|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Jaufré (Laus) [Jaufre ~ Jaufret] n pr m (v. Ubaud Dicort e TdF) (e non pas « Godefroy » (fr.)) : prenom. Jaufré [Jaufre] Rudèl : trobador occitan de Gironda (s. XII). jauga (plt.) : toja / artalàs (Ulex europaeus) jauja nf, cf Ubaud Dicort :
« jauge, verge pour mesurer les futailles, futaille qui sert
d’étalon aux autres, v. pagèla ; outil
à tracer les mortaises ; accoutrement, agencement » (v. TdF) jaujaire,
-aira n, cf Ubaud Dicort : « nm,
jaugeur » TdF jaujar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, jauger » (v. TdF). « jaujar » e derivats (fr.) : v. avalorar - escandalhar - estasar - estimar - pagelar. jaujatge nm, cf Ubaud Dicort :
« jaugeage » TdF jaula : cèla (cambra de preson) jaulatge nm, cf Ubaud Dicort :
« geôlage » (v. jaulièr) jaulièr, -ièira n (L. 217) : persona que ten las claus de las jaulas. jaumassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse branche feuillue sur laquelle on traîne le foin que
l’on vient de râteler »
(v. TdF) jaumassada nf, cf Ubaud Dicort :
« quantité de foin qu’on traîne sur une jaumassa » (v. TdF) Jaume - Jaumet - Jaumelina - Jaumeta : prenoms. v. Jacme... jauminar (v. intr.) : se lanhar / gemegar. jaunàs, -assa adj / jaunastre, -a (abs. Dicort) : pejoratiu de jaune. jaunassa nf, cf Ubaud Dicort :
« espèce de pic taché de jaune » TdF jaune [, -na] adj e nm : rossèl. (v. TdF) jaune d’aur nm, cf Ubaud Dicort : « narcisse doré,
plante » (v. TdF ‘jaune-d’or’) jaune d'uòu [veire mujòl, cf Ubaud Dicort] nm : mojòl ; romanet / ovièira (Amanita caesarea) jaune de grumèl nm, cf Ubaud Dicort : « t. de boucher,
pièce de bœuf tremblante » TdF jaunejar (v. intr.) : rosselejar / tirar sul jaune. jaunèl : mena d'aucèl (Emberiza citrinella) jaunèla : mena de boscarida (Acrocephalus schoenebaeus) plt. : (Lythrum salicaria) ; (Erysimum) ; (Sisymbrium officinale) ; giroflada de paret : (Cheiranthus Cheiri) ; pastèl (plt.) : (Isatis tinctoria) jaunenc, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« tirant sur le jaune »
(Carrasco) jaunet 1, -a (adj.) : un pauc jaune, -a. jaunet 2 (subs. m.) : rosselon / loís d'aur. jaunet 3 nm (plt.) : mena de lotièr (Lotus corniculatus) ; mena de campairòl : (Cantharellus cibarius) ; autre campairòl : (Entoloma sinuatum) jauneta (plt.) : (Trigonella corniculata) ; (Chlora perfoliata) ; liquèn dels arbres fruchièrs. jaunir (v. tr. e intr.) : far venir jaune ; venir jaune. jaunissa : ictericia (R. III, 553) ; coloracion jauna de la pèl. jaunissós, -osa adj : pejoratiu de jaune, « jaunâtre » (Alibert) ; « celui, celle qui a la jaunisse » TdF. jaunitge nm, cf Ubaud Dicort :
« couleur jaune, jaunisse ; bardane à petites
têtes, plante » TdF jaunon nm, cf Ubaud Dicort :
« jaunet, louis d’or ; renoncule des champs, plante
à fleur jaune » TdF jaunós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « jaunâtre, v. jaunàs » (v. TdF) jaunura nf : color jauna, « étendue jaunissante » TdF. jaup / jaupal nm, cf Ubaud Dicort :
« aboi » (Alibert) jaupada nf, cf Ubaud Dicort :
v. japada. jaupadís
nm, cf Ubaud Dicort :
« jappement prolongé » (Alibert) jaupaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : v. japaire. jaupal nm : v. jaup. jaupar 1 v (v. Ubaud Dicort, Basic) : « aboyer, japper, clabauder » (Alibert). « jaupar » e derivats (cat.) : v. japar e derivats (non preconizats Dicort). jaupar 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« Lo jaupar, l’aboiement » (v. TdF jos ‘japa’) jauparèl
nm, cf Ubaud Dicort :
« petit aboyeur, petit chien, roquet, clabaudeur, v. gardabiaça ;
enfant babillard, v. bardolhon » (v. TdF jos ‘japarèu’) jaupariá
nf, cf Ubaud Dicort :
v. japariá. jaupatge nm, cf Ubaud Dicort :
v. japatge. jaupejar v, cf Ubaud Dicort :
(v.
