|
||||
|
|
|
|
|
|
GLAUCO- : forma prefixada del grèc glaukòs (glauc) glaucòma (m.) : malautiá de l'uèlh que pren una color verdosa e pèrd son elasticitat. glaucomatós, -osa : que patís d'un glaucòma ; relatiu, -iva a un glaucòma. glauconifèr, -a : que conten de glauconita. glauconita : mena de mineral. Glaudeta / Claudeta : prenoms. Glaudi / Claudi - Glàudia / Clàudia : prenoms. Reina clàudia : mena de pruna. Glaudina / Claudina : prenoms. glaugièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où le glaïeul abonde, où croît l’iris d’eau » TdF glauja nf, cf Ubaud Dicort : « iris, glaïeul, plantes dont la feuille est en forme de glaive » TdF glaujòl (plt.) : lirga (Gladiolus segetum) ; (G. illyricus) ; cotèla (plt.) : (Iris) ; calamàs / boscarla de mar (molusc) : (Sepia loligo) ; calamàs pichon (molusc) : (Loligo vulgaris) glaujòla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : engola vent (Caprimulgus europaeus). glaujolet : glaujòl pichon ; sépia pichona. glaunha nf, cf Ubaud Dicort : « pot cassé, têt » TdF glaunhon nm, cf Ubaud Dicort : « tesson, débris de pot cassé » TdF glausa : esclapa de fust larga e tèunha ; mitat de bilha asclada ; quartièr de nose. glausar (v. tr.) : bresar en esclapas. glausàs : brava esclapa de fust. glauseta nf, cf Ubaud Dicort : « petit éclat de bois, v. estèla 3 » (v. TdF) glaveire : glacina. glèisa : edifici pel culte ; custòdia (carcassa de polalha) ; ensemble dels fidèls que son per Jèsucrist. (v. TdF) gleisada : contengut d'una glèisa. gleisal, -a (adj. e subs.) : que depend d'una glèisa ; titular d'una glèisa. gleisassa : glèisa granda. gleisatge : çò qu'aperten a una glèisa. gleiseta : glèisa pichona. gleisièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui appartient à l’église, v. eclesiastic » (v. TdF) gleisòla : capèla ; orador. gleison nm, cf Ubaud Dicort : « église trop étroite » TdF glena nf : manat d'espigas amassadas per un camp segat ; cordatge plegat en rond e en sisas ; pel (v. Alibert) ; cavitat soma (pauc prigonda) d'un òs que fa partida d'una articulacion (v. Per Noste : « glène »). glenada : çò glenat dins una orada, una matinada, una jornada. glenaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que glena. glenar (v. tr.) : amassar d'espigas per un camp segat (meissonat) ; plegar un cordatge en rond e en sisas superpausadas [v. dolhar]. glenatge : accion o resulta de glenar. glenoïdal, -a : relatiu, -iva a una cavitat glenoïda. glenoïde, -a (adj. e subs.) : en forma de glena (cavitat soma) La glenoïda de la tíbia. glenon nm, cf Ubaud Dicort : « petite glane » TdF glenós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « difficile à cuire, en parlant des haricots » TdF glet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « mat, ate, mal levé, massif, gluant, en parlant du pain » TdF gleu nm (v. Ubaud Dicort 2011 e Alibert) / gleva (v. gleva) : mota de tèrra que se ten del tròç per las raices de sas èrbas « … en Gascogne ». (v. TdF ‘glèu’). [v. glèu] glèu nm, cf Ubaud Dicort 2022 : v. gleu. gleucomètre (abs. Dicort) : pesamost (aeromètre per determinar la concentracion en glucòsa d'un most) (v. glucomètre) gleva nf (R. III, 475 - L. 208, Vayssier ‘glébo’, Alibert ; abs. Dicort) : v. glèu e glèva. glèva nf, cf Ubaud Dicort 2022 : « glèbe, motte de terre, v. glèu ; motte de gazon ; pelouse » (TdF ‘glèbo’). (« Glèbe » es una formacion plan pus tardiva (1420)) glevada : bosiga / bodiga / artiga / artigal / desfata / eissart / esfatrimèla / fotja / frachiva / rassisa / rompuda / vareit. glevàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse motte » (Mouly Rajòls p. 175) ; « chaume herbu » (Païzans del Roergue p. 319) glevós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « gazonné court, couvert de pelouse » (Vayssier ‘glebous’) glevut, -uda adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) / glevós, -osa (v. glevós) : erbós, -osa / erbut, -uda. -GLIA : forma sufixada del grèc glia (còla / pega) v. neuroglia. glia : teissut conjonctiu entre las neurònas. gliadina : proteïna que se tròba dins lo glutèn de las cerealas. glial, -a : relatiu, -iva a la neuroglia. glicemia : preséncia de glucòsa dins lo sang. GLICER- : forma prefixada del grèc glukeròs (docinèl) gliceraldeïd : aldeïd tirat de la glicerina. glicerat : sal o estèr de l'acid gliceric.
