festenal nm : granda fèsta de l'annada, « solennité ; festival, v. fèsta » TdF ‘festenau’.

festeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite fête, jolie fête ; petit repas » TdF

festièr, -ièira (adj. e subs.) : persona que las fèstas li agradan.

festin nm : regalèmus / repais de fèsta / taulejada / gròs repais ; « fête patronale, à Nice » TdF.

festinar (v. intr.) : taulejar (donar o far un regalèmus)

festinàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand festin » TdF

festinièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « convive d’un festin ; celui qui va à une fête, qui en fait partie, à Nice » TdF

festiu, -iva : de fèsta.

Jorn festiu.

festival 1 nm : granda fèsta mai que mai musicala.

festival 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de fête, solennel, elle, v. festiu » (v. TdF)

festivalièr, -ièira  n, cf Ubaud Dicort : « festivalier, ière » (Sèrras-Ess.)

festivament : d'un biais festiu.

festivitat nf (R. VI, 283) : fèsta.

feston 1 nm (abs. Dicort e TdF) : fèsta pichona ; regalèmus pichon (v. festeta) ;

feston 2 nm : garlanda de fuèlhas, de flors o de frucha ;  punt de brodariá en forma de garlanda.

festonar (v. tr.) : far de festons, « festonner ; découper en festons » TdF.

festonatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de festonner » TdF

festonejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, former des festons, être festonné » TdF

festor nf, cf Ubaud Dicort : « festivité » TdF

festuc : palhús ; ficha (de fen, de palha, de fust...) ; cafi.

festuca (plt.) : nom generic de tot un fum de varietats.

festum (?) nm sing : forma recenta (cf. Total Festum), mas que sembla discutibla. (v. Ubaud Dicort)

feta (formatge) nf, cf Ubaud Dicort : « (fromage grec) féta » (Per Noste)

fetal, -a : relatiu, -iva al fètus.

Prene una posicion fetala.

fetas (f. pl.) : « jarret » (Alibert), garras (esquina de las cambas). (v. feton)

fetge : organa que secrèta lo fèl ; coratge ; èime.  (v. fetges)

Ai lo fetge que se quilha (l.p.) : lo fetge me dòl.

Ai pas lo fetge de me batre.

Fetge blanc, légitimiste, ironiquement. (v. TdF jos ‘fege’)

fetgedur  (subs. m.) : òme coratjós ; òme vedre ; òme decidit.

fetgemòl (subs. m.) : òme pauruc ; òme que balança.

fetges nm pl : (viscèras) , cf Ubaud Dicort. (v. )

Fetges blancs, poumon (d’un animal). (Lexique limousin). (v. lèus)

fetiche 1 nm, cf Ubaud Dicort : « fétiche » (Rapin). « fetiche » (fr.) : v. mascòta.

fetiche 2, -cha adj, cf Ubaud Dicort : « fétiche » (Rapin). « fetiche, -a » (fr.) : v. pòrtabonur. (Pel vèrb e pels compausats : v. emmascar 1)

fetichisme nm : « fétichisme » (Rapin) ; perversion sexuala mai que mai masculina que l'apetís sexual i se tròba invertit e amodat d'un biais exclusiu o predominant per quicòm d'evocador (farda de femna, tala o tala partida del còrs, pel...)

fetichista adj e n (del dos genres), cf Ubaud Dicort  : « adj, fétichiste » (Rapin) ; persona que patís de fetichisme.

fetichizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fétichiser » (v. fetiche 2)

feticid (abs. Dicort e TdF) : murtre (R. IV, 268) d'un fètus.

fetid [ ~ fetide], -da adj : pudent, -a / fet, -a (L. 188) / fetent, -a (R. III, 318).

fetiditat nf : pudesina.

fetjat nm : pastís de fetge cuèch al forn.

fetjòlas nf pl : coradilhas (bocadas de fetge de polalha)

fetjolet : fetge d'aucelon.

fetjon : bòla de fetge de pòrc freginada a la padena o cuècha al forn e servada dins de grais. (# fejon)

fetjut (abs. Dicort e TdF), -uda : qu'a un brave fetge.

