|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
PEDO- : forma prefixada del latin pes, pedis (pè) ; forma prefixada del grèc pais, paidòs (dròlle)
; forma prefixada del grèc pedòn (sòl) pedobiologia : branca de la pedologia qu'estúdia los organismes que vivon dins lo sòl. pedofil, -a adj e n : pederasta. v. pus avant. pedofilia : pederastia. v. pus avant. pedogenèsi (f.) : mòde de formacion e d'evolucion dels sòls ; mena de partenogenèsi larvària. pedolh (abs. Dicort) : pàncreas del
pòrc. (v. pancreàs) pedològ, -a n, cf Ubaud Dicort :
« pédologue » (Laus) pedologia : sciencia qu'estúdia los
caractèrs fisics, quimics e biologics dels sòls ; sciéncia qu'estúdia
los mainatges sul plan fisiologic e psicologic. pedon nm, cf Ubaud Dicort :
« piéton, pédon, courrier à pied ;
facteur ; soldat à pied, v. fantassin ; gens de pied,
domestique » TdF pedonalha nf, cf Ubaud Dicort :
« (fam.) piétaille » (Laus) pedonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, aller à
pied » TdF pedoncul nm, cf Ubaud Dicort :
« pédoncule » (Rapin) pedonculat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « pédonculé,
-e » (Laus) pedonièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort :
« piétonnier, -ère » (Laus) Passatge pedonièr, cf Ubaud Dicort, passage piétonnier. pèdrech nm, cf Ubaud Dicort : v. pè drech. pedrilha nf, cf Ubaud Dicort :
« haillon, penaillon, guenille ; pied plat, pleutre ;
tas de gueux, gens du petit peuple » TdF jos ‘pedriho’ pèdur nm, cf Ubaud Dicort : v. pè dur. pèfin nm, cf Ubaud Dicort : v. pè fin. pefon [, -a] n : palhassa de circ ; galabontemps ; bon camarada. pefonar (v. intr.) : far lo palhassa ; se pagar de bon temps. pefonariá : torn de palhassa de circ ; galejada. pefonejar v, cf Ubaud Dicort :
v. pefonar. (v. TdF jos ‘pefouna’) pèforcut nm, cf Ubaud Dicort : v. pè forcut. pèga (abs. Dicort) : doblet de pèca [fem. de pèc
2 (v. Alibert)]. (v. peguejar 2) pega : substància mòla, negrosa, vescosa, tirada de l'alquitran ; resina ; asfalt ; betum ; excrement de novèl nascut ; secafetge / secutaire / importun. Pega de sabatièr. Aquel òme es una pega ! pegada (abs. Dicort) : accion de pegar. (v. pegatge) pegadís, -issa adj / pegaire, -a (v. çai jos) : vescós, -osa / pegós, -osa. Lo chuc de figa es bravament pegadís. Ai los dets totes pegadisses. pegador nm ~ pegadoira nf, cf Ubaud Dicort : « marque
de fer ou de bois, avec laquelle on empreint le chiffre du
propriétaire sur le dos des bêtes à laine » TdF jos ‘pegadou’ pegaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui
poisse, qui est gluant ; sobriquet » (v. TdF) pegairòla : aubuga (tèrra argilosa, vescosa) pegairon nm, cf Ubaud Dicort :
« marchand de poix »
(L. 284) pegal nm :
dorna / gorgolina / pichièr (recipient per metre d'aiga, d'òli,
de vin...) ; « mesure de vin
usitée autrefois à Toulouse et pesant huit livres » TdF ‘pegau 1’ pegalat nm [ / pegalada nf] (v. Ubaud Dicort e TdF) : contengut d'un pegal. Un pegalat de vin. pegalon : pegal pichon. pègament (adv.) : bèstiament. (v. pèga e pècament) pegan nm, cf Ubaud Dicort :
« personne gluante, d’une extrême importunité,
v. secafetge » (v. TdF) [Per Noste : pegant
« collant, importun »] pegar 1 (v. intr. e tr.) : èsser vescós ; empegar (t. a.) ; embetumar amb de pega ; emplastrar ; enquitranar ; far d'excrements de novèl nascut. Aquel pèrsec m'a pegats los dets. « pegar » 2 nm (rotacisme) : v. pegal. pegarèla : pegal per meissar de vin. pegarosina [pega-rosina] nf, cf Ubaud Dicort / pegaresina (abs. Dicort) : doblets de resina. pègarrèl nm, cf Ubaud Dicort : v. pè garrèl pegàs 1 nm : massa de pega ; emplastre de pega ; enrambolh. pegàs 2 (grand
nèci) nm, cf Ubaud Dicort (v.
