|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
GALACT- : forma prefixada del grèc gala,
-aktòs (lach) galactagòg, -a (abs. Dicort) : substància terapeutica o
alimentària que favorís la secrecion del lach. (v. galactogèn) galactic, -a : relatiu, -iva a nòstra galaxia. GALACTO- : forma prefixada del grèc gala, -aktòs (lach) galactocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : varietat d'idrocèla que conten un liquid de color lachosa ; quist que conten de lach mai o mens modificat. galactofòr, -a adj (abs. Dicort) : qualitat dels vaissèls de las glandolas mamàrias, « galactophore » (Rapin). galactoforiti (f.) : inflamacion dels canals mamaris. galactoforomastiti (f.) : inflamacion de la mamèla a partir d'una galactoforiti. galactogèn, -a, cf Ubaud Dicort (adj. o subs. m.) : qu'amòda la secrecion lactada. galactogenèsi (f.) : secrecion lactada. galactogòg, -a (adj.
o subs. m.) (abs. Dicort) : que favorís la
secrecion lactada. (v.
galactogèn) galactografia : radiografia del sen. galactomètre : instrument per mesurar la densitat del lach. galactopexia : fixacion de la galactòsa dins los teissuts. galactopoïèsi (f.) : galactogenèsi. galactorrèia : escolament subrebondós de lach pendent l'alachament ; escolament de lach fòra l'alachament. galactòsa (f.) : sucre obtengut per idrolisi de la lactòsa (f.) galactosemia : preséncia anormala de galactosa dins lo sang. galactosuria : preséncia de galactosa dins las urinas. galadura : fecondacion. galafat nm, cf Ubaud Dicort :
« calfat, ouvrier calfat, v. galafataire ; sergent,
outil de menuisier et de tonnelier » TdF jos ‘calafat’ galafataire nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « calfateur, v. galafat ; galefretier,
bousilleur, v. maganhon » (v. TdF jos ‘calafataire’) galafatar v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « v tr, calfater, garnir de poix et d’étoupe les fentes d’un navire ; calfeutrer, boucher, v. fatar ; rejointoyer, boucher, v. rebocar » (v. TdF jos ‘calafata’). galafatar e derivats : v. calafatar e derivats (non preconizats Dicort). galafatar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se
calfeutrer, se renfermer ; s’emmitoufler ; s’engouer,
v. engavachar (s’) »
(v. TdF jos ‘calafata’) galafatat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« calfaté ; engoué ;
emmitouflé ; mal accoutré, ée » TdF jos ‘calafata’ galafatatge nm, cf Ubaud Dicort :
« calfatage » (v. TdF ‘calafatage’) ;
« cafeutrage » (Rapin) galafatin nm, cf Ubaud Dicort :
« calfatin, apprenti calfat » TdF ‘calafatin’ galafatre nm, cf Ubaud Dicort :
v. galafre. (v. TdF jos ‘galafre’ galafèrna (Alibert) (m. e f.) [veire gulafèrna nm, cf Ubaud Dicort] : persona que manja fòrça e golardament. galafet nm, cf Ubaud Dicort :
« instrument en forme de ciseau qui sert à calfater,
à boucher avec des étoupes les fentes d’un
bateau » (Vayssier ‘golofet’) galafetge nm, cf Ubaud Dicort :
« goulu, goinfre » TdF ‘galo-fege’ galafre nm, -a : galafèrna, « v. galavard ; grande fourche de bois servant à jeter la paille sur la meule » (v. TdF). galafretièr nm, cf Ubaud Dicort : « t. injurieux,
galefretier, lourdaud » TdF galalita nf, cf Ubaud Dicort :
« galalithe » (Rapin) galalintre nm, cf Ubaud Dicort :
v. galafre. (v. TdF jos ‘galafre’) galaluna nm, cf Ubaud Dicort :
« gobe-mouches, celui qui croit tout ce qui se dit » TdF ‘galo-luna’ galamanha nf (TdF ;
abs. Dicort) :
zizania. (v. malamanha) galambejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : brilhar / far mòstra de magnificéncia. galambrejar (abs. Dicort) (v. intr.)
