|
- F - |
|
|
|||
|
F (èfa/èfe nf/nm) (f.) : letra seisena de l'alfabet occitan prononciada ('ɛfɔ / 'ɛfe) fa 1 (m.) : nòta quatrena de l'escala musicala. fa ! 2 : bè ! (interjeccion que marca lo refasti (lo desgost) fàbia : gèrla / jarra. Fabian - Fabiana : prenoms. fabieta nf, cf Ubaud Dicort (v. fàbia) : « petite jarre » TdF fabiòla nf, cf Ubaud Dicort : « fable, fabliau » (Brun Glossari Oc-Fr) (v. fabla) fabion nm, cf Ubaud Dicort (v. fàbia) : « pot de grès où l’on met des anchois » TdF fabla / faula : ficcion allegorica que d'animals o d'èssers inanimats i parlan e i òbran coma d'umans per lor far la morala ; pura invencion ; tèma de convèrsa. Las faulas de Joan de la Font. Son pas que de faulas ! Siás la faula de tota la vila. fablèl : narracion corteta de l'Edat mejana. fableta nf, cf Ubaud Dicort : « petite fable, jolie fable » TdF fablièr / faulièr : recuèlh de faulas. fablòta nf, cf Ubaud Dicort : v. fableta. (v. TdF jos ‘fableto’) fabrariá : trabalh dels fabres ; quartièr dels fabres. fabre / faure : òme que trabalha lo fèrre. Fabre d'Olivet : poèta occitan (1768-1825). Fabre d'Uzès : trobador del segle XIII. Fabre de Narbona : trobador del sègle XIII. Fabre de Someire : poèta occitan (1727-1783). fabrega : farga / airal qu'un fabre i trabalha lo fèrre. fabregar (v. tr.) : trabalhar lo fèrre / fargar. fabrejar / faurejar (v. tr.) : fargar ; fabricar ; sanar un trabalh. fabre-manescau nm, cf Ubaud Dicort : « maréchal-ferrand » (Brun Glossari Oc-Fr) fabressa / fauressa : femna de fabre. fabrica : fabrega ; usina ; cabal d'una glèisa ; conselh de fabrica de glèisa que s'ocupa de çò material. fabricacion : accion o resulta de fabricar quicòm. fabricaire, -aira [~ -airitz] adj e n (pej.) : farlabicaire / sanaire (s.f.) fabricant, -a n : persona que fabrica quicòm. fabricar (v. tr.) : far quicòm a partir de matèrias primièiras ; bastir. Fabrici : prenom. fabrician nm / fabricièr (abs. Dicort) : òme que fa partida del conselh de fabrica de glèisa. v. mairilhièr. fabrilh / faurilh (los 2, abs. Dicort) : mainatge de fabre. fabrilhon / faurilhon nm, cf Ubaud Dicort : fabre pichon ; fabre a la manca. fabron nm, cf Ubaud Dicort : v. fabrilhon. (v. TdF jos ‘fabrihoun’) fabulista (m. e f.) : persona que fa de faulas. fabulós, osa : qu'a las caracteristicas d'una faula ; relatiu, -iva a una faula ; fantastic, -a / formidable, -a. fabulosament : d'un biais fabulós. faca : èga (cavala) que va a l'amble ; persona vièlha e entravada (infirma) façada (abs. Dicort) / faciada nf : davant d'un edifici. faccion : ensemble de personas *sediciosas v. sediciós ; ocupacion de soldat que fa sentinèla. Èsser de faccion : fa sentinèla. faccionari nm, cf Ubaud Dicort : « factionnaire » TdF facciós, -osa adj : *sediciós, -osa v. sediciós. facecia nf (abs. Dicort) : badinada, « facétie » (Lagarde) facècias nf pl, cf Ubaud Dicort : « façons, soins minutieux, cérémonies recherchées » TdF ‘facèci’ faceciós, -osa adj : badinaire, -a. faceciosament : d'un biais faceciós. faceta (abs. Dicort) / facieta nf : cadun dels costats d'un polièdre. fach 1 nm, cf Ubaud Dicort : « van, v. airièr » (v. TdF ‘fach’) fach 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fait, aite ; mûr, ûre ; oint, ointe » TdF jos ‘faire’ fach 3 nm / fait [veire fach, cf Ubaud Dicort] / facha nf : acte. Grand fach, fait extraoridinaire, exploit. (v. TdF jos ‘fa 2’) Las fachas dels Apòstols : libre del Testament novèl. fach de (en -) loc prep, cf Ubaud Dicort : « en fait de » (v. TdF jos ‘fa 2’)
|
|
