|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Frederic - Frederica : prenoms. fredièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où il fait froid, v. glacièira » (v. TdF) (v. fregièira) fredin-fredan adv, cf Ubaud Dicort : « onomatopée des coups de gaule donés à quelqu’un, v. borrin-borrant » (v. TdF) fredir (v. intr.) : v. fregir. fredolada nf, cf Ubaud Dicort : « retour du froid ; gelée » (Sèrras-Ess.) (v. frejolada) fredon nm, cf Ubaud Dicort : « fredon, motif d’air » TdF fredonada nf, cf Ubaud Dicort : « fredon, fredonnement » TdF fredonament nm, cf Ubaud Dicort : « fredonnement » TdF fredonar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, fredonner, v. bosinar » (v. TdF) fredonar 2 v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « v tr, défricher, v. estraçar » (v. TdF ‘fredouna 2’). « fredonar » (v. tr. arc.) : per esfondrar / desbosigar / eissartar. fredor nf : frejor. v. frejor. freduc, -uga adj : fregeluc, -uga. v. fregeluc. freelance (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « free-lance » frèesia nf : v. frèsia. freg 1, -ja adj : qu'a pas la temperatura o lo gra de calor normals ; que manca de calor umana. freg 2 nm o nf, cf Ubaud Dicort : « froid, v. tòr 1 ; refroidisement, catarrhe, v. frejor » (v. TdF ‘fre 2’) freg (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à froid » TdF jos ‘fre 1’ freg (batre -) loc v, cf Ubaud Dicort : « battre froid, recevoir froidement » TdF jos ‘fre 3’ fregada nf / fregadís (v. fregadís) : accion o resulta de frelhar / de lifar / de fregar / de fretar ; agró de peissum (v. frè). (v. TdF ‘fregado’) fregada (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en passant, rapidement » TdF jos ‘fregado’ fregadís nm : lifada / frostida (fregada leugièira). fregador nm : fretador (tot çò que servís per fregar / per fretar), « frottoir, lavette » TdF fregaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que frega / que freta. fregal [fregalh nm , cf Ubaud Dicort] : gaidèla (mena de peis de ribièira) (Gobius) fregament (Laus ; abs. Dicort) : accion de fregar ; friccion. (v. fregatge) fregar (v. tr.) : lifar (tocar a penas / fretar leugièirament) ; pondre (peissum) ; friccionar ; rufar / agorrufar / rafir / fresilhar / frostir (estòfas) Fregar las mans de contentament. M'a fregadas las aurelhas. A fregada sa rauba. fregata nf (de l'it. fregata) : mena de naviri ; mena d'aucèl. fregatge nm, cf Ubaud Dicort : « frôlement, trace que laisse un frottement » TdF fregeluc, -uga : bravament sensible, -a al freg. fregeluquejar (v. intr.) : èsser afrejolit, -ida. fregelut, -uda (abs. Dicort) : doblet de fregeluc ; afrejolit, -ida. freget, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu froid, oide » TdF fregida nf : manjar fregit (cuèch dins lo grais o l'òli bolhents) ; « fricassée » TdF fregidoira nf, cf Ubaud Dicort : « friteuse » (Laus) fregidura : peis cuèch dins lo grais o l'òli bolhents. fregièira nf : bojal / respiralh de cavas pel formatge, « soupirail des grottes et cavernes que l’on transforme en caves pour la préparation du fromage » TdF ‘fregiero’ ; « lieu froid à l’ombre » (Sèrras-Ess.). fregil : frejolum / fregiment (resulta de s'estrementir de freg) fregilhas (abs. Dicort) : frejam. v. pus bas. (v. jos frechilha] fregiment : accion de fregir o de far fregir ; fregil. freginament : fremiment (accion de fremir) freginar (v. tr. e intr.) : fregir o far fregir; « frémir, en parlant d’un liquide qui bout ; craquer sous la dent ; frissonner de froid ; picoter, démanger » (v. TdF). freginat nm : tombadas frescas