pèga) :
« pegàs, -assa, adj e n, grand niais,
imbécile, idiote » (v. TdF ‘pegas 2’) pegasolet nm, cf Ubaud Dicort :
« autocollant » (Rapin) pegasson nm : emplastre de pega pichon ; pegòt. pegat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « poissé, ée » TdF jos ‘pega’ pegatge : accion o resulta de pegar, d'empegar. pegin nm, cf Ubaud Dicort :
« chagrin, inquiétude, ennui, mélancolie, tristesse,
v. lanha ; mutinerie, dépit, v. despièch » (v. TdF) peginar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, endéver, se livrer au chagrin, à
l’inquiétude, à l’ennui, v. lanhar » (v. TdF) peginós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « sujet au chagrin, à
l’ennui, maussade » TdF pegola : resina ; terebentina. pegolada nf, cf Ubaud Dicort : « retraite aux
flambeaux » (v. TdF) pegolar / pegolejar, cf Ubaud Dicort : « v. intr. être
gluant, visqueux ; être importun, gênant » (v. TdF jos ‘pegouleja’) pegolièira : fabrica de pega ; embarcacion que carreja la pega per n'emplastrar la carcassa d'un naviri jos la linha de flotason. (v. TdF) pegolièr nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui
travaille à l’extraction de la poix ; mauvais
cordonnier » TdF pegomàs : emplastre de pega ; tòrca passida (qu'es pas neta) ; secafetge (m. e f.) : (persona malgraciosa , cachosa , secutaira) pegon 1 nm : amàs de resina sus una branca ; entòrca de resina. pegon 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « adj e n, importun, une, fâcheux, ennuyeux,
euse » TdF ‘pegoun
2’ pegonièr, cf Ubaud Dicort :
« canard morillon, v. bois negre » (v. TdF) pegós, -a : vescós, -a ; jangolaire, -a ; secafetge (m. e f.) / importun ; tenaç, -a ; avar, -a. Frucha pegosa. Persona pegosa. t. a. çaisús. pegòt 1 nm : sabatièr. Autres còps i aviá un pegòt dins cada vilatge. pegòt 2, -a (v. Ubaud Dicort) (v. pèga) :
« adj e n, petit niais, sot, otte »
TdF ‘pegot 2’ pegòta nf, cf Ubaud Dicort :
« boisson moitié anisette et moitié
sirop » TdF pegotariá nf, cf Ubaud Dicort : « t. de mépris pour
désigner les cordonniers » TdF pegotejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « importun, une, ennuyeux,
euse » (v. TdF) pegotejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, être
gluant, importun, ennuyeux, v. peguejar
1 » (v. TdF) pegotièr nm, cf Ubaud Dicort : « marchand de torches de
résine ; sobriquet des cordonniers » TdF pegotòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort (v. pèga) : « petit
niais, petite sotte » TdF suppl. pegotuènha nf, cf Ubaud Dicort (m. e f.) : que pega, qu'es vescós, -osa ; persona secafetge (que te'n pòdes pas desbarrassar) De pegotuènhas n'ai agut encontrats. pegue, -ga adj, cf Ubaud Dicort :
« pris de vin, ivre, pochard, v. empegat » (v. TdF) peguejada nf, cf Ubaud Dicort :
« plaisanterie » (Per Noste) peguejar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v. intr. ressembler à la poix, être
gluant » TdF ‘pegueja 1’ peguejar 2 (v. intr.) (v.
