VERBO- : forma prefixada del latin verbum (paraula)

verbomania nf (abs. Dicort) : tissa o tendéncia a parlar tròp o d'un biais incoërent, « verbomanie » (Rapin).

verborrèa (abs. Dicort) : diarrèia de paraulas ; logorrèa. (v. logorrèa)

verbós, -osa adj (abs. Dicort) (v. verbositat) : tròp paraulós, -osa / prolix, -a (R. IV, 654), « verbeux » (Rapin, Laus). (v. verbiós)

verbosament adv  (abs. Dicort) (v. verbositat) : d'un biais verbós, « verbeusement » (Rapin, Per Noste). (v. verbiosament)

verbositat nf (v. Honnorat e R. V, 504) (abs. Dicort) : abús de mots o de paraulas ; defaut de q.q. de verbós, « verbosité » (Rapin, Laus). (v. verbiositat)

Pòdi pas endurar la verbositat.

Bodon es un exemple de non-verbositat d'estil.

Vercingetorix : general gallés vencit per Cesar (72-46 abans J.C.).

Vercòrs : massís calquièr d'Occitània que 3500 maquisards i se batèron pendent dos meses contra los Alemands en 1944.

verd, -a adj e nm : color de l'èrba tendra ; qu'es pas encara sec, -a ; qu'a pas encara amadurat,-ada ; que ni per èsser vièlh sembla pas vièlh ; mai o mens calhòl ; mai o mens verd.

Las fuèlhas verdas de la prima.

De lenha verda.

De frucha verda.

Un vièlh encara plan verd.

Un lengatge verd.

Verd clar.

Verd fosc.

Verd-oliva.

Verd-botelha.

Verd anglés.

Se metre al verd.

Verd d’aram (nm), vert-de-gris. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘verd 2’)

Verd galant (nm), vert galant. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘verd-galant’)

verda nf, cf Ubaud Dicort : « corvina nigra (Cuvier), poisson de mer, v. durda » (v. TdF)

verdairòl nm, cf Ubaud Dicort : « sittelle d’Europe, vulg. torche-pot, sitta europoea, L., petit oiseau grimpeur, au dos bleu pâle, nichant dans les creux d’arbre dont il bâtit et arrondit l’entrée avec de la terre, d’où le nom fr. de torche-pot » (Vayssier jos ‘plognouòl)

verdairòla : mena d'aucèl (Chloris chloris) (v. TdF ‘verdeirolo’)

verdal 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « verdâtre, glauque » TdF ‘verdau’

Oliva verdala, figa verdala, castanha verdala. (v. TdF)

verdal 2 nm : mena de rasim ; « chenille d’une espèce d’alucite ; crachat verdâtre » TdF ‘verdau’.

verdala 1 adj f (v. jos verdal 1). : mena d'oliva, de figa, de castanha (v. Alibert jos  verd;

verdala 2 nf : mena de pruna. (v. Alibert jos verd)

Beure una verdala, prendre un verre d’absinthe. (v. TdF jos ‘verdau’)

verdalós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « peu mûr » (Lagarde)

verdan, -a adj : verd-oliva (m. e f.)

Una rauba verdana : una rauba verd-oliva.

verdana nf, cf Ubaud Dicort : « variété d’olive, v. verdal 1 » (v. TdF)

verdanèl (m.) : raineta de color verda (Hyla viridis) ; mena de russula (campairòl) (Russula virescens)

verdanha : mena d'aucèl (Emberiza citrinella)

verdàs, -assa / verdastre, -tra adj : que tira sul verd.

verdaucha nf, cf Ubaud Dicort : « verdier, oiseau, v. verdairòla » (v. TdF jos ‘verdaulo’). (v. verdauja)

verdauja nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : verdièr / verdairòla (aucèl) (Chloris chloris) ; bernat pescaire (mena d'aucèl) (Alcedo hispida) ; gala pastra / pastorèla : m. d'aucèl (Motacilla flava) ; verdurièr (òrt fruchièr)

verdaula nf : broqueta flexibla d'avelanièira ; verdanha, « verdier, oiseau » TdF.

verdbois nm, cf Ubaud Dicort : « houx-frelon, petit houx, plante » TdF ‘verd-bouis’

verd boisset [verdboisset, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Ruscus aculeatus), « petit houx, housson » TdF ‘verd-bouisset’

verdejalha nf, cf Ubaud Dicort : « verdoyance » (Brun Glossari Oc-Fr)

verdejament nm, cf Ubaud Dicort : « verdoiement » (Rapin)

verdejant, -a : que verdeja.

