-OPIA : forma sufixada del grèc òps, òpòs (uèlh) v. ipermetropia - miopia - nictalopia.

opiacèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « opiacé, -e » (Laus)

opiat nm ~ opiata nf, cf Ubaud Dicort : « opiat » (Rapin)

opilacion nf, cf Ubaud Dicort : « obstruction, chlorose, maladie des jeunes filles ; pica, malacie, dépravation du goût ; manie, obstination passionnée » (v. TdF)

opilatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « opilatif, obstructif, ive » TdF

opilar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, opiler, obstruer » TdF

opinar (v. intr.) (R. IV, 375) : balhar son opinion.

Opinar del cap : far signe que òc.

opinèl nm, cf Ubaud Dicort : « opinel »

opinhastrament adv, cf Ubaud Dicort : « opiniâtrement » TdF

opinhastrar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’opiniâtrer » TdF ‘òupignastra’

opinhastre, -tra adj, cf Ubaud Dicort : « opiniâtre, v. testard » (v. TdF oupignastre’)

opinhastretat nf, cf Ubaud Dicort : « opiniâtreté, v. achiniment, encaracion » (v. TdF oupignastreta’)

opinhastritge nm, cf Ubaud Dicort : « caractère opiniâtre, v. testarditge » (v. TdF oupignastrige’)

opinion (R. IV, 375) : biais de pensar sus una question.

Opinion politica.

Opinion religiosa.

Opinion publica.

Opinion filosofica.

opioman, -a n, cf Ubaud Dicort : « opiomane » (Per Noste)

opion (R. IV, 375) (abs. Dicort) / opium nm : dròga utilizada coma narcotic. (v. òpi)

OPISTO- : forma prefixada del grèc opisthen (enrè)

opistoglif, -a : se ditz d'una sèrp verenosa que sos cròcs son enrè de son cais e que pòdon pas crocar l'òme.

La colòbra de Montpelhièr es opistoglifa.

opistograf, -a adj, cf Ubaud Dicort : « opisthographe » (Rapin)

opium (lat.) (Basic) [ / òpi (Rapin)] nm, cf Ubaud Dicort : v. opion (abs. Dicort).

OPO- : forma prefixada del grèc òpòs (suc / chuc) v. opoterapia.

opoponac nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) opoponax » (Rapin)

oportun, -a (R. IV, 375) : que tomba plan a propaus.

oportunament : d'un biais oportun.

oportunisme : tactica de q.q. que cèrca a profitar d'una ocasion de far quicòm.

oportunista (adj. e subs.m. e f.) : relatiu, -iva a l'oportunisme ; persona que practica l'oportunisme.

oportunitat nf : ocasion oportuna ; qualitat de çò oportun.

oposicion : accion o resulta d'opausar o de s'opausar.

opoterapia : emplec terapeutic de sucs naturals o d'ormonas de sintèsi.

opremer [oprémer] / opremir (los 2, non preconizats Dicort) : v. oprimir (los 3, L. 268).

opressar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, oppresser, v. còrcachar » (v. TdF)

opression (R. IV, 624) : accion o resulta d'oprimir.

Viure dins l'opression.

Sentir una opression (t. a.)

opressiu, -iva : que pesa bravament (s.f.) ; que fa opression.

Sistèma opressiu.

Lei opressiva.

opressivament : d'un biais opressiu.

opressor, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, oppresseur, v. tiran » (v. TdF)

« oprimar » (fr.) : v. oprimir.

oprimeire, -eira n (v. Ubaud Dicort e Basic) : persona opressiva ; pòble opressiu.

Un pòble oprimeire espotís las minoritats.

oprimir (v. tr.) : espotir jol pes d'una autoritat excessiva.

Oprimir las lengas minoritàrias.

Oprimir los febles, los paures.

opròbri nm : vergonha / ignominia / umiliacion publica ; causa d'aquela umiliacion ; estat d'abjeccion.

Viure dins l'opròbri.

òps (m. pl.) (R. IV, 375) : comoditat ; besonh ; necessitat.

Prene sos òps : folastrejar.

Per òps : per de bon ; coma cal.

Adòps (arc.) (abs. Dicort) : en cas de besonh.

