|
||||
|
|
|
|
|
|
Lucrèci - Lucrècia : prenoms. lucrècia nf, cf Ubaud Dicort : « ballan, labre bleu, poisson de mer » TdF ‘lucrèço’ lucritge : amor del lucre. ludic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ludique » (Laus). « ludic » (fr.) : v. jogarèl. ludion nm, cf Ubaud Dicort : « ludion » (Rapin) LUDO- : forma prefixada del latin ludus (jòc) ludopata (m. e f.) : persona qu'a la tissa de jogar d'argent. ludopatia : tissa de jogar a de jòcs d'argent. ludotèca nf : local jogarèl pels mainatges. ludoterapia : utilizacion terapeutica del jòc. luènch, -a adj, cf Ubaud Dicort : « éloigné, ée, lointain, aine » TdF jos ‘luen 2’ luenchenc [veire lunchenc, cf Ubaud Dicort], -a adj : lunhan, -a. luènh 1 / luònh [veire luènh, cf Ubaud Dicort] (adv. de lòc) : a una granda distància de temps o d'espandi. luènh 2, -a (adj.) : alunhat, -ada / luenchenc, -a. luènh 3 nm, cf Ubaud Dicort : « lointain » TdF jos ‘luen 2’ Dins lo luènh, dans le lointain. (v. Ubaud Dicort e TdF) luga nf : « rainure », entalha lo long d'una pèça de fust. (v. TdF) lugan / lugran [los 2, veire lugarn, cf Ubaud Dicort] / lugar (v. lugar) nm : Vènus (estela del matin) lugana : clartat ; clar de luna. lugar [ ~ lugard ~ lugarn, cf Ubaud Dicort] nm : lugan ; « star, vedette » (Brun Glossari Oc-Fr). lugardejar 1 (v. intr. e tr.) : beluguejar ; brilhar ; treslusir ; « lorgner, épier, v. lusernar 1 » (v. TdF jos ‘lugardeja’). lugardejar 2 nm : (accion de lugardejar 1), cf Ubaud Dicort. lugardeta nf, cf Ubaud Dicort : « starlette » (v. lugard) lugardon nm, cf Ubaud Dicort : (v. lugard). (v. çai sus) lugarèla / lugaròla [lugaròta, (v. Alibert e Ubaud Dicort] nf : flama erratica a ras de tèrra dins los cementèris. lugarn (prononciat [lygar]) nm, cf Ubaud Dicort : v. lugar. lugarnejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, briller, scintiller [v. lugrejar] ; regarder avec des yeux brillants » (Per Noste). lugor nf : lusor. lugòt nm, cf Ubaud Dicort : (v. luga) lugre 1, -gra adj : lusc, -a ; treble, -a / trebol, -a ; dobtós, -osa ; sorn, -a. lugre 2 nm, cf Ubaud Dicort : « œil, en style familier » TdF ‘lugre 1’ lugrejaire, -aira adj : beluguejaire, -a ; brilhant, -a. lugrejant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « étincelant, brillant, ante » TdF lugrejar (v. intr.) : brilhar ; beluguejar ; treslusir. lugret nm, cf Ubaud Dicort : « éclair, étoile » TdF lugrir (v. intr.) : beluguejar. lugubrament : d'un biais lugubre. lugubre, -bra : qu'amòda crenta e tristum. lullisme nm, cf Ubaud Dicort : « lullisme, système de Raymond Lull » TdF ‘lulisme’ lum : calelh ; lampa ; lutz ; liuç / beleg ; flor d'alapeda ; tufa d'unas granas ; autra flor : (Hemerocallis flava) ; Escantir lo lum. Èsser pas un lum. Far lum : esclairar. Saber pas ont penjar lo lum. Lum Sant Èlm : fuòc de Sant Èlm. LUMB- : forma prefixada del latin lumbus (ren) lumbago nm, cf Ubaud Dicort (lat.) : dolor brutala e intensa al nivèl del rastèl de l'esquina lombara. LUMBO- : v. LUMB- lumboabdominal, -a : relatiu, -iva als rens o a las vertèbras lombaras. lumbociatalgia : dolor que, a partir de la region lombara, s'irradia dins un nèrvi sciatic o mai d'un. lumèira nf (R. IV, 104) (abs. Dicort) : lum. lumen nm : (unitat de mesura fisica) « lumen » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 