D'arbres verdejants.

verdejar (v. intr.) : començar de venir verd ; tirar sul verd.

Los camps verdejan a la prima, los arbres tanben.

verdèl nm (TdF ‘verdèu’ ; abs. Dicort) : macarèl (mena de peis) (Scomber colias)

verdelet : bernat pescaire (Alcedo hispida)

verdenc, -a : que tira sul verd.

verderin nm, cf Ubaud Dicort : « verdier, oiseau » TdF

verdesca nf : garita ; solelhador sus un ostal (v. TdF) ; làupia.

verd-espèra nm, cf Ubaud Dicort : « usité dans cette locution : color de verd-espèra, couleur du vert de l’espérance. Se dit d’une chose désirée, mais dont la réalisation n’est pas probable » (Vayssier ‘bert-espèro’). (v. TdF jos ‘verd 1’ e ‘espèro’)

verdet 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu vert, agréablement vert, erte » (v. TdF ‘verdet 1’)

verdet 2 nm : oxidacion del coire ; vin de raca / vin verdolet / raspet ; verdièr (mena d'aucèl) (Chloris chloris)

Una pairòla plena de verdet : ... plan oxidada.

verdeta (f.) : mena d'agaric (Agaricus clavus); mena d'aucèl (Sylvia sibilatrix)

verdicte nm (non preconizat Dicort) : declaracion d'una jurada après deliberacion ; jutjament, « verdict » (Rapin, Basic). (v. veredicte)

Verdicte de jurada.

Verdicte de mètge (medecin)

verdièr 1 nm / verdièira nf : verdauja (m. d'aucèl) (Chloris chloris) (v. TdF ‘verdié’ e ‘verdiero’)

verdièr 2 ~ vergièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vergié’) : v. vergièr.

verdilhon nm, cf Ubaud Dicort : « bâton de bois vert, gaule » TdF ‘verdihoun’

verdin nm, cf Ubaud Dicort : « nom d’un insecte qui attaque la vigne » TdF

verdir 1 (v. tr.) : far venir verd.

verdir 2 (v. intr.) : venir verd.

verdola nf, cf Ubaud Dicort : « brin d’osier, de noisetier (pour faire des paniers) » (Laus). « verdola » : v. bridola.

 

 

 

verdolaiga 1 nf, cf Ubaud Dicort : « grenouille verte, rainette » TdF ‘verdoulaigo’

« verdolaiga 2 » : v. bordolaiga.

verdolar v, cf Ubaud Dicort : (v. bridolar 1 e verdola)

verdolàs 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : verdola / bridola v. bridola.

verdolàs 2, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « d’un vert foncé, vert sale, v. verdàs, verdal 1 » (v. TdF)

verdolejar (v. intr.) : venir verd.

verdolenc nm, cf Ubaud Dicort : « vieux encore vert » (Brun Glossari Oc-Fr)

verdolença nf, cf Ubaud Dicort : « verdoiement » (Brun Glossari Oc-Fr)

verdolent, -a adj : « verdoyant, ante » TdF

Èrba verdolenta.

Arbres verdolents.

verdolet 1 nm : mena d'aucèl (Emberiza citrinella) ; « verdier, oiseau, v. verdairòla » (v. TdF ‘verdoulet 2’)

verdolet 2, -a adj : un pauc verd, -a ; pas encara madur. (v. TdF ‘verdoulet 1’)

Un vin verdolet.

Un froment verdolet.

verdolin, -a adj (v. Ubaud Dicort) : « d’un joli vert » (Per Noste). (v. Palay jos  ‘berdoulet’)

verdon : verdolet ; verdièr ; verdelet. v. pus naut. ; mena de peis feròç (Carcharodon) ; (Carcharias glaucus) ; autres peisses : (Labrus pavo) ; (L. lineolatus)

Verdon : ribièira que se gèta dins Durança (Occitània)

verdor nf : estat de la lenha verda ; manca de maduretat ; ardor ; vigor.

