TRIQUI- / TRIQUIA- : formas prefixadas del grèc thrix, thrikhòs (pel / cabelh)

triquiasi : anomalia de las cilhas que butan cap als uèlhs.

triquina : vèrm parasit del pòrc e de l'òme.

triquinal, -a : relatiu, -iva a la triquina.

Infeccion triquinala.

triquinat, -ada : se ditz d'un organ infectat de triquinas.

triquinós, -osa : se ditz d'un animal infectat de triquinas.

triquinòsi (f.) : malautiá parasitària deguda a la triquina.

triquion : limit superior del front a la naissença del pel.

triquiti (f.) : ensemble de cristals fins que revèrta un faissèl de fils (fials)

trireactor : avion de reaccion de tres motors.

trirectangle, -a : de tres angles dreches.

trirema nf, cf Ubaud Dicort : « trirème [v. trièra] » TdF

TRIS- : prefix, del grèc treis / tris que vòl dire tres.

tris 1, -ssa adj : pilat, -ada ; bresat, -ada ; polverizat, -ada ; « brisé de fatigue, exténué, ennuyé, ée ; pauvre » TdF ‘tris 1’.

Cafè tris.

Sal trissa.

Tèrra trissa.

Lo còr tris, le cœur broyé. (v. TdF)

tris 2 (adv.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : paurament ; en estalviant lo mai que se pòt.

O menar tris : estalviar, estalvia qu'estalviaràs.

tris 3 nm, cf Ubaud Dicort : « broiement, détritus, miettes, hachis, gâchis » (v. TdF jos ‘tris 2’)

Dins lo tris, dans la terre ameublie. (v. TdF)

tris e de tras (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à tort et à travers » TdF jos ‘tris 1’

trisannal, -a (abs. Dicort) : que torna cada tres ans ; que dura tres ans.

(v. triennal)

« triscolet » (triscolet nm) : v. trescolet.

triseccion nf, cf Ubaud Dicort : « (géom.) trisection » (Per Noste, Laus)

trisector, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : « (géom.) trisecteur, -trice » (v. Per Noste e Laus)

trisillab, -a adj e n (v. Ubaud Dicort e Laus) : « t. de grammaire, trisyllabe » TdF ‘trissilabe’

‘Polvera’ es un trissillab. (v. jos trissillaba)

trisillabic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « trisyllabique » (Per Noste, Laus)

trisomia : aberracion cromosomica.

trisomic, -a (adj. e subs.) : que patís de trisomia.

trissabarbòtas nm, cf Ubaud Dicort : « le pouce, v. cachapesolhs » (v. TdF ‘trisso-barboto’)

trissable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « triturable » (Laus)

trissadoira : maquina de trissar ; caissal / dent molar (v. la nòta de grand)

trissador : mortièr (recipient de pèira) que i se trissava la sal gròssa.

trissafin n, cf Ubaud Dicort : « trotte-menu, bête qui fait de petits pas, personne qui a le pas court » TdF jos ‘trisso-menut’

trissaire, -aira [~ -airitz] : persona que trissa.

trissalende nm / trissapesols (abs. Dicort) : escaisses ancians per « det gròs ». (v. trissabarbòtas)

trissalh / trissat nm : rafatum de pèira picada (talhada)

trissamenut, -uda (adj. e subs.) : que fa de passes menuts. (v. trissafin)

trissamotas nm : aplech per bresar las motas.

trissapalha nm : instrument per bresar la palha.

trissapebre nm (v. Ubaud Dicort) : (v. jos trissar)

trissar (v. tr.) : pilar / bresar / espotir / polverizar.

Trissar pebre, broyer du poivre ; chanter pouilles. (v. TdF jos ‘trissa’)

Trissar de trufas bolidas pels pòrcs.

trissat : trissalh. v. pus avant.

trissatge : accion de trissar.

trisseccion nf (abs. Dicort) : division en tres parts, mai que mai egalas. (v. triseccion)

trissector, -tritz adj (abs. Dicort) : que fa la trisseccion (mat.) (v. trisector)

trisseta (plt.) : èrba dels canaris (Stellaria media)

trissillab, -a adj (abs. Dicort) : de tres sillabas. (v. trisillab)

trissillaba (m.) (abs. Dicort) : (v. trisillab)

‘Polvera’ es un trissillaba.

trissillabic, -a adj (abs. Dicort) : de tres sillabas. (v. trisillabic)

trissòc (abs. Dicort) : mossa de tres sòcs.

trissolar (v. tr.) : trissar. v. pus naut.

trisson : pilon de mortièr de trissar.

trissonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr e tr, faire aller le pilon, égruger, broyer » TdF

trist, -a adj : contrari de content, -a ; trace, -ça ; penible, -a ; pauc recomandable.

