|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
fenar (v. tr.) : « couper le foin et le faner »
(Alibert ; v. TdF), amassar lo fen / dintrar lo fen (v. fenairar). fenàs : fen grossièr ; fen marrit. fenason nf / fenaisons (abs. Dicort) : fenairason (la sason dels fens) fenassa (plt.) : (Arrenatherum elatius) ; fen laissat a granar ; grana de fen ; civada bauja. fenassièira : fenièira (gròs montet de fen quilhat defòra) fenassièr, -ièira n : establaire, -a e avidaire, -a de bestial. fenasson nm, cf Ubaud Dicort :
« foin qui a servi d’enveloppe aux fromages, odeur dont il
est empreint » TdF fenat nm : sal alcalina d'un fenòl. fenata : gròs montet de fen pas qu'entresec. fench, -a : p.p. de fénher, « feint, einte » TdF jos ‘fegne’. fenda : fendilha (ascladura tèunha, mai o mens prigonda, dins la tèrra, dins una paret, dins un còrs dur) fendalha : v. fendilha. fendarassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grande fente, crevasse, lézarde, estafilade,
taillade » TdF fendascla : ascladura brava. fendasclada : airal que i se tròba una fendascla. fendasclar (v. tr.) : asclar (fendre bravament ; asclar en dos) Fendasclar un rol. fendasclar (se) : s'asclar (se fendre bravament) De tant que gelèt, fòrça arbres se fendasclèron. fendasclassa nf, cf Ubaud Dicort :
v. fendarassa. (v. TdF jos ‘fendarasso’) fendasclatge : accion de fendasclar o de se fendasclar. fendascleta nf, cf Ubaud Dicort :
(v. fendascla) fendedor 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qu’on peut
fendre » (L. 186) fendedor 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« sorte de couteau à fendre les
éclisses »
(Carrasco) fendedura : fenda ; airal fendut. fendeire, -eira [~ -eiritz] adj e n : « celui, celle qui fend » TdF ; la persona que fasiá los passatges e los cantons per poder segar un camp amb la dalhaira o la ligaira. fendelha (non preconizat Dicort) : v. fendilha. fendent nm, cf Ubaud Dicort :
« fanfaron, fendant »
(v. TdF) fendilha / fendalha nf / fendulha (abs. Dicort) : fenda tèunha. fendilhament : accion de fendilhar o de se fendilhar. fendilhar (v. tr.) : far una fenda tèunha dins quicòm. fendilhar (se) : se fendre fòrt leugièirament. fendilhat, -ada : fòrt leugièirament fendut, -uda. fendre (v. tr.) : asclar mai o mens. fendre (se) : s'asclar mai o mens. fenduda : traucada que fasiá dins un campat de froment, de segal... lo cap de còla dels meissonièrs. fendulha (abs. Dicort) : doblet de fendilha. fendulhar (v. tr.) (abs. Dicort) : doblet de fendilhar. fendut, -uda : mai o mens asclat,-ada. fenèco adj e n, cf Ubaud Dicort :
« fainéant, apathique » (v. TdF) fenejaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'escampilha los rengs d'èrba verda o que bolega lo fen entresec. fenejar (v. tr.) : desramar (escampilhar los rengs d'èrba verda) ; bolegar lo fen entresec ; virar lo fen entresec. fenejatge : fenason. fenejós, -osa : que balha fòrça fen. fenèstra : obertura dins las parets per far lum e donar d'aire dins un ostal. (v. TdF) fenestral 1 nm : « grande fenêtre, en Rouergue » (v. TdF jos ‘fenestrau’) ; fenèstra granda de cloquièr. fenestral 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fenestral, ale, qui a
rapport aux fenêtres » TdF ‘fenestrau’ fenestrar v, cf Ubaud Dicort : « v. tr, fenestrer, garnir de fenêtres » TdF fenestràs, -assa n : fenèstra granda. fenestratge : l'ensemble de las fenèstras d'un ostal. fenestrèl nm, cf Ubaud Dicort : « petite
fenêtre » (L. 186) fenestrèla nf, cf Ubaud Dicort : « petite fenêtre,
