fenar (v. tr.) : « couper le foin et le faner » (Alibert ; v. TdF), amassar lo fen / dintrar lo fen (v. fenairar).

fenàs : fen grossièr ; fen marrit.

fenason nf / fenaisons (abs. Dicort) : fenairason (la sason dels fens)

fenassa (plt.) : (Arrenatherum elatius) ; fen laissat a granar ; grana de fen ; civada bauja.

fenassièira : fenièira (gròs montet de fen quilhat defòra)

fenassièr, -ièira n : establaire, -a e avidaire, -a de bestial.

fenasson nm, cf Ubaud Dicort : « foin qui a servi d’enveloppe aux fromages, odeur dont il est empreint » TdF

fenat nm : sal alcalina d'un fenòl.

fenata : gròs montet de fen pas qu'entresec.

fench, -a : p.p. de fénher, « feint, einte » TdF jos ‘fegne’.

fenda : fendilha (ascladura tèunha, mai o mens prigonda, dins la tèrra, dins una paret, dins un còrs dur)

fendalha : v. fendilha.

fendarassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande fente, crevasse, lézarde, estafilade, taillade » TdF

fendascla : ascladura brava.

fendasclada : airal que i se tròba una fendascla.

fendasclar (v. tr.) : asclar (fendre bravament ; asclar en dos)

Fendasclar un rol.

fendasclar (se) : s'asclar (se fendre bravament)

De tant que gelèt, fòrça arbres se fendasclèron.

fendasclassa nf, cf Ubaud Dicort : v. fendarassa. (v. TdF jos ‘fendarasso’)

fendasclatge : accion de fendasclar o de se fendasclar.

fendascleta nf, cf Ubaud Dicort : (v. fendascla)

fendedor 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qu’on peut fendre » (L. 186)

fendedor 2 nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de couteau à fendre les éclisses » (Carrasco)

fendedura : fenda ; airal fendut.

fendeire, -eira [~ -eiritz] adj e n : « celui, celle qui fend » TdF ; la persona que fasiá los passatges e los cantons per poder segar un camp amb la dalhaira o la ligaira.

fendelha (non preconizat Dicort) : v. fendilha.

fendent nm, cf Ubaud Dicort : « fanfaron, fendant » (v. TdF)

fendilha / fendalha nf / fendulha (abs. Dicort) : fenda tèunha.

fendilhament : accion de fendilhar o de se fendilhar.

fendilhar (v. tr.) : far una fenda tèunha dins quicòm.

fendilhar (se) : se fendre fòrt leugièirament.

fendilhat, -ada : fòrt leugièirament fendut, -uda.

fendre (v. tr.) : asclar mai o mens.

fendre (se) : s'asclar mai o mens.

fenduda : traucada que fasiá dins un campat de froment, de segal... lo cap de còla dels meissonièrs.

fendulha (abs. Dicort) : doblet de fendilha.

fendulhar (v. tr.) (abs. Dicort) : doblet de fendilhar.

fendut, -uda : mai o mens asclat,-ada.

fenèco adj e n, cf Ubaud Dicort : « fainéant, apathique » (v. TdF)

fenejaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'escampilha los rengs d'èrba verda o que bolega lo fen entresec.

fenejar (v. tr.) : desramar (escampilhar los rengs d'èrba verda) ; bolegar lo fen entresec ; virar lo fen entresec.

fenejatge : fenason.

fenejós, -osa : que balha fòrça fen.

fenèstra : obertura dins las parets per far lum e donar d'aire dins un ostal. (v. TdF)

fenestral 1 nm : « grande fenêtre, en Rouergue » (v. TdF jos ‘fenestrau’) ; fenèstra granda de cloquièr.

fenestral 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fenestral, ale, qui a rapport aux fenêtres » TdF ‘fenestrau’

fenestrar v, cf Ubaud Dicort : « v. tr, fenestrer, garnir de fenêtres » TdF

fenestràs, -assa n : fenèstra granda.

fenestratge : l'ensemble de las fenèstras d'un ostal.

fenestrèl nm, cf Ubaud Dicort : « petite fenêtre » (L. 186)

fenestrèla nf, cf Ubaud Dicort : « petite fenêtre, écoutille » TdF

fenestreta : fenèstra pichona.

fenestrièr, -ièira adj : persona que passa son temps a la fenèstra « ... pour voir et être vue » (v. Alibert) ; persona que sauta per la fenèstra.

