explorable, -bla : que pòt èsser explorat,-ada.

exploracion : accion o resulta d'explorar quicòm.

explorador nm : (informatica) « explorateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 153)

exploraire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : « explorateur, trice » TdF ‘esplouraire’

explorar (v. tr.) : far lo perqué per descobrir quicòm de desconegut (un país, una idèa...)

explorator, -tritz n (abs. Dicort) : persona qu'explora quicòm, « explorateur, -trice » (Laus). (v. exploraire)

explosador nm (abs. Dicort) : aplech per far espetar una carga explosiva, « exploseur » (Rapin).

explosar (v. intr.) (abs. Dicort) : espetar. v. espetar, « exploser » (Laus, Basic). (v. esclatar)

explosibilitat nf : natura de çò explosiu.

explosible, -bla : que pòt espetar.

explosion : espet.

explosiu 1 (subs. m.) : substància(s) aprestada(s) per amodar una explosion.

Una fabrica d'explosius.

explosiu 2, -iva adj : « explosif, -ive » (Laus)

Matèria explosiva.

Idèas explosivas.

« explotar » e derivats (cat.) : v. expleitar (non preconizat Dicort).

« expoliacion » (R. IV, 479) : v. espoliacion.

« expoliar » : v. espoliar.

exponencial, -a : que creis de contunh e vitament (R. V, 558).  

exponenciala nf : (matematica) « exponentielle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 82)

exponencialament adv : « exponentiellement » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 82)

exponent nm : signe, letra, chifra... escrich a la drecha d'un autre per indicar una valor (42 = 4 còps 4)

exporgada nf (abs. Dicort) : accion o resulta d'esporgar. (v. esporgada)

exporgadís, -issa (abs. Dicort) : que pòt èsser netejat, -ada.

exporgador (abs. Dicort), -a : aplech o aparelh per esporgar.

exporgar (v. tr.) (abs. Dicort) : ventar (netejar amb l'ajuda del vent) ; netejar una planta de sas brancas inutilas. (v. esporgar)

exporgas nf pl (abs. Dicort) : ventum / rafatalh / escobilhas (tot çò inutil) (v. esporgas)

exportable, -bla : que pòt èsser exportat,-ada.

exportacion : accion d'exportar.

exportador (abs. Dicort), airitz : persona qu'expòrta. (v. exportaire)

exportaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « exportateur, -trice » (Sèrras-Ess.)

exportar (v. tr.) : transportar e vendre en país estrangièr.

exportator, -tritz adj e : « exportateur, -trice » (Fettuciari, Sèrras-Ess.). v. exportaire.

exposicion : accion o resulta d'expausar o de s'expausar.

exprémer (v. R. IV, 623 : ‘espremer’) / expremir (v. tr.) (los 2, abs. Dicort) : sarrar ; esquichar ; estorrar / estorrir. (v. espremir)

exprémer (s’) / expremir (s') v pron (los 2, abs. Dicort) : s'esperforçar per anar del còrs. (v. espremir (s’))

expremeson (R. IV, 624) (abs. Dicort) : opression / enveja falsa d'anar del còrs. (v. espremeson)

exprès 1 (subs. m.) : messatgièr ; traïn que s'arrèsta solament a las garas principalas.

exprès 2 (adv.) : exprèssament.

Nos venguèt avertir exprès.

Li maquèt un artelh, mas o faguèt pas exprès.

Tot (bèl) exprès, tout exprès.

Per exprès, pour rire, par jeu.

Es per exprès, ce n’est que pour rire.

D’exprès-exprès, tout exprès.

(v. TdF ‘esprès 2’)

exprès 3, -èssa adj : manifestat, -ada clarament, explicitament. (v. TdF jos ‘esprès 1’)

exprès 4 adj e nm inv : (a la vapor [cafè]), cf Ubaud Dicort, « expresso »

exprèssa (d’-) , cf Ubaud Dicort : « expressément » TdF jos ‘esprès 1’

exprèssament adv : exprès, « expressément, en termes exprès » TdF.

Soi vengut exprèssament.

exprèssi adv, cf Ubaud Dicort : v. exprès 2. (v. TdF jos ‘exprès 2’)

A bèl exprèssi, à bon escient. (v. TdF)

expression (R. IV, 624) : accion d'exprimir o de s'exprimir ; la causa exprimada.

expressionisme : sistèma artistic en reaccion contra l'impressionisme.

expressionista adj e n (m. e f.) : relatiu, -iva a l'expressionisme ; adèpte, -a de l'expressionisme.

expressitè / tot bèl expressitè adv, cf Ubaud Dicort : « tout exprès » (v. TdF ‘espressitè’)

expressiu, -iva : qu'exprima clarament quicòm.

expressivament : d'un biais expressiu.

expressivitat nf : qualitat de çò expressiu.

