facolisi (f.) : dissolucion del cristalinfaco per d'enzims.

facòma (m.) : tumor pichonèla sus la retina.

facomalacia : amoliment del cristallin.

facomatòsi (f.) : nom generic de tumors pichonas en diferents airals del còrs.

facomètre : instrument per mesurar lo poder de refraccion del cristallin.

facóndia nf (R. III, 278) : facilitat de paraula.

facoscleròsi (f.) : escleròsi (f.) / induracion del cristallin.

facoscopia  : examèn oftalmologic.

fac simile [facsimile] nm (del lat. fac simile, fai quicòm de semblable) : còpia, reproduccion.

factibilitat nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « faisabilité » (Rapin)

factible, -bla adj, cf Ubaud Dicort (v. factibilitat) : « faisable [vs. infactible] ». (v. facible)

factici , -ícia adj : qu'es pas natural ; de farlabica.

facticitat nf, cf Ubaud Dicort : « facticité » (Per Noste)

factíciament : d'un biais factici.

factitiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « (grammaire) factitif, ive » (Rapin)

factor 1 nm : cadun dels tèrmes d'una operacion aritmetica ; t. tecn. de fisica, d'electronica, de med., de climatologia...

Factor de multiplicacion.

Factor integrat.

Factor de poténcia.

Factor epatic.

Factor climatic.

Factor de coagulacion...

factor 2, -tritz n : fabricant, -a ; persona que carreja letras e còlis (e non pas « portur » desf. de fr.). (v. TdF fatour’)

Un factor d'orguenas.

Una factritz rurala.

factorial, -a adj : (matematica) « factoriel, elle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 83)

factoriala nf : (matematica) « factorielle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 83)

factorizacion : accion o resulta de metre en factors.

factorizar (v. tr.) : metre en factors.

factotum nm (lat) : persona cargada de totes los trabalhs segondaris. v. bracièr - Joan fa tot - sobrièr.

factual, -a adj, cf Ubaud Dicort : « factuel, -elle » (Sèrras-Ess.)

factum nm, cf Ubaud Dicort : « factum » (v. Rapin) (v. panflet)

factura 1 nf : fabricacion ; laurada ;

factura 2 nf : fraisses de mesa en estat d'una tèrra ; nòta de pagar. (v. TdF faturo’)

Paga la factura de sas escarbicadas de jovent.

facturacion : accion de facturar quicòm a q.q. ; laurada.

facturadís, -dissa adj : v. facturant.

facturadoira nf : (maquina informatica) , cf Ubaud Dicort, « facturière »

facturaire, -aira [~ -airitz] n : lauraire, -a ; cultivador, -airitz (R. VI, 176).

facturant, -a / facturadís, -dissa adj  (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : que pòt èsser laurat, -ada.

facturar (v. tr.) : fabricar ; laurar ; far una factura.

factureta nf, cf Ubaud Dicort : « facturette » (v. factura)

facturièr 1, -ièira n : persona que trabalha a la man dins una fabrica ;

facturièr 2, -ièira n : persona que fa de facturas.

facturièr 3 nm : recuèlh de fulhets per far de facturas.

facultar (v. tr.) : facilitar ; permetre de far ; favorir.

facultat nf : possibilitat ; aptitud ; poder ; mejan ; drech de far ; establiment d'ensenhament superior.

facultatiu, -iva : lo contrari d'obligatòri, -òria.

facultativament : d'un biais facultatiu.

facultós, -osa : avantatjós, -osa ; favorable, -a ; facil, -a.

fad, -a adj : qu'a pas grand gost ; que manca de sal (t. a.) (# fat)

fada 2 nf : èsser fantastic representat jos la forma d'una dòna qu'a de poders extraordinaris ; persona caluga. (v. TdF fado’)

fada mitona nf (Alibert) : fadarèla de las aigas e de las fonts.

fadalet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « jeune fou, petite niaise, qui rit à propos de tout » TdF

fadament 1 adv : d'un biais fad.

fadament 2 adv, cf Ubaud Dicort : « follement, sottement » TdF fadamen 2’

fadament 3 nm, cf Ubaud Dicort : « action de féer, v. encantament » (v. TdF fadamen 1’)

fadan nm, cf Ubaud Dicort : « grand fou, niais, v. fadàs » (v. TdF)

fadar (v. tr.) : enfadar / emmascar (getar un sòrt)

fadaràs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand niais, grande nigaude ; excessivement fade » TdF

fadarèla : pichona fada amistosa.

fadariá : encantament / fachilha (poder d'una fada) ; fuòc de sant Èlm / lum de sant Èlm ; fuòc folet.

