|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
-OPIA : forma sufixada del grèc òps,
òpòs (uèlh) v. ipermetropia - miopia - nictalopia. opiacèu,
-èa adj,
cf Ubaud Dicort : « opiacé,
-e » (Laus) opiat nm ~ opiata nf, cf Ubaud Dicort :
« opiat » (Rapin) opilacion nf, cf Ubaud Dicort :
« obstruction, chlorose, maladie des jeunes filles ; pica,
malacie, dépravation du goût ; manie, obstination
passionnée » (v. TdF) opilatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort :
« opilatif, obstructif, ive » TdF opilar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, opiler, obstruer » TdF opinar (v. intr.) (R. IV, 375) : balhar son opinion. Opinar del cap : far signe que òc. opinèl
nm, cf Ubaud Dicort :
« opinel » opinhastrament
adv, cf Ubaud Dicort :
« opiniâtrement »
TdF opinhastrar
(s’) v pron, cf Ubaud Dicort :
« s’opiniâtrer » TdF ‘òupignastra’ opinhastre,
-tra adj, cf Ubaud Dicort : « opiniâtre,
v. testard » (v. TdF ‘oupignastre’) opinhastretat
nf, cf Ubaud Dicort :
« opiniâtreté, v. achiniment,
encaracion » (v. TdF ‘oupignastreta’) opinhastritge
nm, cf Ubaud Dicort : « caractère
opiniâtre, v. testarditge » (v. TdF ‘oupignastrige’) opinion (R. IV, 375) : biais de pensar sus una question. Opinion politica. Opinion religiosa. Opinion publica. Opinion filosofica. opioman, -a n, cf Ubaud Dicort :
« opiomane » (Per Noste) opion (R. IV, 375) (abs. Dicort) / opium nm : dròga utilizada coma narcotic. (v. òpi) OPISTO- : forma prefixada del grèc opisthen (enrè) opistoglif, -a : se ditz d'una sèrp verenosa que sos cròcs son enrè de son cais e que pòdon pas crocar l'òme. La colòbra de Montpelhièr es opistoglifa. opistograf, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« opisthographe » (Rapin) opium (lat.) (Basic) [ / òpi (Rapin)] nm, cf Ubaud Dicort : v. opion (abs. Dicort). OPO- : forma prefixada del grèc òpòs (suc / chuc) v. opoterapia. opoponac nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) opoponax » (Rapin) oportun, -a (R. IV, 375) : que tomba plan a propaus. oportunament : d'un biais oportun. oportunisme : tactica de q.q. que cèrca a profitar d'una ocasion de far quicòm. oportunista (adj. e subs.m. e f.) : relatiu, -iva a l'oportunisme ; persona que practica l'oportunisme. oportunitat nf : ocasion oportuna ; qualitat de çò oportun. oposicion : accion o resulta d'opausar o de s'opausar. opoterapia : emplec terapeutic de sucs naturals o d'ormonas de sintèsi. opremer [oprémer] / opremir (los 2, non preconizats Dicort) : v. oprimir (los 3, L. 268). opressar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, oppresser, v. còrcachar » (v. TdF) opression (R. IV, 624) : accion o resulta d'oprimir. Viure dins l'opression. Sentir una opression (t. a.) opressiu, -iva : que pesa bravament (s.f.) ; que fa opression. Sistèma opressiu. Lei opressiva. opressivament : d'un biais opressiu. opressor, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, oppresseur, v. tiran » (v. TdF) « oprimar » (fr.) : v. oprimir. oprimeire, -eira n (v. Ubaud Dicort e Basic) : persona opressiva ; pòble opressiu. Un pòble oprimeire espotís las minoritats. oprimir (v. tr.) : espotir jol pes d'una autoritat excessiva. Oprimir las lengas
minoritàrias. Oprimir los febles, los paures. opròbri nm : vergonha / ignominia / umiliacion publica ; causa d'aquela umiliacion ; estat d'abjeccion. Viure dins l'opròbri. òps (m. pl.) (R. IV, 375) : comoditat ; besonh ; necessitat. Prene sos òps : folastrejar. Per òps : per de bon ; coma cal. Adòps (arc.) (abs. Dicort) : en cas de besonh. -OPSIA : forma sufixada del grèc òpsis (vista / vision) v. autopsia - biopsia. optar (v. intr.) : causir entre diferentas possibilitats. optatiu 1 nm (R. IV, 376) : mòde verbal qu'existís dins d'una lengas per exprimir un desir. optatiu 2, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « optatif,
