Ipocrat [ ~ Ipocrates] : mètge pus famós de l'Antiquitat.

ipocratic, -a adj, cf Ubaud Dicort (v. Ipocrat) : « hippocratique » (Rapin)

ipocratisme nm, cf Ubaud Dicort (v. Ipocrat) : « hippocratisme » (Rapin)

ipocrisia : duplicitat.

ipocrita adj e n (m. e f.) : sornarut, -uda.

ipocritament : d'un biais ipocrit.

ipocromia : diminucion anormala de la pigmentacion de la pèl.

ipodèrma 1 (m.) : isala que sa larva se sona lo varon. v. vara.

ipodèrma 2 (f.) [nm, cf Ubaud Dicort (v. dèrma)] : sisa prigonda de la pèl.

ipodermic, -a : relatiu, -iva a l'ipodèrma.

ipodermiti (f.) : inflamacion del teissut cellular soscutanèu.

ipodermòsi (f.) : afeccion cutanèa del bestial boïn amodada per l'ipodèrma (isala)

ipodròm : airal que i se fan de corsas de cavals o d'exercicis equèstres.

ipofag, -a : que manja de carn de caval.

ipofagia nf, cf Ubaud Dicort : « hippophagie » (Rapin)

ipofagic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hippophagique » (Rapin)

ipofisaire, -a (abs. Dicort) : que ven de l'ipofisi,  relatiu, -iva a l'ipofisi. (v. ipofisari)

Ormonas ipofisairas.

ipofisari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « hypophysaire » (Rapin)

Ormònas ipofisàrias. (v. çai sus)

ipofisectomia : ablacion cirurgicala de l'ipofisi.

ipofisi (f.) : glandola endocrina, jos l'encefal ( m.)

ipofisiari, -ària / ipofitic, -a (los 2, abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'ipofisi.(v. ipofisari)

ipofosfat nm : sal de l'acid ipofosforic.

ipofosforic (acid -) adj masc : acid que ven d'una oxidacion lenta del fosfòr a l'aire.

ipofosforós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « hypophosphoreux » (Rapin)

ipogastri nm, cf Ubaud Dicort : « hypogastre » (Rapin)

ipogastric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hypogastrique » (Rapin)

ipogèu 1 nm, cf Ubaud Dicort : « hypogée » (Rapin)

ipogèu 2, -èa adj, cf Ubaud Dicort : (bot.) « hypogé, ée » (Per Noste)

ipoglòssa adj, cf Ubaud Dicort : « hypoglosse » (Rapin)

ipogrif nm, cf Ubaud Dicort : « hippogriffe » (Laus)

ipoglicemia nf, cf Ubaud Dicort : « hypoglycémie » (Per Noste)

Ipolit : prenom.

ipologia nf, cf Ubaud Dicort : « hippologie » (Laus)

ipoman, -a : persona que patís d'ipomania.

ipomania : forma ateunida de mania patologica.

ipomobil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hippomobile » (Per Noste)

iponim nm, cf Ubaud Dicort : « hyponyme » (Per Noste)

ipopotam : mamifèr african enòrme que s'avida d'èrbas frescas e qu'es pas un bestial romiaire.

iposecrecion nf, cf Ubaud Dicort : « hyposécrétion » (Laus)

ipostasi (f.) : acomolòfi de sang dins los capillars d'un airal inclinat ; caduna de las tres personas divinas consideradas coma substancialament distinctas ; passatge d'un mot d'una categoria gramaticala dins una autra :

Judàs, per ipostasi, ven adjectiu dins aiga judassa.

ipostatic, -a : relatiu, -iva a la substància ; que forma una sola persona.

Union ipostatica del Vèrb amb la natura umana.

ipostaticament : d'un biais ipostatic.

ipostenia : astenia brava.

ipostil, -a adj : natura d'un temple, d'una sala que lor ponde naut es sostengut per de colomnas.

iposulfit nm : (quimia) « hyposulfite » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 369)

iposulfurós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « (chim.) hyposulfureux »

ipotalam nm, cf Ubaud Dicort : « hypothalamus » (Sèrras-Ess.)

ipotalamus (lat.) (abs. Dicort) : region de l'encefal (a la basa del cervèl) que i se tròban lo centre de l'activitat simpatica, del despèrt e del sòm, lo centre de la regulacion termica. (v. ipotalam)

ipotèca nf : drech consentit sus un ben a un creancièr, sens que lo proprietari ne siá despossedit ; tot çò qu'empacha quicòm d'èsser complit ; persona embarrassosa.

