fausflòri adj e nm, cf Ubaud Dicort : « nm, le clinquant » (Mouly Esping. 244)

fausflòris (m.pl.) (Alibert) : quincalha / farlabica ; plasers de farlabica.

Viure sens fausflòris : viure simplament.

faus [fals] fraguièr nm (plt.) : (Arbutus Unedo)

faus [fals] lin nm (plt.) : (Radiola linoïdes)

faus (fals) liri nm (plt.) : (Phalangium liliago)

faus [fals] pulègi nm (plt.) : mentastre (Mentha pulegium)

faus [fals] reponchon nm (plt.) : (Pseudo tamus)

faus [fals] ris nm (plt.) : (Leersia orizoïdes)

faussaunatge [fals saunatge] nm : trafec de sal.

faussaunièr [fals saunièr nm], -ièira : persona que fasiá lo trafec de la sal.

faus [fals] sené nm (plt.) : sené bastard (Colutea arborescens)

Faustin - Faustina : prenoms.

faus [fals] tulipan nm (plt.) : (Anemone coronarioïdes)

fauta : mancament ; omission ; imperfeccion ; manca ; peca / pecat

fauta de loc prep : per manca de.

fauta que (a -) (conj.) : a causa que. v. a causa que.

fautada : movement de vivacitat primo primi (lat.) (Alibert)

fautar (v. intr.) : far d'actes contraris a quicòm ; far una fauta de quicòm ; mancar / far defaut.

fautassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse faute, faute grossière » TdF

fautat nm : omission / mancament ; fauta.

fautenc, -a adj : coma fautible e fautís.

fautèrna (plt.) : (Aristolochia Clematitis) ; (A. Pistolochia) ; (A. rotunda) ; (A. pallida) ; (A. longa)

fautèrna (far -) : trebolar la vista.

fauteta nf, cf Ubaud Dicort : « petite faute, faute légère » TdF

fautible, -bla / fautiu,-iva adj e n : colpable, -a de quicòm. (v. TdF jos ‘fautible’)

Lo fautible, l’accusé, v. acusat. (v. TdF)

fautís,-issa / fautenc,-a ad e n j / fautor, -tritz (v. fautor) : coma çaisús (fautible). (v. TdF jos ‘fautible’)

fautisa nf, cf Ubaud Dicort : « erreur, mécompte » TdF

fautiu, -iva adj : v. fautible.

fautor, -tritz n : colpable, -a de quicòm « fauteur, v. empuraire, sosteneire » (v. TdF).

fautraga : porrada (bestiesa) ; afar marrit.

fautrica nf, cf Ubaud Dicort : « boue, fange, v. fanga » (v. TdF)

fautricós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « boueux, fangeux, euse, v. fangós » (v. TdF)

« fautuèlh (fautuèlh nm) - fautur - fautulh » (fr.) : v. cadièira grand.

« fauveta » (fr.)  : v. boscarèla – boscarida e faubeta.

fauvisme (< fr.) nm, cf Ubaud Dicort : (peinture) « fauvisme » (Sèrras-Ess.)

fauvista (< fr.) adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « fauviste » (v. çai sus)

fava nf : (planta e frucha) (Faba vulgaris), « fêve ; haricot, en Rouergue, v. faviòu, favon »  ; agland de la vèrga ; enfladura del cèl de boca del caval. (v. TdF)

Manjar de favas, manger des fèves ; bredouiller. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘favo’)

fava-coguol nf, cf Ubaud Dicort : « mélinet rude, plante » TdF ‘favo-couguou’

fava de lop nf, cf Ubaud Dicort : « pied-de-griffon » TdF ‘favo-de-loup’

fava fòla (plt.) : (Lupinus albus)

favanc, -a adj e n (TdF ; abs. Dicort) : molàs, -assa / inchalhent, -a ; maladrechàs, -assa.

favanca nf (TdF ; abs. Dicort) : autra mena de fava.

favaral : faissa de favas ; campat de favas.

favarassa : pampe de favas.

