- V -

 

 

 

 V nf/nm : vint-e-unena letra de l'alfabet occitan prononciada (ve)

v dobla nf ~ v doble nm, cf Ubaud Dicort : « (nom de lettre) w » (Laus)

vabor nf / gabor (R. III, 414) [veire vabor, cf Ubaud Dicort] : escaumaci (calor umida e estofanta) ; susor subita ; temps auratjós ; vapor cauda ; mostor.

vaborada / vaboradassa nf, cf Ubaud Dicort : « touffeur, exhalaison étouffante » (v. TdF josbabourado’)

vaboral nm, cf Ubaud Dicort : « éventouse, petite ouverture pratiquée à un four à l’opposé de la gueule pour donner de l’air ; lorsque cette petite ouverture est pratiquée au-dessus de la gueule, elle s’appelle vaborniòl et plus communément boqueta » (v. Vayssierboboural’)

vaborant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « étouffant, ante, v. caudinàs » (v. TdF babourant’)

vaborassa nf, cf Ubaud Dicort : « péjoratif de vabor ». (v. Vayssier josbobóu’)

vaborenc, -a (abs. Dicort) : auratjós, osa. (v. vaborant)

Un temps vaborenc nos aflaquissiá a totes.

vaborièl nm, cf Ubaud Dicort : « petite vapeur, v. tubada » (v. TdF babouriel’)

vaborièr nm, cf Ubaud Dicort : v. vaboral. (v. Vayssier josboboural’)

vaborinada nf, cf Ubaud Dicort : « moment de grande chaleur, où l’air est pesant, où l’on a de la peine à respirer » (Vayssierbobourinádo’)

vaborniòl nm / vaboron nm, cf Ubaud Dicort : v. vaboral. (v. Vayssier  jos ‘boboural’)

vabràs : vabre grand.

vabre : barrenc / bosoire / cavalha / lauron / precipici (cavitat longaruda en general curada per las aigas)

vac (L. 376), vaga adj, cf Ubaud Dicort (v. vague 1) : indeterminat, -ada (v. Alibert vac; desocupat, -ada (v. L.) ; « vide, vagabond, errant » (Honnorat).

vaca : feme del buòu ; cuèr de vaca ; lonja de cerealum laissada sus pè per la maquina ; montet de garbas (arc.) ; tacas de rossor sus las cambas a causa de la calor quand òm se calfava davant lo fuòc (arc.) ; manhan aflaquit ; mena de peis (Cephalopterus Massena) ; cèrvi volant feme (Cervus elaphus) ; mena de capricòrn ; nom d'autres insèctes ; mena de peis (Narcobatus torpedo) ; mena de planta (Asphodelus) (# baca)

Vaca de lach, vache à lait. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vaco’)

Vaca per la mòrt.

vaca falorda (abs. Dicort) : vaca qu'a trapada l'encefalopatia espongifòrma boïna (malautiá de la vaca falorda)

Lo mal de la vaca falorda foguèt una decesa  granda.

vaca marina : rajada batis (mena de mamifèr aqüatic) (Myliobatis aquila)

vaca morèla nf, cf Ubaud Dicort : « pied-de-veau, v. figuieiron » (v. TdF vaco-mourello’)

vaca petosa nf, cf Ubaud Dicort : « troglodyte, oiseau, v. vacarina » (v. TdF vaco-petouso’)

vacacion : temps passat per una persona a l'examèn o al compliment d'un afar ; remuneracion d'aquel temps.

Vacacion d'expèrt. 

Vacacion de notari.

vacada : tropèl de vacas. (# bacada)

vacador nm (v. TdF vacadou’) : airal que de vacas i pasturan.

vacaira (abs. Dicort) (plt.) : (Vaccaria parviflora) / (Saponaria vaccaria)

vacairal nm : vent de ramadas (de plujals), « giboulée » (Azaîs, Laus) (v. vacairals)

Amaliciat coma un vacairal. (v. TdF jos ‘vaqueiriéu’)

vacairals nm pl / vacairils  (abs. Dicort ; v. p. 160) : cavalièrs (los quatre darrièrs jorns de març e los tres primièrs jorns d'abril marcats per de geladas e de plujals) ; marcencadas / cabradas / gibornadas ; granissadas / pesenadas ; tempèstas d'equinòcci |v. TdF  jos vaqueiriéu’] ; temporada critica per las vacas, que lo fen s'entancha dins la fenial, e que pòdon pas èsser deslargadas a causa del meissant temps.

vacairàs nm : (vin de Vacairàs (84)), cf Ubaud Dicort, « vacqueyras »

vacaire nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -aira : vaquièr, -ièira (gardaira, -a de vacas)

vacaireta nf, cf Ubaud Dicort : (v. vacaire)

vacairon nm, cf Ubaud Dicort : « petit vacher ; jour de l’équinoxe de printemps » TdF vaqueiroun’

vacairona nf, cf Ubaud Dicort : « lavandière, oiseau qui suit les vaches » TdF vaqueirouno’

vacalha nf sing : las vacas en general.

vacança : estat d'una carga non ocupada ; temporada de non activitat de l'Estat ; temps de repaus. (v. vacanças)

Vacança d'una cadièira de facultat.

Vacança del poder de l'Estat.

