Sixt [Sixte] : prenom de mantun Papa.

Sixt I. Sixt II. Sixt III...

sixta nf, cf Ubaud Dicort : interval de sièis grases dins l'escala diatonica [v. sexta] ; t. tecn. d'escrima.

Sixte n pr m, cf Ubaud Dicort : v. Sixt.

sixtina nf, cf Ubaud Dicort : « genre de poésie usité chez les Troubadours, pièce de six couplets, composés chacun de six vers qui ne rimaient pas entre eux » (v. TdF ‘sistino’)

Sixtina (Capèla -) n pr f, cf Ubaud Dicort : « Chapelle Sixtine »

skate-board (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « skate-board, planche à roulettes » (v. Per Noste)

sketch (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « saynette » (Per Noste). (v. comediòta)

« slip » (angl.) : v. eslip.

slow nm (slòu) (angl.) : mena de dança de ritme lent.

S. M. I. C. [SMIC, cf Ubaud Dicort] : salari minimum interprofessional de creissença.

snack-bar (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort p. 1046 : « snack-bar ». (v. esnac)

soalçar (v. tr.) : soslevar (R. IV, 65) ; soslevar en dalhant (arc.)

« soar » v : prononciacion de sogar (cordar) ; veire socar, cf Ubaud Dicort.

sobacada : sopac / sopacada / secossa.

sobat (en -) [veire sosbat (en -), cf Ubaud Dicort] (adv.) : en contrabàs / a capval / en dejós.

sobeiran, -a (adj. e subs.) : suprèm, -a ; magistral, -a ; extrèm, -a ; independent, -a ; radical, -a ; rei, -a ; monarca (m. e f.) ; emperaire, -a.

Plaser sobeiran.

Mesprètz sobeiran

Poder sobeiran

Remèdi sobeiran

Una cort sobeirana.

Una abiletat sobeirana.

Rei, monarca, emperaire sobeirans.

sobeiranament : d'un biais sobeiran.

sobeiranetat nf : qualitat o defaut de çò sobeiran.

Sobèrgue n pr m : país de costièiras de Pezenàs (v. TdF) ; garriga ;

sobèrgue (m.), cf Ubaud Dicort : « nom d’un cépage cultivé dans ce pays [v. Sobèrgue] » TdF

sobra [ / sòbra] (f.) (R. V, 244 ; L. 345 : ‘le plus souvent employé au pluriel’) (abs. Dicort) : rèsta / demai.) (v. sobras)

sobra (de -) / per sobra (los 2, abs. Dicort) : de passa, de rèsta / en sus. (v. sobras (de -)

sobraire, -aira : (adj. e subs.) : estalviaire, -a ; econòme, -a « celui, celle qui fait des économies, v. esparnhaire » (v. TdF) / despensièr, -ièira [v. despensièr].

sobralha nf (abs. Dicort) : doblet pejoratiu de sobra, « résidu » (Basic). (v. sobralhas)

sobralhar (v. tr.) (abs. Dicort) (e non pas « soldar » qu'es un angl.) : vendre en fin de sason amb un brave rebais. (v. saldar)

sobralhas (abs. Dicort) (e non pas « sòldas ») : vendas amb brave rebais, « soldes » (Basic).  (v. saldes)

sobran, -a adj e n : sobeiran, -an (qu'es al dessús de tot)

sobranha : maura vièlha qu'a fòrça porcelat.

sobrar 1 (v. tr.) : vendre en fin de sason amb un brave rebais [v. saldar] ; laissar de caire ; servar quicòm per q.q.

A sobrada una filha qu'aviá pas de verquièira.

Sòbra son esquipòt per sos enfants.

sobrar 2 (v. intr.) : èsser en sus / èsser en mai / èsser de passa / èsser de rèsta / subrabondar / refofar.