fachadissa nf, cf Ubaud Dicort : « grande fâcherie » TdF fachal : escalhas menudas que se destacan del metal tustassat pel martèl. fachant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui fâche, blessant, offensant, ante » TdF fachar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, vanner, nettoyer le grain » TdF ‘facha 1’ fachar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fâcher, mettre en colère, blesser, chagriner, contrister » TdF ‘facha 2’. « fachar » e derivats (fr.) : v. mancar - embufar - malcontentar. fachar (se) v pron (l.p.) : « se fâcher, s’offenser » ; se plànger / se plànher, « avoir mal » (v. TdF jos ‘facha 2’). fachariá 1 nf, cf Ubaud Dicort : « fâcherie, chagrin, déplaisir » TdF ‘facharié 1’ fachariá 2 nf (v. fachièr) : bòria / bòrda ; domeni. fachàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « fait, aite, en parlant au péjoratif ou à l’augmentatif » TdF Aquel òme es mal fachàs, cet homme est très mal fait. (v. TdF) fachet 1, -a / faitet, -a [veire fachet, cf Ubaud Dicort] adj : fach, -a / adult, -a, « assez fait ; fait, faite, en parlant au diminutif » (v. TdF ‘fachet 1’). Aquel enfant es ben fachet, cet enfant est bien fait. (v. TdF) fachet 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui se fâche à propos de rien, susceptible » TdF ‘fachet 2’ fachièr nm, cf Ubaud Dicort : « métayer, fermier à mi-fruit ; paysan ou vigneron de confiance qui cultive ou fait cultiver les terres de quelqu’un » (v. TdF ‘fachié’) fachilha / faitilha [veire fachilha] nf : encantament / sortilègi. Cal pas creire a cap de fachilha. fachilhar (v. tr.) : emmascar (getar un sòrt) fachilhariá nf, cf Ubaud Dicort : « charme, sortilège » (L.181). (v. fachinariá) fachilhièr / faitilhièr[veire fachilhièr], -ièira n : emmascaire, -a. Un fachilhièr a pas que de poders de farlabica. fachin : encantament / sortilègi / sòrt. fachinar (v. tr.) : emmascar (getar un sòrt) ; pivelar. fachinariá : encantament / sortilègi / sòrt. fachinièr, -ièira : persona que gèta de sòrts. fachoira : faissèla pel formatge ; fabrica / usina ; oliva tròp madura ; oliva confida a la sal e a l'òli ; femna pecairitz ; persona maladrechassa. fachós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « fâcheux, euse, v. faissós ; importun, une ; maussade, de mauvaise humeur » (v. TdF) fàcia : visatge (R. V, 534) ; cara ; façada ; faceta ; pel que cobrís los tempes. (v. fàcias) Fàcia a : en fàcia de. De fàcia, de face. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘fàci’) fàcia de lop (plt.) : (Lycopsis arvensis) faciada : façada (davant d'un edifici) facial, -a : relatiu, -iva a la fàcia. facialament : en fàcia. Nos parlèrem facialament. faciar (v. tr.) : agachar en fàcia. faciar (se) : s'agachar en fàcia. fàcias (f. pl.) : figuras d'un jòc de cartas. faciat, -ada adj : « facé, ée, qui a bonne ou mauvaise mine » ; que presenta una fàcia naturala (blòc de pèira) (v. TdF jos ‘facia’) Es pas mal faciat, il n’est pas laid. (v. TdF) facible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : facil, -a (que pòt èsser fach aisidament) facies (lat.) [faciès] nm : aspècte general de la cara. facieta nf : faceta, « facette ; minois » (Sèrras-Ess.). facil, -a : de bon far ; indulgent (v. R. III, 558 ‘indulgencia’) facilament : d'un biais facil. facilàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très facile » TdF facilitacion nf, cf Ubaud Dicort : « facilitation » (Per Noste) facilitar (v. tr.) : far venir pus facil,-a. facilitat nf (R. III, 273) : qualitat de çò facil ; facultat de far quicòm facilament ; çò que facilita quicòm. Las facilitats modèrnas. FACO- : forma prefixada del grèc phakòs (lentilha d'optica) facocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia del cristallin (R. II, 519). facoemulsificacion : metòde d'extraccion del cristallin. facoerisi (f.) : mena d'operacion de la cataracta. facoexerèsi (f.) : ablacion del cristallin.
|
|
||
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||
|
|
|
|
|
|
|