faseire, -eira [~ -eiritz] n / fasedor, -a (v. fasedor) : « faiseur, euse » ; autor (m. e f.) / escrivan, -a. (v. TdF)

fasenda nf : proprietat rurala ; afar / trabalh / prètzfach / industria / ocupacion. (v. TdF)

fasendièr 1, -ièira (adj.) (abs. Dicort) : trabalhaire, -a / industriós, -osa ; « intrigant » (Alibert).

fasendièr 2, -ièira (subs.) : bracièr agricòla ; megièr / bordièr.

fasent, -a (abs. Dicort) : que profita plan / que ganha.

Vedèl fasent.

-FASIA : forma sufixada del grèc phasis (paraula) v. afasia.

-FASIC : forma sufixada del grèc phasis, -eòs (aparicion) v. monofasic.

fasme nm, cf Ubaud Dicort : « (entom.) phasme » (Per Noste)

fasquièr nm, cf Ubaud Dicort : « pêche au flambeau, chasse au réverbère ; espèce de gril de fer où l’on met le bois résineux qui sert à éclairer à cette pêche ; intrument dont on se sert pour caréner les bâtiments » TdF

fast 1 nm : magnificéncia ; luxe grand.

fast 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « faste » [Basic : fast(e)]

fastat adv, cf Ubaud Dicort : « peut-être ; paraît-il » (Alibert)

fàstic nm : repugnància / sentiment de repulsion.

Aquò me fa fàstic : aquò me rebuta.

fastigar (v. tr.) : repugnar / rebutar.

fastigar (se) : se rebutar.

fastigatge : fàstic / repugnància / desgost.

fastigiat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) fastigié, ée »

fastigós, -osa : que rebuta / que fa fàstic.

fastigosament : d'un biais fastigós.

fastiguejar (v. intr.) : molejar / venir mòl / èsser mòl.

fastuós, -osa : plen, -a de fast.

fastuosament : d'un biais fastuós.

fastuositat nf : qualitat de çò fastuós.

fat, -ada (R. III, 283) adj e n : caluc, -uga ; vanitós, -osa. (# fad)

Èsser de fat, être désagréable. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘fat’). (v. de fat (jos de))

fata : pelha ; pelhas / vestits ; monaca / tostona.

fataire, -aira [~ -airitz] n : pelhaire, -a.

fatal, -a : indefugible, -a / qu'arribarà de tot biais ; calamitós, -osa ; mortal, -a.

Error fatala.

Còp fatal.

fatalament : d'un biais fatal.

fatalega nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pelagosta (pèl flaca de la carn de bocariá)

fatalisme : doctrina del determinisme qu'agacha coma inevitables los eveniments de la vida.

fatalista adj e n (m. e f.) : persona que crei que tot es inevitable.

fatalitat nf : estat de çò fatal ; eveniment fatal.

fatamòl nm, cf Ubaud Dicort : v. patamòla. (v. TdF jos ‘pato-molo’)

fatar (v. tr.) : tapar amb d'estopa ; envolopar d'un linge ; calafatar (R. II, 288). 

fatarassa [ ~ patarassa] nf, cf Ubaud Dicort : pelha grossièira ; pelha marrida. ; (plt.) : (Verbascum Thapsus) ; (Verbascum Lychnitis)

fatelós, -osa adj : qu'afraba tot çò que tòca.

fateta nf, cf Ubaud Dicort : « petit chiffon ; pécule, petit magot d’une ménagère » (v. TdF)

fatidic, -a : indefugible, -a / fatal, -a.

Data fatidica.

Senténcia fatidica.

fatidicament : d'un biais fatidic.

fatiga : cansa / cansièira / lassièira / lassitud.

Èstre en fatiga, être au travail, en travail, être affairé, occupé. (v. Ubaud Dicort e TdF)

fatigant, -a : cansant, -a / lassant, -a.

fatigar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : cansar / lassar / alassar.

fatigar (se) : se cansar / se lassar / s'alassar.

fatigon, -a n, cf Ubaud Dicort : « cogne-fétu, personne affairée » TdF

Mossur o Madama Fatigon, personne empressée au travail et qui avance peu d’ouvrage. (v. TdF)

fatiguejar (v. intr.) : se fatigar per pas grand causa.

faton : pelhòt (pelha pichonèla)

fatòrga : senserigalha / sorneta.

fatramàs nm : v. fatrimàs.

fatràs 1 nm : pelha ; pelha vièlha ; pelha de netejar lo forn ; montet de causas o de frasas inutilas e enrambolhadas.