A setanta nòu ans es encara plen de verdor.

verdós, -osa : verdenc, -a (que tira sul verd)

verdòt nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin » TdF

verd perièr [verdperièr] nm (plt.) : (Mercurialis annua)

verdum nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : çò verd en general, « verdeur (du bois, d’un fruit, du vin) » (Laus, Basic).

verdun (abs. Dicort) (del gallés VER (prefix intensiu) + DONON (mont, castèl, airal fortificat) que donèt, dins totas las Gàllias, fòrça noms d'airals sonats « Verdun »). (v. çai jos)

Verdun n pr (v. çai sus) : airal del nòrd de França que Franceses e Alemands i se massacrèron en 1916.

verdunizacion (abs. Dicort) : metòde (m.) de purificacion de las aigas per adjonccion d'un pauc d'aiga de Javèl. (v. cloracion)

verdunizar (abs. Dicort) (v. tr.) : purificar l'aiga amb un pauc d'aiga de Javèl. (v. clorar)

verdura : color verda de las plantas e dels arbres ; arbres, plantas, èrba, fuèlhas ; plantas d'òrt o autras plantas que se'n manjan las fuèlhas.

verdurar (v. tr. e intr.) : adornar amb de verdura ; doblet de verdejar.

Pels Rampalms, los Catolics verduran las carrièiras.

Quand torna la Prima lo campèstre verdura.

verdurassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse verdure » TdF

verdureta nf, cf Ubaud Dicort : « verdure naissante, verdure gaie » TdF

verdurós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui a de la verdeur, en parlant du vin » (L. 380)

veredicte nm (v. Ubaud Dicort e Laus) : v. verdicte.

veren 1 / verin [veire veren nm, cf Ubaud Dicort] nm : substància toxica secretada per d'unes animals e d'unas plantas ; emmaliment d'una persona contra una autra ; fèl (s.f.)

Lo veren de la vipèra, de la vèspa, del graulhon...

Lo veren de l'ortiga.

Lo veren d'un emmalit.

Es una persona plena de veren.

veren 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vindicatif, ive » TdF ‘verin 2’

verenada nf / verinada (veire verenada) : « jet de venin » ; ensemble de botiòlas o de pustulas sus la pèl supausadas venir d'una poison o d'un veren ; « virulence, explosion de haine ; dépit, mutinerie des enfants ; euphorbe des moisons, plante vénéneuse ; mauvais temps » (v. TdF ‘verinado’).

Lo Julian s'es trapada una brava verenada.

verenàs nm, cf Ubaud Dicort : « affreux venin » TdF ‘verinas’

verenat, -ada / verinat, -ada (los 2, abs. Dicort) : verenós, -osa / verinós, -osa. (v. verenós)

verenatge nm, cf Ubaud Dicort : « action du venin, haine » TdF ‘verinage’

verenejar / verinejar (veire verenejar) (v. intr.) : pudre / púder / pudir / empoisonar ; vinar / susar.

verenet, -eta adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui se dépite, vindicatif, ive, v. venjatiu » (v. TdF ‘verinet’)

Es una vereneta, elle est susceptible en diable. (v. TdF)

« verenha » (arc.) : v. vendémia.

« verenhar » (arc.) : v. vendemiar.

verenor nf / verinor (veire verenor) (los 2, abs. Dicort) : natura de çò verenós / verinós, « le pouvoir du venin » (Mouly Grela p. 197 ‘brenor’), « poison »  (v. Mouly Esping. p. 237).

verenós / verinós [veire verenós, cf Ubaud Dicort], -osa adj : que conten de veren ; qu'es emmalit, -ida.

L'escorpion es verenós.

Una persona verenosa.

verenosament / verinosament (veire verenosament) (los 2, abs. Dicort) : d'un biais verenós ; d'un biais emmalit.

verga (L. 380) : gimbla ; braç de romana ; romana ; barreta de fust o de fèrre utilizada dins mai d'un mestièr ; vièt / vièch (membre viril) ; pal que sosten una vela ; barron de flagèl (arc.)

Las Tres Vergas : los Tres Reis / lo Rastèl / Orion.

vergada nf : còp e traça de gimbla ; raia / benda ; pèrga ; foet de flagèl (arc.) ; « vergeture » (Per Noste, Basic)

Se trapèt una vergada per èsser estat messorguièr.

Las pèiras de glàç tomban per vergadas, « ... par bandes » (v. TdF).

vergadèl : pichona nassa de vim.

vergadèla : mena de peis (Box salpa)

vergador : conflet de boquièr per conflar lo bestial.

vergaire nm, -aira : persona que mesura amb una verga.

vergalhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « vergé, vergeté, ée, en Rouergue, v. vergat 2 » (v. TdF)