PEDO- :

forma prefixada del latin pes, pedis (pè) ;

forma prefixada del grèc pais, paidòs (dròlle) ;

forma prefixada del grèc pedòn (sòl)

pedobiologia : branca de la pedologia qu'estúdia los organismes que vivon dins lo sòl.

pedofil, -a adj e n : pederasta. v. pus avant.

pedofilia : pederastia. v. pus avant.

pedogenèsi (f.) : mòde de formacion e d'evolucion dels sòls ; mena de partenogenèsi larvària.

pedolh (abs. Dicort) : pàncreas del pòrc. (v. pancreàs)

pedològ, -a n, cf Ubaud Dicort : « pédologue » (Laus)

pedologia : sciencia qu'estúdia los caractèrs fisics, quimics e biologics dels sòls ; sciéncia qu'estúdia los mainatges sul plan fisiologic e psicologic.

pedon nm, cf Ubaud Dicort : « piéton, pédon, courrier à pied ; facteur ; soldat à pied, v. fantassin ; gens de pied, domestique » TdF

pedonalha nf, cf Ubaud Dicort : « (fam.) piétaille » (Laus)

pedonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, aller à pied » TdF

pedoncul nm, cf Ubaud Dicort : « pédoncule » (Rapin)

pedonculat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « pédonculé, -e » (Laus)

pedonièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « piétonnier, -ère » (Laus)

Passatge pedonièr, cf Ubaud Dicort, passage piétonnier.

pèdrech nm, cf Ubaud Dicort : v. pè drech.

pedrilha nf, cf Ubaud Dicort : « haillon, penaillon, guenille ; pied plat, pleutre ; tas de gueux, gens du petit peuple » TdF jos ‘pedriho’

pèdur nm, cf Ubaud Dicort : v. pè dur.

pèfin nm, cf Ubaud Dicort : v. pè fin.

pefon [, -a] n : palhassa de circ ; galabontemps ; bon camarada.

pefonar (v. intr.) : far lo palhassa ; se pagar de bon temps.

pefonariá : torn de palhassa de circ ; galejada.

pefonejar v, cf Ubaud Dicort : v. pefonar. (v. TdF jos ‘pefouna’)

pèforcut nm, cf Ubaud Dicort : v. pè forcut.

pèga (abs. Dicort) : doblet de pèca [fem. de pèc 2 (v. Alibert)]. (v. peguejar 2)

pega : substància mòla, negrosa, vescosa, tirada de l'alquitran ; resina ; asfalt ; betum ; excrement de novèl nascut ; secafetge / secutaire / importun.

Pega de sabatièr.

Aquel òme es una pega !

pegada (abs. Dicort) : accion de pegar. (v. pegatge)

pegadís, -issa adj / pegaire, -a (v. çai jos) : vescós, -osa / pegós, -osa.

Lo chuc de figa es bravament pegadís.

Ai los dets totes pegadisses.

pegador nm ~ pegadoira nf, cf Ubaud Dicort : « marque de fer ou de bois, avec laquelle on empreint le chiffre du propriétaire sur le dos des bêtes à laine » TdF jos ‘pegadou’

pegaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui poisse, qui est gluant ; sobriquet » (v. TdF)

pegairòla : aubuga (tèrra argilosa, vescosa)

pegairon nm, cf Ubaud Dicort : « marchand de poix » (L. 284)

pegal nm : dorna / gorgolina / pichièr (recipient per metre d'aiga, d'òli, de vin...) ; « mesure de vin usitée autrefois à Toulouse et pesant huit livres » TdF ‘pegau 1’

pegalat nm [ / pegalada nf] (v. Ubaud Dicort e TdF) : contengut d'un pegal.

Un pegalat de vin.

pegalon : pegal pichon.

pègament (adv.) : bèstiament. (v. pèga e pècament)

pegan nm, cf Ubaud Dicort : « personne gluante, d’une extrême importunité, v. secafetge » (v. TdF) [Per Noste : pegant « collant, importun »]

pegar 1 (v. intr. e tr.) : èsser vescós ; empegar (t. a.) ; embetumar amb de pega ; emplastrar ; enquitranar ; far d'excrements de novèl nascut.

