|
- T - |
|
|
|||
|
T nf /nm : dètz-e-novena letra de l'alfabet occitan, prononciada (te) ta (adj. poss. f.) / ton davant una vocala ; tas (al plural). Ta femna. Ton amiga. Tas sòrres. Tas fedas. Tas amigas. tabac e derivats : v. tabat e derivats, cf Ubaud Dicort tabacan 1 (adj. m.) (abs. Dicort e TdF) : talibaud / pataló / maladrechàs. (v. çai jos) tabacan 2 (subs. m.) (v. Ubaud Dicort) : bolard (bòla bèla) ; « lourdaud, maladroit, v. palamard » ; airal plen de fum e de sentor a tabat ; irondèla de mar (Exoctus exiliens) (v. TdF) tabagia nf, cf Ubaud Dicort : « tabagie, boite à tabac, fumoir » TdF tabagic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tabagique » (Rapin) tabagisme nm (v. çai sus) : « tabagisme » (Per Noste) tabalhon nm, cf Ubaud Dicort : « rondin, gourdin, gros bâton, v. bilhòt » (v. TdF ‘tabaioun’) tabalòri nm, cf Ubaud Dicort : « imbécile, nigaud, niais » TdF « taban » - « tabò » : prononciacions de tavan. v. tavan. tabaquin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « méticuleux, vétilleux, euse, v. patet ; marchand de tabac » (v. TdF) tabaquisme (abs. Dicort) : intoxicacion cronica grèva per abús del tabat. (v. tabagisme) tabarar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, emmener, entraîner quelqu’un, v. emmenar » (v. TdF) tabard nm : règla de maçon per regar drech e nivelar ; « tambour, en Béarn, v. tambor » (v. TdF). tabardon nm, cf Ubaud Dicort : « veste de gros drap » (v. Palay ‘tabardoû’) tabaret 1, -a n, cf Ubaud Dicort : « radoteur, euse » TdF ; tabaret 2, -a adj : maladif, ive, souffreteux, euse, douillet, ette » TdF Suppl tabarin, -a n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui n’a pas de jugement, qui ne sait pas ce qu’il dit ; bouffon, farceur » TdF tabarinatge nm, cf Ubaud Dicort : « soupente dans laquelle les petits cultivateurs élèvent des vers à soie » TdF tabasada nf, cf Ubaud Dicort : « volée de coups ; batelée, grande quantité » TdF tabasaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui frappe à grands coups, qui a l’habitude de battre ; tapageur, euse, v. trucataula » TdF tabasament nm, cf Ubaud Dicort : « action de battre, de frapper, bruit, v. picament ; battement de cœur, v. baticòr » (v. TdF) tabasar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, frapper bruyamment, battre à coups redoublés, faire du bruit, cogner, v. bacelar ; noircir, mâchurer, barbouiller, v. mascarar » (v. TdF) tabasatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de frapper » TdF ; « passage à tabac » (Laus) tabasco nm, cf Ubaud Dicort : « tabasco » (Per Noste) tabassar [e derivats, veire tabasar, cf Ubaud Dicort] (sinonim de « tabussar ») : v. tabustar. tabastèl : talòs (barron penjat al còl d'una animal per l'encambonar, per li entravar las patas e aital l'empachar de córrer al brutle) tabastèla / tarabastèla nf : tustet / batalh (martèl) de pòrta ; batalh de campana ; cracina ; tabastèl v. çaisús. tabat (plt.) (occitanizacion de l' arab tobbâk (Inula viscosa)) : produit manufacturat fach de fuèlhas secadas e aprestadas d'una planta tropicala sonada (Nicotiana tabacum) «Passar a tabat » es un fr. que ven de tabustar / tabassar (non preconizat Dicort). tabataire, -aira n, cf Ubaud Dicort : cinsaire, -a ; persona que trabalha a la fabricacion del tabat o que vend de tabat. (v. TdF