fatràs 2, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « n e adj, personne qui se tient mal, qui néglige sa mise, personne lâche ou indolente, qui se laisse tromper, faible, sans force, sans courage ; bon homme, bonne femme [v. bedigàs] » TdF ‘fatras 2’

fatrassada : montet de causas enrambolhadas (t. a)

fatrassar v, cf Ubaud Dicort : v. fatrassejar. (v. TdF jos ‘fatrasseja’)

fatrassariá : pelhas vièlhas ; besucarietas / bachiquèlas (causòtas de pas res de tot)

fatrassejar (v. tr.) : patejar de linge vièlh ; petaçar ; landrejar (pèrdre son temps) ; besucar / besuquejar.

fatrassièr, -ièira adj e n : pelhaire, -a ; besuquejaire, -a ; petofièr, -ièira ; rambalhièr, -ièira. (v. TdF)

fatrasson nm, cf Ubaud Dicort : « guenillon, petite guenille, petit marmouset » TdF

fatrassós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « remuant, ante, tracassier, ière » TdF

fatrassum nm sing, cf Ubaud Dicort : « chiffons, haillons, guenilles, fatras en général » TdF

fatrimàs [  ~ fatramàs ~ fatromàs, cf Ubaud Dicort] nm : pelha ; vestit espelhandrat ; vestit mal fach.

fatrimèl 1 nm : « longue loque, harde en lambeaux, guenille déchirée » (v. TdF ‘fatrimèu’)

fatrimèl 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : malabilhadàs, -assa ; agrolit, -ida (vièlh acabat ) ; inchalhent, -a / indolent, -a ; bestion / bestiasson, -a.

fatrimelàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « n, grand lâche, grosse gueuse » TdF

fatrimelitge nm, cf Ubaud Dicort : (v. fatrimèl 2)

fatromàs nm : v. fatrimàs

fatuitat nf (R. III, 284) : vanitat, « fatuité, v. cresença, fadesa » (v. TdF).

fau { ~ fag] nm : mena d'arbre (Fagus silvatica)

faub [faube], -ba adj (e derivats) : v. falb  (abs. Dicort).

faubejar : v. falbejar.

faubèl, -a adj : v. falbèl.

faubelejar : v. falbelejar.

faubert [faubèrt 1 (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : balaja de naviri ; filat de pesca vièlh (mar.)

faubèrt 2, -a adj : dins la luna / descervelat, -ada.

faubèrta nf : messorga / mentida. (v. TdF)

faubet, -a adj : v. falbet.

faubeta nf, cf Ubaud Dicort : « fauvette, v. boscarla, plus usité » (v. TdF jos ‘fauveto’)

faubin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de couleur tirant sur le fauve » (Alibert)

fauç nf : dalha ; volam (faucilh ; faucilha)

 

 

« fauca » 1 : v. folca / fòuca (non preconizat Dicort).

fauca 2 (TdF ‘fauco’ ; abs. Dicort) : panèl per empachar l'aiga d'intrar dins una embarcacion. (v. falca 2)

faucarda nf, cf Ubaud Dicort : « faucard, grande faux composée de plusieurs petites attachées ensemble et destinée à couper l’algue des canaux » TdF

faucardar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couper l’algue des canaux avec le faucard, faucarder » TdF

faucardatge nm, cf Ubaud Dicort : « faucardement, action de faucarder » TdF

faucèla : piqueta / picorèla / gorbèla / podeta (per copar los rasims)

faucet : volam (faucilha) ; poda bèla.

faucilh 1 : mena d'aucèl (Apus apus)

faucilh 2 nm / faucilha nf : volam ; podàs.

faucilh bartassièr nm, cf Ubaud Dicort : « croissant à couper les buissons » TdF jos ‘fauci’

faucilha 1 nf : v. faucilh 2.

faucilha 2 nf (plt.) : (Coronilla varia)

faucilhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que còpa quicòm amb un volam.

faucilhar (v. tr.) : copar al volam.

faucilhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de couper avec la faucille » TdF

faucilheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite faucille ; martinet noir, oiseau » TdF jos ‘fauciheto’

faucilhon nm : volam pichon pels dròlles de 12 a 14 ans ; « engoulevent, oiseau ; personne fausse, fourbe » TdF.

faucilhonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couper avec le faucillon » TdF

fauçmargue [fauç-margue] nm : margue de dalha amb sa manilha ; « poignée au milieu de la faux » (Alibert).

Fauç-Margue n pr m : (estela) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘faus-margue’)

faucon nm (non preconizat Dicort) : v. falcon.

fauçon nm : « faucille, v. volam ; serpe à deux tranchants » (v. TdF‘faussoun’), mena de podàs.

fauda nf : airal comprés entremièg la cencha e los genolhs d'una persona seguda ; pan de rauba ; pança ; pitral de buòu ; ventresca ; pitral de vedèl farcit ; falsa costèla de vedèl ; ponde de carreta « partie du brancard d’une charrette qui est devant ou derrière la caisse », airal de la carreta que i se sèi lo carretièr ; tauleta de boca de forn. (v. TdF)

Lo nenon s'èra acoconit sus la fauda de sa mamà.

faudada : plena fauda de quicòm.

faudadona nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un petit tablier » TdF

faudal : davantal ; tauleta de boca de forn ; baticòl de bestial boïn.

faudalada nf / faudalat nm: plen faudal de quicòm.

faudalet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tablier » TdF

faudar (v. tr.) : plegar una pèça d'estòfa.

faudàs : camisoleta de nenon.

faudatge nm, cf Ubaud Dicort : « fond d’un vêtement, giron » TdF

faudeta : raubeta de nenon ; bavarèl de nenon.

faudièr, -ièira adj : relatiu, -iva a una fauda (ponde [v. fauda]) de carreta.

