- P -

 

 

P nf/nm : letra quinzena de l'alfabet occitan prononciada (pe)

pabalhon : tenda en forma de còn sostenguda de per dedins per un pal (o tenda multifòrma sostenguda per de pals espintats en tèrra) e fixada pel sòl, de per defòra, amb d'estacas e de cordèlas ; estendard de marina ; lièch suspendut ; pali (drap mortuari) ; ostalon.

pabalhonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, arborer le pavillon, pavoiser » (v. TdF jos ‘empavaiouna’)

pabalhonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit pavillon, v. bandieiron » (v. TdF pavaiounet’)

pabol (plt.) : rosèla (Papaver Rhas)

paca : paquet / paqueta (t. a.)

Una paca de tèla / tela.

pacacau nm (TdF ; abs. Dicort) : boscairòla (aucèl) (Curruca melanocephala).

pacan, -a : persona de bassa extraccion (t.a.) : païsan (pej.) ; mesquin ; gus ; persona rusta. [v. pacand]

pacanalha nf (abs. Dicort) (pej.) : los païsans en general. (v. pacandalha)

pacanard nm, cf Ubaud Dicort : « vagabond, v. barrutlaire » (v. TdF suppl)

pacanardejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, fainéanter, v. landrinejar » (v. TdF suppl)

pacanariá : lorditge ; grossieiretat ; rusticitat.

pacanàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros rustaud ; flandrin, fainéant, vaurien » TdF

pacand, -a n, cf Ubaud Dicort : « pacant, gueux, homme de rien ; médisant, calomniateur » (Vayssier ‘pocànd’)

pacandalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les manants, les gens de peu, la roture [v. pacand] » TdF jos ‘pacaniho’.   « pacandalha » : v. pacanalha (abs. Dicort).

« pacandejar » (pacandejar v, cf Ubaud Dicort [v. pacand])  : v. pacanejar (v. TdF jos ‘pacaneja’).

pacandòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit vagabond [v. pacand] » (Carrasco)

pacanejar (v. intr.) : far pròva de lorditge ; mendicar.

pacanilha nf sing : doblet de pacanalha. [v. pacandalha]

« pacarandejar » (pacarandejar v) / « pacarejar » (pacarejar v) (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. pacanejar.

pacemaker nm (angl.) (abs. Dicort) : estimulador o regulador cardiac. (v. estimulator cardiac)

pacha nf / pache nm (pop.), cf Ubaud Dicort : pacte / convencion / mercat. (v. pacte)

Sus la pacha / sul pache : per subrepés.

Pacha de recòbre : venda amb possibilitat de tornar crompar quitament al meteis prètz, amb qualques fraisses en mai.

pachà nm, cf Ubaud Dicort : « pacha, dignitaire turc » TdFpacha 2’

Se carrar coma un pachà, se prélasser comme un pacha. (v. TdF)

pachac nm : tautàs (fangàs), « petit bourbier, en Rouergue » TdF. (v. Vayssier ‘pochàc’)

pachaca nf : « flaque d’eau, bourbier »TdF suppl ; marrit afar ; engana / matrifusa (t. a.) ; lànfia / petòfia / mingana ; porrada / pocanada / asenada / maladressa.

pachacaire, -aira [~ -airitz] n : enganaire, -a ; lanfiejaire / petofiejaire, -a / petofièr, -ièira / minganaire, -a ; pocanaire, -a.

pachacalha nf, cf Ubaud Dicort : « cancans, bavardages vains » (Lexic M. Roqueta)

pachacar (v. intr.) : petofiar / petofiejar (dire de mal de q.q.)

pachaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « faiseur de pactes, de marchés, qui intervient pour les conclure » TdF

pachanòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « tatillon, onne » TdF

pachaquejaire, -aira (~ -airitz) adj e n (v. Ubaud Dicort: « qui aime maquignonner » (Carrasco)

pachaquejar (v. intr.) : pachacar ; far d'afars marrits.

pachaquièr, -ièira adj e n : petofiejaire, -a (que ditz de mal de q.q.)

pachar (v. intr.) : far una pacha / far un pacte. (v. TdF)

pacharaca nf, cf Ubaud Dicort : « promesse, gageure » TdF

pache (pop.) nm, cf Ubaud Dicort : « pacte, convention, marché » (v. TdF) (v. pacha)

A bon pache, à bon marché.

Venir en pache, entrer en négociation.

En pache e condition que, à condition que.

Sus tot pache, par-dessus le marché. (v. Ubaud Dicort e TdF)

pachecar (abs. Dicort) (v. intr.) : frequentatiu de pachar ; mercandejar. (v. pachejar)

pachejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que fa una pacha (un pacte) ; mercandejaire, -a.

pachejar (v. intr.) : doblet de pachecar.

pachejatge : accion de far una pacha ; mercandejatge.

pachica-pachaca (onom.) : bruch de patolhatge.

pachicar / pachigar [veire pachicar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : pacholhar v. pus bas.

pachichin nm : sautacavalet / sautamoton (jòc de dròlles)

pachicós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « faible, débile ? » TdF

Estomac pachicós, mauvais estomac. (v. TdF)

pachic-pachòc (onom.) : bruch de discussion, de querèla.

pachinaire, -aira (abs. Dicort) : maladrechàs, -assa.

pachinar (v. tr.) : malmanejar. [v. patinar 1 e TdF jos ‘patina’]

pachinièr nm, cf Ubaud Dicort : « gargotier » TdF

 

