|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
faseire, -eira [~ -eiritz] n / fasedor, -a (v. fasedor) : « faiseur, euse » ;
autor (m. e f.) / escrivan,
-a. (v. TdF) fasenda nf : proprietat rurala ; afar / trabalh / prètzfach / industria / ocupacion. (v. TdF) fasendièr 1, -ièira (adj.) (abs. Dicort) : trabalhaire, -a / industriós,
-osa ;
« intrigant » (Alibert). fasendièr 2, -ièira (subs.) : bracièr agricòla ; megièr / bordièr. fasent, -a (abs. Dicort) : que profita plan / que ganha. Vedèl fasent. -FASIA : forma sufixada del grèc phasis
(paraula) v. afasia. -FASIC : forma sufixada del grèc phasis,
-eòs (aparicion) v. monofasic. fasme nm, cf Ubaud Dicort :
« (entom.) phasme » (Per
Noste) fasquièr nm, cf Ubaud Dicort : « pêche au flambeau,
chasse au réverbère ; espèce de gril de fer
où l’on met le bois résineux qui sert à
éclairer à cette pêche ; intrument dont on se sert
pour caréner les bâtiments » TdF fast 1 nm : magnificéncia ; luxe grand. fast 2, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« faste » [Basic : fast(e)] fastat adv, cf Ubaud Dicort :
« peut-être ; paraît-il » (Alibert) fàstic nm : repugnància / sentiment de repulsion. Aquò me fa
fàstic :
aquò me rebuta. fastigar (v. tr.) : repugnar / rebutar. fastigar (se) : se rebutar. fastigatge : fàstic / repugnància / desgost. fastigiat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.)
fastigié, ée » fastigós, -osa : que rebuta / que fa fàstic. fastigosament : d'un biais fastigós. fastiguejar (v. intr.) : molejar / venir mòl / èsser mòl. fastuós, -osa : plen, -a de fast. fastuosament : d'un biais fastuós. fastuositat nf : qualitat de çò fastuós. fat, -ada (R. III, 283) adj e
n : caluc, -uga ;
vanitós, -osa. (# fad) Èsser
de fat, être
désagréable. (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘fat’). (v. de fat
(jos de)) fata : pelha ; pelhas / vestits ; monaca / tostona. fataire, -aira [~ -airitz] n : pelhaire, -a. fatal, -a : indefugible, -a / qu'arribarà de tot biais ;
calamitós, -osa ; mortal, -a. Error fatala. Còp fatal. fatalament : d'un biais fatal. fatalega nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pelagosta (pèl flaca de la carn de bocariá) fatalisme : doctrina del determinisme qu'agacha coma inevitables los eveniments de la vida. fatalista adj e n (m. e f.) : persona que crei que tot es inevitable. fatalitat nf : estat de çò fatal ; eveniment fatal. fatamòl nm, cf Ubaud Dicort : v. patamòla. (v. TdF jos
‘pato-molo’) fatar (v. tr.) : tapar amb d'estopa ; envolopar d'un linge ; calafatar (R. II, 288). fatarassa [ ~ patarassa] nf, cf Ubaud Dicort : pelha grossièira ; pelha marrida. ; (plt.) : (Verbascum Thapsus) ; (Verbascum Lychnitis) fatelós, -osa adj : qu'afraba tot çò que tòca. fateta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit chiffon ; pécule, petit magot d’une
ménagère » (v. TdF) fatidic, -a : indefugible, -a / fatal, -a. Data fatidica. Senténcia fatidica. fatidicament : d'un biais fatidic. fatiga : cansa / cansièira / lassièira / lassitud. Èstre en fatiga, être au travail, en travail, être affairé,
occupé. (v. Ubaud Dicort e TdF) fatigant, -a : cansant, -a / lassant, -a. fatigar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : cansar / lassar / alassar. fatigar (se) : se cansar / se lassar / s'alassar. fatigon, -a n, cf Ubaud Dicort :
« cogne-fétu, personne affairée » TdF Mossur o Madama Fatigon,
personne empressée au travail et qui avance peu d’ouvrage. (v. TdF) fatiguejar (v. intr.) : se fatigar per pas grand causa. faton : pelhòt (pelha pichonèla) fatòrga : senserigalha / sorneta. fatramàs
nm : v. fatrimàs. fatràs 1 nm : pelha ; pelha vièlha ; pelha de netejar lo forn ; montet de causas o de frasas inutilas e enrambolhadas. fatràs 2, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « n e adj,
personne qui se tient mal, qui néglige sa mise, personne lâche
ou indolente, qui se laisse tromper, faible, sans force, sans courage ;
bon homme, bonne femme [v. bedigàs] » TdF ‘fatras 2’ fatrassada : montet de causas enrambolhadas (t. a) fatrassar v, cf Ubaud Dicort :
