Lucrèci - Lucrècia : prenoms.

lucrècia nf, cf Ubaud Dicort : « ballan, labre bleu, poisson de mer » TdF ‘lucrèço’

lucritge : amor del lucre.

ludic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ludique » (Laus). « ludic » (fr.) : v. jogarèl.

ludion nm, cf Ubaud Dicort : « ludion » (Rapin)

LUDO- : forma prefixada del latin ludus (jòc)

ludopata (m. e f.) : persona qu'a la tissa de jogar d'argent.

ludopatia : tissa de jogar a de jòcs d'argent.

ludotèca nf : local jogarèl pels mainatges.  

ludoterapia : utilizacion terapeutica del jòc.

luènch, -a adj, cf Ubaud Dicort : « éloigné, ée, lointain, aine » TdF jos ‘luen 2’

luenchenc [veire lunchenc, cf Ubaud Dicort], -a adj : lunhan, -a.

luènh 1 / luònh [veire luènh, cf Ubaud Dicort] (adv. de lòc) : a una granda distància de temps o d'espandi.

luènh 2, -a (adj.) : alunhat, -ada / luenchenc, -a.

luènh 3 nm, cf Ubaud Dicort : « lointain » TdF jos ‘luen 2’

Dins lo luènh, dans le lointain. (v. Ubaud Dicort e TdF)

luga nf : « rainure », entalha lo long d'una pèça de fust. (v. TdF)

lugan / lugran [los 2, veire lugarn, cf Ubaud Dicort] / lugar (v. lugar) nm : Vènus (estela del matin)

lugana : clartat ; clar de luna.

lugar [ ~ lugard ~ lugarn, cf Ubaud Dicort] nm : lugan ; « star, vedette » (Brun Glossari Oc-Fr).

lugardejar 1 (v. intr. e tr.) : beluguejar ; brilhar ; treslusir ; « lorgner, épier, v. lusernar 1 » (v. TdF jos ‘lugardeja’).

lugardejar 2 nm : (accion de lugardejar 1), cf Ubaud Dicort.

lugardeta nf, cf Ubaud Dicort : « starlette » (v. lugard)

lugardon nm, cf Ubaud Dicort : (v. lugard). (v. çai sus)

lugarèla / lugaròla [lugaròta, (v. Alibert  e Ubaud Dicort] nf : flama erratica a ras de tèrra dins los cementèris.

lugarn (prononciat [lygar]) nm, cf Ubaud Dicort : v. lugar.

lugarnejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, briller, scintiller [v. lugrejar] ; regarder avec des yeux brillants » (Per Noste).

lugor nf : lusor.

lugòt nm, cf Ubaud Dicort : (v. luga)

lugre 1, -gra adj : lusc, -a ; treble, -a / trebol, -a ; dobtós, -osa ; sorn, -a.

lugre 2 nm, cf Ubaud Dicort : « œil, en style familier » TdF ‘lugre 1’

lugrejaire, -aira adj : beluguejaire, -a ; brilhant, -a.

lugrejant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « étincelant, brillant, ante » TdF

lugrejar (v. intr.) : brilhar ; beluguejar ; treslusir.

lugret nm, cf Ubaud Dicort : « éclair, étoile » TdF

lugrir (v. intr.) : beluguejar.

lugubrament : d'un biais lugubre.

lugubre, -bra : qu'amòda crenta e tristum.

lullisme nm, cf Ubaud Dicort : « lullisme, système de Raymond Lull » TdF ‘lulisme’

lum : calelh ; lampa ; lutz ; liuç / beleg ; flor d'alapeda ; tufa d'unas granas ; autra flor : (Hemerocallis flava) ;

Escantir lo lum.

Èsser pas un lum.

Far lum : esclairar.

Saber pas ont penjar lo lum.

Lum Sant Èlm : fuòc de Sant Èlm.

LUMB- : forma prefixada del latin lumbus (ren)

lumbago nm, cf Ubaud Dicort (lat.) : dolor brutala e intensa al nivèl del rastèl de l'esquina lombara.