fadarin nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais marin ; niais, imbécile, v. fadorlin » (v. TdF)

fadàs 1, -assa adj : que doceja bravament ; qu'a pas cap de gost.

fadàs 2, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand fou, niais, aise » TdF

fadassejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, niaiser, v. fadejar 2 » TdF

fadat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « féé, enféé, charmé par les fées, doué par les fées, prédestiné, destiné, ée ; niais, aise, idiot, ote ; facétieux, euse, goguenard, arde ; fade, insipide » TdF jos ‘fada’

fadeget nm : « jouet, en Languedoc, v. joguet » (v. TdF fadejet’). (v. fadegets)

fadegets nm pl (v. Ubaud Dicort e Azaïs) : v. fadejalhas.

fadejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui aime à folâtrer, qui joue comme les enfants, folâtre, badin, ine » TdF

fadejalhas nf pl (v. Ubaud Dicort e TdF) / fadegets (v. fadegets) : amusarèlas / joguets (R. III, 584)

fadejar 1 (v. intr.) : docejar (èsser fad) (v. TdF jos ‘fadeja’) ;

fadejar 2 (v. intr.) :  badinar ; folastrejar ; « faire le fat, avoir des prétentions » TdF fadeja’.

Fadejas o qué : badinas o qué ?

fadejar (se) v pron : « minauder » (Brun Glossari Oc-Fr)

fadejòla nf (Barthe ; abs. Dicort ; v. fadejòlas) : joguet (R. III, 584).

fadejolar v, cf Ubaud Dicort : (v. fadejòlas)

fadejòlas nf pl, cf Ubaud Dicort : « joujoux, jouets d’enfant » TdF jos ‘fadejaio’ (v. fadejalhas)

fadejon nm, cf Ubaud Dicort : v. fadeget. (v. TdF jos ‘fadejet’)

fadelenc, -a : que fadeja / que doceja.

fadèrlhe, -lha / fadiòl, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) / fadorlàs, -assa (v. fadorlàs 1) : fad, -ada ; languinós / languidós, -osa.

fadesa nf : caluquitge / imbecilitat / fadum ; vesadum ; « fatuité, gloriole » (v. TdF).

fadesós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « plein de fatuité, affecté, ée » TdF

fadet, -a n (e non pas « èlf » (angl.)) : esperit folet e faceciós.

 

 

 

 

fadeta nf : fadarèla pichonèla ; persona foleta e faceciosa.

fadièr, -ièira adj : emmascat, -ada / encantat, -ada ; encantarèl, -a ; paralisat, -ada.

fadinèl, -a adj : folastre, -a / foligaud, -a ; un bocin caluc, -uga.

fadiòl, -a adj : v. fadèrlhe.

fadolha nf, cf Ubaud Dicort : « mets fade, insipide ; imbécile, nigaud, aude » (v. TdF fadouio’)

fadolhon, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « jeune  fou, petite niaise, falot, ote » TdF fadoulhou’

fador nf : estat de çò fad.

fadorla nf, cf Ubaud Dicort : v. fadolha. (v. TdF jos ‘fadouio’)

fadorlàs 1, -assa adj : v. fadèrlhe. (v. Alibert)

fadorlàs 2, -assa adj e n : mièg caluc, mièja caluga. (v. fadorle)

fadorle, -la adj e n, cf Ubaud Dicort : « écervelé, fada » (Basic)

fadorlejar (v. intr.) : folastrejar ; èsser fadurla. (v. falordejar)

fadorlenc, -a / fadorlin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. fadolhon. (v. TdF jos ‘fadoulhou’)

fadòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit fou, folâtre, sémillant, ante ; fat ; imbécile, nigaud, aude » TdF

fadrin nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : jovent.

fadrina nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : joventa ; « femme de mauvaises moeurs » (v. TdF)

fadum nm sing : fadesa ; vesadum.

fadurla [veire fadorla nf, cf Ubaud Dicort] / tanturla (abs. Dicort) (adj. m. e f.) : fadorlàs, fadorlassa.

fafach nm, cf Ubaud Dicort : « jabot d’oiseau » TdF jos ‘faf’ ; « (fig.) estomac » (Brun Glossari Oc-Fr)

fafachrós nm, cf Ubaud Dicort : « rouge-gorge » TdF jos ‘faf’

fafièr : papach / pifach (bòça membranosa dels aucèls que los aliments i son trissats abans de passar dins l'estomac)

fafieirat nm, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un jabot » TdF

-FAG : forma sufixada de grèc phagein (manjar) v. antropofag - bacteriofag.

fag nm : v. fau.

faganàs nm sing : sentor de can ; sentor de faïna.

fageda : airal plantat de faus.

fagedenic, -a : que rosèga, rosèga que rosegaràs.

fagedenisme : tendéncia d'unas plagas, d'unas ulcèras... a rosegar las carns, ni per totas las medicacions.

faget nm : « bois de hêtre, foutelaie » (Alibert) , v. fajal.

