- J -

 

 

 

J (gi, nf/nm) : letra desena de l'alfabet occitan prononciada [z] en fonetica internacionala. [Vernet Dict. gram. de l’occ. mod., p 377 : j [dʒ]]

Mas, en realitat, lo J vària segon los parlars : Per exemple, « jamai » se pronóncia coma un j francés en Provença e dins lo Lengadòc meridional ; « jamai », se pronóncia « tz » en Albigés « tzamai », « dz » en Roergue « dzamai » , « tch » en Auvèrnha « tchamai »

ja 1 (adv. de tps) : de per abans.

Èra ja vengut.

ja 2 (adv. afirm.) : òc / cèrtas.

Ara, ja, sèm d'acòrdi.

ja 3 (adv. optatiu.) : baste.

Ja ploguèsse : baste ploguèsse !

ja 4 ! : comandament dels carretièrs per far anar lo caval a l'esquèrra.

Un tira a ja, l'autra a biti (drecha)

ja que (loc. conj.) : vist que.

Ja qu'èrem paures...

ja tant de bon ! interj, cf Ubaud Dicort : « plût à Dieu ! » (v. Alibert)

jaba ! (interj.) : tan melhor ! / d'acòrdi !

jaba (a -) [ / jabas (a -), cf Ubaud Dicort] (loc. adv.) : a foison / en abondi ; a bon mercat ; a crèdit.

jabletas nf pl (v. Ubaud Dicort) : « combles d’une toiture, en Périgord » (v. TdF) (v. galatàs)

« jabotar » 1 per dire trempar : v. chambotar.

jabotar 2 (v. intr.) : renar ; repotegar / romegar.

jabotar (se) : se repotegar un a l'autre ; se querelar.

J. A. C. nf : sigla de Joventut Agricòla Catolica, movement de las annadas 1930 qu'amodèt un brave càmbiament de mentalitat e de progrès.

jaç : airal que l'òm i se jai ; lièch (t. a.) ; sisa / veta ; maire / rèirefais / placentà de vaca qu'a vedelat ; sediments ; carbon / meissant mal (l.p.) : (Bacillus anthracis) (v. jaces)

Lo jaç de la lèbre : l'airal que la lèbre i se jai.

Trapar q.q. al jaç : lo susprene / lo dessobtar (t.a.)

Me'n vau al jaç : me vau jaire / vau al lièch.

Un jaç de carbon : una veta (sisa) de carbon.

jaca nf, cf Ubaud Dicort : « jaque [nm], ancien vêtement, v. casaca » (v. TdFjaco’) ; « jaque [nm] de mailles » (L. 216)

jaça nf : cabanàs pel bestial « bergerie, étable à brebis ; litière, jonchée, couche ; place où on s’est couché » (v. TdF jasso’) .

Jaça de fedas.

Jaça dels manhans, litière des vers à soie (v. TdF)

jacada nf, cf Ubaud Dicort : « Jacada de teatres, boniment » (Lexic M. Roqueta)

jaçada : contengut d'una jaça ; ensemble de bèstias o de personas jagudas.

jacaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « bavard » (Lexic M. Roqueta). (v. jacar e barjacaire)

Bèl jacaire, beau parleur. (Lexic M. Roqueta)

jac-a-jac-a-jac (onom.) : doblet de chac-a-chac-a-chac.

jacar v intr  (v. jacaire: « papoter, jacasser » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. barjacar)

jaçar (v. intr.) : jaire / jàser ; demorar / abitar.

jaçar (se) : s'anar jaire ; se jaire.

Me jaci a mièja nuèch.

jacarèa nf, cf Ubaud Dicort : « panais sauvage, plante » (v. TdF)

jaçariá : ensemble de jaças.

jacassa nf, cf Ubaud Dicort : « nigaude, imbécile » TdF

jaçassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande bergerie, bergerie en ruines » TdF jassasso’

jacassar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jacasser, v. barjacar » TdF

jaces nm pl, cf Ubaud Dicort : « litière des vers  soie » (Alibert). (v. jaça)

jacet nm, cf Ubaud Dicort : « petit gîte, petit bercail » TdF jasset’

jaceta nf, cf Ubaud Dicort : « petite bergerie » TdF jasseto’

jacièr : responsable d'una jaça.

jacilha [veire jasilha, cf Ubaud Dicort] nf : jaç (airal ont òm se jai). v. jasilhas.

Èsser de meissanta jacilha [v. jos jacina] : èsser maldormeire.

jaciment [jasiment] nm : jaç / veta ; sisa geologica.

jacina nf : aleujament (accion d'enfantar o de far de pichons) ; « manière de se coucher, empreinte d’un corps, gîte » TdF jassino’

Es de marrida jacina, il est mauvais coucheur. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘jassino’)

jacinar (v. intr.) : enfantar, « être en couches » TdF jassina’ ; far de pichons.

jacinièira nf, cf Ubaud Dicort : « femme ou femelle en couche » (TdF jassiniero’)

Jacint / Jacinta : prenoms.

jacint nm : (plt.) (Hyacinthus orientalis) ; pèira preciosa. (v. TdF)

jacista (m. e f.) : membre de la J. A. C. v. pus naut.

« jackpòt » (americanisme) ('dzakpɔt)  (abs. Dicort) : soma d'argent pus fòrta que pòt èsser ganhada a un jòc.

