|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
SARCO- : forma prefixada del grèc sarx, sarcòs (carn) sarcocèl (m.) (-cèle nf, coma idrocèle) : tumor carnosa del testicul. sarcocòla
nf, cf Ubaud Dicort (v. L. 335) :
« sarcocolle, substance résineuse » TdF sarcofag nm : « sarcophage » TdF, sepulcre (v. sepulcre) sarcoïde (m.) : pichona tumor cutanèa, mai que mai multipla, que revèrta un sarcòma, mas de natura benigna. sarcoïdòsi (f.) : afeccion inflamatòria cronica que s'espandís un pauc pertot (pèl, paumons, glandolas...) sarcòma (m.) : tumor carnosa maligna. sarcomatós, -a : relatiu, -iva a un sarcòma; de la natura d'un sarcòma. sarcoplasma nm : protoplasma de las cellulas muscularas. sarcoplasmatic, -a : relatiu, -iva al sarcoplasma. sarcòpte : animal microscopic parasit de l'òme e d'unes vertebrats. sarda nf / sardina (v. sardina) : « sardine salée, v. arencada » ; mena de peis (Clupea sardina) (v. TdF ‘sardo’) sardana : dança populara catalana. sard [sarde], -da (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Sardenha ; sortit, -ida de Sardenha. Un Sard. Una Sarda. Sardenha : iscla italiana, a l'oèst d'Itàlia. sardil nm, cf Ubaud Dicort :
« vêtement de serge » (L. 335) sardin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« de Sardaigne ; de couleur grise, en parlant des
bestiaux » TdF Ase sardin, âne sarde ; âne bâté, lourdaud. (v. TdF) sardina nf / sarda (v. sarda) : mena de peis (Clupea sardina) Tocar las
cinc sardinas, toucher dans la main,
serrer la main. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sardino’) sardinada : freginada de sardas frescas. sardinaire nm,
-a : pescaire de sardas [v. sardinièr]
; vendeire, -a de sardas ; persona que trabalha dins una
sardinariá ; « bateau
usité pour la pêche des sardines » (v. TdF). sardinal : nau e filat per pescar de sardas. sardinalha nf sing, cf Ubaud Dicort :
(v. sardina) sardinariá : airal que i son aprestadas las sardas per las servar. sardinèla : mena de sarda pichona. sardineta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite sardine, v. potina » (v. TdF) sardinièira : filat per pescar de sardas. sardinièr nm : « pêcheur de sardines, v. sardinaire » ; mena d'aucèl (Mergus albellus) (v. TdF) sardon : lisièira de malhas fòrtas dins l'ennaut e dins l'enbàs dels filats de pesca. sardona nf : castanha bèla, « marron ; variété de pomme de terre » TdF. sardònia nf : mena de calcedòni (m.) brun o roge-sang. (v. TdF ‘sardòni’) sardonia / èrba sardonica (l.p.) (los 2, abs. Dicort e TdF) : (Ranunculus sceleratus) ranoncle de Sardenha, bravament verenós e qu'amòda, per la contraccion involontària de la cara, una mena de rire que se ditz « sardonic » sardonic, -a adj, cf Ubaud Dicort (R. V, 155 nm “sardoine”) : sarcastic, -a. Rire sardonic [v. jos sardonia], rire sardonique. (v. rire de
gauta, reganhàs) (Laus). sardonicament adv : sarcasticament. sardós 1, -osa adj (abs. Dicort) : qu'a lo tornís. (v. Azaïs) Moton sardós. Feda sardosa. sardós 2 nm, cf Ubaud Dicort : « mouton atteint du
tournis ; tournis, maladie des moutons » TdF sarg nm / sargue (abs. Dicort) : peis de mar (Sargus vulgaris) sarga nf : estòfa grossièira que sa cadena es de fial (fil) e son tescum de lana ; « mélange ; danse où les garçons et les filles sont mêlés » TdF. Far de sarga : far un trabalh marrit ; far una mescla. (v. Alibert e TdF) sargaire nm, -a : persona que fabrica de sarga. sargal [sargalh] nm : vestit de sarga, « habit grossier, sarrau, v. jargaud ; personne malpropre ; moissonneur du Tarn » (v. TdF jos ‘sargau’) Coneissi q.q.que se carga totjorn un sargal. sargalèti nm, cf Ubaud Dicort : « boucassin, étoffe, v.
