fenzisclet nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : trauc de sarralha.

FEO- : forma prefixada del grèc phaiòs (brun / burèl / maurèl)

feocromocitòma (m.) : mena de tumor.

feoficèa : mena d'alga d'un brun olivastre.

feoficèas (f. pl.) : familha d'algas d'un brun olivastre.

feofitina : pigment de color bruna.

-FÈR : forma sufixada del latin ferre (portar). v. carbonifèr - fructifèr - mortifèr.

fèr 1 nm (non preconizat Dicort) : v. fèrre.

fèr [veire fèrre, cf Ubaud Dicort] blanc nm : fèrre cobèrt d'una sisa tèunha d'estam.

fèr [veire fèrre] d'estirar nm : fèr de lisar lo linge o la farda.

fèr [veire fèrre] nòu nm : fèrre que ven pas que d'èsser fabricat.

fèr [veire fèrre] sedat nm : fèrre natural ; acièr.

fèr [veire fèrre] vièlh nm : ferralha rovilhada.

fèr [veire fèrre] virant nm : taravèla.

fèr 2, -a adj : salvatge, -ja ; feròç, -a ; ferotge, -ja ; estèrle, -a ; estadís, -issa ; prens.

fér (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort.

M'es de fèr : m'es penible. (Alibert)

Èstre de fèr, être étrange.

M'es de fèr, cela me paraît étrange, extraordinaire. (v. TdF jos ‘fèr 1’)

feram : las bèstias salvatjas en general ; arbres fruchièrs non empeutats (v. Alibert) ; la frucha d'aqueles arbres.

ferambulha (abs. Dicort) : doblet pejoratiu de feram (bèstias salvatjas)

feràmia nf : bèstia fèra (bèstia salvatja) ; « bête noire, fantôme dont on effraie les enfants » TdF

feramon nm, cf Ubaud Dicort (v. feram) : « petite bête sauvage, sauvagine ; plante connue dans le Var » TdF

feratge nm, cf Ubaud Dicort : « droit qu’on devait au seigneur pour une bête fauve tuée » TdF suppl

fèrblanquièr [fèrreblanquièr] nm, cf Ubaud Dicort, -ièira : persona que fa o que vend d'apleches de fèr blanc.

ferdinament nm : brusiment ; fremesiment.

« Ferdinand » (fr.) (Ferdinand (sab)) : v. Ferran (non preconizat Dicort) e Ferrand.

ferdinar (v. intr.) : brusir / brusejar ; freginar / fremesir.

ferejar (v. intr.) : aver una mina ferotja. (# ferrejar)

feresa (R. III, 309) : ferocitat.

ferfilha nf, cf Ubaud Dicort : « loque ; grappillon » TdF

fèria nf (v. TdF jos ‘fèri’) : jorn que tot trabalh èra defendut ; tèrme de glèisa per designar los jorns ordinaris.

ferial, -a : relatiu, -iva a la fèria.

Messa feriala : messa ordinària.

Ofici ferial : ofici ordinari.

feriat, -ada adj e nm (L. 187) : jorn que se trabalha pas.

Jorn feriat.

Fèsta feriada.

ferida : resulta d'un còp recebut : nafra / nafradura.

ferigola nf (v. Ubaud Dicort, L. 187 e TdF) : « thym, plante odoriférante, v. èrba menuda, pebriana, pòta 1 » (v. TdF). « ferigola » : v. farigola - frigola (los 2, non preconizats Dicort).

ferigola blanca nf, cf Ubaud Dicort : « germandrée de montagne, teucrium montanum (Lin.), plante, v. calamandrièr ; santoline, autre plante à feuilles blanchâtres, v. aussent » (v. TdF)

ferigola salvatja nf, cf Ubaud Dicort : v. frigola salvatja.

ferigolàs nm, cf Ubaud Dicort : v. ferigolièr. (v. Alibert jos ‘frigol’)

ferigolassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse plante de thym » TdF

ferigolat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « aromatisé avec du thym » TdF

ferigolatge nm, cf Ubaud Dicort : « aromatisation » TdF

ferigolet nm, cf Ubaud Dicort : « lieu où le thym abonde » (v. TdF jos ‘Ferigoulet’). (v. ferigolièr)

ferigoleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite plante de thym » TdF

ferigolièira nf, cf Ubaud Dicort : « terrain où le thym abonde ; femme qui vend du thym » (v. TdF)

ferigolièr nm, cf Ubaud Dicort : « champ couvert de thym ; petit esprit » TdF

feriment : pleurèsi / mal de costat (l.p.)

ferir (v. tr.) : tustar ; estabordir ; nafrar ; còrmacar.

ferit, -ida (adj.) : tustat, -ada ; estabordit, -ida ; nafrat, -ada ; cormacat, -ada ; freg, -ja.

fèrla (pop) / ferula (sab) (plt.) (los 2, L. 187) : (Ferula communis) ; (Ferula Ferulago) ; (F. galbanifera ; (F. glauca) ; ( F. monspeliensis) ; paleta de fust o de cuèr que se'n tustava, autres còps, los escolans en fauta.

