fanatizat, -ada : vengut fanatic, venguda fanatica.

fandalhar v, cf Ubaud Dicort : v tr « faire des avances, provoquer » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

fandango (cast.) nm : dança espanhòla ; musica que l'acompanha. (v. TdF)

« fandau » e derivats : v. faudal.

fanera (abs. Dicort) : tèrme generic per designar tota formacion epidermica (pels, plumas, onglas, arpas e batas)

FANERO- : forma prefixada del grèc phaneròs (visible)

fanerogam, -a : qu'a de flors o de frucha plan visiblas.

fanerogamas (f. pl.) : familha de plantas fanerogamas.

fanerogamia : partida de la botanica qu'estúdia las fanerogamas.

fanerogamic, -a : relatiu, -iva a las plantas fanerogamas.

fanerogamista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de fanerogamia.

fanfan nm, cf Ubaud Dicort : « touffe de barbe qu’on laisse croître de chaque côté du visage ; bandeau de cheveux lissés, descendant sur les tempes, en parlant de la coiffure des femmes » (Azaïs ; e TdF ‘fanfan 1)

fanfara 1 nf : grop de musicians que jògan mai que mai d'instruments de coire, tant dedins coma defòra.

fanfara 2 nf : « torche ou flambeau pour la pêche de nuit ; grosse lanterne de chasse » ; caça o pesca a la lumenada. (v. TdF)

fanfarejaire nm, -a : caçaire, -a o pescaire, -a a la lumenada.

fanfarejar (v. intr.) : caçar o pescar a la lumenada.

fanfarineta nf, cf Ubaud Dicort : « aigrette de certaines graines, et spécialement celles de la scorsonère des prés ou de la barbe-de-bouc, v farineta » (v. TdF)

fanfarlucha nf, cf Ubaud Dicort : « fanfreluche, colifichet ; personne légère ou frivole ; personnage de carnaval » TdF

fanfarluchariá nf , cf Ubaud Dicort : « toute sorte de fanfreluches » TdF

fanfaron, -a adj e n : confleta / ventabolòfas / vanturla (m. e f.)

fanfaronada : vantadissa / gasconada / espanholada.

fanfaronar (v. intr.) : se conflar (s.f.) / se vantar.

fanfaronariá : accion de fanfaronar.

fanfaronejada (abs. Dicort) : augmentatiu de fanfaronada.

fanfaronejar (TdF ; abs. Dicort) (v. intr.) : frequentatiu de fanfaronar.

fanfaronet nm, cf Ubaud Dicort : « petit fanfaron » TdF

fanfre 1 nm : bren ; posca ; cendralha ; plomb de caça menut (v. TdF ‘fanfre 2’) ; enrambolh de pampes, d'èrbas o d'autre rafatum ;

fanfre 2 nm : mena de peissum de mar : (Centronotus conductor) (Stromateus paru)

fanfre d'America : mai d'una mena de peis de mar.

fanfre negre : autra mena de peis de mar.

fanfriaire nm, -a : caçaire, -a d'aucels a la cendralha (plomb menut)

fanga : baldra / mescla pastosa de tèrra e d'aiga.

fangairon nm, cf Ubaud Dicort : « petit bourbier, gâchis » TdF ‘fangueiroun’

fangalhàs (abs. Dicort) : doblet augmentatiu de fangàs.

fangar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, crotter, embourber, v. enfangar plus usité » (v. TdF)

fangaràs nm, cf Ubaud Dicort : « grand bourbier, patrouillis » TdF

fangariá nf, cf Ubaud Dicort : « fanges, tas de fange, bourbe » TdF

fangàs : airal bravament fangós.

fangassa nf, cf Ubaud Dicort : « fange épaisse, bourbe » TdF

fangassejar (v. intr. e tr.) : patolhar dins la fanga ; « crotter, éclabousser de boue » TdF.

fangassièira / fangastièira nf  : tròç de cuèr, de feutre... per parar de la fanga lo fusòl d'una carreta ; « chapeau mou » (Azaïs).

fangassièr 1, -ièira  adj : que s'agrada dins la fanga ; (v. çai sus).

