|
|
|
|
|
|
facolisi (f.) : dissolucion del cristalinfaco per d'enzims. facòma (m.) : tumor pichonèla sus la retina. facomalacia : amoliment del cristallin. facomatòsi (f.) : nom generic de tumors pichonas en diferents airals del còrs. facomètre : instrument per mesurar lo poder de refraccion del cristallin. facóndia nf (R. III, 278) : facilitat de paraula. facoscleròsi (f.) : escleròsi (f.) / induracion del cristallin. facoscopia : examèn oftalmologic. fac simile [facsimile] nm (del lat. fac simile, fai quicòm de semblable) : còpia, reproduccion. factibilitat nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « faisabilité » (Rapin) factible, -bla adj, cf Ubaud Dicort (v. factibilitat) : « faisable [vs. infactible] ». (v. facible) factici , -ícia adj : qu'es pas natural ; de farlabica. facticitat nf, cf Ubaud Dicort : « facticité » (Per Noste) factíciament : d'un biais factici. factitiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « (grammaire) factitif, ive » (Rapin) factor 1 nm : cadun dels tèrmes d'una operacion aritmetica ; t. tecn. de fisica, d'electronica, de med., de climatologia... Factor de multiplicacion. Factor integrat. Factor de poténcia. Factor epatic. Factor climatic. Factor de coagulacion... factor 2, -tritz n : fabricant, -a ; persona que carreja letras e còlis (e non pas « portur » desf. de fr.). (v. TdF ‘fatour’) Un factor d'orguenas. Una factritz rurala. factorial, -a adj : (matematica) « factoriel, elle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 83) factoriala nf : (matematica) « factorielle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 83) factorizacion : accion o resulta de metre en factors. factorizar (v. tr.) : metre en factors. factotum nm (lat) : persona cargada de totes los trabalhs segondaris. v. bracièr - Joan fa tot - sobrièr. factual, -a adj, cf Ubaud Dicort : « factuel, -elle » (Sèrras-Ess.) factum nm, cf Ubaud Dicort : « factum » (v. Rapin) (v. panflet) factura 1 nf : fabricacion ; laurada ; factura 2 nf : fraisses de mesa en estat d'una tèrra ; nòta de pagar. (v. TdF ‘faturo’) Paga la factura de sas escarbicadas de jovent. facturacion : accion de facturar quicòm a q.q. ; laurada. facturadís, -dissa adj : v. facturant. facturadoira nf : (maquina informatica) , cf Ubaud Dicort, « facturière » facturaire, -aira [~ -airitz] n : lauraire, -a ; cultivador, -airitz (R. VI, 176). facturant, -a / facturadís, -dissa adj (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : que pòt èsser laurat, -ada. facturar (v. tr.) : fabricar ; laurar ; far una factura. factureta nf, cf Ubaud Dicort : « facturette » (v. factura) facturièr 1, -ièira n : persona que trabalha a la man dins una fabrica ; facturièr 2, -ièira n : persona que fa de facturas. facturièr 3 nm : recuèlh de fulhets per far de facturas. facultar (v. tr.) : facilitar ; permetre de far ; favorir. facultat nf : possibilitat ; aptitud ; poder ; mejan ; drech de far ; establiment d'ensenhament superior. facultatiu, -iva : lo contrari d'obligatòri, -òria. facultativament : d'un biais facultatiu. facultós, -osa : avantatjós, -osa ; favorable, -a ; facil, -a. fad, -a adj : qu'a pas grand gost ; que manca de sal (t. a.) (# fat) fada 2 nf : èsser fantastic representat jos la forma d'una dòna qu'a de poders extraordinaris ; persona caluga. (v. TdF ‘fado’) fada mitona nf (Alibert) : fadarèla de las aigas e de las fonts. fadalet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « jeune fou, petite niaise, qui rit à propos de tout » TdF fadament 1 adv : d'un biais fad. fadament 2 adv, cf Ubaud Dicort : « follement, sottement » TdF ‘fadamen 2’ fadament 3 nm, cf Ubaud Dicort : « action de féer, v. encantament » (v. TdF ‘fadamen 1’) fadan nm, cf Ubaud Dicort : « grand fou, niais, v. fadàs » (v. TdF) fadar (v. tr.) : enfadar / emmascar (getar un sòrt) fadaràs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand niais, grande nigaude ; excessivement fade » TdF fadarèla : pichona fada amistosa. fadariá : encantament / fachilha (poder d'una fada) ; fuòc de sant Èlm / lum de