|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Roqueta Max : grand escrivan occitan d'Erau (1908-2005). roqueta 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« petite roche ; petit fort » TdF ‘rouqueto 1’ roqueta 2 nf (plt.)
: (Eruca sativa) ; (Diplotaxis tenuifolia) roqueta (falsa -) nf :
veire a falsa. roqueta blanca : (Sinapis erucoides) roqueta d'ase : (Sisymbrium angustifolium) roqueta de mar : (Cakile maritima) roqueta fèra [ / roqueta jauna] nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rouqueto 2’) : (Sisymbrium tenuifolium) roqueta salvatja : Brassica erucastrum) ;
(Sisymbrium officinale) ; (Sisymbrium irio) roqueta 3 nf, cf Ubaud Dicort :
« (projectile) roquette » (Rapin) roquetian, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« de Max Roqueta » (v. Roqueta) roqueton nm, cf Ubaud Dicort : « petit rochet,
petit camail » TdF roquièira nf : mena d'aucèl (Motacilla nanthe) roquièr 1, -ièira adj : que viu per las ròcas. (v. TdF jos ‘rouquié 1’) roquièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « mineur,
carrier ; habitant des rochers ; merle des roches ;
crénilabre, labre, genres de poisson qui hantent les roches
sous-marines » (v. TdF ‘rouquié 2’) roquilh : ròca pichona. roquilha nf, cf Ubaud Dicort :
« roquille, petite mesure de vin usitée en Périgord,
quart de litre ; galette de forme ovale et largement maillée, en
Béarn » (v. TdF) roquilhon 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« éclat de roche, v. rocasson » (v. TdF ‘rouquihoun 1’) roquilhon 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« relief, reste de table, v. recrostilhon,
rosegon » (v. TdF ‘rouquihoun 2’) róre [rore, cf Ubaud Dicort] nm : v. róver (abs. Dicort) e rove. rorechon nm, cf Ubaud Dicort : « chêneau,
jeune chêne, baliveau de chêne » TdF (v. rovenet) roreda nf, cf Ubaud Dicort : « forêt de
rouvres, chênaie » TdF
(v. roveda) roret nm, cf Ubaud Dicort :
« chêneau ; chênaie, rouvraie » (Fettuciari).
(v. TdF jos ‘Rouret’) ro-ro nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée
du miaulement d’une chatte en rut » TdF rorqual nm, cf Ubaud Dicort :
« (zool.) rorqual » (Rapin) ros 1 nm (plt.) : sumac (mena d'arbrilh) (Rhus coriaria) ; tan de sumac ; mojòl / mujòl (jaune d'uòu) ; color saurèla / rossèla (entre lo jaune e lo roge) ; aprestatge de cosina. ros 2, rossa (adj. e subst.) : saurèl, -a / rossèl, -a ; arrosentit, -ida. ròs : aigatge / rosal (m.) (banhadura del matin) ròsa 1 nf
(plt.) : flor del rosièr. Sentís pas a ròsa : sentís pas a bon. Véser que ròsas e flors, voir tout en rose. (Lagarde) Èsser tot
ròsas e flors. (v. Ubaud Dicort) ròsa d’ase nf, cf Ubaud Dicort : « pivoine, v. peuna » (v. TdF) ròsa de bòsc / ròsa de
montanha nf, cf Ubaud Dicort :
« ciste cotonneux, v. massuga » (v. TdF jos ‘roso-de-bos’) ròsa de Jerico nf, cf Ubaud Dicort : « rose de Jéricho,
plante hygrométrique ; carline » TdF jos ‘roso’ ròsa de Nadal nf, cf Ubaud Dicort : « rose de
Noël »
(Laus),
« hellébore fétide » TdF jos ‘roso’ ròsa de pòrc nf, cf Ubaud Dicort : « coquelicot, v. rosèla
1 » (v. TdF) ròsa dels vents nf, cf Ubaud Dicort : « rose des vents » (Laus) ròsa mossa nf, cf Ubaud Dicort : « rose mousseuse » TdF jos ‘roso’ ròsa 2 (color de
ròsa) adj (dels dos genres) e nm, cf Ubaud Dicort : « rose » (Lagarde) ròsa indian nm, cf Ubaud Dicort : « rose indien » Ròsa - Rosà - Roseta - Rosina : prenoms femenins. rosacèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « rosacé,
-e » (Laus) rosada : aigatge / rosal (banhadura del matin) ; albièira. rosadar (v. intr. e impers.) (v. TdF) : albieirar / gelar. A rosadat, il a gelé à blanc. (v. TdF) rosadeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite rosée, légère bruine » TdF rosador nm, cf Ubaud Dicort : « routoir, v. nais » (v. TdF) rosadós, -osa / rosalós, -osa adj : banhat, -ada de rosal. ròsafin nf, cf Ubaud Dicort :
« toile de coton teinte en rose fin, rouennerie » (v. TdF ‘roso-fin’) rosairona nf, cf Ubaud Dicort :
« variété de châtaigne de moyenne
