|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
fausflòri adj e nm, cf Ubaud Dicort : « nm,
le clinquant » (Mouly
Esping. 244) fausflòris (m.pl.) (Alibert) : quincalha / farlabica ; plasers de farlabica. Viure sens fausflòris : viure simplament. faus [fals] fraguièr nm (plt.) : (Arbutus Unedo) faus [fals] lin nm (plt.) : (Radiola linoïdes) faus (fals) liri nm (plt.) : (Phalangium liliago) faus [fals] pulègi nm (plt.) : mentastre (Mentha pulegium) faus [fals] reponchon nm (plt.) : (Pseudo tamus) faus [fals] ris nm (plt.) : (Leersia orizoïdes) faussaunatge [fals saunatge] nm : trafec de sal. faussaunièr [fals saunièr nm], -ièira : persona que fasiá lo trafec de la sal. faus [fals] sené nm (plt.) : sené bastard (Colutea arborescens) Faustin - Faustina : prenoms. faus [fals] tulipan nm (plt.) : (Anemone coronarioïdes) fauta : mancament ; omission ; imperfeccion ; manca ; peca / pecat fauta de loc prep : per manca de. fauta que (a -) (conj.) : a causa que. v. a causa que. fautada : movement de vivacitat primo primi (lat.) (Alibert) fautar (v. intr.) : far d'actes contraris a quicòm ; far una fauta de quicòm ; mancar / far defaut. fautassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse faute, faute grossière » TdF fautat nm : omission / mancament ; fauta. fautenc, -a adj : coma fautible e fautís. fautèrna (plt.) : (Aristolochia Clematitis) ; (A. Pistolochia) ; (A. rotunda) ; (A. pallida) ; (A. longa) fautèrna (far -) : trebolar la vista. fauteta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite faute, faute légère » TdF fautible, -bla / fautiu,-iva adj e n : colpable, -a de quicòm. (v. TdF jos ‘fautible’) Lo fautible, l’accusé, v. acusat. (v. TdF) fautís,-issa / fautenc,-a ad e n j / fautor, -tritz (v. fautor) : coma çaisús (fautible). (v. TdF jos ‘fautible’) fautisa nf, cf Ubaud Dicort :
« erreur, mécompte » TdF fautiu, -iva adj : v. fautible. fautor, -tritz n : colpable, -a de quicòm « fauteur, v. empuraire, sosteneire » (v. TdF). fautraga : porrada (bestiesa) ; afar marrit. fautrica nf, cf Ubaud Dicort :
« boue, fange, v. fanga » (v. TdF) fautricós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « boueux, fangeux, euse, v. fangós » (v. TdF) « fautuèlh (fautuèlh nm) - fautur - fautulh » (fr.) : v. cadièira grand. « fauveta » (fr.) : v. boscarèla – boscarida e faubeta. fauvisme (< fr.) nm, cf Ubaud Dicort :
(peinture) « fauvisme » (Sèrras-Ess.) fauvista (< fr.) adj e n (dels dos
genres), cf Ubaud Dicort : « fauviste » (v. çai sus) fava nf : (planta e frucha) (Faba vulgaris), « fêve ; haricot, en Rouergue, v. faviòu, favon » ; agland de la vèrga ; enfladura del cèl de boca del caval. (v. TdF) Manjar de favas, manger des fèves ; bredouiller. (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘favo’) fava-coguol nf, cf Ubaud Dicort :
« mélinet rude, plante » TdF ‘favo-couguou’ fava de lop nf, cf Ubaud Dicort :
