exteriorament : a l'exterior.

exterioritat nf : estat de çò exterior.

exteriorizacion : accion d'exteriorizar o de s'exteriorizar.

exteriorizar (v. tr.) : situar quicòm fòra de se meteis ; manifestar quicòm exteriorament.

exteriorizar (s') : se manifestar exteriorament.

exterminable, -bla : que pòt èsser exterminat, -ada.

exterminacion : accion o resulta d'exterminar.

exterminador, -airitz (abs. Dicort) : persona qu'extermina. (v. exterminaire)

exterminaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « exterminateur, trice » TdF jos ‘esterminadou’

exterminar (v. tr.) : destruire d'a fons.

exterminator, -tritz adj e : « exterminateur, -trice » (Fettuciari) (v. exterminaire)

extèrn [extèrne], -na adj : situat, -ada fòra quicòm ; que trabalha a l'exterior ; escolan, -a o estudiant, -a que passa pas la nuèch a l'escòla ; qu'es pas essencial, -a.

externat nm : escòla qu'a pas que d'escolans extèrns.

extinccion [extincion (v. Ubaud Dicort e  v. CLO § 7.3)] nf : accion o resulta d'atudar o de s'atudar (t. a.)

Me soi trapada una brava extinccion de votz.

extinctiu (R. III, 216), –iva adj (abs. Dicort) : capable,-a d'atudar quicòm.

extinctor 1 nm, cf Ubaud Dicort : aparelh per atudar un començament d'encendi.

extinctor 2, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : « extincteur, -trice » (Laus) ; persona qu'atuda quicòm.

extingüible [extinguible], -bla adj : que pòt èsser atudat, -ada / escantit, -ida.

extingüir (abs. Dicort) (v. tr.) : atudar / escantir (s.p. e s. f.) (v. estenguir)

extirpable, -bla : que pòt èsser extirpat, -ada.

extirpacion : accion o resulta d'extirpar quicòm.

extirpador (abs. Dicort), -airitz : persona [v. extirpaire] o maquina qu'extirpa quicòm [v. extirpator].

extirpaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. extirpar)

extirpar (v. tr.) : desrabar o enlevar radicalament (t.a.) ; destruire radicalament, « extirper ; essarter, défricher ; éparpiller, répandre ». (v. TdF jos ‘esterpa’)

Extirpar una èrba marrida, un vici, una tumor.

extirpator nm (v. extirpar) : « extirpateur » (Rapin, Fettuciari)

extorqueire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « nm, extorqueur » (v. Fettuciari)

extorquir (v. tr.) : « t. de droit, extorquer », desrabar per fòrça quicòm a q.q.

Li extorquir la vertat, pòdes totjorn córrer !

extorsion nf, cf Ubaud Dicort : « arrachement, extraction » (R. V, 385) ;  accion d'extorquir quicòm a q.q.

Extorsion de la pèira, arrachement de la pierre. (v. R.)

EXTRA- : prefix, del latin extra (fòra ; mai que)

extrà 1 (subs. m.) : quicòm de mai.

extrà 2 (adj.) : de qualitat superiora.

extra-articular, -a (v. p. 20, N.B. 2) : fora articulacion.

extra-atmosferic, -a : fòra atmosfèra.

extra-axillar : que nais fòra l'angle de la fuèlha amb l'axe que la pòrta.

extraccion : accion o resulta d'extraire o de s'extraire ; ascendéncia d'una persona.

Extraccion d'una dent.

De bassa extraccion.

extracellular, -a : fòra cellula.

extrach 1, -a (< extraire) adj, cf Ubaud Dicort : « extrait, aite » TdF jos ‘estraire’

extrach 2 / extrait [veire extrach, cf Ubaud Dicort] nm : çò tirat d'endacòm (escrich, còrs quimic...)

Extrach de naissença.

Extrach de lavanda...

extracha nf, cf Ubaud Dicort : v. estracha.

extractible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « extractible » (Per Noste)

extractiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « (techn.) extractif, -ive »

extractor nm : maquina per extraire lo mèl de las brescas.

extradicion : accion de liurar un colpable a son país d'origina que lo reclama.

extradir (v. tr.) : far l'extradicion d'un estrangièr.

extradoç, -a : doç que jamai.

Parlar extradoç.

Mèl extradoç.

Temps extradoç.

extraescolar, -a adj : fòra los oraris d'escòla.

extrafin, -a : fin, -a que jamai.

Mongetas extrafinas.

extrafloral, -a : que se tròba en defòra de la flor.

extrafòrt 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « extrafort, -e » (Sèrras-Ess.)

extrafòrt 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (couture) extrafort » (Sèrras-Ess.)

extragalactic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ( astron.) extragalactique »

extraire (v. tr.) : tirar quicòm de quicòm mai, « extraire, retirer ; soutirer, extorquer ; faire l’extrait d’un acte » TdF.

extraire (s') : se tirar d'endacòm que l'òm i èra claus.

extrajudiciari, -ària adj : fòra l'accion de la justícia.

extrajudiciàriament : d'un biais extrajudiciari.

extralegal [, -a] adj : fòra los procediments de la lei.

extralingüistic, -a : fòra los procediments lingüistics.

extralucid(e), -da adj, cf Ubaud Dicort : « extralucide » (Sèrras-Ess.)

extralunat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « lunatique » (Sèrras-Ess.). (v. estralunat)

extralusida nf, cf Ubaud Dicort : v. estralusida.

extramatrimonial, -a : fòra matrimòni.

extramortir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, étourdir par un coup, v. ensucar » (v. TdF ‘estramourti’)

 

 

 

 

extra muros (lat.) : fòra los limits de la vila.

extraordinari, -ària : que sortís de l'ordinari.

extraordinàriament : d'un biais extraordinari.

extrapagar v, cf Ubaud Dicort : (v. subrepagar)

extraparlamentari, -ària : en defòra del parlament.

extraplat, -a adj, cf Ubaud Dicort : « extraplat, -e » (Sèrras-Ess.)

extrapiramidal, -a : relatiu, -iva a l'ensemble dels centre motors del sistèma nerviós central.

