- T -

 

 

 

T nf /nm : dètz-e-novena letra de l'alfabet occitan, prononciada (te)

ta (adj. poss. f.) / ton davant una vocala ; tas (al plural).

Ta femna. Ton amiga.

Tas sòrres. Tas fedas. Tas amigas.

tabac e derivats : v. tabat e derivats, cf Ubaud Dicort

tabacan 1 (adj. m.) (abs. Dicort e TdF) : talibaud / pataló / maladrechàs. (v. çai jos)

tabacan 2 (subs. m.) (v. Ubaud Dicort) : bolard (bòla bèla) ; « lourdaud, maladroit, v. palamard » ; airal plen de fum e de sentor a tabat ; irondèla de mar (Exoctus exiliens) (v. TdF)

tabagia nf, cf Ubaud Dicort : « tabagie, boite à tabac, fumoir » TdF

tabagic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tabagique » (Rapin)

tabagisme nm (v. çai sus) : « tabagisme » (Per Noste)

tabalhon nm, cf Ubaud Dicort : « rondin, gourdin, gros bâton, v. bilhòt » (v. TdF tabaioun’)

tabalòri nm, cf Ubaud Dicort : « imbécile, nigaud, niais » TdF

« taban » - « tabò » : prononciacions de tavan. v. tavan.

tabaquin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « méticuleux, vétilleux, euse, v. patet ; marchand de tabac » (v. TdF)

tabaquisme (abs. Dicort) : intoxicacion cronica grèva per abús del tabat. (v. tabagisme)

tabarar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, emmener, entraîner quelqu’un, v. emmenar » (v. TdF)

tabard nm : règla de maçon per regar drech e nivelar ; « tambour, en Béarn, v. tambor » (v. TdF).

tabardon nm, cf Ubaud Dicort : « veste de gros drap » (v. Palay ‘tabardoû’) 

tabaret 1, -a n, cf Ubaud Dicort : « radoteur, euse » TdF  ;

tabaret 2, -a adj : maladif, ive, souffreteux, euse, douillet, ette » TdF Suppl

tabarin, -a n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui n’a pas de jugement, qui ne sait pas ce qu’il dit ; bouffon, farceur » TdF

tabarinatge nm, cf Ubaud Dicort : « soupente dans laquelle les petits cultivateurs élèvent des vers à soie » TdF

tabasada nf, cf Ubaud Dicort : « volée de coups ; batelée, grande quantité » TdF

tabasaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui frappe à grands coups, qui a l’habitude de battre ; tapageur, euse, v. trucataula » TdF

tabasament nm, cf Ubaud Dicort : « action de battre, de frapper, bruit, v. picament ; battement de cœur, v. baticòr » (v. TdF)

tabasar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, frapper bruyamment, battre à coups redoublés, faire du bruit, cogner, v. bacelar ; noircir, mâchurer, barbouiller, v. mascarar » (v. TdF)

tabasatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de frapper » TdF ; « passage à tabac » (Laus)

tabasco nm, cf Ubaud Dicort : « tabasco » (Per Noste)

tabassar [e derivats, veire tabasar, cf Ubaud Dicort] (sinonim de « tabussar ») : v. tabustar.

tabastèl : talòs (barron penjat al còl d'una animal per l'encambonar, per li entravar las patas e aital l'empachar de córrer al brutle)

tabastèla / tarabastèla nf : tustet / batalh (martèl) de pòrta ; batalh de campana ; cracina ; tabastèl v. çaisús.

tabat (plt.) (occitanizacion de l' arab tobbâk (Inula viscosa)) : produit manufacturat fach de fuèlhas secadas e aprestadas d'una planta tropicala sonada (Nicotiana tabacum)

«Passar a tabat » es un fr. que ven de tabustar / tabassar (non preconizat Dicort).

tabataire, -aira n, cf Ubaud Dicort : cinsaire, -a ; persona que trabalha a la fabricacion del tabat o que vend de tabat. (v. TdF jos ‘tabacaire’)

tabatar (v. tr. e intr.) : cinsar, machugar o fumar de tabat, « v. pipar ; jeûner forcément ; garder le mulet, faire le pied de grue, languir à attendre » (v. TdF jos ‘tabaca’).

tabatejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. tabataire. (v. TdF jos ‘tabacaire’)

tabatejar (v. tr.) : frequentatiu de tabatar [v. TdF jos ‘tabaca, tabata’].

tabatièira : recipient per tabat de cinsar (de prene pel nas)

tabatològ, -a  : especialista (m. e f.) de tabatologia. (neol.)

tabatologia : especializacion en malautiás amodadas pel tabat.

tabatomania : usatge excessiu de tabat. (neol.)

tabaton nm, cf Ubaud Dicort : « buraliste [v. tabataire] » (Sèrras-Ess.)

tabatós, -osa adj : que sentís a tabat. (v. TdF jos ‘tabacous’)

tabaud, -a n e adj (v. Ubaud Dicort: v. tubaud. (v. TdF jos ‘tubaud’)

tabelion nm, cf Ubaud Dicort : « tabellion, notaire de campagne (vieux), v. notari » (v. TdF)

tabernacle (R. V, 292) : cofret de fust o de metal per reclamar lo cibòri de las ostias consacradas. (v. TdF)

tabí ! : interj. arc. per far avançar buòus e vacas. (v. TdF jos ‘tarbi’)

tabian, -a n, cf Ubaud Dicort : « imbécile, benêt, v. bedigàs, nèci » (v. TdF)

tablador nm : (informatica) « tableur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 171)

« tablar sus » (fr.) : v. comptar sus - se fisar de e tabular 2, cf Ubaud Dicort.

tablèu : panèl mural o sus un supòrt, pintat de negre o de verd per i escriure dessús a l'escòla, amb de greda blanca o de color ; pintura dins un quadre ; retrach ; representacion ; descripcion ; figura de dança ; panèl de fust en general.

tabloïde (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « tabloïde » (Rapin)

tabò (excl. arc.) : bramal de guèrra.

tabó : (adj. e subs. m.) (del polinesian tabu) : interdit d'origina sociala e morala.

Question tabó.

Tabó sexual.

 


tabòcha / tabocha nf, cf Ubaud Dicort : v. tabòssa. (v. TdF jos ‘taboucho’)

tabochon nm, cf Ubaud Dicort : v. taboisson. (v. TdF jos ‘tabouissoun’)

taboissar (v. tr.) : « frapper rudement, battre à coups de poing » TdF ; tapar amb un taboisson ; fregar / fretar un caval amb un taboisson (planponh de palha)

taboisson [ ~ estaboisson] nm, cf Ubaud Dicort : « petit bouchon » ; tampon d'èrbas o de pelhas ; tap (persona rabassòta) ; drollon espelofit « petit garçon ». (v. TdF jos ‘tabouissoun’)

taboissonar [ ~ estaboissonar] (v. tr.) : frequentatiu de taboissar, « boucher avec un bouchon, v. tapar ; bouchonner, frotter un cheval » (v. TdF jos ‘tabouissouna’).

tabòla : còp / tust ; emplastre / carpan.

tabolat [tabolé, cf Ubaud Dicort] nm (de l'arabi tabulla : mescla) : mescla de blat concassat e d'una fina achiquetadura (tomatas, jolhverd, cebas e fuèlhas de menta) asagada d'òli d'oliva e de chuc de citron.

tabolièr nm, cf Ubaud Dicort : « petit ragot, courtaud » TdF

tabor nm (Alibert) (R. V, 292) [e derivats, veire tambor, cf Ubaud Dicort] : tambor.

taborada nf (abs. Dicort) : rosta / tabassada.

taboraire, -aira [veire tamboraire], taborejaire -aira (abs. Dicortn : persona que taboreja.

taborar (v. tr.) (Alibert) [veire tamborar] / taborejar (v. taborejar (v. tr.) : tustassar ; tamborinar / picanhejar / tustejar.

taboratge [veire tamboratge] nm : accion de tamborinar ; accion de picanhejar.

taborejar v (R. V, 292) (abs. Dicort: « v intr, tambouriner » (L. 356).

taboret nm, cf Ubaud Dicort : « tabouret ; bourse-à-pasteur, plante, v. borsa a pastre » (v. TdF)

taboreta nf : raqueta pichona per jogar al volant.

taborin nm : v. tamborin.

taborina nf, cf Ubaud Dicort : « gros tambourin ; femme timbrée » TdF

taborn, -a n : nèci, nècia / piòt, -a ; maladrechàs, -assa.

