|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Riquièr Guiraud, de Narbona : un dels darrièrs trobadors. « riquiqui » (desformacion de l.p.) : v. requinquilh (abs. Dicort). riquissim, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« richissime » (Rapin) rire 1 (subs.) : accion de rire ; trufariá. Siás lo rire de totes ! Es lo rire de totes ! rire 2 (v. intr.) : manifestar sa jòia per de contraccions de la cara e amb d'expiracions explosivas de la gòrja ; badinar ; se divertir ; èsser favorable ; començar de bolir ; laissar véser la trama ; mostrar las dents. O dises per de rire ? Jogar de per rire, jouer pour le plaisir. (v. Ubaud Dicort e Lagarde) Riguèrem plan, aquò rai. Aimar de rire es pas un defaut. La vida nos ritz. L'aiga risiá dins la caçairòla. Sa rauba abenada risiá. rire 3 (v. tr. ind.) : rire de q.q. o de quicòm (se trufar de...) Risián de la paure filha garrèla. rire (se) : téner pas compte de quicòm ; se virar de. Se risiá de la colèra de la Constança. ris 1 nm : rire. Mon anma es
en ris, mon âme est en joie. (v. TdF ‘ris 2’) Ris
d’aiga, eau peu profonde qui
gazouille sur les galets. (v. TdF) ris 2 nm
(plt.) : (Oriza sativa) Cosinar una galina al ris Fals
ris : v. jos faus. ris de milh nm, cf Ubaud Dicort :
« millet écorcé qu’on met à la soupe en
guise de riz » TdF jos ‘ris 1’ ris salvatge (plt.) : (Sedum album) ris 3 / rit nm : ulhet de tenda, de vela, de sabata... ; vela a ulhets. risada 1 nf : augmentacion subita e passadissa del vent (mar.) ; risada 2 nf : rire (trufariá collectiva) : risalha : causa risibla. risariá : botiga o magasin de ris. risassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grand éclat de rire, v. cacalàs » (v. TdF) risc (m.) / risca (f.) : perilh mai o
mens previsible. Pòdes assajar, mas prenes una risca. riscable, -bla : que pòt èsser riscat, -ada. riscaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'azarda. Dins la vida, cal èsser riscaire, si que non... riscar 1 (v. tr.) : azardar ; s'expausar a. Los baiardièrs riscavan lor pèl cada jorn. Riscar la mòrt o la preson. Riscam pas res de tot. riscar (se) : s'azardar / s'aventurar. Se risquèt defòra ni per l'auratge que menaçava. riscar 2 (v. tr. ind.) : èsser expausat a ; èsser possible que. Riscatz de tombar. Risca de plòure. riscar que + subjonctiu : Risca pas que venga. riscat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« risqué, -e » (Fettuciari) risca-tot (adj. e subs. m. e f. inv) : riscós, -osa. Dins la familha son totjorn estats risca-tot. risclada nf, cf Ubaud Dicort :
« pierrée, rangée de pierres en forme de V,
destinée à diriger le cours d’une rivière et
à amener le poisson dans la nasse » TdF riscós, -osa : azardós, -osa. « risèia » (fr.) : v. rire 1. riseire, -eira [~ -eiritz] (subs. e adj.) : que ritz ; persona riseira. risejar (v. intr.) : rire un pauc. risen : ricin (los 2, abs. Dicort). v. ricin. risent 1 (subs. m.) : « eau qui vient affleurer sur le bord, onde
miroitante » ; andalhon. v. andalhon. (v. TdF ‘risent 2’) risent 2, -a adj : que ritz. Ernestina es totjorn risenta. « ríser » v : v. rire. riserèl, -a adj / risolet,
-a (v. risolet) : que totjorn ritz. (v. TdF jos ‘risarèu’) risereta nf, cf Ubaud Dicort :
« t. de nourrice, rire d’enfant » TdF jos ‘riseto’ riset 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« haricot riz, variété de haricot à grain
blanc très petit » (v. TdF
‘riset 1’) riset 2 nm / riseta nf : rire pichonèl ; sorire. Rire de son
riset, rire de contentement. (v. TdF ‘riset 2’) Far riseta, faire risette, sourire. (v. Ubaud Dicort e
TdF ‘riseto’) risiblament : d'un biais risible. risible, -bla : comic, -a (que fa rire) risicultor, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « riziculteur,
-trice »
(Sèrras-Ess.) risicultura nf, cf Ubaud Dicort :
« riziculture » (Rapin) risièira : campat de ris. risòla nf, cf Ubaud Dicort :
« châtaigne rôtie, v. afachada » (v. TdF) risolada nf, cf Ubaud Dicort :
« quantité de châtaignes qu’on fait rôtir
à la fois, v. castanhada » (v. TdF) risolar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, faire rôtir des châtaignes dans une
poële percée » TdF risolejar (v. intr.) : sorire ; richonejar. risolent, -a : risent, -a ; sorisent, -a. risolet 1 (subs.) : sorire pichon. risolet 2, -a / riserèl, -a (v. riserèl)
adj : « souriant,
ante » ; que totjorn ritz.
