|
- J - |
|
|
|||
|
J (gi, nf/nm) : letra desena de l'alfabet occitan prononciada [z] en fonetica internacionala. [Vernet Dict. gram. de l’occ. mod., p 377 : j [dʒ]] Mas, en realitat, lo J vària segon los parlars : Per exemple, « jamai » se pronóncia coma un j francés en Provença e dins lo Lengadòc meridional ; « jamai », se pronóncia « tz » en Albigés « tzamai », « dz » en Roergue «dzamai » , « tch » en Auvèrnha « tchamai » ja 1 (adv. de tps) : de per abans. Èra ja vengut. ja 2 (adv. afirm.) : òc / cèrtas. Ara, ja, sèm d'acòrdi. ja 3 (adv. optatiu.) : baste. Ja ploguèsse : baste ploguèsse ! ja 4 ! : comandament dels carretièrs per far anar lo caval a l'esquèrra. Un tira a ja, l'autra a biti (drecha) ja que (loc. conj.) : vist que. Ja qu'èrem paures... ja tant de bon ! interj, cf Ubaud Dicort : « plût à Dieu ! » (v. Alibert) jaba ! (interj.) : tan melhor ! / d'acòrdi ! jaba (a -) [ / jabas (a -), cf Ubaud Dicort] (loc. adv.) : a foison / en abondi ; a bon mercat ; a crèdit. jabletas nf pl (v. Ubaud Dicort) : « combles d’une toiture, en Périgord » (v. TdF) (v. galatàs) « jabotar » 1 v per dire trempar : v. chambotar. jabotar 2 (v. intr.) : renar ; repotegar / romegar. jabotar (se) : se repotegar un a l'autre ; se querelar. J. A. C. nf : sigla de Joventut Agricòla Catolica, movement de las annadas 1930 qu'amodèt un brave càmbiament de mentalitat e de progrès. jaç : airal que l'òm i se jai ; lièch (t. a.) ; sisa / veta ; maire / rèirefais / placentà de vaca qu'a vedelat ; sediments ; carbon / meissant mal (l.p.) : (Bacillus anthracis) (v. jaces) Lo jaç de la lèbre : l'airal que la lèbre i se jai. Trapar q.q. al jaç : lo susprene / lo dessobtar (t.a.) Me'n vau al jaç : me vau jaire / vau al lièch. Un jaç de carbon : una veta (sisa) de carbon. jaca nf, cf Ubaud Dicort : « jaque [nm], ancien vêtement, v. casaca » (v. TdF ‘jaco’) ; « jaque [nm] de mailles » (L. 216) jaça nf : cabanàs pel bestial « bergerie, étable à brebis ; litière, jonchée, couche ; place où on s’est couché » (v. TdF ‘jasso’) Jaça de fedas. Jaça dels manhans, litière des vers à soie (v. TdF) jacada nf, cf Ubaud Dicort (v. jacar) : « Jacada de teatres, boniment » (Lexic M. Roqueta) jaçada : contengut d'una jaça ; ensemble de bèstias o de personas jagudas. jacaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « bavard » (Lexic M. Roqueta). (v. jacar e barjacaire) Bèl jacaire, beau parleur. (Lexic M. Roqueta) jac-a-jac-a-jac (onom.) : doblet de chac-a-chac-a-chac. jacar v intr (v. jacaire) : « papoter, jacasser » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. barjacar) jaçar (v. intr.) : jaire / jàser ; demorar / abitar. jaçar (se) : s'anar jaire ; se jaire. Me jaci a mièja nuèch. jacarèa nf, cf Ubaud Dicort : « panais sauvage, plante » (v. TdF) jaçariá : ensemble de jaças. jacassa nf, cf Ubaud Dicort : « nigaude, imbécile » TdF jaçassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande bergerie, bergerie en ruines » TdF ‘jassasso’ jacassar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jacasser, v. barjacar » TdF jaces nm pl, cf Ubaud Dicort : « litière des vers soie » (Alibert). (v. jos jaça) jacet nm, cf Ubaud Dicort : « petit gîte, petit bercail » TdF ‘jasset’ jaceta nf, cf Ubaud Dicort : « petite bergerie » TdF ‘jasseto’ jacièr : responsable d'una jaça. jacilha [veire jasilha, cf Ubaud Dicort] nf : jaç (airal ont òm se jai). v. jasilhas. Èsser de meissanta jacilha [v. jos jacina] : èsser maldormeire. jaciment [jasiment] nm : jaç / veta ; sisa geologica. jacina nf : aleujament (accion d'enfantar o de far de pichons) ; « manière de se coucher, empreinte d’un corps, gîte » TdF ‘jassino’ Es de marrida jacina, il est mauvais coucheur. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘jassino’) jacinar (v. intr.) : enfantar, « être en couches » TdF ‘jassina’ ; far de pichons. jacinièira nf, cf Ubaud Dicort : « femme ou femelle en couche » (TdF ‘jassiniero’) Jacint / Jacinta : prenoms. jacint nm : (plt.) (Hyacinthus orientalis) ; pèira preciosa. (v. TdF) jacista (m. e f.) : membre de la J. A. C. v. pus naut. « jackpòt » (americanisme) ('dzakpɔt) (abs. Dicort) : soma d'argent pus fòrta que pòt èsser ganhada a un jòc. Jacme - Jacmet - Jacmelina - Jacmeta : prenoms. v. Jaume...