-FAGIA : forma sufixada del grèc fagein (manjar) v. antropofagia - bacteriofagia.

FAGO- : forma prefixada del grèc fagein (manjar)

fagocit (m.) : cellula capabla d'englotir de particulas organicas o inorganicas.

fagocitaire, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la fagocitòsi o als fagocits. (v. fagocitari)

fagocitar (v. tr.) : englotir per fagocitòsi.

fagocitari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « (biol.) phogocytaire » (Per Noste, Laus)

fagocitoblast (m.) : cellula maire dels fagocits.

fagocitòsi (f.) : fonccion d'unas cellulas capablas d'englotir de particulas organicas o inorganicas.

fagofobia : aversion a s'avidar.

fagomania : tissa patologica que consistís a tròp manjar amb incapacitat de se reténer.

fagòt (R. III, 248) : fais de brancas o de branquilhas ligadas ; persona malabilhadassa.

fagòta nf, cf Ubaud Dicort : « fagot allongé, qu’on offre aux vers à soie qui vont filer » TdF

fagotaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, fagoteur, mauvais ouvrier, bousilleur » TdF

fagotar (v. tr.) : far de fagòts / metre en fagòts ; mal vestir.

fagotatge : accion de far de fagòts ; o de se mal vestir.

fagotet nm, cf Ubaud Dicort : « fagotin, petit fagot » TdF

fagotièira : montet de fagòts ; lenhièr.

fagotièr, -ièira (TdF jos ‘fagoutaire’ ; abs. Dicort) : persona que fa de fagòts ; persona que trabalha mal (= fagotaire) ; sartre que vestis mal.

fai tirar ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « en avant, marche » TdF jos ‘tira’ ; « allons-y ! ; ne t’inquiète pas » (Brun Glossari Oc-Fr)

fai tirar, Marius ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « passez muscade » (Brun Glossari Oc-Fr)

faia (jusquiam) nm, cf Ubaud Dicort (plt.) :  (Hyoscyamus albus - Hyoscyamus niger)

faiçon nm (v. TdF jos ‘façoun’) : biais de far quicòm ; man d'òbra ; prètz d'un trabalh.

La faiçon d'un vestit.

Sens faiçons : francament.

En faiçon de, en forme de.

De (tala) faiçon que, de sorte que. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘façoun’)

De faiçon a, de façon à. (v. Ubaud Dicort e Lèbre)

faiçonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. faiçonar)

faiçonar (v. tr.) : balhar forma a quicòm ; o trabalhar per ne far quicòm mai ; apolidir ; moninejar.

faiçonatge nm, cf Ubaud Dicort : « façonnage » TdF façounage’

faiçonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, faire des façons, des cérémonies ; enjoliver, façonner » TdF façouneja’

faiçoneta : moninejada.

faiçonièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « façonnier, ière, v. façonós » (v. TdF façounié’)

faiçonós, -osa adj : que fa de faiçons, « qui a des manières affables, formaliste » TdF façounous’.

faidiment nm : fòrabandiment ; exili.

faidir (v. tr.) : fòrabandir / despatriar ; deseretar.

faidit, -ida adj e n : fòrabandit, -ida (despatriat, -ada)

Faidit Gaucelm - Faidit Uc : trobadors del sègle XII.

faiença : terralha vernissada de Faenza (Itàlia) o (per extension) d'endacòm mai.

faiençaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « marchand, marchande de faïence » TdF

faiençariá : fabrica de faiença.

faiencièr, -ièira : persona que fa de faiença.

faïn (m.), faïna 1 (f.) (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : mamifèr carnassièr que revèrta la mostèla, mas pus gròs (Mustela foina) (v. TdF jos ‘faguino’)

faïna 2 nf, cf Ubaud Dicort : « misère, indigence » (Alibert) [On dit d’un homme qui a tout mangé : a la faïna ; mais c’est probablement famina qu’on veut dire. (Azaîs)]

faïnar (v. intr.) : s'enfugir.

faïnièira nf, cf Ubaud Dicort : « piège à fouine ou à renard » TdF faguiniero’

faïnós, -osa adj : miserable, -a ; indigent, -a.

faiòla nf, cf Ubaud Dicort : « faséole, fève de haricot, fèverole » TdF faiolo 3’

faire 1 / far v : v. far.

faire 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo faire, le faire, la manière de procéder » TdF jos ‘faire’