jos ‘tabacaire’) tabatar (v. tr. e intr.) : cinsar, machugar o fumar de tabat, « v. pipar ; jeûner forcément ; garder le mulet, faire le pied de grue, languir à attendre » (v. TdF jos ‘tabaca’). tabatejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. tabataire. (v. TdF jos ‘tabacaire’) tabatejar (v. tr.) : frequentatiu de tabatar [v. TdF jos ‘tabaca, tabata’]. tabatièira : recipient per tabat de cinsar (de prene pel nas) tabatològ, -a : especialista (m. e f.) de tabatologia. (neol.) tabatologia : especializacion en malautiás amodadas pel tabat. tabatomania : usatge excessiu de tabat. (neol.) tabaton nm, cf Ubaud Dicort : « buraliste [v. tabataire] » (Sèrras-Ess.) tabatós, -osa adj : que sentís a tabat. (v. TdF jos ‘tabacous’) tabaud, -a n e adj (v. Ubaud Dicort) : v. tubaud. (v. TdF jos ‘tubaud’) tabelion nm, cf Ubaud Dicort : « tabellion, notaire de campagne (vieux), v. notari » (v. TdF) tabernacle (R. V, 292) : cofret de fust o de metal per reclamar lo cibòri de las ostias consacradas. (v. TdF) tabí ! : interj. arc. per far avançar buòus e vacas. (v. TdF jos ‘tarbi’) tabian, -a n, cf Ubaud Dicort : « imbécile, benêt, v. bedigàs, nèci » (v. TdF) tablador nm : (informatica) « tableur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 171) « tablar sus » (fr.) : v. comptar sus - se fisar de e tabular 2, cf Ubaud Dicort. tablèu : panèl mural o sus un supòrt, pintat de negre o de verd per i escriure dessús a l'escòla, amb de greda blanca o de color ; pintura dins un quadre ; retrach ; representacion ; descripcion ; figura de dança ; panèl de fust en general. tabloïde (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « tabloïde » (Rapin) tabò (excl. arc.) : bramal de guèrra. tabó : (adj. e subs. m.) (del polinesian tabu) : interdit d'origina sociala e morala. Question tabó. Tabó sexual.
|
|
tabòcha / tabocha nf, cf Ubaud Dicort : v. tabòssa. (v. TdF jos ‘taboucho’) tabochon nm, cf Ubaud Dicort : v. taboisson. (v. TdF jos ‘tabouissoun’) taboissar (v. tr.) : « frapper rudement, battre à coups de poing » TdF ; tapar amb un taboisson ; fregar / fretar un caval amb un taboisson (planponh de palha) taboisson [ ~ estaboisson] nm, cf Ubaud Dicort : « petit bouchon » ; tampon d'èrbas o de pelhas ; tap (persona rabassòta) ; drollon espelofit « petit garçon ». (v. TdF jos ‘tabouissoun’) taboissonar [ ~ estaboissonar] (v. tr.) : frequentatiu de taboissar, « boucher avec un bouchon, v. tapar ; bouchonner, frotter un cheval » (v. TdF jos ‘tabouissouna’). tabòla : còp / tust ; emplastre / carpan. tabolat [tabolé, cf Ubaud Dicort] nm (de l'arabi tabulla : mescla) : mescla de blat concassat e d'una fina achiquetadura (tomatas, jolhverd, cebas e fuèlhas de menta) asagada d'òli d'oliva e de chuc de citron. tabolièr nm, cf Ubaud Dicort : « petit ragot, courtaud » TdF tabor nm (Alibert) (R. V, 292) [e derivats, veire tambor, cf Ubaud Dicort] : tambor. taborada nf (abs. Dicort) : rosta / tabassada. taboraire, -aira [veire tamboraire], taborejaire -aira (abs. Dicort) n : persona que taboreja. taborar (v. tr.) (Alibert) [veire tamborar] / taborejar (v. taborejar (v. tr.) : tustassar ; tamborinar / picanhejar / tustejar. taboratge [veire tamboratge] nm : accion de tamborinar ; accion de picanhejar. taborejar v (R. V, 292) (abs. Dicort) : « v intr, tambouriner » (L. 