|
- U - |
|
|
|||
|
U nf/nm : vintena letra de l'alfabet occitan prononciada (y) ubac : airal virat cap al nòrd e sovent a l'ombra. ubagós, -osa : iversenc / ombrenc. Ubèrt - Ubèrta : prenoms. ubiquïsme : doctrina de Lutèr qu'afortís que Dieu es totjorn present pertot e, donc, atanben dins las ostias non consacradas. ubiquïsta [ ~ ubiquista] (adj. e subs. m. e f.) : dotat, -a del don d'ubiquïtat. ubiquïtari, -ària : persona protestanta adèpta de l'ubiquïsme. ubiquïtat [ ~ ubiquitat] nf : facultat d'èsser present en mai d'un airal al còp. « ubrir » v e derivats : v. obrir e derivats. ubuesc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ubuesque » (Per Noste) Uc / Ugon / Ugues (abs. Dicort) - Ugoneta / Ugueta : prenoms. uc / aüc nm (v. p. 1014) : cridal / bramal que s'esperlonga ; bramal butat de quand en quand pels dançaires de borrèia. ucada nf / ucal nm : cridal que s'esperlonga ; escridassada. ucar (v. tr. e intr.) (v. aücar) (v. p. 1014) : sonar de pro luènh ; cridar / bramar / cridassejar ; crit del grapaud o del chòt ; butar un aüc en dançant la borrèia. v. fin de letra U. ucha nf, cf Ubaud Dicort (L. 375) : « coffre » (L.) (v. còfre) uchau (subs. m. arc.) : la part ochena d'una anciana mesura. (v. TdF) uchauet (arc.) : mesuret (pichon mesuret pel vin) ucheta nf, cf Ubaud Dicort (L. 375) : « petit coffre » (L.) (v. cofret) ucles (m. pl.) , cf Ubaud Dicort (v. p. 1014 : ucle) : lugres / uèlhs, « (peu usité) les yeux (syn. uèlhs) » (Laus). Sens ucles : *abucle (del lat. ab oculis : sens uèlhs). (v. abucle) Ucraina [Ucraïna] n pr f : nom de país d'Euròpa. ucrainés, -esa (adj. e subs.) , cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a Ucraina ; sortit, -ida d'Ucraina. Un Ucrainés. Una Ucrainesa. ucraïnian, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « ukrainien, -enne » (Basic) UDO- : forma prefixada del grèc hudôr ( aiga) v. udomètre. udol nm / udolada nf : bramal de lop ; gemèc ; miauladís d'un cat o del vent ; ululament d'aucèl nocturne. L'udolada del chòt me desagrada pas brica. udoladissa (abs. Dicort) : udolada granda e perlongada. udolaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona o can que jangola coma un lop o que gemèga. Un can udolaire. Una persona udolaira. udolament : accion d'udolar (de jangolar) o de gemegar. udolant, -a adj : qu'udola (que jangola) o que gemèga. udolar (v. intr.) : jangolar (bramar coma un lop) ; gemegar. Udolava lo vent jos la pòrta de la cosina. Udola mon can quand sonan las campanas. udomètre (abs. Dicort) : aparelh per mesurar la pluèja que tomba. (v. pluviomètre) udometria (abs. Dicort) : estudi de la reparticion de las pluèjas dins l'espaci e dins lo temps ; aquela reparticion. (v. pluviometria) udometric, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'udometria. (v. pluviometric) uèch / uòch / uèit [los 2, veire uèch, cf Ubaud Dicort] (adj. num. card.) : 8. uèch cents : 800. (mas uèch cent vint, uèch cent trenta... (v. Ubaud Dicort jos cent)) uècha : nina / viston (prunèla de l'uèlh) uèi / uòi [veire uèi, cf Ubaud Dicort] (adv. de temps) : al jorn que sèm. Uèi per uèi : ara / pels tempses que sèm. De uèi en fòra, dorénavant. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘foro 1’) Long coma tot uèi, long comme un jour sans pain. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vuei’) Passat uèi, aujourd’hui passé. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vuei’) |
