VITRI- / VITRO- : formas prefixada del latin vitrum (veire) v. vitrofania.

vitrièr nm, cf Ubaud Dicort : « vitrier » TdF

vitrificable, -bla : que pòt èsser vitrificat, -ada.

Sabla vitrificabla.

vitrificacion : accion o resulta de vitrificar o de se vitrificar.

vitrificador, -airitz (abs. Dicort) : que vitrifica ; que pòt vitrificar.

vitrificar (v. tr.) : recobrir d'una substància que revèrta de veire ; far fondre quicòm per o mudar en veire.

Vitrificar de sabla.

Vitrificar un ponde.

vitrificar (se) : se mudar en veire.

vitrina (abs. Dicort) : veirina (davantura vitrada d'un local comercial)

vitriòl : mena de sulfat ; acid sulfuric concentrat ; (s.f.) : alcoòl fòrt que jamai ; paraulas bravament acèrbas.

Un estil al vitriòl.

Una replica al vitriòl.

vitriòl blanc : sulfat de zinc.

vitriòl blau : sulfat de coire.

vitriòl verd : sulfat de fèrre.

vitriolaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « vitrioleur, -euse » (Per Noste)

vitriolar / envitriolar (v. tr.) : tractar la semença al sulfat de coire ; « (traire de vitriòl sus qualqu’un) vitrioler » (Rapin).

Cal envitriolar lo cerealum abans de lo semenar.

vitriolatge : accion de vitriolar.

vitriolic, -a : de la natura del vitriòl.

vitroceramica nf, cf Ubaud Dicort : « vitrocéramique » (Rapin)

vitrofania : tilheta autopeganta que s'empega sus una vitra e que pòt èsser legida per transparéncia.

vitrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « vitreux, euse, v. veirenc plus usité » TdF ‘vitrous’. « vitrós » (fr.) : v. veirenc.

vitròta nf, cf Ubaud Dicort : (v. vitra)

vituperable, -bla : que se merita d'èsser blaimat.

vituperador, -airitz (abs. Dicort) : que vitupèra. (v. vituperaire)

vituperaire, -aira adj e n (v. Ubaud Dicort) : « vitupérateur, -trice » (Laus, v. Rapin)

vituperança : accion de vituperar.

vituperar (v. intr.) : remocar / blaimar / semonsar.

vituperator, -tritz : « vitupérateur, -trice » (v. Per Noste). (v. vituperaire)

vitupèri nm : remocada / blaime / repròchi / semonsa.

vitz 1 (nf o m. [v. Ubaud Dicort e TdF ‘vis 2’]) : vidòt / cep / soca / vinha ; vedilha de vinha ; embonilh.

Levar los vises : amassar los eisserments.

vitz 2 (f. o nm  [v. Ubaud Dicort e TdF ‘vis 2’]) : tija de metal cilindrica, en eliça, facha per s'enfonzar dins una matèria dura.

Pas de vitz, pas de vis. (v. Ubaud Dicort e TdF)

viu, viva (adj. e subs. m.) : en vida ; plen, -a de vida ; prompte, -a ; acèrb, -a ; movement rapid ; sostengut, -usa ; inclinacion marcada.

D'uèlhs vius.

Un esperit viu.

Un estiu viu.

Es viu coma la podra.

Paraulas vivas.

Ritme viu.

Un fuòc viu.

A un gost viu per la brava cosina.

Las fòrças vivas d'una region.

De viva votz.

Tocar al viu, toucher au vif, piquer au vif. (v. TdF jos ‘viéu 1’)

viu-argent (abs. Dicort) : argent-viu / arcamina / mercuri. (v. argent viu)

viure 1 (v. intr.) : èsser en vida ; perdurar ; existir / subsistir ; balhar l'impression de la vida ; se comportar en societat ; se ganhar la vida ; se repàisser de ; demorar.

Lo nafrat alena, pròva que viu encara.

Despuèi l'an 400, l'occitan viu totjorn. (v. jos tornar 3)

Lo sovenir dels defuntats viu en nosautres.

Las nivols vivon, que son totjorn cambiadissas.

Aquel òme sap pas viure.

Cal ben viure.

Viure de regardèla.

Viure al país.

viure 2 nm : « Lo viure del monde, la civilité, l’usage du monde, le bon ton, le savoir-vivre » (v. TdF jos ‘vieure 1’)

viure 3 nm, cf Ubaud Dicort : « nourriture, pâture, aliment, victuaille ; provision, fourrage, récolte ; effet, ustensile, chose, nippe » TdF ‘vieure 2’

viutada : voludament (movement que l'òm fa en s'alimenant)

viutadura : traça laissada dins l'èrba o pel sòl de se viutar.

viutaire, -aira n (v. Ubaud Dicort e TdF ‘vieutaire’) : persona o animal que se viuta.

Lo pòrc es un animal viutaire.

viutar (v. tr.) : voludar / aturrar / terrassar (far rodelar per tèrra)

viutar (se) (L. 385) / viutejar (se) v pron : s'alimenar / se voludar.

Als cans lor agrada de se viutar dins l'èrba.

viutassar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se vautrer, se rouler » TdF jos ‘vieuteja’

viutejar (se) v pron : v. viutar (se).

viutolada nf, cf Ubaud Dicort : « endroit où l’on s’est vautré » TdF ‘viéutoulado’

viutolar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se ventrouiller, se vautrer, se rouler à terre » TdF ‘viéutoula’

viu-viu (far -) (v. intr.) : vivotejar.

viva 1 nf  (v. Ubaud Dicort p. 160 e TdF ‘vivo 2’) : vispòla / beluga.

viva 2 nf (v. TdF ‘vivo 3’) : mena de peis (Trachinus araneus)

 

 

vivable, -bla : de bona composicion ; de bon suportar.

