|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ipocrat [ ~ Ipocrates] : mètge pus famós de l'Antiquitat. ipocratic, -a adj, cf Ubaud Dicort (v. Ipocrat) : « hippocratique » (Rapin) ipocratisme nm, cf Ubaud Dicort (v. Ipocrat) : « hippocratisme » (Rapin) ipocrisia : duplicitat. ipocrita adj e n (m. e f.) : sornarut, -uda. ipocritament : d'un biais ipocrit. ipocromia : diminucion anormala de la pigmentacion de la pèl. ipodèrma 1 (m.) : isala que sa larva se sona lo varon. v. vara. ipodèrma 2 (f.) [nm, cf Ubaud Dicort (v. dèrma)] : sisa prigonda de la pèl. ipodermic, -a : relatiu, -iva a l'ipodèrma. ipodermiti (f.) : inflamacion del teissut cellular soscutanèu. ipodermòsi (f.) : afeccion cutanèa del bestial boïn amodada per l'ipodèrma (isala) ipodròm : airal que i se fan de corsas de cavals o d'exercicis equèstres. ipofag, -a : que manja de carn de caval. ipofagia nf, cf Ubaud Dicort :
« hippophagie » (Rapin) ipofagic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« hippophagique » (Rapin) ipofisaire, -a (abs. Dicort) : que ven de l'ipofisi, relatiu, -iva a l'ipofisi. (v. ipofisari) Ormonas ipofisairas. ipofisari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « hypophysaire » (Rapin) Ormònas ipofisàrias. (v. çai sus) ipofisectomia : ablacion cirurgicala de l'ipofisi. ipofisi (f.) : glandola endocrina, jos l'encefal ( m.) ipofisiari, -ària / ipofitic, -a (los 2, abs. Dicort)
: relatiu, -iva a l'ipofisi.(v. ipofisari) ipofosfat nm : sal de l'acid ipofosforic. ipofosforic (acid -) adj masc : acid que ven d'una oxidacion lenta del fosfòr a l'aire. ipofosforós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « hypophosphoreux » (Rapin) ipogastri nm, cf Ubaud Dicort :
« hypogastre » (Rapin) ipogastric, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« hypogastrique » (Rapin) ipogèu 1 nm, cf Ubaud Dicort : « hypogée » (Rapin) ipogèu 2, -èa adj, cf Ubaud Dicort : (bot.) « hypogé,
ée » (Per Noste) ipoglòssa adj, cf Ubaud Dicort : « hypoglosse » (Rapin) ipogrif nm, cf Ubaud Dicort :
« hippogriffe » (Laus) ipoglicemia nf, cf Ubaud Dicort :
« hypoglycémie »
(Per Noste) Ipolit : prenom. ipologia nf, cf Ubaud Dicort :
« hippologie » (Laus) ipoman, -a : persona que patís d'ipomania. ipomania : forma ateunida de mania patologica. ipomobil, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« hippomobile » (Per Noste) iponim nm, cf Ubaud Dicort :
« hyponyme » (Per Noste) ipopotam : mamifèr african enòrme que s'avida d'èrbas frescas e qu'es pas un bestial romiaire. iposecrecion nf, cf Ubaud Dicort :
« hyposécrétion » (Laus) ipostasi (f.) : acomolòfi de sang dins los capillars d'un airal inclinat ; caduna de las tres personas divinas consideradas coma substancialament distinctas ; passatge d'un mot d'una categoria gramaticala dins una autra : Judàs, per ipostasi, ven adjectiu dins aiga judassa. ipostatic, -a : relatiu, -iva a la substància ; que forma una sola persona. Union ipostatica del Vèrb amb la natura umana. ipostaticament : d'un biais ipostatic. ipostenia : astenia brava. ipostil, -a adj : natura d'un temple, d'una sala que lor ponde naut es sostengut per de colomnas. iposulfit nm : (quimia)
« hyposulfite » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 369) iposulfurós,
-osa adj, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) hyposulfureux » ipotalam nm, cf Ubaud Dicort :
« hypothalamus » (Sèrras-Ess.) ipotalamus (lat.) (abs. Dicort) : region de l'encefal (a la basa del
cervèl) que i se tròban lo centre de l'activitat simpatica, del
despèrt e del sòm, lo centre de la regulacion termica. (v. ipotalam) ipotèca nf : drech consentit sus un ben a un creancièr, sens que lo proprietari ne siá despossedit ; tot çò qu'empacha quicòm d'èsser complit ; persona embarrassosa. Metre una ipotèca sus un ostal. Una ipotèca s'es margada dins lors relacions. O sabes que siás una brava ipotèca, o sabes ? ipotecable, -bla adj : que pòt
èsser ipotecat, -ada. ipotecar (v. tr.) : metre una ipotèca ; « embâter, charger quelqu’un
d’une chose incommode, v. emplastrar »
(v. TdF). Lo seu ostal es ipotecat per un brave brieu. ipotecari, -ària adj, cf Ubaud Dicort :
« hypothécaire »
TdF ipotecat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« hypothéqué, ée ; vicié,
maléficié, estropié, écloppé,
abîmé, ée, v. endecat » (v. TdF jos ‘ipouteca’) ipotendut, -uda adj e n, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) hypotendu, ue » (Sèrras-Ess.) ipotension : diminucion de la tension. ipotensiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « (méd.)