Filha fenestrièira : filha pas tant qu'aquò (l.p.)

fenestron : fenèstra pichonèla.

Fenestron de television (l.p.)

fenestronet nm, cf Ubaud Dicort : « très petite fenêtre » TdF

fenestròt nm, cf Ubaud Dicort : v. fenestron. (v. TdF jos ‘fenestroun’)

fenetrà nm : anciana devocion de quaresma o de Pascas, « pardon qui se gagne en carême et aux fêtes de Pâques, en visitant les maladreries qui sont aux faubourgs de Toulouse (Doujat) : assemblée de dévotion, fête votive, v. romavatge, vòta ; bamboche, festin, gala, v. ribòta » (v. TdF).

fenha (R. III, 304) (abs. Dicort) : finta (accion e resulta de fénher)

fenhant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « fainéant, ante » (v. TdF ‘feiniant’).

fenhantalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les fainéants en général » TdF ‘feiniantaio’

fenhantàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « adj e n, grand fainéant, grosse fainéante » TdF  ‘feiniantas’

fenhantejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, fainéanter, flâner, v. flandrinejar » (v. TdF ‘feinianteja’)

fenhantisa nf / fenhantitge nm, cf Ubaud Dicort : « fainéantise » TdF jos ‘feiniantige’

fenhanton, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit fainéant, petite paresseuse » TdF

fenhantum nm sing, cf Ubaud Dicort : « vie de fainéant, faitardise » TdF

fenheire, -eira [~ eiritz] adj e n / fenhedor, -oira (abs. Dicort)  (los 2, R. VI, 281) : persona que fenh. (v. TdF ‘fegnèire’)

fenhement nm, cf Ubaud Dicort : « feinte, déguisement, apparence, dissimulation, fiction » (Honnorat) ; « invention ; œuvre » (L. 186)

fenhent, -a (abs. Dicort) : *simulador, -airitz (v. fenheire; « paresseux, fainéant » (L. 186 jos ‘fénher’) (v. fenhant)

fénher / fénger [veire fénher, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : far lo semblant de far quicòm ; simular (R. V, 191).

 

 

fenial nf, cf Ubaud Dicort : v. fenil 2

« feniant » (fr. de la l. p.) : v. fug-òbra (abs. Dicort) e fenhant.

« feniantejar » (fr.) : v. flandrinar - landrinar e fenhantejar.

fenic adj m : « phénique » (Rapin)

Acid fenic : fenòl.

fenicat, -ada adj : qualitat d'un remèdi amb d'acid fenic.

Aiga fenicada.

Òli fenicat.

fenièira : gròs montet de fen quilhat defòra ; fenial ; bracèl.

fenieirada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un fenil, d’un grenier à foin » TdF ‘feneirado’

fenieiraire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait la rentrée du foin, faneur, euse » TdF

fenieirar : v. fenairar.

fenieirassa nf, cf Ubaud Dicort : « grand fenil » TdF ‘feneirasso’

fenieiratge nm, cf Ubaud Dicort : « rentrée des foins, fenaison, v. fenatge » (v. TdF ‘feneirage’)

fenieiron nm : v. fenairon.

fenieiròta nf, cf Ubaud Dicort : « petit fenil » TdF ‘feneiroto’

fenièr : fenial (airal que lo fen i es reclamat)

fenigrèc nm (plt.) : alhàs, « fenugrec, senègre » (v. TdF ‘fenigrè’) (Trigonella Foenum-graecum).

FENIL- : forma prefixada de compausats quimics de radical fenil.

fenil 1 : radical quimic derivat del benzèn.

fenil 2 nm / fenial nf / fenièr nm / feniu (abs. Dicort) : retira pel fen.

fenilalanina : aminoacid essencial per la formacion d'unas ormonas.

fenilcetonuria nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) phénylcétonurie »

fenilic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (chim.) phénylique »

« fenir » : v. finir.

fènix : aucèl fabulós que passava per èsser unic ; persona extraordinària.

