GALACT- : forma prefixada del grèc gala, -aktòs (lach)

galactagòg, -a (abs. Dicort) : substància terapeutica o alimentària que favorís la secrecion del lach. (v. galactogèn)

galactic, -a : relatiu, -iva a nòstra galaxia.

GALACTO- : forma prefixada del grèc gala, -aktòs (lach)

galactocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : varietat d'idrocèla que conten un liquid de color lachosa ; quist que conten de lach mai o mens modificat.

galactofòr, -a adj (abs. Dicort) : qualitat dels vaissèls de las glandolas mamàrias, « galactophore » (Rapin).

galactoforiti (f.) : inflamacion dels canals mamaris.

galactoforomastiti (f.) : inflamacion de la mamèla a partir d'una galactoforiti.

galactogèn, -a, cf Ubaud Dicort (adj. o subs. m.) : qu'amòda la secrecion lactada.

galactogenèsi (f.) : secrecion lactada.

galactogòg, -a (adj. o subs. m.) (abs. Dicort) : que favorís la secrecion lactada. (v. galactogèn)

galactografia : radiografia del sen.

galactomètre : instrument per mesurar la densitat del lach.

galactopexia : fixacion de la galactòsa dins los teissuts.

galactopoïèsi (f.) : galactogenèsi.

galactorrèia : escolament subrebondós de lach pendent l'alachament ; escolament de lach fòra l'alachament.

galactòsa (f.) : sucre obtengut per idrolisi de la lactòsa (f.)

galactosemia : preséncia anormala de galactosa dins lo sang.

galactosuria : preséncia de galactosa dins las urinas.

galadura : fecondacion.

galafat nm, cf Ubaud Dicort : « calfat, ouvrier calfat, v. galafataire ; sergent, outil de menuisier et de tonnelier » TdF jos ‘calafat’

galafataire nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « calfateur, v. galafat ; galefretier, bousilleur, v. maganhon » (v. TdF jos ‘calafataire’)

galafatar v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « v tr, calfater, garnir de poix et d’étoupe les fentes d’un navire ; calfeutrer, boucher, v. fatar ; rejointoyer, boucher, v. rebocar » (v. TdF jos ‘calafata’). galafatar e derivats : v. calafatar e derivats (non preconizats Dicort).

galafatar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se calfeutrer, se renfermer ; s’emmitoufler ; s’engouer, v. engavachar (s’) » (v. TdF jos ‘calafata’)

galafatat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « calfaté ; engoué ; emmitouflé ; mal accoutré, ée » TdF jos ‘calafata’

galafatatge nm, cf Ubaud Dicort : « calfatage » (v. TdF ‘calafatage’) ; « cafeutrage » (Rapin)

galafatin nm, cf Ubaud Dicort : « calfatin, apprenti calfat » TdF ‘calafatin’

galafatre nm, cf Ubaud Dicort : v. galafre. (v. TdF jos ‘galafre’

galafèrna (Alibert) (m. e f.) [veire gulafèrna nm, cf Ubaud Dicort] : persona que manja fòrça e golardament.

galafet nm, cf Ubaud Dicort : « instrument en forme de ciseau qui sert à calfater, à boucher avec des étoupes les fentes d’un bateau » (Vayssier ‘golofet’)

galafetge nm, cf Ubaud Dicort : « goulu, goinfre » TdF ‘galo-fege’

galafre nm, -a : galafèrna, « v. galavard ; grande fourche de bois servant à jeter la paille sur la meule » (v. TdF).

galafretièr nm, cf Ubaud Dicort : « t. injurieux, galefretier, lourdaud » TdF

galalita nf, cf Ubaud Dicort : « galalithe » (Rapin)

galalintre nm, cf Ubaud Dicort : v. galafre. (v. TdF jos ‘galafre’)

galaluna nm, cf Ubaud Dicort : « gobe-mouches, celui qui croit tout ce qui se dit » TdF ‘galo-luna’

galamanha nf (TdF ; abs. Dicort) : zizania. (v. malamanha)

galambejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : brilhar / far mòstra de magnificéncia.