hypotensif, -ive » ipotensor adj m e nm, cf Ubaud Dicort :
« hypotenseur » (Rapin) ipotenusa : costat opausat a l'angle drech d'un triangle rectangle. ipotermia : temperatura del còrs al dejós de 35° C. ipotèsi (f.) : proposicion iniciala admesa provisòriament per basa d'un rasonament, d'una explicacion, d'una demonstracion, e que serà justificada o pas per las consequéncias, per l'experiéncia. ipotetic, -a : del domeni de l'ipotèsi. ipoteticament
adv, cf Ubaud Dicort :
« hypothétiquement » (Rapin) ipotiroïdisme nm, cf Ubaud Dicort :
« hypothyroïdie » (Laus, Rapin) ipotimia : insufisença timica ; perturbacion de l'umor caracterizada per una diminucion de l'activitat e acompanhada lèumens de tristum. ipotipòsi (f.) : descripcion animada e pintoresca. ipotonia : aflaquiment del tonus (lat) muscular. |
|
ipotonic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« hypotonique » (Rapin) ipotrofia : manca de desvolopament d'un organ o del còrs entièr. ipovitaminòsi (f.) : manca benigna d'una vitamina. ipoxemia : diminucion del taus d'oxigèn dins lo sang. (Tot un fum d'autres mots en
« ipo- » son pas mençonats aicí.) ipsilon nf/nm :
(letra grèga), cf
Ubaud Dicort, Υ-υ. (v. upsilon) IPSO- : forma prefixada del grèc
hupsòs (auçada) ipso facto (loc. adv. lat.) : automaticament. v.
p. 20, 2°/ d) ipsografia : observacion e descripcion del relèu sus mapa. ipsografic, -a : relatiu, -iva a l'ipsografia. ipsomètre : aparelh per mesurar l'auçada d'un airal e la pression de l'aire en altitud. ipsometria : mesura e representacion del relèu terrèstre ; espandi respectiu de las diferentas zònas d'altitud d'una region. ipsometric, -a : relatiu, -iva a l'ipsometria. Mapa ipsometrica. ipuric, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« hippurique » (Rapin) Acid ipuric,
acide hippurique. (Laus) IR- : forma prefixada in- (negacion o privacion) davant la R. v. irracional - irrasonable - irrealisable - irregular... -IR : sufix, del latin -ire, per formar de vèrbs a partir d'adjectius. v. afeblir - blavir - candir - durcir - enregdesir... ir (v. intr.) : v. defectiu encara emplegat a Montfranc de Roergue e d'Albigés e, mai que probable, en d'autres airals ; al futur (irai, iràs, irà, irem, iretz, iràn), e a l'imperatiu : i ! per far avançar un caval. ira : colèra. iradament : amb colèra. iraga (plt.) : biraga. v. biraga. iragar (s') 1 v pron (v. Alibert) : èsser empobolat,-ada amb d'iraga. iragar (s') 2 v pron (abs. TdF e Alibert) / s'iràisser (v. iràisser) : se metre en colèra. iraissable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « irascible » (L. 215) iràisser v, cf Ubaud Dicort : « v intr usité seulement à
l’infinitif, se mettre en colère, endéver, v. biscar » (v. TdF
jos
‘iraisse’) [Voir la
conjug. ds Le Verbe occitan p. 203] Far iràisser,
faire endêver, dépiter,
impatienter. (v. TdF) iràisser (s’) v pron : « s’irriter,
se fâcher ; s’affliger »
(L. 216) iraissós, -osa adj (R. III, 574) : que se met en colèra. (v. corroçós) irange nm e adj
inv, cf Ubaud Dicort :
« orange, fruit ; variété de poire » (v. TdF jos ‘arange’). « irange / orange » e derivats : v. arange (non preconizat
Dicort). iranget nm, cf Ubaud Dicort :