 

 

exprimar (R. IV, 624) - s'exprimar (los 2, abs. Dicort) : doblets d'exprimir - s'exprimir.

exprimas (abs. Dicort) : espada (aplech per afinar lo lin o lo cambe) (v. esprimas)

exprimible, -bla : que pòt èsser exprimit, -ida (t. a.)

exprimir (v. tr.) (R. IV, 624) : manifestar d'un biais o d'un autre pensadas o sentiments.

exprimir (s') : manifestar sa pensada d'un biais o d'un autre.

expropriable, -bla : que pòt èsser expropriat, -ada.

expropriacion : accion o resulta d'expropriar.

expropriar (v. tr.) : despossedir legalament q.q. de la proprietat d'un ben.

expropriat, -ada : legalament despossedit, -ida d'un ben.

expugnabilitat (abs. Dicort) : defaut de çò expugnable.

expugnable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser pres, -a per las armas.

expugnar (v. tr.) (abs. Dicort) : prene per las armas. (vila, ciutat...)

* expulsar (v. tr.) (v. R. VI, 273 : ‘expulsio’) : expellir (getar defòra)

expulsion (R. VI, 273) : accion d'expellir ; bandiment ; fòrabandiment.

expurga nf (abs. Dicort) (plt.) : (Rhamnus cathartica) (v. espurga)

expurgacion (abs. Dicort) : accion o resulta d'expurgar o de s'expurgar. (v. espurgament)

expurgada (abs. Dicort) : esclairida ; evacuacion ; pebrinada. (v. espurgada)

expurgaire, -aira (abs. Dicort) : que crivèla ; que neteja. (v. espurgaire)

expurgament (abs. Dicort) : netejatge. (v. espurgament)

expurgar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort) : netejar un libre, un imprimit... de çò nosible, ofensiu o erronèu ; crivelar de cerealum ; magencar un arbre (v. espurgar).

expurgar (s') : se netejar ; dire çò que te cacha. (v. espurgar (s’))

expurgatòri, -a adj (abs. Dicort) : que servís a expurgar. (v. espurgatòri nm)

exsangue, -gua adj, cf Ubaud Dicort : sangbegut, -uda (t. a.) v. sangbegut.

exsanguinacion nf (abs. Dicort) : emorragia a mòrt, « exsanguination » (Rapin).

exsèquias nf pl (R. III, 241) (abs. Dicort) : enterrament. (v. obsèquias)

exsicacion nf (R. V, 174) (abs. Dicort) : accion o resulta de tressecar quicòm o de se tressecar. (v. dessicacion)

exsicar (v. tr.) (R. V, 175) (abs. Dicort) : tressecar. (v. dessecar)

exsicatiu, -iva adj (R. V, 175) (abs. Dicort) : que tresseca. (v. dessicatiu)

exsudacion : per un liquid organic, accion de vinar a travèrs las parets de son vas natural.

exsudar (v. intr.) : vinar a travèrs las parets de son vas.

exsudat nm : liquid organic que ven d'una exudacion.

extasi nf : estat de vision mistica ; sentiment extraordinari d'admiracion, de contemplacion, de jòia granda. (# ecstasi)

Es en extasi davant son nenon que ven de nàisser.

extasia (abs. Dicort) : dròga bravament nociva. (v. ecstasi)

extasiar (v. tr.) (TdF ‘estasia’ ; abs. Dicort) : emplenar d'extasi.

extasiar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e TdF) : èsser plen d'una admiracion granda.

extasiat, -ada : estrambordat, -ada.

extatic, -a : relatiu, -iva a una extasi ; en extasi.

extemporanèament : d'un biais extemporanèu.

extemporanèu, -èa : en defòra del temps

extensibilitat nf : qualitat de ço extensible.

extensible, -bla : que pòt aquerir d'extension.

Lo caochoc es extensible.

Definicion extensibla.

Morala extensible.

Memòria d'ordenador extensibla.

extension : accion o resulta d'estirar ; aplicabilitat d'un meteis mot a tot un ensemble de causas ; augmentacion de la capacitat d'un organ de sistèma informatic.

extensiu, -iva (R. V, 329) : qu'amòda una extension ; que se pòt aplicar a un ensemble de causas ; que se fa sus de bravas espandidas (cultura, elevatge...)

Fòrça extensiva.

Sens extensiu.

Cultura extensiva.

extensivament : d'un biais extensiu.

extensograf : extensomètre que pòt enregistrar.

extensomètre : instrument per mesurar las desformacions d'un còrs per de constrenchas mecanicas.

extensometria : mesa en òbra d'aparelhs de mesuras de constrenchas mecanicas.

extensor adj m e nm, cf Ubaud Dicort : que servís a l'extension.

Muscles extensors.

exterior, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : situat, -ada fòra quicòm.