Jaufré (Laus) [Jaufre ~ Jaufret] n pr m (v. Ubaud Dicort e TdF) (e non pas « Godefroy » (fr.)) : prenom.

Jaufré [Jaufre] Rudèl : trobador occitan de Gironda (s. XII).

jauga (plt.) : toja / artalàs (Ulex europaeus)

jauja nf, cf Ubaud Dicort : « jauge, verge pour mesurer les futailles, futaille qui sert d’étalon aux autres, v. pagèla ; outil à tracer les mortaises ; accoutrement, agencement » (v. TdF)

jaujaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, jaugeur » TdF

jaujar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, jauger » (v. TdF). « jaujar » e derivats (fr.) : v. avalorar - escandalhar - estasar - estimar - pagelar.

jaujatge nm, cf Ubaud Dicort : « jaugeage » TdF

jaula : cèla (cambra de preson)

jaulatge nm, cf Ubaud Dicort : « geôlage » (v. jaulièr)

jaulièr, -ièira n (L. 217) : persona que ten las claus de las jaulas.

jaumassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse branche feuillue sur laquelle on traîne le foin que l’on vient de râteler » (v. TdF)

jaumassada nf, cf Ubaud Dicort : « quantité de foin qu’on traîne sur une jaumassa » (v. TdF)

Jaume - Jaumet - Jaumelina - Jaumeta : prenoms. v. Jacme...

jauminar (v. intr.) : se lanhar / gemegar.

jaunàs, -assa adj / jaunastre, -a (abs. Dicort) : pejoratiu de jaune.

jaunassa nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de pic taché de jaune » TdF

jaune [, -na] adj e nm : rossèl. (v. TdF)

jaune d’aur nm, cf Ubaud Dicort : « narcisse doré, plante » (v. TdF ‘jaune-d’or’)

jaune d'uòu [veire mujòl, cf Ubaud Dicort] nm : mojòl ; romanet / ovièira (Amanita caesarea)

jaune de grumèl nm, cf Ubaud Dicort : « t. de boucher, pièce de bœuf tremblante » TdF

jaunejar (v. intr.) : rosselejar / tirar sul jaune.

jaunèl : mena d'aucèl (Emberiza citrinella)

jaunèla : mena de boscarida (Acrocephalus schoenebaeus) plt. : (Lythrum salicaria) ; (Erysimum) ; (Sisymbrium officinale) ; giroflada de paret : (Cheiranthus Cheiri) ; pastèl (plt.) : (Isatis tinctoria)

jaunenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tirant sur le jaune » (Carrasco)

jaunet 1, -a (adj.) : un pauc jaune, -a.

jaunet 2 (subs. m.) : rosselon / loís d'aur.

jaunet 3 nm (plt.) : mena de lotièr (Lotus corniculatus) ; mena de campairòl : (Cantharellus cibarius) ; autre campairòl : (Entoloma sinuatum)

jauneta (plt.) : (Trigonella corniculata) ; (Chlora perfoliata) ; liquèn dels arbres fruchièrs.

jaunir (v. tr. e intr.) : far venir jaune ; venir jaune.

jaunissa : ictericia (R. III, 553) ; coloracion jauna de la pèl.

jaunissós, -osa adj : pejoratiu de jaune, « jaunâtre » (Alibert) ; « celui, celle qui a la jaunisse » TdF.

jaunitge nm, cf Ubaud Dicort : « couleur jaune, jaunisse ; bardane à petites têtes, plante » TdF

jaunon nm, cf Ubaud Dicort : « jaunet, louis d’or ; renoncule des champs, plante à fleur jaune » TdF

jaunós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « jaunâtre, v. jaunàs » (v. TdF)

jaunura nf : color jauna, « étendue jaunissante » TdF.

jaup / jaupal nm, cf Ubaud Dicort : « aboi » (Alibert)

jaupada nf, cf Ubaud Dicort : v. japada.

jaupadís nm, cf Ubaud Dicort : « jappement prolongé » (Alibert)

jaupaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : v. japaire.

jaupal nm : v. jaup.

jaupar 1 v (v. Ubaud Dicort, Basic) : « aboyer, japper, clabauder » (Alibert). « jaupar » e derivats (cat.) : v. japar e derivats (non preconizats Dicort).