galambrejar (abs. Dicort) (v. intr.) (frequentatiu de lambrar / lambrejar) : s'arroflar en societat (se'n tirar plan, capitar, brilhar) (v. galambejar)

galamerluç nm, cf Ubaud Dicort : v. galaluna. (v. TdF jos ‘galo-luno’)

galaminar / galimenar [veire galaminar, cf Ubaud Dicort] (se) v pron : s'alimenar (se rebordelar) per la posca o per l'èrba ; se jaire al solelh ; se petimar ; se palaisar / s'espompir.

galamisar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : v. galaminar. (v. P. Gayraud)

galamon nm, cf Ubaud Dicort : v. gamon 1. (v. TdF jos ‘gamoun’)

galampre, -a [galampe, -pa adj, cf  Ubaud Dicort: garrèl, -a (qu'a un pè pus cort que l'autre « boiteux, qui a un pied plus court que les autres en parlant d’un banc, d’une chaise, d’un meuble » (Vayssier ‘golómpe’)

Nasquèt galampra, çò que la tafura per se maridar.

galamprejar [galampejar (v. Ubaud Dicort e Vayssier)] (v. intr.) : garrelejar (far tres quatre) (l.p.)

Galampreja, la paura dròlla, qu'aquò fa pietat.

« galancièr » : v. agalancièr.

galanga [galangà nm, cf Ubaud Dicort] : rizòma d'alpinia (plt.) (Alpinia offinarum) ; mena de peis de mar (Lophius piscatorius)

galant 1 nm (v. TdF ‘galant 2’), -a (subs.) : calinhaire, -airitz / cortejaire, -a ; nos de ribans ; adonís (plt.) : (Adonis vernalis) ; (A. aestivalis) ; (A. autumnalis) ; (A. flammea) ; (A. pyrenaica)

galant 2, -a (adj.) : que vòl agradar a las dònas ; gent, -a ; polit, -da ; aimable, -a ; mannat, -ada :

Los froments, aqueste an, butan plan galants.

galantament : d'un biais galant.

galantariá : accion o paraula per agradar a las dònas.

galantejar (v. intr.) : far lo galant ; floretar ; cortejar.

galantet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « joliet, ette, gentil, ille » TdF

Mon galantet, (t. de caresse) mon mignon. (v. TdF)

galantin, -a adj e n (v. Ubaud Dicort) : « galantin, qui se pique de galanterie, d’une galanterie affectée  » TdF

galantina nf : mena de planta (Aquilegia vulgaris) ; carn desossada (mai que mai de pol) farcida, cuècha amb d'espècias e servida freja dins de gelarèia.

galantisa nf, cf Ubaud Dicort : « gentillesse, amabilité, grâce » TdF

galanton, -a adj, cf Ubaud Dicort : « joliet, ette, gentil, ille » TdF

galapantin nm, cf Ubaud Dicort : « flamberge ; grand flandrin, batteur de pavé, vaurien » (v. TdF)

galapastre (f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘galo-pastre’)] : pastorèla (aucèl) (Motacilla alba)

galapian nm, -a  (v. galapiana) : persona que manja bravament e golardament ; dròlle paucval ; pendard, -a ; « homme grand et mal bâti » (v. TdF ‘galapian’) ;

galpiana nf, cf Ubaud Dicort : filha paucval « gloutonne ; femme grande et mal bâtie ». (v. TdF ‘galapiano’)

galapianàs nm, cf Ubaud Dicort, -assa (abs. Dicort e TdF) : pejoratiu de galapian, -a « nm, gros goinfre, grand garnement » TdF.

Sa galapianassa de filhassa o farà venir tot baug !

galapiar (v. tr.) : beure o manjar golardament.

galapitança (m. e f.) [nm] : persona d'un gròs apetís / parasit, -a.

galar 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena de rasim. (v. galard)

galar 2 v : « v tr, côcher, couvrir la poule, en parlant du coq ; surpasser quelqu’un en force, en richesse, en talent » TdF ‘gala 2’. galar : v. galhar (non preconizat Dicort).

galar 3 (v. tr. e intr.) : regaudir ; amusar ; beure a bravas gorjadas ;

galar (se) : se divertir / s'amusar ; se regaudir.

galar 4 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : maganhar / afrabar / sabracar / trimar / se tafurar.

galard nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin blanc » (v. TdF)

galariá : tuna de mina ; sala estrecha e longa que servís per d'exposicions ; colleccion ; pòrtabagatges sus una autò.

