|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
falhòt, -a : feble, -a. A votz falhòta. « falla » : v. falda. faliborda nf, cf Ubaud Dicort :
v. faribòla. (v. TdF jos ‘faribolo’). (v. falaborda) falicoquet, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« à demi-ivre » TdF falimard [, -a adj e n, cf Ubaud Dicort] : palhassa (m. e f.) : amusaire, -a. faliment [veire falhiment, cf Ubaud Dicort] nm : mancament ; fauta ; error / errança (R. III, 140). falir (non preconizat Dicort) /
falhir (v. intr.) : v.
falhir. A jorn falit : un còp la nuèch tombada. fallacia nf (R. III, 256) (abs. Dicort) : rusa, engana. * fallaciós, -osa adj, cf Ubaud Dicort (v. R. III, 256 ‘fallacia’) : enganaire, -a. Un rasonament fallaciós. * fallaciosament : d'un biais fallaciós. fallic, -a : relatiu, -iva al fallus ; t. tecn. de psicanalisi. Simbòl fallic. Estadi fallic. fallifòrme, -ma : de la forma d'un fallus. fallocentric, -a : relatiu, -iva al fallocentrisme. fallocentrisme : tendéncia a tot centrar sus la simbolica del fallus ; tendéncia a donar lo pas a l'òme o al punt de vista masculin. fallocracia : dominacion de l'òme sus la femna. fallocrata (m.) : òme que fa pròva de fallocracia. fallocratic, -a : relatiu, -iva a la fallocracia. Mentalitat fallocratica. falloïde, -a : relatiu, -iva a l'amanita falloïda ; en forma de fallus. L'amanita falloïda mena a la mòrt. falloïdina : toxina de l'amanita falloïda (Amanita phalloides) fallus ('fallys) (del lat. phallus) :
simbòl del membre viril ; membre viril en ereccion ; campairòls
que revèrtan un fallus. Lo «fallus impudicus» es pas comestible. falòlha nf, cf Ubaud Dicort :
« cloche remplie d’eau produite par une brûlure, v. folhòla » (v. TdF) falolhar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, former des cloches, des ampoules, des vessiies
sur une partie brûlée, v. bofigar » (v. TdF) « falopada » (falopada nf) : v. falapat. falord, -a : « adj e n, falot, e, plaisant, drôle, ridicule ; bouffon, fou » (Vayssier ‘falourd 2’), insuportable, -a ; enrabiat, -ada / enferonit, -ida / furiós, -osa ; que patís del tordís ; caluc, -uga (v. TdF) ; que patís de l'encefalopatia espongifòrma ovina o boïna. Un dròlle falord : un dròlle foletge, folastre. Nos cal far partir lo brau, qu'es vengut falord ! Moton falord, feda falorda : qu'an lo tordís. Lo mal falord, le tournis, tournoiement de
tête causé par les larves de certaines mouches. (Vayssier ‘folourd 1’) La malautiá de la vaca falorda. falorda nf : escarbicada / espingada / farlanda / folastrejada. (v. TdF) falordada nf, cf Ubaud Dicort :
« facétie, plaisanterie, bouffonnerie ; bêtise,
niaiserie »
(Vayssier ‘folourdado’) falordàs, -assa adj e n : calugàs, -assa. falordejaire, -aira (adj. o subs.) : que falordeja. falordejar (v. intr.) : far lo falord / èsser insuportable ; folastrejar (v. TdF). (v. fadorlejar) falordièira nf / falorditge nm : tordís ; malautiá de la vaca falorda ; « étourderie, bêtise » TdF jos ‘falourdige’. falordisa nf : v. falordièira (v. TdF jos ‘falourdige’) ; estat de q.q. d'insuportable ; folastritge. falordum nm sing, cf Ubaud Dicort :
(v. falordisa) falòt
1 nm : v.
faròt 1, cf Ubaud Dicort Errata web. falòt 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« falot, ote, plaisant, ante, gaillard, arde » TdF ‘falot 2’ falquejar v, cf Ubaud Dicort :
v tr « fasciner,
envoûter » (Brun Glossari Oc-Fr).
