|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
farandolar / farandolejar (v. intr.) : dançar la farandola. farandolejaire, -aira [~ -airitz] n : dançaire, -a de farandola. (v. farandolaire) farandoleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite farandole » TdF farandolha nf, cf Ubaud Dicort :
« débris de bois ou d’autres objets de peu de
valeur » TdF Faraon : ancian rei d'Egipte. faraon nm, cf Ubaud Dicort :
« jeu de cartes » TdF faraonic, -a adj : « pharaonique » (Per Noste, Sèrras-Ess.) ; enòrme, -a / que passa l'òsca. farassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse flamme d’une mèche ; lampe qui
file ; brandon de paille, torche de résine » (v. TdF) farasson nm, cf Ubaud Dicort :
« mèche d’une lampe, v. blest » (v. TdF) farbèla nf, cf Ubaud Dicort :
« guenille, frange d’une étoffe usée ;
ruban produit par le rabot, copeau » TdF farbelós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « déguenillé,
ée, loqueteux, euse » TdF farbolhar (se) v pron
(v. Ubaud Dicort) :
« s’habiller ridiculement, se mal fagoter » TdF farcidura : fars / farsa / farcit ; glòsa. farcin [farcim] nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘farcin’) : mena de malautiá dels cavals. farciment nm, cf Ubaud Dicort :
« bourrage » (Laus) farcir (v. tr.) : embutar / embucar / embocar. farcir (se) : s'embucar. farcit 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« ce qui est farci ; farce, v. farsa 1 » TdF. [Honnorat : « se dit
improprement pour ‘farce’ »] farcit 2, -ida nf : plen, -a de fars ; glosat, -ada. Galina farcida. Tomata farcida. Epistòlas farcidas. De
fòrt bona ora, dins totas las glèisas de las Gàllias,
per d'unas fèstas (per Nadal, lo 25 de desembre ; per Sant Estève,
lo 26 ; pels Sants Innocents, lo 27 ; per la Circomcision, lo Ièr de
Genièr ; per l' Epifania, lo Ièr dimenge de genièr ; per
l'Assompcion, lo 15 d'agost...) s'espandiguèt la costuma, per se
preparar a la messa, de farcir lo latin de las epistòlas amb de
comentaris en lenga vulgara, tant dins las
Gàllias del nòrd coma dins la Gàllia del sud, en
Alemanha e mai en Catalonha. Lo melhor exemple d'aquelas farciduras es
l'epistòla de sant Estève, fòrt anteriora a la
còpia del sègle XIII de la B. M. de Montpelhièr que ne
donam los dos extraches çaijós : In diebus illis... Après
que Jhesu Crist fo natz e
fo de mòrt resuscitatz e
puèis en Cèl se'n fon pojatz sanc
Esteves fon lapidatz : aujatz
comen si l'entendatz... Stephanus,
plenus gratia et fortitudine, faciebat prodigia et signa magna in populo... Sanc Esteves plen de bontat non
ac cura de richedat : de
mon a tot desamparat car
tròp i vi * gran falsetat ; dès
Dieu torna tot son pessat. Li
apòstol l'an mot amat, esems
ab se l'aun ajustat, a
diague adordenat per
manténer cristiantat : be
la mante se. falsetat... * Aquel preterit en « i
» data amens del s. XII. Ms.
de Sant-Guilhèm lo Desèrt , B. M. de Montpelhièr. Trobam aital dins lo ms.
dètz-e-sèt autras estròfas de farcidura occitana après
dètz-e-sèt autres tròces de frasa latins. fard : crèmas o autres produits que d'unes se passan mai que mai per la cara per se far pus polits o cambiar d'aspècte. farda nf : « bourrée, falourde, fagot lié par deux harts, v. borrèia » ; vestits in general que sián nòus o pelhas ; « provisions de voyage, v. biaça ; t. de boulanger, son, recoupe, v. bren » (v. TdF ‘fardo’). Las fardas d’una filha, le trousseau d’une fille. (v. TdF) fardada nf / fardalada (v. fardalada) : paquet o paquetàs de pelhas « paquet de hardes » TdF ‘fardado’. fardaire, -aira [ ~ -airitz] adj e n : persona que farda o que se farda. fardalada nf, cf Ubaud Dicort : « gros paquet de
hardes » TdF fardalha nf sing : montet de pelhas vièlhas. fardalhar (v. tr.) : « secouer quelqu’un en badinant », brandir las pelhas a q.q. / bolegar / peltirar (v. TdF ‘fardaia’). fardalhar (se) v pron : « s’agiter, se traîner en jouant » (v. TdF jos ‘fardaia’), se peltirar / se brandir las pelhas. fardapelha (far -) (v.
