|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
fedonar (v. intr.) : polinar ; asenar. (v. TdF) fedòta nf, cf Ubaud Dicort :
(v. fedeta) fedum [ / fedam] nm sing : las fedas en
general. feedback (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort :
« feed-back » fèfa : calamèla (mena de flaüta facha amb de rusca en saba) fega nf, cf Ubaud Dicort :
« foi, en style burlesque » TdF ‘fego’ Per ma fega, par ma foi. (v. Ubaud Dicort e TdF) fegond, -a (pop.) adj
(v. Ubaud Dicort e TdF) : « fécond, -e » (Sèrras-Ess.) (v. fecond) fegondacion (pop.) nf,
cf Ubaud Dicort : « fécondation » (Sèrras-Ess.) fegondaire, -aira (pop.)
adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui
féconde, fécondant, ante, v. emprenhaire » TdF fegondant, -a (pop.) adj,
cf Ubaud Dicort :
« fécondant, ante » (v. fecondant) fegondar (pop.) v, cf Ubaud Dicort : « v tr, féconder, v. endrudir » (v. TdF). « fegondar » : v. fecondar (non preconizat Dicort). fegonditat (pop.) nf,
cf Ubaud Dicort : « fécondité » (Sèrras-Ess.) feinard : « nm,
fouine mâle [v. faïna 1] ; homme qui pue comme une fouine ; odeur
nauséabonde, faguenas » TdF fèira nf (R. III, 299 - VI, 284) - feiral nm – feirejar v (los 3, abs. Dicort) : v. fièira - fieiral - fieirejar. « feit, -a » : v. fach, -a / fait, -a (non preconizat Dicort). fejon nm, cf Ubaud Dicort :
« joueur passionné, d’où le verbe afejonir » TdF. (# fetjon) fèl 1 nm : liquid amargant secretat pel fetge. fèl de tèrra (plt.) : (Centaurea amara) fèl 2, -a adj : felon, -a / traite, -a ; enganaire, -a ; irat, -ada ; trist, -a ; rancurós, -osa ; marrit, -ida. Luna fèla : luna marrida. felatge nm : inflamacion de la mèlsa, « maladie des moutons, v. felitge » (v. TdF). feldspat nm (v. Ubaud Dicort Errata web) : nom generic de tot un ensemble d'aluminosilicats de potassi, de sòdi, de calci e de bari. feldspatic, -a : que conten de feldspat ; relatiu, -iva al feldspat. feldspatizacion : formacion de feldspats. feldspatoïd : aluminosilicat de taus pus feble en silici que non pas los feldspats. felen, -a n : filhet, -a / rèirefilh, -a (filh, -a d'un filh o d'un filha) ; rèirenebot, -oda ; (per extension, dins d'unes airals) : gendre, nòra. felesen, -a / felesin, -a n : coma çaisús. felibèrta nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de danse
niçoise, dont le nom se rapporte sans doute à un Philibert,
duc de Savoie » TdF felibrariá nf, cf Ubaud Dicort : « école de
félibres, corps des félibres, v. escòla, felibritge » (v. TdF) felibre nm, felibressa nf : membre del felibritge. felibrejada : amassada de felibres. felibrejar (v. intr.) : s'amassar entre membres del felibritge. felibrenc, -a : relatiu, -iva al felibritge. felibrencament : coma o fan los felibres. felibressa nf : v. jos felibre. felibret nm, cf Ubaud Dicort :
(v. felibrilhon) (v.
çai jos) felibreta n, cf Ubaud Dicort :
v. felibrilhona. (v. TdF jos ‘felibrihouno’) felibrilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit félibre, fils de félibre » TdF felibrilhona nf, cf Ubaud Dicort :
« petite félibresse, fille de félibre » TdF felibritge nm : associacion fondada per Mistral e sièis autres Provençals, en 1854, per aparar la lenga del Miègjorn. (v. TdF ‘felibrige’) Fèliç -
Feliça - Felisa (abs. Dicort) - Felician - Feliciana : prenoms. felicitable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « qu’on peut ou
qu’on doit féliciter »
TdF felicitacion : accion de felicitar. felicitaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui félicite » TdF felicitar (v. tr.) : congratular (manifestar a q.q. sa satisfaccion per un eveniment urós (aürós) que li arriba) felicitar (se) : se considerar satisfach de quicòm. felicitat nf (R. III, 301) : bonur / bonaür (plena satisfaccion. felid [ / felide (v. jos Felids)] (subs. m.) : mamifèr de la familha dels felids (felins) Felid(e)s nm pl, cf Ubaud Dicort :
« félidés » (Laus) felièira nf, cf Ubaud Dicort : « t. de potier,
ventouse, trou pratiqué au four, pour faire sortir la
fumée » TdF feligrés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « fidèle » (Alibert)
(v. fidèl 2) felin, -a : de la meteissa familha que lo cat (leon, tigre, pantèra...) ; de la natura d'un felin. Anar felin. Comportament felin. Astúcia felina. Gràcia felina. Crudelitat felina. Felip - Felipina : prenoms. felipica nf, cf Ubaud Dicort :
« t. littéraire, philippique » TdF (v. çai jos) Felipicas n pr f pl, cf Ubaud Dicort :
« (les) Philippiques (de Demosthène) » felipodala nm, cf Ubaud Dicort :
« nom d’une ancienne monnaie
étrangère » (v. TdF) felitge (R. III, 301) : jaunissa ; malautiá de las fedas. (v. TdF ‘felige’) fellacion : exitacion bucala del sèxe de l'òme. fellodèrma nm, cf Ubaud Dicort : « phelloderme » (Rapin) fellogèn, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« phellogène » (Rapin) feloca : embarcacion de velas e de rems. felon [, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF)] (R. III, 299), felonessa (abs. Dicort) : traite, -a. felonessament adv (R. III, 300) (abs. Dicort) : amb traitesa. (v.
