- G -

 

 

 

G (m.) [nm/nf], cf Ubaud Dicort jos ge : letra setena de l'alfabet occitan, prononciada diferentament segon los parlars : (v. p. 14, 3./ g)

ga nm (Alibert ; abs. Dicort) : gafa / gara / sautador (airal qu'un riu i pòt èsser traversat a pè). (v. gaf 1 e gasa 2)

« gabach » : v. gavach.

gabar (v. tr.) (L. 199, TdF ; abs. Dicort) : lausar / lausenjar d'un biais exagerat ; trapar / enganar.

gabar (se) v pron (TdF jos ‘gaba’ ; abs. Dicort) : se lausenjar / se vantar. (v. gabin 3)

gabard  nm (Alibert ; abs. Dicort) : bresega / cranc (mena d'ulcèra blanquinosa dins la boca o lo tub gastrointestinal) ; tumor als pès de las bèstias de tira [v. gavard] ; descomposicion de la brica a l'aire.

Èrba del gabard (v. jos èrba) : (Hieracium pilosella) ; (H. auricula)

gabardar nm (Alibert ; abs. Dicort) : airal cobèrt de rosatge (plt.) : (Rhododendron hirsutum) ; (R. ferrugineum)

gabardina nf (abs. Dicort) (del cast. gabardina) : fina estòfa de lana o de coton ; vestit per s'aparar de la pluèja e del freg, « gabardine » (Rapin).

« gabarit » es pas occitan. v. garbi e gabarrit.

gabarra : garraba (mena de nau de fons planièr)

gabarrièr nm, -ièira : constructor, -tritz o menaire, -a de gabarras.

gabarrit nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « t. de marine, gabarit, modèle de construction d’un vaisseau » (v. TdF). « gabarrit » (barbarisme) : v. garbi.

gabarròt nm / gabarròta (v. gabaròta) : nau non pontada, « petite gabare non pontée, gréée d’un mât et d’une voile, petit bateau, bateau, en Gascogne » TdF gabarrot’.

gabarròta nf, cf Ubaud Dicort : « petit bateau de pêche usité sur la Gironde » TdF

gabarset nm (plt.) : (Rhododendron hirsutum) ; (Rhododendron ferrugineum)

gabaud [ ~ bagaud] nm : filat en forma de pòcha tibat sus un cèrcle fixat sus un margue.

gabejada nf, cf Ubaud Dicort : (v. capejada e gabejar)

gabejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. capejaire. (v. TdF jos ‘capejaire’)

gabejar v, cf Ubaud Dicort : v. capejar. (v. TdF jos ‘capeja’)

gabèla nf (arc.) : anciana talha sus la sal. (# gavèla)

gabelador nm, cf Ubaud Dicort : « gabeleur ; employé de la gabelle » (L. 200). (v. gabelaire)

gabelaire nm (arc.) : persona que percebiá la gabèla.

gabelar (v. tr. arc.) : far secar la sal al galatàs ; « payer la gabelle pour quelque chose » (L. 200).

gabelatge (arc.) : accion de far secar la sal al galatàs ; gabèla.

gabelièr nm, cf Ubaud Dicort : « gabeleur, employé de la gabelle » (L. 200)

gabelon nm (arc.) : doblet de gabelaire.

gaben [gavenc, cf Ubaud Dicort p. 153] nm : relha (pèça de l'araire, de la mossa, del brabant)

gàbia nf : preson de grasilhatge per embarrar d'aucelons ; preson facha amb de barras de fèrre per de bèstias fèras ; « [...] t. de marine, hune, gabie ». (v. TdF jos ‘gàbi 1’) (# gàvia)

Gàbia de tina, chantepleure, vaisseau criblé de trous placé sur la cuve vinaire et où l’on foule la vendange. (v. TdF)

gabiada : contengut d'una gàbia.

gabiaire nm, -a : persona que fa de

gàbias.

« gabian » 1 : v. gavian.