A un agach trist, coma s'èra malurosa.

Es vengut plan trist despuèi qu'es malaut.

Es trist de se véser acusat quand òm es onèst.

Un trist individú.

Una trista femna.

Un trist afar.

Aver un fons trist.

Far trista figura / trista mina.

La se passar trista : traire mal a viure ; èsser pas aürós.

tristament : d'un biais trist.

tristamina adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « qui a l’air triste » TdF ‘tristo-mino’

tristar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, attrister, affliger, v. atristar » (v. TdF)

tristàs, -assa adj : plan trist, -a.

tristesa nf / tristor (v. tristor)  : estat de q.q. de trist, « tristesse, afflction, chagrin, mélancolie, v. charpi, lagui ; pâleur, en Rouergue, v. pallor » (v. TdF ‘tristesso’).

triston, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu triste » TdF

tristonàs, -assa : puslèu trist, -a.

tristonet, -a : un pauc trist, -a

tristor nf : tristesa. v. pus naut, « tristesse, mélancolie, v. tristesa » (v. TdF ‘tristour’).

 

 

tristòt, -a, cf Ubaud Dicort : v. triston. (v. TdF jos ‘tristoun’

tristum nm (abs. Dicort) : tristor / tristesa, « tristesse » (Fettuciari).

triterapia : emplec simultanèu de tres tecnicas de terapia.

Triterapia del sidà.

tritical nm (abs. Dicort) : mena de froment, « triticale » (Rapin).

tritium (abs. Dicort : isotòp radioactiu de l'idrogèn. (v. trici)

tritoire (m.) (v. TdF ; abs. Dicort) : cuscuta d'Euròpa (Cuscuta europaea) (v. cuscuta)

triton 1 nm : « triton, dieu marin » (v. TdF) ; mena de batracian (Triturus vulgaris) ; triton alpin (Triturus alpestris)  ; triton crestat (Triturus cristatus)  ;triton marbrat (Triturus marmoratus)  ; triton palmat (Triturus helveticus) ; triton rugós (Euproctus asper) ;  triton silvèstre (Triturus silvestris)

triton 2 nm: interval melodic de tres tons.

tritonet nm, cf Ubaud Dicort (v. triton 1) : « petit triton » TdF

tri-tri nm, cf Ubaud Dicort : « proyer, oiseau » TdF jos ‘teri’

 « triturar » (fr.) : v. trissar.

trium nm sg (tri 'yn) : rafatalha / rafatum (rafa 'tyn)

triumvir nm, cf Ubaud Dicort : « triumvir » TdF

triumviral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « triumviral, -e » (v. Rapin)

triumvirat nm, cf Ubaud Dicort : « triumvirat » TdF

trivala (abs. Dicort) : airal que tres vals i se jonhon. (v. TdF ‘Trivalo’)

trivalença [trivaléncia nf, v. Ubaud Dicc. scient. p. 421] : qualitat de çò trivalent.

trivalent, -a : de valença 3 (t. tecn. de quimia) ; qualitat d'una logica qu'utiliza tres valors de vertat : çò verai, çò fals, çò probable.

trivalva [trivalve, -va adj, cf Ubaud Dicort] : de tres valvas.

trive (m.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mata d'èrba ; airal que los cans e los lops i van urinar, « touffe d’herbes où les loups et les chiens ont coutume de pisser ou de fienter, v. petolièr, pissacan » ; trifurcacion, « carrefour (vieux), v. crosièira, travi » (v. TdF ‘tribe’)

trivejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « en parlant des chiens, ... » pistar lo caçum als airals que i va femsar o urinar [v. trive]. (v. TdF ‘tribeja’).

trivial, -a adj : grossièr, -ièira ; calhòl, -a, « trivial » TdF jos ‘triviau’ ; relatiu, -iva a un trivials.