traitament) felonha (plt.) : (Chelidonium majus) feloniá nf / felonesa (abs. Dicort) (los 2, R. III, 300) : engana / traitesa. felut, -uda : borrut, -uda / pelut, -uda. felzar v (non preconizat Dicort) : v. feusar
2 felze nm o nf (non preconizat Dicort) : v. feuse. femada : accion de femar ; lo fems escampilhat per la tèrra ; airal que lo tropèl pargat a femat. femadís, -issa adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : que pòt èsser femat, -ada ; qu'es estat sovent femat, -ada. femador, -doira adj, cf Ubaud Dicort (v. femar)
: « qui doit être fumé » (L. 185) femadura / femason nf : çò que fema la tèrra, « fumure » (Alibert). femaire, -aira (~ airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fume ses
terres » TdF femar (v. tr.) : escampilhar de fems per la tèrra. femason nf : v. femadura. fematge : accion de femar una tèrra. feme (adj. e subs.) (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : femèl (de sèxe femenin) ; femèla. femejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, fumer [v. femar] » (L. 185). femèl, -a adj : de sèxe femenin. (v. TdF ‘femèu’) |
|
femèla nf : animal del sèxe femenin ; costat d'un aplech que i s'encastra un autre aplech. femelaire nm, cf Ubaud Dicort :
« homme adonné aux femmes » (v. TdF) femelalha nf sing : (pej.) las femnas en general, « engeance femelle, tas de femelles, v. femelam » (v. TdF jos ‘femelaio’). femelam / femelum nm sing : (pej.) las femnas en general. (v. TdF jos ‘femelan’) femelar (v. tr.) : desruscar la segonda rusca del siurièr ; enlevar las flors masclas d'unas plantas. femelassa : feme gròssa ; feme vièlha. femelejar (v. intr.) : començar de florir (en parlant del cambe) femeleta (f.) : femèla polideta ; : femna febla e crentosa ; (f. e m.) òme que manca de virilitat. femelòt nm : ferradura del governalh (mar.) femelòta nm, cf Ubaud Dicort : « petite femme ; jeune
brebis qui n’a pas encore porté » (v. TdF) femelum nm sing : v. femelam. femena nf, cf Ubaud Dicort (R. VI, 280) : femna. (v. TdF) femenèl, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« féminin ; femelle » (Alibert) femenin, -a adj / femenèl, -a (v.femenèl) : relatiu, -iva a las femnas. Doçor e gràcia femeninas. femenisme (abs. Dicort) : doctrina sociala que
favorís l'egalitat entre femnas e òmes ; (pej.) associacions
sectàrias d'unas femnas. (v. feminisme) femenista (m. e f.) (abs. Dicort) : adèpte, -a del femenisme. (v. feminista) femenitat nf (abs. Dicort) : caracteristicas d'una femna. (v. feminitat) femenizacion nf (abs. Dicort) : accion o resulta de femenizar o de se femenizar; accion o resulta de prene lo pas suls òmes. (v. feminizacion) Femenizacion de l'ensenhament. femenizar (v. tr.) (abs. Dicort) : balhar una aparéncia femenina. (v. feminizar) femenizar (se) v pron (abs. Dicort) : prene una aparéncia femenina. (v. feminizar (se)) fementit, -ida adj e n, cf Ubaud Dicort : « parjure » TdF
suppl. (v. perjur) femièr nm, cf Ubaud Dicort :
« fumier, v. fems ; trou à fumier » TdF feminin (R. VI, 280) (abs. Dicort) : doblet de femenin. feminisme nm, cf Ubaud Dicort :
« féminisme » (Rapin) feminista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« féministe » (Rapin) feminitat nf, cf Ubaud Dicort :
« féminité » (Rapin)
feminizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« féminisation » (Laus) feminizar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, féminiser » (Laus) feminizar (se) v pron : v. femenizar (se) femna nf : « femme ; épouse », dòna. (v. TdF ‘femo’) femna de plaça nf : mercadièira de plaça
(mercat). (v. jos plaça) femna de servici nf : serviciala que fa lo dedins d'un ostal. femnaralha (abs. Dicort) : (pej.) las femnas en
general. (v. femelalha) femnaram nm sing, cf Ubaud Dicort :
(v. femnum) femnarassa : pejoratiu doble de femna. v. femnassa. femnarèla nf / femnaron nm / femnicon nm : femna pichona. femnàs nm, cf Ubaud Dicort :
« hommasse, grande ou grosse femme » TdF ‘femas’. (v. Vayssier
‘fennàs’) femnassa / femnarassa (pej.) : femna grossassa o marrida. femnassejaire (abs. Dicort) : òme que femnasseja. (v. femelaire) femnassejar (v. intr.)
