|
- G - |
|
|
|||
|
G (m.) [nm/nf], cf Ubaud Dicort jos ge : letra setena de l'alfabet occitan, prononciada diferentament segon los parlars : (v. p. 14, 3./ g ; e v. jos J) ga nm (v. Ubaud Dicort 2022) : gafa / gara / sautador (airal qu'un riu i pòt èsser traversat a pè). (v. gaf 1 e gasa 2) « gabach » : v. gavach. gabar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort 2022) (L. 199) : lausar / lausenjar d'un biais exagerat ; trapar / enganar. gabar (se) v pron (v. Ubaud Dicort 2022) : se lausenjar / se vantar. (v. gabin 3) gabard nm (v. Ubaud Dicort 2022) : bresega / cranc (mena d'ulcèra blanquinosa dins la boca o lo tub gastrointestinal) ; tumor als pès de las bèstias de tira [v. gavard] ; descomposicion de la brica a l'aire. Èrba del gabard (v. jos èrba) : (Hieracium pilosella) ; (H. auricula) gabardar nm (v. Ubaud Dicort 2022) : airal cobèrt de rosatge (plt.) : (Rhododendron hirsutum) ; (R. ferrugineum) gabardina nf (v. Ubaud Dicort 2022) (del cast. gabardina) : fina estòfa de lana o de coton ; vestit per s'aparar de la pluèja e del freg. « gabarit » es pas occitan. v. garbi e gabarrit. gabarra : garraba (mena de nau de fons planièr) gabarrièr nm, -ièira : constructor, -tritz o menaire, -a de gabarras. gabarrit nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « t. de marine, gabarit, modèle de construction d’un vaisseau » (v. TdF). « gabarrit » (barbarisme) : v. garbi. gabarròt nm / gabarròta (v. gabaròta) : nau non pontada, « petite gabare non pontée, gréée d’un mât et d’une voile, petit bateau, bateau, en Gascogne » TdF ‘gabarrot’. gabarròta nf, cf Ubaud Dicort : « petit bateau de pêche usité sur la Gironde » TdF gabarset nm (plt.) : (Rhododendron hirsutum) ; (Rhododendron ferrugineum) gabaud [ ~ bagaud] nm : filat en forma de pòcha tibat sus un cèrcle fixat sus un margue. gabejada nf, cf Ubaud Dicort : (v. capejada e gabejar) gabejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. capejaire. (v. TdF jos ‘capejaire’) gabejar v, cf Ubaud Dicort : v. capejar. (v. TdF jos ‘capeja’) gabèla nf (arc.) : anciana talha sus la sal. (# gavèla) gabelador nm, cf Ubaud Dicort : « gabeleur ; employé de la gabelle » (L. 200). (v. gabelaire) gabelaire nm (arc.) : persona que percebiá la gabèla. gabelar (v. tr. arc.) : far secar la sal al galatàs ; « payer la gabelle pour quelque chose » (L. 200). gabelatge (arc.) : accion de far secar la sal al galatàs ; gabèla. gabelièr nm, cf Ubaud Dicort : « gabeleur, employé de la gabelle » (L. 200) gabelon nm (arc.) : doblet de gabelaire. gaben [gavenc, cf Ubaud Dicort p. 153] nm : relha (pèça de l'araire, de la mossa, del brabant) gàbia nf : preson de grasilhatge per embarrar d'aucelons ; preson facha amb de barras de fèrre per de bèstias fèras ; « [...] t. de marine, hune, gabie ». (v. TdF jos ‘gàbi 1’) (# gàvia) Gàbia de tina, chantepleure, vaisseau criblé de trous placé sur la cuve vinaire et où l’on foule la vendange. (v. TdF) gabiada : contengut d'una gàbia. gabiaire nm, -a : persona que fa de gàbias. « gabian » 1 : v. gavian. Gabian n pr, cf Ubaud Dicort : « Gabian (Hérault) » TdF gabian 2 ~ òli de Gabian nm, cf Ubaud Dicort : « huile de pétrole, dont il y a une