favard 1 nm : colomb domestic. (v. TdF ‘favard 1’)

favard 2, -a adj e n : manjaire, -a de favas ; babilhard, -a. (v. TdF ‘favard 2’)

favardàs, -assa adj e n : babilhard, -a / barjacaire, -a que jamai.

favarèl nm : « féverole, variété de la fève commune, à graines arrondies et noirâtres ; fève à peine formée, fève sèche ; fève de haricot, en Languedoc ; terre-noix, plante » (v. TdF jos ‘favarèu’) ; rei petit (mena d'aucèl) (Regulus regulus) (Alibert)

favarèla : boscarida (Acrocephalus schoenebaeus) ; rei petit (Regulus regulus) ; fava pichona

favarelon (plt.) : (Viburnum tinus)

favarilh nm / favarilha (abs. Dicort) / favaròla nf : faveta (fava pichona).

favarolet nm, cf Ubaud Dicort : « haricot » (Brun Glossari Oc-Fr)

favarolet verd nm, cf Ubaud Dicort : « haicot vert » (Lexic M. Roqueta)

favaron : mongeta seca.

favaròt : mongeta verda.

favaròta (plt.) : (Lathyrus tuberosus)

favaròu nm, cf Ubaud Dicort : v. favarèl. (v. TdF jos ‘favarèu’)

favàs nm, cf Ubaud Dicort : « fève, grosse fève » TdF

favas rotas nf pl, cf Ubaud Dicort : « fèves fraisées ou pilées dont on fait des purées » TdF ‘favo-routo’

favassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse fève ; fane de fève ou de haricot ; t. injurieux, imbécile » TdF

favat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la fève (au gâteau des Rois), favorisé par le sort, heureux, euse, prédestiné, ée, v. astrat, crespinat » (v. TdF ‘fava’)

favau nm, cf Ubaud Dicort : v. favàs. (v. TdF jos ‘favas’)

faveda nf, cf Ubaud Dicort : « champ de fèves » (v. TdF jos ‘Favedo’)

favèla : vèrbia / facóndia (R. III, 278) (facilitat de paraula)

favelar (v. intr.) : parlar, parla que parlaràs.

favelon nm, cf Ubaud Dicort : « laurier-tin, arbrisseau » TdF

faveta nf / favet (abs. Dicort) : fava pichona ; fava seca ; babòt / crisalida ; mena de planta : (Sempervivum) (v. TdF ‘faveto’)

favetejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, bouillir à grosses ondes, imiter le bruit que font les fèves en bouillant » TdF

favièira nf (R. III, 287) : faissa de favas ; campat de favas.

favièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « semeur de fèves, mangeur de fèves » TdF

favilh : favarilh / favaròla. v. pus naut.

faviòl, -a (abs. Dicort) : capleugièr, -ièira. v. p. 20, 3°/ c, « imbécile » (Alibert). (v. faviolàs 2)

faviolàs 1 nm, cf Ubaud Dicort : « gros haricot » TdF jos ‘faioulas’

faviolàs 2, -assa adj : augmentatiu pejoratiu de faviòl, -a, « gros nigaud, grand imbécile » TdF jos ‘faioulas’.

faviolet nm, cf Ubaud Dicort : « petit haricot, haricot vert, haricot blanc nain ou flageolet, cultivé pour primeur et mangé en cosse, v. cotelet » (v. TdF jos ‘faioulet’)

faviòu nm, cf Ubaud Dicort : « haricot, faséole » TdF

favòl / favon nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fava verda ; coscolha de fava ; mongeta verda ; mongeta seca ; mongilh ris (v. p. 20, 2°, b.). (v. TdF jos ‘favoun’)

favolha nf, cf Ubaud Dicort : « crabe, cancre, écrevisse de mer » TdF ‘favouio’

favon nm : v. favòl.

favon de ris nm, cf Ubaud Dicort : (v. jos favòl e riset 1)

favonada : platat de mongetas.