(abs. Dicort) : se comportar
en femnassièr. (v. gorrinar) femnassièr adj m e nm : que va d'una femna
a una autra. femnasson nm, cf Ubaud Dicort :
« garçon qui rôde toujours autour des
femmes » (v. TdF ‘fennassoun’) ;
« garçon efféminé et
délicat » (Brun Glossari Oc-Fr) femnatge nm : marrida femna (v. Alibert) ; « les femmes, le beau sexe, multitude de femmes, v. femelam » (v. TdF jos ‘fenna’). femneta nf : v. femnòta. femnicon nm, cf Ubaud Dicort :
v. femnarèla. femnièr, -ièira adj : que ven de la femna « qui tient de la femme, en Languedoc, v. femenin » (v. TdF ‘fenniè’). femnil / femnon nm, cf Ubaud Dicort : v. femnòta. (v. TdF jos ‘fennarou’) femnona nf, cf Ubaud Dicort :
v. femnòta. (v. TdF jos ‘fennarou’) femnòta / femneta : femna pichona e amistosa. femnum nm
sing : las femnas en
general. femoral, -a : relatiu, -iva al fèmur o a la cuèissa. Artèria femorala. femoràs : montet de fems. (v. femorièr) femorejar (v. tr. e intr.) : traire (tirar) lo fems de per un estable (curar / netejar un estable) (v. TdF jos ‘femourja’) femorièr / femoràs nm : gròs montet de fems. Aiga de femorièr : aiga de suèlha / pissanha. femoron nm (abs. Dicort) : pichon montet de fems pel camp ; « motte de fumier » (Rapin jos ‘fumier’). fems nm : cagadas de bestial mescladas a la palha del jaç. femsa nf : cagada. femsar (v. intr.) (v. TdF ‘fensa’) : cagar (evacuar lo ventre / anar del còrs) femsièr, -ièira : relatiu, -iva al fems. (v. TdF ‘fensié’) femsós, -osa : passit, -ida de fems / cobèrt, -a de fems. fèmur [femur] nm : òs de la cuèissa que va de l'anca fins al genolh. FEN- : forma prefixada de compausats quimics de radical fenil. fen
nm : èrba dalhada e secada. fenacetina : amid acetic obtengut a partir del fenòl. fenador 1 nm : fenial, « endroit réservé d’une étable où l’on fait descendre le foin qu’il faut pour un jour ou pour affourager une fois tous les bestiaux » (Vayssier) ; trapa per far passar lo fen de la fenial a l'estable ; fenador 2 nm : fenejaire, « faneur, en Limousin, v. fenaire » (v. TdF ‘fenadou’). fenairada (abs. Dicort) : contengut del
fenador, de la fenial. (v. fenieirada) fenairar ~ fenieirar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, rentrer les foins, les charrier au fenil ; faire les foins, les faner, v. fenar ; mettre le foin en petits tas » (v. TdF ‘feneira’). fenairar : v. fenar. fenairason nf : sason dels fens / dalhasons. fenairatge nm (TdF ‘feneirage’ ; abs. Dicort) : fenason / dalhasons. (v. fenairason, fenejatge) fenaire, -aira [~ -airitz] n / fenairaire, -a (abs. Dicort) / fenador, -airitz / fenejaire, -a. fenairòl nm, cf Ubaud Dicort : « petit fenil » TdF ‘feneiròu’ fenairon [ ~ fenieiron] nm, cf Ubaud Dicort : « petit fenil » ; monteton de fen. (v. TdF ‘feneiroun’) fenal, -a : relatiu, -iva al fen. fenantrèn nm : mena d'idrocarbur. |
|
|
|
|
|
|