356). taboret nm, cf Ubaud Dicort : « tabouret ; bourse-à-pasteur, plante, v. borsa a pastre » (v. TdF) taboreta nf : raqueta pichona per jogar al volant. taborin nm : v. tamborin. taborina nf, cf Ubaud Dicort : « gros tambourin ; femme timbrée » TdF taborn, -a n : nèci, nècia / piòt, -a ; maladrechàs, -assa. « tabòrnha » : v. bòrna 2 / bòrnha e cabòrna, cf Ubaud Dicort. tabornièira : capbordièira ; estabordiment ; rodament de cap. taboscar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, débucher, déguerpir, fuir précipitamment » TdF. « taboscar » : s'enfugir pels bòsques v. boscar. tabòssa 1 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : esclòp vièlh ; « personne bornée, taciturne, femme niaise ; engoulevent, oiseau » TdF jos ‘taboucho’. tabòssa 2 (adj. m. e f.) (abs. Dicort e TdF) : ataisat, -ada / sornarut, -uda / taciturn, -a / paucparla (m. e f.) (v. çai sus) Tabòssa es lo contrari de joial. tabòt nm, cf Ubaud Dicort : « le bout d’une nacelle, v. tapet ; ragot, courtaud » (v. TdF) tabotàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros nigaud, grand têtu » TdF tabucan nm, cf Ubaud Dicort : « sterne, oiseau de passage » TdF. (v. tabacan 2) tabulacion nf : (informatica) « tabulation » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 171) tabuladoira nf, cf Ubaud Dicort : « tabulatrice » tabulador nm : (informatica) « tabulateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 171 e v. Rapin) tabular 1, -a adj : (matematica) « tabulaire » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 133) tabular 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, compter sur quelque chose ». (v. TdF ‘tabla’). I pòs tabular dessús, tu peux compter là-dessus. (v. TdF) tabulari 1 (caissièr antic) nm, cf Ubaud Dicort : « tabulaire » (v. Grand Robert) tabulari 2 nm : « tableur » (Basic) (v. tablador) tabulator nm : « tabulateur » (Per Noste). (v. tabulador) tabulatura nf, cf Ubaud Dicort : « tablature ; étude, travail d’esprit » TdF ‘tabladuro’ « tabussar » : v. tabassar (non preconizat Dicort). tabust (R. V, 292) : sarrabastal / bruch grand. Far de tabust (e non pas far de « tapatge » (fr.) tabusta (a la -) (loc. adv.) : consí que siá ; a l'azard. tabustar (v. tr. e intr.) (R. V, 293) : tustar / tustassar. (v. tabasar) Tabustar q.q. Tabustar (tustassar) a la pòrta. tac ! 1 (onom.) : bruch de tust pichon. Tac ! tac !, toc ! toc ! (v. TdF jos ‘ta 4’) tac 2 nm : malautiá caracterizada per de tacas rojas ; malautiá que crespa lo pel e los pels ; fissada. taca : marca naturala sus la pèl ; partida colorada sus un fons d'una autra color ; partida escura ; marca que passís ; çò que marca la consciéncia, l'onor, la reputacion. Taca de rossor. Taca de solelh. Taca d'ombra. Taca de vin. Taca de tinta. Taca de grais. Taca originala : propension a far çò mal. « taça » e derivats : v. tassa e derivats. tacadís, -issa : que se taca aisidament. Çò blanc es tacadís. tacadura : taca / solhadura. tacament : accion de tacar. tacan nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -a (subs.) : avar, -a ; belitre, -a / pendard, -a / paucval (m. e f.) ; traite, -a. tacanariá / tacandariá : avarícia ; pendardisa ; paucvalum ; traitesa / traïson. tacan-de-pas nm, cf Ubaud Dicort : « coupe-jarret, brigand de profession » TdF jos ‘tacan’
|
|
||
|
|
|