grosseur » TdF ‘rouseirouno’ rosal (m.) [o nf ; v. Rapin ‘rosée’] : aigatge (m.) banhadura del matin) rosalada nf, cf Ubaud Dicort :
v. rosada. (v. TdF jos ‘rousado 1’) rosalar (v. tr.) : cobrir d'aigatge (de rosal) rosalar (se) : s'expausar a l'aigatge (al rosal) Rosalia - Rosalina - Rosamonda : prenoms femenins. rosalin nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin blanc. C’est
peut-être le riesling. » (v. TdF) rosalós, -osa adj : v rosadós. rosar 1 (v. impers.) : brumar / blaïnejar. rosar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rouir le chanvre ou le
lin » TdF ‘rousa
1 » rosareda nf, cf Ubaud Dicort :
« roseraie » (Rapin) rosari nm : devocion catolica que consistís a meditar los quinze mistèris de la Maire de Dieu en passant lo capelet. Per « dire lo rosari » (l.p.) cal passar tres capelets. v. capelet. rosariaire nm, cf Ubaud Dicort :
« fabricant ou marchand de rosaires, v. capeletaire » (v. TdF) rosarinada : brumada / plovinejada / plovina / plugina. rosarinar (v. impers.) : frequentatiu de rosar 1. rosassa : ornament en forma de ròsa espelida encartada dins un cercle ; veirina de glèisa. rosat 1 (subs. m.) , v. Ubaud Dicort Errata web : vin rosat. rosat 2, -ada adj : aprestat amb de ròsas ; rosenc, -a / rosat, -ada. Mèl rosat. Confitura rosada. Pomada rosada. rosatge (plt.) : (Rhododendron ferrugineum) ; (R. ponticum) rosau nm, cf Ubaud Dicort :
« vent qui souffle du côté du Rhône, vent
d’ouest-nord-ouest, par rapport à la Provence » TdF ròsbif [rosbif] nm (de l'angl. roast beef [roust' bi:f]) : tròç de buòu del nosèl. roscalhar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, rechigner, rouspéter »
(v. Carrasco e
Sèrras-Ess.) roscanar (abs. Dicort) (v. intr.) e derivats (Albigés, Erau, Roergue) : repotegar /
romegar. (v. roscalhar) ròse (abs. Dicort), -a adj : rosenc, -a / rosat, -ada ; agradiu, iva, « rose » (TdF,
Alibert, ...). (v.
ròsa 2) Tot es pas ròse dins la vida. Ròse : un dels dos fluvis màgers d'Occitània. Canal de
Ròse a Seta : v. canal. ròse-alpenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rhône-alpin,
-e » (v.
çai jos) Ròse-Alps n pr, cf Ubaud Dicort :
« Rhône-Alpes » (v. çai sus) rosec nm, cf Ubaud Dicort :
« ce qui ronge, souci, sujet de peine ; enfant remuant,
importun » (v. TdF ‘rousic’ e v. jos rosegar) rosegacalòs
nm, cf Ubaud Dicort :
« (rongeur de trognon) sobriquet que les gens de mer
adressent aux paysans » TdF ‘rousigo-calos’ rosegada nf, cf Ubaud Dicort :
« partie d’une volaille qu’on ne peut que ronger,
morceau de carcasse » TdF ‘rousigado’ rosegadardena
n, cf Ubaud Dicort :
« celui qui rogne la journée de l’ouvrier,
exploiteur » TdF ‘rousigo-dardèno’ rosegadís nm / rosegadissa nf : accion o resulta de rosegar ; çò que rosèga q.q. (s.p. e s. f.) rosegadura : entamenadura de quicòm per un rosegaire. (v. TdF jos ‘rousigaduro’) rosegaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : que rosèga ; animal rosegaire. (v. TdF jos ‘rousigaire’) Los rats fan partida de la gent rosegaira. Rosegaires nm pl, cf Ubaud Dicort :
« (zool.) rongeurs » (Laus) rosegals (m. pl.) (abs. Dicort) : rèstas de çò rosegat [v. rosegon(s)] ; brotas adventissas [v. beuvin, tetaira] (v. TdF ‘rousigau’). rosegament
nm, cf Ubaud Dicort :
« rongement, douleur peu vive et continue, tourment » TdF jos ‘rousigamen’ rosegaòs
n, cf Ubaud Dicort : « rongeur
d’os, mendiant » TdF ‘rousigo-os’ |
|
Rosegapòtas
n
pr, cf Ubaud Dicort : « (rongeur de thym) surnom » TdF jos
‘rousigo-poto‘ rosegar (v. tr.) (v. TdF jos
‘rousiga’) : rausar amb
las dents de davant ; achiquetar amb las dents o lo bèc ; atacar ; minar
(s.f.) ; manjar pas gaire. Los cussons an rosegadas
aquelas fustas. Un càncer lo rosèga. L'ànsia lo rosèga. Lo rovilh rosèga lo fèrre. Manja pas, rosèga. (Las doas formas « rosegui / rosègui »
coexistisson dins fòrça parlars)
[Dicort :
rosegui] rosegar (se) : se manjar las onglas ; se manjar lo sang (s.f.) Se rosèga del matin al ser. rosegaracinas nm, cf Ubaud Dicort :
« courtillière, taupe-grillon, v. talhacebas » (v. TdF ‘rousigo-racino’) rosegariá nf, cf Ubaud Dicort : « mangerie ; exaction, v.
