|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
fanatizat, -ada : vengut fanatic, venguda fanatica. fandalhar v, cf Ubaud Dicort : v tr « faire des avances, provoquer » (v. Brun Glossari Oc-Fr) fandango (cast.) nm : dança espanhòla ; musica que l'acompanha. (v. TdF) « fandau » nm e derivats : v. faudal. fanera (abs. Dicort) : tèrme generic per designar tota formacion epidermica (pels, plumas, onglas, arpas e batas) FANERO- : forma prefixada del grèc phaneròs (visible) fanerogam, -a : qu'a de flors o de frucha plan visiblas. fanerogamas (f. pl.) : familha de plantas fanerogamas. fanerogamia : partida de la botanica qu'estúdia las fanerogamas. fanerogamic, -a : relatiu, -iva a las plantas fanerogamas. fanerogamista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de fanerogamia. fanfan nm, cf Ubaud Dicort : « touffe de barbe qu’on laisse croître de chaque côté du visage ; bandeau de cheveux lissés, descendant sur les tempes, en parlant de la coiffure des femmes » (Azaïs ; e TdF ‘fanfan 1) fanfara 1 nf : grop de musicians que jògan mai que mai d'instruments de coire, tant dedins coma defòra. fanfara 2 nf : « torche ou flambeau pour la pêche de nuit ; grosse lanterne de chasse » ; caça o pesca a la lumenada. (v. TdF) fanfarejaire nm, -a : caçaire, -a o pescaire, -a a la lumenada. fanfarejar (v. intr.) : caçar o pescar a la lumenada. fanfarineta nf, cf Ubaud Dicort : « aigrette de certaines graines, et spécialement celles de la scorsonère des prés ou de la barbe-de-bouc, v farineta » (v. TdF) fanfarlucha nf, cf Ubaud Dicort : « fanfreluche, colifichet ; personne légère ou frivole ; personnage de carnaval » TdF fanfarluchariá nf , cf Ubaud Dicort : « toute sorte de fanfreluches » TdF fanfaron, -a adj e n : confleta / ventabolòfas / vanturla (m. e f.) fanfaronada : vantadissa / gasconada / espanholada. fanfaronar (v. intr.) : se conflar (s.f.) / se vantar. fanfaronariá : accion de fanfaronar. fanfaronejada (abs. Dicort) : augmentatiu de fanfaronada. fanfaronejar (TdF ; abs. Dicort) (v. intr.) : frequentatiu de fanfaronar. fanfaronet nm, cf Ubaud Dicort : « petit fanfaron » TdF fanfre 1 nm : bren ; posca ; cendralha ; plomb de caça menut (v. TdF ‘fanfre 2’) ; enrambolh de pampes, d'èrbas o d'autre rafatum ; fanfre 2 nm : mena de peissum de mar : (Centronotus conductor) (Stromateus paru) fanfre d'America : mai d'una mena de peis de mar. fanfre negre : autra mena de peis de mar. fanfriaire nm, -a : caçaire, -a d'aucels a la cendralha (plomb menut) fanga : baldra / mescla pastosa de tèrra e d'aiga. fangairon nm, cf Ubaud Dicort : « petit bourbier, gâchis » TdF ‘fangueiroun’ fangalhàs (abs. Dicort) : doblet augmentatiu de fangàs. fangar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, crotter, embourber, v. enfangar plus usité » (v. TdF) fangaràs nm, cf Ubaud Dicort : « grand bourbier, patrouillis » TdF fangariá nf, cf Ubaud Dicort : « fanges, tas de fange, bourbe » TdF fangàs : airal bravament fangós. fangassa nf, cf Ubaud Dicort : « fange épaisse, bourbe » TdF fangassejar (v. intr. e tr.) : patolhar dins la fanga ; « crotter, éclabousser de boue » TdF. fangassièira / fangastièira nf : tròç de cuèr, de feutre... per parar de la fanga lo fusòl d'una carreta ; « chapeau mou » (Azaïs). fangassièr 1, -ièira adj : que s'agrada dins la fanga ; . Lo pòrc es fangassièr, la galinèla es fangassièira. fangassièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : galinèla, « râle, oiseau de marais » TdF ; « bourbier, sables mouvants » .