(frequentatiu de lambrar / lambrejar) : s'arroflar en societat (se'n tirar
plan, capitar, brilhar) (v. galambejar) galamerluç nm, cf Ubaud Dicort : v. galaluna. (v. TdF jos ‘galo-luno’) galaminar / galimenar [veire galaminar, cf Ubaud Dicort] (se) v pron : s'alimenar (se rebordelar) per la posca o per l'èrba ; se jaire al solelh ; se petimar ; se palaisar / s'espompir. galamisar
(se) v pron, cf Ubaud Dicort :
v. galaminar. (v. P. Gayraud) galamon nm, cf Ubaud Dicort :
v. gamon 1. (v. TdF jos ‘gamoun’) galampre, -a [galampe, -pa adj, cf Ubaud Dicort] : garrèl, -a (qu'a un pè pus cort que l'autre « boiteux, qui a un pied plus court que les autres en parlant d’un banc, d’une chaise, d’un meuble » (Vayssier ‘golómpe’) Nasquèt galampra, çò que la tafura per se maridar. galamprejar [galampejar (v. Ubaud Dicort e Vayssier)] (v. intr.) : garrelejar (far tres quatre) (l.p.) Galampreja, la paura dròlla, qu'aquò fa pietat. « galancièr » : v. agalancièr. galanga [galangà nm, cf Ubaud Dicort] : rizòma d'alpinia (plt.) (Alpinia offinarum) ; mena de peis de mar (Lophius piscatorius) galant 1 nm (v. TdF ‘galant 2’), -a (subs.) : calinhaire, -airitz / cortejaire, -a ; nos de ribans ; adonís (plt.) : (Adonis vernalis) ; (A. aestivalis) ; (A. autumnalis) ; (A. flammea) ; (A. pyrenaica) galant 2, -a (adj.) : que vòl agradar a las dònas ; gent, -a ; polit, -da ; aimable, -a ; mannat, -ada : Los froments, aqueste an, butan plan galants. galantament : d'un biais galant. galantariá : accion o paraula per agradar a las
dònas. galantejar (v. intr.) : far lo galant ; floretar ; cortejar. galantet, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« joliet, ette, gentil, ille » TdF Mon
galantet, (t. de caresse) mon mignon. (v. TdF) galantin, -a adj e n (v. Ubaud Dicort) : « galantin,
qui se pique de galanterie, d’une galanterie affectée
» TdF galantina nf : mena de planta (Aquilegia vulgaris) ; carn desossada (mai que mai de pol) farcida, cuècha amb d'espècias e servida freja dins de gelarèia. galantisa nf, cf Ubaud Dicort :
« gentillesse, amabilité, grâce » TdF galanton, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« joliet, ette, gentil, ille » TdF galapantin nm, cf Ubaud Dicort :
« flamberge ; grand flandrin, batteur de pavé,
vaurien » (v. TdF) galapastre (f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘galo-pastre’)] : pastorèla (aucèl) (Motacilla alba) galapian nm, -a (v. galapiana) : persona que manja bravament e golardament ; dròlle paucval ; pendard, -a ; « homme grand et mal bâti » (v. TdF ‘galapian’) ; galpiana nf, cf Ubaud Dicort :
filha paucval « gloutonne ;
femme grande et mal bâtie ».
