|
- L - |
|
|
|||
|
L (f.) (èla nf /èle nm, cf Ubaud Dicort) : letra onzena de l'alfabet occitan prononciada (ɛlɔ / ɛle) la 1, las (art. def. f.) : « la, les » La vaca (sing.), las vacas (pl.). Lo « a » de « la » s'elidís davant una vocala : l'obligacion, l'umiditat, l'eclipsi. la 2, las (pr. pers. f. de la 3a pers.) : « la, les » La vòli. (sing.) Las aimi. Las vòli. (pl.) L'aimi [elision coma per la 1]. la 3 (adv.) : pro. (v. TdF ‘la 2’) La ! : pro ! la 4 / lai (adv. de lòc) : v. lai 1. la 5 nm : nòta seisena de l'escala musicala. labais nm, cf Ubaud Dicort : « petite prune bâtarde, prunier sauvage, en Rouergue, v. afaton » (v. TdF) labarar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, plaquer du plâtre sur du bois, gobeter une poutre, la couvrir de plâtre en le pressant avec la main pour le faire attacher au bois ; salir, gâter » TdF labarida nf, cf Ubaud Dicort : v. lavarida. labarum nm (lat) : bandièira (estendard) dels emperadors romans. labech nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘labé’) : vent del sud-oèst. labechada : còp de vent o pluèja del sud-oèst. labèl 1 (m.) : petal superior de la coròla de las orquidacèas. labèl 2 nm (angl.) : tilheta / marca de fabrica. Labèl de qualitat : tilheta de qualitat. labellizacion nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « labellisation » (Sèrras-Ess.) labellizar v, v. Ubaud Dicort Errata web : « v tr, labelliser » (Per Noste) « laberint » (cat.) (laberint nm) : v. labirint. (abs. Dicort) laberintic, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. labirintic. làbia nf, cf Ubaud Dicort : « lèvre » (Sèrras-Ess.) (v. làvia) labiadas (subs.f. pl.) : familha de plantas dicotiledonèas gamopetalas de flors zigomòrfas, coma la lavanda, la frigola, lo romanin. labial, -a adj (v. làbia) : relatiu a las labras ; articulat mai que mai amb los pòts (las labras) v. labra. Glandolas labialas. Consonantas labialas : b, m, p. labiala nf, cf Ubaud Dicort : « (phonétique) labiale » (v. çai sus) labializacion nf : accion de labializar (arredondir un fonèma) labializar (v. tr.) : modificar per contraccion dels pòts (de las labras) Vocalas labializadas : ò, o, u. Vocalas non-labializadas : e, i. labiard, -a adj e n, cf Ubaud Dicort (v. làbia) : v. laviard. labiat, -ada : dich d'una coròla divisada en dos lòbes principals plaçats un al dessús de l'autre coma dos pòts (doas labras) labil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « labile » (Rapin) labilitat nf, cf Ubaud Dicort : « labilité » (Rapin) LABIO- : forma prefixada del latin labium (pòt / pòta) labiodental, -a : articulat, -ada amb l'ajuda del pòt inferior e de las incisivas superioras. Consonantas labiodentalas : f, v. labiopalatal, -a : dich d'un fonèma articulat amb projeccion dels pòts (de las labras) e soslevament de l'esquina de la lenga anteriora devèrs lo vel del cèl de boca. labiovelar : dich d'un fonèma articulat amb projeccion dels pòts (de las labras) e soslevament de l'esquina de la lenga posteriora devèrs lo vel del cèl de boca. labirint (Alibert) [laberint (v. Ubaud Dicort e TdF ‘laberinte’)] nm (del lat. labyrinthus o del grèc laburinthòs) : enrambolh (malhum complicat) de camins o de galariás que, un còp dedins, òm a de mal a ne trobar la sortida ; ensemble de cavitats de l'aurelha intèrna ; complicacion inextricabla. Lo labirint de l'aurelha. Lo labirint de las leis. labirintic [laberintic], -a adj : inextricable, -a. labirinticament (laberinticament) adv : d'un biais inextricable. labirintifòrme, -ma (abs. Dicort) : en forma de labirint. labirintiti (abs. Dicort) (f.) : inflamacion del labirint de l'aurelha. Labit Andrieva : cronicaira occitana Albigesa (1914-2002). labitina nf, cf Ubaud Dicort : « bière (vieux), v. civièira » (v. TdF)
|
|