v. fatrassejar. (v. TdF jos ‘fatrasseja’) fatrassariá : pelhas vièlhas ; besucarietas / bachiquèlas (causòtas de pas res de tot) fatrassejar (v. tr.) : patejar de linge vièlh ; petaçar ; landrejar (pèrdre son temps) ; besucar / besuquejar. fatrassièr, -ièira adj e n : pelhaire, -a ; besuquejaire, -a ; petofièr, -ièira ; rambalhièr, -ièira. (v. TdF) fatrasson nm, cf Ubaud Dicort :
« guenillon, petite guenille, petit marmouset » TdF fatrassós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « remuant, ante, tracassier,
ière » TdF fatrassum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« chiffons, haillons, guenilles, fatras en général » TdF fatrimàs [ ~ fatramàs ~ fatromàs, cf Ubaud Dicort] nm : pelha ; vestit espelhandrat ; vestit mal fach. fatrimèl 1 nm :
« longue loque, harde en lambeaux, guenille
déchirée » (v. TdF ‘fatrimèu’) fatrimèl 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : malabilhadàs, -assa ; agrolit, -ida (vièlh acabat ) ; inchalhent, -a / indolent, -a ; bestion / bestiasson, -a. fatrimelàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « n, grand lâche,
grosse gueuse » TdF fatrimelitge nm, cf Ubaud Dicort :
(v. fatrimèl 2) fatromàs
nm : v. fatrimàs fatuitat nf (R. III,
284) : vanitat, « fatuité,
v. cresença, fadesa » (v. TdF). fau { ~ fag] nm : mena d'arbre (Fagus silvatica) faub [faube], -ba adj (e derivats) : v. falb (abs. Dicort). faubejar v : v. falbejar. faubèl, -a adj :
v. falbèl. faubelejar v : v. falbelejar. faubert [faubèrt 1 (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : balaja de naviri ; filat de pesca vièlh (mar.) faubèrt 2, -a adj : dins la luna / descervelat, -ada. faubèrta nf : messorga / mentida. (v. TdF) faubet, -a
adj : v. falbet. faubeta nf, cf Ubaud Dicort :
« fauvette, v. boscarla, plus usité » (v. TdF jos ‘fauveto’) faubin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« de couleur tirant sur le fauve » (Alibert) fauç nf : dalha ; volam (faucilh ; faucilha) |
|
« fauca » 1 : v. folca / fòuca (non preconizat Dicort). fauca 2 (TdF ‘fauco’ ; abs. Dicort) : panèl per empachar l'aiga d'intrar
dins una embarcacion. (v. falca 2) faucarda nf, cf Ubaud Dicort :
« faucard, grande faux composée de plusieurs petites
attachées ensemble et destinée à couper l’algue
des canaux » TdF faucardar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, couper l’algue des canaux avec le faucard,
faucarder » TdF faucardatge nm, cf Ubaud Dicort :
« faucardement, action de faucarder » TdF faucèla : piqueta / picorèla / gorbèla / podeta (per copar los rasims) faucet : volam (faucilha) ; poda bèla. faucilh 1 : mena d'aucèl (Apus apus) faucilh 2 nm / faucilha nf : volam ; podàs. faucilh bartassièr nm, cf Ubaud Dicort : « croissant à couper
les buissons » TdF jos ‘fauci’ faucilha 1 nf : v. faucilh 2. faucilha 2 nf (plt.) : (Coronilla varia) faucilhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que còpa quicòm amb un volam. faucilhar (v. tr.) : copar al volam. faucilhatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de couper avec la faucille » TdF faucilheta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite faucille ; martinet
noir, oiseau » TdF jos ‘fauciheto’ faucilhon nm : volam pichon pels dròlles de 12 a 14 ans ; « engoulevent, oiseau ; personne fausse, fourbe » TdF. faucilhonar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, couper avec le faucillon » TdF fauçmargue [fauç-margue] nm : margue de dalha amb sa manilha ; « poignée au milieu de la faux » (Alibert). Fauç-Margue n pr m : (estela) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘faus-margue’) faucon nm (non preconizat Dicort) : v. falcon. fauçon nm : « faucille, v. volam ;
serpe à deux tranchants »