Metre una ipotèca sus un ostal.

Una ipotèca s'es margada dins lors relacions.

O sabes que siás una brava ipotèca, o sabes ?

ipotecable, -bla adj : que pòt èsser ipotecat, -ada.

ipotecar (v. tr.) : metre una ipotèca ; « embâter, charger quelqu’un d’une chose incommode, v. emplastrar » (v. TdF).

Lo seu ostal es ipotecat per un brave brieu.

ipotecari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « hypothécaire » TdF

ipotecat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « hypothéqué, ée ; vicié, maléficié, estropié, écloppé, abîmé, ée, v. endecat » (v. TdF jos ‘ipouteca’)

ipotendut, -uda adj e n, cf Ubaud Dicort : « (méd.) hypotendu, ue » (Sèrras-Ess.)

ipotension : diminucion de la tension.

ipotensiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « (méd.) hypotensif, -ive »

ipotensor adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « hypotenseur » (Rapin)

ipotenusa : costat opausat a l'angle drech d'un triangle rectangle.

ipotermia : temperatura del còrs al dejós de 35° C.

ipotèsi (f.) : proposicion iniciala admesa provisòriament per basa d'un rasonament, d'una explicacion, d'una demonstracion, e que serà justificada o pas per las consequéncias, per l'experiéncia.

ipotetic, -a : del domeni de l'ipotèsi.

ipoteticament adv, cf Ubaud Dicort : « hypothétiquement » (Rapin)

ipotiroïdisme nm, cf Ubaud Dicort : « hypothyroïdie » (Laus, Rapin)

ipotimia : insufisença timica ; perturbacion de l'umor caracterizada per una diminucion de l'activitat e acompanhada lèumens de tristum.

ipotipòsi (f.) : descripcion animada e pintoresca.

ipotonia : aflaquiment del tonus (lat) muscular.

 

 

 

ipotonic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hypotonique » (Rapin)

ipotrofia : manca de desvolopament d'un organ o del còrs entièr.

ipovitaminòsi (f.) : manca benigna d'una vitamina.

ipoxemia : diminucion del taus d'oxigèn dins lo sang.

(Tot un fum d'autres mots en « ipo- » son pas mençonats aicí.)

ipsilon nf/nm : (letra grèga), cf Ubaud Dicort, Υ-υ. (v.  upsilon)

IPSO- : forma prefixada del grèc hupsòs (auçada)

ipso facto (loc. adv. lat.) : automaticament. v. p. 20, 2°/ d)

ipsografia : observacion e descripcion del relèu sus mapa.

ipsografic, -a : relatiu, -iva a l'ipsografia.

ipsomètre : aparelh per mesurar l'auçada d'un airal e la pression de l'aire en altitud.

ipsometria : mesura e representacion del relèu terrèstre ; espandi respectiu de las diferentas zònas d'altitud d'una region.

ipsometric, -a : relatiu, -iva a l'ipsometria.

Mapa ipsometrica.

ipuric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hippurique » (Rapin)

Acid ipuric, acide hippurique. (Laus)

IR- : forma prefixada in- (negacion o privacion) davant la R. v. irracional - irrasonable - irrealisable - irregular...

-IR : sufix, del latin -ire, per formar de vèrbs a partir d'adjectius. v. afeblir - blavir - candir - durcir - enregdesir...

ir (v. intr.) : v. defectiu encara emplegat a Montfranc de Roergue e d'Albigés e, mai que probable, en d'autres airals ; al futur (irai, iràs, irà, irem, iretz, iràn), e a l'imperatiu : i ! per far avançar un caval.

ira : colèra.

iradament : amb colèra.

iraga (plt.) : biraga. v. biraga.

iragar (s') 1 v pron (v. Alibert) : èsser empobolat,-ada amb d'iraga.

iragar (s') 2 v pron (abs. TdF e Alibert) / s'iràisser (v. iràisser) : se metre en colèra.

iraissable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « irascible » (L. 215)

iràisser v, cf Ubaud Dicort : « v intr usité seulement à l’infinitif, se mettre en colère, endéver, v. biscar » (v. TdF jos ‘iraisse’) [Voir la  conjug. ds Le Verbe occitan p. 203]