labor (f.) (Alibert) [veire laur, cf Ubaud Dicort 2022] (TdF : nm ; L. 220 m et f) : trabalh penible que s'esperlonga ; trabalh en general [v. òbra] ; laurada pichona [v. laur 1]. laborable [veire laurable, cf Ubaud Dicort], -bla adj : que pòt èsser trabalhat, -ada. Tèrra laborabla. laborador nm (R. IV, 3) (non preconizat Dicort) : « laboureur, v. laboraire » (v. TdF ‘labouradou’). (v. laurador 1) : laboraire nm (non preconizat Dicort), -aira / laborador (R. IV, 3), -airitz (v. laborador) : trabalhaire, -a « laboureur à la charrue, v. boièr, cotrejaire » (v. TdF ‘labouraire’). (v. lauraire 2) laborantin, -a / laborant, -a (los 2,abs. Dicort e TdF) : persona que trabalha a la recèrca o a de trabalhs de laboratòri. [Rapin : ajuda de laboratòri] laborar (v. tr. e intr. arc.) (R. IV, 3 - L. 220) [veire laurar, cf Ubaud Dicort] : trabalhar ; laurar. laboratge nm (R. IV, 3) [veire lauratge, cf Ubaud Dicort] : lauratge (accion de laurar) laboratòri nm : local aplechat per d'experiéncias scientificas. labòri (arc.) nm, cf Ubaud Dicort : « labeur, labour (vieux) » TdF. (v. labor) laboriós, -osa (R. IV, 4 ) (TdF ; abs. Dicort) : que trabalha fòrça [v. valent] ; qu'aima lo trabalh ; penible, -a. Escolan laboriós. Estil laboriós. laboriosament adv (TdF ; abs. Dicort) : peniblament. laboriu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : que pòt èsser laurat, -ada. (v. lauradís) labra : pòt / pòta / mordassa ; boca ; monha / fonha. labrador 1 nm : mena de canhàs de raça. labrador 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (minér.) labrador » (Per Noste) labrard, -a adj, cf Ubaud Dicort : « bavard, arde, v. barjaire » TdF labrassa nf : « lèvre (augm.) [v. labra] » (Fettuciari) labrejada nf, cf Ubaud Dicort : (v. labrejar) labrejaire, -aira adj e n : persona que fa la monha, que fa lo morre. labrejar (v. intr.) : far la monha / far lo morre. labreta nf, cf Ubaud Dicort : « petite lèvre, lèvre d’enfant [v. labra] » TdF (v. labretas) labretas nf pl : « petites lèvres » (Brun Glossari Oc-Fr) labridon nm, -a : labrit pichon, labrida pichona. labrit nm, -ida : can de pastre, canha de pastre. Labrit : nom de can de pastre. (v. TdF) labron nm, cf Ubaud Dicort : (v. labra) labrut, -uda adj e n : qu'a de bravas pòtas. lac nm (del lat. lacus) : massa d'aiga dins una depression. laç nm : sedon / bagada (cordèla que fa baga per trapar un conilh, una lèbre... e qu'es estacada a un pal espintat endacòm). (Aquel « laç » atestat al sègle XII, e que ven del latin laqueus (filat) poiriá explicar los toponims « lac » que se pòdon pas justificar per « lac » ni per « laca ») laç-corredor [laç corredor] nm, cf Ubaud Dicort, v. p. 20, 1°/ a) : bagada. (v. çai jos) laç corrent nm, cf Ubaud Dicort 2022 : « noeud coulant » (v TdF jos 'las 1') laç correvol nm, cf Ubaud Dicort : « nœud coulant » (Vayssier jos ‘laxe-courredóu’) laca 1 nf : sompa / sompet. laca 2 nf (R. IV, 5) : substància rosinosa secretada per d'unas plantas ; vernís fach amb aquela substància. ; liquid que se vaporiza sul pel per la manténer penchenat. laçada nf, cf Ubaud Dicort : « collection de lacs, de lacets, de collets pour prendre les oiseaux » TdF lacai nm : servicial vestit d'una liurèia ; òme servil (R. V, 211). lacar 1 (v. intr. e tr.) : far lac ; far sompet ; far tautàs ; submergir ; trempar ; enaigar / far aigat / inondar (v. TdF ‘laca’) ; lacar (se) v pron : chimporlar / pescolhar ; se gaulhassar ; lacar 2 (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : vaporizar amb de laca. lacar (se) v pron : se vaporizar lo pel amb de laca. laçar (v. tr.) : far téner un lacet (correjon) de sabata ; sarrar / cordelar. laçar (se) : se far téner los correjons. lacàs : lac grand ; sompa bèla. laçatge nm, cf Ubaud Dicort : « laçage » (Rapin) La Cauna, cf Ubaud Dicort : nom d'una vilòta de Tarn (Occitània) lacauna (adj. m. e f.) : moton o feda lacauna (de La Cauna), raça pus espandida pel lach (formatge de Rocafòrt) e tanben per la carn. Las lacaunas son de bravas fedas lachièiras. |
|
||
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|