245) lumenada nf / luminada (abs. Dicort) : pesca o caça de nuèch amb de lums. lumenariá nf, cf Ubaud Dicort (abs TdF) : v. luminariá. lumenejada nf, cf Ubaud Dicort : « jet de lumière, lueur » TdF jos ‘luminejado’ lumenejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, reluire, être lumineux, briller » TdF ‘lumineja’ lumeneta nf, cf Ubaud Dicort : « allumette » TdF lumenièr : cadena per i penjar lo calelh ; penjal de lampa d'òli ; placa de fèrre per i far cremar de fust resinós. (v. TdF) lumenon nm : lum feble ; lampa pichona ; calelh. lumet : lumenon (lum feble) luminança [luminància] nf : brilhança. (t. tecn. d'optica) luminari nm [o luminària nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘lumenàri’)] : aparelh o ensemble d'aparelhs per esclairar, « luminaire ; lanterne, v. lantèrna ; confrérie, autel et oeuvre d’un saint ; chasse aux alouettes qui se fait avec une lanterne et une clochette dans les nuits d’hiver, v. lumenada » (v. TdF) luminariá [error d'Alibert ; legir luminària, cf Ubaud Dicort p. 154 ] nf : ensemble d'aparelhs utilizats per esclairar. luminescéncia : emission de lutz sens calor. luminescent, -a : que fa de luminescéncia. LUMINO- : forma prefixada del latin lumen, luminis (lutz) luminofòr : constituent elemental fluorescent de la sisa sensibla d'un tub catodic ; èsser viu qu'es provesit d'organs luminescents. luminogèn, -a : que produtz de lutz. luminós, -osa (R. IV, 104) : clar que jamai. luminositat nf (R. IV, 104) : qualitat de çò luminós.
|
|
luna : satellit de la Tèrra ; lunason ; mes ; lunada ; ròda de posaraca ; coberton de cauquilha ; taca blanca pel front dels cavals ; uèlh de buòu (obertura redonda) ; gota de grais sul bolhon ; peis luna (Orthagoriscus mola) Rai de luna. Clar de luna . Fa luna : la luna dona. Luna tornal : luna novèla. Luna mercruda [mecruda ~ mecrosa (v. Ubaud Dicort)] : luna tornal del dimècres. Luna sabtina : luna tornal del dissabte. Luna cornuda : quarton de luna. Luna mièja. Luna plena. Tresluc de la luna : luna plena. Luna vièlha. Luna rossa : luna d'abril. Luna bona. Luna fèla : luna marrida. Luna vaira (velada). Luna negada. Luna enrodada. La luna fa pargue : es enrodada, signe que vòl plòure. La luna fa pargue ! (s.f.) : aquela persona es en colèra / Marcamal se passeja ! Èsser dins la luna. Colhon de la luna ! (colhonet o colhonàs) Blat de luna. (v. jos blat) luna campana (plt.) : (Inula campana) lunada : refolèri / caprici ; malautiá periodica dels cavals. De lunadas, qual n'a pas jamai agudas ? lunaire, -aira [~ -airitz] n : panaire, -a de nuèch. lunar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, considérer, observer, regarder avec persistance ou indiscrétion, v. espinchar » (v. TdF ‘luna 1’) lunar 2, -a adj : relatiu, -iva a la luna. Mes lunar. Cicle lunar. lunard, -a adj : tocat, -ada de la coeta de l'anhèla / fantasc, a. lunàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse lune, mauvaise lune » TdF lunason nf : mes lunar. lunat, -ada : fantasc, -a / ideós, -osa ; qu'a de tacas rossèlas. Èsser plan lunat. Èsser mal lunat. lunatenc, -a adj : ideós, -osa lunatic, -a adj e n (R. IV, 106) : lunat, -ada / lunard, -a / lunatenc, -a. lunatièr, -ièira adj e n : que se fisa tròp de la luna. lunch nm (abs. Dicort) : mot