- F -

 

 

 

F (èfa/èfe nf/nm) (f.)  : letra seisena de l'alfabet occitan prononciada ('ɛfɔ)

fa 1 (m.) : nòta quatrena de l'escala musicala.

fa ! 2 : bè ! (interjeccion que marca lo refasti (lo desgost)

fàbia : gèrla / jarra.

Fabian - Fabiana : prenoms.

fabieta nf, cf Ubaud Dicort (v. fàbia) : « petite jarre » TdF

fabiòla nf, cf Ubaud Dicort : « fable, fabliau » (Brun Glossari Oc-Fr)

fabion nm, cf Ubaud Dicort (v. fàbia) : « pot de grès où l’on met des anchois » TdF

fabla / faula : ficcion allegorica que d'animals o d'èssers inanimats i parlan e i òbran coma d'umans per lor far la morala ; pura invencion ; tèma de convèrsa.

Las faulas de Joan de la Font.

Son pas que de faulas !

Siás la faula de tota la vila.

fablèl : narracion corteta de l'Edat mejana.

fableta nf, cf Ubaud Dicort : « petite fable, jolie fable » TdF

fablièr / faulièr : recuèlh de faulas.

fablòta nf, cf Ubaud Dicort : v. fableta. (v. TdF jos ‘fableto’)

fabrariá : trabalh dels fabres ; quartièr dels fabres.

fabre / faure : òme que trabalha lo fèrre.

Fabre d'Olivet : poèta occitan (1768-1825).

Fabre d'Uzès : trobador del segle XIII.

Fabre de Narbona : trobador del sègle XIII.

Fabre de Someire : poèta occitan (1727-1783).

fabrega : farga / airal qu'un fabre i trabalha lo fèrre.

fabregar (v. tr.) : trabalhar lo fèrre / fargar.

fabrejar / faurejar (v. tr.) : fargar ; fabricar ; sanar un trabalh.

fabre-manescau nm, cf Ubaud Dicort : « maréchal-ferrand » (Brun Glossari Oc-Fr)

fabressa / fauressa : femna de fabre.

fabrica : fabrega ; usina ; cabal d'una glèisa ; conselh de fabrica de glèisa que s'ocupa de çò material.

fabricacion : accion o resulta de fabricar quicòm.

fabricaire, -aira [~ -airitz] adj e n (pej.) : farlabicaire / sanaire (s.f.)

fabricant, -a n : persona que fabrica quicòm.

fabricar (v. tr.) : far quicòm a partir de matèrias primièiras ; bastir.

Fabrici : prenom.

fabrician nm / fabricièr (abs. Dicort) : òme que fa partida del conselh de fabrica de glèisa. v. mairilhièr.

fabrilh / faurilh (los 2, abs. Dicort) : mainatge de fabre.

fabrilhon / faurilhon nm, cf Ubaud Dicort : fabre pichon ; fabre a la manca.

fabron nm, cf Ubaud Dicort : v. fabrilhon. (v. TdF jos ‘fabrihoun’)

fabulista (m. e f.) : persona que fa de faulas.

fabulós, osa : qu'a las caracteristicas d'una faula ; relatiu, -iva a una faula ; fantastic, -a / formidable, -a.

fabulosament : d'un biais fabulós.

faca : èga (cavala) que va a l'amble ; persona vièlha e entravada (infirma)

façada (abs. Dicort) / faciada nf : davant d'un edifici.

faccion : ensemble de personas *sediciosas v. sediciós ; ocupacion de soldat que fa sentinèla.

Èsser de faccion : fa sentinèla.

faccionari nm, cf Ubaud Dicort : « factionnaire » TdF

facciós, -osa adj : *sediciós, -osa v. sediciós.

facecia nf (abs. Dicort) : badinada, « facétie » (Lagarde)

facècias nf pl, cf Ubaud Dicort : « façons, soins minutieux, cérémonies recherchées » TdF facèci’

faceciós, -osa adj : badinaire, -a.

faceciosament : d'un biais faceciós.

faceta (abs. Dicort) / facieta nf : cadun dels costats d'un polièdre.

fach 1 nm, cf Ubaud Dicort : « van, v. airièr » (v. TdF fach’)

fach 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fait, aite ; mûr, ûre ; oint, ointe » TdF jos ‘faire’

fach 3 nm / fait [veire fach, cf Ubaud Dicort] / facha nf : acte.

