falhòt, -a : feble, -a.

A votz falhòta.

« falla » : v. falda.

faliborda nf, cf Ubaud Dicort : v. faribòla. (v. TdF jos ‘faribolo’). (v. falaborda)

falicoquet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « à demi-ivre » TdF

falimard [, -a adj e n, cf Ubaud Dicort] : palhassa (m. e f.) : amusaire, -a.

faliment [veire falhiment, cf Ubaud Dicort] nm : mancament ; fauta ; error / errança (R. III, 140).

falir (non preconizat Dicort) / falhir (v. intr.) : v. falhir.

A jorn falit : un còp la nuèch tombada.

fallacia nf (R. III, 256) (abs. Dicort) : rusa, engana.

* fallaciós, -osa adj, cf Ubaud Dicort (v. R. III, 256 ‘fallacia’) : enganaire, -a.

Un rasonament fallaciós.

* fallaciosament : d'un biais fallaciós.

fallic, -a : relatiu, -iva al fallus ; t. tecn. de psicanalisi.

Simbòl fallic.

Estadi fallic.

fallifòrme, -ma : de la forma d'un fallus.

fallocentric, -a : relatiu, -iva al fallocentrisme.

fallocentrisme : tendéncia a tot centrar sus la simbolica del fallus ; tendéncia a donar lo pas a l'òme o al punt de vista masculin.

fallocracia : dominacion de l'òme sus la femna.

fallocrata (m.) : òme que fa pròva de fallocracia.

fallocratic, -a : relatiu, -iva a la fallocracia.

Mentalitat fallocratica.

falloïde, -a : relatiu, -iva a l'amanita falloïda ; en forma de fallus.

L'amanita falloïda mena a la mòrt.

falloïdina : toxina de l'amanita falloïda (Amanita phalloides)

fallus ('fallys) (del lat. phallus) : simbòl del membre viril ; membre viril en ereccion ; campairòls que revèrtan un fallus.

Lo «fallus impudicus» es pas comestible.

falòlha nf, cf Ubaud Dicort : « cloche remplie d’eau produite par une brûlure, v. folhòla » (v. TdF)

falolhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, former des cloches, des ampoules, des vessiies sur une partie brûlée, v. bofigar » (v. TdF)

« falopada » (falopada nf) : v. falapat.

falord, -a : « adj e n, falot, e, plaisant, drôle, ridicule ; bouffon, fou » (Vayssier ‘falourd 2’), insuportable, -a ; enrabiat, -ada / enferonit, -ida / furiós, -osa ; que patís del tordís ; caluc, -uga (v. TdF) ; que patís de l'encefalopatia espongifòrma ovina o boïna.

Un dròlle falord : un dròlle foletge, folastre.

Nos cal far partir lo brau, qu'es vengut falord !

Moton falord, feda falorda : qu'an lo tordís.

Lo mal falord, le tournis, tournoiement de tête causé par les larves de certaines mouches. (Vayssier ‘folourd 1’)

La malautiá de la vaca falorda.

falorda nf : escarbicada / espingada / farlanda / folastrejada. (v. TdF)

falordada nf, cf Ubaud Dicort : « facétie, plaisanterie, bouffonnerie ; bêtise, niaiserie » (Vayssier ‘folourdado’)

falordàs, -assa adj e n : calugàs, -assa.

falordejaire, -aira (adj. o subs.) : que falordeja.

falordejar (v. intr.) : far lo falord / èsser insuportable ; folastrejar (v. TdF). (v. fadorlejar)

falordièira nf / falorditge nm : tordís ; malautiá de la vaca falorda ; « étourderie, bêtise » TdF jos ‘falourdige’.

falordisa nf : v. falordièira (v. TdF jos ‘falourdige’) ; estat de q.q. d'insuportable ; folastritge.

falordum nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. falordisa)

falòt 1 nm : v. faròt 1, cf Ubaud Dicort Errata web.

falòt 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « falot, ote, plaisant, ante, gaillard, arde » TdF ‘falot 2’

falquejar v, cf Ubaud Dicort : v tr « fasciner, envoûter » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. falquetar)

falquet nm : v. falcon.

falqueta nf, cf Ubaud Dicort : « femelle du faucon » TdF ‘fauqueto’

falquetar (v. tr.) : pivelar / enfachinar / embelinar / emmascar ; tuar coma o fa un falcon.

falquetat, -ada : pivelat, -ada / enfachilhat, -ada.