LUMBO- : v. LUMB-

lumboabdominal, -a : relatiu, -iva als rens o a las vertèbras lombaras.

lumbociatalgia : dolor que, a partir de la region lombara, s'irradia dins un nèrvi sciatic o mai d'un.

lumèira nf (R. IV, 104) (abs. Dicort) : lum.

lumen nm : (unitat de mesura fisica) « lumen » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 245)

lumenada nf / luminada (abs. Dicort) : pesca o caça de nuèch amb de lums.

lumenària nf, cf Ubaud Dicort : « luminaire ; lanterne, v. lantèrna ; confrérie, autel et oeuvre d’un saint ; chasse aux alouettes qui se fait avec une lanterne et une clochette dans les nuits d’hiver, v. lumenada » (v. TdF jos ‘lumenari’).

lumenejada nf, cf Ubaud Dicort : « jet de lumière, lueur » TdF jos ‘luminejado’

lumenejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, reluire, être lumineux, briller » TdF ‘lumineja’

lumeneta nf, cf Ubaud Dicort : « allumette » TdF

lumenièr : cadena per i penjar lo calelh ; penjal de lampa d'òli ; placa de fèrre per i far cremar de fust resinós. (v. TdF)

lumenon nm : lum feble ; lampa pichona ; calelh.

lumet : lumenon (lum feble)

luminança [luminància] nf : brilhança. (t. tecn. d'optica)

luminari nm [o luminària nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘lumenari’)] : aparelh o ensemble d'aparelhs per esclairar. (v. lumenària)

luminariá [veire luminària, cf Ubaud Dicort p. 154 (v. çai sus)] nf : ensemble d'aparelhs utilizats per esclairar.

luminescéncia : emission de lutz sens calor.

luminescent, -a : que fa de luminescéncia.

LUMINO- : forma prefixada del latin lumen, luminis (lutz)

luminofòr : constituent elemental fluorescent de la sisa sensibla d'un tub catodic ; èsser viu qu'es provesit d'organs luminescents.

luminogèn, -a : que produtz de lutz.

luminós, -osa (R. IV, 104) : clar que jamai.

luminositat nf (R. IV, 104) : qualitat de çò luminós.

 

 

luna : satellit de la Tèrra ; lunason ; mes ; lunada ; ròda de posaraca ; coberton de cauquilha ; taca blanca pel front dels cavals ; uèlh de buòu (obertura redonda) ; gota de grais sul bolhon ; peis luna (Orthagoriscus mola)

Rai de luna.

Clar de luna

Luna mièja.

Luna plena.

Luna vièlha.

Luna tornal : luna novèla.

Luna cornuda : quarton de luna.

Luna mercruda [mecruda  ~ mecrosa (v. Ubaud Dicort)] : luna tornal del dimècres.

Luna sabtina : luna tornal del dissabte.  

Tresluc de la luna : luna plena.

Luna bona.

Luna fèla : luna marrida.

Luna rossa : luna d'abril.

Luna vaira (velada).

Luna negada.

Luna enrodada.

La luna fa pargue : es enrodada, signe que vòl plòure.

La luna fa pargue ! (s.f.) : aquela persona es en colèra / Marcamal se passeja !

Fa luna : la luna dona.

Èsser dins la luna.

Colhon de la luna ! (cohonet o colhonàs)

Blat de luna. (v. jos blat)

luna campana (plt.) : (Inula campana)

lunada : refolèri / caprici ; malautiá periodica dels cavals.

De lunadas, qual n'a pas jamai agudas ?

lunaire, -aira [~ -airitz] n : panaire, -a de nuèch.

lunar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, considérer, observer, regarder avec persistance ou indiscrétion, v. espinchar » (v. TdF ‘luna 1’)

lunar 2, -a adj : relatiu, -iva a la luna.

Mes lunar.

Cicle lunar.

lunard, -a adj : tocat, -ada de la coeta de l'anhèla / fantasc, a.

lunàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse lune, mauvaise lune » TdF

lunason nf : mes lunar.

lunat, -ada : fantasc, -a / ideós, -osa ; qu'a de tacas rossèlas.

Èsser plan lunat.