source à Gabian » TdF gabiar (v. tr.) : caucar / trolhar / espotir lo rasim « …dans la chantepleure ». (v. TdF ‘gabia’ e v. jos gàbia) gabiàs nm, cf Ubaud Dicort : « grande cage, vilaine cage » TdF gabiassa : gàbia granda ; gàbia marrida. gabiat, -ada : en forma de gàbia ; caucat / trolhat, -ada. gabiejar v, cf Ubaud Dicort : (v. gabiar) gabièr nm : marin de gaita sus un naviri ; « faiseur ou marchand de cages » TdF. gabieta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « grande hirondelle de mer, oiseau, v. fumet » TdF ‘gabieto 1’ gabieta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « petite cage » TdF ‘gabieto 2’ gabilha : cèrcle exterior d'una ròda religat al mujòl pels rais. gabilhan nm, cf Ubaud Dicort : « églantier, v. agalencièr » (v. TdF) gabilhat nm : fust o metal per far de gabilhas, « le bois nécessaire pour faire les jantes d’une paire de roues, v. corbam » (v. TdF). gabin 1 nm, cf Ubaud Dicort : « humidité du sol, humidité nuisible aux plantes ; flaque d’eau croupissante » TdF ‘gabin 1’ gabin 2 nm, cf Ubaud Dicort : « fourrure d’agneau ou de chevreau, garniture de sabot » TdF ‘gabin 2’ gabin 3, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vantard, arde » TdF ‘gabin 3’. (v. gabar (se)) gabina : cabina (mar.) gabinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, être humide, être fatigué par l’humidité, en parlant d’un terrain » TdF (v. gabin 1) gabinèla (arc.) : abric de nuèch pel gran demorat sul sòl. gabinet : cabinet / armari (m.) v. cabinet (non preconizat Dicort). (v. TdF) gabinetada : cabinet plen de lençòls o de quicòm mai. gabinetàs nm, cf Ubaud Dicort : « vilaine armoire, cabinet noir » TdF
|
|
gabinetat nm, cf Ubaud Dicort : v. gabinetada. (v. TdF jos ‘gabinetado’) gabineton nm, cf Ubaud Dicort : « petit cabinet » TdF gabinòla : gabina pichona ; preson. gabinós, -osa adj, cf Ubaud Dicort (v. gabin 1) : « sujet à l’humidité, marécageux, euse, en parlant d’un terrain » TdF gabiòla : gabieta / gàbia pichona ; cèla de preson. gabion nm : « gabion, v. banasta » ; gàbia de vim per trapar de passerats ; cabanon d'òrt (v. TdF) ; cabaneta per cochar e caçar los aucèls de maresca. gabiona (de l'it. gabbione, gàbia granda) : panièira de doas manadas per carrejar de tèrra ; gròs cilindre de vim, emplenat de tèrra, per servir de proteccion dins las guèrras de trencadas ; gròs cilindre metallic emplenat de sabla, de ròcs per refortir una riba. gabionada nf, cf Ubaud Dicort : « t. de fortification, gabionnade » TdF gabionar (v. tr.) : far de gabions. t.a. çaisús, « gabionner » TdF. gabiòt nm, cf Ubaud Dicort : « petite cage, petit logement » TdF gabiòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite mouette, jeune mouette, oiseau de mer » TdF (v. gaviòta) gabís nm, cf Ubaud Dicort : « arbre rabougri, v. babís » (v. TdF) gabisson nm, cf Ubaud Dicort : « petit arbre rabougri » (v. Sèrras-Ess. jos gabís) gabissòu nm, cf Ubaud Dicort : « petit arbre rabougri » (v. TdF e Vayssier jos ‘gobís 1’) « gabitèla » : v. capitèla. « gàbol » : v. àvol. gabolh nm, cf Ubaud Dicort : « gâchis, flaque d’eau » TdF ‘gaboui’ gabolhaire, -aira [~ -airitz] n : persona que patolha ; femna mal acapçada. gabolhar (v. tr. e intr.) : chambotar (remenar un liquid dins un recipient) ; trempar e sabonar lo linge ; patolhar ; se remenar dins l'aiga. gabolhat, -ada : t. a. çaisús. gabolhatge : accion de gabolhar ; trabalh marrit. gabor (R. III, 414) [veire vabor, cf Ubaud Dicort] nf : vabor / vapor. (Albigés e Roergue) gaboral nm, cf Ubaud Dicort : (v. vaboral e gabor) gaborenc, -a (abs. Dicort) : vaborenc, a (Albigés e Roergue). (v. vaborant) Temps gaborenc : temps a l'auratge. Calor gaborenca. gabós, -osa adj, cf Ubaud Dicort (v. gabar) : « vantard, arde ; hâbleur ; trompeur, euse » TdF gabrar (v. tr.) : galhar / cobrir la feme (en parlant del gabràs) gabràs : pol d'Índia (Maleagris gallopavo) ; femna omenassa ; jovent fringaire. gabre (m.) : mascle dels gallinacèus (auca, piòta, perditz...) ; filha fenestrièira / garçonièira ; jovent fringaire ; onclon ; boc estèrle ; perditz vièlha ; mena de planta : (Adenocarpus commutatus) ; (A. complicatus) ; (A. grandiflorus) Gabrièl - Gabrièla : prenoms. gabron (m.) : filha ardimanda. gabugia nf (v. Ubaud Dicort) : « tricherie, volerie, fraude » (v. TdF ‘gabugío’) gabulatge nm, cf Ubaud Dicort : « denrées, productions, légumes » TdF gaburre nm, cf Ubaud Dicort : « fille ou femme forte en gueule, servante effrontée, maritorne » TdF « gabús » : v. caüs. gach / gait [veire gach, cf Ubaud Dicort] nm : persona que gaita (que fa guinèla, que fa sentinèla), « soldats qui font la ronde, patrouille » ; accion de gaitar (de far guinèla, ... sentinèla) (v. TdF jos ‘ga 2’). (# gag 1) Soldat de gach, soldat du guet, sentinelle.(v. TdF) gacha 1 / gaita [veire gacha] nf : airal per far guinèla ; sentinèla. (v. TdF ‘gacho 2’) gacha 2 nf, cf Ubaud Dicort : « gâche, pièce d’une serrure ; mâchoire » TdF ‘gacho 1’ gacha-empega n, cf Ubaud Dicort : « gâche et colle, autrement dit, quelqu’un dont le travail n’est pas soigné » (Mémoire du pays, Mesclum, p. 19) A la gacha-empega, à la va-vite, sans soin. (Fettuciari) gachapòrta nm, cf Ubaud Dicort : « garde de la porte d’une ville » (L. 200) gachar [ ~ agachar] / gaitar [veire gachar], cf Ubaud Dicort (v. tr. e intr.) : agachar ; remirar ; far sentinèla. Gacha que tu... ! : mesfisa-ta que tu... ! gachatz ! interj, cf Ubaud Dicort : « voyez, voyez un peu » TdF jos ‘gacha 1’ gachet : semalon ; nauquet ; cubeta. gacheta nf, cf Ubaud Dicort : « gâchette, pièce d’une serrure ou d’une arme à feu » TdF gachil : gacha / gaita (airal per far sentinèla) « gachinar » v : v. gaginar. gachir v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, fatiguer ; tomber de fatigue » TdF gachòla nf : agacha / plançard (arbre jove) ; « tronc de tamaris qu’on laisse monter en arbre » TdF. gachons nm pl : pèiras que son tèstimònis de bòla. gachós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « boueux, euse, humide ; gâcheur, maladroit, oite » (v. TdF) gadafas (f. plur.) : pinças en general ; gafas per amassar las castanhas. gadal, -a : gai, -a ; alègre, -a ; joial, -a ; risolièr, -ièira. gadalesa : gaietat ; joiosetat. gadalós, -osa : fièr, -a / galhard, -a ; gaujós, -osa. Lo mèrlhe gadalós escampilha sas nòtas. |
|
||
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|