pèga) : far lo
bestiasson ; far quicòm de bèstia. peguesa (v. pèga) : bestiesa. peguet 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« emplâtre, v. pegasson » (v. TdF ‘peguet 1’) peguet 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« huppe, oiseau, v. upega » (v. TdF ‘peguet 2’) pegueta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite poix » TdF Far pegueta, faire l’amour l’après-midi. (Brun Glossari Oc-Fr) peguièira
nf, cf Ubaud Dicort :
« fabrique de poix, lieu où l’on recueille et
prépare la poix » TdF’ pegulha : vaca qu'a pas encara jamai vedelat. pegulhada : bèstia que fa partida d'un tropèl. pegulheta, cf Ubaud Dicort : « petite génisse, v. braveta » (v. TdF) pegulhièira nf, cf Ubaud Dicort :
« dot, en Limousin » TdF ‘pegulhèro’, verquièira. v. verquièira. (La
verquièira es pas una soma d'argent) pegulhièr (adj. e subs. m. (v. TdF)) : « qui sert pour les troupeaux » ; vaquièr de pegulhas o de taurilhs. (v. TdF ‘pegulhè’) |
|
-PÈIA [-PÈA]
: forma sufixada del grèc pòiein (far) v onomatopèia [onomatopèa] – prosopopèia [prosopopèa], cf Ubaud Dicort.
peiladura : clavadura de pòrta. peilar (v. tr.) : pestelar / clavar (donar un torn de clau) pèile : pestèl / peina de sarralha ; sarralha. pèilemeilar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, brouiller une serrure » (TdF ‘pèile-meila’) peina (abs. Dicort) : pèile / pestèl / verrolh (R. V, 511). pèira : ròc ; ròca ; calcul biliar ; mòla d'agusar ; lausa de pasiment ; pèira preciosa. (v. TdF ‘pèiro’) Estatua, pont, còr...
de pèira. Demorar de pèira. Bastir a pèira e cauç, bâtir avec de la pierre et du mortier. Bastir a pèira seca, construire en pierres sèches. (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘pèiro’) pèira a cautèri nf, cf Ubaud Dicort : « pierre à
cautère, potasse » TdF jos ‘pèiro’ pèira a dalha (o de la) dalha nf, cf Ubaud Dicort : v. pèira de dalha. pèira-agusadoira [pèira
agusaira] nf (v. Ubaud Dicort e Carrasco)
: cot / pèira d'agusar. (v. agusadoira) pèira amagada nf, cf Ubaud Dicort : « jeu de cache-cache-mitoulas » TdF jos ‘pèiro’ pèira-angulara (abs. Dicort) (pèira angulara) nf : pèira cantonal / pèira de cantonada ; « pierre angulaire » (Rapin ‘angulaire’). pèira bassièira nf, cf Ubaud Dicort : « pierre d’évier,
v. aiguièr 1 » (v. TdF ‘pèiro-bassièro’) pèira batuda nf, cf Ubaud Dicort : « ampoule qui vient sous les
pieds par excès de marche »
TdF jos ‘pèiro’ pèira bugadièira nf, cf Ubaud Dicort : « cuve à
lessive » TdF jos
‘pèiro’ pèira clauson nf, cf Ubaud Dicort : « pierre boutisse » TdF jos ‘pèiro’ pèira d’agusa nf, cf Ubaud Dicort : (v. pèira d’agusar) pèira d’agusar nf, cf Ubaud Dicort : « pierre à
aiguiser » (Lagarde). (v. cot) pèira d’amolar nf, cf Ubaud Dicort : « pierre à
aiguiser » TdF jos
‘pèiro’ pèira d’òli nf, cf Ubaud Dicort : « pierre du Levant, que
l’on humecte avec de l’huile, servant à aiguiser les
rasoirs ; roche à