Barrilhon faudièr, la trousse que l’on charge en travers de la charrette, soit devant, soit derrière. (v. TdF jos ‘barrioun’)

faudièira nf, cf Ubaud Dicort : « contenu du giron, tablier plein » TdF (v. faudalat)

faudilh nm, cf Ubaud Dicort : « tablier, devantier, v. davantal, faudal » (v. TdF jos ‘faudiéu’)

faudilha nf, cf Ubaud Dicort : « pan de robe ou d’un habit, v. basta 3 ; tablier, v. faudilh » (v. TdF jos ‘faudiho’)

faudilhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tablier » TdF

faudilhon nm / faudilh (v. faudilh) : davantal pichon. (v. TdF jos faudihet’)

faudon nm, cf Ubaud Dicort : « petit giron, v. faudeta » (v. TdF)

« faufilar » (fr.) : v. filbastar.

« faufilar » se (fr.) : v. s'engulhar.

faufrach nm : purèia de favas ; purèia de lentilhas, de peses...

faufrinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, chiffonner, bouchonner » TdF

faufrinadura nf, cf Ubaud Dicort : « partie chiffonnée, froissement » TdF

faugièira (abs. Dicort) : v. falguièira.

faugièire nm : (vin), cf Ubaud Dicort « vin de Faugères (34) »

faugina nf : mena de falguièira, « fougère à tige écailleuse » (v. Alibert).

faula nf : v. fabla.

faular v, cf Ubaud Dicort : « v intr, parler ; faire des fables, des contes » (L. 184)

faulejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire des fables, des contes (?) » (L. 184), « affabuler » (Fettuciari)

faulièr nm : v. fablièr.

fauna : ensemble dels animals d'una region determinada.

La fauna d'Occitània.

faune nm / faunessa (abs. Dicort) : divinitat campèstra sembla-boc (v. p. 20, 3°/).

faunhador nm : prautidor ; truèlh.

faunhaire nm, -a : persona que faunha la vendémia.

faunhar (v. tr.) : prautir / somsir / caucar la vendémia.

faunhejar (v. intr. e tr.) : far de fanga ; destrempar.

fauqueta nf, cf Ubaud Dicort : « volige, planche mince que débite un moulin à scie » TdF ’fauqueto 1’. (v. fauca 2)

fauràs nm, cf Ubaud Dicort : « grand forgeron, mauvais forgeron » TdF

faure 1 / fabre nm : persona que trabalha lo fèrre dins una farga.

faure del tron nm : (= Vulcan) , cf Ubaud Dicort, « Lo fabre del tron, le forgeron de la foudre » (v. TdF jos ‘fabre’)

faure 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de pêcheur, amarrer une enceinte de filets, la fixer avec des ancres » TdF ‘faure 2’

faurejar (v. tr.) : fargar ; « fabriquer, v. fabrejar » (v. TdF).

faurès nm (plt.) (TdF ; abs. Dicort) : viperina (Echium vulgare)

fauressa : femna del faure. (v. fabressa)

fauriá : fabricacion ; creacion.

faurièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « fabricant, créateur, trice (vieux), v. creaire, fabricaire » (v. TdF)

faurilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit forgeron ; forgeron de fortune » (v. TdF jos ‘faurihoun’). (v. fabrilhon)

faurinhòl (abs. Dicort) : enfanton de faure.

faurisson nm, cf Ubaud Dicort : v. faurilhon. (v. TdF jos ‘faurihoun’)

faus, faussa (non preconizat Dicort) : v. fals, falsa.

fausbordon 1 (abs. Dicort) : v. falsbordon (v. fals bordon 1).

faus bordon 2 (abs. Dicort) : abelhard (Bombus lapidarius) ; (B. agrorum) (B. sylvarum)... (un trentenat d'autras menas) (v. fals bordon 2)

fausborg (abs. Dicort) : borgada. (v. borgada o barri)

faus [fals] carrobièr nm (plt.) : mena de lotièr (Lotus edulis)

faus [fals] dòrgue nm : aranget fòl. (Amanita muscaria)

fausescaire , -a adj (abs. Dicort e TdF) : qu'es pas d'escaire. (v. fals escaire nm)