|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
PEDO- : * forma prefixada del latin pes, pedis (pè) ; * forma prefixada del grèc pais, paidòs (dròlle) ; * forma prefixada del grèc pedòn (sòl) pedobiologia : branca de la pedologia qu'estúdia los organismes que vivon dins lo sòl. pedofil, -a adj e n : pederasta. v. pus avant. pedofilia : pederastia. v. pus avant. pedogenèsi (f.) : mòde de formacion e d'evolucion dels sòls ; mena de partenogenèsi larvària. pedolh (abs. Dicort) : pàncreas del pòrc. (v. pancreàs) pedològ, -a n, cf Ubaud Dicort : « pédologue » (Laus) pedologia : sciencia qu'estúdia los caractèrs fisics, quimics e biologics dels sòls ; sciéncia qu'estúdia los mainatges sul plan fisiologic e psicologic. pedon nm, cf Ubaud Dicort : « piéton, pédon, courrier à pied ; facteur ; soldat à pied, v. fantassin ; gens de pied, domestique » TdF pedonalha nf, cf Ubaud Dicort : « (fam.) piétaille » (Laus) pedonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, aller à pied » TdF pedoncul nm, cf Ubaud Dicort : « pédoncule » (Rapin) pedonculat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « pédonculé, -e » (Laus) pedonièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « piétonnier, -ère » (Laus) Passatge pedonièr, cf Ubaud Dicort, passage piétonnier. pèdrech nm, cf Ubaud Dicort : v. pè drech. pedrilha nf, cf Ubaud Dicort : « haillon, penaillon, guenille ; pied plat, pleutre ; tas de gueux, gens du petit peuple » TdF jos ‘pedriho’ pèdur nm, cf Ubaud Dicort : v. pè dur. pèfin nm, cf Ubaud Dicort : v. pè fin. pefon [, -a] n : palhassa de circ ; galabontemps ; bon camarada. pefonar (v. intr.) : far lo palhassa ; se pagar de bon temps. pefonariá : torn de palhassa de circ ; galejada. pefonejar v, cf Ubaud Dicort : v. pefonar. (v. TdF jos ‘pefouna’) pèforcut nm, cf Ubaud Dicort : v. pè forcut. pèga (abs. Dicort) : doblet de pèca [fem. de pèc 2 (v. Alibert)]. (v. peguejar 2) pega : substància mòla, negrosa, vescosa, tirada de l'alquitran ; resina ; asfalt ; betum ; excrement de novèl nascut ; secafetge / secutaire / importun. Pega de sabatièr. Aquel òme es una pega ! pegada (abs. Dicort) : accion de pegar. (v. pegatge) pegadís, -issa adj / pegaire, -a (v. çai jos) : vescós, -osa / pegós, -osa. Lo chuc de figa es bravament pegadís. Ai los dets totes pegadisses. pegador nm ~ pegadoira nf, cf Ubaud Dicort : « marque de fer ou de bois, avec laquelle on empreint le chiffre du propriétaire sur le dos des bêtes à laine » TdF jos ‘pegadou’ pegaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui poisse, qui est gluant ; sobriquet » (v. TdF) pegairòla : aubuga (tèrra argilosa, vescosa) pegairon nm, cf Ubaud Dicort : « marchand de poix » (L. 284) pegal nm : dorna / gorgolina / pichièr (recipient per metre d'aiga, d'òli, de vin...) ; « mesure de vin usitée autrefois à Toulouse et pesant huit livres » TdF ‘pegau 1’ pegalat nm [ / pegalada nf] (v. Ubaud Dicort e TdF) : contengut d'un pegal. Un pegalat de vin. pegalon : pegal pichon. pègament (adv.) (abs. Dicort) : bèstiament. (v. pèga e pècament) pegan nm, cf Ubaud Dicort : « personne gluante, d’une extrême importunité, v. secafetge » (v. TdF) [Per Noste : pegant « collant, importun »] pegar 1 (v. intr. e tr.) : èsser vescós ; empegar (t. a.) ; embetumar amb de pega ; emplastrar ; enquitranar ; far d'excrements de novèl nascut. Aquel pèrsec m'a pegats los dets. « pegar » 2 nm (rotacisme) : v. pegal. pegarèla : pegal per meissar de vin. pegarosina [pega-rosina] nf, cf Ubaud Dicort / pegaresina (abs. Dicort) : doblets de resina. pègarrèl nm, cf Ubaud Dicort : v. pè garrèl pegàs 1 nm : massa de pega ; emplastre de pega ; enrambolh. pegàs 2 (grand nèci) nm, cf Ubaud Dicort (v. pèga) : « pegàs, -assa, adj e n, grand niais, imbécile, idiote » (v. TdF ‘pegas 2’) pegasolet nm, cf Ubaud Dicort : « autocollant » (Rapin) pegasson nm : emplastre de pega pichon ; pegòt. pegat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « poissé, ée » TdF jos ‘pega’ pegatge : accion o resulta de pegar, d'empegar. pegin nm, cf Ubaud Dicort : « chagrin, inquiétude, ennui, mélancolie, tristesse, v. lanha ; mutinerie, dépit, v. despièch » (v. TdF) peginar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, endéver, se livrer au chagrin, à l’inquiétude, à l’ennui, v. lanhar » (v. TdF) peginós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « sujet au chagrin, à l’ennui, maussade » TdF pegola : resina ; terebentina. pegolada nf, cf Ubaud Dicort : « retraite aux flambeaux » (v. TdF) pegolar / pegolejar, cf Ubaud Dicort : « v. intr. être gluant, visqueux ; être importun, gênant » (v. TdF jos ‘pegouleja’) pegolièira : fabrica de pega ; embarcacion que carreja la pega per n'emplastrar la carcassa d'un naviri jos la linha de flotason. (v. TdF) pegolièr nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui travaille à l’extraction de la poix ; mauvais cordonnier » TdF pegomàs : emplastre de pega ; tòrca passida (qu'es pas neta) ; secafetge (m. e f.) : (persona malgraciosa , cachosa , secutaira) pegon 1 nm : amàs de resina sus una branca ; entòrca de resina. pegon 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « adj e n, importun, une, fâcheux, ennuyeux, euse » TdF ‘pegoun 2’ pegonièr, cf Ubaud Dicort : « canard morillon, v. bois negre » (v. TdF) pegós, -a : vescós, -a ; jangolaire, -a ; secafetge (m. e f.) / importun ; tenaç, -a ; avar, -a. Frucha pegosa. Persona pegosa. t. a. çaisús. pegòt 1 nm : sabatièr. Autres còps i aviá un pegòt dins cada vilatge. pegòt 2, -a (v. Ubaud Dicort) (v. pèga) : « adj e n, petit niais, sot, otte » TdF ‘pegot 2’ pegòta nf, cf Ubaud Dicort : « boisson moitié anisette et moitié sirop » TdF pegotariá nf, cf Ubaud Dicort : « t. de mépris pour désigner les cordonniers » TdF pegotejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « importun, une, ennuyeux, euse » (v. TdF) pegotejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, être gluant, importun, ennuyeux, v. peguejar 1 » (v. TdF) pegotièr nm, cf Ubaud Dicort : « marchand de torches de résine ; sobriquet des cordonniers » TdF pegotòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort (v. pèga) : « petit niais, petite