Roqueta Max : grand escrivan occitan d'Erau (1908-2005).

roqueta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « petite roche ; petit fort » TdF ‘rouqueto 1’

roqueta 2 nf (plt.) : (Eruca sativa) ; (Diplotaxis tenuifolia)

roqueta (falsa -) nf : veire a falsa.

roqueta blanca : (Sinapis erucoides)

roqueta d'ase : (Sisymbrium angustifolium)

roqueta de mar : (Cakile maritima)

roqueta fèra [ / roqueta jauna] nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rouqueto 2’) : (Sisymbrium tenuifolium)

roqueta salvatja : Brassica erucastrum) ; (Sisymbrium officinale) ; (Sisymbrium irio)

roqueta 3 nf, cf Ubaud Dicort : « (projectile) roquette » (Rapin)

roquetian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de Max Roqueta » (v. Roqueta)

roqueton nm, cf Ubaud Dicort : « petit rochet, petit camail » TdF

roquièira nf : mena d'aucèl (Motacilla nanthe)

roquièr 1, -ièira adj : que viu per las ròcas. (v. TdF jos ‘rouquié 1’)

roquièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « mineur, carrier ; habitant des rochers ; merle des roches ; crénilabre, labre, genres de poisson qui hantent les roches sous-marines » (v. TdF ‘rouquié 2’)

roquilh : ròca pichona.

roquilha nf, cf Ubaud Dicort : « roquille, petite mesure de vin usitée en Périgord, quart de litre ; galette de forme ovale et largement maillée, en Béarn » (v. TdF)

roquilhon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « éclat de roche, v. rocasson » (v. TdF ‘rouquihoun 1’)

roquilhon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « relief, reste de table, v. recrostilhon, rosegon » (v. TdF ‘rouquihoun 2’)

róre [rore, cf Ubaud Dicort] nm : v. róver (abs. Dicort) e rove.

rorechon nm, cf Ubaud Dicort : « chêneau, jeune chêne, baliveau de chêne » TdF  (v. rovenet)

roreda nf, cf Ubaud Dicort : « forêt de rouvres, chênaie » TdF (v. roveda)

roret nm, cf Ubaud Dicort : « chêneau ; chênaie, rouvraie » (Fettuciari). (v. TdF jos ‘Rouret’)

ro-ro nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du miaulement d’une chatte en rut » TdF

rorqual nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) rorqual » (Rapin)

ros 1 nm (plt.) : sumac (mena d'arbrilh) (Rhus coriaria) ; tan de sumac ; mojòl / mujòl (jaune d'uòu) ; color saurèla / rossèla (entre lo jaune e lo roge) ; aprestatge de cosina.

ros 2, rossa (adj. e subst.) : saurèl, -a / rossèl, -a ; arrosentit, -ida.

ròs : aigatge / rosal (m.) (banhadura del matin)

ròsa 1 nf (plt.) : flor del rosièr.

Sentís pas a ròsa : sentís pas a bon.

Véser que ròsas e flors, voir tout en rose. (Lagarde)

Èsser tot ròsas e flors. (v. Ubaud Dicort)

ròsa d’ase nf, cf Ubaud Dicort : « pivoine, v. peuna » (v. TdF)

ròsa de bòsc / ròsa de montanha nf, cf Ubaud Dicort : « ciste cotonneux, v. massuga » (v. TdF jos ‘roso-de-bos’)

ròsa de Jerico nf, cf Ubaud Dicort : « rose de Jéricho, plante hygrométrique ; carline » TdF jos ‘roso’

ròsa de Nadal nf, cf Ubaud Dicort : « rose de Noël » (Laus), « hellébore fétide » TdF jos ‘roso’

ròsa de pòrc nf, cf Ubaud Dicort : « coquelicot, v. rosèla 1 » (v. TdF)

ròsa dels vents nf, cf Ubaud Dicort : « rose des vents » (Laus)

ròsa mossa nf, cf Ubaud Dicort : « rose mousseuse » TdF jos ‘roso’

ròsa 2 (color de ròsa) adj (dels dos genres) e nm, cf Ubaud Dicort : « rose » (Lagarde)

ròsa indian nm, cf Ubaud Dicort : « rose indien »

Ròsa - Rosà - Roseta - Rosina : prenoms femenins.

rosacèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « rosacé, -e » (Laus)

rosada : aigatge / rosal (banhadura del matin) ; albièira.

rosadar (v. intr. e impers.) (v. TdF) : albieirar / gelar.