Gabian n pr, cf Ubaud Dicort : « Gabian (Hérault) » TdF

gabian 2 ~ òli de Gabian nm, cf Ubaud Dicort : « huile de pétrole, dont il y a une source à Gabian » TdF

gabiar (v. tr.) : caucar / trolhar / espotir lo rasim « …dans la chantepleure ». (v. TdF gabia’ e  v. jos gàbia)

gabiàs nm, cf Ubaud Dicort : « grande cage, vilaine cage » TdF

gabiassa : gàbia granda ; gàbia marrida.

gabiat, -ada : en forma de gàbia ; caucat / trolhat, -ada.

gabiejar v, cf Ubaud Dicort : (v. gabiar)

gabièr nm : marin de gaita sus un naviri ; « faiseur ou marchand de cages » TdF.

gabieta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « grande hirondelle de mer, oiseau, v. fumet » TdF  gabieto 1’

gabieta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « petite cage » TdF gabieto 2’

gabilha : cèrcle exterior d'una ròda religat al mujòl pels rais.

gabilhan nm, cf Ubaud Dicort : « églantier, v. agalencièr » (v. TdF)

gabilhat nm : fust o metal per far de gabilhas, « le bois nécessaire pour faire les jantes d’une paire de roues, v. corbam » (v. TdF).

gabin 1 nm, cf Ubaud Dicort : « humidité du sol, humidité nuisible aux plantes ; flaque d’eau croupissante » TdF gabin 1’

gabin 2 nm, cf Ubaud Dicort : « fourrure d’agneau ou de chevreau, garniture de sabot » TdF gabin 2’

gabin 3, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vantard, arde » TdF gabin 3’. (v. gabar (se))

gabina : cabina (mar.)

gabinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, être humide, être fatigué par l’humidité, en parlant d’un terrain » TdF (v. gabin 1)

gabinèla (arc.) : abric de nuèch pel gran demorat sul sòl.

gabinet : cabinet / armari (m.) v. cabinet (non preconizat Dicort). (v. TdF)

gabinetada : cabinet plen de lençòls o de quicòm mai.

gabinetàs nm, cf Ubaud Dicort : « vilaine armoire, cabinet noir » TdF

 

 

gabinetat nm, cf Ubaud Dicort : v. gabinetada. (v. TdF jos ‘gabinetado’)

gabineton nm, cf Ubaud Dicort : « petit cabinet » TdF

gabinòla : gabina pichona ; preson.

gabinós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « sujet à l’humidité, marécageux, euse, en parlant d’un terrain » TdF  (v. gabin 1)

gabiòla : gabieta / gàbia pichona ; cèla de preson.

gabion nm : « gabion, v. banasta » ; gàbia de vim per trapar de passerats ; cabanon d'òrt (v. TdF) ; cabaneta per cochar e caçar los aucèls de maresca.

gabiona (de l'it. gabbione, gàbia granda) : panièira de doas manadas per carrejar de tèrra ; gròs cilindre de vim, emplenat de tèrra, per servir de proteccion dins las guèrras de trencadas ; gròs cilindre metallic emplenat de sabla, de ròcs per refortir una riba.

gabionada nf, cf Ubaud Dicort : « t. de fortification, gabionnade » TdF

gabionar (v. tr.) : far de gabions. t.a. çaisús, « gabionner » TdF.

gabiòt nm, cf Ubaud Dicort : « petite cage, petit logement » TdF

gabiòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite mouette, jeune mouette, oiseau de mer » TdF (v. gaviòta)

gabís nm, cf Ubaud Dicort : « arbre rabougri, v. babís » (v. TdF)

gabisson nm, cf Ubaud Dicort : « petit arbre rabougri » (v. Sèrras-Ess. jos  gabís)

gabissòu nm, cf Ubaud Dicort : « petit arbre rabougri » (v. TdF e Vayssier jos ‘gobís 1’)

« gabitèla » : v. capitèla.

