FARING- : forma prefixada del grèc pharynx, -ringòs (gòrja)

faringal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (phonét.) pharyngal, -e »

faringe (f.) : partida del tub digestiu que dona dins l'esofag.

faringectomia : faringotomia v. pus luènh.

faringian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (anat.) pharyngien, -enne » (Per Noste)

faringisme (m.) : contraccion espasmodica dels muscles de la faringe.

faringiti (f.) : inflamacion de la faringe.

FARINGO- : forme prefixada de pharinx, -ingòs (gòrja)

faringografia : examèn radiografic de la faringe.

faringolaringiti (f.) : inflamacion de la faringe e de la laringe.

faringomicòsi (f.) : esquinància (angina) benigna.

faringosalpingiti (f.) : inflamacion de la mucosa de la trompa d'Eustaqui.

faringoscòpi (m.) : instrument optic per examinar la faringe.

faringoscopia : examèn de la laringe amb un faringoscòpi.

faringotomia : incision cirurgicala de la faringe.

farinièira / farinadoira : caissa per la farina.

farinièr, -ièira adj : relatiu, -iva a la farina ; mercadièr, -ièira de farinas.

Molin farinièr.

Sedaç farinièr.

farinjat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (méd.) pharyngé, -ée »

farinòla (plt.) : (Chenopodium album) ; (Atriplex)

farinós, -osa : que conten de farina ; que fa de farina ; que revèrta de farina.

farisaïc, -a adj : relatiu, -iva als Farisèus.

Un comportament farisaïc.

farisaïcament : d'un biais farisaïc / ipocritament.

farisaïsme : ipocrisia.

Farisenc, -a n pr  (pop.), cf Ubaud Dicort : « Pharisien, enne » TdF

farisenc, -a adj (pop.), cf Ubaud Dicort : « pharisien, enne » TdF

Farisèu, -èa n pr (sab.) : persona religiosa josieva d'autres còps ; persona orgulhosa o ipocrita.

farisèu, -èa adj (sab.), cf Ubaud Dicort : « pharisien, -enne » (Laus)

farivòl, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : folastre, -a / foletge, foletja / foligaud, -a.

farivòla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : senserigalha / fatòrga / sorneta. (v. TdF ‘faribolo’)

Me vengas pas contar de farivòlas ! (Basic)

farivolejaire, -aira n (v. Ubaud Dicort e Alibert)  : persona que ditz de farivòlas, « amateur de fariboles, léger, ère ». (v. TdF ‘fariboulejaire’)

farivolejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : dire de farivòlas, « s’amuser de niaiseries, folâtrer, v. fadejar 2 ». (v. TdF ‘faribouleja’)

farlabic nm / farlabica nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : falsificacion.

Beure de vin de farlabica, tant aimi l'aiga !

farlabicaire, -aira adj e n : falsificador, -airitz.

farlabicar (v. tr.) : falsificar.

farlambiàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « nm, gros morceau d’une chose qu’on mange, lopin » TdF

Una farlambiassa, une femme très grande. (v. TdF)

farlanda nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : espingada / escarbicada.

Far farlanda : far de las seunas.

farlanlèra nm, cf Ubaud Dicort : « amant volage, amant trompeur » TdF

farlatar (v. tr.) (e non pas « frelatar » (fr.)) : falsificar ; farlabicar / matrifusar.

farlatariá nf, cf Ubaud Dicort : « frelaterie » TdF

farlenga nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : pelha ; franja d'un vestit vièlh, d'una estòfa vièlha.

farlingat [farlengat, cf Ubaud Dicort], -ada adj : espelhandrat, -ada.

farlòca nf, cf Ubaud Dicort : « pièce de monnaie de peu de valeur et usée par le temps ; sorte de petit pain, usité en Languedoc ; pendule détraquée ; personne sur laquelle il faut peu compter » TdF

farloquet ~ farluquet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « freluquet, petit-maître, jeune personne élégante, v. florimont, mossuròt » (v. TdF)

farlosa nf, cf Ubaud Dicort : « espèce d’alouette, v. petorlina, piulin » (v. TdF)

farlucada nf, cf Ubaud Dicort : « personne légère, frivole » TdF

farmaceutic, -a : relatiu, -iva a la farmacia.