Jacme - Jacmet - Jacmelina - Jacmeta : prenoms. v. Jaume...

 

 

Jacòb : felen d'Abraam, enfant d'Isaac, paire dels 12 patriarcas. Jacòb que se sonava tanben Israèl, balhèt aqueste darrièr nom al pòble josieu.

jacobin, -a : adèpte, -a del centralisme.

França foguèt plan sovent bravament jacobina.

jacobinisme : centralisme.

jacobita (m. e f.) : membre de la glèisa jacobita.

jacomard [jacomart] nm : relòtge de torre màger ; èime / biais. (v. TdF jacoumar’)

Es plan tocat del jacomard : es bravament nèci.

« Jacon » (fr. de l.p.) (Jacon n pr m) : v. Jaumet.

jacon nm, cf Ubaud Dicort : « petite figure en bois grossièrement sculptée et fixée sur le claquet d’un moulin ; imbécile » TdF

jaçon nm, cf Ubaud Dicort : « petit gîte, petit bercail » TdF jassoun’

jaconàs nm, cf Ubaud Dicort : « jaconas, étoffe » TdF

jacondala nf, cf Ubaud Dicort : « jacobus, ancienne monnaie d’or » TdF

jacopet, -a n, cf Ubaud Dicort : « imbécile, niais, aise » TdF

jacòt nm, cf Ubaud Dicort : « nom qu’on donne aux perroquets » TdF

jacotet nm, cf Ubaud Dicort : « (ornement de mousseline) jabot » (Per Noste)

jacotin nm : mene de bustièr (corselet) de mainatge ; « estomac » (v. TdF jacoutin’).

Emplir lo jacotin, emplir la panse. (v. TdF)

jacotinon nm, cf Ubaud Dicort : v. jacotin. (v. TdF jos ‘jacoutin’)

jacquard adj e nm : maquina de téisser.

jacquet nm, cf Ubaud Dicort : « toupet taillé en brosse, genre de coiffure » (v. TdF) ; « (jeu) jacquet » (v. Per Noste)

jactància (R. III, 579) : conflardisa.

jactanciós, -osa (abs. Dicort) : confle, -a coma un pesolh.

jactar (v. intr.) (R. III, 579) (abs. Dicort) : se conflar / se vantar.

jaculatòri, -a adj : brèu e ardent, brèva e ardenta. 

Senhor pietat ! es una orason jaculatòria.

jadat nm, cf Ubaud Dicort : « outil de boulanger, servant à mettre le pain en couronne » TdF

jade (m.) : pèira fina d'un verd mai o mens fosc.

jadeïta nf, cf Ubaud Dicort : « jadéite » (Per Noste)

jaguar : mamifèr carnassièr (Felis onca)

jaguda nf, cf Ubaud Dicort : « La jaguda, l’accouchée » (v. TdF jos ‘jaire’). (v. ajaguda)

jagut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « couché, ée » TdF jos ‘jaire’

« jaiant » (fr.) : v. gigant.

jaiet nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘jaiet 1’) : mena de lignita negra, bravament compacta e que volonta plan lo poliment. (# jalhet)

jaietièr nm, cf Ubaud Dicort : (v. jaiet)

jaïn, -a (adj. e subs.) : adèpte , -a del jaïnisme.

jaineta nf : « poutrelle, petite poutre » TdF jeineto’ (diminutiu de jasena v. pus luènh.)

jaïnisme (m.) : una de las religions d' Índia.

jai per tèrra (abs. Dicort) (plt.) : veronica de montanha (Veronica montana).  (v. jais-per-tèrra)

jaire / jàser [veire jaire, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : metre al lièch ; èsser estirat pel sòl o al lièch.

Aicí jai Untal : inscripcion de pèira tombala.

jaire / jàser [veire jaire] (se) v pron : se metre al lièch.

Pensa pas a res pus qu'a se jaire !

jais (m.) (abs. Dicort) : escupinhon de saliva, « postillon » (Basic).

jais-per-tèrra nm, cf Ubaud Dicort : « (qui gît par terre) véronique des montagnes, plante rampnte » TdF

jaissaire, -aira [~ -airitz] n : persona que jaissa, qu'escupinheja.

jaissar (v. intr.) : escupinhejar en parlant.

jaissós, -osa adj : qu'escupinheja en parlant ; biliós, -osa.

« jal » : v. gèl.

jalap nm, cf Ubaud Dicort : « jalap, racine purgative » TdF

jalenca : mena de castanha.

jalhet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tacheté de roux et de blanc, grivelé, ée ; à demi gris, entre deux vins » TdF jaiet 2’. (# jaiet)

« jalibrar » : v. gelibrar.

jalon : pal espintat en tèrra en mòde d'indica.

jalonaire, -aira : persona que jalona.

jalonament : accion de jalonar quicòm.

jalonar (v. tr.) : espintar de jalons de luènh en luènh.

« jalós » e derivats (fr.) : v. gelós.

« jalverd » - « jauverd »- «jouverd» (l.p.) v. jolverd  (non preconizat Dicort)

En Jalverd : Sénher Jalverd (en fr Enjalbert : M. Persil)

jalosesca nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de poésie usitée chez les Troubadours » TdF

jalum 1 nm, cf Ubaud Dicort : « bois provenant d’arbres rabougris » TdF

jalum 2 nm, cf Ubaud Dicort : « gelée, frimas » TdF jalun 2’