|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Filemon : prenom. filet : motladura bravament tèunha ; enquadrament de pagina, d'article... ; rega tèunha de separacion ; tròç de carn fina sens òsses ; tròç de peis sens arestas ; fren de la lenga ; quicòm que vina o que raja fin e de contunh. Un filet de sang s'escapava de sa nafradura. Filet de peis Filet de buòu... Fals filet, faux-filet. (v. Ubaud Dicort e
Laus) fileta nf, cf Ubaud Dicort :
« fil ; fion, truc » (v. TdF jos ‘fieleto’) filetar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, fileter »
(Laus) filetatge nm, cf Ubaud Dicort :
« filetage » (Laus) filfra nf : filandra / fibra / telha ; filet, « v. feupa plus usité » (v. TdF jos ‘fielfro’). filfrejar (v. intr.) : filejar. v. pus naut. filfrós, -osa : telhut,-uda / filandrós,-osa ; espelhandrat,-ada. filfrut, -uda : frangilhat, -ada / prim, -a / tèunhe, -a / anguilenc, -a ; frangilhós, -osa. filgastar (v. tr.) (non preconizat Dicort) : doblet de filbastar. filh : dròlle ; enfant de son paire ; apellacion afectuosa ; servicial. De paire en filh. Seriás brave, mon filh, de me far un poton. filha : dròlla ; dròlla de sa maire ; apellacion afectuosa ; serviciala ; filha gorrina / prostituïda. Vèni, ma filha, que te balharai un còp de man. Aquela d'aquí es pas qu'una filha ! (pej.) Filha maire : maire celibatària. Filha vièlha : femna madura non maridada. filhada nf, cf Ubaud Dicort : « bru,
belle-fille, v. nòra plus
usité » v. TdF
‘fihado’) filhalha nf sing, cf Ubaud Dicort :
« les jeunes filles (péj.) » (Alibert) filham / filhum (los 2, nm sing, cf Ubaud Dicort) : las joventas en general. filhandram / filhandrum (los 2, nm sing) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : filhas en general ;
filhassas. filhandràs nm, cf Ubaud Dicort : « grande fille mal
accoutrée » TdF ‘fihandras’ filhandrum nm sing : v. filhandram. filhantir (v. tr.) (v. Alibert) : començar de cortejar las filhas. filharassa nf, cf Ubaud Dicort :
(v. filhassa) filhàs (m.) : filha omenenca. fillhassa : filha grandassa e grossassa ; prostituïda. filhassejar (v. intr.) (abs. Dicort e TdF) : « dragar » (cercar de filhas per d'aventuras) filhassièr (adj. e subs. m.) : que va de filha en filha. filhastre, -tra n : enfant o filha d'un autre lièch. filhat nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘fihat’) : gendre. filhatàs (m.) : filhassa ; filha giganta. filhatge : tendritge d'una joventa ; vestits de joventa. (v. TdF jos ‘fihage’) filhet nm : felen « petit fils », dròlle pichonèl ; apellacion afectuosa, « cher fils » (v. TdF ‘fihet’) filheta nf : felena « petite fille, jeune fille, grisette » (v. TdF ‘fiheto’), dròlla pichonèla ; apellacion afectuosa. filhòl : filh espiritual d'una mairina e d'un pairin de baptisme ; repais de batejalhas ; testimòni de bòla. filhòla : filha espirituala d'una mairina e d'un pairin de baptisme ; besal d'asagatge ; rebrot de planta ; vedilha ; ciri. filholatge : fèsta de batejalhas donada pel pairin. filholet, -a n / filholeton, -a (abs. Dicort) : diminutius de filhòl, -a. Ma filholetona se sona Maria Clàudia. filholon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit filleul, cher petit filleul ; œilleton
d’une plante » TdF ‘fihouloun’ filhon, -a n : dròlle, -a pichonèl, -a ; tèrme d'afeccion. filhonèl /
filhonet nm, cf Ubaud Dicort :
« garçonnet, nouveau-né, v. garçonet » TdF jos ‘fihounet’ filhòt, -a
n (v. Ubaud Dicort e L. 190) : v. filhet e filheta. (v. TdF jos ‘fihet’ e
‘fiheto’) filhum nm
sing : las filhas en
general. (v. filham) -FILIA : forma sufixada del grèc philia (amor / simpatia) v. bibliofilia. filiacion : encadenament logic entre de causas ; ligam de parentat qu'unís en linha dirècta de generacions entre elas. Filiacion dels mots. Filiacion de las idèas. Filiacion paternala. Filiacion maternala. filiada (abs. Dicort) :
nòra / bèlafilha. (v. filhada) filial, -a adj : relatiu, -iva a un mainatge al regard de sos parents. Amor filial. Devers filials. filiala nf : entrepresa creada e contrarotlada per l'entrepresa maire. filialament : d'un biais filial. Filibèrt [veire Felibèrt, cf Ubaud Dicort] : prenom masculin. Filibèrta (veire Felibèrta) : prenom femenin. filibusta nf (v. Ubaud Dicort Errata web) : « t. de marine, flibuste,
contrebande ; fraude, supercherie, tricherie, escroquerie » TdF ‘felibusto’ filibustejar v (v. Ubaud Dicort Errata web) : « v intr et tr, faire le flibustier,
pirater ; filouter, duper » TdF ‘felibusteja’ filibustièr nm (v. Ubaud Dicort Errata web), -ièira : pirata. filièira : seria de personas o de causas en linha drecha. (v. TdF jos ‘filiero’) filifòrme, -ma : que revèrta un fil / qu'a la forma d'un fil. filigran (m.) [veire filigrana nf, cf Ubaud Dicort] : malhum de fils d'aur o d'argent ; marca sul papièr que se vei a contraclaror ; mòtle d'aquela marca. En filigran (loc. adv.) : que se devinha al segond plan. |