-OPSIA : forma sufixada del grèc òpsis (vista / vision) v. autopsia - biopsia.

optar (v. intr.) : causir entre diferentas possibilitats.

optatiu 1 nm (R. IV, 376) : mòde verbal qu'existís dins d'una lengas per exprimir un desir.

optatiu 2, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « optatif, -ive » (Laus)

optic, -a adj : relatiu, -iva a la vision.

Signalizacion optica.

Centre optic.

Instruments optics.

Illusion optica.

optica nf : partida de la fisica relativa a la lutz e a la vision.

opticament : amb referéncia a l'optica (t. a.)

optician, -a : persona que fa o que vend d'instruments optics.

optimal, -a adj : qualitat de çò melhor.

Condicions optimalas.

optimisme : tendéncia a o véser tot planièr.

optimista adj e n (m. e f.) : persona que vei las causas jos lor aspècte pus favorable.

optimizacion nf, cf Ubaud Dicort : « optimisation » (Per Noste)

optimizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, optimiser » (Per Noste)

optimum nm (lat.) : çò melhor (t. a.)

optomètre nm, cf Ubaud Dicort : « optomètre » (Rapin)

optometria nf, cf Ubaud Dicort : « optométrie » (Laus)

opuléncia nf (R. IV, 376) : abondància de bens ; « hauteur, arrogance » TdF.

opulent, -a adj : que viu dins l'abondància ; « orgueilleux, euse, hautain, aine » TdF.

opulentament adv, cf Ubaud Dicort : « avec opulence » TdF

opulentar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort (v. opulent) : « répondre avec hauteur, avec dédain » TdF

òpus incertum nm, cf Ubaud Dicort : « (techn.) opus incertum »

opuscul : òbra literària o scientifica corteta.

oquèi <angl.) nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « hockey » (Rapin). [Basic : oquei]

 

 

 

 

oquèi sus glaç nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « hockey sur glace ». (v. oquèi)

oqueiaire, -aira n, v. Ubaud Dicort Errata web : « hockeyeur, -euse » (v. oquèi)

-OR : forma sufixada del lat. òr, -ris (qualitat de ; estat de) v. blancor - blavor - rojor - verdor - grossor - magror.

« òr » 1 nm (fr.) (v. TdF ‘or 1’) : v. aur.

òr 2 (adv. arc.) : ara, « or, donc ». (v. TdF ‘or 2’)

Òr, se vòls trabalhar, te pagarai.

Òr donc, v. adonc. (v. TdF)

òr 3 nm  : « bord » (Alibert)

A l’òr de, au bord de. (v. Ubaud Dicort e Alibert)

D’òr en òr, de bord à bord, d’un bout à l’autre, du commencement jusqu’à la fin. (v. Ubaud Dicort e L. 269)

ora nf : unitat de temps ; vint e quatrena partida d'una jornada. (v. oras)

D'ora : de bona ora.

Abansora : (e non pas davantora)

Enant ora, avant l’heure. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘enant-ouro’)

D'avant ora, avant l’heure, prématurément.

D'ora ençà, à partir de ce moment.

D'ora enlà, dès cette heure-là, dorénavant.

A la mala ora, au mauvais moment, à l’heure fatale, malheureusement. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ouro’)

Mala ora, heure dernière. (Rapin)

A la bona ora : a l'ora que cal.

A bèlas oras : en temps oportun.

Son doas oras.

Vèrs las tres oras : cap a tres oras.

A l'ora d'ara : al jorn de uèi.

Oraci : poèta latin (65 - 8 abans J.C.)

oracle : paraula de Dieu anonciada pels profètas ; responsa facha al nom d'una divinitat ; opinion agachada coma infalhibla ; paraula d'una persona sàvia.

orada : espaci d'una ora a quicòm prèp.

orador 1 nm (ura 'do) : oratòri (airal per i pregar) ; nom d'airal frequent en Occitània e mai en França que i es prononciat (ura'dor) (aquò vòl ben dire quicòm [v. galloroman 2]).

orador 2 (arc.) nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui prie » (L. 269). (v. orant)

orador 3 (arc.) nm : v. orator, cf Ubaud Dicort.

orador 4, -oira adj : « oratoire » (Laus). (v. oratòri 2)

oral, -a adj e nm : exprimit de viva votz ; non escrich.

oralament : d'un biais oral, pas escrich.

oralitat nf : natura de çò oral ; fasa primièira de l'organizacion enfantina (infantila) de la libido (lat.)

oralizacion : accion o resulta d'oralizar.

oralizar (v. tr.) : exprimir oralament.