jaupar) jaupet nm, cf Ubaud Dicort :
v. japet. jaupilhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« clabaudeur, criailleur, euse, v. cridaire » TdF ‘japihaire’ jaupilhar v, cf Ubaud Dicort :
« aboyer comme un petit chien, clabauder,
criailler, bavarder » TdF ‘japiha’ jaupilhariá
nf, cf Ubaud Dicort :
« criaillerie, bavardage, v. cridadissa » (v. TdF
‘japiharié’) jaurèl, -a adj : fricaud, -a / fricaudet, -a / fringant, -a ; beluguet, -a ; avenent, -a / alugorant, -a / miste, -a ; tissós, -osa ; esquiu, -iva / ferotge, -ja. Jaurés Joan (1859-1914) : grand òme politic occitan, deputat socialista, fondator de L'Humanitat. jausida nf, cf Ubaud Dicort :
« chambrière du derrière d’une
charrette » TdF suppl « jaussemin » : v. gensemin. « jauverd [jauvert] : v. jolverd [jolvert] (v. Ubaud Dicort). «jauverdassa » : v. jolverd e jolvertassa (v. Ubaud Dicort). javà [java] nf : dança populara de tres tempses. « Far la javà » (fr.) : far la pica-pandra ; far la nòça. javèl nf, cf Ubaud Dicort [Basic : nm] :
« javel » (Laus) javelina nf, cf Ubaud Dicort :
« javeline ; javelot » (Rapin) javelizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« javellisation » (Laus) javelizar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, (stériliser avec la javel) javelliser » (Per Noste, Laus) jazz nm (angl.) : musica afroamericana mai que mai improvisada e bravament sincopada. jazzar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, jazzer » (v. jazz) J.E.C. nf : sigla de Joventut Estudianta Catolica (movement de las annadas 1930. jecista (m. e f.) : membre de la J. E. C. jejunum (lat.) : jejunum intestinum : porcion de l'intestin prim après lo duodenum (lat.) jelha [veire gelha, cf Ubaud Dicort] nf : cança de ròda (cercle de fèrre per ròdas de carris) (v. TdF ‘jeio’) Jehovà [Jeovà] n pr m : marrida revirada del nom donat a Dieu dins la Bíblia. v. Iavé. jembe (instrument de percussion) nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « djembé » Jèp - Jepon : diminutius de Josèp e de Josepon. jeremiada nf, cf Ubaud Dicort :
« jérémiade » TdF Jeremias [Jerèmias] : grand
profèta dels sègles VII - VI abans J.C. jerez ~ xerés nm, cf Ubaud Dicort : v. xerés. Jericò [Jerico] n pr : nom de vila de la Palestina d'autres còps. Las trompetas de Jericò : anóncia d'un malparat. jeroboam nm, cf Ubaud Dicort :
« jéroboam » (Per Noste) jersey (teissut) nm, cf Ubaud Dicort :
« jersey » Jerusalèm : vila santa dels Josieus, dels Musulmans e dels Catolics, en Palestina, a la frontièira entre Israèl e Cisjordania. Jès ! (interj.) : apocòpa de Jèsus. Jès ! que siás api ! Jèsucrist (e non pas Jèsus Crist) [Jèsus-Crist, cf Ubaud Dicort] : prenom de Nòstre Sénher. jesuïta [ ~ jesuita] adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : religiós de La Companhiá de Jèsus, fondada per sant Ignaci de Loyola (l 'i la ) ; intrigant. |
|
jesuïtic [ ~ jesuitic], -a adj : relatiu, -iva als Jesuïtas. Rasonament jesuïtic. Morala jesuïtica. jesuïticament ( ~ jesuiticament) adv : d'un biais jesuïtic. jesuïtisme ~ jesuitisme nm, cf Ubaud Dicort :
« jésuitisme » (Rapin) Jèsus : Nòstre Sénher / Filh de Dieu. (v. TdF suppl) Jèsus !