Lo pòrc es fangassièr,

la galinèla es fangassièira.

fangassièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : galinèla, « râle, oiseau de marais » TdF ; « bourbier, sables mouvants » .(Lexic M. Roqueta)

fangasson nm, cf Ubaud Dicort : « petit bourbier » TdF

fangassós, -osa / fangós, -osa adj : plen de fanga. (v. fangós)

fangastièira nf : v. fangassièira. (v. TdF jos ‘fangasiero’)

FANGO- : forma prefixada de l'occitan fanga.

fangós, -osa adj : plen, -a de fanga ; cobèrt, -a de fanga.

Camin fangós.

Aiga fangosa.

Vestits fangoses.

fangosa nf : merlussa fresca.

fangossejar (v. intr.) : fanguejar (patolhar dins la fanga) (v. TdF jos ‘fangasesja’)

fangoterapia : utilizacion terapeutica de fangas volcanicas.

fanguejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait de la boue, qui patrouille ; chasseur qui hante les marais » TdF

fanguejar (v. intr. e tr.) : « faire de la fange, se détremper, en parlant des chemins ; éclabousser ; souiller de fange » ; patolhar dins la fanga / fangassejar. (v. TdF)

fanguejar (se) v pron : « se crotter, se salir de boue » TdF jos ‘fangueja’

fanguet nm, cf Ubaud Dicort : « enfant qui patrouille, femme crottée » TdF

fangueta nf, cf Ubaud Dicort : « fange légère, boue peu profonde, crotte, v. petola » (v. TdF)

fanguièr nm, cf Ubaud Dicort : « tas de fange, bourbier » TdF

fanguilhau nm, cf Ubaud Dicort : « ruisseau fangeux, qui charrie les boues, égout » TdF ‘fanguihau’

fangum nm sing : las fangas en general.

fanhanhon nm (Alibert ; Dicort : ?) : creaturon / nadon / fètus.

-FANIA : forma sufixada del grèc phanein (paréisser) v. epifania.

fanjau / fanjaudàs nm, cf Ubaud Dicort : « fille mal propre, mal mise » (v. Vayssier jos ‘fonjau’)

fantasc, -a : ideal, -a ; trucaluna (m. e f.) ; capriciós, -osa.

fantascariá : umor fantasca.

fantasiá : imaginacion capriciosa ; caprici ; composicion musicala ; enveja :

Se te fa fantasiá, o te balhi.

Tenguda de fantasiá.

Tota fantasiá es pas un defaut.

fantasiar (v. tr.) : imaginar ; somiar desrevelhat.

 

 

 

« fantasieirós, -osa » (l.p.) (fantasieirós, -osa adj (v. Ubaud Dicort e TdF)) : v. fantasiós.

fantasiós, -osa (adj. e subs.) : trucaluna (m. e f.) ; capriciós, -osa.

fantasista n (m. e f.) : persona pauc seriosa dins son comportament ; persona que balha un espectacle comic.

fantasma 1 (subs. m. e f.) (R. III, 260 - L. 184) (abs. TdF e Alibert) : fantauma (m. e f.) ; vision quimerica ; espèctre ; trèva ; illusion ; paur / espaventalh. (v. fantauma)

Patiguèt de fantasmas tota sa vida.

fantasma 2 nm, cf Ubaud Dicort : « fantasme / phantasme » (Per Noste, Rapin, Basic)

fantasmagoria : art e resulta de representar quicòm amb fòrça colors e efièches luminoses (R. IV, 104).

fantasmagoric, -a : relatiu, -iva a la fantasmagoria.

fantasmagoricament : d'un biais fantasmagoric.

fantasmar (v. intr.) : aver de quimèras / se far d'illusions.

fantasmatic, -a adj (abs. Dicort) / fantaumatic, -a : « fantasmatique » Per Noste ; espectral, -ala [v. fantaumatic].

fantassin nm (de l'it. fantaccino) : soldat de pè.

fantastic, -a adj : « fantastique ; fantasque, original, ale », bravament extraordinari. (v. TdF ‘fantasti’)

L’esperit fantastic, lo fantastic, l’esprit follet, le farfadet, le lutin. (v. TdF)

fantasticament : d'un biais fantastic.

fantasticièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui tient de l’esprit follet, ensorcelé, ée » TdF. (v. fantastic)

fantauma (m. e f.) (R. III, 260 - L. 184) [nf  (v. Ubaud Dicort, Laus, Lagarde, Basic)] : fantasma (m. e f.) [v. fantasma 2]  ; trèva / espèctre, « fantôme, apparition, chimère, illusion, v. babau 1, glari ; épouvantail à chènevière... » (v. TdF)

fantaumariá : fantasiá ; caprici ; accion de somiar (s.f.)