Far iràisser, faire endêver, dépiter, impatienter. (v. TdF)

iràisser (s’) v pron : « s’irriter, se fâcher ; s’affliger » (L. 216)

iraissós, -osa adj (R. III, 574) : que se met en colèra. (v. corroçós)

irange nm e adj inv,  cf Ubaud Dicort : « orange, fruit ; variété de poire » (v. TdF jos ‘arange’). « irange / orange » e derivats : v. arange (non preconizat Dicort).

iranget nm, cf Ubaud Dicort : « petite orange ; oronge, champignon jaune » TdF jos ‘aranget’

irangeta nf, cf Ubaud Dicort : « variété de pomme et de poire de couleur orange ; orangeat, v. iranjat » (v. TdF ‘arangeto’)

irangièira nf, cf Ubaud Dicort : « orangeraie » (Basic). [Rapin, Laus : irangeda]

irangièr nm, cf Ubaud Dicort : « oranger » TdF jos ‘arangié’)

« iranhe » e derivats : v. aranha.

iranhièr nm, cf Ubaud Dicort : « grimpereau de muraille, oiseau qui se nourrit d’araignées » TdF

iranjada nf, cf Ubaud Dicort : « orangeade, boisson au jus d’orange ; oronge, champignon jaune » TdF jos ‘aranjado’

iranjariá nf, cf Ubaud Dicort : « orangerie, champ ou bosquet d’orangers » TdF jos ‘aranjarié’ ; « orangerie [serre] » (v. Rapin)

iranjat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « orangeat, confiture d’écorce d’orange ; oronge, champignon » TdF jos ‘aranjat’

iranjat (fals -) nm, cf Ubaud Dicort : v. jos fals.

iranjat 2, -ada adj e nm, cf Ubaud Dicort : « orangé, ée » TdF jos ‘aranja’

iranjon nm, cf Ubaud Dicort : « petite orange » (v. TdF ‘aranjoun’)

irascibilitat nf : estat de q.q. d'irascible.

irasciblament : d'un biais irascible.

irascible, -bla : que se met en colèra aisidament.

irat, -ada : en colèra.

Irèna [Irene n pr f, cf Ubaud Dicort] : prenom feminin.

irenarca nm : magistrat (R. IV, 117) roman o bizantin.

Irenèu : prenom masculin.

irenisme nm, cf Ubaud Dicort (v. Irenèu) : « irénisme » (Per Noste)

irenista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « iréniste » (Per Noste)

irètge, -tja adj : renós, -osa / tissós, -osa / irascible, -a.  (# erètge)

iretjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre revêche, irriter, v. amaliciar, entaïnar » (v. TdF jos ‘eireja’)

iretjar (s') v pron : se metre en colèra ; (en parlant d'un auratge) : venir violent.

IRID- : forma prefixada del grèc iris, -idòs (iris / pruna de l'uèlh)

iridacèas (f. pl.) : familha de plantas coma la lirga (espasa, cotèla), lo glaujòl, lo safran...

iridectomia : excision d'una porcion de l'iris (lat.)

irideremia : abséncia d'iris (lat.)

iridescéncia : qualitat de çò iridescent.

iridescent, -a : qu'a las colors de l'iris.

iridi nm : iridium (metal 77)

iridiat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « iridié, -e » (Laus)

iridic, -a : que conten d'iridium (lat.)

iridium (lat.) (abs. Dicort) : metal d'un blanc grisós insoluble dins los acids. (v. iridi)

IRIDO- : forma prefixada del grèc iris, -idòs (iris / pruna de l'uèlh)

iridocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia de l'iris (lat.)

iridologia : estudi de l'iris (lat.)

iridoplegia : paralisi de l'iris (lat.)

iridoscopia : examèn de l'iris (lat.)

iridotomia : seccion de l'iris (lat.)

iris nm (lat.) (R. III, 576) : membrana colorada de l'uèlh ; nom poetic de l'arcolan.

iris blau nm, cf Ubaud Dicort : « iris germanique, plante » TdF jos ‘iris’

iris de palun / iris jaune nm, cf Ubaud Dicort : « iris pseudo-acorus, plante » TdF jos ‘iris’

irisable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « irisable » (Rapin)

irisacion nf (v. iris) : proprietat de difusir de rais colorats coma los de l'arcolan ; accion o resulta d'irisar.