excentric, -a : que se desvira o s'alunha del centre ; qu'an pas lo meteis centre ; originalàs, -assa / trucaluna (m. e f.)

excentricament : d'un biais excentric.

excentricitat nf : estat de çò excentric (t. a.) ; acte excentric.

excepcion : çò que sortís de l'ordinari.

excepcional, -a : que fa excepcion ; que sortís de l'ordinari.

excepcionalament : d'un biais excepcional.

exceptar (v. tr.) (R. II, 276) : exclure de çò normal.

exceptat 1, -ada adj : « excepté, ée » TdF jos ‘eicepta’

exceptat 2 (prep.) (R. II, 277) : levat / fòra.

excès : çò que passa la mesura ; çò que passa l'òsca / çò que passa los limits ; accion de passar la mesura.

excessiu,-iva (R. II, 389) : que passa la mesura.

excessivament : d'un biais excessiu.

excipient : substància que s'ajusta a un remèdi per lo far venir pus agradiu.

excipir de (v. tr. ind. ) : traire de quicòm una excepcion, « (droit) exciper de » (v. Laus).

excisar (v. tr.) (abs. Dicort) : extirpar (enlevar quicòm per talhadura), « exciser » (Per Noste)

Excisar una tumor.

Excisar lo dardalhon.

excision nf : accion o resulta d'excisar ; clitoridectomia.

Excision d'un quist.

Excision del dardalhon.

excisora (abs. Dicort) : femna que practica l'excision del dardalhon.

excitabilitat nf : estat de çò excitable ; estat de q.q. portat a s'excitar.

excitable, -bla : capable, -a d'èsser excitat, -ada.

excitacion nf (R. II, 398) : escaufèstre, « excitation, v. afiscacion » (v. TdF ‘eicitacioun’).

excitadoira nf, cf Ubaud Dicort : « (électr.) excitatrice » (Laus)

excitador 1, -doira adj : « excitateur, -trice » (Laus)

excitador 2, -doira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui excite » (v.  TdF ‘eicitadou’)

excitador 3 nm : (fisica) « excitateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 222)

excitament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’exciter, v. encanhament » (v. TdF ‘eicitamen’)

excitant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « excitant, ante, v. encitós » (v. TdF ‘eicitant’)

excitar (v. tr.) (R. II, 398) : amodar o augmentar un sentiment, una resolucion, una activitat.

excitar (s') : se laissar ganhar per l'escaufèstre (excitacion)

excitatiu,-iva adj (TdF ‘eicitatiu’ ; abs. Dicort) : qu'a lo poder d'excitar.

excitator, -tritz adj e : « excitateur, -trice » (Laus).  (v. excitador)

exclamacion : paraula per marcar suspresa, emocion, indignacion, dolor, contentament, admiracion... D'aquel òme ! Jès ! Oai ! Cocanha ! Macassiu !

exclamadís nm, cf Ubaud Dicort : « longue exclamation » TdF ‘esclamadis’

exclamar (v. tr. ) : laissar escapar una exclamacion.

exclamar (s') : parlar veementament.

exclamatiu, -iva : relatiu, -iva a una exclamacion.

Ton exclamatiu.

Frasa exclamativa.

exclamatòri, -a adj (abs. Dicort e TdF) : pròpri de l'exclamacion.

exclaure (Laus ; abs. Dicort) : exclure v. pus bas. (v. esclaure)

exclaustracion (abs. Dicort) : accion o resulta de quitar la claustra.

exclaustrar (abs. Dicort) (v. tr.) : permetre o comandar a un religiós d'abandonar o de quitar la claustra.

exclure (v. tr.) : admetre pas q.q. o quicòm ; expulsar.

exclure (s') : se retirar de quicòm o d'endacòm.

exclús, -usa : pas admés, -esa endacòm ; expulsat, -ada.

exclusion : accion o resulta d'exclure o de s'exclure.

exclusiu, -iva : çò qu'aperten a q.q. a l'exclusion de tot çò autre ; çò qu'exclutz quicòm mai.

exclusiva nf, cf Ubaud Dicort : « exclusive » (Laus)

exclusivament : d'un biais exclusiu.

exclusivisme nm (abs. Dicort) : accion d'èsser exclusiu, -iva, « exclusivisme » (Rapin).

exclusivista (m. e f.) (abs. Dicort) : persona qu'admet pas res de contradictòri amb sas idèas, « exclusiviste » (Rapin).

exclusivitat nf : estat de çò exclusiu.

excomunicable, -a : passible, -a d'èsser excomunicat, -ada.

excomunicacion nf, cf Ubaud Dicort : « excommunication » (Laus)

excomunicaire, -aira adj e nm (v. Ubaud Dicort Errata web) : « m, celui qui excommunie, qui lance l’anamathème » (v. TdF ‘escoumuniaire’ e v. Rapin)

excomunicar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort Errata web) : escumenjar, « excommunier » (Laus).

excomunion nf (R. VI, 271) (abs. Dicort) : exclusion de la Glèisa. (v. excomunicacion)

excoriable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser excoriat, -ada.

excoriacion (R. II, 529) : accion o resulta d'excoriar ; escorgadura leigièira.

excoriar (v. tr.) : levar la pèl d'una partida del còrs.

excoriatiu, -iva (abs. Dicort) : qu'a lo poder d'excoriar.