interj, cf Ubaud Dicort :
« sorte d’exclamation » (v. TdF jos ‘Jèsus’) Jèsus-Crist n pr m, cf Ubaud Dicort :
v. Jesucrist. jèsus nm, cf Ubaud Dicort :
« (papier de 55 x 70 cm) papier
jésus »
(Rapin) J. I. C. nf : sigla de Joventut Independenta Catolica. jicista (m. e f.) : membre de la Joventut Independenta Catolica. jigelàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « grand nigaud » TdF jigelet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit nigaud » TdF jigèu, èla adj, cf Ubaud Dicort : « nigaud, aude, niais,
aise » TdF ‘jijèu’ jima nf, cf Ubaud Dicort :
« panne d’un maillet de carrier, lorsqu’elle est
divisée ou échancrée » TdF Jiròni prenom (e non pas « Jeròme » (fr.)) : « Jérôme » (Laus). (v. borrica) jispoet, -a adj :
fèr, -a / ferotge, -ja / afric, a / rebelut, -uda. jiu-jitsu nm (jap.) : metòde de lucha defensiva japonesa. jo nm (R. III, 600) : aplech de fust per jónher vacas o buòus. joala nf, cf Ubaud Dicort :
« plate-bande de vigne »
TdF Joan - Joana : prenoms. Joan (sant -) : l'autor presumit de l'Evangèli quatren. Joan Baptista : profèta precursor de Jèsus ; prenom. Joan barrutla [joan-barrutla] nm : rodaire / passapaís. Joan-Caga-Blanc n pr m, cf Ubaud Dicort : « personnage dont il est
question dans un récitatif populaire » (v. TdF ‘Jan-Cago-Blanc’) joan-caspi nm, cf Ubaud Dicort :
« jean-fesse, v. joan-lòcho » (v. TdF ‘jan-càspi’) Joan cèrca paur [Joan-cerca-la-paur] nm : òme qu'a pas jamai encontrada la paur. Joan coconièr [joan-coconièr] nm : escais de q.q. de nèci (colhonet) Joan conolhada [joan-conolhada] nm : òme femenèl / femenin. joan-d’auriòl nm, cf Ubaud Dicort : « homme léger, sot,
nigaud » TdF ‘jan-d’auriòu’ Joan d'Auvèrnha (TdF ; abs. Dicort) : bisa ; tramontana. joan-d’Olanda nm, cf Ubaud Dicort : « indolent, sans-souci,
flegmatique comme un Hollandais » TdF ‘jan-d’Oulando’ Joan de léser [joan-de-léser] nm : fug-òbra (fu 'br ) (qu'a paur del trabalh) Joan de l'orsa [Joan de l’Ors] n pr m, cf Ubaud Dicort : títol d'un conte popular. (v. TdF jos ‘Jan-de-l’ourse’) joan-de-la-muòla nm, cf Ubaud Dicort : « héros d’un
conte populaire, type de l’homme naïf ; badaud,
niais » TdF ‘jan-de-la-muelo’ Joan de Milan : Sirius (mena d'astre) Joan fa tot [joan-fai-tot] nm, cf Ubaud Dicort : sobrièr ; bracièr / òme de pena / factotum (lat.) ; persona cargada de totes los trabalhs segondaris. Un onclon-Joan fa tot nos fasiá plan servici. Joan farina [joan-farina] nm : bestiasson (persona nècia, piòta, colhoneta) Joan femna [joan-femna] nm : òme que fa lo dedins coma una femna ; « efféminé » (Brun Glossari Oc-Fr), « pédé » (Basic). Joan figa [joan-figas] nm : belitre / paure diable / passapaís / vagabond. Joan filha [joan-filha] nm : dròlle femenèl « grand enfant mâle qui porte encore la jupe » ; jovent cèrcafilhas. Joan flaüta [joan-flaüta] nm : piòt / nèci / bestion / bestiasson. Joan fotre [joan-fotre] nm : paucval / canalha / rossalha ; òme que l'òm i pòt pas comptar dessús. Joan l'an prés [Joan-l’an-pres] : personatge del roman de Joan Baptista Fabre. Joan l'emprés [joan-l’empres] nm : òme iperactiu totjorn afairat ; « cogne-fétu » (Alibert). joan-lo-blanc nm, cf Ubaud Dicort :