(v. TdF‘faussoun’), mena de podàs. fauda nf : airal comprés entremièg la cencha e los genolhs d'una persona seguda ; pan de rauba ; pança ; pitral de buòu ; ventresca ; pitral de vedèl farcit ; falsa costèla de vedèl ; ponde de carreta « partie du brancard d’une charrette qui est devant ou derrière la caisse », airal de la carreta que i se sèi lo carretièr ; tauleta de boca de forn. (v. TdF) Lo nenon s'èra acoconit sus la fauda de sa mamà. faudada : plena fauda de quicòm. faudadona nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’un petit tablier » TdF faudal : davantal ; tauleta de boca de forn ; baticòl de bestial boïn. faudalada nf / faudalat nm: plen faudal de quicòm. faudalet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit tablier » TdF faudar (v. tr.) : plegar una pèça d'estòfa. faudàs : camisoleta de nenon. faudatge nm, cf Ubaud Dicort :
« fond d’un vêtement, giron » TdF faudeta : raubeta de nenon ; bavarèl de nenon. faudièr, -ièira adj : relatiu, -iva a una fauda (ponde [v. fauda]) de carreta. Barrilhon
faudièr, la trousse que l’on
charge en travers de la charrette, soit devant, soit derrière. (v. TdF jos ‘barrioun’) faudièira nf, cf Ubaud Dicort : « contenu du giron,
tablier plein » TdF (v. faudalat) faudilh nm, cf Ubaud Dicort :
« tablier, devantier, v. davantal, faudal » (v. TdF jos ‘faudiéu’) faudilha nf, cf Ubaud Dicort :
« pan de robe ou d’un habit, v. basta 3 ; tablier, v. faudilh » (v. TdF jos ‘faudiho’) faudilhet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit tablier » TdF faudilhon nm / faudilh (v. faudilh) :
davantal pichon. (v. TdF jos faudihet’) faudon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit giron, v. faudeta » (v. TdF) « faufilar » (fr.) : v. filbastar. « faufilar » se (fr.) : v. s'engulhar. faufrach nm : purèia de favas ; purèia de lentilhas, de peses... faufrinar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, chiffonner, bouchonner » TdF faufrinadura nf, cf Ubaud Dicort :
« partie chiffonnée, froissement » TdF’ faugièira (abs. Dicort) : v. falguièira. faugièire nm :
(vin), cf Ubaud Dicort « vin de Faugères
(34) » faugina nf : mena de falguièira, « fougère à tige écailleuse » (v. Alibert). faula nf : v. fabla. faular v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, parler ;
faire des fables, des contes »
(L. 184) faulejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, faire des fables, des contes (?) » (L. 184), « affabuler »
(Fettuciari) faulièr nm : v. fablièr. fauna : ensemble dels animals d'una region determinada. La fauna d'Occitània. faune nm / faunessa (abs. Dicort) : divinitat campèstra sembla-boc (v. p. 20, 3°/). faunhador nm : prautidor ; truèlh. faunhaire nm, -a : persona que faunha la vendémia. faunhar (v. tr.) : prautir / somsir / caucar la vendémia. faunhejar (v. intr. e tr.) : far de fanga ; destrempar. fauqueta nf, cf Ubaud Dicort :
« volige, planche mince que débite un moulin à
scie » TdF ’fauqueto
1’. (v. fauca 2) fauràs nm, cf Ubaud Dicort :
« grand forgeron, mauvais forgeron » TdF faure 1 / fabre nm : persona que trabalha lo fèrre dins una farga. faure del tron nm : (= Vulcan) , cf Ubaud Dicort, « Lo
fabre del tron, le forgeron de la foudre » (v. TdF jos ‘fabre’) faure 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, t. de pêcheur, amarrer une enceinte de
filets, la fixer avec des ancres »
TdF ‘faure 2’ faurejar (v. tr.) : fargar ; « fabriquer, v. fabrejar » (v. TdF). faurès nm (plt.) (TdF ; abs. Dicort) : viperina (Echium vulgare) fauressa : femna del faure. (v. fabressa) fauriá : fabricacion ; creacion. faurièr,
-ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « fabricant,
créateur, trice (vieux), v. creaire, fabricaire » (v. TdF) faurilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit
forgeron ; forgeron de fortune » (v. TdF jos
‘faurihoun’). (v. fabrilhon) faurinhòl (abs. Dicort) : enfanton de faure. faurisson nm, cf Ubaud Dicort :
v. faurilhon. (v. TdF jos ‘faurihoun’) faus, faussa (non preconizat Dicort) : v. fals, falsa. fausbordon 1 (abs. Dicort) : v. falsbordon (v. fals bordon 1). faus bordon 2 (abs. Dicort) : abelhard (Bombus lapidarius) ; (B. agrorum)
(B. sylvarum)... (un trentenat d'autras menas) (v.
fals bordon 2) fausborg (abs. Dicort) : borgada. (v. borgada o barri) faus [fals] carrobièr nm (plt.) : mena de lotièr (Lotus edulis) faus [fals] dòrgue nm : aranget fòl. (Amanita muscaria) fausescaire , -a adj (abs. Dicort e TdF) : qu'es pas d'escaire.
(v. fals
escaire nm) |
|
|
|
|
|
|