Foguèt pas jamai falquetat per l'argent.

falqueton nm, cf Ubaud Dicort : « petit faucon, v. falconèl » (v. TdF ‘fauquetoun’)

falquièira : cropièira de fust per bèstias de bast ; cencha de bragas.

falquièr nm, cf Ubaud Dicort : « étui où les faucheurs tiennent la pierre à aiguiser, v. codièr ; manche de faux » (v. TdF ‘fauquié’)

fals 1, -a : qu'es pas vertat ; pas real, -a ; pas exacte, -a ; pas fisable, -a ; qu'a pas que l'aparéncia de. (v. tanben faus (non preconizat Dicort) e derivats)

Persona falsa .

Chifra falsa.

Fals coma una èga.

A fals, à faux. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘faus’)

fals 2 nm, cf Ubaud Dicort : « faux, écriture fausse » TdF ‘faus 2’

fals 3 adv, cf Ubaud Dicort : « faux, faussement » TdF ‘faus 3’

Rasonar fals, raisonner faux. (v. TdF)

fals bòrd nm, cf Ubaud Dicort : « faux bord d’une jupe, v. rebòrd » (v. TdF ‘faus-bord’)

falsbordon [fals bordon 1, cf Ubaud Dicort] nm : mena d'escriptura musicala del s. XIII ; mena de cant de glèisa (mai que mai armonizacion de psalms) (v. TdF ‘faus-bourdoun’)

fals bordon 2 nm, cf Ubaud Dicort : abelhard, v. faus bordon 2 (non preconizat Dicort).

fals carbe (plt.) : (Eupatorium cannabicum)

fals carrobièr nm, cf Ubaud Dicort : v. faus carrobièr

falscatàs [fals catàs] nm : tracalan (òme que t'en pòdes pas fisar)

fals còl nm, cf Ubaud Dicort : « faux-còl » TdF ‘faus-còu’

fals dòrgue nm, cf Ubaud Dicort : v. faus dòrgue.

fals èli nm, cf Ubaud Dicort : « phalangère fleur de lis, plante » (v. TdF ‘faus-ile’)

fals escaire nm, cf Ubaud Dicort ; « fausse-équerre, pantomètre » TdF ‘faus-escaire’ e ‘sautarello’ (v. fausescaire)

fals faisse nm (plt.) : mena de russula (Russula emetica)

fals filet nm : v. jos filet.

fals fraguièr nm, cf Ubaud Dicort : v. faus fraguièr.

fals guiren nm, cf Ubaud Dicort : « faux garant » (v. guiren)

falsiranjat [fals iranjat] nm / falsiranjada (l.p.) (abs. Dicort) : (Amanita muscaria)

fals lin nm, cf Ubaud Dicort : v. faus lin.

fals liri nm : v. faus liri e fals èli.

fals margue nm : v. jos margue 1.

fals mossairon : mena de mossairon (Marasmius oreades)

fals nom nm, cf Ubaud Dicort : « sobriquet, surnom, v. escais-nom » (v. TdF ‘faus-noum’)

fals pas nm, cf Ubaud Dicort : « faux-pas » (Rapin)

fals pendent nm, cf Ubaud Dicort : « courroie en forme d’anneau qui sert à attacher les traits aux attelles d’un collier de cheval » TdF ‘jos ‘faus-prenent’

fals pulègi nm, cf Ubaud Dicort : v. faus pulègi.

fals reponchon nm, cf Ubaud Dicort : v. faus reponchon.

fals ris nm, cf Ubaud Dicort : v. faus ris.

fals saunatge nm, cf Ubaud Dicort : v. faussaunatge.

fals saunièr nm, cf Ubaud Dicort : v., faussaunièr.

fals sené nm, cf Ubaud Dicort : v. faus sené.

fals testimòni nm, cf Ubaud Dicort : « faux témoignage » (Rapin)

fals tulipan nm, cf Ubaud Dicort : v. faus tulipan.