jaupar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo jaupar, l’aboiement » (v. TdF jos ‘japa’)

jauparèl nm, cf Ubaud Dicort : « petit aboyeur, petit chien, roquet, clabaudeur, v. gardabiaça ; enfant babillard, v. bardolhon » (v. TdF jos ‘japarèu’)

jaupariá nf, cf Ubaud Dicort : v. japariá.

jaupatge nm, cf Ubaud Dicort : v. japatge.

jaupejar v, cf Ubaud Dicort : (v. jaupar)

jaupet nm, cf Ubaud Dicort : v. japet.

jaupilhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « clabaudeur, criailleur, euse, v. cridaire » TdF ‘japihaire’

jaupilhar v, cf Ubaud Dicort : « aboyer comme un petit chien, clabauder, criailler, bavarder » TdF ‘japiha’

jaupilhariá nf, cf Ubaud Dicort : « criaillerie, bavardage, v. cridadissa » (v. TdF  ‘japiharié’)

jaurèl, -a adj : fricaud, -a / fricaudet, -a / fringant, -a ; beluguet, -a ; avenent, -a / alugorant, -a / miste, -a ; tissós, -osa ; esquiu, -iva / ferotge, -ja.

Jaurés Joan (1859-1914) : grand òme politic occitan, deputat socialista, fondator de L'Humanitat.

jausida nf, cf Ubaud Dicort : « chambrière du derrière d’une charrette » TdF suppl

« jaussemin » : v. gensemin.

« jauverd [jauvert] : v. jolverd [jolvert] (v. Ubaud Dicort).

«jauverdassa » : v. jolverd e jolvertassa (v. Ubaud Dicort).

javà [java] nf : dança populara de tres tempses.

« Far la javà » (fr.) : far la pica-pandra ; far la nòça.

javèl nf, cf Ubaud Dicort [Basic : nm] : « javel » (Laus)  

javelina nf, cf Ubaud Dicort : « javeline ; javelot » (Rapin)

javelizacion nf, cf Ubaud Dicort : « javellisation » (Laus)

javelizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (stériliser avec la javel) javelliser » (Per Noste, Laus)

jazz nm (angl.) : musica afroamericana mai que mai improvisada e bravament sincopada.

jazzar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, jazzer » (v. jazz)

J.E.C. nf : sigla de Joventut Estudianta Catolica (movement de las annadas 1930.

jecista (m. e f.) : membre de la J. E. C.

jejunum (lat.) : jejunum intestinum : porcion de l'intestin prim après lo duodenum (lat.)

jelha [veire gelha, cf Ubaud Dicort] nf : cança de ròda (cercle de fèrre per ròdas de carris) (v. TdF ‘jeio’)

Jehovà [Jeovà] n pr m : marrida revirada del nom donat a Dieu dins la Bíblia. v. Iavé.

jembe (instrument de percussion) nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « djembé »

Jèp - Jepon : diminutius de Josèp e de Josepon.

jeremiada nf, cf Ubaud Dicort : « jérémiade » TdF

Jeremias [Jerèmias] : grand profèta dels sègles VII - VI abans J.C.

jerez ~ xerés nm, cf Ubaud Dicort : v. xerés.

Jericò [Jerico] n pr : nom de vila de la Palestina d'autres còps.

Las trompetas de Jericò : anóncia d'un malparat.

jeroboam nm, cf Ubaud Dicort : « jéroboam » (Per Noste)

jersey (teissut) nm, cf Ubaud Dicort : « jersey »

Jerusalèm : vila santa dels Josieus, dels Musulmans e dels Catolics, en Palestina, a la frontièira entre Israèl e Cisjordania.

Jès ! (interj.) : apocòpa de Jèsus.

Jès ! que siás api !

Jèsucrist (e non pas Jèsus Crist) [Jèsus-Crist, cf Ubaud Dicort] : prenom de Nòstre Sénher.

jesuïta [ ~ jesuita] adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : religiós de La Companhiá de Jèsus, fondada per sant Ignaci de Loyola (l 'i la ) ; intrigant.

 

 

jesuïtic [ ~ jesuitic], -a adj : relatiu, -iva als Jesuïtas.

Rasonament jesuïtic.