écoutille » TdF fenestreta : fenèstra pichona. fenestrièr, -ièira adj : persona que passa son temps a la fenèstra « ... pour voir et être vue » (v. Alibert) ; persona que sauta per la fenèstra. Filha fenestrièira : filha pas tant qu'aquò (l.p.) fenestron : fenèstra pichonèla. Fenestron de television (l.p.) fenestronet nm, cf Ubaud Dicort :
« très petite fenêtre » TdF fenestròt nm, cf Ubaud Dicort : v. fenestron. (v. TdF jos ‘fenestroun’) fenetrà nm : anciana devocion de quaresma o de Pascas, « pardon qui se gagne en carême et aux fêtes de Pâques, en visitant les maladreries qui sont aux faubourgs de Toulouse (Doujat) : assemblée de dévotion, fête votive, v. romavatge, vòta ; bamboche, festin, gala, v. ribòta » (v. TdF). fenha (R. III, 304) (abs. Dicort) : finta (accion e resulta de fénher) fenhant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« fainéant, ante » (v. TdF ‘feiniant’). fenhantalha nf sing, cf Ubaud Dicort :
« les fainéants en général » TdF ‘feiniantaio’ fenhantàs,
-assa adj, cf Ubaud Dicort :
« adj e n, grand fainéant, grosse fainéante » TdF
‘feiniantas’ fenhantejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, fainéanter, flâner, v. flandrinejar »
(v. TdF ‘feinianteja’) fenhantisa nf / fenhantitge nm, cf Ubaud Dicort :
« fainéantise » TdF jos ‘feiniantige’ fenhanton,
-a adj
e n, cf Ubaud Dicort :
« petit fainéant, petite paresseuse » TdF fenhantum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« vie de fainéant, faitardise » TdF fenheire, -eira [~ eiritz] adj e n / fenhedor, -oira (abs. Dicort) (los 2, R. VI, 281) : persona que fenh. (v. TdF ‘fegnèire’) fenhement nm, cf Ubaud Dicort :
« feinte, déguisement, apparence, dissimulation,
fiction » (Honnorat) ; « invention ; œuvre »
(L. 186) fenhent, -a (abs. Dicort) : *simulador, -airitz (v. fenheire) ; « paresseux, fainéant » (L. 186 jos ‘fénher’)
(v. fenhant) fénher / fénger [veire fénher, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : far lo semblant de far quicòm ; simular (R. V, 191). |
|
fenial
nf, cf Ubaud Dicort : v. fenil 2 « feniant » (fr. de la l. p.) : v. fug-òbra (abs. Dicort) e fenhant. « feniantejar » (fr.) : v. flandrinar - landrinar e fenhantejar. fenic adj m : « phénique » (Rapin) Acid fenic : fenòl. fenicat, -ada adj : qualitat d'un remèdi amb
d'acid fenic. Aiga fenicada. Òli fenicat. fenièira : gròs montet de fen quilhat
defòra ; fenial ; bracèl. fenieirada
nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’un fenil, d’un grenier à
foin » TdF ‘feneirado’ fenieiraire,
-aira (~ -airitz) n, cf
Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait la rentrée du
foin, faneur, euse » TdF fenieirar v : v. fenairar. fenieirassa
nf, cf Ubaud Dicort :
« grand fenil » TdF ‘feneirasso’ fenieiratge
nm, cf Ubaud Dicort :
« rentrée des foins, fenaison, v. fenatge » (v. TdF
‘feneirage’) fenieiron nm : v. fenairon. fenieiròta
nf, cf Ubaud Dicort :
« petit fenil » TdF ‘feneiroto’ fenièr : fenial (airal que lo fen i es
reclamat) fenigrèc nm (plt.) : alhàs, « fenugrec, senègre » (v. TdF ‘fenigrè’) (Trigonella Foenum-graecum). FENIL- : forma prefixada de compausats quimics de radical fenil. fenil 1 : radical quimic derivat del benzèn. fenil 2 nm / fenial nf / fenièr nm / feniu (abs. Dicort) : retira pel fen. fenilalanina : aminoacid essencial per la formacion d'unas ormonas. fenilcetonuria nf, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) phénylcétonurie » fenilic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) phénylique » « fenir » : v. finir. fènix : aucèl fabulós que passava per èsser unic ; persona extraordinària. FENO- : forma prefixada del grèc phainein (paréisser ; brilhar) v. fenòl - fenologia - fenotipe. fenobarbital : remèdi barbituric, sedatiu e ipnotic. fenocristal : cristal bèl (grand) dins