manjariá » (v.
TdF jos ‘rousigarié’) rosegon nm : rèsta de quicòm de rosegat. rosegòt nm, cf Ubaud Dicort : v. rosegon. (v. TdF jos ‘rousigoun’ rosejament nm, cf Ubaud Dicort :
« rosissement » (v. rosejar 2) rosejar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, faire de la rosée, en
Gascogne » TdF rosejar 2 (venir ròse) v, cf Ubaud Dicort : v intr, « rosir » (Basic) rosèla 1 nf (plt.) : pavol (Papaver Rhas), « coquelicot,
fleur et plante ; variété de châtaigne » (v. TdF ‘rousello 1’ rosèla 2 adj f, cf Ubaud
Dicort : « Aiga rosèla : eau rose, v. aigaròs » (v. TdF ‘rousello 2’ roselièira : airal plantat de canaveras ; maresca que i butan (creisson) de canaveras. rosembre nm (Alibert)
[?, cf Ubaud Dicort]
(plt.) : paciéncia (Rumex patientia) (v. rosèrbe)
rosenabre nm, cf Ubaud Dicort :
v. rosèrbe. (v. Alibert) rosenc, -a adj : rosat, -ada (color de ròsa) rosent, -a adj : roge blanc ; calfat al roge / calfat al blanc. rosentar / rosentir (v. tr.) : far calfar al roge / far
calfar al blanc. rosentor nf : calfatge d'un metal al roge blanc. roseòla : erupcion cutanèa benigna, per
tacas de color rosada ; erupcion infecciosa maligna ; reaccion
d'intolerància a d'unes remèdis. Roseòla sasonièira. Roseòla sifilitica. Roseòla epidemica : rubeòla. roserà (abs. Dicort) : resedà.
v. resedà. (v. reseda) rosèrbe nm, cf Ubaud Dicort : « patience crépue »
(v. Azaïs) ; « moutarde
sauvage, en Languedoc » TdF rosergàs nm, cf Ubaud Dicort : « patience
rouge » (v. TdF) rosèrgue nm, cf Ubaud Dicort : v. rosèrbe (v. Azaïs) ; v. rosergàs
(v.
TdF jos ‘rousergas’) roset nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de
bure » TdF roseta : ròsa pichona ; nos de riban ; pichona rojor ; rodèla de pels ; tacheta (clavèl pichon del cap redond) ; esparnha de candèla ; poma d'asagador. rosèu nm, cf Ubaud Dicort : v. rausèl 1 o rauset.
(v. TdF
jos
‘rousèu’) rosic nm : veire rosec, cf Ubaud Dicort. « rosicar » e derivats : v. rosegar. rosièira 1
(abs. Dicort) : mena d'aucèl (Chloris
chloris) (v. rossièira) rosièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « rosière,
v. maia 1 » (v. TdF) rosieirista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort :
« rosiériste » (Rapin) rosieiron nm, cf Ubaud Dicort :
« (dimin.) rosier » (Fettuciari) rosièr 1 nm : planta que sa flor es la ròsa (v. TdF ‘rousié 1’) ; rosièr 2 nm : semalon de fornièr per i trempar dins l'aiga l'escobàs. «
rosigar » e
derivats : v. rosegar. rosilh nm (Alibert ; abs. Dicort) : còr de legum o
de frucha que se'n es manjat tot çò autre. (v. rausilh) Rosilh de poma. Rosilh de caulet. rosilhon (Alibert ;
abs. Dicort e TdF) : campairòl (Agaricus
albobrancus) ; (A. deliciosus) / (Lactarius deliciosus) « rosina » 1 : v. resina. rosina 2 / rosinalha nf (v. Alibert) : bruma / plovina (pluèja menuda) Rosina : prenom. v. Ròsa. rosinada nf, cf Ubaud Dicort : « petite pluie
tombée » TdF rosinalha nf, cf Ubaud Dicort : v. rosina
2. rosinar (v. intr.) : tubar / brumar /
brumassejar /plovinar / plovinejar. rosinejar v, cf Ubaud Dicort :
v. rosinar. (v. TdF jos ‘rousina’) « rosinós
» 1 : v. resinós. rosinós 2, -osa adj, cf Ubaud Dicort :
« humide, pluvieux, euse » TdF rosís (abs. Dicort) : rèstas mai o mens rosegadas. (v. rausilh) rosòl nm (v. Vayssier ‘rousouol’ ; abs. Dicort) (plt.) : rosèla. v. rosèla 1. rosòla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : raujòla. v. raujòla. rosomec / rosomet (?) nm, cf Ubaud Dicort : v. rosèrbe.