 

 

 

fals visatge nm, cf Ubaud Dicort : « faux-visage, masque, v. careta » (v. TdF ‘faus-visage’)

falsa nf : granièr, « soupente » (Lagarde).

falsa aranha nf, cf Ubaud Dicort : « ophrys fausse araignée, plante » TdF ‘fausso-aragno’

falsa bèstia nf, cf Ubaud Dicort : « bête méchante » TdF jos ‘faus 2’

falsa coa nf, cf Ubaud Dicort : « fausse queue, allonge d’une queue de cheval ; terme du jeu de billard » TdF ‘fausso-co’

falsa cocha nf, cf Ubaud Dicort : « fausse couche, v. bleçadura plus usité » TdF ‘fausso-coucho’

falsa garba (plt.) : (Chondrilla juncea) ; (Cichorium intybus)

falsamoneda [falsa moneda] nf : moneda falsa. (v. falsmonedièr)

falsa retna nf, cf Ubaud Dicort : « fausse rêne » (v. Alibert)

falsa roqueta nf, cf Ubaud Dicort : « diplotaxis tenuifolia (Lin.), plante » TdF ‘fausso-rouqueto’

falsa-sofra [falsa sofra, cf Ubaud Dicort] nf  : josventrièira / sosventrièira.

falsa tinha (abs. Dicort) : canilha de bornhon que manja la cera de bresca.

falsada : traïson.

falsairon nm, -a : persona falsa.

falsament : d'un biais perfid / amb falsièira.

falsar (v. tr.) : falsificar.

falsari (R. III, 256), -ària n : persona que fa de falsa moneda.

falsas braias nf pl, cf Ubaud Dicort : « t. de fortification, fausse-braie, avant-mur » TdF jos ‘fàussi-braio’

falsas-retnas (v. p. 20, N.B. 4) (abs. Dicort) : falsas-tralhas.. (v. falsa retna)

falsejar (v. intr.) : èsser fals ; fénher ; se conflar (s.f.) ; trabalhar negligentament ; falsificar.

falscatàs, -assa (abs. Dicort) : persona plena de falsièira. (v. fals catàs)

falsesa nf (R. III, 255) : falsièira / traitesa / perfidia.

falset : pòcha pichonèla que i se reclamava la mòstra. (v. Alibert)

falsetat nf : falsièira / traitesa / perfidia.

falsièira nf : falsesa / falsetat / traitesa / perfidia.

falsièr, -ièira adj : persona traita.

falsificable, -bla : que pòt èsser falsificat, -ada.

falsificacion : accion o resulta de falsificar quicòm.

falsificador, -airitz (abs. Dicort) : persona que falsifica. (v. falsificator)

falsificaire, -aira n , cf Ubaud Dicort : « fasificateur » (v. Rapin)

falsificar (v. tr.) : alterar quicòm per enganar q.q. ; donar a quicòm l'aparéncia de quicòm mai ; farlabicar.

Falsificar un vin, un tèxt,la moneda,una signatura.

falsificator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « falsificateur, -trice » (Laus)

falsitge nm, cf Ubaud Dicort : « fausseté, duplicité » TdF ‘faussige’

falsmonedièr nm, -ièira : persona que fa de falsa moneda.

falson nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘faussoun) : v. fauçon.

falun nm, cf Ubaud Dicort : « falun amas de coquillages fossiles » TdF

falunar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faluner, répandre du falun sur une terre comme engrais » TdF

falunièira nf, cf Ubaud Dicort : « falunière, carrière de falun » TdF

fam nf : talent (enveja fòrta de manjar) ; tota mena d'enveja.

Una fam canina.

La fam de las onors.

fama nf (R. III, 257 - L. 183) : reputacion / renom / notorietat.

Carrièira de mala fama / carrièira malfamada.

famarassa nf, cf Ubaud Dicort : « faim démesurée, horrible faim » TdF

famassa : fam granda.

famat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « famé, ée, qui a bonne ou mauvaise réputation » TdF ‘fama’

famegat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « affamé, ée, v. afamat » (v. TdF)

famejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, avoir faim, souffrir de la faim » TdF

famelejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, être ou devenir familier » TdF

famelic, -a : que crèba de fam.