fantaumatic, -a adj : « fantomatique » (Laus), espectral, -a ; fantasmatic, -a [v. fantasmatic].

fantaumejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : folastrejaire, -a ; badinaire, -a.

fantaumejar (v. intr.) : folastrejar ; badinar ; s’amusar (v. TdF) ; doblet de fantasmar.

fantaumet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « folâtre, folichon, onne, nigaud, aude » TdF

fantina nf, cf Ubaud Dicort : « fée du pays vaudois qui se change en serpent » TdF

fanton, -a n : enfanton, -a (diminutius d'enfant, -a)

fantonejada : folastrada / foligaudariá.

fantonejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que folastreja, que s'amusa. (v. fantaumejaire)

fantonejar (v. intr.) : folastrejar ; s'amusar ; se bolegar. (v. fantaumejar)

fantonèl, -a n : diminutiu de fanton, -a.

fantonelon, -a n : doble diminutiu de fanton, -a.

fanzine (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « nm fanzine »

faquin nm, -a : faròt, -a / confleta ; « prétentieux dans sa mise, mais sans goût » (Boucoiran) ; pòrtafais (m. e f.) / còlportaire, -a ; miserable, -a ; paure diable, paura diablessa. (v. TdF)

faquina nf (e non pas « redingòta » (barb.)) : levita

faquinar (v. intr.) : èsser plan vestit e se'n conflar.

faquinariá : accion o caractèr d'un faquin.

faquinòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit faraud, v. mossuròt » TdF

faquir : ascèta o mendicant maometan.

far 1 nm : torre nauta en bòrd de mar amb un lum a la cima.

far 2 / faire (v. tr.) : realizar / donar existéncia a quicòm ; faiçonar ; fabricar ; formar ; transformar ; engendrar ; imitar ; conténer ; mesurar...

Fa remarcar.

Far usatge.

Aquò me fa fàstic : aquò me rebuta, me desgosta.

Faguèt una òbra mèstra en fasent aquela estatua.

Fa dos ans : i a dos ans.

Far de l'ase : far lo piòt.

Es pas de far : se fa pas.

Fai-te ençà : sarra-te.

Fai-te enlà : vai-te'n.

Far lum : esclairar.

Fa luna.

Far las fedas, far las vacas, far los pòrcs : elevar de...

Far las trufas, far lo blat : semenar trufas o blat.

Per tu fas : aquò te regarda.

Fa dos litres (recipient)

Far dos mètres (mesurar 2 mètres)

Fa mal far quand fa mal far !

Far una allusion.

far (se) / faire (se) : s'adaptar ; se melhorar ; se frequentar.

De cap de biais, se poguèt pas far a l'internat.

Amb lo temps, aquel formatge se farà.

Se far illusion.

Se far de q.q. : frequentar q.q.

Se far pas de degun : frequentar pas degun.

Se fa tard : comença d'èsser tard. Se fa nuèch.

Se far gras : venir gras.

Se far vièlh : èsser vièlh.

Se far mètge.

Se far curat.

Se far menusièr.

fara nf : fàcia vermelha.

Bona fara, bonne mine. (v. TdF suppl ‘faro’)

farad nm : (fisica) « farad » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 224)

faradic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « faradique » (v. çai sus)

farairòu nm, cf Ubaud Dicort : « anche d’un moulin à farine » (v. TdF jos ‘farneiròu’)

faramat nm / farrapat (abs. Dicort) (m.) : sensfin (f.) ; granda quantitat ; multitud ; fòrça (adv.)

faramauca (f.) : sarramaura / arandessa / femna d'arand ; espaventalh ; femna malabilhadassa. (v. TdF jos ‘garamaudo’)

« farambulha » : v. ferambulha.

faramiand, -a (adj. e subs.) : macarèl, -a.

farandèl, -a / faridondèl, -a (adj. e subs.) : desguindat, -ada ; maladrech, -a ; afrontat, -ada ; dins la luna.

farandelàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand nicodème, dégingandé, ée » TdF

farandola : mena de dança provençala.

farandolada nf, cf Ubaud Dicort : « chaîne de personnes qui dansent la farandole, ribambelle, grande suite, troupe » (v. TdF)

farandolaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui danse la farandole, qui aime la farandole » TdF