Aquel pèrsec m'a pegats los dets.

« pegar » 2 nm (rotacisme) : v. pegal.

pegarèla : pegal per meissar de vin.

pegarosina [pega-rosina] nf, cf Ubaud Dicort / pegaresina (abs. Dicort) : doblets de resina.

pègarrèl nm, cf Ubaud Dicort : v. pè garrèl

pegàs 1 nm : massa de pega ; emplastre de pega ; enrambolh.

pegàs 2 (grand nèci) nm, cf Ubaud Dicort (v. pèga) : « pegàs, -assa, adj e n, grand niais, imbécile, idiote » (v. TdF ‘pegas 2’)

pegasolet nm, cf Ubaud Dicort : « autocollant » (Rapin)

pegasson nm : emplastre de pega pichon ; pegòt.

pegat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « poissé, ée » TdF jos ‘pega’

pegatge : accion o resulta de pegar, d'empegar.

pegin nm, cf Ubaud Dicort : « chagrin, inquiétude, ennui, mélancolie, tristesse, v. lanha ; mutinerie, dépit, v. despièch » (v. TdF)

peginar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, endéver, se livrer au chagrin, à l’inquiétude, à l’ennui, v. lanhar » (v. TdF)

peginós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « sujet au chagrin, à l’ennui, maussade » TdF

pegola : resina ; terebentina.

pegolada nf, cf Ubaud Dicort : « retraite aux flambeaux » (v. TdF)

pegolar / pegolejar, cf Ubaud Dicort : « v. intr. être gluant, visqueux ; être importun, gênant » (v. TdF jos ‘pegouleja’)

pegolièira : fabrica de pega ; embarcacion que carreja la pega per n'emplastrar la carcassa d'un naviri jos la linha de flotason. (v. TdF)

pegolièr nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui travaille à l’extraction de la poix ; mauvais cordonnier » TdF

pegomàs : emplastre de pega ; tòrca passida (qu'es pas neta) ; secafetge (m. e f.) : (persona malgraciosa , cachosa , secutaira)

pegon 1 nm : amàs de resina sus una branca ; entòrca de resina.

pegon 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « adj e n, importun, une, fâcheux, ennuyeux, euse » TdF ‘pegoun 2’

pegonièr, cf Ubaud Dicort : « canard morillon, v. bois negre » (v. TdF)

pegós, -a : vescós, -a ; jangolaire, -a ; secafetge (m. e f.) / importun ; tenaç, -a ; avar, -a.

Frucha pegosa.

Persona pegosa. t. a. çaisús.

pegòt 1 nm : sabatièr.

Autres còps i aviá un pegòt dins cada vilatge.

pegòt 2, -a (v. Ubaud Dicort) (v. pèga) : « adj e n, petit niais, sot, otte » TdF ‘pegot 2’

pegòta nf, cf Ubaud Dicort : « boisson moitié anisette et moitié sirop » TdF

pegotariá nf, cf Ubaud Dicort : « t. de mépris pour désigner les cordonniers » TdF

pegotejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « importun, une, ennuyeux, euse » (v. TdF)

pegotejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, être gluant, importun, ennuyeux, v. peguejar 1 » (v. TdF)

pegotièr nm, cf Ubaud Dicort : « marchand de torches de résine ; sobriquet des cordonniers » TdF

pegotòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort (v. pèga) : « petit niais, petite sotte » TdF suppl.

pegotuènha nf, cf Ubaud Dicort (m. e f.) : que pega, qu'es vescós, -osa ; persona secafetge (que te'n pòdes pas desbarrassar) 

De pegotuènhas n'ai agut encontrats.

