|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
-FOLIAT : forma sufixada del latin folium (fuèlh / fulha) v. trifoliat - quadrifoliat. folièira : tina (cuba per caucar lo rasim) ; contengut d'una cuba a vin. folieirada : gàbia (per arrestar lo marc davant lo robinet de la tina) foligada : accès de foliá. foligar (v. intr.) : folastrejar (far lo fòl, far la fòla) foligàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très
folâtre » TdF foligaud, -a adj e n : folastre, -a. v. pus avant. foligaudar (v. intr.) : folastrejar. v. pus avant. (v. TdF jos ‘fouligaudeja’) foligaudariá : folastritge. v. pus avant. foligaudàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« folâtre à l’excès, trop enjoué,
ée » TdF foligaudejaire, -aira : folastrejaire, -a. foligaudejar (v. intr.) : frequentatiu de foligaudar, « folâtrer, badiner, batifoler, v. fadejar, folassejar » (v. TdF). foligaudet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« légèrement folâtre, badin, ine » TdF foligauditge : folastritge. v. pus avant. foliguet, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« un peu folâtre, badin, ine » TdF folimard, -a adj e n : folastre, -a. v. pus naut. folinar / folinejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire ou dire
de petites folies, folâtrer »
TdF jos ‘foulina’ folinèl, -a adj e n : un pauc fòl, -a. FOLIO- : forma prefixada del latin folium (fuèlha) fòlio nm, cf Ubaud Dicort : « folio, numéro d’une page » TdF. « folio » (lat.) : v. fòli (abs. Dicort). foliofag, -a (abs. Dicort) : que s'avida de
fuèlhas. (v. fitofag) foliòla : caduna de las divisions d'una fuèlha compausada ; cadun dels sepals del calici, o dels petals de la coròla d'una flor. foliolat, -ada : que presenta de foliòlas. foliòta nf (lat. scientific) : mena d'agarics : (Fholiota adiposa) ; (F. astragalina) ; (F. aurivella) ; (F. destruens) ; (F. flammans) ; (F. lenta) ; (F. lubrica) (F. lucifera) ; (F. squarrosa) folistre, -a (abs. Dicort) : doblet de folastre, -a. folitge : foliá (estat de q.q. qu'a perduda la rason) follicul : nom de diferents organs en forma de sac pichon. Follicul dentari. follicular 1, -a adj : que conten de folliculs ; relatiu, -va a de folliculs. Perturbacions follicularas. follicular 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« folliculaire » (Rapin) folliculina : ormona secretada pel follicul ovarian. folliculiti (f.) : inflamacion d'un follicul. folliculós, -osa : dotat, -ada de folliculs. fologada [veire foligada, cf Ubaud Dicort] nf : exaltacion momentanèa. folon nm : parador (molin de folar) ; airal que i se folan las estòfas ; cuba de capelaire, de bonetaire... folonaire nm, -a : persona que fola las estòfas. folor nf : foliá / folitge. v. pus
naut. folora nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : besucarieta ; rafatalh / rafatum. « folre - folrar » v : v. forre - forrar. folzejament nm, cf Ubaud Dicort :
« foudroiement » (Laus) folzejant [, -a] adj : rapid e perilhós coma un liuç. folzejar (v. tr. ) : tocar quicòm o q.q. amb un beleg (liuç) folzejat, -ada : tocat, -ada per un beleg ; (s.f.) aterrat, -ada. fólzer nm : beleg / liuç (descarga electrica entre una nivol e la tèrra) ; fòga / vam ; mainatge bravament turbulent (R. V, 440). « folzinar
» : v. solfinar. «
fomarejar» - « fomarièr» : v. femorejar-femorièr. « fomaron
» : v. femoron. foment : emplastre caud ; calor ; abric
; complòt. fomentacion : accion o resulta de fomentar. fomentador, -airitz (abs. Dicort) : persona que fomenta quicòm. (v. fomentator) fomentar (v. tr.) (R. III, 354) : aplicar un emplastre caud ; complotar. fomentator, -tritz n, cf Ubaud Dicort :
« fomentateur, -trice »
(Laus) fomentejar (v. tr.) : frequentatiu de fomentar. « fomeràs » : v. femoràs. fomme ! 1 interj, cf Ubaud Dicort :
« peste, diantre ! euphémisme de fotre » TdF jos ‘foume 2’ fomme 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« Aver lo fomme,
être en colère. (v. TdF jos ‘foume 2) fommida ! interj, cf Ubaud Dicort :
v. foimé. (v. TdF jos ‘fouimé’) FON- : forma prefixada del grèc phonè (son / votz) -FÒN : forma sufixada del grèc phònè (son ; votz). v.anglofòn - francofòn - germanofòn - ispanofòn - italofòn - occitanofòn, -a... fòn nm, cf Ubaud Dicort :
« (phys.) phone »
(Laus) fonacion : emission de sons articulats. fonator, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : « phonateur,
-trice » (v. Rapin) fonatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « phonatoire » (Per
Noste) fonccion [foncion (v. Ubaud Dicort, e. CLO § 7.3)] nf : emplec ; profession ; activitat ; utilitat ; grandor variabla ; accion d'una maquina ; accion caracteristica d'una facultat ; ensemble de las operacions d'un organ del còrs o del còr. Èsser en fonccion. Far fonccion de : servir de. Èsser fonccion de : dependre de. |
|