Mot trivial.

Expression triviala.

Istòria triviala.

trivialament : d'un biais trivial.

trivialitat nf : estat de çò trivial.

trivials (abs. Dicort) (m. sing.) : airal que tres camins i se jonhon. (v. triviòls)

triviès nm, cf Ubaud Dicort : v. triviòls. (v. Alibert)

triviòls nm, cf Ubaud Dicort : « endroit où l’on trouve trois sentiers qui se rencontrent pour former un carrefour » (Alibert) ; « trois petits sentiers pratiqués dans un champ, dans un vigne » (Vayssier, TdF). « triviòls » : prononciacion montanhòla de trivials.

tro-tro nm, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, un cochon, v. pòrc ; fausse dentelle » TdF ‘troutrou’

tròba nf / trobada / trobalha (los 2, v. çai jos) : descobèrta urosa ; « chose trouvée, trouvaille ; rétribution qu’on donne à la personne qui rend une chose trouvée ; invention, découverte ; pièce de poésie, » (TdF ‘trobo’), descobèrta mai que mai literària.

Tròba de trobador.

trobable, -bla : que pòt èsser trobat, -ada.

trobada nf, cf Ubaud Dicort : « trouvaille » TdF

trobador nm, trobairitz nf, cf Ubaud Dicort (L. 373) : poèta liric o poetessa lirica dels sègles XII e XIII que compausavan lors òbras en occitan.

Guilhèm IX d'Aquitània foguèt lo Ièr trobador.

I agèt dins los cinc cents trobadors occitans.

trobadorenc, -a / trobadoresc, -a adj (los 2, abs. Dicort) : relatiu, -iva als trobadors.

La poesia trobadorenca, la poésie des troubadours. (Laus, Rapin)

trobadura : causa trobada ; recompensa balhada a q.q. qu'a trobat quicòm de perdut e que o torna al que lo perdèt.

trobaire, -aira [~ -airitz] n : persona que tròba quicòm (t. a.) ; poèta de lenga d'òil, « poète provençal, v. felibre » (v. TdF ‘troubaire’).

Dison qu'es trobaire d'aiga.

trobairitz nf : v. trobador e trobaire.

Maria de Ventador èra una trobairitz.

trobalha : doblet de tròba, « trouvaille, chose trouvée heureusement ; découverte d’un moyen quelconque ; répartie, saillie, bon mot, poésie » TdF ‘troubaio’.

trobar 1 (v. tr.) : trapar (descobrir ; encontrar) ; far una tròba ; compausar coma los trobadors.

Qui cèrca tròba.

Val mai un que tròba que cent que cèrcan.

trobar a dire : (occitanisme per dire criticar)

Me trobèt a dire que parlavi tròp.

trobar (se) : se trapar ; s'encontrar.

Se trobar plan.

Se trobar polida.

Se trobar geinat.

trobar (se) (v. impers.) : s'endevenir que / se capitar que.

Se trobèt qu'èrem dins la parentat, mas o sabiam pas.

trobar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo trobar, l’invention poétique, la création littéraire » (v. TdF jos ‘trouba’)

trobariá nf, cf Ubaud Dicort : « art du trobaire, gai savoir, v. gai saber » (v. TdF)

« trobilhar » : v. torbilhar.

tròc nm (del gallés TROCCO) : escambi dirècte de quicòm contra quicòm mai.

Tròc a tròc, troc pour troc. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘tro’)

tròç 1 (subs. m.) : talhon / bocin ; tronçon ; brigalh ; fragment ; trognon, collet d’une plante... » (v. TdF ‘tros 1’).

Un tròç de pan.

Un tròç de fust.

Un tròç de camin.

Tròç de caulet, trognon de chou. (v. TdF jos ‘tros 1’)

Del tròç : semblable, -a.

Que se ten del tròç : entièr, -ièira.

Tròç a tròç, chiquet à chiquet. (v. TdF)

tròç 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « chétif, ive, petit, ite, mauvais, aise usé, ée, de peu de valeur » (v. TdF ‘tros 2’)