Auca fetjuda.

feton nm : pompilh (partida bombuda de l'esquina de la camba) ; « jarret » (Alibert).

fetonièr, -ièira : relatiu, -iva als pompilhs.

fetopatia : malautiá del fètus.

fetoscopia : examèn visual del fètus amb un endoscòpi.

fètus : fanhanhon / creaturon / nadon (après la concepcion, l'èsser novèl que se desvolopa dins lo ventre de la maire)

fèu 1 nm, cf Ubaud Dicort : domeni d'un senhor ;

fèu 2 nf : aise ; fèsta ; nòça ; regalèmus.

Far la fèu : far la fèsta.

feudal, -a : relatiu, -iva al fèu (domeni) d'un senhor.

Sistèma feudal.

Devers e dreches feudals.

feudalament : d'un biais feudal.

feudalisme nm, cf Ubaud Dicort : « féodalisme » (Rapin)

feudalista nm, cf Ubaud Dicort : « féodaliste, feudiste ; paléographe » TdF

feudalitat nf : sistèma de governament de l'Edat Mejana.

feudatari [, -ària] n : possessor d'un fèu ; vassal d'un autre senhor.

feudista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « feudiste » (Laus)

feupa nf, cf Ubaud Dicort : « effilure, filament, filandres, duvet du linge qui s’attache aux étoffes, peluche » TdF

feusairòla nf, cf Ubaud Dicort : « petite fougeraie, fougère » TdF ‘féuseirolo’

feusal, -a adj : v. feval.

feusar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, donner à fief » (L. 189)

feusar 2 / felzar [veire feusar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : copar de falguièiras ; desbosigar un camp cobèrt de falguièiras.

feusatièr nm : v. fevatièr.

feuse / felze [veire feuse] nm o nf, cf Ubaud Dicort (plt.) : falguièira. v. falguièira.

feusièira : faigairòla (airal cobèrt de falguièiras)

feusina nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de fougère à tiges écailleuses qui vient dans les rochers et les halliers » TdF

feutrar (v. tr. e intr) : garnir amb de feutre ; prene l'aspècte del feutre.

 

 

 

feutrassa nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise herbe graminée qui croît dans les blés » TdF

feutratge : accion de feutrar o de se feutrar.

feutre : mena de drap ni filat ni tescut ; persona bocharda o malabilhadassa.

feutrièira nf : aplech de capelièr.

feutrièr, -ièira  n : persona que trabalha lo feutre.

feutrina nf, cf Ubaud Dicort : « feutrine » (Per Noste)

feuzina (abs. Dicort) : mena de falguièira de ròcs. (v. feusina)

feval [ ~ feusal], -a adj (v. Ubaud Dicort e L. 189)  : senhoral, -a, « féodal » (L.).

fevalament adv, cf Ubaud Dicort : « féodalement » (L. 189). (v. feudalament)

fevatièr [ ~ feusatièr] nm (v. Ubaud Dicort e L. 189) : feudatari (possessor d'un fèu ; vassal somés a un sobeiran)

fi 1 nm, cf Ubaud Dicort : « (21ème lettre de l’alphabet grec) phi » (Rapin), Φ-φ.

fi ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « interjection de mépris » TdF ‘fi 2’

Fiacre : prenom.

fiacre nm, cf Ubaud Dicort : « fiacre » (v. TdF)

fial nm (Basic ; abs. Dicort) : fil. (v. fil)

De fial en cordura (e non pas de fil en agulha)

fialadura (abs. Dicort): matèria de fialar. (v. filadura)

fialaire, -aira n (abs. Dicort)  : persona que fiala. (v. filaire)

fialar (Basic ; abs. Dicort) / filar (v. tr.) : mudar una fibra en fil / fial.

fialassa (abs. Dicort) : fil / fial de cambe, de lin... destinat a èsser tescut. (v. filassa)

fialat nm (Basic ; abs. Dicort): filat (mena de teissut per la pesca) (v. filat)

fiança nf, cf Ubaud Dicort : « fiançailles » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

