fedonar (v. intr.) : polinar ; asenar. (v. TdF)

fedòta nf, cf Ubaud Dicort : (v. fedeta)

fedum [ / fedam] nm sing : las fedas en general.

feedback (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « feed-back »

fèfa : calamèla (mena de flaüta facha amb de rusca en saba)

fega nf, cf Ubaud Dicort : « foi, en style burlesque » TdF ‘fego’

Per ma fega, par ma foi. (v. Ubaud Dicort e TdF)

fegond, -a (pop.) adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : « fécond, -e » (Sèrras-Ess.) (v. fecond)

fegondacion (pop.) nf, cf Ubaud Dicort : « fécondation » (Sèrras-Ess.)

fegondaire, -aira (pop.) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui féconde, fécondant, ante, v. emprenhaire » TdF

fegondant, -a (pop.) adj, cf Ubaud Dicort : « fécondant, ante » (v. fecondant)

fegondar (pop.) v, cf Ubaud Dicort : « v tr, féconder, v. endrudir » (v. TdF). « fegondar » : v. fecondar (non preconizat Dicort).

fegonditat (pop.) nf, cf Ubaud Dicort : « fécondité » (Sèrras-Ess.)

feinard : « nm, fouine mâle [v. faïna 1] ; homme qui pue comme une fouine ; odeur nauséabonde, faguenas » TdF

fèira nf (R. III, 299 - VI, 284) - feiral nm feirejar v (los 3, abs. Dicort)  : v. fièira - fieiral - fieirejar.

« feit, -a » : v. fach, -a / fait, -a (non preconizat Dicort).

fejon nm, cf Ubaud Dicort : « joueur passionné, d’où le verbe afejonir » TdF.  (# fetjon)

fèl 1 nm : liquid amargant secretat pel fetge.

fèl de tèrra (plt.) : (Centaurea amara)

fèl 2, -a adj : felon, -a / traite, -a ; enganaire, -a ; irat, -ada ; trist, -a ; rancurós, -osa ; marrit, -ida.

Luna fèla : luna marrida.

felatge nm : inflamacion de la mèlsa, « maladie des moutons, v. felitge » (v. TdF).

feldspat nm (v. Ubaud Dicort Errata web) : nom generic de tot un ensemble d'aluminosilicats de potassi, de sòdi, de calci e de bari.

feldspatic, -a : que conten de feldspat ; relatiu, -iva al feldspat.

feldspatizacion : formacion de feldspats.

feldspatoïd  : aluminosilicat de taus pus feble en silici que non pas los feldspats.

felen, -a n : filhet, -a / rèirefilh, -a (filh, -a d'un filh o d'un filha) ; rèirenebot, -oda ; (per extension, dins d'unes airals) : gendre, nòra.

felesen, -a / felesin, -a n : coma çaisús.

felibèrta nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de danse niçoise, dont le nom se rapporte sans doute à un Philibert, duc de Savoie » TdF

felibrariá nf, cf Ubaud Dicort : « école de félibres, corps des félibres, v. escòla, felibritge » (v. TdF)

felibre nm, felibressa nf : membre del felibritge.

felibrejada : amassada de felibres.

felibrejar (v. intr.) : s'amassar entre membres del felibritge.

felibrenc, -a : relatiu, -iva al felibritge.

felibrencament : coma o fan los felibres.

felibressa nf : v. jos felibre.

felibret nm, cf Ubaud Dicort : (v. felibrilhon) (v. çai jos)

felibreta n, cf Ubaud Dicort : v. felibrilhona. (v. TdF jos ‘felibrihouno’)

felibrilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit félibre, fils de félibre » TdF

felibrilhona nf, cf Ubaud Dicort : « petite félibresse, fille de félibre » TdF

felibritge nm : associacion fondada per Mistral e sièis autres Provençals, en 1854, per aparar la lenga del Miègjorn. (v. TdF ‘felibrige’)

Fèliç - Feliça - Felisa (abs. Dicort) - Felician - Feliciana : prenoms.

felicitable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « qu’on peut ou qu’on doit féliciter » TdF

felicitacion : accion de felicitar.

felicitaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui félicite » TdF

felicitar (v. tr.) : congratular (manifestar a q.q. sa satisfaccion per un eveniment urós (aürós) que li arriba)

felicitar (se) : se considerar satisfach de quicòm.

felicitat nf (R. III, 301) : bonur / bonaür (plena satisfaccion.

felid [ / felide (v. jos Felids)] (subs. m.) : mamifèr de la familha dels felids (felins)

Felid(e)s nm pl, cf Ubaud Dicort : « félidés » (Laus)

felièira nf, cf Ubaud Dicort : « t. de potier, ventouse, trou pratiqué au four, pour faire sortir la fumée » TdF

feligrés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « fidèle » (Alibert) (v. fidèl 2)

felin, -a : de la meteissa familha que lo cat (leon, tigre, pantèra...) ; de la natura d'un felin.

