|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
explorable, -bla : que pòt èsser explorat,-ada. exploracion : accion o resulta d'explorar quicòm. explorador nm : (informatica)
« explorateur » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 153) exploraire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort :
« explorateur, trice » TdF ‘esplouraire’ explorar (v. tr.) : far lo perqué per descobrir quicòm de desconegut (un país, una idèa...) explorator, -tritz n (abs. Dicort) : persona qu'explora quicòm, « explorateur, -trice » (Laus). (v. exploraire) explosador nm (abs. Dicort) : aplech per far espetar una carga
explosiva, « exploseur » (Rapin). explosar (v. intr.)
(abs. Dicort) : espetar. v. espetar, « exploser » (Laus, Basic). (v. esclatar) explosibilitat nf : natura de çò explosiu. explosible, -bla : que pòt espetar. explosion : espet. explosiu 1 (subs. m.) : substància(s) aprestada(s) per amodar una explosion. Una fabrica d'explosius. explosiu 2, -iva adj : « explosif, -ive » (Laus) Matèria explosiva. Idèas explosivas. « explotar » e derivats (cat.) : v. expleitar (non preconizat Dicort). « expoliacion » (R. IV, 479) : v. espoliacion. « expoliar » : v. espoliar. exponencial, -a : que creis de contunh e vitament (R. V, 558). exponenciala nf : (matematica)
« exponentielle » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 82) exponencialament adv :
« exponentiellement » (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 82) exponent nm : signe, letra, chifra... escrich a la drecha d'un autre per indicar una valor (42 = 4 còps 4) exporgada nf (abs. Dicort) : accion o resulta d'esporgar. (v. esporgada) exporgadís, -issa (abs. Dicort) : que pòt èsser netejat, -ada. exporgador (abs. Dicort), -a : aplech o aparelh per esporgar. exporgar (v. tr.) (abs. Dicort) : ventar (netejar amb l'ajuda del vent) ; netejar una planta de sas brancas inutilas. (v. esporgar) exporgas nf pl (abs. Dicort) :
ventum / rafatalh / escobilhas (tot çò inutil) (v. esporgas) exportable, -bla : que pòt èsser exportat,-ada. exportacion : accion d'exportar. exportador (abs. Dicort), airitz :
persona qu'expòrta. (v. exportaire) exportaire, -aira n, cf Ubaud Dicort :
« exportateur, -trice »
(Sèrras-Ess.) exportar (v. tr.) : transportar e vendre en país estrangièr. exportator, -tritz adj e n :
« exportateur, -trice » (Fettuciari, Sèrras-Ess.). v. exportaire. exposicion : accion o resulta d'expausar o de s'expausar. exprémer (v. R. IV, 623 : ‘espremer’) / expremir
(v. tr.) (los 2, abs. Dicort) : sarrar ; esquichar ;
estorrar / estorrir. (v. espremir) exprémer (s’) / expremir (s') v pron (los 2, abs. Dicort) : s'esperforçar per anar del còrs. (v. espremir (s’)) expremeson (R. IV, 624)
(abs. Dicort) : opression /
enveja falsa d'anar del còrs. (v. espremeson) exprès 1 (subs. m.) : messatgièr ; traïn que s'arrèsta solament a las garas principalas. exprès 2 (adv.) : exprèssament. Nos venguèt avertir exprès. Li maquèt un artelh, mas o faguèt pas exprès. Tot
(bèl) exprès, tout exprès. Per exprès,
pour rire, par
jeu. Es
per exprès,
ce n’est que pour rire. D’exprès-exprès, tout exprès. (v. TdF ‘esprès 2’) exprès 3, -èssa adj : manifestat, -ada clarament, explicitament. (v. TdF jos ‘esprès 1’) exprès 4 adj e nm inv : (a la vapor [cafè]), cf Ubaud Dicort, « expresso » exprèssa (d’-) , cf Ubaud Dicort :
« expressément »
TdF jos ‘esprès 1’ exprèssament adv : exprès,
« expressément, en termes exprès » TdF. Soi vengut exprèssament. exprèssi adv, cf Ubaud Dicort : v. exprès
2. (v. TdF jos ‘exprès 2’) A bèl exprèssi, à bon escient. (v. TdF) expression (R. IV, 624) : accion d'exprimir o de s'exprimir ; la causa exprimada. expressionisme : sistèma artistic en reaccion contra l'impressionisme. expressionista adj e n (m. e f.) : relatiu, -iva a l'expressionisme ; adèpte, -a de l'expressionisme. expressitè / tot bèl
expressitè adv, cf Ubaud Dicort :
« tout exprès »
(v. TdF ‘espressitè’) expressiu, -iva : qu'exprima clarament quicòm. expressivament : d'un biais expressiu. expressivitat nf : qualitat de çò expressiu. |