sotte » TdF suppl. pegotuènha nf, cf Ubaud Dicort (m. e f.) : que pega, qu'es vescós, -osa ; persona secafetge (que te'n pòdes pas desbarrassar) De pegotuènhas n'ai agut encontrats. pegue, -ga adj, cf Ubaud Dicort : « pris de vin, ivre, pochard, v. empegat » (v. TdF) peguejada nf, cf Ubaud Dicort : « plaisanterie » (Per Noste) peguejar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v. intr. ressembler à la poix, être gluant » TdF ‘pegueja 1’ peguejar 2 (v. intr.), cf Ubaud Dicort (v. pèga) : far lo bestiasson ; far quicòm de bèstia. peguesa (v. pèga) : bestiesa. peguet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « emplâtre, v. pegasson » (v. TdF ‘peguet 1’) peguet 2 (upega) nm, cf Ubaud Dicort : « huppe, oiseau, v. upega » (v. TdF ‘peguet 2’) pegueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite poix » TdF Far pegueta, faire l’amour l’après-midi. (Brun Glossari Oc-Fr) peguièira nf, cf Ubaud Dicort : « fabrique de poix, lieu où l’on recueille et prépare la poix » TdF’ pegulha : vaca qu'a pas encara jamai vedelat. pegulhada : bèstia que fa partida d'un tropèl. pegulheta, cf Ubaud Dicort : « petite génisse, v. braveta » (v. TdF) pegulhièira nf, cf Ubaud Dicort : « dot, en Limousin » TdF ‘pegulhèro’, verquièira. v. verquièira. (La verquièira es pas una soma d'argent) pegulhièr (adj. e subs. m. (v. TdF)) : « qui sert pour les troupeaux » ; vaquièr de pegulhas o de taurilhs. (v. TdF ‘pegulhè’)
|
|
-PÈIA [-PÈA] : forma sufixada del grèc pòiein (far) v onomatopèia [onomatopèa] – prosopopèia [prosopopèa], cf Ubaud Dicort. peiladura : clavadura de pòrta. peilar (v. tr.) : pestelar / clavar (donar un torn de clau) pèile : pestèl / peina de sarralha ; sarralha. pèilemeilar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, brouiller une serrure » (TdF ‘pèile-meila’) peina (abs. Dicort) : pèile / pestèl / verrolh (R. V, 511). pèira : ròc ; ròca ; calcul biliar ; mòla d'agusar ; lausa de pasiment ; pèira preciosa. (v. TdF ‘pèiro’) Estatua, pont, còr... de pèira. Demorar de pèira. Bastir a pèira e cauç, bâtir avec de la pierre et du mortier. Bastir a pèira seca, construire en pierres sèches. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pèiro’) pèira a cautèri nf, cf Ubaud Dicort : « pierre à cautère, potasse » TdF jos ‘pèiro’ pèira a (o de la) dalha nf, cf Ubaud Dicort : v. pèira de dalha. pèira-agusadoira [pèira agusaira] nf (v. Ubaud Dicort e Carrasco) : cot / pèira d'agusar. (v. agusadoira) pèira amagada nf, cf Ubaud Dicort : « jeu de cache-cache-mitoulas » TdF jos ‘pèiro’ pèira-angulara nf (abs. Dicort) : pèira cantonal / pèira de cantonada ; « pierre angulaire » (Rapin ‘angulaire’ : pèira angulara). pèira bassièira nf, cf Ubaud Dicort : « pierre d’évier, v. aiguièr 1 » (v. TdF ‘pèiro-bassièro’) pèira batuda nf, cf Ubaud Dicort : « ampoule qui vient sous les pieds par excès de marche » TdF jos ‘pèiro’ pèira bugadièira nf, cf Ubaud Dicort : « cuve à lessive » TdF jos ‘pèiro’ pèira clauson nf, cf Ubaud Dicort : « pierre boutisse » TdF jos ‘pèiro’ pèira d’agusa nf, cf Ubaud Dicort : (v. pèira