|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
exteriorament : a l'exterior. exterioritat nf : estat de çò exterior. exteriorizacion : accion d'exteriorizar o de s'exteriorizar. exteriorizar (v. tr.) : situar quicòm fòra de se meteis ; manifestar quicòm exteriorament. exteriorizar (s') : se manifestar exteriorament. exterminable, -bla : que pòt èsser exterminat, -ada. exterminacion : accion o resulta d'exterminar. exterminador, -airitz
(abs. Dicort) : persona
qu'extermina. (v. exterminaire) exterminaire,
-aira n, cf Ubaud Dicort :
« exterminateur, trice »
TdF jos ‘esterminadou’ exterminar (v. tr.) : destruire d'a fons. exterminator,
-tritz adj e n : « exterminateur,
-trice » (Fettuciari)
(v. exterminaire) extèrn [extèrne], -na adj : situat, -ada fòra quicòm ; que trabalha a l'exterior ; escolan, -a o estudiant, -a que passa pas la nuèch a l'escòla ; qu'es pas essencial, -a. externat nm : escòla qu'a pas que d'escolans extèrns. extinccion [extincion (v. Ubaud Dicort e v. CLO § 7.3)] nf : accion o resulta d'atudar o de s'atudar (t. a.) Me soi trapada una brava extinccion de votz. extinctiu (R. III, 216), –iva adj (abs. Dicort) : capable,-a d'atudar quicòm. extinctor 1 nm, cf Ubaud Dicort : aparelh per atudar un començament d'encendi. extinctor 2, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : « extincteur, -trice » (Laus) ; persona qu'atuda quicòm. extingüible [extinguible], -bla adj : que pòt èsser atudat, -ada / escantit, -ida. extingüir (abs. Dicort) (v. tr.) :
atudar / escantir (s.p. e s. f.) (v. estenguir) extirpable, -bla : que pòt èsser extirpat, -ada. extirpacion : accion o resulta d'extirpar quicòm. extirpador (abs. Dicort), -airitz :
persona [v. extirpaire] o maquina qu'extirpa quicòm [v. extirpator]. extirpaire,
-aira n, cf
Ubaud Dicort : (v. extirpar) extirpar (v. tr.) : desrabar o enlevar radicalament (t.a.) ; destruire radicalament, « extirper ; essarter, défricher ; éparpiller, répandre ». (v. TdF jos ‘esterpa’) Extirpar una èrba marrida, un vici, una tumor. extirpator nm (v. extirpar) : « extirpateur » (Rapin, Fettuciari) extorqueire,
-eira n, cf Ubaud Dicort :
« nm, extorqueur » (v.
Fettuciari) extorquir (v. tr.) : « t. de droit,
extorquer », desrabar per fòrça quicòm a
q.q. Li extorquir la vertat, pòdes totjorn córrer ! extorsion nf, cf Ubaud Dicort : « arrachement,
extraction » (R. V,
385) ; accion d'extorquir quicòm
a q.q. Extorsion de la pèira, arrachement de la pierre. (v. R.) EXTRA- : prefix, del latin extra (fòra
; mai que) extrà 1 (subs. m.) : quicòm de mai. extrà 2 (adj.) : de qualitat superiora. extra-articular, -a (v. p. 20, N.B. 2) : fora articulacion. extra-atmosferic, -a : fòra atmosfèra. extra-axillar : que nais fòra l'angle de la fuèlha amb l'axe que la pòrta. extraccion : accion o resulta d'extraire o de s'extraire ; ascendéncia d'una persona. Extraccion d'una dent. De bassa extraccion. extracellular, -a : fòra cellula. extrach 1, -a (< extraire) adj, cf Ubaud Dicort :
« extrait, aite » TdF jos ‘estraire’ extrach 2 / extrait [veire extrach, cf Ubaud Dicort] nm : çò tirat d'endacòm (escrich, còrs quimic...) Extrach de naissença. Extrach de lavanda... extracha nf, cf Ubaud Dicort : v. estracha. extractible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « extractible » (Per Noste) extractiu,
-iva adj, cf Ubaud Dicort :
« (techn.) extractif, -ive » extractor nm : maquina per extraire lo mèl de las brescas. extradicion : accion de liurar un colpable a son país d'origina que lo reclama. extradir (v. tr.) : far l'extradicion d'un estrangièr. extradoç, -a : doç que jamai. Parlar extradoç. Mèl extradoç. Temps extradoç. extraescolar, -a adj : fòra los oraris d'escòla. extrafin, -a : fin, -a que jamai. Mongetas extrafinas. extrafloral, -a : que se tròba en defòra de la flor. extrafòrt 1, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« extrafort, -e » (Sèrras-Ess.) extrafòrt 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (couture) extrafort » (Sèrras-Ess.) extragalactic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ( astron.)