FENO- : forma prefixada del grèc phainein (paréisser ; brilhar) v. fenòl - fenologia - fenotipe.

fenobarbital : remèdi barbituric, sedatiu e ipnotic.

fenocristal : cristal bèl (grand) dins una ròca magmatica.

fenòl : derivat oxigenat del benzèn ; nom generic dels compausats analògs al fenòl.

fenolat nm : (quimia) « phénolate » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 392)

fenòlftaleïna nf : (quimia) « phénolphtaléine » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 392)

fenolh (plt.) : (Fniculum officinale) ; (Fniculum piperitum)

fenolh bastard nm, cf Ubaud Dicort : « aneth odorant, plante » TdF ‘fenoui-bastard’

fenolh d’anís nm, cf Ubaud Dicort : « anis, plante, v. anís » TdF

fenolh de cabra (plt.) : (Peucedanum cervaria)

fenolh de mar (plt.) : (Crithmum maritimum)

fenolh de Marselha (plt.) : (Seseli tortuorsum)

fenolh de palun nm, cf Ubaud Dicort : « jonc à fruits lustrés, plante » TdF ‘fenoui-de-palun’

fenolh de pòrc (plt.) : (Peucedanum officinale)

fenolh espinós (plt.) : (Echinophora spinosa)

fenolh gròs (plt.) : (Ferula communis)

fenolh pudent (plt.) : (Anethum graveolens)

fenolhada (plt.) : (Achillea millefolium)

fenolhàs (plt.) : (Artemisia vulgaris) ; (Senecio ruthenensis)

fenolheda : airal cobèrt de fenolh.

fenolhet (plt.) : fenolh d'aiga (Phylandrium aquaticus)

fenolheta (plt.) : (Myriophyllum verticillatum) ; (Myriophyllum spicatum) ; mena de poma que sentís a fenolh ; aigardent perfumat al fenolh.

fenolheta d’aiga nf, cf Ubaud Dicort : « volant d’eau, plante » TdF ‘fenouieto-d’aigo’

fenolhièira (plt.) : (Fumaria officinalis) ; (F. spicata) ; (F. capreolata) ; (F. agraria) ; (F. muralis) (F. micrantha) ; (F. parviflora) ; (F. Vaillantii).

fenolhièr : aucèl que se pausa sul fenolh. (Certhia brachydactyla)

fenologia : estudi scientific de l'influéncia del climat suls fenomèns biologics sasonièrs (fulhason, florison, ivernacion, migracions...)

fenologic, -a : relatiu, -iva a la fenologia.

fenomèn : fach o eveniment que pòt èsser observat ; fach o causa extraordinaris ; persona extraordinària.

Fenomèn de sèrva d'ortalièr. v. efècte de sèrva.

fenomenal, -a : relatiu, -iva als fenomèns ; qu'es un fenomèn, una causa, un fach o una persona extraordinaris; enòrme, -a.

Una asenada fenomenala.

fenomenalament : d'un biais fenomenal.

fenomenalisme : teoria filosofica que ditz que res existís pas son que de fenomèns.

fenomenològ, -a n, cf Ubaud Dicort : « phénoménologue » (v. Per Noste)

fenomenologia nf : tractat a propaus dels fenomèns.

fenomenologic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « phénoménologique » (Rapin)

fenon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit foin » TdF

fenon 2 (non preconizat Dicort) : « fenouil, plante, v. fenolh » (v. TdF)

fenoplast nm, cf Ubaud Dicort : « (techn.) phénoplaste »

fenós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « (qui abonde en foin) adjectif inusité qu’on trouve dans le nom de lieu Champfenós » TdF. (v. fenejós)

fenossa nf, cf Ubaud Dicort : « plante qui croît dans les eaux stagnantes. C’est la ranunculus tricophyllus ou une espèce de ‘chara’ » TdF suppl

fenotipe : manifestacion aparenta del patrimòni ereditari.

fenotipic, -a : relatiu, -iva al fenotipe.

« fens – fensa - fensar » - v. fems – femsa – femsar.

fenta / fentada nf (los 2, L.186 -  R. III, 301) (los 2, abs. Dicort ; mas v. fentar) : femsa d'aucelum o de polalha, « fiente, excrément. » TdF ’fento’ jos ‘fenso’. (v. femsa)

fentar (v. intr.) (preconizat Dicort) : femsar (aucelum o polalha), « fienter » TdF ‘fenta’ jos ‘fensa’./