d’agusar) pèira d’agusar nf, cf Ubaud Dicort : « pierre à aiguiser » (Lagarde). (v. cot) pèira d’amolar nf, cf Ubaud Dicort : « pierre à aiguiser » TdF jos ‘pèiro’ pèira d’òli nf, cf Ubaud Dicort : « pierre du Levant, que l’on humecte avec de l’huile, servant à aiguiser les rasoirs ; roche à pétrole [à Gabian (34)] » TdF jos ‘pèiro’ pèira de barena nf, cf Ubaud Dicort : « granit » TdF jos ‘bareno’ pèira de blesta nf, cf Ubaud Dicort : « pierre schisteuse » TdF jos ‘pèiro’ pèira de cauç : pèira calquièira. pèira de dalha nf : « pierre à faux, queux, v. cot » (v. TdF jos ‘pèiro’, v. Azaïs) pèira de fuòc [fòc] nf : frejal / selze / peirard / « silex » (lat.) pèira de gip nf, cf Ubaud Dicort : « pierre à plâtre » TdF jos ‘pèiro’ pèira de glaç nf (e non pas « grèla » qu'es un francisme) : « grêle » (Basic) pèira de grana nf, cf Ubaud Dicort : « granit » TdF jos ‘pèiro’ pèira de la ronha nf, cf Ubaud Dicort : « variolite, spilite » (v. TdF jos ‘pèiro’) pèira de (la) picòta ~ pèira pigòta nf, cf Ubaud Dicort : v. pèira de la ronha. (v. TdF jos ‘pèiro’) ; « hache néolithique en pierre polie servant de talisman aux bergers » (Brun Glossari Oc-Fr). pèira de las fadas nf, cf Ubaud Dicort : « pierre druidique, dolmen » (v. TdF jos ‘pèiro’) pèira de lèva nf, cf Ubaud Dicort : « moellon » TdF jos ‘pèiro’ pèira de mòla / pèira de molin nf, cf Ubaud Dicort : « pierre meulière, meule » TdF jos ‘pèiro’ pèira de talh / pèira de talha nf, cf Ubaud Dicort : « pierre de taille, pierre d’appareil, mollasse coquillière » (v. TdF jos ‘pèiro’) pèira de tòca nf, cf Ubaud Dicort : « pierre de touche » TdF jos ‘pèiro’ pèira de tròn nf, cf Ubaud Dicort : « aérolithe. On donne aussi ce nom aux haches celtiques en pierre dure, silex ou jade vert.... On donne encore le nom de pèira de tròn aux bélemnites et aux pyrites de fer » (v. TdF jos ‘pèiro’) pèira esponga nf, cf Ubaud Dicort : v. pèira ponce. (v. TdF jos ‘pèiro-pounço’) pèira ficada / pèira plantada (e non pas « menhir ») : « menhir » (Laus) Una pèira ficada es un monument megalitic. D'unas pèiras ficadas (p. plantadas) son antropomorficas. Pèiraficada e Pèiraplantada son dos airals al pè de Montfranc. pèira ficha nf, cf Ubaud Dicort : v. pèira ficada. (v. TdF jos ‘pèiro’) pèira foguièira : pèira del fogal. pèira freja nf : v. pèira frejal ; pèira de glaç v. pus naut. (v. TdF jos ‘pèiro’) pèira frejal nf, cf Ubaud Dicort : « pierre froide, roche vive, calcaire dur, gneiss, granit, grès, basalte… » (v. TdF jos ‘frejau’) pèira lata nf, cf Ubaud Dicort : « poulvan, monument celtique, v. pèira ficada » (v. TdF ‘pèiro-lato’) pèira lebratenca nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de granit à grain fin » TdF jos ‘pèiro’ pèira levada nf (e non pas « dolmèn ») : sibornièr. pèira marma : marbre. pèira mòla nf, cf Ubaud Dicort : « pierre meulière ; pierre à aiguiser ; planche fixée au milieu du fond d’un bateau » TdF ‘pèiro-molo’ pèira mòrta : pèira que se demesís ; esquist (mena de ròca cristallina d'estructura fulhada) pèira pastoira nf, cf Ubaud Dicort : « moellon, blocage, quartier de pierre