pétrole [à Gabian] » TdF jos
‘pèiro’ pèira de barena nf, cf Ubaud Dicort : « granit » TdF jos ‘bareno’ pèira de blesta nf, cf Ubaud Dicort : « pierre
schisteuse » TdF jos
‘pèiro’ pèira de cauç : pèira calquièira. pèira de dalha nf :
« pierre
à faux, queux, v. cot » (v. TdF jos ‘pèiro’, v. Azaïs) pèira de fuòc [fòc] nf : frejal / selze / peirard / « silex » (lat.) pèira de gip nf, cf Ubaud Dicort : « pierre à
plâtre » TdF jos ‘pèiro’ pèira de glaç nf (e non pas « grèla » qu'es un francisme) : « grêle » (Basic) pèira de grana nf, cf Ubaud Dicort : « granit » TdF jos ‘pèiro’ pèira de la ronha nf, cf Ubaud Dicort : « variolite,
spilite » (v. TdF jos
‘pèiro’) pèira de (la) picòta ~
pèira pigòta nf, cf Ubaud Dicort :
v. pèira de la ronha. (v. TdF
jos
‘pèiro’) ; « hache néolithique en pierre polie servant de
talisman aux bergers » (Brun Glossari Oc-Fr). pèira de las fadas nf, cf Ubaud Dicort : « pierre druidique,
dolmen » (v. TdF jos
‘pèiro’) pèira de lèva nf, cf Ubaud Dicort : « moellon » TdF jos ‘pèiro’ pèira de mòla / pèira de
molin nf, cf Ubaud Dicort :
« pierre meulière, meule » TdF jos ‘pèiro’ pèira de talh / pèira de talha nf, cf Ubaud Dicort : « pierre de taille, pierre
d’appareil, mollasse coquillière » (v. TdF jos ‘pèiro’) pèira de tòca nf, cf Ubaud Dicort : « pierre de
touche » TdF jos
‘pèiro’ pèira de tròn nf, cf Ubaud Dicort : « aérolithe. On donne
aussi ce nom aux haches celtiques en pierre dure, silex ou jade vert.... On
donne encore le nom de pèira de tròn aux bélemnites et aux
pyrites de fer » (v. TdF jos ‘pèiro’) pèira esponga nf, cf Ubaud Dicort : v. pèira
ponce. (v. TdF jos
‘pèiro-pounço’) pèira ficada / pèira plantada (e non pas « menhir ») : « menhir » (Laus) Una pèira ficada es un monument megalitic. D'unas pèiras ficadas (p. plantadas) son antropomorficas. Pèiraficada e Pèiraplantada son dos airals al pè de Montfranc. pèira ficha nf, cf Ubaud Dicort : v. pèira
ficada. (v. TdF jos ‘pèiro’) pèira foguièira : pèira del fogal. pèira freja nf : v. pèira frejal ; pèira de glaç v. pus naut. (v. TdF jos ‘pèiro’) pèira frejal nf, cf Ubaud Dicort
: « pierre froide, roche vive, calcaire dur, gneiss, granit,
grès, basalte… » (v. TdF jos
‘frejau’) pèira lata nf, cf Ubaud Dicort : « poulvan, monument celtique,
v. pèira ficada » (v. TdF ‘pèiro-lato’) pèira lebratenca nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de granit
à grain fin » TdF jos ‘pèiro’ pèira levada nf (e non pas « dolmèn ») : sibornièr. pèira marma : marbre. pèira mòla nf, cf Ubaud Dicort : « pierre meulière ;
pierre à aiguiser ; planche fixée au milieu du fond
d’un bateau » TdF ‘pèiro-molo’ pèira mòrta : pèira que se demesís ; esquist (mena de ròca cristallina d'estructura fulhada) pèira pastoira nf, cf Ubaud Dicort : « moellon, blocage, quartier
de pierre brute » TdF jos ‘pèiro’ pèira plantada (e non pas « menhir ») : v. pèira ficada pèira ponce : pèira volcanica, espongosa, utilizada per alisar. pèira preciosa nf, cf Ubaud Dicort : « pierre