fonccional [foncional], -a adj : relatiu, -iva a las fonccions organicas o matematicas ; plan adaptat, -ada a tala o tala fonccion. Veïcul fonccional. Mòble fonccional. fonccionalizar [foncionalizar] (v. tr.) : far venir fonccional. fonccionament [foncionament] nm : biais de fonccionar. fonccionar [foncionar] (v. intr.) : acomplir sa fonccion o sas fonccions. fonccionari [foncionari], -ària n : persona qu'exercís una fonccion publica. fonccionarisme [foncionarisme] nm : tendéncia a multiplicar los fonccionaris. fonccionarizacion [foncionarizacion] nf : accion de fonccionarizar o de se fonccionarizar. fonccionarizar [foncionarizar] (v. tr.) : mudar una entrepresa en servici public ; far venir q.q. fonccionari. foncion nf e derivats : v. fonccion. fonda 1 (arma) nf, cf Ubaud Dicort : « fronde, v. guinchagal » (v. TdF ‘foundo 2’). (v. fondas). fonda (del latin funda) e derivats : v. fronda 2 (non preconizat Dicort) fonda 2 nf / fonta (abs. Dicort) : metal (aliatge de fèrre e de carbona) ; matèria en fusion. fonda 3 nf (TdF jos ‘foundo 1’ ; abs. Dicort) : artiga / bosiga / eissart / fotja / frachiva / frostís ; tèrra qu'a de prigondor. (v. fondat 2) fondacion : accion o resulta de fondar quicòm ; çò fondat. fondador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort :
« qui peut ou doit être [fondat 1] » (v. Vernet Dict. gram. oc. p. 341) fondador 2 nm (v. Ubaud Dicort, L. 193), -airitz (v. fondaire) / fondator, -tritz (v. fondator) n : persona que fonda o qu'a fondat quicòm. fondaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« fondateur, trice » TdF jos
‘foundadou’ fondament nm : la part essenciala que las autras i s'apèvan dessús. fondamenta nf : utilizat mai que
mai al plural. v. pus bas. (fondamentas) fondamental, -a adj e nm : que servís de basa ; essencial, -a ; radical, -a. Diccionari fondamental. Principi fondamental. Se glorificava de sa misoginia fondamentala. fondamentalament adv : essencialament. fondamentalisme nm, cf Ubaud Dicort : « fondementalisme » (Per
Noste) fondamentalista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« fondementaliste » (Per Noste) fondamentar (v. tr.) : pausar los fondaments de quicòm ; establir sus un fondament. fondamentas nf pl : apevasons d'un edifici. fondar (v. tr.) : pausar las basas de quicòm ; desbosigar un camp / eissartar. fondar sus (se -) : se basar sus ; comptar sus. fondariá : airal que i se fondon los metals ; talhièr que i se fa fondre la cera. fondas nf pl : pès de darrièr dels animals. Virar las fondas : petnar bravament. fondàs nm, cf Ubaud Dicort :
« grande profondeur de la mer, v. abisme » (v. TdF jos ‘founsas’) fondat 1, -ada part. pas. et adj :
« fondé, ée ; qui a beaucoup de fond ; qui
a de l’ampleur, en parlant d’un vêtement ; qui a
beaucoup de terre végétale ; qui a de bons ou de mauvais
sentiments » TdF jos ‘founda’ Tèrra fondada, terrain profond. (v. TdF) fondat 2 nm, cf Ubaud Dicort / fonda (v. fonda 3) : tèrra qu'a de prigondor (v. Alibert) ; vestit fòrt
ample. fondator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « fondateur,
-trice » (Laus,
Basic) fondedís 1, -issa (adj.) : fusible, -a (que pòt èsser fondut,-uda) fondedís 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui s’est fondu, les gouttes de
cire qui se grumellent sur une bougie ou sur un cierge qui coule »
TdF fondedissa nf (Alibert ; abs. Dicort) : çò
qu'es estat fondut d'un ciri, d'una candela... (v. fondedís 2) fondegue nm : mena d'ancian ospici « ... dans le Levant » ; magasin que los Marselheses i vendián lors merças ; ostalon religiós per acomodar los religioses en viatge. (v. TdF) fondeire nm, -a : persona que fa fondre quicòm. fondejaire nm, cf Ubaud Dicort : « frondeur, v. acanaire, escairejaire ; câble d’amarrage, v. cau 3 » (v. TdF) fondejar / frondejar [veire fondejar, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) (los 2, L. 193) : lançar de
pèiras amb la fronda, « v. acanar ; jeter avec violence, jeter de çà et de
là, ruer, lancer, v. traire ;
gambiller, jouer des jambes comme un enfant au maillot, v. espingar » ; far d'embarrasses ; « avoir une toilette tapageuse, v. esbrofar » (v. TdF jos ‘foundeja’). fondejar (se) v pron : « se lancer, v. ronsar (se) » (v. TdF
jos
‘foundeja’) fondent, -a adj : p. present de fondre, « fondant, ante » TdF. Burre fondent. fondon nm : cordèla de carreta de carretièr. fondralhas nf pl, cf Ubaud Dicort :
v. fonzalhas. (v. TdF jos
‘founsaio’) fondre (v. tr. e intr.) : mudar en liquid jos l'accion de la calor ; fabricar quicòm amb una substància en fusion ; far dissòlver ; « démolir, ruiner, détruire, abattre, dépecer, renvoyer » TdF. Fondre lo grais. Fondre una estatua. fondre (se) : se mudar en liquid ; se dissòlver ; se pèrdre dins ; disparéisser. La nèu se fond quand adoça. Se fondre dins una amassada. Se son fonduts sabi pas ont. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|