- L -

 

 

 

L (f.) (èla nf /èle nm, cf Ubaud Dicort) : letra onzena de l'alfabet occitan prononciada (ɛlɔ / ɛle)

la 1, las (art. def. f.) :  « la, les »

La vaca (sing.), las vacas (pl.).

Lo « a » de « la » s'elidís davant una vocala : l'obligacion, l'umiditat, l'eclipsi.

la 2, las (pr. pers. f. de la 3a pers.) : « la, les »

La vòli. (sing.)

Las aimi. Las vòli. (pl.)

L'aimi [elision coma per la 1].

la 3 (adv.) : pro. (v. TdF la 2’)

La ! : pro !

la 4 / lai (adv. de lòc) : v. lai.

la 5 nm : nòta seisena de l'escala musicala.

labais nm, cf Ubaud Dicort : « petite prune bâtarde, prunier sauvage, en Rouergue, v. afaton » (v. TdF)

labarar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, plaquer du plâtre sur du bois, gobeter une poutre, la couvrir de plâtre en le pressant avec la main pour le faire attacher au bois ; salir, gâter » TdF

labarida nf : v. lavarida.

labarum nm (lat) : bandièira (estendard) dels emperadors romans.

labech nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘labé’) : vent del sud-oèst.

labechada : còp de vent o pluèja del sud-oèst.

labèl 1 (m.) : petal superior de la coròla de las orquidacèas.

labèl 2 nm (angl.) : tilheta / marca de fabrica.

Labèl de qualitat : tilheta de qualitat.

labellizacion nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « labellisation » (Sèrras-Ess.)

labellizar v, v. Ubaud Dicort Errata web : « v tr, labelliser » (Per Noste)

« laberint » (cat.) (laberint nm) : v. labirint. (abs. Dicort)

laberintic, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. labirintic.

làbia nf, cf Ubaud Dicort : « lèvre » (Sèrras-Ess.) (v. làvia)

labiadas (subs.f. pl.) : familha de plantas dicotiledonèas gamopetalas de flors zigomòrfas, coma la lavanda, la frigola, lo romanin.

labial, -a adj (v. làbia) : relatiu a las labras ; articulat mai que mai amb los pòts (las labras) v. labra.

Glandolas labialas.

Consonantas labialas : b, m, p.

labiala nf, cf Ubaud Dicort : « (phonétique) labiale » (v. çai sus)

labializacion nf : accion de labializar (arredondir un fonèma)

labializar (v. tr.) : modificar per contraccion dels pòts (de las labras)

Vocalas labializadas : ò, o, u.

Vocalas non-labializadas : e, i.

labiard, -a adj e n, cf Ubaud Dicort (v. làbia) : v. laviard.

labiat, -ada : dich d'una coròla divisada en dos lòbes principals plaçats un al dessús de l'autre coma dos pòts (doas labras)

labil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « labile » (Rapin)

labilitat nf, cf Ubaud Dicort : « labilité » (Rapin)

LABIO- : forma prefixada del latin labium (pòt / pòta)

labiodental, -a : articulat, -ada amb l'ajuda del pòt inferior e de las incisivas superioras.

Consonantas labiodentalas : f, v.

labiopalatal, -a : dich d'un fonèma articulat amb projeccion dels pòts (de las labras) e soslevament de l'esquina de la lenga anteriora devèrs lo vel del cèl de boca.

labiovelar : dich d'un fonèma articulat amb projeccion dels pòts (de las labras) e soslevament de l'esquina de la lenga posteriora devèrs lo vel del cèl de boca.

labirint (Alibert) [laberint (v. Ubaud Dicort e TdF ‘laberinte’)] nm (del lat. labyrinthus o del grèc laburinthòs) : enrambolh (malhum complicat) de camins o de galariás que, un còp dedins, òm a de mal a ne trobar la sortida ; ensemble de cavitats de l'aurelha intèrna ; complicacion inextricabla.

Lo labirint de l'aurelha.

Lo labirint de las leis.

labirintic [laberintic], -a adj  : inextricable, -a.

labirinticament (laberinticament) adv : d'un biais inextricable.

labirintifòrme, -ma (abs. Dicort) : en forma de labirint.

labirintiti (abs. Dicort) (f.) : inflamacion del labirint de l'aurelha.

Labit Andrieva : cronicaira occitana Albigesa (1914-2002).

labitina nf, cf Ubaud Dicort : « bière (vieux), v. civièira » (v. TdF)

 

 

labor (f. (v. Ubaud Dicort e Alibert)) [TdF : nm] (v. L. 220) : trabalh penible que s'esperlonga ; trabalh en general [v. òbra] ; laurada pichona [v. laur 1].

laborable [veire laurable, cf Ubaud Dicort], -bla adj : que pòt èsser trabalhat, -ada.

