|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
excentric, -a : que se desvira o s'alunha del centre ; qu'an pas lo meteis centre ; originalàs, -assa / trucaluna (m. e f.) excentricament : d'un biais excentric. excentricitat nf : estat de çò excentric (t. a.) ; acte excentric. excepcion : çò que sortís de l'ordinari. excepcional, -a : que fa excepcion ; que sortís de l'ordinari. excepcionalament : d'un biais excepcional. exceptar (v. tr.) (R. II, 276) : exclure de çò normal. exceptat 1, -ada adj :
« excepté, ée » TdF jos
‘eicepta’ exceptat 2 (prep.) (R. II, 277) : levat / fòra. excès : çò que passa la mesura ; çò que passa l'òsca / çò que passa los limits ; accion de passar la mesura. excessiu,-iva (R. II, 389) : que passa la mesura. excessivament : d'un biais excessiu. excipient : substància que s'ajusta a un remèdi per lo far venir pus agradiu. excipir de (v. tr. ind. ) : traire de quicòm una excepcion, « (droit) exciper de » (v. Laus). excisar (v. tr.) (abs. Dicort) : extirpar (enlevar quicòm per talhadura), « exciser » (Per Noste) Excisar una tumor. Excisar lo dardalhon. excision nf : accion o resulta d'excisar ; clitoridectomia. Excision d'un quist. Excision del dardalhon. excisora (abs. Dicort) : femna que practica l'excision del dardalhon. excitabilitat nf : estat de çò excitable ; estat de q.q. portat a s'excitar. excitable, -bla : capable, -a d'èsser excitat, -ada. excitacion nf (R. II, 398) : escaufèstre, « excitation, v. afiscacion » (v. TdF ‘eicitacioun’). excitadoira nf, cf Ubaud Dicort :
« (électr.) excitatrice » (Laus) excitador 1, -doira adj :
« excitateur, -trice » (Laus) excitador 2, -doira n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui excite » (v.
TdF ‘eicitadou’) excitador 3 nm : (fisica) « excitateur » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 222) excitament nm, cf Ubaud Dicort :
« action d’exciter, v. encanhament » (v. TdF ‘eicitamen’) excitant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« excitant, ante, v. encitós » (v. TdF ‘eicitant’) excitar (v. tr.) (R. II, 398) : amodar o augmentar un sentiment, una resolucion, una activitat. excitar (s') : se laissar ganhar per l'escaufèstre (excitacion) excitatiu,-iva adj (TdF
‘eicitatiu’ ; abs. Dicort)
: qu'a lo poder d'excitar. excitator, -tritz adj e n :
« excitateur, -trice » (Laus). (v. excitador) exclamacion : paraula per marcar suspresa, emocion, indignacion,
dolor, contentament, admiracion... D'aquel òme ! Jès ! Oai !
Cocanha ! Macassiu ! exclamadís nm, cf Ubaud Dicort : « longue
exclamation » TdF ‘esclamadis’ exclamar (v. tr. ) : laissar escapar una exclamacion. exclamar (s') : parlar veementament. exclamatiu, -iva : relatiu, -iva a una exclamacion. Ton exclamatiu. Frasa exclamativa. exclamatòri, -a adj (abs. Dicort e TdF) : pròpri de l'exclamacion. exclaure (Laus ; abs.
Dicort) : exclure v. pus
bas. (v. esclaure) exclaustracion (abs. Dicort) : accion o resulta de quitar la claustra. exclaustrar (abs. Dicort) (v. tr.) : permetre o comandar a un religiós d'abandonar o de quitar la claustra. exclure (v. tr.) : admetre pas q.q. o quicòm ; expulsar. exclure (s') : se retirar de quicòm o d'endacòm. exclús, -usa : pas admés, -esa endacòm ; expulsat, -ada. exclusion : accion o resulta d'exclure o de s'exclure. exclusiu, -iva : çò qu'aperten a q.q. a l'exclusion de tot çò autre ; çò qu'exclutz quicòm mai. exclusiva nf, cf Ubaud Dicort :
« exclusive » (Laus) exclusivament : d'un biais exclusiu. exclusivisme nm (abs. Dicort) : accion d'èsser exclusiu, -iva, « exclusivisme » (Rapin). exclusivista (m. e f.) (abs. Dicort) : persona qu'admet pas res de contradictòri amb sas idèas, « exclusiviste » (Rapin). exclusivitat nf : estat de çò exclusiu. excomunicable, -a : passible, -a d'èsser excomunicat, -ada. excomunicacion nf, cf Ubaud Dicort :
« excommunication » (Laus) excomunicaire, -aira adj e nm (v. Ubaud Dicort Errata web) : « m, celui qui excommunie, qui lance
l’anamathème » (v. TdF ‘escoumuniaire’ e v. Rapin) excomunicar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort Errata web) : escumenjar, « excommunier » (Laus). excomunion nf (R. VI, 271) (abs. Dicort) : exclusion de la Glèisa. (v. excomunicacion) excoriable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser excoriat, -ada. excoriacion (R. II, 529) : accion o resulta d'excoriar ; escorgadura leigièira. excoriar (v. tr.) : levar la pèl d'una partida del còrs. excoriatiu, -iva (abs. Dicort) : qu'a lo poder d'excoriar. |
|
excorporacion (abs. Dicort) : declaracion d'un evesque per dire que tal prèire fa pas mai partida de sa diocèsi. excorticacion (abs. Dicort) : accion o resulta
d'excorticar. (v. deruscatge) excorticar (abs. Dicort) (v. tr.) : forma sabenta de desruscar. excrecion : tot çò excretat per l'organisme ; evacuacion de las substàncias secretadas per una glandola ; eliminacion per l'organisme de çò estraçat de la nutricion ; accion d'excretar. La susor es una excrecion. excremencial, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva
a l'excrecion. (v.
