fairir (v. tr.) : pèrdre

fairir (se) : se descaminar / se fòraviar / se pèrdre.

fais : carga ; gavèl / fagòt ; paquet ; embarràs d'estomac.

Un fais de palha.

Un fais de pelhas.

Aver fais d'estomac : aver un pes sus l'estomac.

faisan, -a : mena de gallinacèu (Phasianus colchicus) (v. TdF ‘feisan’)

faisandar (se) v pron (v. Ubaud Dicort) : «  se faisander » (v. TdF ‘feisanda’)

faisandatge nm, cf Ubaud Dicort : « faisandage » (v. faisandar (se))

faisandèl nm, cf Ubaud Dicort : « faisandeau » (v. TdF ‘feisandèu’)

faisanièira nf, cf Ubaud Dicort : « faisanderie » (Laus)

faisòl nm, cf Ubaud Dicort : « faséole » (L. 182)

faissa : benda d'estòfa ; cencha ; malhòl ; benda de tèrra sostenguda per una paret ; platabanda d'òrt.

Faissa de cebas.

faissaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait des fagots, fagoteur dans les bois ; maraudeur, euse » TdF ‘feissaire’

faissar (v. tr.) : ligar ; bendar ; emmalholar ; sarrar.

faissàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros faix, vilain fagot, lourd fardeau » TdF ‘feissas’

faisse (m.) : mena de russula (Russula alutacea)

faissejaire, ­aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait des fagots, fagoteur, v. fagotièr » (v. TdF ‘feissejaire’)

faissejar (v. tr.) : carrejar de faisses ; buscalhar (amassar de broquetas mòrtas)

faissèl : ensemble de causas apariadas en longor ; ensemble de causas en general ; flux de particulas electricas, de rais de lutz ; ensemble d'armas apariadas ; ensemble d'ondas electromagneticas ; ensemble de ralhs de camin de fèrre.

Un faissèl de brancas.

Un faissèl de pròvas.

Lo faissèl d'una lampa.

Un faissèl d'ondas.

faissèla nf : « éclisse, petit rond de jonc ou d’osier sur lequel on fait égoutter le lait caillé », recipient trauquilhat pel formatge fresc (v. TdF jos ‘fiscello’).

faisselièr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « vase en bois ou grande coupe de terre au milieu de laquelle se trouve un petit piédestal sur lequel on fait égoutter les formes à fromage » TdF jos ‘fiscelié’

faisselièr 2, -ièira n : buscalhaire, -a (amassaire, -a de bròcas secas)

faisselon nm, cf Ubaud Dicort : « petite cagerotte » TdF jos ‘fisceloun’. 

faisset nm : paquet pichon ; « paquet de tripes d’agneau ou de mouton ; corde de grosseur moyenne, servant à lier la charge sur le bât ou sur la charrette » (v. TdF ‘feisset’).

faisseta : benda d'estòfa que n'envolopavan las patèrnas dels nenons. (v. TdF ‘feisseto’)

faissetejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, t. de nourrice, marcher en chemise, aller en chemise, en parlant d’un enfant » TdF ‘feisseteja’

faissetièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui aime à courir en chemise, en parlant des enfants ; paillard, débauché » TdF ‘feisetié’

faisseton nm, cf Ubaud Dicort : « petit corset d’un enfant au maillot, chemisette » TdF ‘feissetoun’

faissièr, -ièira : persona que carreja de faisses (cargas)

faissilhal : banasta (doble panièr de bast) ; panièr vendemiador.

faissina : gròs botèl de brost, gròs gavèl (fagòt) de rama.

faissisme nm, cf Ubaud Dicort : « fascisme » (Rapin). (v. fascisme)

faissista adj e n (dels 2 genres), cf Ubaud Dicort : « fasciste » (Rapin). (v. fascista)

faissòla : aplech de fust per manténer un òs fracturat.

faisson nm, cf Ubaud Dicort : « faisceau, petit fagot, petit fardeau » TdF ‘feissoun’

faissonat nm, cf Ubaud Dicort : « fagot de bois pelé, de branches de chêne dont on a ôté l’écorce ; cotret, rondin, gros bâton » TdF ‘feissounat’

faissós, -osa : pesuc, -uga ; carestiós,-osa ; alassant, -a ; fastigós, -osa.

faissuc, -uga adj : pesuc, -uga. (v. TdF jos ‘feissous’)

faissut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « chargé d’un fardeau ; voûté, bossu » (Palay ‘heyssut’)

fait nm : v. fach 3, cf Ubaud Dicort.

« faita » e derivats : v. faïn, -a.

faitard nm, cf Ubaud Dicort : « nonchalant, paresseux, lendore, d’où vient le français ‘faitardise’, v. fug-l’òbra, peresós » (v. TdF ‘fai-tard’)

faitardisa nf, cf Ubaud Dicort : « faitardise [paresse, fainéantise] » (v. faitard; « nonchalance » (Sèrras-Ess.)