A rosadat, il a gelé à blanc. (v. TdF)

rosadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite rosée, légère bruine » TdF

rosador nm, cf Ubaud Dicort : « routoir, v. nais » (v. TdF)

rosadós, -osa / rosalós, -osa adj : banhat, -ada de rosal.

ròsafin nf, cf Ubaud Dicort : « toile de coton teinte en rose fin, rouennerie » (v. TdF ‘roso-fin’)

rosairona nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne de moyenne grosseur » TdF ‘rouseirouno’

rosal (m.) [o nf ; v. Rapin ‘rosée’] : aigatge (m.) banhadura del matin)

rosalada nf, cf Ubaud Dicort : v. rosada. (v. TdF jos ‘rousado 1’)

rosalar (v. tr.) : cobrir d'aigatge (de rosal)

rosalar (se) : s'expausar a l'aigatge (al rosal)

Rosalia - Rosalina - Rosamonda : prenoms femenins.

rosalin nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin blanc. C’est peut-être le riesling. » (v. TdF)

rosalós, -osa adj : v rosadós.

rosar 1 (v. impers.) : brumar / blaïnejar.

rosar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rouir le chanvre ou le lin » TdF ‘rousa 1 »

rosareda nf, cf Ubaud Dicort : « roseraie » (Rapin)

rosari nm : devocion catolica que consistís a meditar los quinze mistèris de la Maire de Dieu en passant lo capelet. Per « dire lo rosari » (l.p.) cal passar tres capelets. v. capelet.

rosariaire nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant ou marchand de rosaires, v. capeletaire » (v. TdF)

rosarinada : brumada / plovinejada / plovina / plugina.

rosarinar (v. impers.) : frequentatiu de rosar 1.

rosassa : ornament en forma de ròsa espelida encartada dins un cercle ; veirina de glèisa.

rosat 1 (subs. m.) , v. Ubaud Dicort Errata web : vin rosat.

rosat 2, -ada adj : aprestat amb de ròsas ; rosenc, -a / rosat, -ada.

Mèl rosat.

Confitura rosada.

Pomada rosada.

rosatge (plt.) : (Rhododendron ferrugineum) ; (R. ponticum)

rosau nm, cf Ubaud Dicort : « vent qui souffle du côté du Rhône, vent d’ouest-nord-ouest, par rapport à la Provence » TdF

ròsbif [rosbif] nm (de l'angl. roast beef [roust' bi:f]) : tròç de buòu del nosèl.

roscalhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, rechigner, rouspéter » (v. Carrasco e Sèrras-Ess.)

roscanar (abs. Dicort) (v. intr.) e derivats (Albigés, Erau, Roergue) : repotegar / romegar. (v. roscalhar)

ròse (abs. Dicort), -a adj : rosenc, -a / rosat, -ada ; agradiu, iva, « rose » (TdF, Alibert, ...). (v. ròsa 2)

Tot es pas ròse dins la vida.

Ròse : un dels dos fluvis màgers d'Occitània.

Canal de Ròse a Seta : v. canal.

ròse-alpenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rhône-alpin, -e » (v. çai jos)

Ròse-Alps n pr, cf Ubaud Dicort : « Rhône-Alpes » (v. çai sus)

rosec nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui ronge, souci, sujet de peine ; enfant remuant, importun » (v. TdF ‘rousic’ e  v. jos rosegar)

rosegacalòs nm, cf Ubaud Dicort : « (rongeur de trognon) sobriquet que les gens de mer adressent aux paysans » TdF ‘rousigo-calos’

rosegada nf, cf Ubaud Dicort : « partie d’une volaille qu’on ne peut que ronger, morceau de carcasse » TdF ‘rousigado’

rosegadardena n, cf Ubaud Dicort : « celui qui rogne la journée de l’ouvrier, exploiteur » TdF ‘rousigo-dardèno’

rosegadís nm / rosegadissa nf : accion o resulta de rosegar ; çò que rosèga q.q. (s.p. e s. f.)

rosegadura : entamenadura de quicòm per un rosegaire. (v. TdF jos ‘rousigaduro’)

rosegaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : que rosèga ; animal rosegaire. (v. TdF jos ‘rousigaire’)

Los rats fan partida de la gent rosegaira.

Rosegaires nm pl, cf Ubaud Dicort : « (zool.) rongeurs » (Laus)

rosegals (m. pl.) (abs. Dicort) : rèstas de çò rosegat [v. rosegon(s)] ; brotas adventissas [v. beuvin, tetaira] (v. TdF ‘rousigau’).

rosegament nm, cf Ubaud Dicort : « rongement, douleur peu vive et continue, tourment » TdF jos ‘rousigamen’

rosegaòs n, cf Ubaud Dicort : « rongeur d’os, mendiant » TdF ‘rousigo-os’

 

 

Rosegapòtas n pr, cf Ubaud Dicort : « (rongeur de thym) surnom » TdF jos ‘rousigo-poto

rosegar (v. tr.) (v. TdF jos ‘rousiga’) : rausar amb las dents de davant ; achiquetar amb las dents o lo bèc ; atacar ; minar (s.f.) ; manjar pas gaire.