sant Èlm ; fuòc folet. fadarin nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais marin ; niais, imbécile, v. fadorlin » (v. TdF) fadàs 1, -assa adj : que doceja bravament ; qu'a pas cap de gost. fadàs 2, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand fou, niais, aise » TdF fadassejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, niaiser, v. fadejar 2 » TdF fadat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « féé, enféé, charmé par les fées, doué par les fées, prédestiné, destiné, ée ; niais, aise, idiot, ote ; facétieux, euse, goguenard, arde ; fade, insipide » TdF jos ‘fada’ fadeget nm : « jouet, en Languedoc, v. joguet » (v. TdF ‘fadejet’). (v. fadegets) fadegets nm pl (v. Ubaud Dicort e Azaïs) : v. fadejalhas. fadejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui aime à folâtrer, qui joue comme les enfants, folâtre, badin, ine » TdF fadejalhas nf pl (v. Ubaud Dicort e TdF) / fadegets (v. fadegets) : amusarèlas / joguets (R. III, 584). fadejar 1 (v. intr.) : docejar (èsser fad) (v. TdF jos ‘fadeja’) ; fadejar 2 (v. intr.) : badinar ; folastrejar ; « faire le fat, avoir des prétentions » TdF ‘fadeja’. Fadejas o qué : badinas o qué ? fadejar (se) v pron : « minauder » (Brun Glossari Oc-Fr) fadejòla nf (Barthe ; abs. Dicort ; v. fadejòlas) : joguet (R. III, 584). fadejolar v, cf Ubaud Dicort : (v. fadejòlas) fadejòlas nf pl, cf Ubaud Dicort : « joujoux, jouets d’enfant » TdF jos ‘fadejaio’ (v. fadejalhas) fadejon nm, cf Ubaud Dicort : v. fadeget. (v. TdF jos ‘fadejet’) fadelenc, -a : que fadeja / que doceja. fadèrlhe, -lha / fadiòl, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) / fadorlàs, -assa (v. fadorlàs 1) : fad, -ada ; languinós / languidós, -osa. fadesa nf : caluquitge / imbecilitat / fadum ; vesadum ; « fatuité, gloriole » (v. TdF). fadesós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « plein de fatuité, affecté, ée » TdF’ fadet, -a n (e non pas « èlf » (angl.)) : esperit folet e faceciós.
|
|
fadeta nf : fadarèla pichonèla ; persona foleta e faceciosa. fadièr, -ièira adj : emmascat, -ada / encantat, -ada ; encantarèl, -a ; paralisat, -ada. fadinèl, -a adj : folastre, -a / foligaud, -a ; un bocin caluc, -uga. fadiòl, -a adj : v. fadèrlhe. fadolha nf, cf Ubaud Dicort : « mets fade, insipide ; imbécile, nigaud, aude » (v. TdF ‘fadouio’) fadolhon, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « jeune fou, petite niaise, falot, ote » TdF ‘fadoulhou’ fador nf : estat de çò fad. fadorla nf, cf Ubaud Dicort : v. fadolha. (v. TdF jos ‘fadouio’) fadorlàs 1, -assa adj : v. fadèrlhe. (v. Alibert) fadorlàs 2, -assa adj e n : mièg caluc, mièja caluga. (v. fadorle) fadorle, -la adj e n, cf Ubaud Dicort : « écervelé, fada » (Basic) fadorlejar (v. intr.) : folastrejar ; èsser fadurla. (v. falordejar) fadorlenc, -a / fadorlin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. fadolhon. (v. TdF jos ‘fadoulhou’) fadòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit fou, folâtre, sémillant, ante ; fat ; imbécile, nigaud, aude » TdF fadrin nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : jovent. fadrina nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : joventa ; « femme de mauvaises moeurs » (v. TdF) fadum nm sing : fadesa ; vesadum. fadurla [veire fadorla nf, cf Ubaud Dicort] / tanturla (abs. Dicort) (adj. m. e f.) : fadorlàs, fadorlassa. fafach nm, cf Ubaud Dicort : « jabot d’oiseau » TdF jos ‘faf’ ; « (fig.) estomac » (Brun Glossari Oc-Fr) fafachrós nm, cf Ubaud Dicort : « rouge-gorge » TdF jos ‘faf’ fafièr : papach / pifach (bòça membranosa dels aucèls que los aliments i son trissats abans de passar dins l'estomac) fafieirat nm, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un jabot » TdF -FAG : forma sufixada de grèc phagein (manjar) v. antropofag - bacteriofag. fag nm : v. fau. faganàs nm sing : sentor de can ; sentor de faïna. fageda : airal plantat de faus. fagedenic, -a : que rosèga, rosèga que rosegaràs. fagedenisme : tendéncia d'unas plagas, d'unas ulcèras... a rosegar las carns, ni per totas