- R -

 

 

 

R (f.) nf o nm : letra dètz-e-setena de l'alfabet , prononciada (' ɛrrɔ)

raba 1 nf : gro (uòus de peissum) ;

raba 2 nf (plt.) : mena de planta (Brassica rapa)

La sopa de rabas es la que mai aimi.

Far rabas : quitar son patron abans los gròsses trabalhs de l'estiu / racar / cagar sus la lata (s. f.) (v. Vayssier ‘rabo’)

raba caul [raba-caul] nm (plt.) : caulet raba (Brassica napus) ; roqueta salvatja (Eruca sativa)

raba cuècha nf, cf Ubaud Dicort : « Jòc de raba cuècha, jeu d’enfant » TdF jos ‘rabo’

raba fòla nf / rabascle nm (plt.) : (Rapistrum rugosum)  (R. Linnaeanum) ; (R. orientale) ; (R. diffusum)

rabadan nm : pastron (pastre en segond)

« rabaissar » e derivats : v. rebaissar.

« rabalar » e derivats : v. rebalar.

rabalenca nf : v. rabanenca.

rabalha 1 nf : peissonalha / rabanilha (peis menut) [v. ravalha] ; rafatal / rafatum ; escobilhas ; menudalhas emportadas per l'aiga o pel vent.

rabalha 2 nf (v. ravalha) : pan longarut de crosta fendilhada / flaüta de pan. (Alibert)

« rabalhar » : v. rebilhar e rebalar o rambalhar, cf Ubaud Dicort.

rabalhons 1 (a -) loc adv : a bodre / a foison. (v. TdF jos ‘rabaioun’)

Tot va a rabalhons, tout va à vau-l’eau. (v. TdF jos ‘rabaioun’)

rabalhons 2 (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en rasant le sol, en rampant, v rebalon (de) » (v. TdF jos ‘rabaioun’)

rabalhut, -uda : rugós, -osa.

raban nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : peissonalha / peis menut ; rafatum de peissum [v. ravan].

« rabanar 1 » e derivats : v. rebanar.

rabanar 2 (se) : se baganar (venir telhut e tanat / filandrós e bufèc) ; venir coma una raba / revertar una raba.

rabanat, -ada : telhut, -uda e tanat, -ada / filandrós, -osa e bufèc, -a.

Un rafe rabanat val pas res per res.

« rabanèl » (rabanèl 1 nm): fuòc de Sant Joan. v. cabanèl.

rabanèl 2 nm (plt.) : (Cochlearia officinalis)

rabanèla 1 nf (plt.) : (Raphanistrum arvens)

rabanèla 2 nf : brasucada (grelada) de castanhas (l.p.)

rabanenca [ ~ rabalenca] nf, cf Ubaud Dicort : ombrina (mena de peis) (Perca umbra) (v. TdF rabalenco’) ; sòfia (mena de peis) (Cyprinus alburnus) ; sòfia plata (Cyprinus bipunctatus) ; sièja (mena de peis) (Cyprinus leuciscus) ; gaidèla / garlesca (m. de peis) (Cyprinus phoxinus). (v. ravanenca)

rabanet nm, cf Ubaud Dicort : v. rabanèl 2. (v. TdF jos ‘rabanèu 1’)

rabanhaire, -aira n : romegaire / repotegaire / rondinaire, -a.

rabanhar (v. intr.) : romegar / repotegar / rondinar.

Rabanha que rabanharàs, jamai ne finís pas.

rabanilha : frè / gro ; rabalha / raban. v. pus naut.

rabanisèla nf, cf Ubaud Dicort : « ravenelle » (Alibert)

rabanissa (plt.) : (Raphanus sylvester)

rabàs 1 nm : « truffe, v. rabassa » ; soca d'arbre. (v. TdF rabas 1’)

rabàs 2 nm / rabat nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rabas 2’) : moton de la lana pendenta e grossièira ; orsa (pèl de moton amb sa lana / flassadon de caval) ; pèl de tais ; pincèl ; crinièira ; pudís ; tais.

rabascle nm (plt.) : raba fòla v. pus naut.

rabassa 1 nf : trufa negra (campairòl sosterranh fòrt recercat) (Tuber aestivum); (T. brumale) ; (T. melanosporum)

rabassa avostenca / rabassa grisa nf, cf Ubaud Dicort : « truffe grise » (v. TdF jos ‘rabasso 1’)

rabassa ivernenca / rabassa negra nf, cf Ubaud Dicort : « truffe noire, truffe parfumée » TdF jos ‘rabasso 1’

rabassa maienca nf, cf Ubaud Dicort : « truffe blanche » TdF jos ‘rabasso 1’

rabassa muscada nf, cf Ubaud Dicort : « truffe à odeur repoussante » TdF jos ‘rabasso 1’

rabassa negra nf : v. rabassa ivernenca.