Los cussons an rosegadas aquelas fustas.

Un càncer lo rosèga.

L'ànsia lo rosèga.

Lo rovilh rosèga lo fèrre.

Manja pas, rosèga.

(Las doas formas « rosegui / rosègui » coexistisson dins fòrça parlars) [Dicort : rosegui]

rosegar (se) : se manjar las onglas ; se manjar lo sang (s.f.)

Se rosèga del matin al ser.

rosegaracinas nm, cf Ubaud Dicort : « courtillière, taupe-grillon, v. talhacebas » (v. TdF ‘rousigo-racino’)

rosegariá nf, cf Ubaud Dicort : « mangerie ; exaction, v. manjariá » (v. TdF jos ‘rousigarié’)

rosegon nm : rèsta de quicòm de rosegat.

rosegòt nm, cf Ubaud Dicort : v. rosegon. (v. TdF jos ‘rousigoun’

rosejament nm, cf Ubaud Dicort : « rosissement » (v. rosejar 2)

rosejar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire de la rosée, en Gascogne » TdF

rosejar 2 (venir ròse) v, cf Ubaud Dicort : v intr, « rosir » (Basic)

rosèla 1 nf (plt.) : pavol (Papaver Rhas), « coquelicot, fleur et plante ; variété de châtaigne » (v. TdF ‘rousello 1’

rosèla 2 adj f, cf Ubaud Dicort : « Aiga rosèla : eau rose, v. aigaròs » (v. TdF ‘rousello 2’

roselièira : airal plantat de canaveras ; maresca que i butan (creisson) de canaveras.

rosembre nm (Alibert) [?, cf Ubaud Dicort] (plt.) : paciéncia (Rumex patientia) (v. rosèrbe)

rosenabre nm, cf Ubaud Dicort : v. rosèrbe. (v. Alibert)

rosenc, -a adj : rosat, -ada (color de ròsa)

rosent, -a adj : roge blanc ; calfat al roge / calfat al blanc.

rosentar / rosentir (v. tr.) : far calfar al roge / far calfar al blanc.

rosentor nf : calfatge d'un metal al roge blanc.

roseòla : erupcion cutanèa benigna, per tacas de color rosada ; erupcion infecciosa maligna ; reaccion d'intolerància a d'unes remèdis.

Roseòla sasonièira.

Roseòla sifilitica.

Roseòla epidemica : rubeòla.

roserà (abs. Dicort) : resedà. v. resedà. (v. reseda)

rosèrbe nm, cf Ubaud Dicort : « patience crépue » (v. Azaïs) ; « moutarde sauvage, en Languedoc » TdF

rosergàs nm, cf Ubaud Dicort : « patience rouge » (v. TdF)

rosèrgue nm, cf Ubaud Dicort : v. rosèrbe (v. Azaïs) ;  v. rosergàs (v. TdF jos ‘rousergas’)

roset nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de bure » TdF

roseta : ròsa pichona ; nos de riban ; pichona rojor ; rodèla de pels ; tacheta (clavèl pichon del cap redond) ; esparnha de candèla ; poma d'asagador.

rosèu nm, cf Ubaud Dicort : v. rausèl 1 o rauset. (v. TdF jos ‘rousèu’)

rosic nm : veire rosec, cf Ubaud Dicort.

« rosicar » e derivats : v. rosegar.

rosièira 1 (abs. Dicort)  : mena d'aucèl (Chloris chloris) (v. rossièira)

rosièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « rosière, v. maia 1 » (v. TdF)

rosieirista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « rosiériste » (Rapin)

rosieiron nm, cf Ubaud Dicort : « (dimin.) rosier » (Fettuciari)

rosièr 1 nm : planta que sa flor es la ròsa (v. TdF ‘rousié 1’) ;

rosièr 2 nm : semalon de fornièr per i trempar dins l'aiga l'escobàs.

« rosigar » e derivats : v. rosegar.

rosilh nm (Alibert ; abs. Dicort) : còr de legum o de frucha que se'n es manjat tot çò autre. (v. rausilh)

Rosilh de poma.

