Frederic - Frederica : prenoms.

fredièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où il fait froid, v. glacièira » (v. TdF)

fredin-fredan adv, cf Ubaud Dicort : « onomatopée des coups de gaule donés à quelqu’un, v. borrin-borrant » (v. TdF)

fredir (v. intr.) : v. fregir.

fredolada nf, cf Ubaud Dicort : « retour du froid ; gelée » (Sèrras-Ess.) (v. frejolada)

fredon nm, cf Ubaud Dicort : « fredon, motif d’air » TdF

fredonada nf, cf Ubaud Dicort : « fredon, fredonnement » TdF

fredonament nm, cf Ubaud Dicort : « fredonnement » TdF

fredonar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr,  fredonner, v. bosinar » (v. TdF)

fredonar 2 v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « v tr, défricher, v. estraçar » (v. TdF ‘fredouna 2’). « fredonar » (v. tr. arc.) per esfondrar / desbosigar / eissartar.

fredor nf : frejor. v. frejor.

freduc, -uga adj : fregeluc, -uga. v. fregeluc.

freelance (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « free-lance »

frèesia nf : v. frèsia.

freg 1, -ja adj  : qu'a pas la temperatura o lo gra de calor normals ; que manca de calor umana.

freg 2 nm o nf, cf Ubaud Dicort : « froid, v. tòr 1 ; refroidisement, catarrhe, v. frejor » (v. TdF ‘fre 2’)

freg (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à froid » TdF jos ‘fre 1’

freg (batre -) loc v, cf Ubaud Dicort : « battre froid, recevoir froidement » TdF jos ‘fre 3’

fregada nf / fregadís (v. fregadís) : accion o resulta de frelhar / de lifar / de fregar / de fretar ; agró de peissum (v. frè). (v. TdF ‘fregado’)

fregada (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en passant, rapidement » TdF jos ‘fregado’

fregadís nm : lifada / frostida (fregada leugièira).

fregador nm : fretador (tot çò que servís per fregar / per fretar), « frottoir, lavette » TdF

fregaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que frega / que freta.

fregal nm (Alibert ; Dicort : fregalh) : gaidèla (mena de peis de ribièira) (Gobius)

fregament (Laus ; abs. Dicort) : accion de fregar ; friccion. (v. fregatge)

fregar (v. tr.) : lifar (tocar a penas / fretar leugièirament) ; pondre (peissum) ; friccionar ; rufar / agorrufar / rafir / fresilhar / frostir (estòfas)

Fregar las mans de contentament.

M'a fregadas las aurelhas.

A fregada sa rauba.

fregata nf (de l'it. fregata) : mena de naviri ; mena d'aucèl.

fregatge nm, cf Ubaud Dicort : « frôlement, trace que laisse un frottement » TdF

fregeluc, -uga : bravament sensible, -a al freg.

fregeluquejar (v. intr.) : èsser afrejolit, -ida.

fregelut, -uda (abs. Dicort) : doblet de fregeluc ; afrejolit, -ida.

freget, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu froid, oide » TdF

fregida nf : manjar fregit (cuèch dins lo grais o l'òli bolhents) ; « fricassée » TdF

fregidoira nf, cf Ubaud Dicort : « friteuse » (Laus)

fregidura : peis cuèch dins lo grais o l'òli bolhents.

fregièira nf : bojal / respiralh de cavas pel formatge, « soupirail des grottes et cavernes que l’on transforme en caves pour la préparation du fromage » TdF ‘fregiero’ ; « lieu froid à l’ombre » (Sèrras-Ess.).

fregil : frejolum / fregiment (resulta de s'estrementir de freg)

fregilhas (abs. Dicort) : frejam. v. pus bas. (v. jos frechilha]

fregiment : accion de fregir o de far fregir ; fregil.

freginament : fremiment (accion de fremir)

freginar (v. tr. e intr.) : fregir o far fregir; « frémir, en parlant d’un liquide qui bout ; craquer sous la dent ; frissonner de froid ; picoter, démanger » (v. TdF).

freginat nm : tombadas frescas de carn de pòrc (còl o espatla) cuèchas dins lor grais bolhent.

fregir 1 (v. tr. e intr.) : còire, far còire dins lo grais o l'òli bolhents.