-ive » (Laus) optic, -a adj : relatiu, -iva a la vision. Signalizacion optica. Centre optic. Instruments optics. Illusion optica. optica nf : partida de la fisica relativa a la lutz e a la vision. opticament : amb referéncia a l'optica (t. a.) optician, -a : persona que fa o que vend d'instruments optics. optimal, -a adj : qualitat de çò melhor. Condicions optimalas. optimisme : tendéncia a o véser tot planièr. optimista adj e n (m. e f.) : persona que vei las causas jos lor aspècte pus favorable. optimizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« optimisation » (Per Noste) optimizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, optimiser » (Per Noste) optimum nm (lat.) : çò melhor (t. a.) optomètre nm, cf Ubaud Dicort : « optomètre » (Rapin) optometria nf, cf Ubaud Dicort :
« optométrie » (Laus) opuléncia nf (R. IV, 376) : abondància de bens ; « hauteur, arrogance » TdF. opulent, -a adj : que viu dins l'abondància ; « orgueilleux, euse, hautain, aine » TdF. opulentament adv, cf Ubaud Dicort :
« avec opulence » TdF opulentar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort (v. opulent) :
« répondre avec hauteur, avec dédain » TdF òpus incertum nm, cf Ubaud Dicort : « (techn.) opus
incertum » opuscul : òbra literària o scientifica corteta. oquèi <angl.) nm, v. Ubaud Dicort Errata web :
« hockey » (Rapin). [Basic : oquei] |
|
oquèi sus glaç nm, v. Ubaud Dicort Errata web :
« hockey sur glace ». (v. oquèi) oqueiaire, -aira n, v. Ubaud Dicort Errata web :
« hockeyeur, -euse » (v. oquèi) -OR : forma sufixada del lat. òr, -ris (qualitat de ; estat de) v. blancor - blavor - rojor - verdor - grossor - magror. « òr
» 1 nm (fr.) (v. TdF ‘or 1’)
: v. aur. òr 2 (adv. arc.) : ara, « or, donc ». (v.
TdF ‘or 2’) Òr, se vòls trabalhar, te pagarai. Òr donc, v. adonc. (v. TdF) òr 3 nm : « bord »
(Alibert) A l’òr
de, au bord de. (v.
Ubaud Dicort e Alibert) D’òr en
òr, de bord à bord,
d’un bout à l’autre, du commencement jusqu’à
la fin. (v. Ubaud Dicort e L. 269) ora nf : unitat de temps ; vint e
quatrena partida d'una jornada. (v. oras) D'ora : de bona ora. Abansora : (e non pas davantora) Enant ora, avant l’heure. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘enant-ouro’) D'avant
ora, avant
l’heure, prématurément. D'ora
ençà, à partir de ce moment. D'ora
enlà,
dès cette heure-là, dorénavant. A la
mala ora, au
mauvais moment, à l’heure fatale, malheureusement. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ouro’) Mala ora, heure dernière. (Rapin) A la bona ora : a l'ora que cal. A bèlas oras : en temps oportun. Son doas oras. Vèrs las tres oras : cap a tres oras. A l'ora d'ara : al jorn de uèi. Oraci : poèta latin (65 - 8 abans J.C.) oracle : paraula de Dieu anonciada pels profètas ; responsa facha al nom d'una divinitat ; opinion agachada coma infalhibla ; paraula d'una persona sàvia. orada : espaci d'una ora a quicòm prèp. orador 1 nm (ura 'do) : oratòri (airal per i pregar) ; nom d'airal frequent en Occitània e mai en França que i es prononciat (ura'dor) (aquò vòl ben dire quicòm [v. galloroman 2]). orador 2 (arc.) nm, cf Ubaud Dicort :
« celui
qui prie » (L. 269). (v. orant) orador 3
(arc.) nm : v. orator, cf Ubaud Dicort. orador
4, -oira adj :
« oratoire » (Laus). (v.
