SARCO- : forma prefixada del grèc sarx, sarcòs (carn)

sarcocèl (m.) (-cèle nf, coma idrocèle) : tumor carnosa del testicul.

sarcocòla nf, cf Ubaud Dicort (v. L. 335) : « sarcocolle, substance résineuse » TdF

sarcofag nm : « sarcophage » TdF, sepulcre (v. sepulcre)

sarcoïde (m.) : pichona tumor cutanèa, mai que mai multipla, que revèrta un sarcòma, mas de natura benigna.

sarcoïdòsi (f.) : afeccion inflamatòria cronica que s'espandís un pauc pertot (pèl, paumons, glandolas...)

sarcòma (m.) : tumor carnosa maligna.

sarcomatós, -a : relatiu, -iva a un sarcòma; de la natura d'un sarcòma.

sarcoplasma nm : protoplasma de las cellulas muscularas.

sarcoplasmatic, -a : relatiu, -iva al sarcoplasma.

sarcòpte : animal microscopic parasit de l'òme e d'unes vertebrats.

sarda nf / sardina (v. sardina) : « sardine salée, v. arencada » ;  mena de peis (Clupea sardina) (v. TdF ‘sardo’)

sardana : dança populara catalana.

sard [sarde], -da (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Sardenha ; sortit, -ida de Sardenha.

Un Sard.

Una Sarda.

Sardenha : iscla italiana, a l'oèst d'Itàlia.

sardil nm, cf Ubaud Dicort : « vêtement de serge » (L. 335)

sardin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de Sardaigne ; de couleur grise, en parlant des bestiaux » TdF

Ase sardin, âne sarde ; âne bâté, lourdaud. (v. TdF)

sardina nf / sarda (v. sarda) : mena de peis (Clupea sardina)

Tocar las cinc sardinas, toucher dans la main, serrer la main. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sardino’)

sardinada : freginada de sardas frescas.

sardinaire nm, -a : pescaire de sardas [v. sardinièr] ; vendeire, -a de sardas ; persona que trabalha dins una sardinariá ; « bateau usité pour la pêche des sardines » (v. TdF).

sardinal : nau e filat per pescar de sardas.

sardinalha nf sing, cf Ubaud Dicort : (v. sardina)

sardinariá : airal que i son aprestadas las sardas per las servar.

sardinèla : mena de sarda pichona.

sardineta nf, cf Ubaud Dicort : « petite sardine, v. potina » (v. TdF)

sardinièira : filat per pescar de sardas.

sardinièr nm : « pêcheur de sardines, v. sardinaire » ; mena d'aucèl (Mergus albellus) (v. TdF)

sardon : lisièira de malhas fòrtas dins l'ennaut e dins l'enbàs dels filats de pesca.

sardona nf : castanha bèla, « marron ; variété de pomme de terre » TdF.

sardònia nf : mena de calcedòni (m.) brun o roge-sang. (v. TdF ‘sardòni’)

sardonia / èrba sardonica (l.p.) (los 2, abs. Dicort e TdF) : (Ranunculus sceleratus) ranoncle de Sardenha, bravament verenós e qu'amòda, per la contraccion involontària de la cara, una mena de rire que se ditz « sardonic »

sardonic, -a adj, cf Ubaud Dicort (R. V, 155 nm “sardoine”) : sarcastic, -a.

Rire sardonic [v. jos sardonia], rire sardonique. (v. rire de gauta, reganhàs) (Laus).

sardonicament adv : sarcasticament.

sardós 1, -osa adj (abs. Dicort) : qu'a lo tornís. (v. Azaïs)

Moton sardós.

Feda sardosa.

sardós 2 nm, cf Ubaud Dicort : « mouton atteint du tournis ; tournis, maladie des moutons » TdF

sarg nm / sargue (abs. Dicort) : peis de mar (Sargus vulgaris)

sarga nf : estòfa grossièira que sa cadena es de fial (fil) e son tescum de lana ; « mélange ; danse où les garçons et les filles sont mêlés » TdF.

Far de sarga : far un trabalh marrit ; far una mescla. (v. Alibert e TdF)

sargaire nm, -a : persona que fabrica de sarga.

sargal [sargalh] nm : vestit de sarga, « habit grossier, sarrau, v. jargaud ; personne malpropre ; moissonneur du Tarn » (v. TdF jos ‘sargau’)

Coneissi q.q.que se carga totjorn un sargal.

sargalèti nm, cf Ubaud Dicort : « boucassin, étoffe, v. bocassin » (v. TdF)

sargalhada nf, cf Ubaud Dicort : « agitation » (v. Alibert)

sargalhar (v. tr.) : mal vestir / mal abilhar « agiter, remuer » (v. Alibert).