las medicacions. faget nm : « bois de hêtre, foutelaie » (Alibert) , v. fajal. -FAGIA : forma sufixada del grèc fagein (manjar) v. antropofagia - bacteriofagia. FAGO- : forma prefixada del grèc fagein (manjar) fagocit (m.) : cellula capabla d'englotir de particulas organicas o inorganicas. fagocitaire, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la fagocitòsi o als fagocits. (v. fagocitari) fagocitar (v. tr.) : englotir per fagocitòsi. fagocitari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « (biol.) phogocytaire » (Per Noste, Laus) fagocitoblast (m.) : cellula maire dels fagocits. fagocitòsi (f.) : fonccion d'unas cellulas capablas d'englotir de particulas organicas o inorganicas. fagofobia : aversion a s'avidar. fagomania : tissa patologica que consistís a tròp manjar amb incapacitat de se reténer. fagòt (R. III, 248) : fais de brancas o de branquilhas ligadas ; persona malabilhadassa. fagòta nf, cf Ubaud Dicort : « fagot allongé, qu’on offre aux vers à soie qui vont filer » TdF fagotaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, fagoteur, mauvais ouvrier, bousilleur » TdF fagotar (v. tr.) : far de fagòts / metre en fagòts ; mal vestir. fagotatge : accion de far de fagòts ; o de se mal vestir. fagotet nm, cf Ubaud Dicort : « fagotin, petit fagot » TdF fagotièira : montet de fagòts ; lenhièr. fagotièr, -ièira (TdF jos ‘fagoutaire’ ; abs. Dicort) : persona que fa de fagòts ; persona que trabalha mal (= fagotaire) ; sartre que vestis mal. fai tirar ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « en avant, marche » TdF jos ‘tira’ ; « allons-y ! ; ne t’inquiète pas » (Brun Glossari Oc-Fr) fai tirar, Marius ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « passez muscade » (Brun Glossari Oc-Fr) faia (jusquiam) nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : (Hyoscyamus albus - Hyoscyamus niger) faiçon nm (v. TdF jos ‘façoun’) : biais de far quicòm ; man d'òbra ; prètz d'un trabalh. La faiçon d'un vestit. Sens faiçons : francament. En faiçon de, en forme de. De (tala) faiçon que, de sorte que. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘façoun’) De faiçon a, de façon à. (v. Ubaud Dicort e Lèbre) faiçonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. faiçonar) faiçonar (v. tr.) : balhar forma a quicòm ; o trabalhar per ne far quicòm mai ; apolidir ; moninejar. faiçonatge nm, cf Ubaud Dicort : « façonnage » TdF ‘façounage’ faiçonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, faire des façons, des cérémonies ; enjoliver, façonner » TdF ‘façouneja’ faiçoneta : moninejada. faiçonièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « façonnier, ière, v. façonós » (v. TdF ‘façounié’) faiçonós, -osa adj : que fa de faiçons, « qui a des manières affables, formaliste » TdF ‘façounous’. faidiment nm : fòrabandiment ; exili. faidir (v. tr.) : fòrabandir / despatriar ; deseretar. faidit, -ida adj e n : fòrabandit, -ida (despatriat, -ada) Faidit Gaucelm - Faidit Uc : trobadors del sègle XII. faiença : terralha vernissada de Faenza (Itàlia) o (per extension) d'endacòm mai. faiençaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « marchand, marchande de faïence » TdF faiençariá : fabrica de faiença. faiencièr, -ièira : persona que fa de faiença. faïn (m.), faïna 1 (f.) (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : mamifèr carnassièr que revèrta la mostèla, mas pus gròs (Mustela foina) (v. TdF jos ‘faguino’) faïna 2 nf, cf Ubaud Dicort : « misère, indigence » (Alibert) [On dit d’un homme qui a tout mangé : a la faïna ; mais c’est probablement famina qu’on veut dire. (Azaîs)] faïnar (v. intr.) : s'enfugir. faïnièira nf, cf Ubaud Dicort : « piège à fouine ou à renard » TdF ‘faguiniero’ faïnós, -osa adj : miserable, -a ; indigent, -a. faiòla nf, cf Ubaud Dicort : « faséole, fève de haricot, fèverole » TdF ‘faiolo 3’ faire 1 / far v : v. far. faire 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo faire, le faire, la manière de procéder » TdF jos ‘faire’ |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|