(v. falquetar) falquet nm : v. falcon. falqueta nf, cf Ubaud Dicort :
« femelle du faucon » TdF ‘fauqueto’ falquetar (v. tr.) : pivelar / enfachinar / embelinar / emmascar ; tuar coma o fa un falcon. falquetat, -ada : pivelat, -ada / enfachilhat, -ada. Foguèt pas jamai falquetat per l'argent. falqueton nm, cf Ubaud Dicort :
« petit faucon, v. falconèl » (v. TdF ‘fauquetoun’) falquièira : cropièira de fust per bèstias de bast ; cencha de bragas. falquièr nm, cf Ubaud Dicort : « étui où les
faucheurs tiennent la pierre à aiguiser, v. codièr ;
manche de faux » (v. TdF ‘fauquié’) fals 1, -a : qu'es pas vertat ; pas real, -a ; pas exacte, -a ; pas fisable, -a ; qu'a pas que l'aparéncia de. (v. tanben faus (non preconizat Dicort) e derivats) Persona falsa . Chifra falsa. Fals coma una èga. A fals, à faux.
(v. Ubaud Dicort e TdF ‘faus’) fals 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« faux, écriture fausse » TdF ‘faus 2’ fals 3 adv, cf Ubaud Dicort :
« faux, faussement » TdF ‘faus 3’ Rasonar fals, raisonner faux. (v. TdF) fals bòrd nm, cf Ubaud Dicort : « faux bord d’une jupe,
v. rebòrd » (v. TdF ‘faus-bord’) falsbordon [fals bordon 1, cf Ubaud Dicort] nm : mena d'escriptura musicala del s. XIII ; mena de cant de glèisa (mai que mai armonizacion de psalms) (v. TdF ‘faus-bourdoun’) fals bordon 2 nm, cf Ubaud Dicort : abelhard, v. faus bordon 2 (non preconizat Dicort). fals carbe (plt.) : (Eupatorium cannabicum) fals carrobièr nm, cf Ubaud Dicort : v. faus
carrobièr falscatàs [fals catàs] nm : tracalan (òme que t'en pòdes pas fisar) fals còl nm, cf Ubaud Dicort : « faux-còl » TdF ‘faus-còu’ fals dòrgue nm, cf Ubaud Dicort : v. faus
dòrgue. fals
èli nm,
cf Ubaud Dicort :
« phalangère fleur de lis, plante » (v. TdF ‘faus-ile’) fals
escaire nm,
cf Ubaud Dicort ; « fausse-équerre,
pantomètre » TdF ‘faus-escaire’ e ‘sautarello’ (v. fausescaire) fals faisse nm (plt.) : mena de russula (Russula emetica) fals filet nm : v. jos filet. fals fraguièr nm, cf Ubaud Dicort : v. faus
fraguièr. fals guiren nm, cf Ubaud Dicort :
« faux garant » (v. guiren) falsiranjat [fals iranjat] nm / falsiranjada (l.p.) (abs. Dicort) : (Amanita muscaria) fals lin nm, cf Ubaud Dicort : v. faus lin. fals liri nm : v. faus liri
e fals èli. fals margue nm : v. jos margue 1. fals mossairon : mena de mossairon (Marasmius oreades) fals nom nm, cf Ubaud Dicort :
« sobriquet, surnom, v. escais-nom » (v. TdF ‘faus-noum’) fals pas nm, cf Ubaud Dicort :
« faux-pas » (Rapin) fals pendent nm, cf Ubaud Dicort :
« courroie en forme d’anneau qui sert à attacher les
traits aux attelles d’un collier de cheval » TdF ‘jos ‘faus-prenent’ fals pulègi nm, cf Ubaud Dicort : v. faus
pulègi. fals reponchon nm, cf Ubaud Dicort : v. faus reponchon. fals ris nm, cf Ubaud Dicort : v. faus ris. fals saunatge nm, cf Ubaud Dicort : v. faussaunatge. fals saunièr nm, cf Ubaud Dicort : v., faussaunièr. fals sené
nm, cf Ubaud Dicort : v. faus sené. fals testimòni nm, cf Ubaud Dicort : « faux témoignage » (Rapin) fals tulipan nm, cf Ubaud Dicort : v. faus tulipan. |
|
fals visatge nm, cf Ubaud Dicort :
« faux-visage, masque, v. careta » (v. TdF ‘faus-visage’) falsa nf : granièr, « soupente » (Lagarde). falsa
aranha nf,
cf Ubaud Dicort : « ophrys
fausse araignée, plante » TdF ‘fausso-aragno’ falsa
bèstia nf,
