|
- M - |
|
|
|||
|
M (èma nf / ème nm, cf Ubaud Dicort) : letra dotzena de l'alfabet occitan, prononciada ('ɛmɔ / 'ɛme) m' (pr. pers. « me » elidit) : M'ausisses ? M'imagini. M'escota. ma, mas (adj. poss. f.) : Ma maire, mas sòrres. mabol, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fou, folle, insensé,e » (Fettuciari). (v. TdF ‘mabóuli’) mac 1 nm : mena de quinçon (aucèl) (Fringilla montifringillia) mac 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « saumâtre, en Guyenne, v. salabrós » (v. TdF ‘mac 2’) maca 1 nf : caça al vesc ; maca 2 nf : instrument de bregaire [v. machas] ; cotèl de bregaire ; macada / macadura / bonha. maça : malh de fust o de fèrre ; martelàs ; batedor. (# massa) « e amb los cunhs e la maça, / - oi que cal patir - / l'ai asclada, la socassa / del garric canin aquí ! » J. B. Macabèu n pr m, cf Ubaud Dicort : « Macchabée » TdF ‘Macabéu’ Lo novèl Macabèu, le nouveau Macchabée, titre que l’église donna à Simon de Montfort. (v. TdF) macabèu 1 : allusion biblica als 7 Macabèus (v. çai sus) ; cadavre ; allusion als personatges de la Dança macabra. v. p. 1048. macabèu 2 : mena de rasim, « variété de raisin cultivée en Roussillon et en Catalogne ; vin blanc qu’on fait avec ce raisin » TdF. macabre, -bra : relatiu, -iva a la mòrt ; sinistre, -a. Dança macabra : representacion allegorica de la Mòrt. macaca nf , cf Ubaud Dicort 2022 (del port. macaco) : nom de diferents monins. (v. macaco) maçacan nm, cf Ubaud Dicort : « pierre jectise, menu moellon, remplage ; mauvais maçon, mauvais ouvrier, maladroit, imbécile » TdF ‘massacan’ maçacanar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de maçon, remplir de blocaille les vides que laissent entre elles les pierres d’un mur, bloquer » TdF maçacanariá nf, cf Ubaud Dicort : « blocaille, blocage, petites pierres à bâtir » TdF maçacanat nm, cf Ubaud Dicort (v. maçacanar) : v. massacanat. maçacap nm : « mâchicoulis » (Alibert), (t. tecn. de l'Edat mejana) machacoladura [v. machacoladura] (per aparar la basa d'una fortificacion) / merlet (dentelh vertical) [v. merlet] macaco nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) macaque » (Laus, Basic) macada : macadura / nhòca / blavairòl / equimòsi (f.) macadam (ma 'kadam) : çò empeirat (camin, trepador...) macadamizar (v. tr.) : betumar (ajustar d'asfalt a un macadam) maçadoira : instrument per macar (bregar) lo cambe. (v. TdF ‘massadouiro’) macador nm : batedor de bugadièira. maçador nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘massadou’) : maça ; batedor ; assucaire. macadura : macada / nhòca / blavairòl / equimòsi (f.) macafavas (m. e f.) : bretonejaire, -a. macaire nm, -a : persona que caça al vesc. maçaire, -aira [~ -airitz] n : assucaire, -a de bestial amb una maça. (# massaire) macairon nm, cf Ubaud Dicort : « petite meurtrissure, pinçon, ecchymose » TdF jos ‘maqueiroun’ macal : nhòca v. macadura. macament : accion de macar. macamorre nm, cf Ubaud Dicort : « cruche à vin, v. potarràs ; potage trop épais » (v. TdF ‘maco-mourre’) maca muòls [macamuòls] nm (plt.) : mena de centaurèia (Centaurea jacea) ; « ambrette, autre espèce de centaurée, v. ambreta » (v. TdF ‘maco-muou’) maçan, -a adj : bastard, -a / salvatge, -ja (arbres o frucha) maçana nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, cordon qui séparait le corps d’une galère de l’aissade de la poupe » TdF ‘massano’ maçaneda nf / maçanet (Alibert ; abs. Dicort) : airal que i butan d'arbres salvatges. macanicha ! (eufemisme de macarèl !) interj, cf Ubaud Dicort : « (dépit, déception) zut ! » (Laus) maçanièira : airal que i butan d'arbres non empeutats. maçanièr 1 nm : perièr o pomièr salvatge. maçanièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui porte des fruits sauvages, en parlant des poiriers, des pommiers » TdF ‘massanié’ maçaparents nm : campairòls verenoses ; (Coriolus versicolor) (Agaricus xanthodermus) ; (Amanita phalloides) (v. TdF ‘masso-parènt’) macar 1 (v. tr.) [v. intr. (TdF ‘maca 2’)] : caçar al vesc. Anam macar, nous allons tendre des gluaux. (v. TdF) macar 2 (v. tr.) : cachar ; matrassar / tustassar ; ablasigar ; amodar una equimòsi ; còrcachar / còrmacar. Macar lo cambe per ne far tombar las granas. (v. TdF jos ‘maca 1’) Macar las castanhas secas per las desruscar. Li maquèt un uèlh d'un còp de ponh. Lo maquèri en li disent çò que me pensavi d'el. macar (se) : se nafrar / se blavar. De cabussar se maquèt los genolhs. maçar (v. tr.) : tustar amb una maça ; assucar. (v. TdF ‘massa’) (# massar) macarèl 1 nm : vairat (peis de mar) (Scomber colias) ; proxenèta. (v. TdF ‘macarèu’) macarèl ! 2 : interjeccion que marca l'estonament, la dolor, l'admiracion o la colèra. È ben, macarèl ! maçarèl nm, cf Ubaud Dicort : « battoir, v. bacèl 2 ; outil de tricoteuse, servant à soutenir la broche à tricoter » (v. TdF ‘massarèu’) macarèla : femna que ten un ostal de prostitucion. macarelàs, -assa n : « gros, grand, vilain maquereau, ignoble maquerelle » (Palay ; v. TdF) macarelatge : proxenitisme. macarelet, -a / macarelòt, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit maquereau » (Palay) Macari : prenom.
|
|
macari 1 nm, cf Ubaud Dicort : « tortionnaire » (Brun Glossari Oc-Fr). (v macarin 2) macari ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « plût à Dieu que cela soit ainsi ! ainsi soit-il ! » (v. TdF) macariá nf, cf Ubaud Dicort : « nuages pommelés » TdF macariba nm, cf Ubaud Dicort : « rustre, lourdaud » TdF ‘maco-ribo’ macarin ! 1 interj, cf Ubaud Dicort : « euphémisme de macarèl ; sorte de juron familier » (v. TdF ‘macarin 1’) macarin 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « méchant, ante, difficile, vétilleur, euse, caustique » TdF ‘macarin 2’ macarinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire le méchant, le difficile, vétiller » TdF macarinariá nf, cf Ubaud Dicort : « méchanceté, malice » TdF macaron ! / macaròni ! 1 (los 2, abs. Dicort) : eufemismes per dire pas macarèl ! (# macarron) macaròni 2 (Laus ; abs. Dicort) (plural de l'italian macarone) : pasta alimentària de forma caneluda. (v. macarrons) macarron (pastisson a las amètlas) nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « macaron » TdF ‘macarroun’. (v. macarrons) macarronada nf, cf Ubaud Dicort : « plat de macaroni ; macaronée, poème macaronique » TdF macarròni (< ital.) nm : (estil trufaire), cf Ubaud Dicort. macarronic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « macaronique, en latin de cuisine » (v. TdF ‘macarrouni’) macarrònis (pastas) nm pl (italianisme) : v. macarrons, cf Ubaud Dicort. macarrons (pastas) nm pl, v. Ubaud Dicort e TdF : « macaroni m pl » (Sèrras-Ess.) macas nf pl : v. machas macassèn nm, cf Ubaud Dicort : « sobriquet que l’on donne aux Juifs, pour les faire endéver ; sorte de juron » TdF jos ‘macassè’ macassiu ! interj, cf Ubaud Dicort : « mince ! » (Laus) macastin ! interj, cf Ubaud Dicort : v. macarin 1. (v. TdF jos ‘macarin 1’) macat, -ada : p.p. de macar (t. a.) v. macar 2, « meurtri, coti, ie ; blessé, fâché, ée » (v. TdF jos ‘maca 1’). A los uèlhs macats de q.q. qu'a pas plan