|
- N - |
|
|
|||
|
N (èna nf /ène nm, cf Ubaud Dicort) : letra tretzena de l'alfabet occitan prononciada ('ɛnɔ / 'ɛne) n' : pronom « ne » elidit davant una vocala. N'ai dos. Na [na (v. Ubaud Dicort e Alibert)] (arc.) : aferèsa de Dòna (particula onorifica, cf Ubaud Dicort) Na Frezols : Dòna Frezols. nabab nm : títol indian de grands capussats (dignitaris) Menar una vida de nabab. nabet (plt.) : nap (Brassica napus) Los nabets me venon per gost. nabeta : granas de plantas crucifèras. nabièira : campat de naps (nabets) nabina (plt.) : raba (Brassica rapa) nabís : airal d'una planta que i se fa lo passatge de la camba a la raiç. nabissa : pampe de nabets. nable nm, cf Ubaud Dicort : « psaltérion, v. saltèri » (v. TdF) nacarat 1, -ada adj (de l'arab naqar, cauquilhatge bèl) : nacrat, -ada. (v. Alibert) nacarat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « nacarat, rouge clair » TdF. (v. Honnorat) nacèla : barca pichona sens mast ni vela ; panièira o plataforma oblonga jos un aerostat e que carreja d'aeronautas, lo motor, la saurra e los autres apleches. Qu'es agradiu un desplaçament en nacèla ! nacion (f.) : comunitat umana conscienta de son unitat etnica, linguïstica e culturala e que vòl existir linguïsticament, culturalament e politicament. nacional, -a adj : relatiu, -iva a una nacion. Sentiment nacional. nacionalament : d'un biais nacional. nacionalisme : sentit d'un pòble conscient de formar una comunitat etnica, linguïstica e culturala. nacionalista adj e n (m. e f.) : patriotisme ; que vòl l'independéncia o l'unitat de sa nacion ; relatiu,-iva al nacionalisme. nacionalitat nf : estat de q.q. de nat o de nacionalizat dins una nacion. nacionalizacion : accion o resulta de nacionalizar. nacionalizar (v. tr.) : admetre coma ciutadan d'una nacion ; estatizar. nacionalsocialisme nm, cf Ubaud Dicort : « national-socialisme » (Rapin) nacionalsocialista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « national-socialiste » (Rapin) nacra (espècia de cauquilhatge) nf, cf Ubaud Dicort : « nacre » (Sèrras-Ess.), « pinne marine ». (# nacre) nacrar (v. tr.) (abs. Dicort) : balhar a quicòm l'aspècte, lo brilhant del nacre ; adornar d'un brilhant de nacre, « nacrer » (Per Noste, Rapin). De sa lusor la luna nacrava la mar. nacrat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : color de nacre ; adornat, -ada amb de nacre. nacre (m.), cf Ubaud Dicort : « nacre [nf] » (Lagarde, Fettuciari), substància irizada, d'un blanc rosat, que forma la sisa intèrna del clòsc d'unes molusques,. (# nacra) nacrocultura : cultura del nacre. nada : natacion ; aplech (de siure, de plastic...) per aprene a nadar, o per far flotejar un filat ; espatla de naviri (t. tecn. mar.) A la nada : en nadant. nadada : lo nadar pendent un temps donat. Ai facha una brava nadada. nadadoira : airal artificial per i nadar ; piscina ; aplech de siure, de plastic... per aprene a nadar. nadador 1 nm (v. TdF jos ‘nadadou’), nadairitz / nadaire, -a (v. nadaire) : persona que nada. nadador 2 nm, cf Ubaud Dicort : « nageoir, endroit où on peut nager, lieu propre à se baigner, v. banhador » (v. TdF) |
|
nadaire, -aira [~ -airitz] n : persona que nada. Nadal 1 : lo 25 de desembre ; fèsta de la Nativitat. Paire Nadal / Mèstre Nadal : v. jos paire. Nadal 2 - Nadala : prenoms. nadal nm, cf Ubaud Dicort : « (cantique) noël » (Rapin) nadalenc 1, -a adj : de Nadal ; relatiu, -iva a Nadal. La nuèch nadalenca. Un cant nadalenc. nadalenc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Un nadalenc,un cantique de Noël » (v. TdF jos ‘nadalen’). (v. nadal) nadalenca nf : soca que se fasiá cremar lo ser de Nadal ; « vache qu’on assomme à la Noël » TdF jos ‘nadalen’. nadalet nm : los nòu jorns abans Nadal que las campanas a brand anonciavan la fèsta ; cantic de Nadal. Sonan Nadalet, on sonne pour annoncer Noël. (v. TdF) nadar (v. intr.) : se manténer e avançar sus l'aiga ; flotar / flotejar (t. a.) ; saber pas mai que far. Nadar coma un ròc. Nadar coma un peis. Nadar dins un vestit. Nadar entre doas aigas (s.f.) Nadar dins l'òli : èsser content que jamai. Nadar dins los embestiaments. Nadar dins son sang. Nadar de reverseta : nadar sus l'esquina. nadarèla : aleta de peis. nadatge : accion de nadar. nadèla : sarda / sardina fresca (Clupea sardina) Nadeta : diminutiu de Bernadeta. nadilha : pèça de fèrre en forma de coa d'aronda que servís de supòrt a la mòla superiora d'un molin de farina [v. anadilha] ; bartavèla de pòrta de cabinet ; viròla ; pèça de fust que ne manten autras doas ; mena de lata per manténer lo calfatatge d'una nau ; safran de prima (Crocus vernus) nadilhar (v. tr.) : plaçar una nadilha endacòm (t. a. çaisús), « mettre l’anille à une meule de moulin ; fixer avec des lattes la mousse dont on garnit les joints d’une barque, v. calafatar » (v. TdF) Nadina - Nadona : diminutius de Bernadina e Bernadona. nadir nm : punt de la capa del cèl a la verticala e dirèctament jols pès de l'observator / lo contrari de zenit. nadiu, -iva adj e n : natiu, -iva (nat, nada a tal o tal airal) nadon 1 nm : fanfanhon / fètus ; nadon 2 nm : lentilha d'aiga : (Lemna polyrrhiza) ; (L. trisulca) (L. minor) ; (L. gibba) Nadon (m. o f.) : triple diminitiu de Bernat, de Bernada e de Bernadon. naduèlh : sèrp de veire (l.p.) (Anguis fragilis) NAEVO- : forma prefixada del latin naevus (taca) naevocarcinòma (m.) : tumor cancerosa. naevus nm (lat.) : malformacion de la pèl en forma de taca o de tumor. nafa (abs. Dicort) : flor d'arangièr. Aiga nafa (v. aiganafa) : aiga de flor d'arangièr (Aqua naphtha) nafra / nafradura nf : blaçadura / bleçedura (L. 48). naframent nm : accion de nafrar. nafrant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « navrant, -e » (v. Rapin) nafrar (v. tr.) : mordir ; macar (s. p. e s. f.) ; blaçar / bleçar (L. 48). Aquela canhassa m'a nafrat. Soi nafrat de çò que t'arriba. nafrar (se) : se macar ; se blaçar / bleçar (L. 48). nafreta nf, cf Ubaud Dicort : « petite blessure » (L. 256) nafta nf : mena de liquid volatil e inflamable. |
|
||
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|