pegue, -ga adj, cf Ubaud Dicort : « pris de vin, ivre, pochard, v. empegat » (v. TdF)

peguejada nf, cf Ubaud Dicort : « plaisanterie » (Per Noste)

peguejar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v. intr.  ressembler à la poix, être gluant » TdF ‘pegueja 1’

peguejar 2 (v. intr.) (v. pèga) : far lo bestiasson ; far quicòm de bèstia.

peguesa  (v. pèga) : bestiesa.

peguet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « emplâtre, v. pegasson » (v. TdF ‘peguet 1’)

peguet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « huppe, oiseau, v. upega » (v. TdF ‘peguet 2’)

pegueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite poix » TdF

Far pegueta, faire l’amour l’après-midi. (Brun Glossari Oc-Fr)

peguièira nf, cf Ubaud Dicort : « fabrique de poix, lieu où l’on recueille et prépare la poix » TdF

pegulha : vaca qu'a pas encara jamai vedelat.

pegulhada : bèstia que fa partida d'un tropèl.

pegulheta, cf Ubaud Dicort : « petite génisse, v. braveta » (v. TdF)

pegulhièira nf, cf Ubaud Dicort  : « dot, en Limousin » TdF ‘pegulhèro’, verquièira. v. verquièira. (La verquièira es pas una soma d'argent)

pegulhièr (adj. e subs. m. (v. TdF)) : « qui sert pour les troupeaux » ;  vaquièr de pegulhas o de taurilhs. (v. TdF ‘pegulhè’)

 

 

-PÈIA [-PÈA] : forma sufixada del grèc pòiein (far) v onomatopèia [onomatopèa] – prosopopèia [prosopopèa], cf Ubaud Dicort.

peiladura : clavadura de pòrta.

peilar (v. tr.) : pestelar / clavar (donar un torn de clau)

pèile : pestèl / peina de sarralha ; sarralha.

pèilemeilar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, brouiller une serrure » (TdF ‘pèile-meila’)

peina (abs. Dicort) : pèile / pestèl / verrolh (R. V, 511).

pèira : ròc ; ròca ; calcul biliar ; mòla d'agusar ; lausa de pasiment ; pèira preciosa. (v. TdF ‘pèiro’)

Estatua, pont, còr... de pèira.

Demorar de pèira.

Bastir a pèira e cauç, bâtir avec de la pierre et du mortier.

Bastir a pèira seca, construire en pierres sèches. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pèiro’)

pèira a cautèri nf, cf Ubaud Dicort : « pierre à cautère, potasse » TdF jos ‘pèiro’

pèira a dalha (o de la) dalha nf, cf Ubaud Dicort : v. pèira de dalha.

pèira-agusadoira [pèira agusaira] nf (v. Ubaud Dicort e  Carrasco) : cot / pèira d'agusar. (v. agusadoira)

pèira amagada nf, cf Ubaud Dicort : « jeu de cache-cache-mitoulas » TdF jos ‘pèiro’

pèira-angulara (abs. Dicort) (pèira angulara) nf : pèira cantonal / pèira de cantonada ; « pierre angulaire » (Rapin ‘angulaire’).

pèira bassièira nf, cf Ubaud Dicort : « pierre d’évier, v. aiguièr 1 » (v. TdF ‘pèiro-bassièro’)

pèira batuda nf, cf Ubaud Dicort : « ampoule qui vient sous les pieds par excès de marche » TdF jos ‘pèiro’

pèira bugadièira nf, cf Ubaud Dicort : « cuve à lessive » TdF jos ‘pèiro’

pèira clauson nf, cf Ubaud Dicort : « pierre boutisse » TdF jos ‘pèiro’

pèira d’agusa nf, cf Ubaud Dicort : (v. pèira d’agusar)

pèira d’agusar nf, cf Ubaud Dicort : « pierre à aiguiser » (Lagarde). (v. cot)

pèira d’amolar nf, cf Ubaud Dicort : « pierre à aiguiser » TdF jos ‘pèiro’

pèira d’òli nf, cf Ubaud Dicort : « pierre du Levant, que l’on humecte avec de l’huile, servant à aiguiser les rasoirs ; roche à pétrole [à Gabian] » TdF jos ‘pèiro’

pèira de barena nf, cf Ubaud Dicort : « granit » TdF jos ‘bareno’

pèira de blesta nf, cf Ubaud Dicort : « pierre schisteuse » TdF jos ‘pèiro’

pèira de cauç : pèira calquièira.