Tot sòbra dins aquel ostal : tot es a bodre (foison)

Las carrièiras sòbran (refofan) de musardejaires.

sobras ~ sòbras nf pl, cf Ubaud Dicort : « restes, excédent, surplus, reliefs » (v. TdF ‘soubro 2’)

Per sòbras de plaser, pour surcroît de plaisir. (v. TdF)

sobras (de -) / de sòbras / per sobras / per sòbras [v. jos sobras] loc adv : « par surcroît, de reste, en surplus ». (v. Alibert)

 « sobrasar » (sobrasar v) : v. sosbrasar.

sobrat, -ada adj : aisat, -ada / ric, -a / gròs, -sa.

SOBRE- e compausats de sobre : v. SUBRE-  La forma « sobre- » sistematicament utilizada pels trobadors (R. VI, 495 -499) es venguda « subre- » en lenga modèrna.

sobre 1 prep, veire subre, cf Ubaud Dicort.  (v. çai sus)

sobre 2 (m.) (abs. Dicort) : doblet de sobra / sobralha.

sobrenc 1, -a : (adj.) : en mai / en sus / de passa.

Una bèstia sobrenca, une bête de relais. (v. TdF ‘soubren’)

sobrenc 2 nm : « Lo sobrenc d'una canal, les eaux de fuite d’un canal ». (v. TdF jos ‘soubren’)

sobreta nf, cf Ubaud Dicort : « petit excédent » TdF

Faire sobreta, avoir un peu de reste. (v. TdF)

sòbri, -ia adj (v. Ubaud Dicort e Basic) : que beu pas o manja pas tròp.

Los camèls e los dromedaris son fòrt sòbris.

sòbriament : d'un biais sòbri.

sobrièr 1 nm : factotum (lat.) / obrièr que fa de tot / Joan fa tot.

Un bracièr agricòla es sovent un sobrièr.

sobrièr 2, -ièira adj (L. 348 ; abs. Dicort) : sobran, -a / superior, -a (qu'es al dessús de tot)

sobrietat nf : qualitat d'una persona o d'un animal sòbris.

sobriquet nm, cf Ubaud Dicort : « sobriquet, v. escais-nom » (v. TdF)

sobriquetar v, cf Ubaud Dicort : «  v tr¸ mettre un sobriquet, v. chafrar » (v. TdF)

« sobron » (sobron nm) : v. sagron.

« sobtar » : v. subtar.

 

 

sobte [veire subte, cf Ubaud Dicort] / subte, -ta adj : rapid, -a ; subit, -a ; viu, -iva / prèst, -a / prompte, -a ; concís, -a (R. V, 167) ; escalabrós, -a / calhòl, -a.

Aigat sobte.

Persona sobta.

Responsa sobta.

Paraula sobta.

Istòria sobta : istòria escalabrosa.

soc 1 nm : soca d'arbre ; rol ; tròç de rol.

Soc de Nadal, bûche de Noël.

Soc de premsa, mouton de pressoir.

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sou 4’)

soc 2 ~ sok (mercat arab) nm, cf Ubaud Dicort : « souk » (Rapin)

sòc nm (abs. Dicort) (del gallés SUCCÒ (morre de pòrc) : morre de mossa. (v. relha)

soca nf (del gallés SOCCA) : partida pus bassa d'una camba d'arbre ; cep de vinha; tanc ; sorga / origina / principi ; çò que demòra d'un chequièr après usatge.

sòca 1 nf : sabata de fust.  (v. sòcla)

sòca 2 nf : (especialitat culinària niçarda), cf Ubaud Dicort, « socca »

socada : rasim que pòrta una soca ; fust que portava una relha d'araire.

socaire, -aira [~ -airitz] adj e n : trucaire / tustaire / atacaire, -a.

socal : soca separada de la camba de l'arbre.

socalhar (v. tr.) : brandir o saquejar aicisèm (bravament)

socalhon : soca pichona.

socam nm sing : las socas en general ; ensemble de socas.

socamaire (abs. Dicort) : soca màger ; broquièira.