(v. Alibert) rosonèla nf, cf Ubaud Dicort : « variété de
châtaigne sauvage » TdF rosor nf, cf Ubaud Dicort : « couleur
rose » TdF róspia 1 (abs. TdF) : accion o resulta de ganhar tota la mesa d'un
jòc [v. rospiar] ; róspia 2 (TdF ‘rouspio’) [veire róstia, cf Ubaud Dicort] nf : rosta / tanada / fretada (s.f.) rospiar (v. tr.) , cf
Ubaud Dicort : « rafler, ravager, enlever » TdF, se ganhar tota la mesa
d'un jòc (v. Alibert). (v. raspiar) rosquilha : mena de pastissariá redonda. (v. TdF) rossa nf, cf Ubaud Dicort :
« jaune d’œuf, v. rosset 1 ; sorte de
poisson d’eau douce » (v. TdF ‘rousso’) ròssa 1 (subs. f.) : bèstia de mal engraissar ; mena de bestial vengut als cans, « rosse, haridelle ; charogne ; carogne, femme qui s’abandonne » (v. TdF), femnarassa ; persona mai o mens emmalida que s'agrada a molestar (R. IV, 247) las autras. Las ròssas de Camarga, les chevaux sauvages de
Camargue. (v. TdF ‘rosso’) ròssa 2 (adj. m. e f.) (abs. Dicort) : satiric, -a ; emmalit, -ida. Cançon ròssa. Critic ròssa. Persona ròssa. rossada : rosta / tanada / tabassada ; ensemble de cavals per batre la sega (meisson) d'autres còps (arc.) rossaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui rosse, qui traîne ou
entraîne » TdF rossalha (adj. e subs.) [nf sing, cf Ubaud Dicort] : pejoratiu de ròssa 1 ; ròssas en general ; « mauvais ouvriers, mauvaises troupes ; femme qui s’abandonne » TdF ‘roussaio’. Aquela rossalha ! que me fa dire. rossan, -a adj : que tira sul ros (v. TdF) ; madur, -a. Frucha rossana. rossana nf : mena de rasim ; mene de persec. rossanèl : caramilha (mena de campairòl de color rossèla) : giròla (Cantharellus cibarius) ; rossilh (C. aurianticus) rossanèla : verdolet (aucelon) (Emberiza citrinella) rossantèla nf, cf Ubaud Dicort : « rossinante, v. ròssa » (v. TdF) rossar 1 (v. tr.) : tanar / tustassar / batre ; abenar / cansar / alassar / fatigar. rossar (se) : s'alassar / se cansar / s'abenar / se fatigar. rossar 2 v : (passar lo ròsse) , cf Ubaud Dicort ; « v tr, traîner,
entraîner, ramasser, v. rossegar » (v. TdF ‘roussa 2’) rossard nm, -a : fug-òbra (m. e f.) rossari nm, cf Ubaud Dicort :
« pourpre, maladie qui se manifeste par de petites taches rouges, v.
tac 2 » (v. TdF) rossàs, -assa adj :
pejoratiu de ros e de rossan,
« roussâtre » TdF.
rossassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande ou vilaine
rosse, charogne » TdF rossastre, -a (abs. Dicort) : que tira sul ros. (v. rossàs) rossat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort : « rossé ;
harassé, ée » TdF jos ‘roussa 1’ rossatalha nf sg : tropelada de ròssas ; las ròssas en general « race chevaline qui vit à l’état sauvage » TdF ‘roussataio’. rossatièr nm, -ièira : mercadièr, -ièira de ròssas « conducteur de rosses, celui qui malmène les chevaux » TdF ‘roussatié’. |
|
|
|
|
|
|