Dins aquela mina i aviá un enrambolh de galariás.

Galariá de pintura.

Galariá de tablèus.

Galariá de medalhas.

Galariá de veïcul.

 

 

 

Galas [país de -] n pr m, cf Ubaud Dicort : país de Bretanha Granda.

galàs 1 nm, cf Ubaud Dicort : « gros coq, vieux coq ; coquelicot » TdF

galàs 2 nm, cf Ubaud Dicort : « touffe de rejetons qui poussent sur les souches des arbres, bois à écots, lisière de forêt formée par des arbrisseaux » TdF ‘galas 2’

galasset / galasson nm, cf Ubaud Dicort : « cochet, petit coq ; vulnéraire, plante ; cytise, arbrisseau » (v. TdF jos ‘galasset’)

galastre : gal vièlh ; gal mal caponat (mal sanat / mal crestat)

galat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « côché, ée » TdF ‘gala 2’

Uòu galat, œuf fécondé. (v. TdF)

galata 1 nf : jelha o cança de passa per protegir las autras ; « lame de fer en forme de jante qui couvre une partie de la circonférence d’une roue de char » (v. Vayssier ‘golato’).

galata 2 nf, cf Ubaud Dicort : « nm, goinfre ; grande fourche de bois, v. galafre » (v. TdF ‘galato 2’)

galatar (v. tr.) : ajustar una jelha de passa, « couvrir une roue dont les jantes sont à demi-usées de jantes supplémentaires [v. galata 1] ». (v. Vayssier ‘golota’)

galatas nf pl, cf Ubaud Dicort : « les combles d’une maison, v. frèst » (v. TdF jos ‘galato 4’)

galatàs nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : partida pus nauta de l'ostal, jos la teulada.

galaton 1 nm : diminutiu de galata, « petite jante surajoutée » TdF ‘galatoun 1’.

galaton 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit goulu, glouton » TdF ‘galatoun 2’

galatriàs nm, cf Ubaud Dicort : « ruffien, homme porté au plaisirs de l’amour » TdF

galaujar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, remuer longtemps les aliments dans la bouche à cause d’une difficulté d’avaler » TdF

galaup nm, cf Ubaud Dicort : « galop » (Alibert). « galaup » (cat.) e derivats : v. galòp (non preconizat Dicort).

galaupada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. galopada.

galaupaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui galope, qui prend aisément le galop, qui aime à courir » TdF ‘galoupaire’

galaupant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « galopant, -e » (Laus)

galaupapitança nm, cf Ubaud Dicort : « parasite, qui court après les repas » (Vayssier ‘galoupo-pitanço’), « mangeur, gourmand » TdF ‘galopo-pitanço’

galaupar v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. galopar.

galaupatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de galoper, galop » TdF ‘galoupage’

galaupejar v, cf Ubaud Dicort : v. galaupar. (v. TdF jos ‘galoupa’)

galavard 1 nm : bodin blanc, « boyau farci » TdF jos ‘galavard’.

galavard 2, -a adj e n : galafèrna (persona que manja fòrça e golardament) ; dormeire, -a ; fug-òbra (m. e f.) ; pendard, -a ; gorrin, -a.

galavardar v, cf Ubaud Dicort : v. galavardejar. (v. TdF jos ‘galavardeja’)

galavardàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « vilain goinfre, grosse goulue » TdF

galavardejar (v. intr.) : manjar fòrça e golardament ; s'atardivar al lièch ; aver la canha ; pendardejar ; gorrinejar.

galavarditge : golardisa ; canha / pigresa ; pendardisa ; gorrinitge.

galavardon, -ona adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit glouton, petite goulue » TdF

galavernat, -ada : fendilhat (en parlant de frucha o de pan)

galavèrsa nf : canha / pigresa.

galaversar (se) : se galaminar v. pus avant.

« galavèssa » nf e derivats : v. çaisús.

galaxia : ensemble d'estelas que constituisson un sistèma propri ; camin de sant Jaume / dralha lachenca.