|
|
Jacòb : felen d'Abraam, enfant d'Isaac, paire dels 12 patriarcas. Jacòb que se sonava tanben Israèl, balhèt aqueste darrièr nom al pòble josieu. jacobin, -a : adèpte, -a del centralisme. França foguèt plan sovent bravament jacobina. jacobinisme : centralisme. jacobita (m. e f.) : membre de la glèisa jacobita. jacomard [jacomart] nm : relòtge de torre màger ; èime / biais. (v. TdF ‘jacoumar’) Es plan tocat del jacomard : es bravament nèci. « Jacon » (fr. de l.p.) (Jacon n pr m) : v. Jaumet. jacon nm, cf Ubaud Dicort : « petite figure en bois grossièrement sculptée et fixée sur le claquet d’un moulin ; imbécile » TdF jaçon nm, cf Ubaud Dicort : « petit gîte, petit bercail » TdF ‘jassoun’ jaconàs nm, cf Ubaud Dicort : « jaconas, étoffe » TdF jacondala nf, cf Ubaud Dicort : « jacobus, ancienne monnaie d’or » TdF jacopet, -a n, cf Ubaud Dicort : « imbécile, niais, aise » TdF jacòt nm, cf Ubaud Dicort : « nom qu’on donne aux perroquets » TdF jacotet nm, cf Ubaud Dicort : « (ornement de mousseline) jabot » (Per Noste) jacotin nm : mene de bustièr (corselet) de mainatge ; « estomac » (v. TdF ‘jacoutin’). Emplir lo jacotin, emplir la panse. (v. TdF) jacotinon nm, cf Ubaud Dicort : v. jacotin. (v. TdF jos ‘jacoutin’) jacquard adj e nm : maquina de téisser. jacquet nm, cf Ubaud Dicort : « toupet taillé en brosse, genre de coiffure » (v. TdF) ; « (jeu) jacquet » (v. Per Noste) jactància (R. III, 579) : conflardisa. jactanciós, -osa (abs. Dicort) : confle, -a coma un pesolh. jactar (v. intr.) (R. III, 579) (abs. Dicort) : se conflar / se vantar. jaculatòri, -a adj : brèu e ardent, brèva e ardenta. Senhor pietat ! es una orason jaculatòria. jadat nm, cf Ubaud Dicort : « outil de boulanger, servant à mettre le pain en couronne » TdF jade (m.) : pèira fina d'un verd mai o mens fosc. jadeïta nf, cf Ubaud Dicort : « jadéite » (Per Noste) jaguar : mamifèr carnassièr (Felis onca) jaguda nf, cf Ubaud Dicort : « La jaguda, l’accouchée » (v. TdF jos ‘jaire’). (v. ajaguda) jagut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « couché, ée » TdF jos ‘jaire’ « jaiant » (fr.) : v. gigant. jaiet nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘jaiet 1’) : mena de lignita negra, bravament compacta e que volonta plan lo poliment. (# jalhet) jaietièr nm, cf Ubaud Dicort : (v. jaiet) jaïn, -a (adj. e subs.) : adèpte , -a del jaïnisme. jaineta nf : « poutrelle, petite poutre » TdF ’jeineto’ (diminutiu de jasena v. pus luènh.) jaïnisme (m.) : una de las religions d' Índia. jai per tèrra (abs. Dicort) (plt.) : veronica de montanha (Veronica montana). (v. jais-per-tèrra) jaire / jàser [veire jaire, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : metre al lièch ; èsser estirat pel sòl o al lièch. Aicí jai Untal : inscripcion de pèira tombala. jaire / jàser [veire jaire] (se) v pron : se metre al lièch. Pensa pas a res pus qu'a se jaire ! jais (m.) (abs. Dicort) : escupinhon de saliva, « postillon » (Basic). jais-per-tèrra nm, cf Ubaud Dicort : « (qui gît par terre) véronique des montagnes, plante rampnte » TdF jaissaire, -aira [~ -airitz] n : persona que jaissa, qu'escupinheja. jaissar (v. intr.) : escupinhejar en parlant. jaissós, -osa adj : qu'escupinheja en parlant ; biliós, -osa. « jal » : v. gèl. jalap nm, cf Ubaud Dicort : « jalap, racine purgative » TdF jalenca : mena de castanha. jalhet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tacheté de roux et de blanc, grivelé, ée ; à demi gris, entre deux vins » TdF ‘jaiet 2’. (# jaiet) « jalibrar » v : v. gelibrar. jalon : pal espintat en tèrra en mòde d'indica. jalonaire, -aira : persona que jalona. jalonament : accion de jalonar quicòm. jalonar (v. tr.) : espintar de jalons de luènh en luènh. « jalós » e derivats (fr.) : v. gelós. « jalverd » - « jauverd »- «jouverd» (l.p.) : v. jolverd (non preconizat Dicort) En Jalverd : Sénher Jalverd (en fr Enjalbert : M. Persil) jalosesca nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de poésie usitée chez les Troubadours » TdF jalum 1 nm, cf Ubaud Dicort : « bois provenant d’arbres rabougris » TdF jalum 2 nm, cf Ubaud Dicort : « gelée, frimas » TdF ‘jalun 2’ |
|
||
|
|
|
|
|
|
|