GLAUCO- : forma prefixada del grèc glaukòs (glauc)

glaucòma (m.) : malautiá de l'uèlh que pren una color verdosa e pèrd son elasticitat.

glaucomatós, -osa : que patís d'un glaucòma ; relatiu, -iva a un glaucòma.

glauconifèr, -a : que conten de glauconita.

glauconita : mena de mineral.

Glaudeta / Claudeta : prenoms.

Glaudi / Claudi - Glàudia / Clàudia : prenoms.

Reina clàudia : mena de pruna.

Glaudina / Claudina : prenoms.

glaugièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où le glaïeul abonde, où croît l’iris d’eau » TdF

glauja nf, cf Ubaud Dicort : « iris, glaïeul, plantes dont la feuille est en forme de glaive » TdF

glaujòl (plt.) : lirga (Gladiolus segetum) ; (G. illyricus) ; cotèla (plt.) : (Iris) ; calamàs / boscarla de mar (molusc) : (Sepia loligo) calamàs pichon (molusc) : (Loligo vulgaris)

glaujòla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : engola vent (Caprimulgus europaeus).

glaujolet : glaujòl pichon ; sépia pichona.

glaunha nf, cf Ubaud Dicort : « pot cassé, têt » TdF

glaunhon nm, cf Ubaud Dicort : « tesson, débris de pot cassé » TdF

glausa : esclapa de fust larga e tèunha ; mitat de bilha asclada ; quartièr de nose.

glausar (v. tr.) : bresar en esclapas.

glausàs : brava esclapa de fust.

glauseta nf, cf Ubaud Dicort : « petit éclat de bois, v. estèla 3 » (v. TdF)

glaveire : glacina.

glèisa : edifici pel culte ; custòdia (carcassa de polalha) ; ensemble dels fidèls que son per Jèsucrist. (v. TdF)

gleisada : contengut d'una glèisa.

gleisal, -a (adj. e subs.) : que depend d'una glèisa ; titular d'una glèisa.

gleisassa : glèisa granda.

gleisatge : çò qu'aperten a una glèisa.

gleiseta : glèisa pichona.

gleisièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui appartient à l’église, v. eclesiastic » (v. TdF)

gleisòla : capèla ; orador.

gleison nm, cf Ubaud Dicort : « église trop étroite » TdF

glena nf : manat d'espigas amassadas per un camp segat ; cordatge plegat en rond e en sisas ; pel (v. Alibert) ; cavitat soma (pauc prigonda) d'un òs que fa partida d'una articulacion (v. Per Noste : « glène »).

glenada : çò glenat dins una orada, una matinada, una jornada.

glenaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que glena.

glenar (v. tr.) : amassar d'espigas per un camp segat (meissonat) ; plegar un cordatge en rond e en sisas superpausadas (v. dolhar).

glenatge : accion o resulta de glenar.

glenoïdal, -a : relatiu, -iva a una cavitat glenoïda.

glenoïde, -a (adj. e subs.) : en forma de glena (cavitat soma)

La glenoïda de la tíbia.

glenon nm, cf Ubaud Dicort : « petite glane » TdF

glenós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « difficile à cuire, en parlant des haricots » TdF

glet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « mat, ate, mal levé, massif, gluant, en parlant du pain » TdF

gleu nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) / gleva [v. gleva] (« Glèbe » es una formacion plan pus tardiva (1420)) : mota de tèrra que se ten del tròç per las raices de sas èrbas. (v. TdF ‘glèu’).

gleucomètre (abs. Dicort) : pesamost (aeromètre per determinar la concentracion en glucòsa d'un most) (v. glucomètre)

gleva nf (R. III, 475 - L. 208, Vayssier ‘glébo’, Alibert ; abs. Dicort) [v. glèva] : v. gleu.

glèva nf, cf Ubaud Dicort (v. çai sus) : « glèbe, motte de terre, v. gleu ; motte de gazon ; pelouse » (TdF ‘glèbo’)

glevada : bosiga / bodiga / artiga / artigal / desfata / eissart / esfatrimèla / fotja / frachiva / rassisa / rompuda / vareit.

glevàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse motte » (Mouly Rajòls p. 175) ; « chaume herbu » (Païzans del Roergue p. 319)

glevós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « gazonné court, couvert de pelouse » (Vayssier ‘glebous’)

glevut, -uda adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) / glevós, -osa (v. glevós) : erbós, -osa / erbut, -uda.

-GLIA : forma sufixada del grèc glia (còla / pega) v. neuroglia.

glia : teissut conjonctiu entre las neurònas.

gliadina : proteïna que se tròba dins lo glutèn de las cerealas.

glial, -a : relatiu, -iva a la neuroglia.

glicemia : preséncia de glucòsa dins lo sang.