I a una sensfin de galaxias dins l'Univèrs.

galbanum nm, cf Ubaud Dicort : « galbanum, espèce de gomme » TdF

galbar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, galber » (Laus)

galbau adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « étourdi, volage, irréfléchi, sans conduite » (v. TdF ‘galbau’)

galbaud, -a (abs. Dicort) (adj. e subs.) : dins la luna ; capleugièr, -ièira ; cabraudièr, -ièira ; panturla (m. e f.) (v. galbau)

galbe 1 nm, cf Ubaud Dicort : « (arch.) galbe » (Laus)

galbe 2 [veire gaubi 2, cf Ubaud Dicort] nm : anar ; portadura ; mina.

« galbi » : v. gaube (non preconizat Dicort) (v. gaubi 2).

« galbiar » : v. gaubiar.

galbralhat nm, cf Ubaud Dicort : « jeune coq à longues jambes ; (fig.) gand dadais » .(Lexic M. Roqueta)

galdana : escaudada del rasim.

galdanar (se) [v intr (v. Ubaud Dicort, TdF e Vayssier ‘goldonà’)] : èsser escaudat pel solelh (en parlant del rasim)

galdrar (v. tr.) : trepejar ; caupir / caucar / pompir / somsir.

galèa nf, cf Ubaud Dicort : « galère » (L. 200) ; « t. d’imprimerie, galée » TdF ‘galèio’

galeassa nf, cf Ubaud Dicort : « galéace, grosse galère » (v. TdF jos ‘galiasso’)

galèc, -èga adj e : (de Galícia), cf Ubaud Dicort, « galicien, enne »

galechon nm : v. galejon, cf Ubaud Dicort.

galefre nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘galafre’), -a : persona que manja bravament e golardament.

galège [galeg] nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : argelàs nan (Ulex nanus)

galejada : badinada.

galejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « plaisant, ante, qui aime à plaisanter, railleur, complimenteur, euse » TdF

galejar 1 (v. intr.) : cortejar (far lo gal), « faire le fier » ; badinar. (v. TdF ‘galeja 1’)

galejar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, agiter dans un crible, cribler » TdF ‘galeja 2’

galejar 3 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, suivre ou remuer les galets d’un ruisseau » TdF ‘galeja 3’

galejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de plaisanter » TdF

galejon nm, cf Ubaud Dicort : « héron, oiseau des marais. R. galechon » (v. TdF ‘galejoun’) ; « cochet, petit coq, v. galon ; garçon qui commence à courtiser les filles » TdF jos ‘galechoun’

A pas de galejon, à pas comptés, majestueux comme ceux du héron. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘galejoun’)

galejon blanc nm, cf Ubaud Dicort : « héron  aigrette » TdF jos ‘galejoun’

galena nf : mineral de plomb ; sulfur de plomb.

galenic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. sc., galénique, de Galien » TdF jos ‘galeni’

galenisme nm, cf Ubaud Dicort : « galénisme » (v. galenic)

galentièr (plt.) : agalencièr (Rosa agrestis)

GALEO- : forma prefixada del grèc galè (mostèla)

galeopitèc : mena de mamifèr insectivòr  (Cynocephalus volans) ; (C. variegatus)

galeopsi (f.) : (plt. que sa coròla revèrta una mostèla) (Galeopsis)

galèra : anciana nau ; pena dels condemnats a remar sus aquelas naus ; gàbia pels gallinacèus ; rastèl doble de jaça de fedas ; persona malautissa ; crustacèu (Squilla mantis) milapatas (mena d'insècte) (Millepeda)

Sa vida tota foguèt una galèra.

galerar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et pron, travailler comme un forçat » TdF

galereta nf, cf Ubaud Dicort : « petite galère » TdF

galerian nm, -a : persona que remava sus una galèra ; persona que trima, trima que trimaràs.

Ai agut trimat ni mai un galerian !

galeriana nf, cf Ubaud Dicort : « voiture cellulaire pour le transport des condamnés » TdF

galerita nf, cf Ubaud Dicort : « (entomologie) galérite »

galèrna nf : vent que tira del nòrd-oèst ; « ouragan, en Béarn et Quercy » (v. TdF).

galernada : còp de vent del nòrd-oèst.

galés 1 nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘galés’) : cant de galina que vòl far lo gal.

galés 2, -esa adj e nm (galés vòl pas dire gallés) : persona del País de Galas ; relatiu, -iva al País de Galas ; lenga dels Galeses.