compausat, -ada de fibrilhas. Estòfa fibrilhosa. FIBRIN- : forma prefixada del latin fibra (fibra / filandra) fibrina : resulta de la transformacion del fibrinogèn jos l'accion de la trombina. fibrinemia : preséncia de fibrina dins lo sang. FIBRINO- : forma prefixada del latin fibra ( fibra / filandra) fibrinogèn : proteïna solubla, fibrilhosa, del plasmà sanguin. fibrinogenemia : preséncia e taus del fibrinogèn dins lo sang. fibrinogenolisi (f.) : disparicion del fibronogèn del plasmà. fibrinogenopenia : baissa del taus normal de fibrinogèn dins lo sang. fibrinolisi (f.) : dissolucion de la fibrina coagulada. fibrinolisina : enzim proteolitic plasmatic. fibrinolitic, -a : que dissòlv la fibrina e los calhastres sanguins. fibrinós, -osa : relatiu, -iva a la fibrina ; que conten de fibrina. Calhastre fibrinós. fibrinuria : eliminacion per las urinas de fibrina o de fibrinogèn. FIBRO- : forma prefixada del latin fibra (fibra / filandra) fibroadenòma (m.) : tumor benigna de la glandola mamària. fibroblast (m.) : cellula conjonctiva jove, pas encara fibrocit. fibrobroncoscopia : broncoscopia amb un
fibroscòpi. fibrocartilage (Per cartilage, v. R. II, 344) (fibrocartilatge [v. cartilatge]) nm : cartilage fibrós. fibrociment : ciment refortit amb de fibras sinteticas o naturalas. fibrocit (m.) : cellula conjonctivita arribada a maturitat. fibrocondrogenèsi (f.) : ensemble de malformacions. fibrocondròma (m.) : varietat de condròma que los lobuls cartilaginoses i son separats per un brave teissut fibrós. fibroelastòsi (f.) : multiplicacion excessiva de fibras elasticas. fibroïde, -da : que revèrta lo teissut fibrós ; amb formacion de teissut fibrós. fibroïna : substància albuminoïda transparenta que dintra dins la composicion de la seda ; proteïna fibrosa amodada per d'unes insèctes e pels aracnids. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|