Preparacion farmaceutica.

farmacia : oficina, botiga de potingaire, d'apoticari.

farmacian, -a : potingaire, -a / apoticari, -ària.

FARMACO- : forma prefixada del grèc pharmacòn (remèdi)

farmacocinetica : estudi de çò que deven un remèdi dins l'organisme.

farmacodependéncia : besonh imperiós d'unes remèdis.

farmacodinamica : estudi de l'accion d'un remèdi dins l'organisme.

farmacogenetica : sciéncia qu'estúdia l'influéncia dels factors genetics sus la reaccion de l'organisme als remèdis.

farmacologia : estudi descriptiu dels remèdis, de lor preparacion, de lor emplec, de lor posologia e de çò per qué son faches.

farmacomania : besonh patologic de remèdis in general.

farmacopèa nf : recuèlh oficial de las drògas farmaceuticas.

farmacopsiquiatria : estudi dels remèdis qu'amòdan de perturbacions mentalas.

farmacoradiologia : examèn radiologic jos l'influéncia d'una substància que ne pòt modificar lo comportament.

farmacòt nm, cf Ubaud Dicort : « triapharmacum, sorte d’emplâtre résolutif » TdF

farmacoterapia : emplec terapeutic dels remèdis ; estudi de l'accion dels remèdis sus l'organisme malaut.

farna 1 nf : mèca del nas ; salopariá ; camaisadura.

farna 2 nf : v. farina, cf Ubaud Dicort.

farnacar (v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. intr.) : patolhar ; sabracar ; manjar golardament.

farnairòl nm, cf Ubaud Dicort : « anche d’un moulin à farine » TdF ‘farneiròu’

 

 

farnat nm : beure pels pòrcs a la farina de milh o al bren. (v. farna 2)

farnatada / farnatejada : patolhatge.

farnatejar (v. intr. e tr.) : patolhar ; camaisar ; sabracar.

farnejar (v. intr.) : doblet de farnacar.

farneta nf, cf Ubaud Dicort : « chancissure, moisissure qui se développe sur les confitures, v. mosidura » (v. TdF)

far-nha-nha nm e adj m, cf Ubaud Dicort : « personne qui parle avec mignardise ou affectation, douceureux, papelard, sainte-nitouche ; patelinage » (v. TdF ‘fagnagna’)

farnolha nf (v. Ubaud Dicort) (plt.) : mena de grifol pichon (Ruscus aculeatus) (v. farnholas)

farnholas (f. pl.) (abs. Dicort) : boisserilha (Arbutus uva-ursi) ; « fragon ; petit houx (Ruscus aculeatus) » (Alibert). (v. çai sus)

farnós, -osa adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « morveux, euse, v. morvelós ; farineux, euse, v. farinós » (v. TdF) ; bochard, -a ; camaisat, -ada.

farnosàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « blanc sale » TdF

farnosèla nf, cf Ubaud Dicort : « scorsonère, plante ainsi nommée à cause de l’aigrette de ses graines (farineta) » (v. TdF)

farnoset, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu farineux, euse, blanchâtre » TdF

faró nm (Alibert) [?, cf Ubaud Dicort] : can de tropèl. (v. faron 2)

Faró n pr m : nom de can de tropèl. (v. çai sus)

faron 1 (meca de lampa) nm, cf Ubaud Dicort : « mèche de lampe » TdF

faron 2 nm : « chien de berger » (Carrasco) ; « chien bâtard » (Lagarde)

farona nf : (femèla de faró [v. faron 2]), cf Ubaud Dicort.

faròt 1 / falòt [veire faròt nm, cf Ubaud Dicort Errata web] : lantèrna bèla ; fanal.

faròt 2, -a adj : confleta (m. e f.) ; destricat, -ada / plan vestit, -ida ; cambafin, -a ; afrontaire, -a ; arrogant, -a.

faròtament : d'un biais confleta, o destricat o afrontaire.

farotariá : gaubi / elegància.

farotejar (v. intr.) : èsser destricat, -a ; se conflar (s.f.)

farotet nm, cf Ubaud Dicort : « petit faraud » TdF

« farraièira » (farraièira nf, cf Ubaud Dicort) : v. fòraiguièira.