Los escolans se trapavan alara de braves còps de fèrla.

ferleda nf / ferlada (abs. Dicort) (los 2, L. 187) : airal cobèrt de fèrla (plt.)

« ferlupar » : v. forrupar.

Ferlussa (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « faire ses choux gras, faire ses affaires » TdF jos ‘Ferlu’

fèrm [veire ferm(e) 1 (v. Ubaud Dicort, p 152)], -a (adj.) : que ten bon ; que trantòla pas. [Basic : fèrm(e),

Tèrra fèrma.

Volontat fèrma.

Alibèrt amb Vaissièr balhan fèrm (e non pas « ferm » (L. 187)), e es plan fèrm que se ditz, amens dins Erau, Albigés, e Roergue.  Alibèrt (Gr. p. 32, linha 5) Vayssier (p. 255).

fèrm [veire ferm(e) 2] (adv.) : aicisèm / bravament / fòrça. [Basic : fèrm(e)]

Beure fèrm.

Trabalhar fèrm.

Patir fèrm.

fèrm [veire ferm(e) 3] (subs. m.) [v. fèrm(e) 1]  : ròc ; sisa de terren que ten bon.

Bastir sul fèrm : bastir sul ròc.

fèrma [ferma, cf Ubaud Dicort] nf : bòria ; afèrme / afermadura / renda ; carpenta. 

fermadura nf, cf Ubaud Dicort : « fermeture, v. barradura » (v. TdF)

fermalh : croquet (çò que tampa o liga quicòm)

fermalhas nf pl : repais d'acordalhas.

fermalhièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant d’agrafes » (L. 187)

fèrmament [fermament, cf Ubaud Dicort] adv : d'un biais fèrm.

fermança : caucion (R. II, 364).

fermant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fermant, ante, qui ferme, v. barradís » TdF

fermar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, fermer, v. barrar ; affirmer, gager, v. afermar » (v. TdF)

fermatge : afèrme (çò que cal pagar en logacion d'una bòria)

ferme : v. fèrm.

ferment nm (R. III, 317) : çò capable d'amodar una fermentacion ; çò capable d'amodar o d'entreténer las passions.

Ferment digestiu.

Ferment de discòrda.

Ferment de revòlta.

fermentabilitat nf : qualitat de çò fermentable.

 

 

fermentable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : que pòt intrar en fermentacion.

fermentacion : reaccion quimica acompanhada d'efervescéncia.

Fermentacion alcoolica.

fermentar (v. intr.) : subir una fermentacion / remenar / rebolir ; subir una agitacion (R. II, 22).

Esperit que fermenta.

Pasta que fermenta.

fermesa nf (R. III, 312) / fermetat nf (R. III, 313) : qualitat de çò fèrm.

fèrmi nm : (quimia) « fermium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 359)

fermièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « fermier, ière, v. rendièr plus usité » (v. TdF)

« fermige » nm  : v. formiga.

Fermin : prenom. e non pas « Firmin » (fr)

« fermir » : v. fremir.

« Fernand » - « Fernanda » (fr.) : v. Ferran (abs. Dicort).

fernanda nf, cf Ubaud Dicort : « pièce de monnaie espagnole » TdF

fernir [veire fremir, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : v. refernir.

feròç, -a : salvatge, -ja que jamai ; ferotge, -ja ; barbar, -a ; fèr, -a ; adamantin, -a ; cruèl, -a (R. VI, 174).

feròçament : d'un biais feròç.

ferocitat nf (R. III, 309) : estat de çò feròç.

feron, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : furiós, -osa (R. III, 409) ; « farouche, qui fuit ou craint la société, craintif, ive, timide, embarrassé, décontenancé, ée » TdF. 

feronejar (v. intr. e tr.) : « être farouche, avoir l’air farouche » ; se desplaçar a l'amagat ; sentir a ferum ; « appréhender, craindre, fuir, éviter » (v. TdF).

feroniá nf, cf Ubaud Dicort : « air farouche ; appréhension, crainte » TdF

feror nf (R. III, 309) : ferocitat ; « horreur, peur, frayeur » (v. TdF).

ferormòna nf, cf Ubaud Dicort : (biol.) « phéromone » (Sèrras-Ess.)

ferós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « féroce, furieux » TdF

ferotge, -tja adj : fèr, -a (salvatge, -ja) ; feròç, -a. (v. TdF ‘ferouge 1’)

ferotjament adv, cf Ubaud Dicort : « d’un air farouche » TdF

ferotjariá nf, cf Ubaud Dicort : « air farouche, manières farouches » TdF ‘feroujarié’

ferpilha : pelha ; vestit tot espelhandrat.

fèrra : relha / gaben ; aplech en fèrre.

ferrada : lo marcar dels braus al fèrre roge ; gafa de marinièr. (v. TdF ‘ferrado 1’)

ferradat [veire ferratat, cf Ubaud Dicort] / ferratat nm : contengut d'un ferrat.