Cat famelic.

famelicament : d'un biais famelic.

famet nm, cf Ubaud Dicort : « t. de nourrice, petite faim » TdF

famgala nf, cf Ubaud Dicort : « fringale » (Alibert)

famgalit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « affamé, ée, v. afangalat » (v. TdF suppl)

famgana [(TdF ‘fangano’), veire famgala, cf Ubaud Dicort] nf (e non pas « fringala » (fr.)) : fam canina / fam granda.

familh- : derivats de formation populara, cf Ubaud Dicort. (vs. famili-)

familha : lo paire, la maire e lors mainatges ; totes los que davalan d'un genitor comun ; enfants o filhas d'un matrimòni ; ensemble de tot çò qu'a quicòm de comun.

An pas encara de familha : an pas de mainatges. 

La familha Lafont : totes los Lafonts.

La familha umana.

Una familha de mots.

La familha dels còrbs.

Una familha de plantas.

familhal,-ala adj (pop), cf Ubaud Dicort : « familial, e » (Alibert)

familhar, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. familiar.

familharament adv : « familièrement » (Alibert)

familhassa nf  (pop), cf Ubaud Dicort : « grosse famille, vilaine famille » TdF ‘famihasso’

familheta nf  (pop), cf Ubaud Dicort : « petite famille, chère famille » TdF ‘famiheto’

familhièr, -ièira adj  (pop), cf Ubaud Dicort : « familier, ère ; sans façon, simple » (v. TdF ‘famihié’). (v. familiar (sab))

familhièirament adv  (pop), cf Ubaud Dicort : « familièrement » TdF (v. familiarament)

familhona nf  (pop), cf Ubaud Dicort : v. familheta. (v. TdF jos ‘famiheto’)

famili- : derivats de formacion sabenta, cf Ubaud Dicort. (vs. familh-)

familial, -a  (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la familha. (v. familhal)

familiar, -a (sab) adj, cf Ubaud Dicort : abitual, -a ; qu'es pas salvatge, -ja ; ordinari, -ària ; qu'a una coneissença intima de quicòm.  (v. familhar)

Comportament familiar.

Animal familiar.

Familiar de Mistral.

Familiar de l'Istòria.

familiarament (R. III, 259) : d'un biais familiar.

familiaritat nf. III, 258) : qualitat de çò familiar.

familiarizar (v. tr.) : far venir familiar amb q.q. o quicòm.

familiarizar (se) : venir familiar amb q.q. o quicòm.

familistèri nm, cf Ubaud Dicort : « familistère » (Rapin)

famina : malamanca / malafam / aganiment.

famolent, -a : afamat, -ada / aganit, -ida / adelit, -ida.

famós, -a : de grand renom.

famosament : d'un biais famós.

-FAN : forma sufixada del grèc phanein (paréisser) v. diafan.

fana nf, cf Ubaud Dicort : « fane, v. panolha ; t. de marine, liasse d’étoupe » TdF

fanabrega nf, cf Ubaud Dicort : v. falabrèga (non preconizat Dicort).

fanabreguièr nm, cf Ubaud Dicort / fanabregon (v. TdF jos ‘falabreguié’ ; abs. Dicort) : v. falabreguièr (non preconizat Dicort).

fanal : far pichonèl ; lantèrna.

fanalhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit fanal, falot » TdF ‘fanaiet’

fanar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faner, ternir, v. passir plus usité » (v. TdF)

« fanar » 2 v (fr.) : v. fenar.

fanatic, -a adj e n : sectari, -ària / que manifèsta un estrambòrd demasiat per q.q. o per quicòm.

fanaticament : d'un biais sectari, demasiat, que despassa la mesura / que passa l'òsca.

fanatisme : sectarisme / estrambòrd demasiat per q.q. o quicòm.

fanatizacion nf, cf Ubaud Dicort : « fanatisation » (v. çai jos)

fanatizar (v. tr.) : far venir q.q. fanatic, -a.

fanatizar (se) : venir fanatic, -a.