|
- R - |
|
|
|||
|
R (f.) nf o nm : letra dètz-e-setena de l'alfabet , prononciada (' ɛrrɔ) raba 1 nf : gro (uòus de peissum) ; raba 2 nf (plt.) : mena de planta (Brassica rapa) La sopa de rabas es la que mai aimi. Far rabas : quitar son patron abans los gròsses trabalhs de l'estiu / racar / cagar sus la lata (s. f.) (v. Vayssier ‘rabo’) raba caul [raba-caul] nm (plt.) : caulet raba (Brassica napus) ; roqueta salvatja (Eruca sativa) raba cuècha nf, cf Ubaud Dicort : « Jòc de raba cuècha, jeu d’enfant » TdF jos ‘rabo’ raba fòla nf / rabascle nm (plt.) : (Rapistrum rugosum) (R. Linnaeanum) ; (R. orientale) ; (R. diffusum) rabadan nm : pastron (pastre en segond) « rabaissar » v e derivats : v. rebaissar. « rabalar » v e derivats : v. rebalar. rabalenca nf : v. rabanenca. rabalha 1 nf : peissonalha / rabanilha (peis menut) [v. ravalha] ; rafatal / rafatum ; escobilhas ; menudalhas emportadas per l'aiga o pel vent. rabalha 2 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. ravalha) : pan longarut de crosta fendilhada / flaüta de pan. (Alibert) « rabalhar » v : v. rebilhar e rebalar o rambalhar, cf Ubaud Dicort. rabalhons 1 (a -) loc adv : a bodre / a foison. (v. TdF jos ‘rabaioun’) Tot va a rabalhons, tout va à vau-l’eau. (v. TdF jos ‘rabaioun’) rabalhons 2 (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en rasant le sol, en rampant, v rebalon (de) » (v. TdF jos ‘rabaioun’) rabalhut, -uda : rugós, -osa. raban nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : peissonalha / peis menut ; rafatum de peissum [v. ravan]. « rabanar 1 » v e derivats : v. rebanar. rabanar 2 (se) : se baganar (venir telhut e tanat / filandrós e bufèc) ; venir coma una raba / revertar una raba. rabanat, -ada : telhut, -uda e tanat, -ada / filandrós, -osa e bufèc, -a. Un rafe rabanat val pas res per res. « rabanèl » (rabanèl 1 nm): fuòc de Sant Joan. v. cabanèl. rabanèl 2 nm (plt.) : (Cochlearia officinalis) rabanèla 1 nf (plt.) : (Raphanistrum arvens) rabanèla 2 nf : brasucada (grelada) de castanhas (l.p.) rabanenca [ ~ rabalenca] nf, cf Ubaud Dicort : ombrina (mena de peis) (Perca umbra) (v. TdF ‘rabalenco’) ; sòfia (mena de peis) (Cyprinus alburnus) ; sòfia plata (Cyprinus bipunctatus) ; sièja (mena de peis) (Cyprinus leuciscus) ; gaidèla / garlesca (m. de peis) (Cyprinus phoxinus). (v. ravanenca) rabanet nm, cf Ubaud Dicort : v. rabanèl 2. (v. TdF jos ‘rabanèu 1’) rabanhaire, -aira n : romegaire / repotegaire / rondinaire, -a. rabanhar (v. intr.) : romegar / repotegar / rondinar. Rabanha que rabanharàs, jamai ne finís pas. rabanilha : frè / gro ; rabalha / raban. v. pus naut. rabanisèla nf, cf Ubaud Dicort : « ravenelle » (Alibert) rabanissa (plt.) : (Raphanus sylvester) rabàs 1 nm : « truffe, v. rabassa » ; soca d'arbre. (v. TdF ‘rabas 1’) rabàs 2 nm / rabat nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rabas 2’) : moton de la lana pendenta e grossièira ; orsa (pèl de moton amb sa lana / flassadon de caval) ; pèl de tais ; pincèl ; crinièira ; pudís ; tais. rabascle nm (plt.) : raba fòla v. pus naut. rabassa 1 nf : trufa negra (campairòl sosterranh fòrt recercat) (Tuber aestivum); (T. brumale) ; (T. melanosporum) rabassa avostenca / rabassa grisa nf, cf Ubaud Dicort : « truffe grise » (v. TdF jos ‘rabasso 1’) rabassa ivernenca / rabassa negra nf, cf Ubaud Dicort : « truffe noire, truffe parfumée » TdF jos ‘rabasso 1’ rabassa maienca nf, cf Ubaud Dicort : « truffe blanche » TdF jos ‘rabasso 1’ rabassa muscada nf, cf Ubaud Dicort : « truffe à odeur repoussante » TdF jos ‘rabasso 1’ rabassa negra nf : v. rabassa ivernenca.