« jean-le-blanc, oiseau de proie » (v. paireblanc) joan-lo-cuol nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de mépris, jean-fesse, v. colhon » TdF ‘jan-lo-cuou’ joan-lo-nèci / joan-lo-pèc nm, cf Ubaud Dicort :
« nigaud » (v. Palay ‘Jan-pèc’) joan-lo-verd nm, cf Ubaud Dicort : « personnage
grotesque passé en proverbe » (v. TdF ‘Jan-lou-verd’) joan-lòcho nm, cf Ubaud Dicort :
« t. injurieux et obscène, imbécile,
nigaud » TdF ‘jan-locho’ Joan mal m'agrada [joan-mal-m’agrada] nm : escais de q. q. de tissós, renós, malgraciós. joan-que-sap-tot nm, cf Ubaud Dicort :
« homme qui a l’air de tout savoir, omniscient » TdF ‘jan-que-saup-tout’. (v. Joan
sap tot) joan-recuòla nm, cf Ubaud Dicort :
« lambin, cogne-fétu, qui va comme les
écrevisses » TdF ‘jan-recuelo’ Joan salsa [joan-salsa] nm : òme que s'agrada de far la cosina. Joan sap tot (Alibert) nm : escais de q.q.
que pretend tot o saber. (v. joan-que-sap-tot) Joan sens biais [joan-sens-biais] nm : òme maladrech ; òme bestiasson. joan-sucre / joan-tondre nm, cf Ubaud Dicort : v. joan-fotre. (v. TdF jos ‘jan-foutre’) Joan topin [joan-topin] nm : Joan salsa ; Joan figa ; Joan sens biais. Joan trespassa [joan-trespassa] nm : òme que ne fa totjorn tròp. Aquò’s
joan-trespassa, c’est le nec plus
ultra. (v. TdF ‘jan-trepasso’) joan-trona nm, cf Ubaud Dicort : « mari
complaisant, jocrisse » (v. TdF ‘jan-trouno’) joanada : flambada de blima de genèst seca ; solastret / cabanon / fuòc de Sant Joan. joana longa [joanalonga] nf : mena de castanha. joanàs, -assa n : piotàs, -assa (nèci, nècia) ; femnarassa. joanenc,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« qui appartient à Jean, de la saint Jean, qui mûrit
à la saint Jean, hâtif, ive ; de la confrérie de
saint Jean, habitant de Saint-Jean, du quartier Saint-Jean » TdF jos ‘janen’ joanenca nf, cf Ubaud Dicort :
« cépage cultivé à Nice, à raisin
blanc et précoce ; variété de prune, de poire et de
pomme » TdF jos
‘janenco’ joanencar (v. intr.) : amadurar per Sant Joan ; sautar la joanada (fuòc de Sant Joan) per far amadurar la frucha. joanet (adj. e subs. m.) : bestion / bestiasson ; marit comòde. (v. TdF ‘janet’) Joaneta - Joaneton : prenoms diminutius de Joana. joaneta nf : « croix à la Jeannette » ; (plt.) corbadòna (Narcissus poeticus) (v. TdF ‘janeto’) joaneton (f.) (Alibert ; abs. Dicort) (plt.) : reina margarida (Aster sinensis) joanical [joanicalh nm, cf Ubaud Dicort] / joanicòt (v. joanicòt) (adj. pej.) : piòtàs / api que jamai / nèci que jamai / bèstia que truca. (v. TdF jos ‘jàni’) joanicalhàs nm, cf Ubaud Dicort : v. joanicalh.
(v. TdF
jos
‘jàni’) joanicòt (subs. m.) : « niais, nigaud ; le diable en terme de
sorcellerie »
; malafam ; misèria. (v. TdF) Joanicòt lo pica, la faim le presse (v. TdF) Joanina : prenom diminutiu de Joana. Joanon / Joanòt : prenoms diminutius de Joan. Joaquim : prenom. joata : jo leugièr pel bestial jove o
per menar lo bestial a la fièira ; fren d'un rodet de molin de vent. joatièr : persona que fasiá de jos. Jòb : personatge màger del Libre de Jòb.
(Bíblia) jòb nm, cf Ubaud Dicort :
« job [v. plaçòta] » (Fettuciari) ; « benêt » (Sèrras-Ess.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|