bocassin » (v. TdF) sargalhada nf, cf Ubaud Dicort :
« agitation » (v. Alibert) sargalhar (v. tr.) : mal vestir / mal abilhar « agiter, remuer » (v. Alibert). Sargalha sos mainatges consí que siá ! sargalhar (se) v pron : se mal vestir / se mal abilhar « se secouer / se voler dans les plumes » (Per Noste). sargalhàs [ ~ sargolhàs nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sargaias’)], -assa (subs. e adj.) : persona malabilhadassa e bochardassa ; malabilhadàs, -assa ; bochardàs, -assa. Un sargalhàs se presentèt que quistonejava. sargàs (m.) : alga de las mars tropicalas, « sargasse » (Rapin). Mar de las Sargassas
(abs. Dicort) que i
naisson las anguilas. (v. Sargasses (Mar dels -) Sargasses (Mar dels -) n pr f, cf Ubaud Dicort :
« mer des Sargasses » (v. çai sus) sargat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « composé
de deux qualités de farine : pan sargat, se dit du pain de
seigle » (v. TdF) « sargent » (sargent nm (v. Ubaud Dicort e Laus)) : v. sergent. sargeta : estòfa de lana estrecha, tèunha e leugièira. sargolhar (v. tr.) : « agiter violemment », cigonhejar una sarralha. (v. TdF ‘sargoulha’) Sargolhar la sarralha te servirà pas de res ! sargolhar (se) v pron : bracejar / se remenar (v. TdF jos ‘sargoulha’) ; trastejar. Lo nenon se sargolha dins son brèç, bramarà
lèu. sargolhàs nm : v. sargalhàs. sargon nm, cf Ubaud Dicort : « garrot,
espèce de canard sauvage » TdF sargotadís nm / sargotida (v. sargotida) : brandida / secossa / saquejal, « tiraillement, ébranlement, cahotage, v. sabotiment » (v. TdF ‘sargotadis’). |
|
sargotar 1 /sargotir (v. tr.) : bolegar / remenar / sabotar ; peltirar / tiralhar / tiranhar / saquejar ; brandir ; afatonir ; estreméisser. Sargotir qualqu'un coma un prunièr. sargotar / sargotir (se) : se peltirar / se tiralhar. Quitan pas de se sargotir ! sargotar 2 / sargotir (v. intr.) (abs. TdF e Alibert) : bracejar. sargotida nf, cf Ubaud Dicort : « secousse,
cahot ; maladie, alerte » TdF sargotièira : maquina per far de glacets. sargotir v : v. sargotar. (v. TdF jos ‘sargouta’). « sargotir » : v. secodre. sargoton nm, cf Ubaud Dicort :
« petit sargue, v. sarguet » TdF sarguet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit sargue, poisson de mer » (v. TdF). (v. sarg) sarguin nm / sarguina nf : biauda / blòda de tèla grossièira ; sargal v. pus naut. sarguinet nm, cf Ubaud Dicort :
(v. sarguin) sari nm (de l'indi sari) : pèça d'estòfa de cinc a nòu mètres de longor que las femnas d'Índia, de « Pakistan » e de « Ceylan » se n'envolopan lo còrs sens agulhas ni corduras. sariga nf, cf Ubaud Dicort :
« sarigue, animal » TdF sarigon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit de la sarigue »
TdF « sariuèja » : v. sadrèia. « sarment » (sarment nm (v. Ubaud Dicort e TdF)) : v. eisserment. sarmentaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « javeleur de sarments, javeleuse » TdF sarmentar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ramasser et lier les sarments
d’une vigne, v. engavelar »
(v. TdF) sarmentatge
nm, cf Ubaud Dicort :
(v. sarmentar) sarmentejar
v, cf Ubaud Dicort :
« mettre les sarments en javelles » [Alibert : sirmentejar] « sarmostar » : v. sosmostar. « sarnalha » : v. cernalha. sarnegon : baugluna / capleugièr / cabifòl / tustaboisses. Es un sarnegon que i n'a pas gaire d'aitals. sarnibieu ! interj, cf Ubaud Dicort : « jarnidieu, jarnibleu,