dormit. macatge : accion de macar, de blavar. maçatge : accion de batre, d'assucar. (# massatge) Macedònia : nom de region dels Balkans. macedònia nf : mescla de frucha o de legums atalhonats. maceracion : accion o resulta de macerar, de se macerar o de far macerar. macerador nm, cf Ubaud Dicort : « macérateur » (v. Rapin nm e adj) macerar 1 (v. tr.) (R. IV,120) : far trempar un brieu dins un liquid ; « tourmenter » (Honnorat) macerar (se) : mortificar son còrs per far peniténcia. macerar 2 (v. intr.) : trempar un brieu dins un liquid. maceta : maça pichonèla que s'en fasián las prestacions ; maça pichonèla en general. machacòl nm / machacolada nf, cf Ubaud Dicort : « mâchicoulis [v. machacoladura] » (v. L. 230) machacoladura nf : maçacap. v. maçacap, « mâchicoulis, parapet en saillie établi dans la partie supérieure d’un rempart ou d’une tour et dans laquel sont pratiquées des ouvertures pour faire couler des pierres ou de l’eau bouillante » TdF ‘macho-couladuro’. machacolament nm, cf Ubaud Dicort : v. machacòl. (v. L. 230) machacrosta (m. e f.) [nm] : machugacroston (m. e f.) machada : dentada (còp de dent) ; çò machugat (s. pr.) ; nhòca / bonha / macadura / blavairòl / equimòsi (f.) ; çò machugat (s.f.) machador nm / machadora nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : trissador / pilon (R. IV, 538). machadrud nm, cf Ubaud Dicort : « t. injurieux, goulu, mangeur » TdF ‘macho-drud’ machafavas (m. e f.) [nm (v. TdF ‘macho-favo’)] : bretonejaire, -a. machafen nm, cf Ubaud Dicort : « mangeur de foin » TdF ‘macho-fe’ machafèrre nm (L. 230) : cagafèrre (l.p.), « mâchefer, scorie » TdF ‘macho-fèrre. machaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « mâcheur, euse ; qui mâche ou mange beaucoup ; bredouilleur, euse ; lambin, ine » TdF jos ‘mastegaire’ machal : dentada (còp de dent) machamorre nm, cf Ubaud Dicort : « mâchemoure, fragments de biscuits de mer » TdF ‘macho-mourre’ machar (v. tr.) : machugar ; trissar / espotir ; achiquetar. machas ~ macas nf pl, cf Ubaud Dicort : « maque, broie plus grossière que la tillote, souvent à dents et dont on se sert pour rompre le chanvre » (Vayssier jos ‘máchos’) machàs nm : instrument per macar (bregar) lo cambe. (v. çai sus) machaud, -a adj : gròs e gras, gròssa e grassa ; moflut, -uda. machaudàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « gros mafflu, bredouilleur, euse, v. machafavas » (v. TdF) machegadura / machugadura : bonha / equimòsi (f.). machegar v : v. machugar machejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mordiller, mordre à plusieurs reprises, mâchonner » TdF macheta nf, cf Ubaud Dicort : « machette, coupe-coupe » (Laus) machicòt nm, cf Ubaud Dicort : « homme gauche, entrepris » TdF machilhar / machorlar v : v. machugar. « machina » (dins lo sens d'aplech) : v maquina. machinacion (R. IV, 112) [maquinacion, v. Ubaud Dicort p. 154] nf : trama (s.f.) / manigança / intriga secreta. machinar (R. IV, 112) [maquinar, v. Ubaud Dicort p. 154] (v. tr.) : intrigar secretament. macho 1 nm e adj (cast.) : muòl ; pataló / maladrech ; malensenhadàs / lord / lordàs. macho 2 (que fa pròva de masclisme) nm, cf Ubaud Dicort : « macho m (Sèrras-Ess.). (v. masclista) machoiras nf pl (v. Ubaud Dicort e Vayssier jos ‘bàrgos’) : « maque pour broyer le chanvre, v. maca 2 » (v. TdF jos ‘machoueiro’) màchols nm pl, cf Ubaud Dicort : v. machas. (v. Vayssier jos ‘màchos’) machorla nf, cf Ubaud Dicort : « extrémité noueuse d’un bâton, renflement d’un gourdin » TdF machorlar v : v. machilhar |
|
||
|
|
|
|
|
|
|