farrapilha (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « ramasser ses hardes et son argent au plus tôt » (v. Alibert). « farrapilha » (far -) : v. farda-pelha.

farratge [veire ferratge, cf Ubaud Dicort] nm : çò verd donat al bestial per l'alimentar ; milh farratgièr / milhasson ; plantas farratgièiras : (Trifolium pratense) ; (Trifolium repens)...

farratgièira [veire ferratgièira] nf / farratjòl [veire ferratjòl] nm, cf Ubaud Dicort : campat de cerealum per èsser manjat coma farratge.

farratgièr (veire ferratgièr), -ièira adj : de la natura del farratge.

Planta farratgièira.

farratjal [veire ferratjal] nm : campat de farratge ; camp clausurat prèp del vilatge.

fars nm / farsa 1 nf : « hâchis » (Alibert), farcit / farsum.

Femna que còpa la farsa : femna que pòrta las bragas.

farsa 2 nf (< farsa 1), cf Ubaud Dicort  : pèça burlesca en un sol acte ; badinada.

farsa 3 (plasent) adj m e f, cf Ubaud Dicort : « farce [pris comme adj.] », « drôle ; amusant, -e » (Sèrras-Ess.)

farsar (v. intr.) : dire o far de badinadas ; far de farsas.

farsejada : badinada.

farsejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : badinaire, -a.

farsejar (v. intr.) : badinar / far de farsas.

farseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite farce, v. farsum ; plaisanterie, v. badinada » (v. TdF ‘farceto’)

farson nm : pichon fars.

farsum nm : quicòm de farcit (Alibert) ; fars / farsa.

farsunièr nm, cf Ubaud Dicort : « petit filet en fil dans lequel on serre une farce entourée de feuilles de chou » TdF ‘farçunié’

fart 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : excès ; gròs sadol ; fàstic (R. III, 281). (v. afart)

Far fart : far fàstic (rebutar)

fart 2, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : repasimat, -ada / sadol, -a ; rebutat, -ada.

fartalha : èrbas / legums / ortalha (çò que ven de l'òrt). 

fartalhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « marchand de jardinage » TdF suppl

fartalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, cueillir et parer les herbages, les légumes d’un potager » TdF ‘fartaia’

fartar ~ afartar v, cf Ubaud Dicort : v. afartar.

far-valer nm, cf Ubaud Dicort : « faire-valoir » (Sèrras-Ess.)

-FASA : forma sufixada del grèc phasis, -eòs (aparicion) v. metafasa.

fasa : cadun dels aspèctes successius dels astres ; etapa / periòde (m.) ; cadun dels estats successius d'un desvolopament ; t. tecn. de mat. , de fisica e de quimia.

Las fasas de la Luna.

Las fasas d'una malautiá.

Las fasas diferentas de la fabricacion d'un libre.

fasciacion nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) fasciation »

fasciat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) fascié, ée »

fascicle nm, cf Ubaud Dicort : « fascicule » (Lagarde)

fascicul nm, cf Ubaud Dicort : caduna de las divisions d'un libre publicat aital ; brocadura de qualques fuèlhs qu'assabenta sus quicòm.

fasciculat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « fasciculé, -e » (Laus)

fascinacion : embelinament (accion de fascinar, d'embelinar)

Poder de fascinacion.

fascinador, -airitz [, -doira] adj : que fascina.

Contaira fascinairitz.

fascinant, -a : pivelaire, -a / falquetaire, -a / captivant, -a.

fascinar (v. tr.) : pivelar / falquetar / captivar (R. II, 274).

fascisme (Per Noste, Basic) [veire faissisme, cf Ubaud Dicort] nm : ultranacionalisme sectari e exclusiu.

fascista (Per Noste, Basic) [veire faissista, cf Ubaud Dicort] adj e n (m. e f.) : persona sectària d'un ultranacionalisme exclusiu.

fasega (non preconizat Dicort) (plt.) : alfasega v. alfasega (non preconizat Dicort) [v. alfabrega]

fasedor, -doira adj e : « faiseur, euse, qui fait beaucoup, v.  faseire » (v. TdF)