« petite orange ; oronge,
champignon jaune » TdF jos ‘aranget’ irangeta nf, cf Ubaud Dicort :
« variété de pomme et de poire de couleur
orange ; orangeat, v. iranjat » (v. TdF ‘arangeto’) irangièira nf, cf Ubaud Dicort :
« orangeraie » (Basic). [Rapin, Laus : irangeda] irangièr nm, cf Ubaud Dicort :
« oranger » TdF jos
‘arangié’) « iranhe » e derivats : v. aranha. iranhièr nm, cf Ubaud Dicort : « grimpereau de muraille, oiseau
qui se nourrit d’araignées » TdF iranjada nf, cf Ubaud Dicort :
« orangeade, boisson au jus d’orange ; oronge,
champignon jaune » TdF jos ‘aranjado’ iranjariá nf, cf Ubaud Dicort : « orangerie, champ ou bosquet
d’orangers » TdF jos ‘aranjarié’ ; « orangerie [serre] » (v. Rapin) iranjat 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« orangeat, confiture d’écorce d’orange ;
oronge, champignon » TdF jos ‘aranjat’ iranjat (fals -) nm, cf Ubaud Dicort : v. jos fals. iranjat 2, -ada adj e nm, cf Ubaud Dicort :
« orangé, ée » TdF jos ‘aranja’ iranjon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite orange » (v. TdF ‘aranjoun’) irascibilitat nf : estat de q.q. d'irascible. irasciblament : d'un biais irascible. irascible, -bla : que se met en colèra aisidament. irat, -ada : en colèra. Irèna [Irene n pr f, cf Ubaud Dicort] : prenom feminin. irenarca nm : magistrat (R. IV, 117) roman o bizantin. Irenèu : prenom masculin. irenisme nm, cf Ubaud Dicort (v. Irenèu) : « irénisme » (Per
Noste) irenista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« iréniste » (Per Noste) irètge, -tja adj : renós,
-osa / tissós, -osa / irascible, -a. (#
erètge) iretjar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rendre
revêche, irriter, v. amaliciar,
entaïnar » (v. TdF jos ‘eireja’) iretjar (s') v pron : se metre en colèra ; (en parlant d'un auratge) : venir violent. IRID- : forma prefixada del grèc iris, -idòs (iris / pruna de l'uèlh) iridacèas (f. pl.) : familha de plantas coma la lirga (espasa, cotèla), lo glaujòl, lo safran... iridectomia : excision d'una porcion de l'iris (lat.) irideremia : abséncia d'iris (lat.) iridescéncia : qualitat de çò iridescent. iridescent, -a : qu'a las colors de l'iris. iridi nm : iridium (metal 77) iridiat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« iridié, -e » (Laus) iridic, -a : que conten d'iridium (lat.) iridium (lat.) (abs. Dicort)
: metal d'un blanc grisós insoluble dins los acids. (v. iridi) IRIDO- : forma prefixada del grèc iris, -idòs (iris / pruna de l'uèlh) iridocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia de l'iris (lat.) iridologia : estudi de l'iris (lat.) iridoplegia : paralisi de l'iris (lat.) iridoscopia : examèn de l'iris (lat.) iridotomia : seccion de l'iris (lat.) iris nm (lat.) (R. III, 576) : membrana colorada de
l'uèlh ; nom poetic de l'arcolan. iris blau nm, cf Ubaud Dicort :
« iris germanique, plante » TdF jos ‘iris’ iris de
palun / iris jaune nm, cf Ubaud Dicort :
« iris pseudo-acorus, plante » TdF jos ‘iris’ irisable,
-bla adj, cf Ubaud Dicort : « irisable » (Rapin) irisacion nf (v. iris) : proprietat de difusir de rais colorats coma los de l'arcolan ; accion o resulta d'irisar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|