« faitilhar » e derivats : v. fachilhar.

faitís 1, -issa adj (Alibert ; abs. Dicort) : qu'es pas natural, -a. (v. factici)

faitís 2, -issa (polit) adj (arc.), cf Ubaud Dicort : « bien fait, joli » (L. 182)

faja : frucha del fau.

fajal / fajan / faget nm / fajana / fageda nf : bòsc de faus.

fajàs : bòsc de faus consequent.

fajòl (plt.) : blat negre (Fagopyrum esculentum)

fajòla : bòsc pichonèl de faus.

fajonalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les gens de la montagne, v. gavotalha » (v. TdF ‘fajounaio’)

falaborda nf, cf Ubaud Dicort : v. faribòla. (v. TdF jos ‘faribolo’). (v. faliborda)

falabrega [veire fanabrega, cf Ubaud Dicort] nf : frucha del falabreguièr.

falabreguièr [veire fanabreguièr] nm : mena d'arbre fruchièr (Celtis australis)

falais, -aisa adj : noncalent, -a / inchalhent, -a.

falaisàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « augmentatif de falais » TdF jos ‘falais’

falange nf, cf Ubaud Dicort : v. falanja.

falangeta nf (abs. Dicort) : la tresena falanja d'un det, « phalangette » (Per Noste).

falangic, -a : relatiu, -iva a una falanja.

falangina nf (abs. Dicort) : la segonda falanja d'un det, « phalangine » (Per Noste).

falangista adj e n (m. e f.) : persona que fa partida d'una falanja.

falanja (Basic) [falange nf, cf Ubaud Dicort] : cadun dels òsses dels artelhs e dels dets ; cada partida dels artelhs o dels dets relativa a aqueles òsses ; còrs de tropas ; gropament politic e paramilitar mai que mai fascista.

falanstèri nm, cf Ubaud Dicort : « t. sc., phalanstère » TdF

falapat nm : còp de mar / ondada / èrsa bèla ; aigassada / delavaci / clafada / eissagada / raissada / ramada / pissada ; brave manat de quicòm. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘faloupado’)

falb [falbe ~ faube], -ba adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) / falbèl, -a (v falbèl) (R. III, 251) :  rossèl, -a / rosselós, -a / rosset, -a / rossinèl, -a, « fauve, v. borre 3, brunèl » (v. TdF jos ‘fauve’) ; palle, -a (v. R. ‘falb’) ; trucaluna.

Color falba (color rossèla)

Cara falba (cara palla).

 

 

falbejar [~ faubejar , cf Ubaud Dicort] / falbelejar (v. falbelejar) (v. intr.) (los 2, R. III, 251) : tirar sus la color falba (v. L. 182) ; « pâlir, blêmir » (v. R.).

falbèl ~ faubèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fauve » (L. 182) ; « pâle, blême » (R. III, 251)

falbelejar ~ faubelejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pâlir » (L. 182)

falbelet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diminutif de falbèl » (L. 182)

falbenc, -a adj, cf Ubaud Dicort / falbelós, -a (L. 182 ; abs. Dicort) / falbet, -a (v. falbet) : t. a. de falb, « fauve » (L. 182 ‘falbenc’). 

falbesa nf, cf Ubaud Dicort : « pâleur, blêmissement » (R. III, 251)

falbesir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre pâle » (L. 182)

falbet [ ~ faubet], -a adj, cf Ubaud Dicort : t. a. de falb, « fauve ; infirme ; raide, desséché (membres) » (Alibert)

Camba falbeta : camba regda, paralizada.

Idèa falbeta : idèa curiosa, fantasiosa, trucaluna.

Falbeta / Faubeta / Faubina : nom de vaca rosselosa.

falbin, -a adj (abs. Dicort) : que sa color tira sul falb. (v. faubin)

Falbina : Falbeta.

FALC- : forma prefixada del latin falx, falcis (dalha ; volam)

falç, falçon n (non preconizats Dicort) : v. fauç, fauçon.

falca 1 nf : anca ; patèrna d'animal ; garra ; cropa.

falca 2 (terme de marina) nf, cf Ubaud Dicort : v. fauca 2

falcar (v. tr.) : corbar en forma de dalha o de volam.

falcat, -ada : corbat, -ada en forma de dalha o de volam.

falcemia : preséncia dins lo sang d'eritrocits falcifòrms.

FALCI- : forma prefixada del latin falx, falcis (dalha ; volam)

falcifòrme, -ma adj, cf Ubaud Dicort : en forma de dalha o de volam.

falciròstre (abs. Dicort) : ròstre (bèc) falcifòrme.