Fregir un parelh d'uòus dins la padena.

fregir 2 (v. intr.) : venir pus freg.

En novembre lo temps fregís.

fregit 1, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « frit, ite » TdF jos ‘fegi 1’

fregit 2 nm : çò cuèch dins lo grais o l'òli bolhents ; òli qu'a servit per far fregir quicòm. (v. TdF)

fregonar (v. tr.) : fregar / fretar. v. fregar.

freisset nm, cf Ubaud Dicort : « kermès, insecte » TdF

frejal 1 nm : selze / seuse (mena de pèira) ; calhau ; pèira dura en general ; 

frejal 2 adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :

Pèira frejal. v. la nòta de grand. (v. pèira frejal)

frejalièr : picapeirièr de pèira frejal.

frejam (abs. Dicort) / fregilhas [v. frechilha] : viscèras gròssas d'un animal (còr, mèlsa, fetge e mai que mai paumons) fregidas a la padena. (v. frecham)

frejament : amb frejor (t. a.)

M'a respondut frejament.

frejàs 1, -assa adj : bravament freg, -ja ; indiferent, -a / reservat, -ada.

frejàs 2 nm, cf Ubaud Dicort : « grand froid » TdF ‘fejas 2’

frejaud, -a adj, cf Ubaud Dicort : « froid, oide, glacial, ale, en parlant du temps » TdF

frejolada : recrudescéncia del freg (v. TdF).

frejolàs nm / frejolum (v. frejolum): fregil (resulta de s'estrementir de freg), « frisson, v. frejolum plus usité » (v. TdF ‘frejoulas’)

frejolet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « frileux, euse » TdF

frejolina nf, cf Ubaud Dicort : « froidure, v. frigorina, frejolum » (v. TdF suppl)

frejolós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : v. frejolet. (v. TdF jos ‘frejoulet’)

frejolum nm (v. Ubaud Dicort) : « frisson, saisissement » (v. TdF)

frejolut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « frileux, euse » TdF jos ‘fregelu’

frejor nf : estat de çò freg (t. a.)

La frejor de sa responsa.

 

 

 

 

frejós, -osa : que se vira sul freg (temps)

frejura : fredor / frejor. v. frejor.

frejurós, -osa : frejós, -osa. v. frejós.

frela nf, cf Ubaud Dicort : « empressement, ardeur » (v. TdF)

« frelatar » (fr.) : v. farlatar - farlabicar - matrifusar.

frelatariá nf : v. farlatariá, cf Ubaud Dicort.

frelhadís nm, cf Ubaud Dicort : « frôlement, frottement léger » TdF jos ‘fresihadis’

frelhar (v. tr.) : lifar (fregar leugièirament) ; fregar bravament.

frelhar (se) : se fretar ; se gratar.

Las vacas se frelhan contra la camba d'un arbre.

frelhum nm sg (arc.) : balajum de cerealum de pel sòl (cort de bòria)

fremejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, frémir, commencer à bouillir, v. freginar » (v. TdF)

fremesir : v. fremir.

fremiment : accion de fremir o de fremesir.

fremin nm, cf Ubaud Dicort : « frémissement » TdF

freminejar (v. intr.) : frequentatiu de fremir o de fremesir.

fremir / fremesir (v. intr.) : tremolar leugièirament ; tremolar bravament / s'estrementir de paur o de freg.

L'aiga fremesís quand vòl bolir.

fremison nf, cf Ubaud Dicort : « frissonnement, frisson, v. frejolum » (v. TdF jos ‘frenisoun’). [Ne s’applique qu’aux personnes et aux bêtes) » (Palay ‘fremesous’ nf pl)]

fremissent, -a : que fremís / que fremesís / que fremineja.