Èsser mal lunat.

lunatenc, -a adj : ideós, -osa

lunatic, -a adj e n (R. IV, 106) : lunat, -ada / lunard, -a / lunatenc, -a.

lunatièr, -ièira adj e n : que se fisa tròp de la luna.

lunch nm (abs. Dicort) : mot anglés que vòl dire repais pichon que las gents demòran de pès (sens èsser seguts)

lunchenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « éloigné, -e » (Sèrras-Ess.)

lunchetat nf, cf Ubaud Dicort : « éloignement, v. lunchor » TdF suppl

lunchor nf, cf Ubaud Dicort : « éloignement ; lointain » (Sèrras-Ess.)

« lundar » : v. lendal.

lunèissa : mena d'aucèl (Acanthis cannabina) ; (A. flavirostris)

luneissat : aucelon de la lunèissa.

lunejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tenir compte des phases de la lune, pour faire certains travaux » TdF

Lunèl : nom de vila d'Erau (Occitània)

lunet : mena d'aucèls (Anthus trivialis) ; (A. Richardi) ; (Emberiza hortulana) ; (E. schoeniclus) ; (Anas penelope)

luneta : instrument optic per agachar quicòm de lunhan. (v. TdF). (v. lunetas)

lunetaire, -aira : persona que fa o que vend de lunetas.

lunetar (v. tr.) : « donner des lunettes » ; cargar de lunetas a q.q. (v. TdF)

lunetariá nf, cf Ubaud Dicort : « (commerce) lunetterie » (Rapin)

lunetas nf pl : aparelh optic per melhorar la vista de q.q.

Unas lunetas, des lunettes. (v. TdF jos ‘luneto’)

lunetièira (plt.) : (Biscutella cichoriifolia) ; (B. lævigata) ; instrument de curatièr ; pèça de mossa, de brabant ; òs forcarut de pitre d'aucèl ; obertura de vòlta ; gopilha / claveta ; paleta de jòc ; disc metallic.

lunetièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : v. lunetaire. (v. TdF jos ‘lunetaire’)

lunhan, -a (abs. Dicort) : alunhat, -ada. (v. lonhdan, lunchenc)

Un país lunhan.

lunisolar, -a : relatiu, -iva a la luna e al solelh.

Calendièr lunisolar.

lunòta nf, cf Ubaud Dicort : v. linòta. (v. TdF jos ‘lignoto’)

Tèsta de lunòta, étourdi. (Laus)

luns / lus nm (l. p.) [los 2, veire diluns, cf Ubaud Dicort] : diluns.

lunula : taca blanca en forma de quarton de luna, a la basa de las onglas umanas ; figura geometrica plana en forma de quarton de luna ; bostieta redonda formada de dos disques de veire cerclats de metal daurat, per l'ostia consacrada de portar als malauts o d'expausar dins l'ostensòri.

lunular, -a : en forma de lunula.

« luòc » (luòc nm) (diftongason locala de « lòc ») : v. lòc 1.

luòc de (al -) ~ alluòc de loc prep, cf Ubaud Dicort : v. allòc de.

luòc que (al -) ~ alluòc que loc conj, cf Ubaud Dicort : v. allòc que.

luòc de (en -) loc prep, cf Ubaud Dicort : v. jos allòc.

luòctenença nf, cf Ubaud Dicort : v. lòctenença. (v. çai jos)

luòctenent nm : v. lòctenent.

luòctenenta nf, cf Ubaud Dicort : v. lòctenenta. (v. çai sus)

luòga nf, cf Ubaud Dicort : « place, marge, espace que peut occuper une personne ou une chose, lieu qu’une chose a occupé et qui en conserve la trace, emplacement d’une charbonnière, base d’un tas de gerbes ». TdF ‘liogo’.

A luòga de, à la place de.

En luòga que, au lieu que. (v. Ubaud Dicort e TdF)

luònch, -a (non preconizat Dicort) : v. luènh 2, -a.

luonchor [veire lunchor, cf Ubaud Dicort] nf : alunhament.

lupanar nm (abs. Dicort) (lat.) : torrofle / bordèl.

« lupar » : v. lepar.

« lupega » : v. upega, upa.

lupide, -da adj, cf Ubaud Dicort : « chassieux, euse » TdF

lupin (plt.) : pese de lop / fava fòla... (Lupinus luteus); (L. albus) ; (L. angustifolius) ; (L. reticulatus)