una ròca magmatica. fenòl : derivat oxigenat del
benzèn ; nom generic dels compausats analògs al fenòl. fenolat nm : (quimia)
« phénolate » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 392) fenòlftaleïna
nf : (quimia) « phénolphtaléine » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 392) fenolh (plt.) : (Fniculum officinale)
; (Fniculum piperitum) fenolh
bastard nm, cf Ubaud Dicort :
« aneth odorant, plante » TdF ‘fenoui-bastard’ fenolh
d’anís nm, cf Ubaud Dicort : « anis, plante, v. anís » TdF fenolh de cabra (plt.) : (Peucedanum cervaria) fenolh de mar (plt.) : (Crithmum maritimum) fenolh de Marselha (plt.) : (Seseli tortuorsum) fenolh de
palun nm, cf Ubaud Dicort :
« jonc à fruits lustrés, plante » TdF ‘fenoui-de-palun’ fenolh de pòrc (plt.) : (Peucedanum officinale) fenolh espinós (plt.) : (Echinophora spinosa) fenolh gròs (plt.) : (Ferula communis) fenolh pudent (plt.) : (Anethum graveolens)
fenolhada (plt.) : (Achillea millefolium) fenolhàs (plt.) : (Artemisia vulgaris) ;
(Senecio ruthenensis) fenolheda : airal cobèrt de fenolh. fenolhet (plt.) : fenolh d'aiga (Phylandrium aquaticus) fenolheta (plt.) : (Myriophyllum verticillatum) ; (Myriophyllum spicatum) ; mena de poma que sentís a fenolh ; aigardent perfumat al fenolh. fenolheta
d’aiga nf, cf Ubaud Dicort : « volant d’eau,
plante » TdF ‘fenouieto-d’aigo’ fenolhièira (plt.) : (Fumaria officinalis) ; (F. spicata) ; (F. capreolata) ; (F. agraria) ; (F. muralis) (F. micrantha) ; (F. parviflora) ; (F. Vaillantii). fenolhièr : aucèl que se pausa sul fenolh. (Certhia brachydactyla) fenologia : estudi scientific de l'influéncia del climat suls fenomèns biologics sasonièrs (fulhason, florison, ivernacion, migracions...) fenologic, -a : relatiu, -iva a la fenologia. fenomèn : fach o eveniment que pòt èsser observat ; fach o causa extraordinaris ; persona extraordinària. Fenomèn de sèrva d'ortalièr. v. efècte de sèrva. fenomenal, -a : relatiu, -iva als fenomèns ; qu'es un fenomèn, una causa, un fach o una persona extraordinaris; enòrme, -a. Una asenada fenomenala. fenomenalament : d'un biais fenomenal. fenomenalisme : teoria filosofica que ditz que res existís pas son que de fenomèns. fenomenològ, -a n, cf Ubaud Dicort :
« phénoménologue » (v. Per
Noste) fenomenologia nf : tractat a propaus dels fenomèns. fenomenologic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« phénoménologique » (Rapin) fenon 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit foin » TdF fenon 2 (non preconizat Dicort) :
« fenouil, plante, v. fenolh » (v. TdF) fenoplast nm, cf Ubaud Dicort :
« (techn.) phénoplaste » fenós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « (qui abonde en foin)
adjectif inusité qu’on trouve dans le nom de lieu Champfenós » TdF. (v. fenejós) fenossa nf, cf Ubaud Dicort :
« plante qui croît dans les eaux stagnantes. C’est la ranunculus
tricophyllus ou une espèce de ‘chara’ » TdF suppl fenotipe : manifestacion aparenta del patrimòni ereditari. fenotipic, -a : relatiu, -iva al fenotipe. « fens – fensa - fensar » - v. fems – femsa – femsar. fenta / fentada nf (los 2, L.186 - R. III, 301) (los 2, abs. Dicort ;
mas v. fentar) : femsa
d'aucelum o de polalha, « fiente,
excrément. » TdF ’fento’ jos
‘fenso’. (v. femsa) fentar (v. intr.) (preconizat Dicort) :
femsar (aucelum o polalha), « fienter » TdF ‘fenta’ jos ‘fensa’./ |
|
|
|
|
|
|