Favonada al magret.

favonassa nf, cf Ubaud Dicort : « fane de haricot, v. favassa » (v. TdF)

favòni nm, cf Ubaud Dicort : « zéphir, vent d’ouest (vieux) » TdF

favonièira nf, cf Ubaud Dicort : « carré de haricots, champ de féveroles, planche de haricots riz » TdF

favor nf : disposicion a concedir quicòm a q.q. de preferéncia a q.q. mai ; çò concedit ; riban estrech.

 

 

favorablament : d'un biais favorable.

favorable, -bla : plan dispausat,-ada en favor de q.q. o de quicòm.

favorir / favorizar (v. tr.) : mai aimar / avantatjar q.q. o quicòm.

favorit, -a : mai aimat, -ada (t. a.)

favoritisme : preferéncia balhada a la favor sul merit.

favorizar v, cf Ubaud Dicort : v. favorir.

fax nm, cf Ubaud Dicort : « fax » (Per Noste, Basic). « fax » (angl.) : telecòpia. v. telecòpia.

faxar v tr : « faxer » (Per Noste, Basic). « faxar » (angl.) : telecopiar. v. telecopiar.

fe nf : cresença en los dògmas revelats del catolicisme ; fisança en quicòm o q.q. ; paraula donada.

Per ma fe ! ma foi, par ma foi, je vous le jure sur ma foi ! (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘fe’)

febe nm, cf Ubaud Dicort : « t. de mineur, terroule, houille qui n’a pas la couleur noire et qui ressemble à des matières végétales » TdF

feblaire, -aira [~ -airitz] adj e n / feblarèl, -a adj e n : que feblís, que se plega. (v. TdF jos ‘feblaire’)

feblament : amb feblesa.

feblant, -a : plegadís, -issa / fibladís, -issa.

feblanta nf, cf Ubaud Dicort : « piquette faible, méchante piquette » TdF

feblar / feblir / fiblar [veire feblar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : cedir ; plegar. (v. TdF jos ‘febla’)

feblar / feblir / fiblar [veire feblar] (se) v pron : se plegar.

feblarèl, -a adj e n : que feblís, que se plega. (v. feblaire)

feble 1, -bla adj : deficient, -a en fòrça fisica o morala.

feble 2 nm, cf Ubaud Dicort : « faible, côté faible » (v. TdF ‘feble 2’)

feblesa nf, cf Ubaud Dicort : « faiblesse ; défaillance, syncope » TdF

febletat nf / feblesa (v. feblesa) : estat de çò feble, « faiblesse, débillité » TdF ‘febleta’.

feblir v : v. feblar.

feblòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu faible, assez faible » TdF

febrada : accès de fèbre.

febrassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse fièvre, fièvre ardente » TdF

fèbre nf : elevacion de la temperatura del còrs ; escaufèstre. (v. TdF). (v. fèbres)

febrejar 1 (v. intr.) : aver de fèbre ;

febrejar 2 (v. intr.) : far un temps de febrièr.

febrelent, -a adj : febrós, -osa « phtisique » (Alibert).

febrerada : temps de febrièr.

fèbres (fèbre que tòrna per accès, paludisme) nf pl, cf Ubaud Dicort : « les fièvres » TdF jos ‘fèbre’

febreta nf, cf Ubaud Dicort : « fièvre (diminutif) » (Fettuciari)

« Psyche febreta (Boyer de Fonscolombe), espèce de bombyx, dont la chenille est employée comme remède contre les fièvres intermittentes » TdF

febricitant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. sc., fébricitant, v. febrós » TdF

febricitar v : « v intr, t. de médecine, avoir de la fièvre, v. febrejar » (v. TdF)

febricitat nf, cf Ubaud Dicort : « fébricité » (v. febricitar)

febrièr : mes segond de l'annada.

febrifug, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a la fèbre ; potinga que fa tombar la fèbre.

febril, -a (R. III, 297) : relatiu, -iva a la fèbre ; que denòta de fèbre ; que manifèsta bravament d'agitacion.

febrilament : d'un biais febril.

febrilitat nf, cf Ubaud Dicort : « fébrilité » (Rapin)

febrinèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fébrile » TdF

febrona nf, cf Ubaud Dicort : « fiévrotte, petite fièvre » TdF jos ‘febroto’

Febronia [Febrònia] : prenom femenin occitan albigés e roergàs.

febrós, -osa adj (R. III, 297) : qu'a de fèbre.

febrosament : d'un biais febrós.

febròta nf, cf Ubaud Dicort : v. febrona.

fecal, -a : relatiu, -iva als excrements.