|
exprimar (R. IV, 624)
- s'exprimar (los 2, abs. Dicort) : doblets d'exprimir - s'exprimir. exprimas (abs. Dicort) : espada (aplech per afinar lo lin o lo
cambe) (v. esprimas) exprimible, -bla : que pòt èsser exprimit, -ida (t. a.) exprimir (v. tr.) (R. IV, 624) : manifestar d'un biais o d'un autre
pensadas o sentiments. exprimir (s') : manifestar sa pensada d'un biais o d'un autre. expropriable, -bla : que pòt èsser expropriat, -ada. expropriacion : accion o resulta d'expropriar. expropriar (v. tr.) : despossedir legalament q.q. de la proprietat d'un ben. expropriat, -ada : legalament despossedit, -ida d'un ben. expugnabilitat (abs. Dicort) : defaut de çò expugnable. expugnable, -bla (abs. Dicort) : que pòt
èsser pres, -a per las armas. expugnar (v. tr.) (abs. Dicort) : prene per las armas. (vila, ciutat...) * expulsar (v. tr.) (v. R. VI, 273 : ‘expulsio’) : expellir (getar defòra) expulsion (R. VI, 273) : accion d'expellir ; bandiment ; fòrabandiment. expurga nf (abs. Dicort) (plt.) : (Rhamnus cathartica) (v. espurga) expurgacion (abs. Dicort) : accion o resulta
d'expurgar o de s'expurgar. (v. espurgament) expurgada (abs. Dicort) : esclairida ; evacuacion ; pebrinada. (v. espurgada) expurgaire, -aira (abs. Dicort) : que crivèla ; que neteja. (v. espurgaire) expurgament (abs. Dicort) : netejatge. (v. espurgament) expurgar (v. tr.) (v.
Ubaud Dicort) : netejar un
libre, un imprimit... de çò nosible, ofensiu o erronèu ; crivelar de cerealum ; magencar un
arbre (v. espurgar). expurgar (s') : se netejar ; dire çò que te cacha. (v. espurgar (s’)) expurgatòri, -a adj (abs. Dicort) : que servís a expurgar. (v.
espurgatòri nm) exsangue, -gua adj, cf Ubaud Dicort : sangbegut, -uda (t. a.) v. sangbegut. exsanguinacion nf (abs. Dicort) : emorragia a mòrt, « exsanguination » (Rapin). exsèquias nf pl (R. III, 241) (abs. Dicort) : enterrament. (v. obsèquias) exsicacion nf (R. V, 174) (abs. Dicort)
: accion o resulta de tressecar quicòm o de se tressecar. (v. dessicacion) exsicar (v. tr.)
(R. V, 175) (abs. Dicort) : tressecar. (v. dessecar) exsicatiu, -iva adj (R. V, 175) (abs. Dicort)
: que tresseca. (v. dessicatiu) exsudacion : per un liquid organic, accion de vinar a travèrs las parets de son vas natural. exsudar (v. intr.) : vinar a travèrs las parets de son vas. exsudat nm : liquid organic que ven d'una exudacion. extasi nf : estat de vision
mistica ; sentiment extraordinari d'admiracion, de contemplacion, de
jòia granda. (# ecstasi) Es en extasi davant son nenon que ven de nàisser. extasia (abs. Dicort) : dròga bravament
nociva. (v. ecstasi) extasiar (v. tr.) (TdF ‘estasia’ ; abs. Dicort) : emplenar d'extasi. extasiar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e TdF) : èsser plen d'una admiracion granda. extasiat, -ada : estrambordat, -ada. extatic, -a : relatiu, -iva a una extasi ; en extasi. extemporanèament : d'un biais extemporanèu. extemporanèu, -èa : en defòra del temps extensibilitat nf : qualitat de ço extensible. extensible, -bla : que pòt aquerir d'extension. Lo caochoc es extensible. Definicion extensibla. Morala extensible. Memòria d'ordenador extensibla. extension : accion o resulta d'estirar ; aplicabilitat d'un meteis mot a tot un ensemble de causas ; augmentacion de la capacitat d'un organ de sistèma informatic. extensiu, -iva (R. V, 329) : qu'amòda una extension ; que se pòt aplicar a un ensemble de causas ; que se fa sus de bravas espandidas (cultura, elevatge...) Fòrça extensiva.
Sens extensiu. Cultura extensiva. extensivament : d'un biais extensiu. extensograf : extensomètre que pòt enregistrar. extensomètre : instrument per mesurar las desformacions d'un còrs per de constrenchas mecanicas. extensometria : mesa en òbra d'aparelhs de mesuras de constrenchas mecanicas. extensor adj m e nm, cf Ubaud Dicort : que servís a l'extension. Muscles extensors. exterior, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort :
situat, -ada fòra quicòm. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|