socar (v. tr. e intr.) : trucar / tustar / atacar ; « faire effort, bûcher, travailler ferme, v. trimar ; t. de marine, serrer fortement un noeud », sarrar un cable aicisèm ; « chercher à se rappeler » (v. TdF ‘souca’) ; tirar aicisèm suls rems (mar.)

socaràs : brava socassa ; brave rol (gròssa camba d'arbre)

socareda : airal que i a de socas aicisèm.

socarèl 1, -a (adj.) : que buta (creis) sus las socas ;

Bolets socarèls, champignons qui viennent par touffes au pied des arbres ou sur leurs troncs. (Azaïs)

socarèl 2 nm  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘soucarèu’) (v. socarèl 1) : fonge de pibol / pibolada (Pholiota cylindracea).

socarrar (v. intr.) : usclar ; rastumar / rabinar / bronzar / brunir ; se far bronzar / se far brunir pel solelh.

socassa : soca gròssa.

socat / socatge nm : socada. v. pus naut, « souche en général, cépage, vigne » TdF jos soucan’

« socatir » : v. secodre e sargotir, cf Ubaud Dicort.

sòci [, -a adj e n, cf Ubaud Dicort] : associat, -ada ; companh, -a ; camarada (m. e f.) ; amic, -ga ; collèga (m. e f.)

sociabilitat nf : qualitat de q.q. de sociable.

sociablament : d'un biais sociable.

sociable, -bla : enclin, -a (portat, -ada) a viure en societat.

D'ont mai se fa vièlh d'ont mens sociable ven.

social 1 (subs. m.) : ensemble dels problèmas relatius a la societat en general.

Lo govèrn se preocupa pas totjorn pro del social.

social 2, -a adj : relatiu, -iva a la societat umana ; que viu en societat ; que concernís lo melhorament del nivèl de vida ; que concernís los rapòrts entre classas.

La question sociala.

La Seguretat sociala.

Còrs social.

Classas socialas.

Un animal social.

D'avantatges socials.

De reformas socialas.

sociala nf, cf Ubaud Dicort : « La sociala, la république socialiste » TdF jos ‘souciau’

socialament : d'un biais social ; relativament a la societat ; relativament a l'òrdre social.

socialdemocracia nf, cf Ubaud Dicort : « social-démocratie » (Rapin)

socialdemocrata adj e n, cf Ubaud Dicort : « social-démocrate » (Rapin)

socialisme : contrari de liberalisme o de capitalisme ; ensemble de las fòrças politicas d'esquèrra non comunistas.

socialista (subs. e adj.) (dels dos genres) : adèpte, -a d'un dels socialismes ; relatiu, -iva a un socialisme.

socializacion : accion o resulta de socializar o de se socializar.

socializar (v. tr.) : nacionalizar d'unas entrepresas estimadas relevar del servici public ; adaptar q.q. a la vida en societat.

Poguèron pas socializar l'enfant salvatge d'Avairon.

socializar (se) : s'adaptar a la vida en societat / venir sociable.

Una persona autistica se pòt pas gaire socializar.

sociança nf, cf Ubaud Dicort : « vague souci, inquiétude, peine, v. pensament » (v. TdF)

socidar [veire socitar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : demandar amb insisténcia ; importunar.

societal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sociétal, -e » (Sèrras)

societari, -ària adj e n , cf Ubaud Dicort : « sociétaire » (v. TdF)

societat nf : ensemble de personas unidas per natura o que vivon jos de leis comunas ; ensemble d'animals que vivon ensemble ; collectivitat / comunitat ; personas amassadas en grop ; frequentacion.

Las societats primitivas.

Las societats modèrnas.

Formigas, abelhas e vèspas vivon en societat.

Societat de caça, de pesca.

Societat mutualista.

socil, -a (adj.) : enganaire, -a.

SOCIO- : forma prefixada del latin socius (sòci) que suggerís una idèa de societat o de social.

socioanalisi  : estudi (m.) dels resultats d'unas tecnicas sociometricas.

socioanalista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de socioanalisi.

sociobiologia : doctrina que basa l'estudi de las societats animalas e umanas suls modèls teorics de la biologia.