Aquela vacança foguèt per ieu una benediccion.

vacanças (f. pl.) : temps de repaus annual pels tribunals, per las escòlas, pels fonccionaris, pels autres trabalhaires, part per la màger part dels agricultors.

Vacanças de Nadal.

Vacanças de Pascas.

Grandas vacanças.

Partir en vacanças.

 

 vacancièr, -ièira (subs. e adj.) ; persona en vacanças ; relatiu, -iva a las vacanças.

De milions de vacancièrs.

Migracions vacancièiras.

vacant 1, -a adj : inocupat, -ada ; disponible, -a.

Emplec vacant.

Succession vacanta.

vacant 2 nm, cf Ubaud Dicort : « espace vacant ; terre vague, champ inculte, sables de la plage » TdF vacant 2’

vacar 1 (v. intr.) (R. V, 457) : plegar, per una passa, de fonccionar ; (t. juridic) èsser desocupat. (v. TdF vaca 1’)

vacar 2 a (v. tr. ind.) : s'ocupar de / trabalhar a (v. TdF jos ‘vaca 1’) (t. juridic)

Vacar a sos afars.

Vacar a sas ocupacions.

vacar 3 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, couper le blé au travers des sillons ; louvoyer en moissonnant » TdF vaca 2’ (v. Azaïs ‘vaca 1’)

vacarèla (plt.) : brama vaca (Colchicum autumnale) ; mena de campairòl.

vacariá nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : ensemble de bestial ; « vacherie, étable à vaches » TdF.

vacarina : pastorèla (aucelon que seguís las vacas) (Motacilla alba)

« vacarme » (fr.) : v. sarrabastal.

vacàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse vache, vilaine vache, mauvaise vache ; femme dégingandée, v. tralliassa » TdF jos ‘vacasso’

vacassa nf : vaca gròssa ; v. vacàs. (v. TdF jos ‘vacasso’).

vacassejar (v. tr. arc.) : frequentatiu de vaquejar, « v intr, découper en plusieurs lambeaux les dernières planches d’un pré pour que les faucheurs en aient chacun une partie égale » TdF .

vacassièr nm / vacatièr nm, -a : mercant, -da de vacas « propriétaire qui n’a que des vaches pour le labour ; vacher » TdF jos ‘vacatié’.

vacatari, -ària adj e n : persona emplegada per un temps donat a una fonccion precisa.

Mètge (medecin) vacatari.

Servicialas vacatàrias.

vacatièr nm : v. vacassièr.

vacatge nm, cf Ubaud Dicort : « impôt payé pour le droit de faire paître les vaches » (L. 376)

vaccin : substància per immunizar contra una malautiá microbiana.

vaccina : mena de malautiá de la vaca o del caval (erupcion de pustulas)

vaccinable, -bla : que pòt èsser vaccinat, -ada.

vaccinacion : accion de vaccinar.

vaccinador, -airitz (abs. Dicort) : que vaccina. (v. vaccinaire)

Medecin vaccinador.

Seringaira vaccinairitz.

vaccinaire, -aira n e adj, cf Ubaud Dicort : « vaccinateur, -trice » (Per Noste), « celui, celle qui vaccine » TdFvacinaire’

vaccinal, -a : relatiu, -iva a un vaccin, a la vaccinacion ; relatiu, -iva a la vaccina del bestial boïn o cavalin.

Inoculacion vaccinala.

Afeccion vaccinala.

vaccinar (v. tr.) : inocular un vaccin a q.q.

vaccinoterapia nf, cf Ubaud Dicort : « vaccinothérapie » (Per Noste)

vaccinator, -tritz adj e : « vaccinateur, -trice » (Laus,). (v. vaccinaire)

vaccinèla : erupcion vaccinala benigna.

vaccinida : erupcion vaccinala generalizada.

vaccinifèr, -a : se ditz de la persona o de l'animal amb de pustulas vaccinalas que lor limfa es utilizada per vaccinar q.q. mai.

vaccinifòrme, -ma : que revèrta un vaccin.

vaccinogèn, -a : que produtz lo vaccin.

Mainatge vaccinogèn.

Borreta vaccinogèna.

vaccinoïd, -a : que revèrta la vaccina.

Erupcion vaccinoïda.

vaccinologia : branca de la medecina que s'ocupa dels vaccins.

vaccinostil : lanceta per vaccinar.

vaccinoterapia : utilizacion terapeutica dels vaccins.

vacherin 1 nm, cf Ubaud Dicort : « (fromage) vacherin » (Per Noste)

vacherin 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (pâtisserie) vacherin » (Per Noste)

vacilhacion nf (v. R. V, 457 ‘vacillar’) (abs. Dicort) : accion de vacilhar, de trantalhar. (v. vacillacion)

vacilhar [veire vacillar, cf Ubaud Dicort (R. V, 457)] (v. intr.) : trantalhar.

vacillacion nf, cf Ubaud Dicort : « vacillation » (TdF ‘vacihacioun’) ; « vacillement » (Per Noste)

vacillant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vacillant, ante, irrésolu, ue » TdF vacihant’

vacillar v (v. Ubaud Dicort e Lèbre) (R. V, 457) : « v intr et tr, vaciller, chanceler, hésiter, v. gancilhar, varejar ; balbutier, v. bretonejar » (v. TdF vaciha’)