|
|
rabassa 2 / rabata nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rabasso 2’) : mena de fedassa de la lana pendenta, ruda e grossièira ; orsa (pèl de moton amba sa lana / flassadon de caval) rabassaire, -aira n : cercaire, -a de rabassas. I a totjorn mai de rabassaires que de rabassas. rabassat, -ada adj : cambacort, -a. Un animal rabassat. Una persona rabassada. rabasset 1, -a (subs.) : òme cambacort, femna cambacorta. rabasset 2, -a / rabassòt, -a adj : taboisson, -a / cambacort, -a ; calossut, -uda. Un flòc d'omenon rabassòt. rabassièira nf : airal que l'òm i tròba de rabassas [v. rabassa 1]. rabassièr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « fourré » (Alibert) rabassièr 2 nm / escaucèl : mena de marra de lama estrecha e bravament longaruda. Per desrabar de genèstes cal un rabassièr. Òm desentèrra las rabassas amb un rabassièr. Un rabassièr servís tanben per escaucelar la vinha. rabassièr 3, -ièira adj e n : relatiu, -iva a las rabassas ; cercaire, -a de rabassas. Can rabassièr. Pòrc rabassièr. Persona rabassièira. rabasson 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit blaireau » (Alibert) rabasson 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. rabasset 1 e 2. (v. TdF jos ‘rabasset’) rabassòt, -a / rabassut, -uda adj e n : rabasset, -a (v. rabasset 1 e 2) rabast nm, cf Ubaud Dicort : « personne à l’abandon ; légère maladie » TdF rabasta 1 nf (v. TdF ‘rabasto 2’) : pèça de fustam mejana (entremièg fusta e traveta) ; travèrsa de carrelièch ; rabasta 2 nf (R. V, 27 - L. 312) : rafatum (t. a.) ; bagatge (R. II, 168) de tota mena ; totes los apleches d'una carreta [v. jos rabastas] ; « provisions de bouche pour la journée de travail » (Alibert) ; querèla, disputa. I a de rabasta(s), il y a du grabuge, des difficultés. (v. TdF) rabastaire, -aira n : rambalhaire, -a ; embarrassaire, -a. rabastar 1 (v. tr.) : petaçar o empeutar un debàs « ravauder [= maltraiter de paroles] », tarragaunhar ; desrengar / trebolar ; importunar ; molestar (R. IV, 247) (v. TdF). rabastar 2 (v. intr.) : « tracasser, faire de l’agitation » (Alibert) rabastariá nf, cf Ubaud Dicort : « menus effets, chiffons » TdF rabastas nf pl, cf Ubaud Dicort : « débris de filage de la soie ; embarras, bagages de toutes sortes ; dépouille d’un mort » (Alibert) Las rabastas d’una carreta, tout l’attirail d’une charrette, les pieux, cordes, etc. (v. TdF jos ‘rabasto 1’) rabastàs nm, -assa : persona qu'importuna. rabastejar (v. tr.) : frequentatiu de rabastar. (v. TdF) Rabastens : vila d'Albigés (Occitània) Èsser entre Galhac e Rabastens : èsser pintat. (v. jos Galhac) rabastin nm, cf Ubaud Dicort : « personne qui fait tout précipitamment, hurluberlu » TdF rabastinada : gelada ; escaudum (còp de solelh) (t. a.) rabastinar (v. tr.) : rostir ; laissar tròp rostir ; far perir a causa del gèl ; còire a causa del solelh ; grasilhar de carn sus la grasilha. Laissèsses pas rabastinar lo rostit ! La fuèlha de fraisse lo gèl l'a rabastinada. Lo solelhàs m'a rabastinadas las plantas. rabastinar (se) : se cremar ; se repipilhar a causa del gèl o del grand solelh ; se trapar un còp de solelh. Lo fricòt s'es rabastinat. Me soi rabastinats los braçes al solelh. rabastinèla : trocha de pòrc / filet de pòrc. rabastolejaire, -aira : rodaire, -a / vagabond, -a. rabastolejar (v. intr.) : rodar / vagabondar. rabastós, -osa adj : rabalhut, -uda / rugós, -osa. rabastrada nf, cf Ubaud Dicort : « occupation insignifiante » (Alibert)
|
|
||
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|