GLICER- : forma prefixada del grèc glukeròs (docinèl)

gliceraldeïd : aldeïd tirat de la glicerina.

glicerat : sal o estèr de l'acid gliceric.

gliceric, -a : derivat, -ada de la glicerina ; relatiu, -iva a la glicerina.

 

 

glicerid [ ~ gliceride] nm : nom generic dels estèrs de glicerina.

glicerina : liquid siropós tirat de graissas o d'òlis.

glicerinat, -ada : preparat, -ada amb de glicerina ; d'una doçor exagerada.

Me faguèt un sorire glicerinat.

GLICERO- : forma prefixada del grèc glukeròs (docinèl)

glicerofosfat : sal de l'acid glicerofosforic.

glicerofosforic (acid -) : resulta de la combinason d'acid fosforic e de glicerina.

gliceròl : trialcoòl liquid.

glicina (plt.) : (Glicyne sinensis)

GLICO / GLUCO- : formas prefixadas del grèc glukus (doç)

glicocòla nm, cf Ubaud Dicort : « (chimie) glycocolle » (Laus) [Rapin : glicocòlla]

glicogèn nm : glucid complèx, mena de resèrva de glucòsa dins los muscles e lo fetge.

glicogenèsi (f.) : formacion de glucòsa.

glicogenic, -a : relatiu, -iva al glucogèn o a la glucogenèsi.

glicòl : tèrme generic dels còrses de doas fonccions alcoòl.

glicolic, -a : relatiu, -iva als glicòls.

glicolipid [ ~ glicolipide] (m.) : associacion d'un glucid amb un lipid.

glicolisi (f.) : utilizacion de glucòsa dins los fenomèns metabolics.

glicoproteïna nf : (quimia) « glycoprotéine » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 363)

glicosid (abs. Dicort) : v. glucosid.

glicosuria nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) glycosurie » (Laus). glicosuria : v. glucosuria (abs. a sa plaça)

GLIO- : forma prefixada del grèc glia (còla / pega)

glioblastòma (m.) : varietat de gliòma maligne.

gliòma (m.) : tumor dels centres nerviosas de la retina.

gliptic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « glyptique » (Laus)

GLIPTO- : forma prefixada del grèc gluptòs (engravat)

gliptodon nm, cf Ubaud Dicort : « (paléont.) glyptodon »

gliptografia : estúdi de pèiras engravadas.

gliptotèca : colleccion de pèiras engravadas ; musèu d'esculpturas.

gloa nf, cf Ubaud Dicort : « outil pour égruger le chanvre » (v. TdF)

glòb [glòbe] nm : còrs de forma esferica o esferoïdala ; bòla ; balon ; filat de ribièira carrat que se lèva amb de còrdas estacadas als quatre cantons.

Glòb ocular.

Glòb del solelh.

Lo glòb terrèstre.

global, -a : pres, -a en blòc ; total, -a.

Soma globala.

globalament : d'un biais global.

globalitat nf : ensemble ; qualitat de tot çò que se ten del tròç (de tot çò que fa un tot)

globalizacion : accion o resulta de globalizar.

globalizar (v. tr.) : presentar d'un biais global d'elements escampilhats.

glòbe nm, cf Ubaud Dicort : v. glòb.

globilhon nm : globul / pilula.

globilhós, -osa (abs. Dicort) : en forma de glòb. (v. globulós)

globon nm, cf Ubaud Dicort : « filet pour pêcher le muge ou mulet d’étang, poisson [v. glòb] » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

globul : corpuscul de forma esferica o esferoïdala que se trapa dins d'unes liquids de l'organisme, lo sang mai que mai.

Globuls blancs.

Globuls roges.

globular, -a : de forma esferica o esferoïdala.

globulifèr, -a : que conten de globuls.

globulina : proteïna de molecula gròssa.

globulinic, -a : relatiu, -iva a la globulina.

globulós, -osa : en forma de glòb pichon.

Uèlhs globuloses.

glòg [veire gluèg, cf Ubaud Dicort] nm : gluèg. v. pus luènh.

glo-glo nm, cf Ubaud Dicort : « glouglou, bruissement d’un liquide en bouteille ; coqueret alkenge, plante ; baguenaudier » TdF

gloglotar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire glouglou, bouillonner ; glousser, en parlant des dindons » TdF

glomerul : amàs pichon de vaissèls sanguins o de malhum nerviós.

glop nm : gota ; gorjada de liquid ; tech / chic de liquid.

Glop per glop : gota per gota.

Beure a glops, boire par gorgées. (v. Ubaud Dicort e  Lagarde)

glopada nf, cf Ubaud Dicort : « lampée » (Laus), « gorgée » (Sèrras-Ess.)

A bèlas glopadas, à grandes gorgées. (v. Ubaud Dicort e Laus)

glopar (v. intr. e tr.) : tombar glop per glop, « larmoyer ; regorger, v. refolfar » (v. TdF).

Glopar lo sang, regorger le sang. (v. TdF)