oratòri 2) oral, -a adj e nm : exprimit de viva votz ; non escrich. oralament : d'un biais oral, pas escrich. oralitat nf : natura de çò oral ; fasa primièira de l'organizacion enfantina (infantila) de la libido (lat.) oralizacion : accion o resulta d'oralizar. oralizar (v. tr.) : exprimir oralament. -ORAMÀ [-ORAMA, cf Ubaud Dicort]: forma sufixada del grèc hòramà (vista / vision) v. panoramà [panorama, cf Ubaud Dicort]. « orange » e derivats (fr.) : v. arange (non preconizat Dicort) e irange, cf Ubaud Dicort. orang-otan ~
orangotan nm, cf Ubaud Dicort :
« orang-outang » TdF orant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« orant, -e » (Laus) ora pro nobis (lat. que vòl dire « prèga per nosautres ») : Respons del pòble a las invocacions de las litanias que se diguèron a la glèisa tre lo sègle cinc pel pus mens. v. ms. fin de letra O. ora pro nos : forma occitana de la forma latina çaisús que data, pel pus mens, del sègle VIII (abans 741-753) orar (v. tr. e intr.) (L. 269- R. IV, 376) (abs. Dicort) : pregar Dieu ; pregar per q.q. ; (un dels pus primièrs mots latins a passar tal qual dins l'occitan : v. ms. fin de letra O) orari 1 nm : règlament de las oras d'arribada, de sortida... orari 2, -ària adj : relatiu, -iva a las oras. Paga orària. oras canonicas : oras de las pregàrias del breviari. òras 1 (abs. Dicort) / òrras (f. pl.) : mena de
vèrms ; meissanta umor. (v. òrra) òras 2 (galhas dels
cavals) nf pl, cf Ubaud Dicort : « avives, glandes des chevaux » TdF ‘oro’. orason nf : pregària ; meditacion contemplativa e adorairitz. orator, -tritz : persona que parla en public, que fa un discors ; persona que parla plan en public. oratòri 1 nm : orador. v. pus naut (orador 1). oratòri 2, -a adj : relatiu, -iva a l'art de parlar en public. oratorian nm, cf Ubaud Dicort :
« oratorien, prêtre de l’oratoire » TdF oratòrio nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.)
oratorio » (Rapin) Òrb : fluvi costièr d'Erau que se gèta dins Mediterranèa. òrb, -a adj (arc.) : abucle (ab oculis, sens ucles) v. ucles - abucle (los 2, abs. Dicort). Carrièira òrba : androna (cuol de sac) Cuteta òrba : cutabòrlhe (v. aquel mot) òrbament adv, cf Ubaud Dicort :
« aveuglément » (Laus) orbari nm, cf Ubaud Dicort :
« tapage, tumulte ; t. de chasse, circonvolution,
détour » (v. TdF) òrbas (a -) : a palpas / a clucons / de clucons. òrbe nm, cf Ubaud Dicort :
« (astron.) orbe » (Per Noste) orbet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit aveugle (vieux) » (v. TdF) orbicular, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« orbiculaire » (Rapin) orbita : caduna de las cavitats ossosas que los uèlhs i son dedins ; trajectòria d'un còrs celèste a l'entorn d'un autre ; trajectòria d'un satellit, d'un veïcul espacial a l'entorn de la Tèrra o d'una autra planeta ; zòna d'influéncia d'una persona, d'un pòble... orbital, -a aj :
« orbital, -e » (Laus) Movement orbital. Rendètz-vos orbital. orbitala nf : (fisica)
« orbitale » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 262) orbitalament : d'un biais orbital. orbitar (v. intr.) : gravitar. òrca nf, cf Ubaud Dicort :
« (zool.) orque »
(Rapin) orcèl : somés de feda ; vas de terralha. òrd, -a adj (arc.) : lag, laja / lord, -a / laid,
-a. òrda nf : tòcasenh (sonariá de campanas que dona l'alarma) Tocar
l’òrda, sonner le tocsin. (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘ordo’) ordalia nf, cf Ubaud Dicort :
« ordalie » (Rapin) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|