escremental) Substàncias excremencialas. excrement : matèrias fecalas. excrementacion (abs. Dicort) : eliminacion per l'organisme. excremental, -a adj, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva als excrements, « excrémentiel, -elle » (Laus). excrementós, -osa adj (abs. Dicort) : de la natura dels excrements, « excrémenteux, -euse » (Laus). excrescéncia : proeminéncia anormala (t. a.) excretar (v. tr.) : eliminar de l'organisme. excretor, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : que servís a l'excrecion. Conduit excretor. Fonccion excretritz. excumenge nm (abs. Dicort): excomunion (R. VI, 271). (v. escomenge) excumenjar / excumergar (v. tr.) (los 2, abs. Dicort)
: exclure de la Glèisa. (v. escumenjar) excumenjat, -ada adj (abs. Dicort) : exclús, -usa de la Glèisa. (v. escumenjat) excursion nf : brèu viatge de plasença, d'instruccion, d'exploracion. excursionisme nm, cf Ubaud Dicort :
« excursionnisme » (Rapin) excursionista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« excursionniste » (Rapin) excursus nm (lat.) : dins una dissertacion, digression corteta, istorica o literària. excusa : accion d'excusar o de s'excusar ; motiu allegat per excusar o s'excusar. excusable, -bla : que pòt èsser excusat, -ada. excusacion nf, cf Ubaud Dicort :
« raison qu’on allègue, pour être
déchargé d’une tutelle ou d’une charge
publique » TdF ‘escusacioun’ excusar (v. tr.) : comprene e perdonar una manca. (t. a.) excusar (s') : allegar un motiu per se far perdonar una manca. exeat nm (lat. : que sortisca !) : permission balhada per un evesque a un prèire que vòl anar trabalhar dins una autra diocèsi ; permission de sortida d'una escòla, d'un espital... L'evesque li balhèt
l'exeat per anar a New York. Balhar son exeat a q.q. : lo remandar. execrablament : d'un biais execrable. execrable, -bla adj (R. V, 136): abominable, -a. Un temps execrable. Una vida execrabla. execracion nf, cf Ubaud Dicort :
« exécration » TdF ‘eisecracioun’ execrar (v. tr.) : aborrir (aver en òdi / poder pas véser / poder pas endurar) Cal execrar tota forma d'intolerància. execucion : accion o resulta d'executar
quicòm. executable 1, -bla adj : que pòt èsser executat,
-ada. executable 2 nm : (informatica)
« exécutable » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 153) executant, -a adj e n : « exécutant,
ante », persona
qu'executa quicòm. (v. TdF
‘eisecutant’) executar (v. tr.) : far quicòm de previst
o de comandat ; « mettre à mort ». (v. TdF jos ‘eisecuta’) executar (s') : se conformar a un òrdre donat. executiu, -iva adj e nm : que procedís a l'execucion de quicòm. executivament : d'un biais executiu. executor, -tritz : persona qu'executa quicòm. executòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « exécutoire » TdF ‘eisecutori’ exèdra nf, cf Ubaud Dicort :
« exèdre » (Rapin) exegèsi nf : explicacion critica d'un tèxt biblic. exegèta (m. e f.) : especialista de la Bíblia (Bibla en lenga parlada : R. II, 219) exegetic, -a : relatiu, -iva a l'exegèsi. exempcion nf : accion o resulta de dispensar, d'exemptar. exemplar 1 nm (abs. Dicort) :
cadun dels objèctes reproduches en nombre sul meteis modèl ; specimen
(lat.) (v. exemplari) Ai servat un exemplar de cada libre de Bodon. exemplar 2, -a adj (v. Ubaud Dicort e Basic) : que pòt servir d'exemple ; modèl. exemplarament adv, cf Ubaud Dicort :
« exemplairement » (Per Noste) exemplari nm, cf Ubaud Dicort :
« exemplaire » TdF
jos ‘eisemplari’ Ne’n
recebèri un exemplari. (v. TdF) exemplaritat nf : qualitat de çò exemplar. exemple (R. VI, 271) : persona, acte, objècte, frasa... que pòdon servir de modèl ; frasa per esclairar una definicion. exemplificacion (abs. Dicort) : accion o resulta
d'explicar per un exemple [v. exemplificar]. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|