 

 

 

excorporacion (abs. Dicort) : declaracion d'un evesque per dire que tal prèire fa pas mai partida de sa diocèsi.

excorticacion (abs. Dicort) : accion o resulta d'excorticar. (v. deruscatge)

excorticar (abs. Dicort) (v. tr.) : forma sabenta de desruscar.

excrecion : tot çò excretat per l'organisme ; evacuacion de las substàncias secretadas per una glandola ; eliminacion per l'organisme de çò estraçat de la nutricion ; accion d'excretar.

La susor es una excrecion.

excremencial, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'excrecion. (v. escremental)

Substàncias excremencialas.

excrement : matèrias fecalas.

excrementacion (abs. Dicort) : eliminacion per l'organisme.

excremental, -a adj, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva als excrements, « excrémentiel, -elle » (Laus).

excrementós, -osa adj (abs. Dicort) : de la natura dels excrements, « excrémenteux, -euse » (Laus).

excrescéncia : proeminéncia anormala (t. a.)

excretar (v. tr.) : eliminar de l'organisme.

excretor, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : que servís a l'excrecion.

Conduit excretor.

Fonccion excretritz.

excumenge nm (abs. Dicort): excomunion (R. VI, 271). (v. escomenge)

excumenjar / excumergar (v. tr.) (los 2, abs. Dicort) : exclure de la Glèisa. (v. escumenjar)

excumenjat, -ada adj (abs. Dicort) : exclús, -usa de la Glèisa. (v. escumenjat)

excursion nf : brèu viatge de plasença, d'instruccion, d'exploracion.

excursionisme nm, cf Ubaud Dicort : « excursionnisme » (Rapin)

excursionista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « excursionniste » (Rapin)

excursus nm (lat.) : dins una dissertacion, digression corteta, istorica o literària.

excusa : accion d'excusar o de s'excusar ; motiu allegat per excusar o s'excusar.

excusable, -bla : que pòt èsser excusat, -ada.

excusacion nf, cf Ubaud Dicort : « raison qu’on allègue, pour être déchargé d’une tutelle ou d’une charge publique » TdF ‘escusacioun’

excusar (v. tr.) : comprene e perdonar una manca. (t. a.)

excusar (s') : allegar un motiu per se far perdonar una manca.

exeat nm (lat. : que sortisca !) : permission balhada per un evesque a un prèire que vòl anar trabalhar dins una autra diocèsi ; permission de sortida d'una escòla, d'un espital...

L'evesque li balhèt l'exeat per anar a New York.

Balhar son exeat a q.q. : lo remandar.

execrablament : d'un biais execrable.

execrable, -bla adj (R. V, 136): abominable, -a.

Un temps execrable.

Una vida execrabla.

execracion nf, cf Ubaud Dicort : « exécration » TdF ‘eisecracioun’

execrar (v. tr.) : aborrir (aver en òdi / poder pas véser / poder pas endurar)

Cal execrar tota forma d'intolerància.

execucion : accion o resulta d'executar quicòm.

executable 1, -bla adj : que pòt èsser executat, -ada.

executable 2 nm : (informatica) « exécutable » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 153)

executant, -a adj e n :  « exécutant, ante », persona qu'executa quicòm. (v. TdF ‘eisecutant’)

executar (v. tr.) : far quicòm de previst o de comandat ; « mettre à mort ». (v. TdF jos ‘eisecuta’)

executar (s') : se conformar a un òrdre donat.

executiu, -iva adj e nm : que procedís a l'execucion de quicòm.

executivament : d'un biais executiu.

executor, -tritz : persona qu'executa quicòm.

executòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « exécutoire » TdF ‘eisecutori’

exèdra nf, cf Ubaud Dicort : « exèdre » (Rapin)

exegèsi nf : explicacion critica d'un tèxt biblic.

exegèta (m. e f.) : especialista de la Bíblia (Bibla en lenga parlada : R. II, 219)

exegetic, -a : relatiu, -iva a l'exegèsi.

exempcion nf : accion o resulta de dispensar, d'exemptar.

exemplar 1 nm (abs. Dicort) : cadun dels objèctes reproduches en nombre sul meteis modèl ; specimen (lat.) (v. exemplari)

Ai servat un exemplar de cada libre de Bodon.

exemplar 2, -a adj (v. Ubaud Dicort e Basic) : que pòt servir d'exemple ; modèl.

exemplarament adv, cf Ubaud Dicort : « exemplairement » (Per Noste)

exemplari nm, cf Ubaud Dicort : « exemplaire » TdF jos ‘eisemplari’

Ne’n recebèri un exemplari. (v. TdF)

exemplaritat nf : qualitat de çò exemplar.

exemple (R. VI, 271) : persona, acte, objècte, frasa... que pòdon servir de modèl ; frasa per esclairar una definicion.

exemplificacion (abs. Dicort) : accion o resulta d'explicar per un exemple [v. exemplificar].