Rosilh de caulet.

rosilhon (Alibert ; abs. Dicort e TdF) : campairòl (Agaricus albobrancus) ; (A. deliciosus) / (Lactarius deliciosus)

« rosina » 1 : v. resina.

rosina 2 / rosinalha nf (v. Alibert) : bruma / plovina (pluèja menuda)

Rosina : prenom. v. Ròsa.

rosinada nf, cf Ubaud Dicort : « petite pluie tombée » TdF

rosinalha nf, cf Ubaud Dicort : v. rosina 2.

rosinar (v. intr.) : tubar / brumar / brumassejar /plovinar / plovinejar.

rosinejar v, cf Ubaud Dicort : v. rosinar. (v. TdF jos ‘rousina’)

« rosinós » 1 : v. resinós.

rosinós 2, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « humide, pluvieux, euse » TdF

rosís (abs. Dicort) : rèstas mai o mens rosegadas. (v. rausilh)

rosòl nm (v. Vayssier ‘rousouol’ ; abs. Dicort) (plt.) : rosèla. v. rosèla 1.

rosòla nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : raujòla. v. raujòla.

rosomec / rosomet (?) nm, cf Ubaud Dicort : v. rosèrbe. (v. Alibert)

rosonèla nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne sauvage » TdF

rosor nf, cf Ubaud Dicort : « couleur rose » TdF

róspia 1 (abs. TdF) : accion o resulta de ganhar tota la mesa d'un jòc [v. rospiar] ;

róspia 2 (TdF ‘rouspio’) [veire róstia, cf Ubaud Dicort] nf :  rosta / tanada / fretada (s.f.)

rospiar (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : « rafler, ravager, enlever » TdF, se ganhar tota la mesa d'un jòc (v. Alibert). (v. raspiar)

rosquilha : mena de pastissariá redonda. (v. TdF)

rossa nf, cf Ubaud Dicort : « jaune d’œuf, v. rosset 1 ; sorte de poisson d’eau douce  » (v. TdF ‘rousso’)

ròssa 1 (subs. f.) : bèstia de mal engraissar ; mena de bestial vengut als cans, « rosse, haridelle ; charogne ; carogne, femme qui s’abandonne » (v. TdF), femnarassa ; persona mai o mens emmalida que s'agrada a molestar (R. IV, 247) las autras.

Las ròssas de Camarga, les chevaux sauvages de Camargue. (v. TdF ‘rosso’)

ròssa 2 (adj. m. e f.) (abs. Dicort) : satiric, -a ; emmalit, -ida.

Cançon ròssa.

Critic ròssa.

Persona ròssa.

rossada : rosta / tanada / tabassada ; ensemble de cavals per batre la sega (meisson) d'autres còps (arc.)

rossaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui rosse, qui traîne ou entraîne » TdF

rossalha (adj. e subs.) [nf sing, cf Ubaud Dicort] : pejoratiu de ròssa 1 ; ròssas en general ; « mauvais ouvriers, mauvaises troupes ; femme qui s’abandonne » TdF ‘roussaio’.

Aquela rossalha ! que me fa dire.

rossan, -a adj : que tira sul ros (v. TdF) ; madur, -a.

Frucha rossana.

rossana nf : mena de rasim ; mene de persec.

rossanèl : caramilha (mena de campairòl de color rossèla) : giròla (Cantharellus cibarius) ; rossilh (C. aurianticus)

rossanèla : verdolet (aucelon) (Emberiza citrinella)

rossantèla nf, cf Ubaud Dicort : « rossinante, v. ròssa » (v. TdF)

rossar 1 (v. tr.) : tanar / tustassar / batre ; abenar / cansar / alassar / fatigar.

rossar (se) : s'alassar / se cansar / s'abenar / se fatigar.

rossar 2 v : (passar lo ròsse) , cf Ubaud Dicort ; « v tr, traîner, entraîner, ramasser, v. rossegar » (v. TdF ‘roussa 2’)

rossard nm, -a : fug-òbra (m. e f.)

rossari nm, cf Ubaud Dicort : « pourpre, maladie qui se manifeste par de petites taches rouges, v. tac 2 » (v. TdF)

rossàs, -assa adj : pejoratiu de ros e de rossan, « roussâtre » TdF.

rossassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande ou vilaine rosse, charogne » TdF

rossastre, -a (abs. Dicort) : que tira sul ros. (v. rossàs)

rossat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « rossé ; harassé, ée » TdF jos ‘roussa 1’

rossatalha nf sg : tropelada de ròssas ; las ròssas en general « race chevaline qui vit à l’état sauvage » TdF ‘roussataio’.

rossatièr nm, -ièira : mercadièr, -ièira de ròssas « conducteur de rosses, celui qui malmène les chevaux » TdF ‘roussatié’.