|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
FARING- : forma prefixada del grèc pharynx,
-ringòs (gòrja) faringal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (phonét.) pharyngal, -e » faringe (f.) : partida del tub digestiu que dona dins l'esofag. faringectomia : faringotomia v. pus luènh. faringian, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (anat.) pharyngien, -enne » (Per
Noste) faringisme (m.) : contraccion espasmodica dels muscles de la faringe. faringiti (f.) : inflamacion de la faringe. FARINGO- : forme prefixada de pharinx, -ingòs (gòrja) faringografia : examèn radiografic de la faringe. faringolaringiti (f.) : inflamacion de la faringe e de la laringe. faringomicòsi (f.) : esquinància (angina) benigna. faringosalpingiti (f.) : inflamacion de la mucosa de la trompa d'Eustaqui. faringoscòpi (m.) : instrument optic per
examinar la faringe. faringoscopia : examèn de la laringe amb un faringoscòpi. faringotomia : incision cirurgicala de la faringe. farinièira / farinadoira : caissa per la farina. farinièr, -ièira adj : relatiu, -iva a la farina ; mercadièr, -ièira de farinas. Molin farinièr. Sedaç farinièr. farinjat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) pharyngé, -ée » farinòla (plt.) : (Chenopodium album) ;
(Atriplex) farinós, -osa : que conten de farina ; que fa de farina ; que revèrta de farina. farisaïc, -a adj : relatiu, -iva als Farisèus. Un comportament farisaïc. farisaïcament : d'un biais farisaïc / ipocritament. farisaïsme : ipocrisia. Farisenc, -a n pr (pop.), cf Ubaud Dicort : « Pharisien,
enne » TdF farisenc, -a adj (pop.), cf Ubaud Dicort :
« pharisien, enne » TdF Farisèu, -èa n pr (sab.) :
persona religiosa josieva d'autres còps ; persona orgulhosa o ipocrita. farisèu, -èa adj (sab.), cf Ubaud Dicort : « pharisien, -enne » (Laus) farivòl, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : folastre, -a / foletge, foletja / foligaud, -a. farivòla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : senserigalha / fatòrga / sorneta. (v. TdF ‘faribolo’) Me vengas pas contar de farivòlas ! (Basic) farivolejaire, -aira n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : persona que ditz de farivòlas, « amateur de fariboles, léger, ère ». (v. TdF ‘fariboulejaire’) farivolejar (v. intr.)
(v. Ubaud Dicort e Alibert)
: dire de farivòlas,
« s’amuser de niaiseries, folâtrer, v. fadejar 2 ».
(v. TdF ‘faribouleja’) farlabic nm / farlabica nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : falsificacion. Beure de vin de farlabica, tant aimi l'aiga ! farlabicaire, -aira adj e n : falsificador, -airitz. farlabicar (v. tr.) : falsificar. farlambiàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « nm, gros morceau
d’une chose qu’on mange, lopin » TdF Una farlambiassa, une femme très grande. (v. TdF) farlanda nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : espingada / escarbicada. Far farlanda : far de las seunas. farlanlèra nm, cf Ubaud Dicort : « amant volage, amant
trompeur » TdF farlatar (v. tr.) (e non pas
« frelatar » (fr.)) : falsificar ;
farlabicar / matrifusar. farlatariá nf, cf Ubaud Dicort : « frelaterie » TdF farlenga nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : pelha ; franja d'un vestit vièlh, d'una estòfa vièlha. farlingat [farlengat, cf Ubaud Dicort], -ada adj : espelhandrat, -ada. farlòca nf, cf Ubaud Dicort :
« pièce de monnaie de peu de valeur et usée par le
temps ; sorte de petit pain, usité en Languedoc ; pendule
détraquée ; personne sur laquelle il faut peu
compter » TdF farloquet ~ farluquet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« freluquet, petit-maître, jeune personne