anglés que vòl dire repais pichon que las gents demòran de pès (sens èsser seguts) lunchenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « éloigné, -e » (Sèrras-Ess.) lunchetat nf, cf Ubaud Dicort : « éloignement, v. lunchor » TdF suppl lunchor nf, cf Ubaud Dicort : « éloignement ; lointain » (Sèrras-Ess.) « lundar » nm : v. lendal. lunèissa : mena d'aucèl (Acanthis cannabina) ; (A. flavirostris) luneissat : aucelon de la lunèissa. lunejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tenir compte des phases de la lune, pour faire certains travaux » TdF’ Lunèl : nom de vila d'Erau (Occitània) lunet : mena d'aucèls (Anthus trivialis) ; (A. Richardi) ; (Emberiza hortulana) ; (E. schoeniclus) ; (Anas penelope) luneta : instrument optic per agachar quicòm de lunhan. (v. TdF). (v. lunetas) lunetaire, -aira : persona que fa o que vend de lunetas. lunetar (v. tr.) : « donner des lunettes » ; cargar de lunetas a q.q. (v. TdF) lunetariá nf, cf Ubaud Dicort : « (commerce) lunetterie » (Rapin) lunetas nf pl : aparelh optic per melhorar la vista de q.q. Unas lunetas, des lunettes. (v. TdF jos ‘luneto’) lunetièira (plt.) : (Biscutella cichoriifolia) ; (B. lævigata) ; instrument de coiratièr ; pèça de mossa, de brabant ; òs forcarut de pitre d'aucèl ; obertura de vòlta ; gopilha / claveta ; paleta de jòc ; disc metallic. (v. Alibert) lunetièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : v. lunetaire. (v. TdF jos ‘lunetaire’) lunhan, -a adj, cf Ubaud Dicort2022 : alunhat, -ada. (v. lonhdan, lunchenc) Un país lunhan. lunisolar, -a : relatiu, -iva a la luna e al solelh. Calendièr lunisolar. lunòta nf, cf Ubaud Dicort : v. linòta. (v. TdF jos ‘lignoto’) Tèsta de lunòta, étourdi. (Laus) luns / lus nm (l. p.) [los 2, veire diluns, cf Ubaud Dicort] : diluns. lunula : taca blanca en forma de quarton de luna, a la basa de las onglas umanas ; figura geometrica plana en forma de quarton de luna ; bostieta redonda formada de dos disques de veire cerclats de metal daurat, per l'ostia consacrada de portar als malauts o d'expausar dins l'ostensòri. lunular, -a : en forma de lunula. « luòc » (luòc nm, cf Ubaud Dicort) (diftongason locala de « lòc ») : v. lòc 1 (non preconizat Dicort). luòc de (al -) loc prep, cf Ubaud Dicort : v. al lòc de. luòc que (al -) loc conj, cf Ubaud Dicort : v. al lòc que. luòc de (en -) loc prep, cf Ubaud Dicort : v. jos al lòc de. luòctenença nf, cf Ubaud Dicort : v. lòctenença. (v. çai jos) luòctenent nm : v. lòctenent. luòctenenta nf, cf Ubaud Dicort : v. lòctenenta. (v. çai sus) luòga nf, cf Ubaud Dicort : « place, marge, espace que peut occuper une personne ou une chose, lieu qu’une chose a occupé et qui en conserve la trace, emplacement d’une charbonnière, base d’un tas de gerbes ». TdF ‘liogo’. A luòga de, à la place de. En luòga que, au lieu que. (v. Ubaud Dicort e TdF) luònch, -a (non preconizat Dicort) : v. luènh 2, -a. luonchor [veire lunchor, cf Ubaud Dicort] nf : alunhament. lupanar nm (abs. Dicort) (lat.) : torrofle / bordèl. « lupar » v : v. lepar. « lupega » : v. upega, upa. lupide, -da adj, cf Ubaud Dicort : « chassieux, euse » TdF lupin (plt.) : pese de lop / fava fòla... (Lupinus luteus); (L. albus) ; (L. angustifolius) ; (L. reticulatus) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|