Anèl de fiança, anneau de fiançailles. (v. Brun)

fiançalhas (< fr.) nf pl, cf Ubaud Dicort : « fiançailles ; repas que l’on fait à cette occasion » TdF

fiançar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, fiancer, promettre mariage, passer un contrat de mariage, se marier sous le régime dotal, v. afiançar ; ennuyer, chagriner, inquiéter, embarrasser, v. enfectar 2 » (v. TdF)

fiançat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « fiancé, ée » TdF jos ‘fiança’

fiançatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de fiancer, contrat de mariage » TdF

fiarda nf, cf Ubaud Dicort : « toupie » TdF

fiasco nm (de l' it. far fiasco : capitar pas) : cagada (l.p.)

fiat ! interj e nm (del lat. fiat : aital siá / d'acòrdi) : aital siá / d'acòrdi.

fiata / fiatada : brave còp de vin ; gorjada de vin.

fiatòla nf, cf Ubaud Dicort : « fiatole, stromateus fiatola (Lin.), poisson de mer » TdF

fibladís, -issa adj (Basic ; non preconizat Dicort) : plegadís, -issa / sople, -a / vimenenc, -a ; « llexible » (Lagarde) ; ployable » (Laus). (v. feblarèl)

fiblar [veire feblar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : plegar.

fiblar [veire feblar] (se) v pron : se plegar.

fibra : cadun dels elements filifòrmes que dintran dins la composicion d'un teissut ; çò en forma de fibra.

Fibra de lin.

Fibra de muscle.

fibrana nf, cf Ubaud Dicort : « (text.) fibranne »

FIBRI- : forma prefixada del latin fibra (fibra / filandra)

fibrifòrme, -ma : en forma de fibra.

fibrilha : fibra pichonèla.

Fibrilhas muscularas.

fibrilhacion : formacion de fibrilhas ; disposicion en fibrilhas ; liberacion de las fibrilhas d'una pasta de papièr ; seria de contraccions violentas e desordenadas del muscle cardiac.

Fibrilhacion cardiaca. v. cardioversion.

fibrilhós, -osa : compausat, -ada de fibrilhas.

Estòfa fibrilhosa.

FIBRIN- : forma prefixada del latin fibra (fibra / filandra)

fibrina : resulta de la transformacion del fibrinogèn jos l'accion de la trombina.

fibrinemia : preséncia de fibrina dins lo sang.

FIBRINO- : forma prefixada del latin fibra ( fibra / filandra)

fibrinogèn : proteïna solubla, fibrilhosa, del plasmà sanguin.

fibrinogenemia : preséncia e taus del fibrinogèn dins lo sang.

fibrinogenolisi (f.) : disparicion del fibronogèn del plasmà.

fibrinogenopenia : baissa del taus normal de fibrinogèn dins lo sang.

fibrinolisi (f.) : dissolucion de la fibrina coagulada.

fibrinolisina : enzim proteolitic plasmatic.

fibrinolitic, -a : que dissòlv la fibrina e los calhastres sanguins.

fibrinós, -osa : relatiu, -iva a la fibrina ; que conten de fibrina.

Calhastre fibrinós.

fibrinuria : eliminacion per las urinas de fibrina o de fibrinogèn.

FIBRO- : forma prefixada del latin fibra (fibra / filandra)

fibroadenòma (m.) : tumor benigna de la glandola mamària.

fibroblast (m.) : cellula conjonctiva jove, pas encara fibrocit.

fibrobroncoscopia : broncoscopia amb un fibroscòpi.

fibrocartilage (Per cartilage, v. R. II, 344) (fibrocartilatge [v. cartilatge]) nm : cartilage fibrós.

fibrociment : ciment refortit amb de fibras sinteticas o naturalas.

fibrocit (m.) : cellula conjonctivita arribada a maturitat.

fibrocondrogenèsi (f.) : ensemble de malformacions.

fibrocondròma (m.) : varietat de condròma que los lobuls cartilaginoses i son separats per un brave teissut fibrós.

fibroelastòsi (f.) : multiplicacion excessiva de fibras elasticas.

fibroïde, -da : que revèrta lo teissut fibrós ; amb formacion de teissut fibrós.

fibroïna : substància albuminoïda transparenta que dintra dins la composicion de la seda ; proteïna fibrosa amodada per d'unes insèctes e pels aracnids.