élégante, v. florimont, mossuròt » (v. TdF) farlosa nf, cf Ubaud Dicort :
« espèce d’alouette, v. petorlina, piulin » (v. TdF) farlucada nf, cf Ubaud Dicort :
« personne légère, frivole » TdF farmaceutic, -a : relatiu, -iva a la farmacia. Preparacion farmaceutica. farmacia : oficina, botiga de potingaire, d'apoticari. farmacian, -a : potingaire, -a / apoticari, -ària. FARMACO- : forma prefixada del grèc pharmacòn (remèdi) farmacocinetica : estudi de çò que deven un remèdi dins l'organisme. farmacodependéncia : besonh imperiós d'unes remèdis. farmacodinamica : estudi de l'accion d'un remèdi dins l'organisme. farmacogenetica : sciéncia qu'estúdia l'influéncia dels factors genetics sus la reaccion de l'organisme als remèdis. farmacologia : estudi descriptiu dels remèdis, de lor preparacion, de lor emplec, de lor posologia e de çò per qué son faches. farmacomania : besonh patologic de remèdis in general. farmacopèa nf : recuèlh oficial de las drògas farmaceuticas. farmacopsiquiatria : estudi dels remèdis qu'amòdan de perturbacions mentalas. farmacoradiologia : examèn radiologic jos l'influéncia d'una substància que ne pòt modificar lo comportament. farmacòt nm, cf Ubaud Dicort : « triapharmacum, sorte
d’emplâtre résolutif » TdF farmacoterapia : emplec terapeutic dels remèdis ; estudi de l'accion dels remèdis sus l'organisme malaut. farna 1 nf : mèca del nas ; salopariá ; camaisadura. farna 2 nf : v. farina, cf Ubaud Dicort. farnacar (v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. intr.) : patolhar ; sabracar ; manjar golardament. farnairòl nm, cf Ubaud Dicort : « anche d’un moulin
à farine » TdF ‘farneiròu’ |
|
farnat nm : beure pels
pòrcs a la farina de milh o al bren. (v. farna 2) farnatada / farnatejada : patolhatge. farnatejar (v. intr. e tr.) : patolhar ; camaisar ; sabracar. farnejar (v. intr.) : doblet de farnacar. farneta nf, cf Ubaud Dicort :
« chancissure, moisissure qui se développe sur les
confitures, v. mosidura » (v. TdF) far-nha-nha nm e adj m, cf Ubaud Dicort : « personne qui parle avec
mignardise ou affectation, douceureux, papelard, sainte-nitouche ;
patelinage » (v. TdF ‘fagnagna’) farnolha nf (v. Ubaud Dicort) (plt.) : mena de grifol pichon (Ruscus
aculeatus) (v. farnholas) farnholas (f. pl.) (abs. Dicort) : boisserilha (Arbutus uva-ursi) ; « fragon ; petit houx (Ruscus aculeatus) » (Alibert). (v. çai sus) farnós, -osa adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « morveux, euse, v. morvelós ; farineux, euse, v. farinós » (v. TdF) ; bochard, -a ; camaisat, -ada. farnosàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « blanc sale » TdF farnosèla nf, cf Ubaud Dicort : « scorsonère, plante
ainsi nommée à cause de l’aigrette de ses graines (farineta) » (v. TdF) farnoset, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« un peu farineux, euse, blanchâtre » TdF faró nm (Alibert) [?, cf Ubaud Dicort] : can de
tropèl. (v. faron 2) Faró n pr m : nom de can de tropèl. (v. çai sus) faron 1 (meca de lampa) nm, cf Ubaud Dicort :
« mèche de lampe » TdF faron 2 nm : « chien de
berger » (Carrasco) ; « chien
bâtard » (Lagarde) farona nf : (femèla de
faró [v. faron 2]), cf Ubaud Dicort. faròt 1 / falòt [veire faròt nm, cf Ubaud Dicort Errata web] : lantèrna bèla ; fanal. faròt 2, -a adj : confleta (m. e f.) ; destricat, -ada / plan vestit, -ida ; cambafin, -a ; afrontaire, -a ; arrogant, -a. faròtament : d'un biais confleta, o destricat o afrontaire. farotariá : gaubi / elegància. farotejar (v. intr.) : èsser destricat, -a ; se conflar (s.f.) farotet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit faraud » TdF « farraièira » (farraièira nf, cf Ubaud Dicort) : v. fòraiguièira. farrapilha (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « ramasser ses hardes et son argent au plus tôt » (v. Alibert). « farrapilha » (far -) : v. farda-pelha. farratge [veire ferratge, cf Ubaud Dicort] nm : çò verd donat al bestial per l'alimentar ; milh farratgièr / milhasson ; plantas farratgièiras : (Trifolium pratense) ; (Trifolium repens)... farratgièira [veire ferratgièira] nf / farratjòl [veire ferratjòl] nm, cf Ubaud Dicort : campat de cerealum per èsser manjat coma farratge. farratgièr (veire ferratgièr), -ièira adj : de la natura del farratge. Planta farratgièira. farratjal [veire ferratjal] nm : campat de farratge ; camp clausurat prèp del vilatge. fars nm / farsa 1 nf : « hâchis » (Alibert), farcit / farsum. Femna que còpa la farsa : femna que pòrta las bragas. farsa 2 nf (< farsa 1), cf Ubaud Dicort : pèça burlesca en un sol acte ; badinada. farsa 3 (plasent) adj m e f, cf Ubaud Dicort : « farce [pris comme
adj.] »,
« drôle ; amusant, -e » (Sèrras-Ess.) farsar (v. intr.) : dire o far de badinadas ; far de farsas. farsejada : badinada. farsejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : badinaire, -a. farsejar (v. intr.) : badinar / far de farsas. farseta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite farce, v. farsum ; plaisanterie, v. badinada » (v. TdF ‘farceto’) farson nm : pichon fars. farsum nm : quicòm de farcit (Alibert) ; fars / farsa. farsunièr nm, cf Ubaud Dicort :
« petit filet en fil dans lequel on serre une farce
entourée de feuilles de chou » TdF ‘farçunié’ fart
1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : excès ;
gròs sadol ; fàstic (R. III, 281). (v. afart) Far fart : far fàstic (rebutar) fart 2, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : repasimat, -ada / sadol, -a ; rebutat, -ada. fartalha : èrbas / legums / ortalha (çò que ven de l'òrt). fartalhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « marchand de
jardinage » TdF suppl fartalhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, cueillir et parer les herbages, les légumes
d’un potager » TdF ‘fartaia’ fartar ~ afartar v, cf Ubaud Dicort : v. afartar. far-valer nm, cf Ubaud Dicort :
« faire-valoir » (Sèrras-Ess.) -FASA : forma sufixada del grèc phasis, -eòs (aparicion) v. metafasa. fasa : cadun dels aspèctes successius dels astres ; etapa / periòde (m.) ; cadun dels estats successius d'un desvolopament ; t. tecn. de mat. , de fisica e de quimia. Las fasas de la Luna. Las fasas d'una
malautiá. Las fasas diferentas de la
fabricacion d'un libre. fasciacion nf, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) fasciation » fasciat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) fascié, ée » fascicle nm, cf Ubaud Dicort :
« fascicule » (Lagarde) fascicul nm, cf Ubaud Dicort : caduna de las divisions d'un libre publicat aital ; brocadura de qualques fuèlhs qu'assabenta sus quicòm. fasciculat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « fasciculé,
-e » (Laus) fascinacion : embelinament (accion de fascinar, d'embelinar) Poder de fascinacion. fascinador, -airitz [, -doira] adj : que fascina. Contaira fascinairitz. fascinant, -a : pivelaire, -a / falquetaire, -a / captivant, -a. fascinar (v. tr.) : pivelar / falquetar / captivar (R. II, 274). fascisme (Per Noste, Basic) [veire faissisme, cf Ubaud Dicort] nm : ultranacionalisme sectari e exclusiu. fascista (Per Noste, Basic) [veire faissista, cf Ubaud Dicort] adj e n (m. e f.) : persona sectària d'un ultranacionalisme exclusiu. fasega (non preconizat Dicort) (plt.) : alfasega v. alfasega (non preconizat Dicort) [v. alfabrega] fasedor, -doira adj e n : « faiseur, euse,
qui fait beaucoup, v. faseire » (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|