|
|
gliceric, -a : derivat, -ada de la glicerina ; relatiu, -iva a la glicerina. glicerid [ ~ gliceride] nm : nom generic dels estèrs de glicerina. glicerina : liquid siropós tirat de graissas o d'òlis. glicerinat, -ada : preparat, -ada amb de glicerina ; d'una doçor exagerada. Me faguèt un sorire glicerinat. GLICERO- : forma prefixada del grèc glukeròs (docinèl) glicerofosfat : sal de l'acid glicerofosforic. glicerofosforic (acid -) : resulta de la combinason d'acid fosforic e de glicerina. gliceròl : trialcoòl liquid. glicina (plt.) : (Glicyne sinensis) GLICO / GLUCO- : formas prefixadas del grèc glukus (doç) glicocòla nm, cf Ubaud Dicort : « (chimie) glycocolle » (Laus) [Rapin : glicocòlla] glicogèn nm : glucid complèx, mena de resèrva de glucòsa dins los muscles e lo fetge. glicogenèsi (f.) : formacion de glucòsa. glicogenic, -a : relatiu, -iva al glucogèn o a la glucogenèsi. glicòl : tèrme generic dels còrses de doas fonccions alcoòl. glicolic, -a : relatiu, -iva als glicòls. glicolipid [ ~ glicolipide] (m.) : associacion d'un glucid amb un lipid. glicolisi (f.) : utilizacion de glucòsa dins los fenomèns metabolics. glicoproteïna nf : (quimia) « glycoprotéine » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 363) glicosid (abs. Dicort) : v. glucosid. glicosuria nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) glycosurie » (Laus). glicosuria : v. glucosuria (abs. a sa plaça) GLIO- : forma prefixada del grèc glia (còla / pega) glioblastòma (m.) : varietat de gliòma maligne. gliòma (m.) : tumor dels centres nerviosas de la retina. gliptic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « glyptique » (Laus) GLIPTO- : forma prefixada del grèc gluptòs (engravat) gliptodon nm, cf Ubaud Dicort : « (paléont.) glyptodon » gliptografia : estúdi de pèiras engravadas. gliptotèca : colleccion de pèiras engravadas ; musèu d'esculpturas. gloa nf, cf Ubaud Dicort : « outil pour égruger le chanvre » (v. TdF) glòb [glòbe] nm : còrs de forma esferica o esferoïdala ; bòla ; balon ; filat de ribièira carrat que se lèva amb de còrdas estacadas als quatre cantons. Glòb ocular. Glòb del solelh. Lo glòb terrèstre. global, -a : pres, -a en blòc ; total, -a. Soma globala. globalament : d'un biais global. globalitat nf : ensemble ; qualitat de tot çò que se ten del tròç (de tot çò que fa un tot) globalizacion : accion o resulta de globalizar. globalizar (v. tr.) : presentar d'un biais global d'elements escampilhats. glòbe nm, cf Ubaud Dicort : v. glòb. globilhon nm : globul / pilula. globilhós, -osa (abs. Dicort) : en forma de glòb. (v. globulós) globon nm, cf Ubaud Dicort : « filet pour pêcher le muge ou mulet d’étang, poisson [v. jos glòb] » (v. Brun Glossari Oc-Fr) globul : corpuscul de forma esferica o esferoïdala que se trapa dins d'unes liquids de l'organisme, lo sang mai que mai. Globuls blancs. Globuls roges. globular, -a : de forma esferica o esferoïdala. globulifèr, -a : que conten de globuls. globulina : proteïna de molecula gròssa. globulinic, -a : relatiu, -iva a la globulina. globulós, -osa : en forma de glòb pichon. Uèlhs globuloses. glòg [veire gluèg, cf Ubaud Dicort] nm : gluèg. v. pus luènh. glo-glo nm, cf Ubaud Dicort : « glouglou, bruissement d’un liquide en bouteille ; coqueret alkenge, plante ; baguenaudier » TdF gloglotar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire glouglou, bouillonner ; glousser, en parlant des dindons » TdF glomerul : amàs pichon de vaissèls sanguins o de malhum nerviós. glop nm : gota ; gorjada de liquid ; tech / chic de liquid. Glop per glop : gota per gota. Beure a glops, boire par gorgées. (v. Ubaud Dicort e Lagarde) glopada nf, cf Ubaud Dicort : « lampée » (Laus), « gorgée » (Sèrras-Ess.) A bèlas glopadas, à grandes gorgées. (v. Ubaud Dicort e Laus) glopar (v. intr. e tr.) : tombar glop per glop, « larmoyer ; regorger, v. refolfar » (v. TdF). Glopar lo sang, regorger le sang. (v. TdF)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|