- N -

 

 

 

N (èna nf /ène nm, cf Ubaud Dicort) : letra tretzena de l'alfabet occitan prononciada ( / ne)

n' : pronom « ne » elidit davant una vocala.

N'ai dos.

Na [na (v. Ubaud Dicort e Alibert)] (arc.) : aferèsa de Dòna (particula onorifica) , cf Ubaud Dicort.

Na Frezols : Dòna Frezols.

nabab : títol indian de grands capussats (dignitaris)

Menar una vida de nabab.

nabet (plt.) : nap (Brassica napus)

Los nabets me venon per gost.

nabeta : granas de plantas crucifèras.

nabièira : campat de naps (nabets)

nabina (plt.) : raba (Brassica rapa)

nabís : airal d'una planta que i se fa lo passatge de la camba a la raiç.

nabissa : pampe de nabets.

nable nm, cf Ubaud Dicort : « psaltérion, v. saltèri » (v. TdF)

nacarat 1, -ada adj (de l'arab naqar, cauquilhatge bèl) : nacrat, -ada. (v. Alibert)

nacarat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « nacarat, rouge clair » TdF. (v. Honnorat)

nacèla : barca pichona sens mast ni vela ; panièira o plataforma oblonga jos un aerostat e que carreja d'aeronautas, lo motor, la saurra e los autres apleches.

Qu'es agradiu un desplaçament en nacèla !

nacion (f.) : comunitat umana conscienta de son unitat etnica, linguïstica e culturala e que vòl existir linguïsticament, culturalament e politicament.

nacional, -a adj : relatiu, -iva a una nacion.

Sentiment nacional.

nacionalament : d'un biais nacional.

nacionalisme : sentit d'un pòble conscient de formar una comunitat etnica, linguïstica e culturala.

nacionalista adj e n (m. e f.) : patriotisme ; que vòl l'independéncia o l'unitat de sa nacion ; relatiu,-iva al nacionalisme.

nacionalitat nf : estat de q.q. de nat o de nacionalizat dins una nacion.

nacionalizacion : accion o resulta de nacionalizar.

nacionalizar (v. tr.) : admetre coma ciutadan d'una nacion ; estatizar.

nacionalsocialisme nm, cf Ubaud Dicort : « national-socialisme » (Rapin)

nacionalsocialista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « national-socialiste » (Rapin)

nacra (espècia de cauquilhatge) nf, cf Ubaud Dicort : « nacre » (Sèrras-Ess.), « pinne marine ».  (# nacre)  

nacrar (v. tr.) (abs. Dicort) : balhar a quicòm l'aspècte, lo brilhant del nacre ; adornar d'un brilhant de nacre, « nacrer » (Per Noste, Rapin).

De sa lusor la luna nacrava la mar.

nacrat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : color de nacre ; adornat, -ada amb de nacre.

nacre (m.) , cf Ubaud Dicort : substància irizada, d'un blanc rosat, que forma la sisa intèrna del clòsc d'unes molusques, « [nf] nacre (On dit aussi nacra nf) » (v. TdF nacre’). (# nacra)

nacrocultura : cultura del nacre.

nada : natacion ; aplech (de siure, de plastic...) per aprene a nadar, o per far flotejar un filat ; espatla de naviri (t. tecn. mar.)

A la nada : en nadant.

nadada : lo nadar pendent un temps donat.

Ai facha una brava nadada.

nadadoira : airal artificial per i nadar ; piscina ; aplech de siure, de plastic... per aprene a nadar.

nadador 1 nm (v. TdF jos ‘nadadou’), nadairitz / nadaire, -a (v. nadaire) : persona que nada.

nadador 2 nm, cf Ubaud Dicort : « nageoir, endroit où on peut nager, lieu propre à se baigner, v. banhador » (v. TdF)

 

nadaire, -aira [~ -airitz] n : persona que nada.

Nadal 1 : lo 25 de desembre ; fèsta de la Nativitat.

Paire Nadal / Mèstre Nadal : v. jos paire.

Nadal 2 - Nadala : prenoms.

nadal nm, cf Ubaud Dicort : « (cantique) noël » (Rapin)

nadalenc 1, -a adj : de Nadal ; relatiu, -iva a Nadal.

La nuèch nadalenca.

Un cant nadalenc.

nadalenc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Un nadalenc,un cantique de Noël » (v. TdF jos ‘nadalen’). (v. nadal)

nadalenca nf : soca que se fasiá cremar lo ser de Nadal ; « vache qu’on assomme à la Noël » TdF jos ‘nadalen’.

nadalet nm : los nòu jorns abans Nadal que las campanas a brand anonciavan la fèsta ; cantic de Nadal.

Sonan Nadalet, on sonne pour annoncer Noël. (v. TdF)

nadar (v. intr.) : se manténer e avançar sus l'aiga ; flotar / flotejar (t. a.) ; saber pas mai que far.

Nadar coma un ròc.

Nadar coma un peis.

Nadar dins un vestit.

Nadar entre doas aigas (s.f.)

Nadar dins l'òli : èsser content que jamai.

Nadar dins los embestiaments.

Nadar dins son sang.

Nadar de reverseta : nadar sus l'esquina.

nadarèla : aleta de peis.

nadatge : accion de nadar.

nadèla : sarda / sardina fresca (Clupea sardina)

Nadeta : diminutiu de Bernadeta.

nadilha : pèça de fèrre en forma de coa d'aronda que servís de supòrt a la mòla superiora d'un molin de farina [v. anadilha] ; bartavèla de pòrta de cabinet ; viròla ; pèça de fust que ne manten autras doas ; mena de lata per manténer lo calfatatge d'una nau ; safran de prima (Crocus vernus)

nadilhar (v. tr.) : plaçar una nadilha endacòm (t. a. çaisús), « mettre l’anille à une meule de moulin ; fixer avec des lattes la mousse dont on garnit les joints d’une barque, v. calafatar » (v. TdF)

Nadina - Nadona : diminutius de Bernadina e Bernadona.

nadir nm : punt de la capa del cèl a la verticala e dirèctament jols pès de l'observator / lo contrari de zenit.

nadiu, -iva adj e n : natiu, -iva (nat, nada a tal o tal airal)

nadon 1 nm : fanfanhon / fètus ;

nadon 2 nm : lentilha d'aiga : (Lemna polyrrhiza) ; (L. trisulca) (L. minor) ; (L. gibba)

Nadon (m. o f.) : triple diminitiu de Bernat, de Bernada e de Bernadon.

naduèlh : sèrp de veire (l.p.) (Anguis fragilis)

NAEVO- : forma prefixada del latin naevus (taca)

naevocarcinòma (m.) : tumor cancerosa.

naevus nm (lat.) : malformacion de la pèl en forma de taca o de tumor.

nafa (abs. Dicort) : flor d'arangièr.

Aiga nafa (v. aiganafa) : aiga de flor d'arangièr (Aqua naphtha)

nafra / nafradura nf : blaçadura / bleçedura (L. 48).

naframent nm : accion de nafrar.

nafrant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « navrant, -e » (v. Rapin)

nafrar (v. tr.) : mordir ; macar (s. p. e s. f.) ; blaçar / bleçar (L. 48).

Aquela canhassa m'a nafrat.

Soi nafrat de çò que t'arriba.

nafrar (se) : se macar ; se blaçar / bleçar (L. 48). 

nafreta nf, cf Ubaud Dicort : « petite blessure » (L. 256)

nafta nf : mena de liquid volatil e inflamable.