Riquièr Guiraud, de Narbona : un dels darrièrs trobadors.

« riquiqui » (desformacion de l.p.) : v. requinquilh (abs. Dicort).

riquissim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « richissime » (Rapin)

rire 1 (subs.) : accion de rire ; trufariá.

Siás lo rire de totes !

Es lo rire de totes !

rire 2 (v. intr.) : manifestar sa jòia per de contraccions de la cara e amb d'expiracions explosivas de la gòrja ; badinar ; se divertir ; èsser favorable ; començar de bolir ; laissar véser la trama ; mostrar las dents.

O dises per de rire ?

Jogar de per rire, jouer pour le plaisir. (v. Ubaud Dicort e Lagarde)

Riguèrem plan, aquò rai.

Aimar de rire es pas un defaut.

La vida nos ritz.

L'aiga risiá dins la caçairòla.

Sa rauba abenada risiá.

rire 3 (v. tr. ind.) : rire de q.q. o de quicòm (se trufar de...)

Risián de la paure filha garrèla.

rire (se) : téner pas compte de quicòm ; se virar de.

Se risiá de la colèra de la Constança.

ris 1 nm : rire.

Mon anma es en ris, mon âme est en joie. (v. TdF ‘ris 2’)

Ris d’aiga, eau peu profonde qui gazouille sur les galets. (v. TdF)

ris 2 nm (plt.) : (Oriza sativa)

Cosinar una galina al ris

Fals ris : v. jos  faus.

ris de milh nm, cf Ubaud Dicort : « millet écorcé qu’on met à la soupe en guise de riz » TdF jos ‘ris 1’

ris salvatge (plt.) : (Sedum album)

ris 3 / rit nm : ulhet de tenda, de vela, de sabata... ; vela a ulhets.

risada 1 nf : augmentacion subita e passadissa del vent (mar.) ;

risada 2 nf : rire (trufariá collectiva) :

risalha : causa risibla.

risariá : botiga o magasin de ris.

risassa nf, cf Ubaud Dicort : « grand éclat de rire, v. cacalàs » (v. TdF)

risc (m.) / risca (f.) : perilh mai o mens previsible.

Pòdes assajar, mas prenes una risca.

riscable, -bla : que pòt èsser riscat, -ada.

riscaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'azarda.

Dins la vida, cal èsser riscaire, si que non...

riscar 1 (v. tr.) : azardar ; s'expausar a.

Los baiardièrs riscavan lor pèl cada jorn.

Riscar la mòrt o la preson.

Riscam pas res de tot.

riscar (se) : s'azardar / s'aventurar.

Se risquèt defòra ni per l'auratge que menaçava.

riscar 2 (v. tr. ind.) : èsser expausat a ; èsser possible que.

Riscatz de tombar.

Risca de plòure.

riscar que + subjonctiu :

Risca pas que venga.

riscat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « risqué, -e » (Fettuciari)

risca-tot (adj. e subs. m. e f. inv) : riscós, -osa.

Dins la familha son totjorn estats risca-tot.

risclada nf, cf Ubaud Dicort : « pierrée, rangée de pierres en forme de V, destinée à diriger le cours d’une rivière et à amener le poisson dans la nasse » TdF

riscós, -osa : azardós, -osa.

« risèia » (fr.) : v. rire 1.

riseire, -eira [~ -eiritz] (subs. e adj.) : que ritz ; persona riseira.

risejar (v. intr.) : rire un pauc.

risen : ricin (los 2, abs. Dicort). v. ricin.

risent 1 (subs. m.) : « eau qui vient affleurer sur le bord, onde miroitante » ; andalhon. v. andalhon. (v. TdF ‘risent 2’)

risent 2, -a adj : que ritz.

Ernestina es totjorn risenta.

« ríser » v : v. rire.

riserèl, -a adj / risolet, -a (v. risolet) : que totjorn ritz. (v. TdF jos ‘risarèu’)

risereta nf, cf Ubaud Dicort : « t. de nourrice, rire d’enfant » TdF jos ‘riseto’

riset 1 nm, cf Ubaud Dicort : « haricot riz, variété de haricot à grain blanc très petit » (v. TdF ‘riset 1’)

riset 2 nm / riseta nf : rire pichonèl ; sorire.