Tèrra laborabla.

laborador nm (R. IV, 3) (non preconizat Dicort) : « laboureur, v. laboraire » (v. TdF labouradou’). (v. laurador 1) :

laboraire nm (non preconizat Dicort), -aira / laborador (R. IV, 3), -airitz (v. laborador)  : trabalhaire, -a « laboureur à la charrue, v. boièr, cotrejaire » (v. TdF labouraire’). (v. lauraire 2)

laborantin, -a n / laborant, -a (abs. Dicort e TdF)  : persona que trabalha a la recèrca o a de trabalhs de laboratòri. [Rapin : ajuda de laboratòri]

laborar (v. tr. e intr. arc.) (R. IV, 3) [veire laurar, cf Ubaud Dicort] : trabalhar (v.  L. 220) ; laurar.

laboratge nm (R. IV, 3) [veire lauratge, cf Ubaud Dicort] : lauratge (accion de laurar)

laboratòri nm : local aplechat per d'experiéncias scientificas.

labòri nm, cf Ubaud Dicort : « labeur, labour (vieux) » TdF.(v. labor)

laboriós, -osa (R. IV, 4 ) (TdF ; abs. Dicort) : que trabalha fòrça [v. valent] ; qu'aima lo trabalh ; penible, -a.

Escolan laboriós.

Estil laboriós.

laboriosament adv (TdF ; abs. Dicort) : peniblament.

laboriu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : que pòt èsser laurat, -ada. (v. lauradís)

labra : pòt / pòta / mordassa ; boca ; monha / fonha.

labrador 1 nm : mena de canhàs de raça.

labrador 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (minér.) labrador » (Per Noste)

labrard, -a adj, cf Ubaud Dicort : « bavard, arde, v. barjaire » TdF

labrassa nf : « lèvre (augm.) » (Fettuciari)

labrejada nf, cf Ubaud Dicort : (v. labrejar)

labrejaire, -aira adj e n : persona que fa la monha, que fa lo morre.

labrejar (v. intr.) : far la monha / far lo morre.

labreta nf, cf Ubaud Dicort : « petite lèvre, lèvre d’enfant » TdF (v. labretas)

labretas nf pl : « petites lèvres » (Brun Glossari Oc-Fr)

labridon nm, -a : labrit pichon, labrida pichona.

labrit nm, -ida : can de pastre, canha de pastre.

Labrit : nom de can de pastre. (v. TdF)

labron nm, cf Ubaud Dicort : (v. labra)

labrut, -uda adj e n : qu'a de bravas pòtas.

lac nm (del lat. lacus) : massa d'aiga dins una depression.

laç nm : sedon / bagada (cordèla que fa baga per trapar un conilh, una lèbre... e qu'es estacada a un pal espintat endacòm).

(Aquel « laç » atestat al sègle XII, e que ven del latin laqueus (filat) poiriá explicar los toponims « lac » que se pòdon pas justificar per « lac » ni per « laca »)

laç-corredor [laç corredor] nm, cf Ubaud Dicort : bagada. v. p. 20, 1°/ a) (v. çai jos)

laç correvol nm, cf Ubaud Dicort : « nœud coulant » (Vayssier jos ‘laxe-courredóu’)

laca 1 nf : sompa / sompet.

laca 2 nf (R. IV, 5) : substància rosinosa secretada per d'unas plantas ; vernís fach amb aquela substància. ; liquid que se vaporiza sul pel per la manténer penchenat. 

laçada nf, cf Ubaud Dicort : « collection de lacs, de lacets, de collets pour prendre les oiseaux » TdF

lacai nm : servicial vestit d'una liurèia ; òme servil (R. V, 211)

lacar 1 (v. intr.  e tr.) : far lac ; far sompet ; far tautàs ; submergir ; trempar ; enaigar / far aigat / inondar (v. TdF laca’) ;

lacar (se) v pron : chimporlar / pescolhar ; se gaulhassar ;

lacar 2 (v. tr.) , cf Ubaud Dicort :  vaporizar amb de laca.

lacar (se) v pron : se vaporizar lo pel amb de laca.

laçar (v. tr.) : far téner un lacet (correjon) de sabata ; sarrar / cordelar.

laçar (se) : se far téner los correjons.

lacàs : lac grand ; sompa bèla.

laçatge nm, cf Ubaud Dicort : « laçage » (Rapin)

La Cauna, cf Ubaud Dicort : nom d'una vilòta de Tarn (Occitània)

lacauna (adj. m. e f.) : moton o feda lacauna (de La Cauna), raça pus espandida pel lach (formatge de Rocafòrt) e tanben per la carn.

Las lacaunas son de bravas fedas lachièiras.