extragalactique » extraire (v. tr.) : tirar quicòm de quicòm mai, « extraire, retirer ; soutirer, extorquer ; faire l’extrait d’un acte » TdF. extraire (s') : se tirar d'endacòm que l'òm i èra claus. extrajudiciari, -ària adj : fòra l'accion de la justícia. extrajudiciàriament : d'un biais extrajudiciari. extralegal [, -a] adj : fòra los procediments de la lei. extralingüistic, -a : fòra los procediments lingüistics. extralucid(e),
-da adj, cf Ubaud Dicort :
« extralucide » (Sèrras-Ess.) extralunat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « lunatique »
(Sèrras-Ess.). (v. estralunat) extralusida nf, cf Ubaud Dicort : v. estralusida. extramatrimonial, -a : fòra matrimòni. extramortir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, étourdir par un coup, v. ensucar » (v. TdF ‘estramourti’) |
|
extra muros (lat.) : fòra los limits de la vila. extraordinari, -ària : que sortís de l'ordinari. extraordinàriament : d'un biais extraordinari. extrapagar v, cf Ubaud Dicort :
(v. subrepagar) extraparlamentari, -ària : en defòra del parlament. extraplat, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« extraplat, -e » (Sèrras-Ess.) extrapiramidal, -a : relatiu, -iva a l'ensemble dels centre motors del sistèma nerviós central. Sindròma extrapiramidal. extraplomb nm, cf Ubaud Dicort :
(v. susplomb) extraplombar v, cf Ubaud Dicort :
(v. susplombar) extrapolacion : extension ; generalizacion. extrapolar (v. tr.) : generalizar. Se cal plan gardar d'extrapolar. extrasensible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « extrasensible » (Per
Noste) extrasensorial, -a : percebut, -uda sens intermediari sensorial. extrasistòla (extrasistòle nf (v. sistòle)) : contraccion anormala del còr entre doas contraccions normalas. extraterrèstre (m. e f.) [, -tra adj e n], cf Ubaud Dicort : fòraterrenal, -a (que ven d'una autra planeta extraterritorial, -a : fòra los limits territorials d'una jusrisdiccion. extraterritorialitat nf : privilègi d'un diplomata qu'es pas somés a las leis del territòri del país que i trabalha. extra-uterin, -a adj : fòra l'utèr. Grossesa extra-uterina. extravagança [extravagància, cf Ubaud Dicort] nf : accion o resulta d'extravagar. extravagant, -a : desrasonable, -a. extravagar (v. intr. e tr.) : s'alunhar de son camin ; far una digression ; far de causas extravagantas ; rasonar pas. extravasament nm, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) extravasation » (v. extravasar
(s’)) extravasar (s') : per un liquid, sortir de son vas natural. extravejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, laisser perdre,
dissiper, v. escampar, degalhar » (v. TdF ‘estrabeja’) extraversion nf : tendéncia a s'exteriorizar. extravertit, -ida adj e n : que s'exterioriza. Un extravertit sabes totjorn çò que se pensa. extraviadura nf, cf Ubaud Dicort : v. estraviadura. extraviar (v. tr.) : fòraviar / descaminar. extraviar (s') : se fòraviar / se descaminar / se pèrdre. S'estravièt, que las tubas èran espessassas. extraviatge
nm, cf Ubaud Dicort : v. estraviatge. extravirada
nf, cf Ubaud Dicort :
« entorse » TdF ‘estravirado’ extravirar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, bouleverser, v. tresvirar » (v. TdF ‘estravira’) extravirar
(s’) v pron : « se bouleverser ; se fouler une articulation » (v. TdF jos ‘estravira’) extrèm 1 nm, cf Ubaud Dicort : punt limit, « extrémité,
bout, côté » (TdF jos ‘estrèm’) extrèm 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : al punt limit, « qui est au plus haut point, au plus éloigné ; extrême » (Alibert). Extrèm Orient n pr m, cf Ubaud Dicort : « Extrême-Orient » extremal (abs. Dicort) : asuèlh.
(v. estremal) A l'extremal : a l'asuèlh. extrèmament (superlatiu de fòrça) : bravament. extremisme : radicalisme. Tot extremisme es de defugir ! extremista adj e n (m. e f.) : persona radicalista. extremitat nf : estat de
çò extrèm. (v. extremitats) extremitats (las -) : braces e cambas ; mans e pès... extremonciar (v. tr.) : balhar lo sacrament dels malauts. extremoncion nf : sacrament dels malauts. extrèmoriental, -a adj, cf Ubaud Dicort : « extrême-oriental,
-e » (Sèrras-Ess.) extrinsèc, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« extrinsèque » (Rapin) extrofia : malformacion d'un organ membranós que sa mucosa se tròba a descobèrt. extròrs, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.)
extrorse » extroversion (abs. Dicort) :
exteriorizacion de sas emocions. (v. extraversion) extrusion nf, cf Ubaud Dicort :
« (industrie) extrusion » (Rapin) exuberància : excès de vitalitat. exuberant, -a : que debòrda de vitalitat. Persona exuberanta. Vegetacion exuberanta. exulceracion : ulceracion leugièira e superficiala. exultacion : estrambòrd. exultant, -a : estrambordat, -ada. exultar (v. intr.) : èsser estrambordat. exumacion : accion o resulta de desenterrar o de tirar de l'oblit. exumador, -a (abs. Dicort) : qu'exuma q.q. o quicòm. exumar (v. tr.) : desenterrar ; tirar de l'oblit. Exupèri : prenom. exutòri nm : biais de se desbarrassar de quicòm ; derivatiu ; ulcèra artificiala per assegurar una supuracion. ex voto [ex-vòto] nm (lat. que vòl dire ex voto suscepto : segon lo vòt que foguèt fach) : inscripcion, placa, objècte... espintats sus una paret de sanctuari en accion de gràcias, en reconeissença. Ezequièl : prenom biblic. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|