(v. TdF ‘galapiano’) galapianàs nm, cf Ubaud Dicort, -assa (abs. Dicort e TdF) : pejoratiu de galapian, -a « nm, gros goinfre, grand garnement » TdF. Sa galapianassa de filhassa o farà venir tot baug ! galapiar (v. tr.) : beure o manjar golardament. galapitança (m. e f.) [nm] : persona d'un gròs apetís / parasit, -a. galar 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena de rasim. (v. galard) galar 2 v : « v tr, côcher, couvrir la poule, en parlant du coq ; surpasser quelqu’un en force, en richesse, en talent » TdF ‘gala 2’. galar : v. galhar (non preconizat Dicort). galar 3 (v. tr. e intr.) : regaudir ; amusar ; beure a bravas gorjadas ; galar (se) : se divertir / s'amusar ; se regaudir. galar 4 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : maganhar / afrabar / sabracar / trimar / se tafurar. galard nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin blanc » (v. TdF) galariá : tuna de mina ; sala estrecha e longa que servís per d'exposicions ; colleccion ; pòrtabagatges sus una autò. Dins aquela mina i aviá un enrambolh de galariás. Galariá de pintura. Galariá de
tablèus. Galariá de medalhas. Galariá de veïcul. |
|
Galas [país de -] n pr m, cf Ubaud Dicort : país de Bretanha Granda. galàs 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« gros coq, vieux coq ; coquelicot » TdF galàs 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« touffe de rejetons qui poussent sur les souches des arbres, bois
à écots, lisière de forêt formée par des
arbrisseaux » TdF ‘galas
2’ galasset / galasson nm, cf Ubaud Dicort : « cochet, petit coq ;
vulnéraire, plante ; cytise, arbrisseau » (v. TdF jos ‘galasset’) galastre : gal vièlh ; gal mal caponat (mal sanat / mal crestat) galat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« côché, ée » TdF ‘gala 2’ Uòu galat, œuf fécondé. (v. TdF) galata 1 nf : jelha o cança de passa per protegir las autras ; « lame de fer en forme de jante qui couvre une partie de la circonférence d’une roue de char » (v. Vayssier ‘golato’). galata 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« nm, goinfre ; grande fourche de bois, v. galafre » (v. TdF
‘galato 2’) galatar (v. tr.) : ajustar una jelha de passa, « couvrir une roue dont les jantes sont à demi-usées de jantes supplémentaires [v. galata 1] ». (v. Vayssier ‘golota’) galatas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« les combles d’une maison, v. frèst » (v. TdF jos ‘galato 4’) galatàs nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : partida pus nauta de l'ostal, jos la teulada. galaton 1 nm : diminutiu de galata, « petite jante surajoutée » TdF ‘galatoun 1’. galaton 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit goulu, glouton »
TdF ‘galatoun 2’ galatriàs nm, cf Ubaud Dicort :
« ruffien, homme porté au plaisirs de
l’amour » TdF galaujar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, remuer longtemps les aliments dans la bouche
à cause d’une difficulté d’avaler » TdF galaup nm, cf Ubaud Dicort : « galop » (Alibert). « galaup » (cat.) e derivats : v. galòp (non preconizat Dicort). galaupada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. galopada. galaupaire,
-aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui galope, qui prend aisément le galop, qui
aime à courir » TdF ‘galoupaire’ galaupant,
-a
adj, cf Ubaud Dicort : « galopant, -e » (Laus) galaupapitança
nm, cf Ubaud Dicort :
« parasite, qui court après les repas » (Vayssier
‘galoupo-pitanço’),
« mangeur, gourmand » TdF ‘galopo-pitanço’ galaupar v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. galopar. galaupatge
nm, cf Ubaud Dicort :
« action de galoper, galop » TdF ‘galoupage’ galaupejar
v, cf Ubaud Dicort :
v. galaupar. (v. TdF jos ‘galoupa’) galavard 1 nm : bodin blanc, « boyau farci » TdF jos ‘galavard’. galavard 2, -a adj e n : galafèrna (persona que manja fòrça e golardament) ; dormeire, -a ; fug-òbra (m. e f.) ; pendard, -a ; gorrin, -a. galavardar v, cf Ubaud Dicort :
v. galavardejar. (v. TdF jos ‘galavardeja’) galavardàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« vilain goinfre, grosse goulue » TdF galavardejar (v. intr.) : manjar fòrça e golardament ; s'atardivar al lièch ; aver la canha ; pendardejar ; gorrinejar. galavarditge : golardisa ; canha / pigresa ; pendardisa ; gorrinitge. galavardon, -ona adj e n, cf Ubaud Dicort :
« petit glouton, petite goulue » TdF galavernat, -ada : fendilhat (en parlant de frucha o de pan) galavèrsa nf : canha / pigresa. galaversar (se) : se galaminar v. pus avant. « galavèssa » nf e derivats : v. çaisús. galaxia : ensemble d'estelas que constituisson un sistèma propri ; camin de sant Jaume / dralha lachenca. I a una sensfin de galaxias dins l'Univèrs. galbanum nm, cf Ubaud Dicort :
« galbanum, espèce de gomme » TdF galbar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, galber » (Laus) galbau adj m e nm, cf Ubaud Dicort :
« étourdi, volage, irréfléchi, sans
conduite » (v. TdF
‘galbau’) galbaud, -a (abs. Dicort) (adj. e subs.) : dins
la luna ; capleugièr, -ièira ; cabraudièr, -ièira
; panturla (m. e f.) (v. galbau) galbe 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« (arch.) galbe »
(Laus) galbe 2 [veire gaubi 2, cf Ubaud Dicort] nm : anar ; portadura ; mina. « galbi » : v. gaube (non preconizat Dicort)
(v. gaubi 2). « galbiar » : v. gaubiar. galbralhat nm, cf Ubaud Dicort :
« jeune coq à longues jambes ; (fig.) gand
dadais » .(Lexic M. Roqueta) galdana : escaudada del rasim. galdanar (se) [v intr (v. Ubaud Dicort, TdF e Vayssier ‘goldonà’)] : èsser escaudat pel solelh (en parlant del rasim) galdrar (v. tr.) : trepejar ; caupir / caucar / pompir / somsir. galèa nf, cf Ubaud Dicort :
« galère » (L.