Matèrias fecalas.

fecalòma nm, cf Ubaud Dicort : « (méd.) fécalome »

Fecas n pr m pl, cf Ubaud Dicort : « Fecas, les meneurs très bien vêtus du Carnaval [de Limoux] » (v. Fêtes en France,  éd. Chêne, p. 77)

Far fecas, participer au Carnaval de Limoux. (Laus)

fecond, -a adj (Basic) [(sab.) e derivats, veire fegond (pop.), cf Ubaud Dicort] : que pòrta frucha ; abondós, -osa ; prolific, -a ; fertil, -a (R. III, 316).

fecondable, -bla adj (non preconizat Dicort) : que pòt èsser fecondat, -ada.

fecondacion nf (Basic) [ (sab.) veire fegondacion, cf Ubaud Dicort] : accion de fecondar.s

fecondant, -a adj (non preconizat Dicort) : « fécondant, -e » (Laus) ; v. fegondant.

fecondar (v. tr.) (Basic) (R. III, 298) [(sab.) veire fegondar, cf Ubaud Dicort] : fertilizar.

fecondatiu, -iva adj (R. III, 298) (abs. Dicort) : qu'a la facultat de fecondar.

feconditat nf (Basic) (R. III, 298) [(sab.) veire fegonditat, cf Ubaud Dicort] : qualitat de çò fecond ; facultat de portar frucha ; facultat de fertilizar.

fecula : amidon contengut dins d'unas plantas.

fecular v, cf Ubaud Dicort : « v tr, féculer »

feculent 1 nm : legum que conten de fecula.

feculent 2, -a adj : que conten de fecula.

feda 1 nf : feme del moton.

feda 2 nf, cf Ubaud Dicort : « foi, en style burlesque » TdF ‘fedo 2’

Per ma feda ! ma foi, par ma foi !

fedai (< arab) nm (plur : fedaïns), cf Ubaud Dicort : « fedayin »

fedaira nf, cf Ubaud Dicort : « l’espèce ovine, les bêtes à laine, v. fedam » (v. TdF)

fedalha (pej.) nf sing (v. Ubaud Dicort) / fedum nm sing : las fedas en general.

fedam nm sing, cf Ubaud Dicort : v. fedum. (v. TdF jos ‘fedan’)

fedassa : feda gròssa.

federacion : union d'estats o de societats.

federal, -a : relatiu, iva a una federacion.

federalisme nm : principi federal d'organizacion nacionala.

federalista adj e n (dels dos genres) : relatiu, -iva al federalisme ; adèpte, -a del federalisme.

federar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fédérer » (Per Noste, Basic)

federar (se) v pron : « se fédérer » TdF

federat, -ada adj e nm, cf Ubaud Dicort : « fédéré, ée » (v. TdF jos ‘federa’)

federatiu, -iva : relatiu, -iva a una federacion.

federativament : d'un biais federatiu.

federator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « fédérateur, -trice » (Sèrras-Ess.)

fedeta : feda pichona.

Jogar a fedetas, jouer à la queue leu leu. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘fedeto’)

fedial (m.) : fedièira.

fedièira nf / fedial nm : jaça, estable per las fedas.

fedièr nm, -ièira : pastre, pastora de fedas.

fedon nm  : anhelon novèl nascut ; polin, « jeune poulain ou pouliche [v. fedonar] » (v. TdF) ; novelari ; enfant doç ; pauruc / coard. (v. Alibert)

Aquel chaval, lo crompèrem fedon, nous achetâmes ce cheval tout jeune. (v. TdF)

fedona nf, cf Ubaud Dicort : v. fedeta. (v. TdF jos ‘fedeto’)

fedonalha nf sing : « les poulains, en général [v. fedonar] » TdF, los anhelons o los polins en general.