cf Ubaud Dicort : « bête
méchante » TdF jos ‘faus 2’ falsa coa nf, cf Ubaud Dicort :
« fausse queue, allonge d’une queue de cheval ; terme
du jeu de billard » TdF ‘fausso-co’ falsa cocha nf, cf Ubaud Dicort :
« fausse couche, v. bleçadura plus
usité » TdF ‘fausso-coucho’ falsa garba (plt.) : (Chondrilla juncea) ; (Cichorium intybus) falsamoneda [falsa moneda] nf : moneda falsa. (v. falsmonedièr) falsa retna nf, cf Ubaud Dicort :
« fausse rêne » (v. Alibert) falsa roqueta nf, cf Ubaud Dicort :
« diplotaxis tenuifolia (Lin.), plante » TdF ‘fausso-rouqueto’ falsa-sofra [falsa sofra, cf Ubaud Dicort] nf : josventrièira / sosventrièira. falsa tinha (abs. Dicort) : canilha de bornhon que manja la cera de bresca. falsada : traïson. falsairon nm, -a : persona falsa. falsament : d'un biais perfid / amb falsièira. falsar (v. tr.) : falsificar. falsari (R. III, 256), -ària n : persona que fa de falsa moneda. falsas
braias nf pl, cf Ubaud Dicort :
« t. de fortification, fausse-braie, avant-mur » TdF jos ‘fàussi-braio’ falsas-retnas (v. p. 20, N.B. 4) (abs. Dicort) : falsas-tralhas.. (v. falsa
retna) falsejar (v. intr.) : èsser fals ; fénher ; se conflar (s.f.) ; trabalhar negligentament ; falsificar. falscatàs, -assa (abs. Dicort) : persona plena de falsièira. (v. fals catàs) falsesa nf (R. III, 255) : falsièira / traitesa / perfidia. falset : pòcha pichonèla que i se reclamava la mòstra. (v. Alibert) falsetat nf : falsièira / traitesa / perfidia. falsièira nf : falsesa / falsetat / traitesa / perfidia. falsièr, -ièira adj : persona traita. falsificable, -bla : que pòt èsser falsificat, -ada. falsificacion : accion o resulta de falsificar quicòm. falsificador, -airitz
(abs. Dicort) : persona que
falsifica. (v. falsificator) falsificaire,
-aira n , cf Ubaud Dicort :
« fasificateur » (v. Rapin) falsificar (v. tr.) : alterar quicòm per enganar q.q. ; donar a quicòm l'aparéncia de quicòm mai ; farlabicar. Falsificar un vin, un tèxt,la moneda,una signatura. falsificator, -tritz n, cf Ubaud Dicort :
« falsificateur, -trice » (Laus) falsitge nm, cf Ubaud Dicort :
« fausseté, duplicité » TdF ‘faussige’ falsmonedièr nm, -ièira : persona que fa de falsa moneda. falson nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘faussoun) :
v. fauçon. falun nm, cf Ubaud Dicort :
« falun amas de coquillages fossiles » TdF falunar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, faluner, répandre du falun sur une terre
comme engrais » TdF falunièira nf, cf Ubaud Dicort : « falunière,
carrière de falun » TdF fam nf : talent (enveja fòrta de manjar) ; tota mena d'enveja. Una fam canina. La fam de las onors. fama nf (R. III, 257 - L. 183) : reputacion / renom / notorietat. Carrièira de mala fama / carrièira malfamada. famarassa nf, cf Ubaud Dicort :
« faim démesurée, horrible faim » TdF famassa : fam granda. famat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« famé, ée, qui a bonne ou mauvaise
réputation » TdF ‘fama’ famegat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« affamé, ée, v. afamat » (v. TdF) famejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, avoir faim, souffrir de la faim » TdF famelejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, être ou devenir familier » TdF famelic, -a : que crèba de fam. Cat famelic. famelicament : d'un biais famelic. famet nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de nourrice, petite faim » TdF famgala nf, cf Ubaud Dicort :