Aquela persona es pas vivabla.

vivaç, -a adj : que pòt viure un brieu ; tenaç, -a.

L'oliu es un arbre vivaç.

Un òdi vivaç.

vivaça nf, cf Ubaud Dicort : « (plante) vivace » (v. çai sus)

vivaçament (L. 385) (abs. Dicort) : amb vivacitat.

vivacitat nf : qualitat d'una persona plena de vam (s.f.) ; ardor ; promptitud ; comportament colerós ; intensitat ; violença que maca.

La vivacitat del temperament meridional.

Vivacitat d'un agach.

Vivacitat d'esperit.

Vivacitat de movement.

Replicar amb vivacitat.

Vivacitat d'un sentiment.

Vivacitat d'una critica.

vivalha nf, cf Ubaud Dicort : « matière combustible, prompte à s’enflammer » TdF ‘vivaio’

vivament adv (R. V, 555) : bravament / fòrça.

Aquò m'interèssa vivament.

vivandièr, -ièira (arc.) : persona que vendiá als soldats de viures e de bevendas.

Vivarés : nom de region occitana

vivarés, -esa : relatiu, -iva a Vivarés ; sortit, -ida de Vivarés.

vivarium (lat.) [vivàrium ~ vivari nm, cf Ubaud Dicort] : airal amainatjat per i elevar d'animals.

vivaroalpenc, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « vivaro-alpin, -e » (v. P. Bec La langue occitane, p. 40)

vivas nf pl, cf Ubaud Dicort : « avives, inflammation des glandes parotides des chevaux ; accès de colère » (v. TdF ‘vivo 4’)

M’a fach sofrir las vivas, il m’a fait souffrir le martyre. (v. TdF)

vivàs, -assa adj : que s'emmoscalha aisidament.

vivassar (v. intr.) : vivotejar / viure peniblament.

vivat ! (interj. lat.) : que visca !

Totes aqueles vivats lo trebolavan.

vivenda nf, cf Ubaud Dicort : « vivres, nourriture » (L. 385)

vivent 1, -a adj e n : en vida, « vivant, ante » TdF ‘vivènt’ ;

I aviá pas anma viventa, il n’y avait pas âme qui vive (v. TdF)

La tèrra dels vivents. (v. TdF)

vivent 2 (temps de la vida) nm, cf Ubaud Dicort : « vivant (temps de vie) » (Sèrras-Ess.).

De mon vivent / ieu viu : tant que serai en vida.

A son vivent, en son vivant. (v. TdF)

Viveta : diminutiu afectiu de Genevieva.

VIVI- : forma prefixada del latin vivus (viu)

Vivian - Viviana : prenoms.

vivièr : pesquièr que l'aiga i se renovèla de contunh e que i se sèrva de peissum viu.

vivificable, -bla : que pòt èsser vivificat, -ada.

vivificacion (R. V, 558) : accion o resulta de vivificar.

vivificant, -a adj / vivificador, -airitz (abs. Dicort) : que vivifica.

L'accion vivificairitz (vivificanta) de la montanha.

vivificar (v. tr.) (R. V, 558) : balhar de santat, de vitalitat.

vivificatiu, -iva adj (R. V, 558) : tonic, -a.

Lo sofle vivificatiu de la libertat.

vivipar, -a adj : se ditz dels animals que pondon pas d'uòus, que los pichons lors naisson dirèctament de la maire.

Los mamifèrs son vivipars.

La vipèra es vivipara.

viviparitat nf, cf Ubaud Dicort : « viviparité » (Rapin)

viviseccion : disseccion d'animals vius.

Soi contra la viviseccion !

vivornet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a beaucoup de vivacité, éveillé, ée, v. viscard » (v. TdF)

vivotar (abs. Dicort) (v. intr.) : far viu-viu. (v. vivotejar)

vivotejar (v. intr.) : traire mal a viure ; far viu-viu.

vizir nm, cf Ubaud Dicort : « vizir, ministre du sultan » (v. TdF jos ‘vesir’) [Laus, Per Noste : visir]

vizirat nm, cf Ubaud Dicort : « vizirat » (v. çai sus). [Laus : visirat]

vlincar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : gimblar / plegar.

vlincar (se) v pron : v. blincar (se)

« voar » (fr.) : v. vodar.

vocable : mot.

vocabulari : lexic (ensemble de mots d'un autor, d'una òbra, d'una sciéncia...) ; tièira (lista) de mots per òrdre alfabetic amb d'explicacion minimalas.

vocacion : destinacion naturala de tot òme ; inclinacion per un biais de viure, una profession... ; accion de la Providéncia que predestina tot òme per un ròtle determinat ; destinacion al sacerdòci o a la vida religiosa.

Totes los òmes an la vocacion del mond eternal.

La vocacion d'infirmièira, de mètge (de medecin)

Aver vocacion per : èsser qualificat per.

« vòcairòl » nm : v. vacairal.

vocal, -a adj : relatiu, -iva a la votz ; que s'exprimís per la votz ; qu'a lo drech de votar dins una comunitat religiosa.

Còrdas vocalas.

Pregària vocala.

Maire vocala.

vocala adj f e nf : son d'una lenga amodat per la vibracion de la laringe (de la gargamèla) amb l'ajuda de la boca mai o mens dobèrta ; letra que representa aquel son.

L'alfabet occitan a cinc letras vocalas : a, e, i, o, u.