-ORAMÀ [-ORAMA, cf Ubaud Dicort]: forma sufixada del grèc hòramà (vista / vision)  v. panoramà [panorama, cf Ubaud Dicort].

« orange » e derivats (fr.) : v. arange (non preconizat Dicort) e irange, cf Ubaud Dicort.

orang-otan ~ orangotan nm, cf Ubaud Dicort : « orang-outang » TdF

orant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « orant, -e » (Laus)

ora pro nobis (lat. que vòl dire « prèga per nosautres ») : Respons del pòble a las invocacions de las litanias que se diguèron a la glèisa tre lo sègle cinc pel pus mens. v. ms. fin de letra O.

ora pro nos : forma occitana de la forma latina çaisús que data, pel pus mens, del sègle VIII (abans 741-753)

orar (v. tr. e intr.) (L. 269- R. IV, 376) (abs. Dicort) : pregar Dieu ; pregar per q.q. ; (un dels pus primièrs mots latins a passar tal qual dins l'occitan : v. ms. fin de letra O)

orari 1 nm : règlament de las oras d'arribada, de sortida...

orari 2, -ària adj : relatiu, -iva a las oras.

Paga orària.

oras canonicas : oras de las pregàrias del breviari.

òras 1 (abs. Dicort) / òrras (f. pl.) : mena de vèrms ; meissanta umor. (v. òrra)

òras 2 (galhas dels cavals) nf pl, cf Ubaud Dicort : « avives, glandes des chevaux » TdF ‘oro’. 

orason nf : pregària ; meditacion contemplativa e adorairitz.

orator, -tritz : persona que parla en public, que fa un discors ; persona que parla plan en public.

oratòri 1 nm : orador. v. pus naut (orador 1).

oratòri 2, -a adj : relatiu, -iva a l'art de parlar en public.

oratorian nm, cf Ubaud Dicort : « oratorien, prêtre de l’oratoire » TdF

oratòrio nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.) oratorio » (Rapin)

Òrb : fluvi costièr d'Erau que se gèta dins Mediterranèa.

òrb, -a adj (arc.) : abucle (ab oculis, sens ucles) v. ucles - abucle (los 2, abs. Dicort).

Carrièira òrba : androna (cuol de sac)

Cuteta òrba : cutabòrlhe (v. aquel mot)

òrbament adv, cf Ubaud Dicort : « aveuglément » (Laus)

orbari nm, cf Ubaud Dicort : « tapage, tumulte ; t. de chasse, circonvolution, détour » (v. TdF)

òrbas (a -) : a palpas / a clucons / de clucons.

òrbe nm, cf Ubaud Dicort : « (astron.) orbe » (Per Noste)

orbet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :  « petit aveugle (vieux) » (v. TdF)

orbicular, -a adj, cf Ubaud Dicort : « orbiculaire » (Rapin)

orbita : caduna de las cavitats ossosas que los uèlhs i son dedins ; trajectòria d'un còrs celèste a l'entorn d'un autre ; trajectòria d'un satellit, d'un veïcul espacial a l'entorn de la Tèrra o d'una autra planeta ; zòna d'influéncia d'una persona, d'un pòble...

orbital, -a aj : « orbital, -e » (Laus)

Movement orbital.

Rendètz-vos orbital.

orbitala nf : (fisica) « orbitale » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 262)

orbitalament : d'un biais orbital.

orbitar (v. intr.) : gravitar.

òrca nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) orque » (Rapin)

orcèl : somés de feda ; vas de terralha.

òrd, -a adj (arc.) : lag, laja / lord, -a / laid, -a.

òrda nf : tòcasenh (sonariá de campanas que dona l'alarma)

Tocar l’òrda, sonner le tocsin. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ordo’)

ordalia nf, cf Ubaud Dicort : « ordalie » (Rapin)