Sindròma extrapiramidal.

extraplomb nm, cf Ubaud Dicort : (v. susplomb)

extraplombar v, cf Ubaud Dicort : (v. susplombar)

extrapolacion : extension ; generalizacion.

extrapolar (v. tr.) : generalizar.

Se cal plan gardar d'extrapolar.

extrasensible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « extrasensible » (Per Noste)

extrasensorial, -a : percebut, -uda sens intermediari sensorial.

extrasistòla (extrasistòle nf (v. sistòle)) : contraccion anormala del còr entre doas contraccions normalas.

extraterrèstre (m. e f.) [, -tra adj e n], cf Ubaud Dicort : fòraterrenal, -a (que ven d'una autra planeta

extraterritorial, -a : fòra los limits territorials d'una jusrisdiccion.

extraterritorialitat nf : privilègi d'un diplomata qu'es pas somés a las leis del territòri del país que i trabalha.

extra-uterin, -a adj : fòra l'utèr.

Grossesa extra-uterina.

extravagança [extravagància, cf Ubaud Dicort] nf : accion o resulta d'extravagar.

extravagant, -a : desrasonable, -a.

extravagar (v. intr. e tr.) : s'alunhar de son camin ; far una digression ; far de causas extravagantas ; rasonar pas.

extravasament nm, cf Ubaud Dicort : « (méd.) extravasation » (v. extravasar (s’))

extravasar (s') : per un liquid, sortir de son vas natural.

extravejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, laisser perdre, dissiper, v. escampar, degalhar » (v. TdF ‘estrabeja’)

extraversion nf : tendéncia a s'exteriorizar.

extravertit, -ida adj e n : que s'exterioriza.

Un extravertit sabes totjorn çò que se pensa.

extraviadura nf, cf Ubaud Dicort : v. estraviadura.

extraviar (v. tr.) : fòraviar / descaminar.

extraviar (s') : se fòraviar / se descaminar / se pèrdre.

S'estravièt, que las tubas èran espessassas.

extraviatge nm, cf Ubaud Dicort : v. estraviatge.

extravirada nf, cf Ubaud Dicort : « entorse » TdF ‘estravirado’

extravirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, bouleverser, v. tresvirar » (v. TdF ‘estravira’)

extravirar (s’) v pron : « se bouleverser ; se fouler une articulation » (v. TdF jos ‘estravira’)

extrèm 1 nm, cf Ubaud Dicort : punt limit, « extrémité, bout, côté » (TdF  jos ‘estrèm’)

extrèm 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : al punt limit,  « qui est au plus haut point, au plus éloigné ; extrême » (Alibert).

Extrèm Orient n pr m, cf Ubaud Dicort : « Extrême-Orient »

extremal  (abs. Dicort) : asuèlh. (v. estremal)

A l'extremal : a l'asuèlh.

extrèmament (superlatiu de fòrça) : bravament.

extremisme : radicalisme.

Tot extremisme es de defugir !

extremista adj e n (m. e f.) : persona radicalista.

extremitat nf : estat de çò extrèm. (v. extremitats)

extremitats (las -) : braces e cambas ; mans e pès...

extremonciar (v. tr.) : balhar lo sacrament dels malauts.

extremoncion nf : sacrament dels malauts.

extrèmoriental, -a adj, cf Ubaud Dicort : « extrême-oriental, -e » (Sèrras-Ess.)

extrinsèc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « extrinsèque » (Rapin)

extrofia : malformacion d'un organ membranós que sa mucosa se tròba a descobèrt.

extròrs, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) extrorse »

extroversion (abs. Dicort) : exteriorizacion de sas emocions. (v. extraversion)

extrusion nf, cf Ubaud Dicort : « (industrie) extrusion » (Rapin)

exuberància : excès de vitalitat.

exuberant, -a : que debòrda de vitalitat.

Persona exuberanta.

Vegetacion exuberanta.

exulceracion : ulceracion leugièira e superficiala.

exultacion : estrambòrd.

exultant, -a : estrambordat, -ada.

exultar (v. intr.) : èsser estrambordat.

exumacion : accion o resulta de desenterrar o de tirar de l'oblit.

exumador, -a (abs. Dicort) : qu'exuma q.q. o quicòm.

exumar (v. tr.) : desenterrar ; tirar de l'oblit.

Exupèri : prenom.

exutòri nm : biais de se desbarrassar de quicòm ; derivatiu ; ulcèra artificiala per assegurar una supuracion.

ex voto [ex-vòto] nm (lat. que vòl dire ex voto suscepto : segon lo vòt que foguèt fach) : inscripcion, placa, objècte... espintats sus una paret de sanctuari en accion de gràcias, en reconeissença.

Ezequièl : prenom biblic.