FALCO- : forma prefixada de falcon.

falcon nm : mena d'aucèl de rapina (Falco peregrinus) ; (Falco subbuteo) ; (Falco columbaris) ; (Falco tinnuculus) (Accipiter gentilis) ; (Pernis apivorus) ; « espèce de canon dont le boulet ne pesait qu’une livre, v. falconèl » TdF.

falconada (abs. Dicort e TdF) : accion d'escometre lo falcon ; sa presa.

falconariá : art de la caça amb un falcon.

falconèl nm / falconet (abs. Dicort) : falcon pichon ; « faucon pèlerin ; petite pièce d’artillerie » TdF ‘faucounèu’.

falconid : aucèl de la familha dels falconifòrmes.

falconièr nm, -ièira : persona que caça amb un falcon.

falconifòrme, -ma (adj. e subs.) (abs. Dicort) : en forma de dalha [v. falcifòrme] ; aucèl que son bèc es corbat en forma de dalha (v. çai jos).

Falconifòrmes nm pl, cf Ubaud Dicort : « (zool.) falconiformes »

falda nf (non preconizat Dicort) : v. fauda.

falèna (abs. Dicort e TdF) : parpalhòl de nuèch. (I n'a dins las 200 menas), « phalène » (Per Noste). (v. parpalhòla)

faler (v. impers.) : caler. (v. caler)

falerar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se harnacher, s’équiper, s’attifer » TdF

falèrne nm, cf Ubaud Dicort : « vin de Falerne [Italie] » TdF

falet, -a / falbèl, -a adj : de color falba ; estropiat / paralisat, -ada ; que cal getar en avant sens i s'apevar dessús. (v. falbet e TdF ‘falèt’)

Camba faleta

Bèstia faleta.

falgairòla nf / falgar 1 nm (arc., cf Ubaud Dicort) : airal cobèrt de falguièiras.

falgar 2 (v. tr.) : feusar (desbosigar una tèrra per n'extirpar las falguièiras)

falguièira nf / faugièra (abs. Dicort) (plt.) : (Pteris aquilina) ;(Pt. cretica) (Polypodium Phegopteris) ; (Athyrium Filix-femina) ; (Polystichum Filix-mas) ; (Blechnum Spicant) ; (Asplenium fontanum)

falguièiràs nm : airal cobèrt de falguièiras.

falha 1 nf : brandon de fen o de palha ; beluga ; flama ; entòrca ;

falha 2 nf : fauta ; mancament ; defaut ; fenda ; fendascla ; interval ; dralha dins una estòfa ; pel d'estòfa « poil de laine » ; filat de pesca ; porcion de filat de pesca (v. TdF jos ‘faio 2’) ;

Un rasonament sens falha.

falha 3 nf : mena d'estòfa, « faille » (Alibert).

falhada : joanada / radal / solastret / « fuòc de jòia » (inusitat)

falhal nm, cf Ubaud Dicort : « écaille qui se détache des métaux qu’on bat sur l’enclume ; torchon ; importun par trop de prévenances, intrigant » TdF ‘faial’

falhalejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, s’entremettre, intriguer, fureter, s’informer » TdF ‘faialeja’

falhar (v. tr.) : fendilhar ; fendre ; fendasclar ; desrucar lo vim.

falhar (se) : s'assentir ; se fendilhar ; se fendasclar.

falhard nm, cf Ubaud Dicort : « fayard, hêtre » TdF ‘faiard’

falhàs : aplech que supòrta l'entòrca per la pesca a la luminada.

falhassa : fendascla (t. a.) ; fendilha / escarta / esclata.

falhat, -ada : t. a. del vèrb falhar, « fêlé, gercé, écorcé, ée » (v. TdF jos ‘faia’).

falhibilitat nf : possibilitat de s'enganar.

falhible, -bla : que se pòt enganar.

falhida : fauta ; mancament ; quincanèla (situacion d'un comèrci incapable de pagar sos deutes)

falhidament adv (R. III, 253) : fautivament / fautiblament.

falhièira [veire falguièra, cf Ubaud Dicort] nf : falguièra. v. pus naut.

falhieiron nm, cf Ubaud Dicort : (v. falhièr 1)

falhièr 1 nm : falhada / joanada / radal / solastret ;

falhièr 2 nm : baston fendut per desruscar lo vim. (v. TdF ‘faié 1’)

falhiment nm, cf Ubaud Dicort : « manquement, faute, erreur, méprise, v. defalhiment, mancament » (v. TdF jos ‘falimen’)

falhir (v. intr.) : far defaut ; mancar a son dever ; s'enganar.

falhit 1, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « failli, ie, manqué, ée ; qui a fait faillite » TdF jos ‘fali’

A jorn falhit, à jour failli, à la nuit tombante. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Blat falhit, blé desséché sur plante.

Còr falhit, cœur pâmé.

Un tròç de carn falhit, un morceau de viande sans os.  (v. TdF)

falhit 2 nm : costat del carrat sens òsses del moton. (v. çai sus)

falhocada nf, cf Ubaud Dicort : (v. falhocar). (v. defalhença)

falhocar v, cf Ubaud Dicort : v. afalhocar. (v. TdF jos ‘afaiouca’)

falhon 1 nm : brandon.

falhon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « faîne, fruit du hêtre » TdF ‘faioun 1’