intr.) (abs. Dicort) : amassar sas pelhas e son esquipòt al pus
lèu fach. (v. farrapilha (far -)) fardar (v. tr.) (R. III, 280) : metre de fard a q.q. ; travestir ; desguisar. Fardar la vertat. fardar (se) : se metre de fard. Se farda pro discrètament. fardariá nf, cf Ubaud Dicort : « hardes en
général, tas de hardes »TdF ;
« (botiga de vestits vièlhs) friperie (néol.) » (Laus) fardàs (m.) (TdF ; abs. Dicort) : una pelha. De fardasses : de pelhas. fardassejar (v. tr.) : « v intr, remuer des hardes, fouiller les vêtements, farfouiller, patiner » TdF, furgar / furgalhar ; brandir las pelhas. A tot
moment fardassejava. (v. TdF) fardasses nm pl, cf Ubaud Dicort : v. jos fardàs. fardassièr, -ièira n : corratièr,-ièira (mercadièr,-ièira de pelhas) fardatge 1 nm
(arc.) : « tas de
hardes » ; airal que los trabalhadors de pels camps i
pausavan lors vestits ; « fatras,
amas confus, objets inutiles et embarrassants ; t. de marine... ». (v.
TdF ‘fardage 2’) fardatge 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« action de farder, de déguiser » TdF ‘fardage 1’ fardau [veire fardèl o fardualh, cf Ubaud Dicort] (m.) : filha malabilhadassa. fardejaire nm, cf Ubaud Dicort :
« bûcheron qui fait des bourrées,
fagoteur » TdF fardejar (v. tr.) : s'ocupar de la farda ; remenar de pelhas. fardèl nm : fais ; paquet de vestits ; paquet de pelhas ; trocèl de promesa ; trenèl ; tripon ; escamandre (v. Vayssier jos ‘fordèl 2’). fardelar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, empaqueter » (L. 184). (v. enfardelar) fardelàs (m.) : femna malabilhadassa. fardelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit
fardeau » (v. TdF) fardeleta (abs. Dicort) : nena malabilhedeta. fardetas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« petites hardes, layette d’enfant » TdF Per son
primièr nascut ven de plegar la fardeta. (v. TdF) fardolha (a la -) (loc adv.) : a la buta-buta ; en desòrdre. fardolhejar (v. tr.) : frequentatiu de fardejar. fardual [fardualh, cf Ubaud Dicort] nm : vestits ; pelhas [v. fardualhs] ; fais ; bagatges ;
rafatalha ; « fille, femme
déguenillée » (Vayssier ‘fardual 1). fardualhas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« tas de hardes, vieilles hardes » TdF jos ‘fardaio’ fardualhs nm pl : « les
hardes, l’ensemble des habits et du linge d’une
maison »
(Vayssier jos ‘forduàl 2’) farduatge nm, cf Ubaud Dicort :
v. fardatge 1. (v. TdF jos ‘fardage 2’) fardum nm sg, cf Ubaud Dicort :
« t. de sage-femme, arrière-faix » TdF farèl nm, cf Ubaud Dicort :
« mèche d’une lampe ; morve du nez, sanie
d’une plaie » TdF ‘farèu’ farèla nf : mena de torre de
senhals. (v. Honnorat) |
|
farfadèl nm, cf Ubaud Dicort :
v. farfadet. (v. Alibert) farfadet nm : dracon / fadet. (v. TdF) farfadeta nf, cf Ubaud Dicort :
« lutin femelle, v. fadeta » (v. TdF) farfala nf, cf Ubaud Dicort :
« phalène ? » (v. TdF ‘farfallo’). (v. farfalha e falèna) farfalh : sospir. Lo darrièr farfalh. farfalha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : parpalhòl. farfalhar (v. intr.) : bretonejar / quequejar. farfalhàs nm, cf Ubaud Dicort : « jeune fille
écervelée » TdF ‘farfaias’ farfaneja nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : persona importuna, secutaira, curiosa ; « fanfaron » (v. TdF suppl ‘farfanicho’). farfanejaire, -aira (adj. e subs.) (abs. Dicort) :
persona que farfaneja. (v. farfaneja) farfanejar (v. intr.) : importunar ; metre son nas pertot. (v. TdF jos ‘farfanteja 2’) ; « hâbler, faire le fanfaron, le charlatan » (Alibert jos ‘farfant’) farfanejós, -osa (abs. Dicort) : importun, -a ; curiós, -osa que jamai. farfant, -a / farfantaire, -a (los 2, nm (v. TdF)) : charlaire, -a / arlèri, -èria / butabren (m. e f.) / ventabolòfas (m. e f.) / vantard, -a. farfanta nf / farfantariá nf : abaiandada / fanfaronada. farfantejaire, -aira n : confleta (m. e f.) / fanfaron, -a. farfantejar (v. intr.) : fanfaronar. farfantèla nf, cf Ubaud Dicort [provençalisme pour parpantèl (Brun Glossari Oc-Fr)] : lusor beluguejaira ; embalausiment ; berluca ; aparicion ; miralhejadís ; beluguejament ; aparicion ; trèva. Aviá paur de las farfantèlas de cementèri. Ai la farfantèla : los uèlhs me fan quatre (l.p.) farfantelaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : (v. farfantelar) farfantelar (v. intr.) : aver la berluca (aver las bavarilhas) ; « produire la berlue » TdF farfatèl nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -a : descervelat, -ada (dins la luna) « farfolhar » (fr.) : v. forfolhar
-furgalhar. farga nf :
talhièr que lo fabre i trabalha lo fèrre. (v. fargas) fargada nf :
çò fargat en tres caudas (t. tecn. de fabre) « ce qu’on forge en une fois, v. cauda » (v. TdF
e Alibert) fargador nm : fabre (persona que trabalha lo fèrre dins una farga) fargaire, -aira [~ -airitz] n : fabre, -essa ; inventaire, -a de falsas novèlas. farganhar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, faire le malade, le faible, l’enfant
gâté » TdF
farganhàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse fille mal
fagotée » (v. TdF) Gròs farganhàs, grosse dondon. (v.