|
uèit / uòch [los 2, veire uèch, cf Ubaud Dicort] / uèch : 8. ueitanta (abs. Dicort) : v. ochanta - oitanta (non preconizat Dicort). ueitanten (abs. Dicort) / oitanten [veire ochanten, cf Ubaud Dicort] (adj. num. ord.) : 80en. (v. oitanten) uèla : usa / ueta / miuleta / gargalheta / nivoleta : apendix carnut, mobil e contractil, que penja enrè del cèl de boca e que contribuís a tampar las fòssas nasalas pendent la degluticion. (v. luseta) uèlh / uòlh [veire uèlh, cf Ubaud Dicort] nm : ucle / lugre (organ de la vista) (v. TdF ‘uei’) Alandar una padenada d'uèlhs : se rebotir. A uèlhs vesents / a beles [bèls] uèlhs vesents : a la vista de totes. A vista d'uèlh : per a pus près. Clucar los uèlhs : tampar los uèlhs. Crompar a l'uèlh : crompar pas al pes. Passar per uèlh : s'eclipsar (R. II, 417). Tornariá los uèlhs a un cat : es adrech que jamai. Uèlh de font : airal qu'una font i vina. Uèlh de mar : gorg d'aiga de mar. Uèlhs macats : uèlhs enrodats de negre. Virar l'uèlh : s'estavanir ; morir. Virar los uèlhs : aver un uèlh a Tolosa e l'autre a Rodés. uèlh de boc : mena de cauquilhatge. uèlh de buòu : luna / bojal / lucana (obertura de cava) ; menas de plantas : (Buphthalmum salicinum) ; B. spinosum) ; (B. grandiflorum) ; (B. aquaticum) ; (B. maritimum) (B. salifolium) ; (Matricaria Chamomilla) ; (M. discoidea) ; (M. inodora) ; (M. maritima). uèlh de buòu de l'argue nm : t. tecn. de marina, « amolette de cabestan » TdF jos ‘uei-de-buou’. uèlh de can (abs. Dicort) (plt.) : (Antennaria dioica) (v. TdF ‘uei-de-chin’) uèlh de Dieu (plt.) : (Aster amellus) uèlh de garri (plt.) : mena de gèissa (Lathyrus sativus) uèlh de grapal nm, cf Ubaud Dicort : « pièce d’or, par allusion aux yeux de crapaud » TdF jos ‘uei-de-grapaud’ uèlh de l'enfant Jèsus (plt.) : (Myosotis) uèlh de lop (plt.) : brama vaca (Colchicum autumnale) uèlh de pavon (plt.) : (Anemone pavonina) uèlh de perdic (Alibert) [uèlh de perditz] nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : (Anemone hortensis) uèlh de poèta (plt.) : (Dianthus) uèlh de vaca (plt.) : (Anthemis arvensis) uèlh de veire : mena d'anet (Anas fuligula) uèlh roge [uèlhroge] nm : mena d'aucèl : (Mergus serrator) ufa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fosic (morre del pòrc) ; nàrria ; bresega (f.) / beu l'òli (m.) ufa (a l’-) (loc. adv.) (v. TdF ‘ufo 2’) : de badas / en bada / en van. ufan (m.) / ufana (f.) : vanitat ; vana glòria ; orgulh. ufanejar (v. intr.) : far lo bragard / far lo vanitós. ufanièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « fanfaron ; fastueux, somptueux » (L. 375) ufanós, -osa adj : « bouffant, ante, gonflé, ée » ; auturós, -osa / bragard, -a / orgulhós, -osa. (v. TdF) ufanosament adv : vanitosament. ufassa nf, cf Ubaud Dicort : « grand sourcil, sourcil épais, v. ussa » (v. TdF) uflar v (v. Ubaud Dicort e Lagarde) : v. enflar. (los 2, R. VI, 536) ufle [, ufla adj (v. Ubaud Dicort e Lagarde)] e derivats : v. enfle e derivats. (los 2, L. 147) ufò (angl.) (abs. Dicort) : acronim de « unidentified flying objèct » v. AVI (abs. Dicort). (v. òvni) ufològ, -a (abs. Dicort) : persona qu'estúdia los avis (v. çai sus). ufologia (abs. Dicort) : estudi dels avis, « ufologie » (Per Noste). |
|
||
|
|
|
|
|
|
|