de carn de pòrc (còl o espatla) cuèchas dins lor grais bolhent. fregir 1 (v. tr. e intr.) : còire, far còire dins lo grais o l'òli bolhents. Fregir un parelh d'uòus dins la padena. fregir 2 (v. intr.) : venir pus freg. En novembre lo temps fregís. fregit 1, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « frit, ite » TdF jos ‘fregi 1’ fregit 2 nm : çò cuèch dins lo grais o l'òli bolhents ; òli qu'a servit per far fregir quicòm. (v. TdF) fregonar (v. tr.) : fregar / fretar. v. fregar. freisset nm, cf Ubaud Dicort : « kermès, insecte » TdF frejal 1 nm : selze / seuse (mena de pèira) ; calhau ; pèira dura en general ; frejal 2 adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : Pèira frejal. v. la nòta de grand. (v. pèira frejal) frejalièr : picapeirièr de pèira frejal. frejam (abs. Dicort) / fregilhas [v. frechilha] : viscèras gròssas d'un animal (còr, mèlsa, fetge e mai que mai paumons) fregidas a la padena. (v. frecham) frejament : amb frejor (t. a.) M'a respondut frejament. frejàs 1, -assa adj : bravament freg, -ja ; indiferent, -a / reservat, -ada. frejàs 2 nm, cf Ubaud Dicort : « grand froid » TdF ‘frejas 2’ frejaud, -a adj, cf Ubaud Dicort : « froid, oide, glacial, ale, en parlant du temps » TdF frejolada : recrudescéncia del freg (v. TdF). frejolàs nm / frejolum (v. frejolum): fregil (resulta de s'estrementir de freg), « frisson, v. frejolum plus usité » (v. TdF ‘frejoulas’) frejolet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « frileux, euse » TdF frejolina nf, cf Ubaud Dicort : « froidure, v. frigorina, frejolum » (v. TdF suppl) frejolós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : v. frejolet. (v. TdF jos ‘frejoulet’) frejolum nm (v. Ubaud Dicort) : « frisson, saisissement » (v. TdF) frejolut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « frileux, euse » TdF jos ‘fregelu’ frejor nf : estat de çò freg (t. a.) La frejor de sa responsa.
|
|
frejós, -osa : que se vira sul freg (temps) frejura : fredor / frejor. v. frejor. frejurós, -osa : frejós, -osa. v. frejós. frela nf, cf Ubaud Dicort : « empressement, ardeur » (v. TdF) « frelatar » v (fr.) : v. farlatar - farlabicar - matrifusar. frelatariá nf : v. farlatariá, cf Ubaud Dicort. frelhadís nm, cf Ubaud Dicort : « frôlement, frottement léger » TdF jos ‘fresihadis’ frelhar (v. tr.) : lifar (fregar leugièirament) ; fregar bravament. frelhar (se) : se fretar ; se gratar. Las vacas se frelhan contra la camba d'un arbre. frelhum nm sg (arc.) : balajum de cerealum de pel sòl (cort de bòria) fremejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, frémir, commencer à bouillir, v. freginar » (v. TdF) fremesir v : v. fremir. fremiment : accion de fremir o de fremesir. fremin nm, cf Ubaud Dicort : « frémissement » TdF freminejar (v. intr.) : frequentatiu de fremir o de fremesir. fremir / fremesir (v. intr.) : tremolar leugièirament ; tremolar bravament / s'estrementir de paur o de freg. L'aiga fremesís quand vòl bolir. fremison nf, cf Ubaud Dicort : « frissonnement, frisson, v. frejolum » (v. TdF jos ‘frenisoun’). [Ne s’applique qu’aux personnes et aux bêtes) » (Palay ‘fremesous’ nf pl)] fremissent, -a : que fremís / que fremesís / que fremineja. FREN- : forma prefixada del grèc phren, -òs (diafragma ; esperit / pensada) v. frenic - freniti. fren nm (L. 197) : tròç de fèrre dins la boca d'un caval (tròç ligat a las renas per alentir o arrestar aquel caval , o per lo far virar a drecha o a esquèrra) ; mecanisme per alentir o arrestar una maquina o quicòm mai. fren de disques nm : (tecnologia) « frein à disques » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 227) frena nf, cf Ubaud Dicort : « corde qui rattache le filet au bateau » TdF suppl frenada : accion o resulta de frenar. frenaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'utiliza un fren. frenar (v. tr.) : utilizar un fren. frenariá : airal que i se fan o que i se vendon de frens. (v. TdF) frenda nf, cf Ubaud Dicort : « foire, fiente liquide des animaux, v. foira ; crottin des brebis, v. migon 1 » (v. TdF) frendar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, foirer, en parlant des animaux, v. esfoirar » (v. TdF) frenesia nf / frenèsi [nm veire frenesia, cf Ubaud Dicort] (los 2, R. III, 397) : escaufèstre extrèm, « délire ; attente cruelle » TdF jos ‘frenèsi’. frenetic, -a : escaufestrat, -ada que jamai. frenetica nf, cf Ubaud Dicort : « frénésie ; impatience, envie démesurée, démangeaison » TdF freneticament : amb un escaufèstre extrèm. Totes piquèron de las mans freneticament. freneticós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « irritable, impatient, ente, chatouilleux, nerveux, euse » TdF « frengar» v : v. fringar. -FRENIA : forma sufixada del grèc phren, -òs (diafragma ; esperit / pensada) v. esquizofrenia. frenic, -a : relatiu, -iva al diafragma. Nèrvi frenic. frenicotomia : seccion d'un dels nèrvis frenics. « frenir » v : v. fremir. freniti (f.) : inflamacion del diafragma. FRENO- : forma prefixada del grèc phren, -òs (diafragma ; esperit / pensada) frenològ, -a : especialista (m. e f.) de frenologia. frenologia : teoria trucaluna que pretendiá estudiar lo caractèr e las fonccions intellectualas de l'òme d'après la conformacion del crani. frenologic, -a : relatiu, -iva a la frenologia. frenopata (m. e f.) : psicopata (m. e f.) / malaut, -a mental, -a. frenopatia : malautia mentala. frenopatic, -a : relatiu, -iva a la frenopatia. frenopatològ, -a : psiquiatre, -a. frenopatologia : psiquiatria. frequéncia : repeticion renovelada e a brèus intervals d'un acte, d'un eveniment ; tèrme de fisica utilizat en acostica e en telecomunicacions per mesurar l'emission d'un son. Bassa frequéncia. Nauta frequéncia. frequencial, -a : relatiu, -iva a la frequéncia. frequent, -a : que se renovèla sovent e a brèus intervals. frequentable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « fréquentable » (Sèrras-Ess.) frequentacion : accion de frequentar o de se frequentar. frequentament : sovent. frequentar (v. tr.) : anar sovent endacòm ; anar sovent véser q.q. ; se far de q.q. frequentar (se) : se véser sovent (t.a.) ; se far ensemble. frequentatiu, -iva : que servís a marcar la repeticion. Freminejar es un frequentatiu. (v. pus naut) fres (arc.) nm, cf Ubaud Dicort : « bordure, galon » (L. 198) fresa 1 : colareta plecada / gorgièira ; colar de can ; galha de piòt, de gal, de pavon... ; galhas de vedèl o d'anhèl ; fava descoscolhada ; crespina de novèl nascut ; mesentèri / entrevic (replec longarut del peritòni visceral) ; bona mina ; accion de bresar la pasta (tèrme de fornièr) ; pasta fresada ; aplech per fresar ; farina grossièira bresada. Enric IV se cargava una fresa al torn del còl. Fresa de dentista. fresa 2 ~ fressa nf, cf Ubaud Dicort : « augmentation d’appétit qu’on remarque chez les vers à soie à l’approche de la mue » (v. TdF ‘frèso 2’) ; « impatience, ardeur » (Alibert). « fresa » : v. frécia (abs. Dicort) e fressa. fresaca nf, cf Ubaud Dicort : « fresaie, effraie, oiseau » TdF fresadoira nf, cf Ubaud Dicort : « fraiseuse » (Laus) fresadura : accion o resulta de fresar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|