Rire de son riset, rire de contentement. (v. TdF ‘riset 2’)

Far riseta, faire risette, sourire. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘riseto’)

risiblament : d'un biais risible.

risible, -bla : comic, -a (que fa rire)

risicultor, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « riziculteur, -trice » (Sèrras-Ess.)

risicultura nf, cf Ubaud Dicort : « riziculture » (Rapin)

risièira : campat de ris.

risòla nf, cf Ubaud Dicort : « châtaigne rôtie, v. afachada » (v. TdF)

risolada nf, cf Ubaud Dicort : « quantité de châtaignes qu’on fait rôtir à la fois, v. castanhada » (v. TdF)

risolar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire rôtir des châtaignes dans une poële percée » TdF

risolejar (v. intr.) : sorire ; richonejar.

risolent, -a : risent, -a ; sorisent, -a.

risolet 1 (subs.) : sorire pichon.

risolet 2, -a / riserèl, -a (v. riserèl) adj : « souriant, ante » ; que totjorn ritz. (v. TdF ‘risoulet 2’)

Es un nenon risolet.

risoleta nf, cf Ubaud Dicort : « ce qui s’épanche d’un verre de liqueur, le bain de pied » TdF

risolhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « souriant, ante » (Brun Glossari Oc-Fr)

risolièira nf : padena castanhièira (per far rostir de castanhas)

risolièr, -ièira adj : risent, -a.

risolieiret, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dimininutif languedocien de risolièr » (v. TdF jos ‘risoulet’)

risolieiròt, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. risolieiret)

rison nm, cf Ubaud Dicort (v. ris 2) : « rizon, riz non décortiqué »

rispa 1 nf : pala de fuòc ; pala de molin d'òli per palejar la pasta d'olivas ; pala pichona en general ;

rispa 2 nf : bisa (vent freg) ; femna emmalida ; ròssa (bèstia venguda als cans) ; chòta / cavèca / machòta (Strix flammea) (v. TdF ‘rispo 2’)

rispada : palada (contengut d'una pala, d'una rispa)

rispaire nm, -aira : persona qu'utiliza una rispa ; persona que sarra jos la mòla, amb una rispa, la pasta d'olivas.

 

 

rispar 1 (v. tr.) : se servir d'una rispa ; enlevar amb una rispa ; rafir ; crespar ; sarrar jos la mòla, amb una rispa, la pasta d'olivas.

Rispar las cendres.

Lo temps umid rispa lo pel.

rispar 2 (v. intr.) : èsser sarrat pel freg / començar de gelar (linge banhat) ; èsser rafit, èsser crespat pel freg.

Lo linge qu'ai espandit comença de rispar.

rispet nm, cf Ubaud Dicort : « renoueur, v. adobaire » (v. TdF)

rispeta nf / rispon nm : pichona pala de fuòc.

rispós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « venteux, qui est à la bise » TdF

rissol nm, cf Ubaud Dicort : « rossolis à feuilles rondes, plante » (v. TdF ‘rissol’)

rissòla 1 nf, cf Ubaud Dicort : v. reissòla. (v. TdF jos ‘reissolo’) ;

rissòla 2 nf, cf Ubaud Dicort : v. raviòla. (v. TdF jos ‘raviolo’)

rista nf : cambe de flor (plan penchenat) (v. TdF ‘risto’) ; revestiment en general ; revestiment de taula ornamental (Alibert).

ristaire nm, -aira : persona que penchena lo cambe.

riste nm, cf Ubaud Dicort : « reître, sorte de capote semblable à celle que portaient les reîtres [v. rèitre] » TdF jos ‘ristre’.

riston nm : conolhada de cambe « … de chanvre peigné » TdF.

rit 1 nm : anet. (Anas)

rit 2 / ris nm : v. ris 3.

rita : feme de l'anet.

Rità (abs. Dicort) : prenom.

rite : ensemble de ceremoniás en usatge dins una religion ; gèst liturgic ; practica liturgica ; ceremonial en general.

Rites d'una religion.

Rites maçonics.

riteta nf, cf Ubaud Dicort : « petite cane » TdF

ritmar (v. tr.) : sometre a un ritme, a una armonia.

Frasa plan ritmada.