FREN- : forma prefixada del grèc phren, -òs (diafragma ; esperit / pensada) v. frenic - freniti.

fren (L. 197) : tròç de fèrre dins la boca d'un caval (tròç ligat a las renas per alentir o arrestar aquel caval , o per lo far virar a drecha o a esquèrra) ; mecanisme per alentir o arrestar una maquina o quicòm mai.

fren de disques nm : (tecnologia) « frein à disques » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 227)

frena nf, cf Ubaud Dicort : « corde qui rattache le filet au bateau » TdF suppl

frenada : accion o resulta de frenar.

frenaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'utiliza un fren.

frenar (v. tr.) : utilizar un fren.

frenariá : airal que i se fan o que i se vendon de frens. (v. TdF)

frenda nf, cf Ubaud Dicort : « foire, fiente liquide des animaux, v. foira ; crottin des brebis, v. migon 1 » (v. TdF)

frendar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, foirer, en parlant des animaux, v. esfoirar » (v. TdF)

frenesia nf / frenèsi [nm veire frenesia, cf Ubaud Dicort] (los 2, R. III, 397) : escaufèstre extrèm, « délire ; attente cruelle » TdF jos ‘frenèsi’.

frenetic, -a : escaufestrat, -ada que jamai.

frenetica nf, cf Ubaud Dicort : « frénésie ; impatience, envie démesurée, démangeaison » TdF

freneticament : amb un escaufèstre extrèm.

Totes piquèron de las mans freneticament.

freneticós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « irritable, impatient, ente, chatouilleux, nerveux, euse » TdF

« frengar» : v. fringar.

-FRENIA : forma sufixada del grèc phren, -òs (diafragma ; esperit / pensada) v. esquizofrenia.

frenic, -a : relatiu, -iva al diafragma.

Nèrvi frenic.

frenicotomia : seccion d'un dels nèrvis frenics.

« frenir » : v. fremir.

freniti (f.) : inflamacion del diafragma.

FRENO- : forma prefixada del grèc phren, -òs (diafragma ; esperit / pensada)

frenològ, -a : especialista (m. e f.) de frenologia.

frenologia : teoria trucaluna que pretendiá estudiar lo caractèr e las fonccions intellectualas de l'òme d'après la conformacion del crani.

frenologic, -a : relatiu, -iva a la frenologia.

frenopata (m. e f.) : psicopata (m. e f.) / malaut, -a mental, -a.

frenopatia : malautia mentala.

frenopatic, -a : relatiu, -iva a la frenopatia.

frenopatològ, -a : psiquiatre, -a.

frenopatologia : psiquiatria.

frequéncia : repeticion renovelada e a brèus intervals d'un acte, d'un eveniment ; tèrme de fisica utilizat en acostica e en telecomunicacions per mesurar l'emission d'un son.

Bassa frequéncia.

Nauta frequéncia.

frequencial, -a : relatiu, -iva a la frequéncia.

frequent, -a : que se renovèla sovent e a brèus intervals.

frequentable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « fréquentable » (Sèrras-Ess.)

frequentacion : accion de frequentar o de se frequentar.

frequentament : sovent.

frequentar (v. tr.) : anar sovent endacòm ; anar sovent véser q.q. ; se far de q.q.

frequentar (se) : se véser sovent (t.a.) ; se far ensemble.

frequentatiu, -iva : que servís a marcar la repeticion.

Freminejar es un frequentatiu. (v. pus naut)

fres (arc.) nm, cf Ubaud Dicort : « bordure, galon » (L. 198)

fresa 1 : colareta plecada / gorgièira ; colar de can ; galha de piòt, de gal, de pavon... ; galhas de vedèl o d'anhèl ; fava descoscolhada ; crespina de novèl nascut ; mesentèri / entrevic (replec longarut del peritòni visceral) ; bona mina ; accion de bresar la pasta (tèrme de fornièr) ; pasta fresada ; aplech per fresar ; farina grossièira bresada.

Enric IV se cargava una fresa al torn del còl.

Fresa de dentista.

fresa 2 ~ fressa nf, cf Ubaud Dicort : « augmentation d’appétit qu’on remarque chez les vers à soie à l’approche de la mue » (v. TdF ‘frèso 2’) ; « impatience, ardeur » (Alibert). « fresa » : v. frécia (abs. Dicort) e fressa.

fresaca nf, cf Ubaud Dicort : « fresaie, effraie, oiseau » TdF

fresadoira nf, cf Ubaud Dicort : « fraiseuse » (Laus)

fresadura : accion o resulta de fresar.