pèira de dalha nf : « pierre à faux, queux, v. cot » (v. TdF jos ‘pèiro’, v. Azaïs)

pèira de fuòc [fòc] nf : frejal / selze / peirard / « silex » (lat.)

pèira de gip nf, cf Ubaud Dicort : « pierre à plâtre » TdF jos ‘pèiro’

pèira de glaç nf (e non pas « grèla » qu'es un francisme) : « grêle » (Basic)

pèira de grana nf, cf Ubaud Dicort : « granit » TdF jos ‘pèiro’

pèira de la ronha nf, cf Ubaud Dicort : « variolite, spilite » (v. TdF jos ‘pèiro’)

pèira de (la) picòta ~ pèira pigòta nf, cf Ubaud Dicort : v. pèira de la ronha. (v. TdF jos ‘pèiro’; « hache néolithique en pierre polie servant de talisman aux bergers » (Brun Glossari Oc-Fr).

pèira de las fadas nf, cf Ubaud Dicort : « pierre druidique, dolmen » (v. TdF jos ‘pèiro’)

pèira de lèva nf, cf Ubaud Dicort : « moellon » TdF jos ‘pèiro’

pèira de mòla / pèira de molin nf, cf Ubaud Dicort : « pierre meulière, meule » TdF jos ‘pèiro’

pèira de talh / pèira de talha nf, cf Ubaud Dicort : « pierre de taille, pierre d’appareil, mollasse coquillière » (v. TdF jos ‘pèiro’)

pèira de tòca nf, cf Ubaud Dicort : « pierre de touche » TdF jos ‘pèiro’

pèira de tròn nf, cf Ubaud Dicort : « aérolithe. On donne aussi ce nom aux haches celtiques en pierre dure, silex ou jade vert.... On donne encore le nom de pèira de tròn aux bélemnites et aux pyrites de fer » (v. TdF jos ‘pèiro’)

pèira esponga nf, cf Ubaud Dicort : v. pèira ponce. (v. TdF jos ‘pèiro-pounço’)

pèira ficada / pèira plantada (e non pas « menhir ») : « menhir » (Laus)

Una pèira ficada es un monument megalitic.

D'unas pèiras ficadas (p. plantadas) son antropomorficas.

Pèiraficada e Pèiraplantada son dos airals al pè de Montfranc.

pèira ficha nf, cf Ubaud Dicort : v. pèira ficada. (v. TdF jos ‘pèiro’)

pèira foguièira : pèira del fogal.

pèira freja nf : v. pèira frejal ; pèira de glaç v. pus naut. (v. TdF jos ‘pèiro’)

pèira frejal nf, cf Ubaud Dicort : « pierre froide, roche vive, calcaire dur, gneiss, granit, grès, basalte… » (v. TdF jos ‘frejau’)

pèira lata nf, cf Ubaud Dicort : « poulvan, monument celtique, v. pèira ficada » (v. TdF ‘pèiro-lato’)

pèira lebratenca nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de granit à grain fin » TdF jos ‘pèiro’

pèira levada nf (e non pas « dolmèn ») : sibornièr.

pèira marma : marbre.

pèira mòla nf, cf Ubaud Dicort : « pierre meulière ; pierre à aiguiser ; planche fixée au milieu du fond d’un bateau » TdF ‘pèiro-molo’

pèira mòrta : pèira que se demesís ; esquist (mena de ròca cristallina d'estructura fulhada)

pèira pastoira nf, cf Ubaud Dicort : « moellon, blocage, quartier de pierre brute » TdF jos ‘pèiro’

pèira plantada (e non pas « menhir ») : v. pèira ficada

pèira ponce : pèira volcanica, espongosa, utilizada per alisar.