« pied-de-griffon » TdF ‘favo-de-loup’ fava fòla (plt.) : (Lupinus albus) favanc, -a adj e n (TdF ; abs. Dicort) : molàs, -assa / inchalhent, -a ; maladrechàs, -assa. favanca nf (TdF ; abs. Dicort) : autra mena de fava. favaral : faissa de favas ; campat de favas. favarassa : pampe de favas. favard 1 nm : colomb domestic. (v. TdF ‘favard 1’) favard 2, -a adj e n : manjaire, -a de favas ; babilhard, -a. (v. TdF ‘favard 2’) favardàs, -assa adj e n : babilhard, -a / barjacaire, -a que jamai. favarèl nm : « féverole, variété de la fève commune, à graines arrondies et noirâtres ; fève à peine formée, fève sèche ; fève de haricot, en Languedoc ; terre-noix, plante » (v. TdF jos ‘favarèu’) ; rei petit (mena d'aucèl) (Regulus regulus) (Alibert) favarèla : boscarida (Acrocephalus schoenebaeus) ;
rei petit (Regulus regulus) ; fava pichona favarelon (plt.) : (Viburnum tinus) favarilh nm / favarilha (abs. Dicort) / favaròla nf : faveta (fava pichona). favarolet nm, cf Ubaud Dicort :
« haricot » (Brun Glossari
Oc-Fr) favarolet
verd nm, cf Ubaud Dicort : « haicot vert » (Lexic M. Roqueta) favaron : mongeta seca. favaròt : mongeta verda. favaròta (plt.) : (Lathyrus tuberosus) favaròu nm, cf Ubaud Dicort :
v. favarèl.
(v. TdF jos ‘favarèu’) favàs nm, cf Ubaud Dicort :
« fève, grosse fève » TdF favas rotas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« fèves fraisées ou pilées dont on fait des
purées » TdF ‘favo-routo’ favassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse fève ; fane de fève ou de
haricot ; t. injurieux, imbécile » TdF favat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a la fève (au gâteau des Rois), favorisé
par le sort, heureux, euse, prédestiné, ée, v. astrat,
crespinat » (v. TdF ‘fava’) favau nm, cf Ubaud Dicort :
v. favàs. (v. TdF jos ‘favas’) faveda nf, cf Ubaud Dicort :
« champ de fèves » (v. TdF jos ‘Favedo’) favèla : vèrbia / facóndia (R. III, 278) (facilitat de paraula) favelar (v. intr.) : parlar, parla que parlaràs. favelon nm, cf Ubaud Dicort :
« laurier-tin, arbrisseau » TdF faveta nf / favet (abs. Dicort) : fava pichona ; fava seca ; babòt / crisalida ; mena de planta : (Sempervivum) (v. TdF ‘faveto’) favetejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, bouillir à grosses ondes, imiter le bruit
que font les fèves en bouillant » TdF favièira nf (R. III, 287) : faissa de favas ; campat de favas. favièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« semeur de fèves, mangeur de fèves » TdF favilh : favarilh / favaròla. v. pus naut. faviòl, -a (abs. Dicort) :
capleugièr, -ièira. v. p. 20, 3°/ c,
« imbécile » (Alibert). (v. faviolàs
2) faviolàs 1 nm, cf Ubaud Dicort : « gros haricot » TdF jos ‘faioulas’ faviolàs 2, -assa adj : augmentatiu pejoratiu de faviòl, -a, « gros nigaud, grand imbécile » TdF jos ‘faioulas’. faviolet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit haricot, haricot vert, haricot blanc nain ou flageolet,
cultivé pour primeur et mangé en cosse, v. cotelet » (v. TdF jos ‘faioulet’) faviòu nm, cf Ubaud Dicort : « haricot, faséole » TdF favòl / favon nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fava verda ; coscolha de fava ; mongeta verda ; mongeta seca ; mongilh ris (v. p. 20, 2°, b.). (v. TdF jos ‘favoun’) favolha nf, cf Ubaud Dicort :
« crabe, cancre, écrevisse de mer » TdF ‘favouio’ favon nm : v. favòl.