 

pachin-pachan nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du bruit d’une querelle ; bisbille, discussion ; fruit de l’orme » (v. TdF)

pachòc 1, -a (adj. e subs.) : borbolhós, -osa / fatrassièr, -ièira (maniac, -a per de menudalhas)

pachòc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « paquet de diverses choses réunies sans ordre » TdF

« pachòc » 3 : prononciacion montanhòla de pachac [mas v. a pachac la prononciacion de Vayssier].

pachòca 1 (subs. m.) [nf, cf Ubaud Dicort] : escombres / escombralhas « margouillis » (Alibert).

pachòca 2 (adj. e subs. m. e f.) (v. TdF jos ‘pachò’) : persona que o contèsta tot per pas res [v. Alibert e v. pachòc 1] ; tissa de contestar.

Jès, que siás pachòca !

Cala-te, Justin, que siás pas qu'un pachòca !

pachocaire, -aira [~ -airitz] adj e n : barjacaire, -a ; persona pachòca.

pachocar (v. intr.) : barjacar ; contestar per pas res. (v. TdF pachouca’)

pachocariá : menudalhas / barjacadas / bagol.

pachòla 1 nf : pacha pichona ;

pachòla 2 nf : mescladissa de paraulas o de cançons sens cap ni centena ; mescla de causas disparièiras en general ; pasta de bren, d'aiga e d' èrbas per la polalha ; pissacauda / blennorragia ; entremièjas de la femna, « pénil » (Brun Glossari Oc-Fr).

pacholejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire des petits marchés, brocanter, tripoter, bavarder » TdF

pacholhar (v. tr.) : patolhar ; somsir / pompir / faunhar.

pacholi ~ pacholí ? nm, cf Ubaud Dicort : « patchouli » (Laus)

pacholina nf, cf Ubaud Dicort : « flaque de boue, eau sale » TdF

pachonaira nf, cf Ubaud Dicort : « danse » (Alibert)

pachoquejaire, -aira [~ -airitz] n : frequentatiu de pachocaire.

pachoquejar (v. intr.) : frequentatiu de pachocar.

pachoquet, -a (adj. e subs.) : pachòc, -a. v. pus naut.

pachorlièr adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « brocanteur, euse » TdF jos ‘pachourlo’

pachum nm sing, cf Ubaud Dicort : « graillon, odeur de suint, odeur des gens malpropres » TdF

paciéncia 1 nf : qualitat de q.q. qu'endura d'inconvenients, qu'espèra quicòm o q.q. sens s'embufar (sens se metre en colèra) (t. a.).

L'informatica es una escòla de paciéncia.

paciéncia 2 nf, cf Ubaud Dicort : « patience, rumex patientia (Lin.), plante » TdF paciènci 2’

paciéncia de palun nf, cf Ubaud Dicort : « patience aquatique » TdF jos ‘paciènci 2’

paciéncia frisada nf, cf Ubaud Dicort : « patience crépue » TdF jos ‘paciènci 2’

paciéncia roja nf, cf Ubaud Dicort : « patience sanguine » TdF jos ‘paciènci 2’

pacient, -a (adj.) (R. IV, 452) : pacientós, -osa (qu'a la vertut de paciéncia) ; (subs.) : malaut, -a.

pacientaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : (v. pacientar)

pacientament : amb paciéncia.

pacientar (v. intr.) : èsser pacient, -a / esperar amb paciéncia.

pacientàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « homme très patient, pauvre patient » TdF

pacientejar v, cf Ubaud Dicort : v. pacientar. (v. TdF jos ‘pacienta’)

pacientós, -osa : plen de paciéncia.

pacific, -a adj : amic de la patz ; qu'amòda la patz.

Intencions pacificas.

Vida pacifica.

Ocean Pacific : (entremièg America, Asia e Australia)

pacificable, -bla : que pòt èsser pacificat, -ada.

pacificacion : accion o resulta de pacificar.

pacificador (abs. Dicort), -airitz (v. çai jos) : qu'amòda la patz / que favorís la patz. (v. pacificant)

Arrengament pacificador.

Femna pacificairitz.

pacificaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « pacificateur, trice » TdF

pacificament : d'un biais pacific.

pacificant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui pacifie » TdF

pacificar (v. tr.) : amodar la patz / suprimir la guèrra.

pacificar (se) : venir pacific.

Se pacificar dins son vielhum.

pacificator, -tritz : « pacificateur, trice » (Fettuciari). (v. pacificaire)

pacifisme : aspiracion a la patz.

pacifista (adj. e subs.m. e f.) : amic, amiga de la patz.

Baste que lo mond entièr venguèsse pacifista !

pacochon nm, cf Ubaud Dicort : « petit paquet [v. paca] » TdF suppl.

pacolet : caval de sèla.

Pacòmi : prenom.

pacotilha (del cast. pacotilla) : merça o material de pauc de valor.

pacotilhaire, -aira : persona que vend de pacotilha.

pacotilhar (v. intr.) : far un comèrci de pacotilha.

pacre, -cra n : avareciós, -osa / avar, -a.

pacretat nf : avarécia.

pacs (abs. Dicort) : pacte civil de solidaritat entre doas personas que se vòlon pas o que se pòdon pas maridar. (v. PACS jos Pacte Civil de Solidaritat)

pacsar (se) : conclure un pacs amb q.q. (fam.)