brute » TdF jos ‘pèiro’ pèira plantada (e non pas « menhir ») : v. pèira ficada pèira ponce : pèira volcanica, espongosa, utilizada per alisar. pèira preciosa nf, cf Ubaud Dicort : « pierre précieuse » TdF jos ‘pèiro’ pèira rescòsta nf (v. Ubaud Dicort e Alibert rescòst) : v. pèira amagada. (v. TdF jos pèiro’) pèira selze (abs. Dicort) : silèx. (v. selze e silèx) pèira sobeirana nf, cf Ubaud Dicort : « pierre angulaire » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. pèira angulara) pèirabatre 1 (v. tr.) : afrabar amb de pèiras de glaç ; desrocar / peirejar / lapidar (R. IV, 20). (v. TdF ‘pèiro-batre’) Lo cèl nos péirabat. (v. TdF) pèirabatre 2 (v. impers.) (Alibert) : peiregar (plòure de pèiras de glaç). pèirabatuda nf, cf Ubaud Dicort : « chute de grêle » (Per Noste). (v. peiregada) peirada : còp de pèira ; calçada (airal empeirat) ; levada (calçada de molin) ; camin empeirat ; relaisset de fenèstra ; airal pavat. pèiraficaire nm, cf Ubaud Dicort : « paveur, v. caladaire » (v. TdF ‘pèiro-ficaire’) pèiraficar (v. tr.) : pasimentar / pavar. pèirafís nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘pèiro-fis’) : « sous-sol fendillé verticalement ; calcaire siliceux » (Alibert). pèirafissa (abs. Dicort) : terren que son fèrme es una ròca fendasclada verticalament ; calquièr selzós. (v. pèirafís) pèirajana nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF ‘pèiro-jano’ peiral : peirièira (airal que se'n tira de pèira) ; relaisset de potz ; relaisset de fenèstra ; pèirassa ; bòla (limit) peirard nm, cf Ubaud Dicort : « silex, pierre à fusil » (v. TdF ‘peirard’). (v. pèira de fuòc) peirardièr nm, cf Ubaud Dicort : « caillouteur, ouvrier qui taille la pierre à fusil » TdF peirariá nf, cf Ubaud Dicort : « amas de pierres ; pierrerie, pierres précieuses » (v. TdF ‘peirarié’) peiràs nm / peirassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse pierre, vilaine pierre, pierre mal faite » TdF jos ‘peiras’ « peirastre » : v. pairastre. peirat : pavat. peiratèl : pèira pichona. peiratge : bastissa ; trabalh de maçon ; pèira embricalhada per empeirar los camins. pèiraubesa nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF ‘pèiro-aubeso’ pèira-vòuta nf, cf Ubaud Dicort : « voussoir » (v. Laus) Pèire - Peireta : prenoms. Pèire de las peiretas : (personatge imaginari) , cf Ubaud Dicort. Pèire Sulli Andrieu : autor francoprovençal (1890-1961). peiregada : casuda de pèiras ; casuda de pèiras de glaç ; canilha mirgalhada. Faguèt una peiregada qu'afrabèt tota la vianda. peiregal nm / peirigal / peirugal [los 2, veire peiregal, cf Ubaud Dicort] : bricalha de pèiras. peiregar (v. tr. e v. impers) : empeirar un camin (v. TdF) ; plòure de pèiras de glaç. peiregàs nm, cf Ubaud Dicort : v. peiregal. (v. TdF jos ‘peiregas’) Peiregòrd n pr m : v. Peirigòrd. peiregordin, -a adj : v. peirigordin. peiregós, -osa adj : peirós, -osa / peirut, -uda, « couvert de pierres » TdF. Peireguèrs [Peireguers ~ Periguers, cf Ubaud Dicort] n pr : vila capitala de Dordonha (Peirigòrd). peireguièr : airal cobèrt de pèiras.
|
|
|
|
|
|
|