Ferradat d'aiga.

ferradièr nm / ferradièira (abs. Dicort) : martèl per fargar los fèrres de caval.

ferrador 1 nm : « marteau pour forger les fers de cheval » ; congrelh per ferrar lo bestial. (v. TdF ‘ferradou’)

ferrador 2, -doira adj  : que servís a ferrar lo bestial.

Clavèl ferrador.

Martèl ferrador.

ferradura : garniduras de fèrre ; fèrres de bestial.

ferraire nm, cf Ubaud Dicort : « ferreur, celui qui ferre » TdF

ferrairòla (abs. Dicort) : airal que i se tròba un jaç o una mina de fèrre. (v. TdF ‘Ferreirolo’

ferral : mena de pèira calquièira ; ròc ferral (basalt) ; tèrra volcanica.

ferralha : fèrres vièlhs.

ferralhaire nm, -a : persona que crompa o que vend de ferralha, « bretteur, v. escrimaire » (v. TdF).

ferralhar (v. intr.) : far un bruch de ferralha ; se batre amb una arma metallica.

ferralhat nm, cf Ubaud Dicort : « curette » (Carrasco)

ferralhatge : accion de ferralhar.

ferralhièr nm, cf Ubaud Dicort : « marchand de ferraille » (L. 188)

ferrament [fèrrament] nm, v. Ubaud Dicort Errata web : accion de ferrar bestial cavalin o boïn.

ferramenta : ensemble de pèças de fèrre.

Ferran - Ferrana (abs. Dicort) : e non pas « Ferdinand, -a / Fernand, -a » (fr.) (v. Ferrand e Ferranda)

Ferrand (pop) ~ Ferdinand (sab.) n pr m, cf Ubaud Dicort : « Fernand » (v. Rapin)

Ferranda (pop) ~ Ferdinanda (sab.) n pr f, cf Ubaud Dicort : « Fernande » (v. Laus)

ferrandina nf, cf Ubaud Dicort : « ferrandine, sorte d’étoffe légère » (v. TdF)

ferranhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit clos de fourrage en vert » TdF jos ‘farrragnoun’

ferrar (v. tr.) : aplechar quicòm amb de fèrre ; cauçar bestial boïn o cavalin.

Ferrar un caval.

fèrras (f. pl.) : partidas metallicas de quicòm (t. a.) ; apleches de fèrre ; fusil d'agusar.

ferrason nf, cf Ubaud Dicort : « action de ferrer, ferrure » TdF ‘ferresoun’

ferrassa : rispa (pala pel fuòc) ; placa de fèrre ; mena de peis.

ferrassalha nf, cf Ubaud Dicort : « ferraille, ferrements, vieux fers » TdF jos ‘ferrataio’

ferrasson nm : rispa pichona.

ferrat 1 nm : recipient metallic per tirar d'aiga d'un potz ; « bénitier servant aux aspersions » TdF.

Plòure a ferrats, pleuvoir à seaux. (v. Ubaud Dicort e TdF)

ferrat 2 nm : (sal, en quimia) , cf Ubaud Dicort, « ferrate »

ferrat 3, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « ferré, ée ; solidement muni, ie » (v. TdF jos ‘ferra’)

Èsser ferrat a glaça, être ferré à glace, être prêt à se défendre sur telle question. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ferra’)

ferrata nf, cf Ubaud Dicort : « grille, fermeture » TdF

ferratada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un seau, plein un seau » TdF

ferratalha : ferralha.

ferratariá : airal que i trabalha un ferratièr.

ferratàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand seau » TdF

ferratat nm : ferradat. v. pus naut.

Plòu a ferratats¸ il pleut à seaux. (v. Ubaud Dicort e Laus)

ferratega : ferralha ; fèrre vièlh.

ferrategar (v. tr.) : bolegar de ferralha.

ferratet nm, cf Ubaud Dicort : « petit seau » TdF

« ferratge » (ferratge nm) : v. farratge (non preconizat Dicort).

ferratgièira nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘farragiero’) : v. farratgièira.

ferratièr nm, -ièira : persona que crompa o que vend de fèrre.

ferratja nf, cf Ubaud Dicort : « fourrage en vert, terrain en fourrage » TdF ‘farrajo’

« ferratjal » (ferratjal nm) : v. farratjal (non preconizat Dicort).

ferratjòl nm, cf Ubaud Dicort : « fourrage en herbe, fourrage en vert » TdF jos ‘farrajau’