précieuse » TdF jos ‘pèiro’ pèira rescòsta nf (v. Ubaud Dicort e Alibert rescòst) : v. pèira amagada. (v. TdF jos pèiro’) pèira selze (abs. Dicort) : silèx. (v. selze e silèx) pèira sobeirana nf, cf Ubaud Dicort : « pierre
angulaire » (Brun Glossari
Oc-Fr). (v. pèira angulara) pèirabatre 1 (v. tr.) : afrabar
amb de pèiras de glaç ; desrocar / peirejar / lapidar (R. IV, 20). (v. TdF ‘pèiro-batre’) Lo
cèl nos péirabat. (v. TdF) pèirabatre 2 (v. impers.) (Alibert) : peiregar
(plòure de pèiras de glaç). pèirabatuda nf, cf Ubaud Dicort : « chute de
grêle » (Per Noste). (v. peiregada) peirada : còp de pèira ; calçada (airal empeirat) ; levada (calçada de molin) ; camin empeirat ; relaisset de fenèstra ; airal pavat. pèiraficaire nm, cf Ubaud Dicort : « paveur, v. caladaire » (v. TdF ‘pèiro-ficaire’) pèiraficar (v. tr.) : pasimentar / pavar. pèirafís nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘pèiro-fis’) : « sous-sol
fendillé verticalement ; calcaire siliceux » (Alibert). pèirafissa (abs. Dicort) : terren que son fèrme es una ròca fendasclada verticalament ; calquièr selzós. (v. pèirafís) pèirajana nf, cf Ubaud Dicort : « variété de
châtaigne » TdF ‘pèiro-jano’ peiral : peirièira (airal que se'n tira de pèira) ; relaisset de potz ; relaisset de fenèstra ; pèirassa ; bòla (limit) peirard nm, cf Ubaud Dicort : « silex, pierre
à fusil » (v. TdF ‘peirard’). (v. pèira
de fuòc) peirardièr nm, cf Ubaud Dicort : « caillouteur, ouvrier qui
taille la pierre à fusil » TdF peirariá nf, cf Ubaud Dicort : « amas de
pierres ; pierrerie, pierres précieuses » (v. TdF ‘peirarié’) peiràs nm /
peirassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse pierre, vilaine
pierre, pierre mal faite » TdF jos ‘peiras’ « peirastre » : v. pairastre. peirat : pavat. peiratèl : pèira pichona. peiratge : bastissa ; trabalh de maçon ; pèira embricalhada per empeirar los camins. pèiraubesa nf, cf Ubaud Dicort : « variété de
châtaigne » TdF ‘pèiro-aubeso’ pèira-vòuta nf, cf Ubaud Dicort : « voussoir » (v.
Laus) Pèire - Peireta : prenoms. Pèire de las peiretas : (personatge imaginari) , cf Ubaud Dicort. Pèire Sulli Andrieu : autor francoprovençal (1890-1961). peiregada : casuda de pèiras ; casuda de pèiras de glaç ; canilha mirgalhada. Faguèt una peiregada qu'afrabèt tota la vianda. peiregal nm / peirigal / peirugal [los 2, veire peiregal, cf Ubaud Dicort] : bricalha de pèiras. peiregar (v. tr. e v. impers) : empeirar un camin (v. TdF) ; plòure de pèiras de glaç. peiregàs
nm, cf Ubaud Dicort : v. peiregal. (v. TdF jos ‘peiregas’) Peiregòrd
n pr m : v. Peirigòrd. peiregordin, -a adj : v. peirigordin. peiregós, -osa adj : peirós, -osa / peirut, -uda, « couvert de pierres » TdF. Peireguèrs [Peireguers ~ Periguers, cf Ubaud Dicort] n pr : vila capitala de Dordonha (Peirigòrd). peireguièr : airal cobèrt de pèiras. |
|
|
|
|
|
|