Sargalha sos mainatges consí que siá !

sargalhar (se) v pron : se mal vestir / se mal abilhar « se secouer / se voler dans les plumes » (Per Noste).

sargalhàs [ ~ sargolhàs nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sargaias’)], -assa (subs. e adj.) : persona malabilhadassa e bochardassa ; malabilhadàs, -assa ; bochardàs, -assa.

Un sargalhàs se presentèt que quistonejava.

sargàs (m.) : alga de las mars tropicalas, « sargasse » (Rapin).

Mar de las Sargassas (abs. Dicort) que i naisson las anguilas. (v. Sargasses (Mar dels -)

Sargasses (Mar dels -) n pr f, cf Ubaud Dicort : « mer des Sargasses » (v. çai sus)

sargat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « composé de deux qualités de farine : pan sargat, se dit du pain de seigle » (v. TdF)

« sargent » (sargent nm  (v. Ubaud Dicort e Laus)) : v. sergent.

sargeta : estòfa de lana estrecha, tèunha e leugièira.

sargolhar (v. tr.) : « agiter violemment », cigonhejar una sarralha. (v. TdF ‘sargoulha’)

Sargolhar la sarralha te servirà pas de res !

sargolhar (se) v pron : bracejar / se remenar (v. TdF jos ‘sargoulha’) ; trastejar.

Lo nenon se sargolha dins son brèç, bramarà lèu.

sargolhàs nm : v. sargalhàs.

sargon nm, cf Ubaud Dicort : « garrot, espèce de canard sauvage » TdF

sargotadís nm / sargotida (v. sargotida) : brandida / secossa / saquejal, « tiraillement, ébranlement, cahotage, v. sabotiment » (v. TdF ‘sargotadis’).

 

 

sargotar 1 /sargotir (v. tr.) : bolegar / remenar / sabotar ; peltirar / tiralhar / tiranhar / saquejar ; brandir ; afatonir ; estreméisser.

Sargotir qualqu'un coma un prunièr.

sargotar / sargotir (se) : se peltirar / se tiralhar.

Quitan pas de se sargotir !

sargotar 2 / sargotir (v. intr.) (abs. TdF e Alibert) : bracejar.

sargotida nf, cf Ubaud Dicort : « secousse, cahot ; maladie, alerte » TdF

sargotièira : maquina per far de glacets.

sargotir : v. sargotar. (v. TdF jos ‘sargouta’).  « sargotir » : v. secodre.

sargoton nm, cf Ubaud Dicort : « petit sargue, v. sarguet » TdF

sarguet nm, cf Ubaud Dicort : « petit sargue, poisson de mer » (v. TdF). (v. sarg)

sarguin nm / sarguina nf : biauda / blòda de tèla grossièira ; sargal v. pus naut.

sarguinet nm, cf Ubaud Dicort : (v. sarguin)

sari nm (de l'indi sari) : pèça d'estòfa de cinc a nòu mètres de longor que las femnas d'Índia, de « Pakistan » e de « Ceylan » se n'envolopan lo còrs sens agulhas ni corduras.

sariga nf, cf Ubaud Dicort : « sarigue, animal » TdF

sarigon nm, cf Ubaud Dicort : « petit de la sarigue » TdF

« sariuèja » : v. sadrèia.

« sarment » (sarment nm (v. Ubaud Dicort e TdF)) : v. eisserment.

sarmentaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « javeleur de sarments, javeleuse » TdF

sarmentar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ramasser et lier les sarments d’une vigne, v. engavelar » (v. TdF)

sarmentatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. sarmentar)

sarmentejar v, cf Ubaud Dicort : « mettre les sarments en javelles » [Alibert : sirmentejar]

« sarmostar » : v. sosmostar.

« sarnalha » : v. cernalha.

sarnegon : baugluna / capleugièr / cabifòl / tustaboisses.

Es un sarnegon que i n'a pas gaire d'aitals.

sarnibieu ! interj, cf Ubaud Dicort : « jarnidieu, jarnibleu, jarnigoi, sorte de juron déguisé » TdF

Sarnin : prenom. (v. Saturnin)

Sant Sarnin de Tolosa.