Grand fach, fait extraoridinaire, exploit. (v. TdF jos ‘fa 2’)

Las fachas dels Apòstols : libre del Testament novèl.

fach de (en -) loc prep, cf Ubaud Dicort : « en fait de » (v. TdF jos ‘fa 2’)

 

 

fachadissa nf, cf Ubaud Dicort : « grande fâcherie » TdF

fachal : escalhas menudas que se destacan del metal tustassat pel martèl.

fachant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui fâche, blessant, offensant, ante » TdF

fachar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, vanner, nettoyer le grain » TdF facha 1’

fachar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fâcher, mettre en colère, blesser, chagriner, contrister » TdF facha 2’. « fachar » e derivats (fr.) : v. mancar - embufar - malcontentar.

fachar (se) v pron (l.p.) : « se fâcher, s’offenser » ; se plànger / se plànher, « avoir mal » (v. TdF jos ‘facha 2’).

fachariá 1 nf, cf Ubaud Dicort : « fâcherie, chagrin, déplaisir » TdF facharié 1’

fachariá 2 nf (v. fachièr) : bòria / bòrda ; domeni.

fachàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « fait, aite, en parlant au péjoratif ou à l’augmentatif » TdF

Aquel òme es mal fachàs, cet homme est très mal fait. (v. TdF)

fachet 1, -a / faitet, -a [veire fachet, cf Ubaud Dicort] adj : fach, -a / adult, -a, « assez fait ; fait, faite, en parlant au diminutif » (v. TdF fachet 1’).

Aquel enfant es ben fachet, cet enfant est bien fait. (v. TdF)

fachet 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui se fâche à propos de rien, susceptible » TdF fachet 2’

fachièr nm, cf Ubaud Dicort : « métayer, fermier à mi-fruit ; paysan ou vigneron de confiance qui cultive ou fait cultiver les terres de quelqu’un » (v. TdF fachié’)

fachilha / faitilha [veire fachilha] nf : encantament / sortilègi.

Cal pas creire a cap de fachilha.

fachilhar (v. tr.) : emmascar (getar un sòrt)

fachilhariá nf, cf Ubaud Dicort : « charme, sortilège » (L.181). (v. fachinariá)

fachilhièr / faitilhièr[veire fachilhièr], -ièira n : emmascaire, -a.

Un fachilhièr a pas que de poders de farlabica.

fachin : encantament / sortilègi / sòrt.

fachinar (v. tr.) : emmascar (getar un sòrt) ; pivelar.

fachinariá : encantament / sortilègi / sòrt.

fachinièr, -ièira : persona que gèta de sòrts.

fachoira : faissèla pel formatge ; fabrica / usina ; oliva tròp madura ; oliva confida a la sal e a l'òli ; femna pecairitz ; persona maladrechassa.

fachós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « fâcheux, euse, v. faissós ; importun, une ; maussade, de mauvaise humeur » (v. TdF)

fàcia : visatge (R. V, 534) ; cara ; façada ; faceta ; pel que cobrís los tempes.  (v. fàcias)

Fàcia a : en fàcia de.

De fàcia, de face. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘fàci’)

fàcia de lop (plt.) : (Lycopsis arvensis)

faciada : façada (davant d'un edifici)

facial, -a : relatiu, -iva a la fàcia.

facialament : en fàcia.

Nos parlèrem facialament.

faciar (v. tr.) : agachar en fàcia.

faciar (se) : s'agachar en fàcia.

fàcias (f. pl.) : figuras d'un jòc de cartas.

faciat, -ada adj : « facé, ée, qui a bonne ou mauvaise mine » ; que presenta una fàcia naturala (blòc de pèira) (v. TdF jos ‘facia’)

Es pas mal faciat, il n’est pas laid. (v. TdF)

facible, -bla : facil, -a (que pòt èsser fach aisidament)

facies (lat.) [faciès] nm : aspècte general de la cara.

facieta nf : faceta, « facette ; minois » (Sèrras-Ess.).

facil, -a : de bon far ; indulgent (v. R. III, 558 ‘indulgencia’)

facilament : d'un biais facil.

facilàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très facile » TdF

facilitacion nf, cf Ubaud Dicort : « facilitation » (Per Noste)

facilitar (v. tr.) : far venir pus facil,-a.

facilitat nf (R. III, 273) : qualitat de çò facil ; facultat de far quicòm facilament ; çò que facilita quicòm.

Las facilitats modèrnas.

FACO- : forma prefixada del grèc phakòs (lentilha d'optica)

facocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia del cristallin (R. II, 519).

facoemulsificacion : metòde d'extraccion del cristallin.

facoerisi (f.) : mena d'operacion de la cataracta.

facoexerèsi  (f.) : ablacion del cristallin.