(v. TdF ‘risoulet 2’) Es un nenon risolet. risoleta nf, cf Ubaud Dicort :
« ce qui s’épanche d’un verre de liqueur, le
bain de pied » TdF risolhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « souriant, ante » (Brun Glossari Oc-Fr) risolièira nf : padena castanhièira (per far rostir de castanhas) risolièr, -ièira adj : risent, -a. risolieiret, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dimininutif languedocien de risolièr »
(v. TdF
jos
‘risoulet’) risolieiròt, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. risolieiret) rison nm, cf Ubaud Dicort (v. ris 2) : « rizon, riz
non décortiqué » rispa 1 nf : pala de fuòc ; pala de molin d'òli per palejar la pasta d'olivas ; pala pichona en general ; rispa 2 nf :
bisa (vent freg) ; femna emmalida ; ròssa (bèstia venguda als
cans) ; chòta / cavèca / machòta (Strix flammea)
(v. TdF ‘rispo 2’) rispada : palada (contengut d'una pala, d'una rispa) rispaire nm, -aira : persona qu'utiliza una rispa ; persona que sarra jos la mòla, amb una rispa, la pasta d'olivas. |
|
rispar 1 (v. tr.) : se servir d'una rispa ; enlevar amb una rispa ; rafir ; crespar ; sarrar jos la mòla, amb una rispa, la pasta d'olivas. Rispar las cendres. Lo temps umid rispa lo pel. rispar 2 (v. intr.) : èsser sarrat pel freg / començar de gelar (linge banhat) ; èsser rafit, èsser crespat pel freg. Lo linge qu'ai espandit comença de rispar. rispet nm, cf Ubaud Dicort :
« renoueur, v. adobaire » (v. TdF) rispeta nf / rispon nm : pichona pala de fuòc. rispós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « venteux, qui est à la
bise » TdF rissol nm, cf Ubaud Dicort :
« rossolis à feuilles rondes, plante » (v. TdF ‘rissol’) rissòla 1 nf, cf Ubaud Dicort : v. reissòla. (v. TdF jos ‘reissolo’) ; rissòla 2 nf, cf Ubaud Dicort : v. raviòla. (v. TdF jos ‘raviolo’) rista nf : cambe de flor (plan penchenat) (v. TdF ‘risto’) ; revestiment en general ; revestiment de taula ornamental (Alibert). ristaire nm, -aira : persona que penchena lo cambe. riste nm, cf Ubaud Dicort :
« reître, sorte de capote semblable à celle que
portaient les reîtres [v.