favon de ris nm, cf Ubaud Dicort :
(v. jos favòl e riset 1) favonada : platat de mongetas. Favonada al magret. favonassa nf, cf Ubaud Dicort :
« fane de haricot, v. favassa » (v. TdF) favòni nm, cf Ubaud Dicort :
« zéphir, vent d’ouest (vieux) » TdF favonièira nf, cf Ubaud Dicort : « carré de haricots,
champ de féveroles, planche de haricots riz » TdF favor nf : disposicion a concedir quicòm a q.q. de preferéncia a q.q. mai ; çò concedit ; riban estrech. |
|
favorablament : d'un biais favorable. favorable, -bla : plan dispausat,-ada en favor de q.q. o de quicòm. favorir / favorizar (v. tr.) : mai aimar / avantatjar q.q. o quicòm. favorit, -a : mai aimat, -ada (t. a.) favoritisme : preferéncia balhada a la favor
sul merit. favorizar v, cf Ubaud Dicort :
v. favorir. fax nm, cf Ubaud Dicort :
« fax » (Per Noste, Basic).
« fax » (angl.) : telecòpia. v. telecòpia. faxar v tr : « faxer » (Per Noste,
Basic). « faxar » (angl.) : telecopiar. v. telecopiar. fe nf : cresença en los dògmas revelats del catolicisme ; fisança en quicòm o q.q. ; paraula donada. Per ma
fe ! ma foi, par ma foi, je vous le
jure sur ma foi ! (v.
Ubaud Dicort e TdF jos ‘fe’) febe nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de mineur, terroule, houille qui n’a pas la
couleur noire et qui ressemble à des matières
végétales » TdF feblaire, -aira [~ -airitz] adj e n / feblarèl, -a adj e n :
que feblís, que se plega. (v. TdF jos ‘feblaire’) feblament : amb feblesa. feblant, -a : plegadís, -issa / fibladís, -issa. feblanta nf, cf Ubaud Dicort :
« piquette faible, méchante piquette » TdF feblar / feblir / fiblar [veire feblar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : cedir ; plegar. (v. TdF jos ‘febla’) feblar / feblir / fiblar [veire feblar] (se) v pron : se plegar. feblarèl, -a adj e n : que feblís, que se
plega. (v. feblaire) feble 1, -bla adj : deficient, -a en fòrça fisica o morala. feble 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« faible, côté faible » (v. TdF ‘feble 2’) feblesa nf, cf Ubaud Dicort : « faiblesse ;
défaillance, syncope » TdF febletat nf / feblesa (v. feblesa) : estat de çò feble, « faiblesse, débillité » TdF ‘febleta’. feblir v : v. feblar. feblòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu faible, assez
faible » TdF febrada : accès de fèbre. febrassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse fièvre, fièvre ardente » TdF fèbre nf : elevacion de la temperatura del còrs ; escaufèstre. (v. TdF). (v. fèbres) febrejar 1 (v. intr.) : aver de
fèbre ; febrejar 2 (v. intr.) : far un temps de febrièr. febrelent, -a adj : febrós, -osa « phtisique » (Alibert). febrerada : temps de febrièr. fèbres (fèbre
que tòrna per accès, paludisme) nf pl, cf Ubaud Dicort :
« les fièvres » TdF jos ‘fèbre’ febreta nf, cf Ubaud Dicort :
« fièvre (diminutif) » (Fettuciari) « Psyche
febreta (Boyer de Fonscolombe), espèce de bombyx, dont la chenille
est employée comme remède contre les fièvres
intermittentes » TdF febricitant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. sc.,
fébricitant, v. febrós » TdF febricitar v : « v intr,
t. de médecine, avoir de la fièvre, v. febrejar » (v. TdF) febricitat nf, cf Ubaud Dicort :
« fébricité » (v. febricitar) febrièr : mes segond de l'annada. febrifug, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a la fèbre ; potinga que fa tombar la fèbre. febril, -a (R. III, 297) : relatiu, -iva a la fèbre ; que denòta de fèbre ; que manifèsta bravament d'agitacion. febrilament : d'un biais febril. febrilitat nf, cf Ubaud Dicort :
« fébrilité » (Rapin) febrinèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fébrile » TdF febrona nf, cf Ubaud Dicort :
« fiévrotte, petite fièvre » TdF jos ‘febroto’ Febronia [Febrònia] : prenom femenin occitan albigés e roergàs. febrós, -osa adj (R. III, 297) : qu'a de fèbre. febrosament : d'un biais febrós. febròta nf, cf Ubaud Dicort :
v. febrona. fecal, -a : relatiu, -iva als excrements. Matèrias fecalas. fecalòma nm, cf Ubaud Dicort : « (méd.)