« fringale » (Alibert)
famgalit,
-ida adj, cf Ubaud Dicort :
« affamé, ée, v. afangalat » (v. TdF suppl) famgana [(TdF ‘fangano’), veire famgala, cf Ubaud Dicort] nf (e non pas « fringala » (fr.)) : fam canina / fam granda. familh- : derivats de formation populara, cf Ubaud Dicort. (vs. famili-) familha : lo paire, la maire e lors mainatges ; totes los que davalan d'un genitor comun ; enfants o filhas d'un matrimòni ; ensemble de tot çò qu'a quicòm de comun. An pas encara de familha : an pas de mainatges. La familha Lafont : totes los Lafonts. La familha umana. Una familha de mots. La familha dels còrbs. Una familha de plantas. familhal,-ala adj (pop), cf Ubaud Dicort :
« familial, e » (Alibert) familhar, -a adj (v. Ubaud Dicort e
Alibert) : v.
familiar. familharament
adv : « familièrement » (Alibert) familhassa nf (pop), cf Ubaud Dicort : « grosse
famille, vilaine famille » TdF ‘famihasso’ familheta nf (pop), cf Ubaud Dicort : « petite
famille, chère famille » TdF ‘famiheto’ familhièr, -ièira
adj (pop), cf Ubaud Dicort : « familier,
ère ; sans façon, simple » (v. TdF ‘famihié’). (v. familiar
(sab)) familhièirament adv (pop), cf Ubaud Dicort :
« familièrement »
TdF (v. familiarament) familhona nf (pop), cf Ubaud Dicort : v. familheta. (v. TdF jos ‘famiheto’) famili- : derivats de formacion sabenta, cf Ubaud Dicort. (vs. familh-) familial, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la familha. (v. familhal) familiar, -a (sab) adj, cf Ubaud Dicort : abitual, -a ; qu'es pas salvatge, -ja ;
ordinari, -ària ; qu'a una coneissença intima de
quicòm. (v. familhar) Comportament familiar. Animal familiar. Familiar de Mistral. Familiar de l'Istòria. familiarament (R. III, 259) : d'un biais familiar. familiaritat nf. III, 258) : qualitat de çò familiar. familiarizar (v. tr.) : far venir familiar amb q.q. o quicòm. familiarizar (se) : venir familiar amb q.q. o quicòm. familistèri nm, cf Ubaud Dicort : « familistère » (Rapin) famina : malamanca / malafam / aganiment. famolent, -a : afamat, -ada / aganit, -ida / adelit, -ida. famós, -a : de grand renom. famosament : d'un biais famós. -FAN : forma sufixada del grèc phanein (paréisser) v. diafan. fana nf, cf Ubaud Dicort :
« fane, v. panolha ; t. de marine, liasse
d’étoupe » TdF fanabrega nf, cf Ubaud Dicort : v. falabrèga (non preconizat Dicort). fanabreguièr nm, cf Ubaud Dicort
/ fanabregon (v.
TdF jos
‘falabreguié’ ; abs. Dicort) :
v. falabreguièr (non preconizat Dicort). fanal : far pichonèl ;
lantèrna. fanalhet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit fanal, falot » TdF ‘fanaiet’ fanar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, faner, ternir, v. passir plus
usité » (v. TdF) « fanar » 2 v (fr.) : v. fenar. fanatic, -a adj e n : sectari, -ària / que manifèsta un estrambòrd demasiat per q.q. o per quicòm. fanaticament : d'un biais sectari, demasiat, que despassa la mesura / que passa l'òsca. fanatisme : sectarisme / estrambòrd demasiat per q.q. o quicòm. fanatizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« fanatisation » (v. çai jos) fanatizar (v. tr.) : far venir q.q. fanatic, -a. fanatizar (se) : venir fanatic, -a. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|