rèitre] » TdF jos ‘ristre’. riston nm : conolhada de cambe « … de chanvre peigné » TdF. rit 1 nm : anet. (Anas) rit 2 / ris nm : v. ris 3. rita : feme de l'anet. Rità (abs. Dicort) : prenom. rite : ensemble de ceremoniás en usatge dins una religion ; gèst liturgic ; practica liturgica ; ceremonial en general. Rites d'una religion. Rites maçonics. riteta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite cane » TdF ritmar (v. tr.) : sometre a un ritme, a una
armonia. Frasa plan ritmada. Dança plan ritmada. (v. çai jos) ritmat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« rythmé, -e » (Per Noste) ritme : cadéncia ; armonia. ritmic, -a : relatiu, -iva al ritme en general. ritmica : sciéncia del ritme aplicada a la pròsa e a la poesia. ritmicament adv, cf Ubaud Dicort :
« rythmiquement » (Rapin) ritmicitat nf, cf Ubaud Dicort :
« rythmicité » (Rapin) riton 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit canard » TdF riton 2 nm (pop.), cf Ubaud Dicort :
« recteur, curé [v. rector] »
(v. TdF
‘ritou 2’) ritona nf, cf Ubaud Dicort :
v. riteta. (v. TdF jos ‘riteto’) ritonalha nf sing, cf Ubaud Dicort (v. riton 2) : v. rectoralha. (v. TdF jos
‘reitouraio’) ritonàs nm, cf Ubaud Dicort (v. riton 2) : v. rectoràs. (v. TdF jos ‘reitouras’) ritonejar v, cf Ubaud Dicort(v. riton 2) :
v. rectorejar. (v. TdF jos ‘reitoureja’) ritonèl nm, cf Ubaud Dicort :
(v. riton) ritual 1 (subs.) : libre que pòrta çò que cal far dins las ceremoniás religiosas e l'administracion dels sacraments ; ensemble de règlas o de rites en general. Lo ritual roman es utilizat dins lo mond entièr. ritual 2, -a adj : relatiu, -iva a d'unes rites ; costumièr, -ièira. Fasiá sens manca, cada jorn, una passejada rituala. ritualament : d'un biais ritual. ritualisme nm, cf Ubaud Dicort :
« ritualisme » (Rapin) ritualista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« ritualiste » (Rapin) ritualizar
v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, ritualiser » (Per Noste) ritz-quand-plòu
nm, cf Ubaud Dicort :
« (qui rit quand il pleut) personne morose, espèce
de sobriquet » TdF ‘ris-quand-plòu’ riu : pichon corrent d'aiga que se gèta dins un autre riu o dins une ribièira ; tot çò que raja en abondància. Un riu de sang. Un riu de lagremas. riu-chiu-chiu nm, cf Ubaud Dicort :
« guilleri, gazouillis des passereaux, pépiement ;
oiseau chanteur » TdF jos ‘richiéu-chiéu’ riuchiuchinar v, cf Ubaud Dicort :
(v. riu-chiu-chiu) riule, -la adj : aluserpit, -ida ; esperdigalhat, -ada ; galhard, -a Riupeirós : vilòta de Roergue (Occitània) riu-piu-piu nm, cf Ubaud Dicort :
v. riu-chiu-chiu. (v. TdF jos
‘richiéu-chiéu’) riu-rau nm, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée d’un cliquetis » TdF ‘riéu-rau’ riusset nm / rival (v. rival 1) : riu pichonèl. rivachon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit ruisseau, ruisselet, v. riusset » (v. TdF) rival 1 (Alibert) [veire rial 2, cf Ubaud Dicort] nm : v. riusset. rival 2, -a adj e n : adversari, -ària ; concurrent, -a. rivalitat nf : accion de rivalizar. rivalizar (v. intr.) : luchar, far lo perqué per crestar un adversari o un concurrent. rivar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, ruisseler, v. rajolar 1 » (v. TdF) rivassèl nm (v. Alibert) / rivet / rivatèl / rivolet (v. çai jos) : riu pichonèl. rivatèl nm / rivatèla nf, cf Ubaud Dicort :
« petite rivière, v. rivachon » (v. TdF jos
‘ribatèl’) rivet 1 nm : « petit
ruisseau ; tourbillon d’eau » TdF ‘rivet 1’ rivet 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« trépointe d’un soulier ; margelle d’un
puits » TdF ‘rivet 2’ rivetar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr s’épancher dans
une fausse direction, s’extravaser, couler doucement,
distiller » TdF ‘riveta
1’ rivetar 2 (v. tr.) : refortir una
cordura, una sòla... (t. tecn. de sabatièr), « mettre la trépointe à un soulier »
TdF ‘riveta 2’ rivolet nm, cf Ubaud Dicort : « filet
d’eau » TdF RIZ- / RIZO- : forma prefixada del grèc rhizà (raiç / racina) rizina : filachon de fixacion de las algas ; organ filifòrme dels liquens. rizobium : bacteria que viu en simbiòsi sus las raices de las leguminosas e que i forma de nodositats ont fixa l'azòt atmosferic, assegurant aital la nutricion azotada de la planta. rizocarpat, -ada (abs. Dicort) : se ditz de la
planta que sos organs reproductors naisson sus las raices. (v. rizocarpic) rizocarpic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) rhizocarpé, -e » (Laus,
Per Nost) rizocton : fonge microscopic que parasita los trufets. rizodèrma (m.) : epidèrma de la raiç. rizofag, -a adj : que se manja de racinas. rizoflagelat (subs. m.) : protozoari amb un flagèl. rizofòr : apendix en forma de raiç. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|