Anar felin.

Comportament felin.

Astúcia felina.

Gràcia felina.

Crudelitat felina.

Felip - Felipina : prenoms.

felipica nf, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire, philippique » TdF (v. çai jos)

Felipicas n pr f pl, cf Ubaud Dicort : « (les) Philippiques (de Demosthène) »

felipodala nm, cf Ubaud Dicort : « nom d’une ancienne monnaie étrangère » (v. TdF)

felitge (R. III, 301) : jaunissa ; malautiá de las fedas. (v. TdF ‘felige’)

fellacion : exitacion bucala del sèxe de l'òme.

fellodèrma nm, cf Ubaud Dicort : « phelloderme » (Rapin)

fellogèn, -a adj, cf Ubaud Dicort : « phellogène » (Rapin)

feloca : embarcacion de velas e de rems.

felon [, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF)] (R. III, 299), felonessa (abs. Dicort) : traite, -a.

felonessament adv (R. III, 300) (abs. Dicort) : amb traitesa. (v. traitament)

felonha (plt.) : (Chelidonium majus)

feloniá nf / felonesa (abs. Dicort) (los 2, R. III, 300) : engana / traitesa.

felut, -uda : borrut, -uda / pelut, -uda.

felzar v (non preconizat Dicort) : v. feusar 2

felze nm o nf (non preconizat Dicort) : v. feuse.

femada : accion de femar ; lo fems escampilhat per la tèrra ; airal que lo tropèl pargat a femat.

femadís, -issa adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : que pòt èsser femat, -ada ; qu'es estat sovent femat, -ada.

femador, -doira adj, cf Ubaud Dicort  (v. femar)  : « qui doit être fumé » (L. 185)

femadura / femason nf : çò que fema la tèrra, « fumure » (Alibert).

femaire, -aira (~ airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fume ses terres » TdF

femar (v. tr.) : escampilhar de fems per la tèrra.

femason nf : v. femadura.

fematge : accion de femar una tèrra.

feme (adj. e subs.) (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : femèl (de sèxe femenin) ; femèla.

femejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fumer [v. femar] » (L. 185).

femèl, -a adj : de sèxe femenin. (v. TdF ‘femèu’)

 

 

femèla nf : animal del sèxe femenin ; costat d'un aplech que i s'encastra un autre aplech.

femelaire nm, cf Ubaud Dicort : « homme adonné aux femmes » (v. TdF)

femelalha nf sing : (pej.) las femnas en general, « engeance femelle, tas de femelles, v. femelam » (v. TdF jos ‘femelaio’).

femelam / femelum nm sing : (pej.) las femnas en general. (v. TdF jos ‘femelan’)

femelar (v. tr.) : desruscar la segonda rusca del siurièr ; enlevar las flors masclas d'unas plantas.

femelassa : feme gròssa ; feme vièlha.

femelejar (v. intr.) : començar de florir (en parlant del cambe)

femeleta (f.) : femèla polideta ; : femna febla e crentosa ; (f. e m.) òme que manca de virilitat.

femelòt nm : ferradura del governalh (mar.)

femelòta nm, cf Ubaud Dicort : « petite femme ; jeune brebis qui n’a pas encore porté » (v. TdF)

femelum nm sing :  v. femelam.

femena nf, cf Ubaud Dicort (R. VI, 280) : femna. (v. TdF)

femenèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « féminin ; femelle » (Alibert)

femenin, -a adj / femenèl, -a (v.femenèl) : relatiu, -iva a las femnas.

Doçor e gràcia femeninas.

femenisme (abs. Dicort) : doctrina sociala que favorís l'egalitat entre femnas e òmes ; (pej.) associacions sectàrias d'unas femnas. (v. feminisme)

femenista (m. e f.) (abs. Dicort) : adèpte, -a del femenisme. (v. feminista)

femenitat nf (abs. Dicort) : caracteristicas d'una femna. (v. feminitat)

femenizacion nf (abs. Dicort) : accion o resulta de femenizar o de se femenizar; accion o resulta de prene lo pas suls òmes. (v. feminizacion)

Femenizacion de l'ensenhament.

femenizar (v. tr.) (abs. Dicort) : balhar una aparéncia femenina. (v. feminizar)

femenizar (se) v pron  (abs. Dicort) : prene una aparéncia femenina. (v. feminizar (se))

fementit, -ida adj e n, cf Ubaud Dicort : « parjure » TdF suppl. (v. perjur)

femièr nm, cf Ubaud Dicort : « fumier, v. fems ; trou à fumier » TdF

feminin (R. VI, 280) (abs. Dicort) : doblet de femenin.