fécalome » Fecas n pr m pl, cf Ubaud Dicort :
« Fecas, les meneurs très bien vêtus du
Carnaval [de Limoux] » (v. Fêtes en France, éd. Chêne, p. 77) Far fecas, participer au Carnaval de Limoux. (Laus) fecond, -a adj (Basic) [(sab.) e derivats, veire fegond (pop.), cf Ubaud Dicort] : que pòrta frucha ; abondós, -osa ; prolific, -a ; fertil, -a (R. III, 316). fecondable, -bla adj (non preconizat Dicort) : que pòt èsser fecondat, -ada. fecondacion nf (Basic) [ (sab.) veire fegondacion, cf Ubaud Dicort] : accion de fecondar.s fecondant, -a adj (non preconizat Dicort) : « fécondant,
-e » (Laus) ; v. fegondant. fecondar (v. tr.) (Basic) (R. III, 298) [(sab.) veire fegondar, cf Ubaud Dicort] : fertilizar. fecondatiu, -iva adj (R. III, 298) (abs. Dicort) : qu'a la facultat de fecondar. feconditat nf (Basic) (R. III, 298) [(sab.) veire fegonditat, cf Ubaud Dicort] : qualitat de çò fecond ; facultat de portar frucha ; facultat de fertilizar. fecula : amidon contengut dins d'unas plantas. fecular v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, féculer » feculent 1 nm : legum que conten de fecula. feculent 2, -a adj : que conten de fecula. feda 1 nf : feme del moton. feda 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« foi, en style burlesque » TdF ‘fedo 2’ Per ma feda ! ma
foi, par ma foi ! fedai (< arab) nm (plur : fedaïns), cf Ubaud Dicort :
« fedayin » fedaira nf, cf Ubaud Dicort :
« l’espèce ovine, les bêtes à laine, v. fedam » (v. TdF) fedalha (pej.) nf sing (v. Ubaud Dicort) /
fedum nm sing : las fedas en general. fedam nm sing, cf Ubaud Dicort : v. fedum. (v. TdF jos
‘fedan’) fedassa : feda gròssa. federacion : union d'estats o de societats. federal, -a : relatiu, iva a una federacion. federalisme nm : principi federal d'organizacion
nacionala. federalista adj e n (dels dos
genres) : relatiu, -iva al
federalisme ; adèpte, -a del federalisme. federar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, fédérer » (Per Noste, Basic) federar (se) v pron : « se fédérer » TdF federat, -ada adj e nm, cf Ubaud Dicort :
« fédéré, ée » (v. TdF jos ‘federa’) federatiu, -iva : relatiu, -iva a una federacion. federativament : d'un biais federatiu. federator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort :
« fédérateur, -trice » (Sèrras-Ess.) fedeta : feda pichona. Jogar a fedetas, jouer à la queue leu leu. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘fedeto’) fedial (m.) : fedièira. fedièira nf / fedial nm : jaça, estable per las fedas. fedièr nm, -ièira : pastre, pastora de fedas. fedon nm : anhelon novèl nascut ; polin, « jeune poulain ou pouliche [v. fedonar] » (v. TdF) ; novelari ; enfant doç ; pauruc / coard. (v. Alibert) Aquel chaval,
lo crompèrem fedon, nous achetâmes
ce cheval tout jeune. (v. TdF) fedona nf, cf Ubaud Dicort :
v. fedeta. (v. TdF jos ‘fedeto’) fedonalha nf sing
: « les poulains, en
général [v. fedonar] » TdF,
los anhelons o los polins en general. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|