jarnigoi, sorte de juron déguisé » TdF Sarnin : prenom. (v. Saturnin) Sant Sarnin de Tolosa. Sant Sarnin de Roergue. sarnipabieu ! interj, cf Ubaud Dicort : v. sarnibieu. (v. TdF jos ‘sarnibieu’) « sarnir » - « sarnilhar » : v. cernir - cernilhar. sarnisòrt ! interj, cf Ubaud Dicort : v. sarnibieu. (v. TdF jos ‘sarnibieu’) saroal nm, cf Ubaud Dicort :
(vêtement) « saroual » (Sèrras-Ess.) sarpanansa
nf, cf Ubaud Dicort :
« apogon rouge, apogon ruber (Lac), poisson de
mer » TdF sarpar (v. tr. e intr.) : levar l'ancora (mar.) sarpatan (m.) : paucval. sarpatana : tudèl que i se bufa dedins per lançar quicòm ; femna que se'n pren a tot. sarra 1 nf :
cunh pichonèl de fust o de fèrre per sarrar un margue dins
l'uèlh d'un martèl, d'una pigassa... ; « action de serrer, v. sarrada » TdF sarra
2 ! interj,
cf Ubaud Dicort :
« exclamation usitée pour exciter la foule contre
quelqu’un ; cri que fait le portier d’une ville avant que de
fermer la porte dont la garde lui est confiée ; paix,
silence ! » TdF jos ‘sarra’ sarrabastal : doblet de tarrabastal ; bruch ; revòuge ; agitacion (R. II, 22). « Qu'es aquel trabalh,
aquel sarrabastal, qu'es aquel rambalh per tot lo nòstre ostal ? » sarrabastejar : doblet de tarrabastejar. sarrabèc nm (v. TdF jos ‘sarro-bè’) : sarrador (mena de filat de pesca) sarraboisson nm (v. TdF ‘sarro-bouissoun’ ; abs. Dicort) : caganís / racanèl (aucèl darrièr nascut) sarrabraç nm, cf Ubaud Dicort : « bandage autour du
bras » (Per Noste) sarracap : poncha ; passamontanha ; sarratèsta. sarracòr : malcòr / sarrament de còr. sarracotelon : jòc del furet (jòc de mainatges) sarracuol : gratacuol (frucha de l'agalencièr) sarrada nf /
sarral nm :
estrencha / braçada ; espremeson (enveja de cagar) ; bordadura de
mortièr que gèta sus la teulada l'aiga de pluèja. Sarrada de man, sarrada de gòrja, sarrada de còr Far un sarral a q.q. : li far una braçada. sarradament adv, cf Ubaud Dicort : « en
cachette » TdF « sarradèl » (sarradèl nm) : v. serradèl. sarradenièrs nm, cf Ubaud Dicort :
« serredenier, avaricieux, -euse ; pincemaille, v. sarrapiastras » (v.
Palay ‘sarre-dinès’) sarradís nm e adj m, cf Ubaud Dicort :
« clôture, v. barradura » (v. TdF) Panièr
sarradís, panier à
couvercle. (v. TdF) sarrador (abs. Dicort) / sarrabèc nm : mena de filat de pesca. sarradosilh (abs. Dicort) (m.) : ladre / avar. (v. sarrapiastras) sarradura : cachada / cachal ; cachadura / macadura. sarra-estaca (v. p. 20, N.B. 2)
(sarraestaca) nm : aplech
de selièr. (v. TdF ‘sarro-estaco’) sarra-estomac [sarraestomac, cf Ubaud Dicort] nm : corset de femna ; « gilet ». (v. TdF ‘sarro-estouma’) sarrafila nm : sarratièira (t. tecn de mar. o d'art militar) sarrafren : emplegat de camin de fèrre. sarrafront : sarracap / sarratèsta. sarragús nm, cf Ubaud Dicort : « robe de chambre,
soutanelle, redingote » TdF ‘sarro-gus’ sarraic / sarrais nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : (Panicum verticillatum) (v. TdF jos ‘sarrais’) sarrajonch nm, cf Ubaud Dicort :
« serre-joint » (Sèrras-Ess.) sarral nm : v. sarrada. sarra-l’ardit n, cf Ubaud Dicort : v. sarrapiastras. (v. TdF jos
‘sarro-liard’) sarralha : mecanisme amodat a la man amb una clau, un boton... o comandat a distància per qualque dispositiu. Sarralha de pòrta, de veitura, de còfre fòrt... Agachar pel trauc de la sarralha es quicòm de lord. sarralhar (v. intr.) : clavar ; trafegar una sarralha. |
|
|
|
|
|
|