TdF) fargar (v. tr.) : trabalhar lo fèrre ; fabricar ; inventar ; picar la dalha. fargar (se) v pron (Alibert) : s'abilhar. fargas nf pl : apleches per picar la dalha (enclutge pichon e martèl) fargassa 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« grande forge, forge abandonnée » TdF fargassa 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« quintefeuille, potentille rampante, plante ; fougère, en Rouergue [v. fargasse] » TdF ‘fargasso 2’ fargasse nf, cf Ubaud Dicort :
« fougère » (Vayssier jos
‘folièyro’) fargat, -ada adj : « forgé, ée » (v. TdF jos ‘farga’) ; pej. d'abilhat, -ada. Es totjorn fargat aital. « fargomàs » (fargomàs nm) : v. petromàs. fargueta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite forge » TdF faribòl, -a adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. farivòl. faribòla nf (v. Ubaud Dicort e TdF) :
v. farivòla. faribolejaire, -aira n (v. Ubaud Dicort e TdF) :
v. farivolejaire. faribolejar v (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. farivolejar. faridondèl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. farandèl.
(v. TdF jos ‘farandèu’) faridadondena n, cf Ubaud Dicort :
« personnage de carnaval, à Narbonne » TdF farigola (abs. Dicort) (plt.) : serpol / pimet (T. Chamaedrys) ;
(T. Serpyllum) ; « frigola » en l.p. (Thymus
vulgaris) ; (T. nitens) (T. dolomiticus) ; (T. polytrichus) ; (T.
humifusus / (T. camaresiensis). (v. ferigola) farigola [ferigola] mascle nf : « frigola » mascle en l.p. (Teucrium capitatum) farigolaire, -a (abs. Dicort e TdF) : persona que culhís de farigola. farigolièira (abs.
Dicort) : airal que la
farigola i buta (que i creis) (v. ferigolièira
1) farina : polverum de cerealum trissat. (v.
farinas) farinada : manjar o beure a basa de farina pel bestial. farinadoira
nf : v. farinièira. farinaire,-aira : molinièr, -ièira ; minotièr,-ièira. farinal 1 nm : farina grossièira per
engraissar lo bestial. farinal 2 [adj m (v. Ubaud Dicort e TdF)], -a : relatiu, -iva a la farina. Saca farinala Sac farinal, sac à farine. (v. TdF) farinar (v. intr. e tr.) / farinejar (v. farinejar) : far de farina ; enfarinar. farinas nm pl, cf Ubaud Dicort :
« Manjar de farinas, manger de la bouillie » (v. TdF jos ‘farino’). (v. farinetas) farinat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« enfariné, ée » (v. farinar) farinatge nm, cf Ubaud Dicort :
« taxe qui était perçue sur les farines ou sur la
mouture » TdF farinejaire nm / farinèl (v. farinèl 1) : gafet de molinièr o de minotièr, « ouvrier qui surveille la mouture de la farine ; meunier » TdF ‘farinejaire’. farinejar v : « v intr et tr, produire de la farine, être farineux ; mettre en
farine, moudre, v. mòlre »
TdF farinèl 1 nm : « garçon
meunier qui surveille la mouture, v. farinejaire ; chasse-mulet, valet de meunier, v. carrejaire » (v. TdF ‘farinèu’) ; nigaud ; ansérine
(plt) » ; pascada
al lach e a la farina ; endèrbi. (v. Alibert) farinèl 2, -a (adj.) :
farinós, -osa ; color de farina,
« blafard, arde » (v. TdF ‘farinèu’) ; nèci, nècia. farinèla 1 nf (plt.) : « ansérine meunière » (Chenopodium) (v. TdF ‘farinello’) farinèla 2 nf : serviciala de molinièr o de minotièr. farinelàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand nigaud, grosse
niaise » TdF farinelet, -a n, cf Ubaud Dicort :
« petit niais, nicette »
TdF farinet : mena de campairòl (Merulius molluscus) farineta nf : farina sens la flor de farina, « recoupe ; farine des légumes, tels que pois chiches, gesses, fèves, etc., dont on fait de la bouillie ; bouillie, gaude, fromentée ; aigrette de certaines graines, particulièrement, celles des plantes de la famille des Composées » TdF. (v. farinetas) farinetas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« bouillie (de céréales, de
légumes) » (Laus) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|