Sant Sarnin de Roergue.

sarnipabieu ! interj, cf Ubaud Dicort : v. sarnibieu. (v. TdF jos ‘sarnibieu’)

« sarnir » - « sarnilhar » : v. cernir - cernilhar.

sarnisòrt ! interj, cf Ubaud Dicort : v. sarnibieu. (v. TdF jos ‘sarnibieu’)

saroal nm, cf Ubaud Dicort : (vêtement) « saroual » (Sèrras-Ess.)

sarpanansa nf, cf Ubaud Dicort : « apogon rouge, apogon ruber (Lac), poisson de mer » TdF

sarpar (v. tr. e intr.) : levar l'ancora (mar.)

sarpatan (m.) : paucval.

sarpatana : tudèl que i se bufa dedins per lançar quicòm ; femna que se'n pren a tot.

sarra 1 nf : cunh pichonèl de fust o de fèrre per sarrar un margue dins l'uèlh d'un martèl, d'una pigassa... ; « action de serrer, v. sarrada » TdF

sarra 2 ! interj, cf Ubaud Dicort : « exclamation usitée pour exciter la foule contre quelqu’un ; cri que fait le portier d’une ville avant que de fermer la porte dont la garde lui est confiée ; paix, silence ! » TdF jos ‘sarra’

sarrabastal : doblet de tarrabastal ; bruch ; revòuge ; agitacion (R. II, 22).

« Qu'es aquel trabalh, aquel sarrabastal,

qu'es aquel rambalh per tot lo nòstre ostal ? »

sarrabastejar : doblet de tarrabastejar.

sarrabèc nm  (v. TdF jos ‘sarro-bè’) : sarrador (mena de filat de pesca)

sarraboisson nm (v. TdF ‘sarro-bouissoun’ ;  abs. Dicort) : caganís / racanèl (aucèl darrièr nascut)

sarrabraç nm, cf Ubaud Dicort : « bandage autour du bras » (Per Noste)

sarracap : poncha ; passamontanha ; sarratèsta.

sarracòr : malcòr / sarrament de còr.

sarracotelon : jòc del furet (jòc de mainatges)

sarracuol : gratacuol (frucha de l'agalencièr)

sarrada nf / sarral nm : estrencha / braçada ; espremeson (enveja de cagar) ; bordadura de mortièr que gèta sus la teulada l'aiga de pluèja.

Sarrada de man, sarrada de gòrja, sarrada de còr

Far un sarral a q.q. : li far una braçada.

sarradament adv, cf Ubaud Dicort : « en cachette » TdF

« sarradèl » (sarradèl nm) : v. serradèl.

sarradenièrs nm, cf Ubaud Dicort : « serredenier, avaricieux, -euse ; pincemaille, v. sarrapiastras » (v. Palay ‘sarre-dinès’)

sarradís nm e adj m, cf Ubaud Dicort : « clôture, v. barradura » (v. TdF)

Panièr sarradís, panier à couvercle. (v. TdF)

sarrador (abs. Dicort) / sarrabèc nm : mena de filat de pesca.

sarradosilh (abs. Dicort) (m.) : ladre / avar. (v. sarrapiastras)

sarradura : cachada / cachal ; cachadura / macadura.

sarra-estaca (v. p. 20, N.B. 2) (sarraestaca) nm : aplech de selièr. (v. TdF ‘sarro-estaco’)

sarra-estomac [sarraestomac, cf Ubaud Dicort] nm : corset de femna ; « gilet ». (v. TdF ‘sarro-estouma’)

sarrafila nm : sarratièira (t. tecn de mar. o d'art militar)

sarrafren : emplegat de camin de fèrre.

sarrafront : sarracap / sarratèsta.

sarragús nm, cf Ubaud Dicort : « robe de chambre, soutanelle, redingote » TdF ‘sarro-gus’

sarraic / sarrais nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : (Panicum verticillatum) (v. TdF jos ‘sarrais’)

sarrajonch nm, cf Ubaud Dicort : « serre-joint » (Sèrras-Ess.)

sarral nm : v. sarrada.

sarra-l’ardit n, cf Ubaud Dicort : v. sarrapiastras. (v. TdF jos ‘sarro-liard’)

sarralha : mecanisme amodat a la man amb una clau, un boton... o comandat a distància per qualque dispositiu.

Sarralha de pòrta, de veitura, de còfre fòrt...

Agachar pel trauc de la sarralha es quicòm de lord.

sarralhar (v. intr.) : clavar ; trafegar una sarralha.