(Lexic M. Roqueta) fangasson nm, cf Ubaud Dicort : « petit bourbier » TdF fangassós, -osa / fangós, -osa adj : plen de fanga. (v. fangós) fangastièira nf : v. fangassièira. (v. TdF jos ‘fangasiero’) FANGO- : forma prefixada de l'occitan fanga. fangós, -osa adj : plen, -a de fanga ; cobèrt, -a de fanga. Camin fangós. Aiga fangosa. Vestits fangoses. fangosa nf : merlussa fresca. fangossejar (v. intr.) : fanguejar (patolhar dins la fanga) (v. TdF jos ‘fangasesja’) fangoterapia : utilizacion terapeutica de fangas volcanicas. fanguejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait de la boue, qui patrouille ; chasseur qui hante les marais » TdF fanguejar (v. intr. e tr.) : « faire de la fange, se détremper, en parlant des chemins ; éclabousser ; souiller de fange » ; patolhar dins la fanga / fangassejar. (v. TdF) fanguejar (se) v pron : « se crotter, se salir de boue » TdF jos ‘fangueja’ fanguet nm, cf Ubaud Dicort : « enfant qui patrouille, femme crottée » TdF fangueta nf, cf Ubaud Dicort : « fange légère, boue peu profonde, crotte, v. petola » (v. TdF) fanguièr nm, cf Ubaud Dicort : « tas de fange, bourbier » TdF fanguilhau nm, cf Ubaud Dicort : « ruisseau fangeux, qui charrie les boues, égout » TdF ‘fanguihau’ fangum nm sing : las fangas en general. fanhanhon nm (Alibert ; Dicort : ?) : creaturon / nadon / fètus. -FANIA : forma sufixada del grèc phanein (paréisser) v. epifania. fanjau / fanjaudàs nm, cf Ubaud Dicort : « fille mal propre, mal mise » (v. Vayssier jos ‘fonjau’) fantasc, -a : ideal, -a ; trucaluna (m. e f.) ; capriciós, -osa. fantascariá : umor fantasca. fantasiá : imaginacion capriciosa ; caprici ; composicion musicala ; enveja : Se te fa fantasiá, o te balhi. Tenguda de fantasiá. Tota fantasiá es pas un defaut. fantasiar (v. tr.) : imaginar ; somiar desrevelhat. « fantasieirós, -osa » (l.p.) (fantasieirós, -osa adj (v. Ubaud Dicort e TdF)) : v. fantasiós.
|
|
fantasiós, -osa (adj. e subs.) : trucaluna (m. e f.) ; capriciós, -osa. fantasista n (m. e f.) : persona pauc seriosa dins son comportament ; persona que balha un espectacle comic. fantasma 1 (subs. m. e f.) (R. III, 260 - L. 184) (abs. TdF e Alibert) : fantauma (m. e f.) ; vision quimerica ; espèctre ; trèva ; illusion ; paur / espaventalh. (v. fantauma) Patiguèt de fantasmas tota sa vida. fantasma 2 nm, cf Ubaud Dicort : « fantasme / phantasme » (Per Noste, Rapin, Basic) fantasmagoria : art e resulta de representar quicòm amb fòrça colors e efièches luminoses (R. IV, 104). fantasmagoric, -a : relatiu, -iva a la fantasmagoria. fantasmagoricament : d'un biais fantasmagoric. fantasmar (v. intr.) : aver de quimèras / se far d'illusions. fantasmatic, -a adj (abs. Dicort) / fantaumatic, -a : « fantasmatique » Per Noste ; espectral, -ala [v. fantaumatic]. fantassin nm (de l'it. fantaccino) : soldat de pè. fantastic, -a adj : « fantastique ; fantasque, original, ale », bravament extraordinari. (v. TdF ‘fantasti’) L’esperit fantastic, lo fantastic, l’esprit follet, le farfadet, le lutin. (v. TdF) fantasticament : d'un biais fantastic. fantasticièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui tient de l’esprit follet, ensorcelé, ée » TdF. (v. fantastic) fantauma (m. e f.) (R. III, 260 - L. 184) [nf (v. Ubaud Dicort, Laus, Lagarde, Basic)] : fantasma (m. e f.) [v. fantasma 2] ; trèva / espèctre, « fantôme, apparition, chimère, illusion, v. babau 1, glari ; épouvantail à chènevière... » (v. TdF) fantaumariá : fantasiá ; caprici ; accion de somiar (s.f.) fantaumatic, -a adj : « fantomatique » (Laus), espectral, -a ; fantasmatic, -a [v. fantasmatic]. fantaumejaire, -aira [~ -airitz] adj e n (v. fantaumejar) : folastrejaire, -a ; badinaire, -a. (v. fantonejaire) fantaumejar (v. intr.) : folastrejar ; badinar ; s’amusar (v. TdF) (v. fantonejar) ; doblet de fantasmar. fantaumet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « folâtre, folichon, onne, nigaud, aude » TdF fantina nf, cf Ubaud Dicort : « fée du pays vaudois qui se change en serpent » TdF fanton, -a n : enfanton, -a (diminutius d'enfant, -a) fantonejada : folastrada / foligaudariá. fantonejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que folastreja, que s'amusa. (v. fantaumejaire) fantonejar (v. intr.) : folastrejar ; s'amusar ; se bolegar. (v. TdF) fantonèl, -a n : diminutiu de fanton, -a. fantonelon, -a n : doble diminutiu de fanton, -a. fanzine (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « nm fanzine » faquin nm, -a : faròt, -a / confleta ; « prétentieux dans sa mise, mais sans goût » (Boucoiran) ; pòrtafais (m. e f.) / còlportaire, -a ; miserable, -a ; paure diable, paura diablessa. (v. TdF) faquina nf (e non pas « redingòta » (barb.)) : levita faquinar (v. intr.) : èsser plan vestit e se'n conflar. faquinariá : accion o caractèr d'un faquin. faquinòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit faraud, v. mossuròt » TdF faquir : ascèta o mendicant maometan. far 1 nm : torre nauta en bòrd de mar amb un lum a la cima. far 2 / faire (v. tr.) : realizar / donar existéncia a quicòm ; faiçonar ; fabricar ; formar ; transformar ; engendrar ; imitar ; conténer ; mesurar... Fa remarcar. Far usatge. Aquò me fa fàstic : aquò me rebuta, me desgosta. Faguèt una òbra mèstra en fasent aquela estatua. Fa dos ans : i a dos ans. Far de l'ase : far lo piòt. Es pas de far : se fa pas. Fai-te ençà : sarra-te. Fai-te enlà : vai-te'n. Far lum : esclairar. Fa luna. Far las fedas, far las vacas, far los pòrcs : elevar de... Far las trufas, far lo blat : semenar trufas o blat. Per tu fas : aquò te regarda. Fa dos litres (recipient) Far dos mètres (mesurar 2 mètres) Fa mal far quand fa mal far ! Far una allusion. far (se) / faire (se) : s'adaptar ; se melhorar ; se frequentar. De cap de biais, se poguèt pas far a l'internat. Amb lo temps, aquel formatge se farà. Se far illusion. Se far de q.q. : frequentar q.q. Se far pas de degun : frequentar pas degun. Se fa tard : comença d'èsser tard. Se fa nuèch. Se far gras : venir gras. Se far vièlh : èsser vièlh. Se far mètge. Se far curat. Se far menusièr. fara nf : fàcia vermelha. Bona fara, bonne mine. (v. TdF suppl ‘faro’) farad nm : (fisica) « farad » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 224) faradic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « faradique » (v. çai sus) farairòu nm, cf Ubaud Dicort : « anche d’un moulin à farine » (v. TdF jos ‘farneiròu’) faramat nm / farrapat (abs. Dicort) (m.) : sensfin (f.) ; granda quantitat ; multitud ; fòrça (adv.) faramauca (f.) : sarramaura / arandessa / femna d'arand ; espaventalh ; femna malabilhadassa. (v. TdF jos ‘garamaudo’) « farambulha » : v. ferambulha. faramiand, -a (adj. e subs.) : macarèl, -a. farandèl, -a / faridondèl, -a (adj. e subs.) : desguindat, -ada ; maladrech, -a ; afrontat, -ada ; dins la luna. farandelàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand nicodème, dégingandé, ée » TdF farandola : mena de dança provençala. farandolada nf, cf Ubaud Dicort : « chaîne de personnes qui dansent la farandole, ribambelle, grande suite, troupe » (v. TdF) farandolaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui danse la farandole, qui aime la farandole » TdF
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|