« tabòrnha » : v. bòrna 2 / bòrnha e cabòrna, cf Ubaud Dicort.

tabornièira : capbordièira ; estabordiment ; rodament de cap.

taboscar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, débucher, déguerpir, fuir précipitamment » TdF. « taboscar »  : s'enfugir pels bòsques v. boscar.

tabòssa 1 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : esclòp vièlh ; « personne bornée, taciturne, femme niaise ; engoulevent, oiseau » TdF jos ‘taboucho’.

tabòssa 2 (adj. m. e f.) (abs. Dicort e TdF) : ataisat, -ada / sornarut, -uda / taciturn, -a / paucparla (m. e f.) (v. çai sus)

Tabòssa es lo contrari de joial.

tabòt nm, cf Ubaud Dicort : « le bout d’une nacelle, v. tapet ; ragot, courtaud » (v. TdF)

tabotàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros nigaud, grand têtu » TdF

tabucan nm, cf Ubaud Dicort : « sterne, oiseau de passage » TdF. (v. tabacan 2)

tabulacion nf : (informatica) « tabulation » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 171)

tabuladoira nf, cf Ubaud Dicort : « tabulatrice »

tabulador nm : (informatica) « tabulateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 171 e v. Rapin)

tabular 1, -a adj : (matematica) « tabulaire » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 133)

tabular 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, compter sur quelque chose ». (v. TdF tabla’).

I pòs tabular dessús, tu peux compter là-dessus. (v. TdF)

tabulari 1 (caissièr antic) nm, cf Ubaud Dicort : « tabulaire » (v. Grand Robert)

tabulari 2 nm : « tableur » (Basic) (v. tablador)

tabulator nm : « tabulateur » (Per Noste). (v. tabulador)

tabulatura nf, cf Ubaud Dicort : « tablature ; étude, travail d’esprit » TdF tabladuro’

« tabussar » : v. tabassar (non preconizat Dicort).

tabust (R. V, 292) : sarrabastal / bruch grand.

Far de tabust (e non pas far de « tapatge » (fr.)

tabusta (a la -) (loc. adv.) : consí que siá ; a l'azard.

tabustar (v. tr. e intr.) (R. V, 293) : tustar / tustassar. (v. tabasar)

Tabustar q.q.

Tabustar (tustassar) a la pòrta.

tac ! 1 (onom.) : bruch de tust pichon.

Tac ! tac !, toc ! toc ! (v. TdF jos ‘ta 4’)

tac 2 nm : malautiá caracterizada per de tacas rojas ; malautiá que crespa lo pel e los pels ; fissada.

taca : marca naturala sus la pèl ; partida colorada sus un fons d'una autra color ; partida escura ; marca que passís ; çò que marca la consciéncia, l'onor, la reputacion.

Taca de rossor.

Taca de solelh.

Taca d'ombra.

Taca de vin.

Taca de tinta.

Taca de grais.

Taca originala : propension a far çò mal.

« taça » e derivats : v. tassa e derivats.

tacadís, -issa : que se taca aisidament.

Çò blanc es tacadís.

tacadura : taca / solhadura.

tacament : accion de tacar.

tacan nm  (v. Ubaud Dicort e TdF), -a (subs.) : avar, -a ; belitre, -a / pendard, -a / paucval (m. e f.) ; traite, -a.

tacanariá / tacandariá : avarícia ; pendardisa ; paucvalum ; traitesa / traïson.

tacan-de-pas nm, cf Ubaud Dicort : « coupe-jarret, brigand de profession » TdF jos ‘tacan’