Dança plan ritmada. (v. çai jos)

ritmat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « rythmé, -e » (Per Noste)

ritme : cadéncia ; armonia.

ritmic, -a : relatiu, -iva al ritme en general.

ritmica : sciéncia del ritme aplicada a la pròsa e a la poesia.

ritmicament adv, cf Ubaud Dicort : « rythmiquement » (Rapin)

ritmicitat nf, cf Ubaud Dicort : « rythmicité » (Rapin)

riton 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit canard » TdF

riton 2 nm (pop.), cf Ubaud Dicort : « recteur, curé [v. rector] » (v. TdF ‘ritou 2’)

ritona nf, cf Ubaud Dicort : v. riteta. (v. TdF jos ‘riteto’)

ritonalha nf sing, cf Ubaud Dicort (v. riton 2) : v. rectoralha. (v. TdF jos ‘reitouraio’)

ritonàs nm, cf Ubaud Dicort (v. riton 2) : v. rectoràs. (v. TdF jos ‘reitouras’)

ritonejar v, cf Ubaud Dicort(v. riton 2) : v. rectorejar. (v. TdF jos ‘reitoureja’)

ritonèl nm, cf Ubaud Dicort : (v. riton)

ritual 1 (subs.) : libre que pòrta çò que cal far dins las ceremoniás religiosas e l'administracion dels sacraments ; ensemble de règlas o de rites en general.

Lo ritual roman es utilizat dins lo mond entièr.

ritual 2, -a adj : relatiu, -iva a d'unes rites ; costumièr, -ièira.

Fasiá sens manca, cada jorn, una passejada rituala.

ritualament : d'un biais ritual.

ritualisme nm, cf Ubaud Dicort : « ritualisme » (Rapin)

ritualista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « ritualiste » (Rapin)

ritualizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ritualiser » (Per Noste)

ritz-quand-plòu nm, cf Ubaud Dicort : « (qui rit quand il pleut) personne morose, espèce de sobriquet » TdF ‘ris-quand-plòu’

riu : pichon corrent d'aiga que se gèta dins un autre riu o dins une ribièira ; tot çò que raja en abondància.

Un riu de sang.

Un riu de lagremas.

riu-chiu-chiu nm, cf Ubaud Dicort : « guilleri, gazouillis des passereaux, pépiement ; oiseau chanteur » TdF jos ‘richiéu-chiéu’

riuchiuchinar v, cf Ubaud Dicort : (v. riu-chiu-chiu)

riule, -la adj : aluserpit, -ida ; esperdigalhat, -ada ; galhard, -a

Riupeirós : vilòta de Roergue (Occitània)

riu-piu-piu nm, cf Ubaud Dicort : v. riu-chiu-chiu. (v. TdF jos ‘richiéu-chiéu’)

riu-rau nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée d’un cliquetis » TdF ‘riéu-rau’

riusset nm / rival (v. rival 1)  : riu pichonèl.

rivachon nm, cf Ubaud Dicort : « petit ruisseau, ruisselet, v. riusset » (v. TdF)

rival 1 (Alibert) [veire rial 2, cf Ubaud Dicort] nm : v. riusset.

rival 2, -a adj e n : adversari, -ària ; concurrent, -a.

rivalitat nf : accion de rivalizar.

rivalizar (v. intr.) : luchar, far lo perqué per crestar un adversari o un concurrent.

rivar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, ruisseler, v. rajolar 1 » (v. TdF)

rivassèl nm (v. Alibert) / rivet / rivatèl / rivolet (v. çai jos) : riu pichonèl.

rivatèl nm / rivatèla nf, cf Ubaud Dicort : « petite rivière, v. rivachon » (v. TdF jos  ‘ribatèl’)

rivet 1 nm : « petit ruisseau ; tourbillon d’eau » TdF ‘rivet 1’

rivet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « trépointe d’un soulier ; margelle d’un puits » TdF ‘rivet 2’

rivetar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr s’épancher dans une fausse direction, s’extravaser, couler doucement, distiller » TdF ‘riveta 1’

rivetar 2 (v. tr.) : refortir una cordura, una sòla... (t. tecn. de sabatièr), « mettre la trépointe à un soulier » TdF ‘riveta 2’

rivolet nm, cf Ubaud Dicort : « filet d’eau » TdF

RIZ- / RIZO- : forma prefixada del grèc rhizà (raiç / racina)

rizina : filachon de fixacion de las algas ; organ filifòrme dels liquens.

rizobium : bacteria que viu en simbiòsi sus las raices de las leguminosas e que i forma de nodositats ont fixa l'azòt atmosferic, assegurant aital la nutricion azotada de la planta.

rizocarpat, -ada (abs. Dicort) : se ditz de la planta que sos organs reproductors naisson sus las raices. (v. rizocarpic)

rizocarpic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) rhizocarpé, -e » (Laus, Per Nost)

rizocton : fonge microscopic que parasita los trufets.

rizodèrma (m.) : epidèrma de la raiç.

rizofag, -a adj : que se manja de racinas.

rizoflagelat (subs. m.) : protozoari amb un flagèl.

rizofòr : apendix en forma de raiç.