Morala jesuïtica.

jesuïticament ( ~ jesuiticament) adv : d'un biais jesuïtic.

jesuïtisme ~ jesuitisme nm, cf Ubaud Dicort : « jésuitisme » (Rapin)

Jèsus : Nòstre Sénher / Filh de Dieu. (v. TdF suppl)

Jèsus ! interj, cf Ubaud Dicort : « sorte d’exclamation » (v. TdF jos ‘Jèsus’)

Jèsus-Crist n pr m, cf Ubaud Dicort : v. Jesucrist.

jèsus nm, cf Ubaud Dicort : « (papier de 55 x 70 cm) papier jésus » (Rapin)

J. I. C. nf : sigla de Joventut Independenta Catolica.

jicista (m. e f.) : membre de la Joventut Independenta Catolica.

jigelàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « grand nigaud » TdF

jigelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit nigaud » TdF

jigèu, èla adj, cf Ubaud Dicort : « nigaud, aude, niais, aise » TdF ‘jijèu’

jima nf, cf Ubaud Dicort : « panne d’un maillet de carrier, lorsqu’elle est divisée ou échancrée » TdF

Jiròni prenom (e non pas « Jeròme » (fr.)) : « Jérôme » (Laus).  (v. borrica)

jispoet, -a adj : fèr, -a / ferotge, -ja / afric, a / rebelut, -uda.

jiu-jitsu nm (jap.) : metòde de lucha defensiva japonesa.

jo nm (R. III, 600) : aplech de fust per jónher vacas o buòus.

joala nf, cf Ubaud Dicort : « plate-bande de vigne » TdF

Joan - Joana : prenoms.

Joan (sant -) : l'autor presumit de l'Evangèli quatren.

Joan Baptista : profèta precursor de Jèsus ; prenom.

Joan barrutla [joan-barrutla] nm : rodaire / passapaís.

Joan-Caga-Blanc n pr m, cf Ubaud Dicort : « personnage dont il est question dans un récitatif populaire » (v. TdF ‘Jan-Cago-Blanc’)

joan-caspi nm, cf Ubaud Dicort : « jean-fesse, v. joan-lòcho » (v. TdF ‘jan-càspi’)

Joan cèrca paur [Joan-cerca-la-paur] nm : òme qu'a pas jamai encontrada la paur.

Joan coconièr [joan-coconièr] nm : escais de q.q. de nèci (colhonet)

Joan conolhada [joan-conolhada] nm : òme femenèl / femenin.

joan-d’auriòl nm, cf Ubaud Dicort : « homme léger, sot, nigaud » TdF ‘jan-d’auriòu’

Joan d'Auvèrnha (TdF ; abs. Dicort) : bisa ; tramontana.

joan-d’Olanda nm, cf Ubaud Dicort : « indolent, sans-souci, flegmatique comme un Hollandais » TdF ‘jan-d’Oulando’

Joan de léser [joan-de-léser] nm : fug-òbra (fu 'br ) (qu'a paur del trabalh)

Joan de l'orsa [Joan de l’Ors] n pr m, cf Ubaud Dicort : títol d'un conte popular. (v. TdF jos ‘Jan-de-l’ourse’)

joan-de-la-muòla nm, cf Ubaud Dicort : « héros d’un conte populaire, type de l’homme naïf ; badaud, niais » TdF ‘jan-de-la-muelo’

Joan de Milan : Sirius (mena d'astre)

Joan fa tot [joan-fai-tot] nm, cf Ubaud Dicort : sobrièr ; bracièr / òme de pena / factotum (lat.) ; persona cargada de totes los trabalhs segondaris.

Un onclon-Joan fa tot nos fasiá plan servici.

Joan farina [joan-farina] nm : bestiasson (persona nècia, piòta, colhoneta)

Joan femna [joan-femna] nm : òme que fa lo dedins coma una femna ; « efféminé » (Brun Glossari Oc-Fr), « pédé » (Basic).

Joan figa [joan-figas] nm : belitre / paure diable / passapaís / vagabond.

Joan filha [joan-filha] nm : dròlle femenèl « grand enfant mâle qui porte encore la jupe » ; jovent cèrcafilhas.

Joan flaüta [joan-flaüta] nm : piòt / nèci / bestion / bestiasson.

Joan fotre [joan-fotre] nm : paucval / canalha / rossalha ; òme que l'òm i pòt pas comptar dessús.

Joan l'an prés [Joan-l’an-pres] : personatge del roman de Joan Baptista Fabre.