200) ; « t.
d’imprimerie, galée » TdF ‘galèio’ galeassa nf, cf Ubaud Dicort :
« galéace, grosse galère » (v. TdF jos ‘galiasso’) galèc, -èga adj e n : (de Galícia), cf Ubaud Dicort, « galicien,
enne » galechon nm : v. galejon, cf Ubaud Dicort. galefre nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘galafre’), -a : persona que manja bravament e golardament. galège [galeg] nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : argelàs nan (Ulex
nanus) galejada : badinada. galejaire, -aira (~ -airitz) adj e n,
cf Ubaud Dicort :
« plaisant, ante, qui aime à plaisanter, railleur,
complimenteur, euse » TdF galejar 1 (v. intr.) : cortejar (far lo gal), « faire le fier » ; badinar. (v. TdF ‘galeja 1’) galejar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, agiter dans un crible, cribler » TdF ‘galeja 2’ galejar 3 v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, suivre ou remuer les galets d’un
ruisseau » TdF ‘galeja
3’ galejatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de plaisanter »
TdF galejon nm,
cf Ubaud Dicort : « héron, oiseau des marais. R. galechon » (v. TdF ‘galejoun’) ; « cochet, petit coq, v.
galon ; garçon qui commence à courtiser les
filles » TdF jos ‘galechoun’ A pas de
galejon, à pas comptés,
majestueux comme ceux du héron. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘galejoun’) galejon blanc nm, cf Ubaud Dicort :
« héron
aigrette » TdF jos ‘galejoun’ galena nf : mineral de plomb ; sulfur de plomb. galenic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« t. sc., galénique, de Galien » TdF jos ‘galeni’ galenisme nm, cf Ubaud Dicort :
« galénisme » (v. galenic) galentièr (plt.) : agalencièr (Rosa agrestis) GALEO- : forma prefixada del grèc galè (mostèla) galeopitèc : mena de mamifèr insectivòr (Cynocephalus volans) ; (C. variegatus) galeopsi (f.) : (plt. que sa coròla revèrta una mostèla) (Galeopsis) galèra : anciana nau ; pena dels condemnats a remar sus
aquelas naus ; gàbia pels gallinacèus ; rastèl doble de
jaça de fedas ; persona malautissa ; crustacèu (Squilla
mantis) milapatas (mena d'insècte) (Millepeda) Sa vida tota foguèt una galèra. galerar v,
cf Ubaud Dicort : « v intr et pron, travailler comme un forçat » TdF galereta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite galère »
TdF galerian nm, -a : persona que remava sus una galèra ; persona que trima, trima que trimaràs. Ai agut trimat ni mai un galerian ! galeriana nf, cf Ubaud Dicort :
« voiture cellulaire pour le transport des
condamnés » TdF galerita nf, cf Ubaud Dicort :
« (entomologie) galérite » galèrna nf : vent que tira del nòrd-oèst ; « ouragan, en Béarn et Quercy » (v. TdF). galernada : còp de vent del nòrd-oèst. galés 1 nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘galés’) : cant de galina que vòl far lo gal. galés 2, -esa adj e nm (galés vòl pas dire gallés) : persona del País de Galas ; relatiu, -iva al País de Galas ; lenga dels Galeses. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|