pèira preciosa nf, cf Ubaud Dicort : « pierre précieuse » TdF jos ‘pèiro’

pèira rescòsta nf (v. Ubaud Dicort e  Alibert rescòst) : v. pèira amagada. (v. TdF jos pèiro’)

pèira selze (abs. Dicort) : silèx. (v. selze e silèx)

pèira sobeirana nf, cf Ubaud Dicort : « pierre angulaire » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. pèira angulara)

pèirabatre 1 (v. tr.) : afrabar amb de pèiras de glaç ; desrocar / peirejar / lapidar (R. IV, 20). (v. TdF ‘pèiro-batre’)

Lo cèl nos péirabat. (v. TdF)

pèirabatre 2 (v. impers.) (Alibert) : peiregar (plòure de pèiras de glaç).

pèirabatuda nf, cf Ubaud Dicort : « chute de grêle » (Per Noste). (v. peiregada)

peirada : còp de pèira ; calçada (airal empeirat) ; levada (calçada de molin) ; camin empeirat ; relaisset de fenèstra ; airal pavat.

pèiraficaire nm, cf Ubaud Dicort : « paveur, v. caladaire » (v. TdF ‘pèiro-ficaire’)

pèiraficar (v. tr.) : pasimentar / pavar.

pèirafís nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘pèiro-fis’) : « sous-sol fendillé verticalement ; calcaire siliceux » (Alibert).

pèirafissa (abs. Dicort) : terren que son fèrme es una ròca fendasclada verticalament ; calquièr selzós. (v. pèirafís)

pèirajana nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF ‘pèiro-jano’

peiral : peirièira (airal que se'n tira de pèira) ; relaisset de potz ; relaisset de fenèstra ; pèirassa ; bòla (limit)

peirard nm, cf Ubaud Dicort : « silex, pierre à fusil » (v. TdF ‘peirard’). (v. pèira de fuòc)

peirardièr nm, cf Ubaud Dicort : « caillouteur, ouvrier qui taille la pierre à fusil » TdF

peirariá nf, cf Ubaud Dicort : « amas de pierres ; pierrerie, pierres précieuses » (v. TdF ‘peirarié’)

peiràs nm / peirassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse pierre, vilaine pierre, pierre mal faite » TdF jos ‘peiras’

« peirastre » : v. pairastre.

peirat : pavat.

peiratèl : pèira pichona.

peiratge : bastissa ; trabalh de maçon ; pèira embricalhada per empeirar los camins.

pèiraubesa nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF ‘pèiro-aubeso’

pèira-vòuta nf, cf Ubaud Dicort : « voussoir » (v. Laus)

Pèire - Peireta : prenoms.

Pèire de las peiretas : (personatge imaginari) , cf Ubaud Dicort.

Pèire Sulli Andrieu : autor francoprovençal (1890-1961).

peiregada : casuda de pèiras ; casuda de pèiras de glaç ; canilha mirgalhada.

Faguèt una peiregada qu'afrabèt tota la vianda.

peiregal nm / peirigal / peirugal [los 2, veire peiregal, cf Ubaud Dicort] : bricalha de pèiras.

peiregar (v. tr. e v. impers) : empeirar un camin (v. TdF;  plòure de pèiras de glaç.

peiregàs nm, cf Ubaud Dicort : v. peiregal. (v. TdF jos ‘peiregas’)

Peiregòrd n pr m  : v. Peirigòrd.

peiregordin, -a adj : v. peirigordin.

peiregós, -osa adj : peirós, -osa / peirut, -uda, « couvert de pierres » TdF.

Peireguèrs [Peireguers ~ Periguers, cf Ubaud Dicort] n pr : vila capitala de Dordonha (Peirigòrd).

peireguièr : airal cobèrt de pèiras.