Joan l'emprés [joan-l’empres] nm : òme iperactiu totjorn afairat ; « cogne-fétu » (Alibert).

joan-lo-blanc nm, cf Ubaud Dicort : « jean-le-blanc, oiseau de proie » (v. paireblanc) 

joan-lo-cuol nm, cf Ubaud Dicort : « t. de mépris, jean-fesse, v. colhon » TdF ‘jan-lo-cuou’

joan-lo-nèci / joan-lo-pèc nm, cf Ubaud Dicort : « nigaud » (v. Palay ‘Jan-pèc’)

joan-lo-verd nm, cf Ubaud Dicort : « personnage grotesque passé en proverbe » (v. TdF ‘Jan-lou-verd’)

joan-lòcho nm, cf Ubaud Dicort : « t. injurieux et obscène, imbécile, nigaud » TdF ‘jan-locho’

Joan mal m'agrada [joan-mal-m’agrada] nm : escais de q. q. de tissós, renós, malgraciós.

joan-que-sap-tot nm, cf Ubaud Dicort : « homme qui a l’air de tout savoir, omniscient » TdF ‘jan-que-saup-tout’. (v. Joan sap tot)

joan-recuòla nm, cf Ubaud Dicort : « lambin, cogne-fétu, qui va comme les écrevisses » TdF ‘jan-recuelo’

Joan salsa [joan-salsa] nm : òme que s'agrada de far la cosina.

Joan sap tot (Alibert) nm : escais de q.q. que pretend tot o saber. (v. joan-que-sap-tot)

Joan sens biais [joan-sens-biais] nm : òme maladrech ; òme bestiasson.

joan-sucre / joan-tondre nm, cf Ubaud Dicort : v. joan-fotre. (v. TdF jos ‘jan-foutre’)

Joan topin [joan-topin] nm : Joan salsa ; Joan figa ; Joan sens biais.

Joan trespassa [joan-trespassa] nm : òme que ne fa totjorn tròp.

Aquò’s joan-trespassa, c’est le nec plus ultra. (v. TdF ‘jan-trepasso’)

joan-trona nm, cf Ubaud Dicort : « mari complaisant, jocrisse » (v. TdF ‘jan-trouno’)

joanada : flambada de blima de genèst seca ; solastret / cabanon / fuòc de Sant Joan.

joana longa [joanalonga] nf : mena de castanha.

joanàs, -assa n : piotàs, -assa (nèci, nècia) ; femnarassa.

joanenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui appartient à Jean, de la saint Jean, qui mûrit à la saint Jean, hâtif, ive ; de la confrérie de saint Jean, habitant de Saint-Jean, du quartier Saint-Jean » TdF jos ‘janen’

joanenca nf, cf Ubaud Dicort : « cépage cultivé à Nice, à raisin blanc et précoce ; variété de prune, de poire et de pomme » TdF jos ‘janenco’

joanencar (v. intr.) : amadurar per Sant Joan ; sautar la joanada (fuòc de Sant Joan) per far amadurar la frucha.

joanet (adj. e subs. m.) : bestion / bestiasson ; marit comòde. (v. TdF ‘janet’)

Joaneta - Joaneton : prenoms diminutius de Joana.

joaneta nf : « croix à la Jeannette » ; (plt.) corbadòna (Narcissus poeticus) (v. TdF ‘janeto’)

joaneton (f.) (Alibert ; abs. Dicort) (plt.) : reina margarida (Aster sinensis)

joanical [joanicalh nm, cf Ubaud Dicort] / joanicòt (v. joanicòt) (adj. pej.) : piòtàs / api que jamai / nèci que jamai / bèstia que truca. (v. TdF jos ‘jàni’)

joanicalhàs nm, cf Ubaud Dicort : v. joanicalh. (v. TdF jos ‘jàni’)

joanicòt (subs. m.) : « niais, nigaud ; le diable en terme de sorcellerie » ; malafam ; misèria. (v. TdF)

Joanicòt lo pica, la faim le presse  (v. TdF)

Joanina : prenom diminutiu de Joana.

Joanon / Joanòt : prenoms diminutius de Joan.

Joaquim : prenom.

joata : jo leugièr pel bestial jove o per menar lo bestial a la fièira ; fren d'un rodet de molin de vent.

joatièr : persona que fasiá de jos.

Jòb : personatge màger del Libre de Jòb. (Bíblia)

jòb nm, cf Ubaud Dicort : « job [v. plaçòta] » (Fettuciari) ; « benêt » (Sèrras-Ess.)