 

 

rabassa 2 / rabata nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rabasso 2’) : mena de fedassa de la lana pendenta, ruda e grossièira ; orsa (pèl de moton amba sa lana / flassadon de caval)

rabassaire, -aira n : cercaire, -a de rabassas.

I a totjorn mai de rabassaires que de rabassas.

rabassat, -ada adj : cambacort, -a.

Un animal rabassat.

Una persona rabassada.

rabasset 1, -a (subs.) : òme cambacort, femna cambacorta.

rabasset 2, -a / rabassòt, -a adj : taboisson, -a / cambacort, -a ; calossut, -uda.

Un flòc d'omenon rabassòt.

rabassièira nf : airal que l'òm i tròba de rabassas [v. rabassa 1].

rabassièr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « fourré » (Alibert)

rabassièr 2 nm / escaucèl : mena de marra de lama estrecha e bravament longaruda.

Per desrabar de genèstes cal un rabassièr.

Òm desentèrra las rabassas amb un rabassièr.

Un rabassièr servís tanben per escaucelar la vinha.

rabassièr 3, -ièira adj e n : relatiu, -iva a las rabassas ; cercaire, -a de rabassas.

Can rabassièr.

Pòrc rabassièr.

Persona rabassièira.

rabasson 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit blaireau » (Alibert)

rabasson 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. rabasset 1 e 2. (v. TdF jos ‘rabasset’)

rabassòt, -a / rabassut, -uda adj e n : rabasset, -a (v. rabasset 1 e 2)

rabast nm, cf Ubaud Dicort : « personne à l’abandon ; légère maladie » TdF

rabasta 1 nf (v. TdF rabasto 2’) : pèça de fustam mejana (entremièg fusta e traveta) ; travèrsa de carrelièch ;

rabasta 2 nf (R. V, 27 - L. 312) :  rafatum (t. a.) ; bagatge (R. II, 168) de tota mena ; totes los apleches d'una carreta [v. jos rabastas] ; « provisions de bouche pour la journée de travail » (Alibert) ; querèla, disputa.

I a de rabasta(s), il y a du grabuge, des difficultés. (v. TdF)

rabastaire, -aira n : rambalhaire, -a ; embarrassaire, -a.

rabastar 1 (v. tr.) : petaçar o empeutar un debàs « ravauder [= maltraiter de paroles] », tarragaunhar ; desrengar / trebolar ; importunar ; molestar (R. IV, 247) (v. TdF).

rabastar 2 (v. intr.) : « tracasser, faire de l’agitation » (Alibert)

rabastariá nf, cf Ubaud Dicort : « menus effets, chiffons » TdF

rabastas nf pl, cf Ubaud Dicort : « débris de filage de la soie ; embarras, bagages de toutes sortes ; dépouille d’un mort » (Alibert)

Las rabastas d’una carreta, tout l’attirail d’une charrette, les pieux, cordes, etc. (v. TdF jos ‘rabasto 1’)

rabastàs nm, -assa : persona qu'importuna.

rabastejar (v. tr.) : frequentatiu de rabastar. (v. TdF)

Rabastens : vila d'Albigés (Occitània)

Èsser entre Galhac e Rabastens : èsser pintat. (v. jos Galhac)

rabastin nm, cf Ubaud Dicort : « personne qui fait tout précipitamment, hurluberlu » TdF

rabastinada : gelada ; escaudum (còp de solelh) (t. a.)

rabastinar (v. tr.) : rostir ; laissar tròp rostir ; far perir a causa del gèl ; còire a causa del solelh ; grasilhar de carn sus la grasilha.

Laissèsses pas rabastinar lo rostit !

La fuèlha de fraisse lo gèl l'a rabastinada.

Lo solelhàs m'a rabastinadas las plantas.

rabastinar (se) : se cremar ; se repipilhar a causa del gèl o del grand solelh ; se trapar un còp de solelh.

Lo fricòt s'es rabastinat.

Me soi rabastinats los braçes al solelh.

rabastinèla : trocha de pòrc / filet de pòrc.

rabastolejaire, -aira : rodaire, -a / vagabond, -a.

rabastolejar (v. intr.) : rodar / vagabondar.

rabastós, -osa adj : rabalhut, -uda / rugós, -osa.

rabastrada nf, cf Ubaud Dicort : « occupation insignifiante » (Alibert)