|
filigranar (v. tr.) : trabalhar en filigran ; marcar d'un filigran. Papièr filigranat. « filin » (fr) : v. cable. filipendula nf, cf Ubaud Dicort :
« filipendule » (Laus) filipica nf, cf Ubaud Dicort :
« philippique » (Sèrras-Ess.) (v. felipica) filipina nf, cf Ubaud Dicort :
« (jeu) philippine » filipon nm : mongeta verda sens fials (fils) -FILLE,
-FILLA : sufixe sabent (que ten fuèlhas, polifille,
-filla ; clorofilla). (v. Ubaud Dicort) filloxèra nf, cf Ubaud Dicort : « phylloxéra [v. filoxèra] » (Sèrras-Ess.) film (angl.) [filme] nm : pellicula ; pellicula cinematografica. filma [mot inexistent (v. Ubaud Dicort p. 152), v. filfra] : filandra / fibra / fil. filmar (v. tr.) : enregistrar d'images per ne far un film. filmatge nm, cf Ubaud Dicort :
« filmage » (Laus) filme nm, cf Ubaud Dicort : v. film. filmic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« filmique » (Per Noste) filmografia nf, cf Ubaud Dicort :
« filmographie » (Per Noste) filmologia : sciéncia qu'estúdia lo cinemà coma fenomèn estetic, social... filmós, -osa [mot inexistent (v. Ubaud Dicort p. 152), v. filfrós] : telhut, -uda / filandrós, -osa. filmotèca nf : colleccion de microfilms. FILO- 1 : forma prefixada del grèc philòs (amic) v. FIL- ; del grèc phulòn (raça / mena / espècia) ; FILO- 2 [FILLO-] :
forma prefixada del grèc phullòn (fuèlha) (v. -FILLE), v. filloxèra. filòcha nf, cf Ubaud Dicort :
« filoche ; filet de soie, résille ; longue
bourse ; filament de certains légumes, vrille de la
vigne » TdF filochar (v. intr.) (v. TdF) : far de fial (fil) inegal ; far de filat, far de malhum. filodendron nm, cf Ubaud Dicort :
« philodendron » (Rapin) filofag, -a (abs. Dicort ; mas v. jos FILO 2) : que s'avida de fuèlhas. filogenèsi (f.) : istòria de la formacion e de l'evolucion d'una mena (espècia) filogenetic, -a adj e nf, cf Ubaud Dicort : « (biol.)
phylogénétique » (Per Noste) filoïde, -da (abs. Dicort ; mas v. jos FILO 2) : que revèrta una fuèlha. filològ, -a n : especialista (m. e f.) en filologia. filologia : sciéncia qu'estúdia las lengas ; estudi scientific del lengatge. filologic, -a : relatiu, -iva a la filologia. filologicament : d'un biais filologic. Filomena : prenom ; roman occitan en pròsa del sègle XIII. « filon » 1 (fr.) : v. veta. filon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « filou » TdF filona nf,
cf Ubaud Dicort :
« voleuse »
TdF filonaire,
-aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui filoute, voleur, euse, v. escrocaire, laire » (v. TdF) filonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, filouter, v. escrocar, rostir » (v. TdF) filonariá nf, cf Ubaud Dicort :
« filouterie, v. passaman 1 » (v. TdF) filonatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de filouter »
TdF. (v. escrocariá) filosa nf : conolha (aplech per filar a la man) ; « masse d’eau, typha, plante de marais » (v.
TdF jos ‘fielouso’). filosada : contengut d'una conolha. filosèla : fial irregular tirat dels borres de manhans. (v. TdF ‘fielousello’) filoset : mena de dansa. filoseta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite quenouille » TdF ‘fielouseto’ filosièr : anèla que manten la conolha sus l'espatla de la filaira. filosòf, -a adj e n : persona especializada en filosofia ; persona que se'n fa pas, que se còpa pas lo cap (l.p.) filosofal, -a adj (arc.) : « qui appartient aux philosophes » TdF jos ‘filousoufau’ La pèira filosofala : pèira supausada capabla de cambiar los metals en aur. filosofalament adv (abs. Dicort) : filosoficament. filosofar (v. intr.) (v. TdF) : rasonar filosoficament ; se'n far pas (l.p.) Filosofar fa pas manjar. filosofia : sciéncia dels principis e de las causas dels fenomèns umans ; saviesa umana en general. filosofic, -a : relatiu, -iva a la filosofia. filosoficament : d'un biais filosofic. filosofisme nm : abús de la filosofia ; falsa filosofia. filotecnic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« philotechnique » (Rapin) filoxèra (abs. Dicort) (f.) : pesolh parasit de la vinha (Phylloxera vastatrix) ; malautiá de las raices de la vinha qu'afrabèt una brava part de las vinhas occitanas entre 1860 e 1870. (v. filloxèra) filtracion (R. III, 328) : accion de filtrar o de se filtrar. filtrar 1 (v. tr.) : far passar a travèrs un filtre. filtrar 2 (v. intr.) :
passar doçamenton a travèrs una matèria permeabla. D'aiga filtrava de la paret. filtrat nm, cf Ubaud Dicort :
« filtrat » (Laus) filtratge : accion o resulta de filtrar. filtre 1 nm :
còrs porós per clarificar un liquid
(v. TdF ‘filtre 1’ e Alibert) ; filtre 2 nm : bevenda magica qu'èra supausada amodar l'amor. (v. TdF ‘filtre 2’ e Laus) fimòsi (f.) : estrechiment de l'orifici prepucial. fimple de (a -) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : A fimple de cap : de tota sa votz. (v. TdF jos ‘fimbre’) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|