feminisme nm, cf Ubaud Dicort : « féminisme » (Rapin)

feminista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « féministe » (Rapin)

feminitat nf, cf Ubaud Dicort : « féminité » (Rapin)

feminizacion nf, cf Ubaud Dicort : « féminisation » (Laus)

feminizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, féminiser » (Laus)

feminizar (se) v pron : v. femenizar (se)

femna nf : « femme ; épouse », dòna. (v. TdF ‘femo’)

femna de plaça nf : mercadièira de plaça (mercat). (v. jos plaça)

femna de servici nf : serviciala que fa lo dedins d'un ostal.

femnaralha (abs. Dicort) : (pej.) las femnas en general. (v. femelalha)

femnaram nm sing, cf Ubaud Dicort : (v.  femnum)

femnarassa : pejoratiu doble de femna. v. femnassa.

femnarèla nf / femnaron nm / femnicon nm : femna pichona.

femnàs nm, cf Ubaud Dicort : « hommasse, grande ou grosse femme » TdF ‘femas’.  (v. Vayssier ‘fennàs’)

femnassa / femnarassa (pej.) : femna grossassa o marrida.

femnassejaire (abs. Dicort) : òme que femnasseja. (v. femelaire)

femnassejar (v. intr.) (abs. Dicort) : se comportar en femnassièr. (v. gorrinar)

femnassièr adj m e nm : que va d'una femna a una autra.

femnasson nm, cf Ubaud Dicort : « garçon qui rôde toujours autour des femmes » (v. TdF ‘fennassoun’) ; « garçon efféminé et délicat » (Brun Glossari Oc-Fr)

femnatge nm : marrida femna (v. Alibert) ; « les femmes, le beau sexe, multitude de femmes, v. femelam » (v. TdF jos ‘fenna’).

femneta nf : v. femnòta.

femnicon nm, cf Ubaud Dicort : v. femnarèla.

femnièr, -ièira adj : que ven de la femna « qui tient de la femme, en Languedoc, v. femenin » (v. TdF ‘fenniè’).

femnil / femnon nm, cf Ubaud Dicort : v. femnòta. (v. TdF jos ‘fennarou’)

femnona nf, cf Ubaud Dicort : v. femnòta. (v. TdF jos ‘fennarou’)

femnòta / femneta : femna pichona e amistosa.

femnum nm sing : las femnas en general.

femoral, -a : relatiu, -iva al fèmur o a la cuèissa.

Artèria femorala.

femoràs : montet de fems. (v. femorièr)

femorejar (v. tr. e intr.) : traire (tirar) lo fems de per un estable (curar / netejar un estable) (v. TdF jos ‘femourja’)

femorièr / femoràs nm : gròs montet de fems.

Aiga de femorièr : aiga de suèlha / pissanha.

femoron nm (abs. Dicort) : pichon montet de fems pel camp ; « motte de fumier » (Rapin jos ‘fumier’).

fems nm : cagadas de bestial mescladas a la palha del jaç.

femsa nf : cagada.

femsar (v. intr.) (v. TdF ‘fensa’) : cagar (evacuar lo ventre / anar del còrs)

femsièr, -ièira : relatiu, -iva al fems. (v. TdF ‘fensié’)

femsós, -osa : passit, -ida de fems / cobèrt, -a de fems.

fèmur [femur] nm : òs de la cuèissa que va de l'anca fins al genolh.

FEN- : forma prefixada de compausats quimics de radical fenil.

fen nm : èrba dalhada e secada.

fenacetina : amid acetic obtengut a partir del fenòl.

fenador 1 nm : fenial, « endroit réservé d’une étable où l’on fait descendre le foin qu’il faut pour un jour ou pour affourager une fois tous les bestiaux » (Vayssier) ; trapa per far passar lo fen de la fenial a l'estable ;

fenador 2 nm : fenejaire, « faneur, en Limousin, v. fenaire » (v. TdF ‘fenadou’).

fenairada (abs. Dicort) : contengut del fenador, de la fenial. (v. fenieirada)

fenairar ~ fenieirar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, rentrer les foins, les charrier au fenil ; faire les foins, les faner, v. fenar ; mettre le foin en petits tas » (v. TdF ‘feneira’). fenairar : v. fenar.

fenairason nf : sason dels fens / dalhasons.

fenairatge nm (TdF ‘feneirage’ ; abs. Dicort) : fenason / dalhasons. (v. fenairason, fenejatge)

fenaire, -aira [~ -airitz] n / fenairaire, -a (abs. Dicort) / fenador, -airitz / fenejaire, -a.

fenairòl nm, cf Ubaud Dicort : « petit fenil » TdF ‘feneiròu’

fenairon [ ~ fenieiron] nm, cf Ubaud Dicort : « petit fenil » ; monteton de fen. (v. TdF ‘feneiroun’)

fenal, -a : relatiu, -iva al fen.

fenantrèn nm : mena d'idrocarbur.