« gàbol » : v. àvol.

gabolh nm, cf Ubaud Dicort : « gâchis, flaque d’eau » TdF gaboui’

gabolhaire, -aira [~ -airitz] n : persona que patolha ; femna mal acapçada.

gabolhar (v. tr. e intr.) : chambotar (remenar un liquid dins un recipient) ; trempar e sabonar lo linge ; patolhar ; se remenar dins l'aiga.

gabolhat, -ada : t. a. çaisús.

gabolhatge : accion de gabolhar ; trabalh marrit.

gabor (R. III, 414) [veire vabor, cf Ubaud Dicort] nf : vabor / vapor. (Albigés e Roergue)

gaboral nm, cf Ubaud Dicort : (v. vaboral e gabor)

gaborenc, -a (abs. Dicort) : vaborenc, a (Albigés e Roergue). (v. vaborant)

Temps gaborenc : temps a l'auratge.

Calor gaborenca.

gabós, -osa adj, cf Ubaud Dicort (v. gabar)  : « vantard, arde ; hâbleur ; trompeur, euse » TdF

gabrar (v. tr.) : galhar / cobrir la feme (en parlant del gabràs)

gabràs : pol d'Índia (Maleagris gallopavo) ; femna omenassa ; jovent fringaire.

gabre (m.) : mascle dels gallinacèus (auca, piòta, perditz...) ; filha fenestrièira / garçonièira ; jovent fringaire ; onclon ; boc estèrle ; perditz vièlha ; mena de planta : (Adenocarpus commutatus) ; (A. complicatus) ; (A. grandiflorus)

Gabrièl - Gabrièla : prenoms.

gabron (m.) : filha ardimanda.

gabugia nf (v. Ubaud Dicort) : « tricherie, volerie, fraude » (v. TdF gabugío’)

gabulatge nm, cf Ubaud Dicort : « denrées, productions, légumes » TdF

gaburre nm, cf Ubaud Dicort : « fille ou femme forte en gueule, servante effrontée, maritorne » TdF

« gabús » : v. caüs.

gach / gait [veire gach, cf Ubaud Dicort] nm : persona que gaita (que fa guinèla, que fa sentinèla), « soldats qui font la ronde, patrouille » ; accion de gaitar (de far guinèla, ... sentinèla) (v. TdF jos ‘ga 2’). (#  gag)

Soldat de gach, soldat du guet, sentinelle.(v. TdF)

gacha 1 / gaita [veire gacha] nf : airal per far guinèla ; sentinèla. (v. TdF gacho 2’)

gacha 2 nf, cf Ubaud Dicort : « gâche, pièce d’une serrure ; mâchoire » TdF gacho 1’

gacha-empega n, cf Ubaud Dicort : « gâche et colle, autrement dit, quelqu’un dont le travail n’est pas soigné » (Mémoire du pays, Mesclum, p. 19)

A la gacha-empega, à la va-vite, sans soin. (Fettuciari)

gachapòrta nm, cf Ubaud Dicort : « garde de la porte d’une ville » (L. 200)

gachar [ ~ agachar] / gaitar [veire gachar], cf Ubaud Dicort (v. tr. e intr.) : agachar ; remirar ; far sentinèla.

Gacha que tu... ! : mesfisa-ta que tu... !

gachatz ! interj, cf Ubaud Dicort : « voyez, voyez un peu » TdF jos ‘gacha 1’

gachet : semalon ; nauquet ; cubeta.

gacheta nf, cf Ubaud Dicort : « gâchette, pièce d’une serrure ou d’une arme à feu » TdF

gachil : gacha / gaita (airal per far sentinèla)

« gachinar » : v. gaginar.

gachir v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, fatiguer ; tomber de fatigue » TdF

gachòla nf : agacha / plançard (arbre jove) ; « tronc de tamaris qu’on laisse monter en arbre » TdF.

gachons nm pl : pèiras que son tèstimònis de bòla.

gachós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « boueux, euse, humide ; gâcheur, maladroit, oite » (v. TdF)

gadafas (f. plur.) : pinças en general ; gafas per amassar las castanhas.

gadal, -a : gai, -a ; alègre, -a ; joial, -a ; risolièr, -ièira.

gadalesa : gaietat ; joiosetat.

gadalós, -osa : fièr, -a / galhard, -a ; gaujós, -osa.

Lo mèrlhe gadalós escampilha sas nòtas.