|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
evesquessa : abadessa mitrada (v. TdF) ; femna d'un evesque anglican. eviccion (R. V, 483) : accion o resulta d'evencir q.q. ; despossession legala. eviccionari nm, cf Ubaud Dicort :
« garant d’une éviction » TdF evidéncia (R. V, 537) : qualitat de çò evident. evident, -a (R. V, 537) : talament clar a la vista o a l'entendament que i pòt pas aver cap de dobte. evidentament : amb tota evidéncia / d'un biais plan evident. evisceracion nf, cf Ubaud Dicort :
« éviscération » (Per
Noste) eviscerar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, éviscérer »
(Per Noste) evitable, -bla : que pòt èsser evitat. evitacion nf, cf Ubaud Dicort : « action
d’éviter » TdF evitar (v. tr.) : far lo perqué per encontrar pas quicòm o q.q. ; subir pas quicòm ; utilizar pas quicòm ; se privar de quicòm. Evitar la sal. evocable, -bla : que pòt èsser evocat, -ada. evocacion : accion o resulta d'evocar
quicòm. evocador, -a [, -doira (v. Ubaud Dicort e Laus)] adj : qu'evòca quicòm. evocar (v. tr.) : far d'incantacions, de
sortilègis, de supersticions per comunicar amb los mòrts ;
cercar a se rememoriar quicòm o q.q. ; mençonar quicòm o
q.q. Evocar los esperits. Evocar un bon sovenir. evoè ! interj, cf Ubaud Dicort : « cri des anciens Marseillais
dans les réjouissances publiques qui s’est
conservé » (v. TdF ‘evohè’) èvol [ / èule] nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : mena de sambuc en èrba (Sambucus ebulus) evolucion : càmbiament gradual (per oposicion a revolucion) ; movement de tropas, de personas, de naviris, d'aucèls, de maquinas... Evolucion d'una tumor, del
gost, de las costumas... Las evolucions dels dançaires. evolucionar (v. intr.) : subir una evolucion ; far d'evolucions. evolucionisme : teorias explicativas sus l'evolucion de la vida sus tèrra. evolucionista (m. e f.) : adèpte, -a de l'evolucionisme. evoluir v, cf Ubaud Dicort :
v intr « évoluer » (Fettuciari,
Lagarde) evolutiu, -iva : relatiu, -iva a l'evolucion. evòri nm (R. III, 238 - L. 180) : substància blanca, dura, compacta de las defensas d'elefant ; partida dura de las dents recobèrtas d'esmalt. Las bòlas de bilhard son d'evòri. La Còsta d'Evòri se tròba en Africa occidentala. evorin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« d’ivoire » (Alibert) EX : preposicion latina d'unas expressions latinas passadas dins fòrça lengas. v. ex abrupto - ex aequo - ex catedra - ex voto. (v. p. 20, 2°, d) EX-, prefix,
del latin ex-, que
vòl dire « en defòra de », ablacion... v. excision
- exerèsi - extirpacion. EX- [ÈX-], prefix, del latin ex-, que marca quicòm de passat : v. ex-director [èx-director], ex-deputat [èx-deputat], ex-professor [èx-professor] (v. Ubaud Dicort). (pel jonhent [e per l’accent] v. p. 20, 1 ; e : .èx-professor) EXA- : forma prefixada del grèc heks (sièis) v. exagòn - examètre. ex abrupto (lat) : sens cridar para ni gara. (p. 20, 2°, d) exaccion (f.) (R. II, 22) : accion o resulta d'exigir quicòm per abús de poder. exacerbacion (f.) : accion o resulta d'exacerbar o de s'... exacerbar (v. tr.) : irritar ; far venir quicòm pus grèu. exacerbar (s') : venir pus grèu. exaclorobenzèn (m.) : derivat del benzèn. exaclorofèn (m.) : denominacion d'un fenòl clorat. exaclorur (m.) : clorur que sa formula conten sièis atòms de clòr. exacòrd [exacòrde] nm : tièira omogenèa de sièis nòtas consecutivas. exactament : d'un biais exacte. exacte, -ta : rigorosament confòrme amb la vertat o la règla ; capable, -a de balhar de mesuras precisas. exactitud nf : qualitat de çò exacte o de q.q. d'exacte. exactor nm (abs. Dicort) : persona qu'exigís quicòm per abús de poder, « exacteur » (Rapin). exadecan : idrocarbur saturat. exadecimal, -a adj : (matematica)
« hexadécimal, e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 90) exaèdre : polièdre de sièis fàcias planas. exaedric, -a : en forma d'exaèdre. ex aequo (v. p. 20, 2°, d) (lat.) : a egalitat. exageracion : accion o resulta d'exagerar. exageradament : d'un biais exagerat. exageraire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« exagérateur, trice » TdF ‘eisageraire’ exagerar (v. tr.) : portar quicòm al delà de la mesura, dels limits, de las convenenças, de çò normal. |
|
exagerat, -ada adj :
« exagéré, ée, v. desproporcionat » (v. TdF jos ‘eisagera’) exageratiu, -iva (abs. Dicort) : que compòrta d'exageracion. (v. exagerat) exagerativament (abs. Dicort) : amb exageracion.
(v. exageradament) exagòn : poligòn de sièis angles e de sièis costats. exagonal, -a : en forma d’exagòn. exalable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser exalat, -ada. exalacion nf (R. II, 85) ; accion o resulta d'exalar o de s'exalar ; gas, vapor, nolor, sentor... exalats (v. exalason). exalar (v. tr.) : emetre un gas, una nolor, una sentor. exalar (s') : sortir de (s'evaporar) D'aquelas flors s'exalavan mila nolors. exalason nf, cf Ubaud Dicort :
« exhalation, exhalaison » TdF jos
‘eisalacioun’ exalatòri, -a (abs. Dicort) : qu'ajuda l'exalacion, l'evaporacion. exaltacion nf (R. II, 60) : accion o resulta d'exaltar o de s'exaltar. exaltant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« exaltant, -e » (Per Noste) exaltar (v. tr.) (R. II, 60) : elevar q. q. en dignitat o en poder ; elevar un sentiment a una nauta intensitat. exaltar (s') : se laissar emportar per la passion. exaltat, -ada : emportat, -ada per la passion. examèn : accion d'examinar ; espròva escricha o orala per véser se un candidat es capable. examètre : vèrs de sièis mesuras o de sièis pès. examinacion nf (R. III, 239) (abs. Dicort) : accion d'examinar. (v. examèn) examinador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à examiner » (L. 180) examinaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« examinateur, trice » TdF ‘eisaminaire’ examinar (v. tr.) (R. III, 239) : estudiar q.q. o q. q. minimosament ; far passar un examen a q.q. examinator, -tritz (abs. Dicort) : persona que fa passar un examèn, « examinateur, -trice » (Laus). (v. examinaire) exan : idrocarbur saturat. exanòl : t. tecn. de quimia organica derivat d'exan. exantèma nm : rojor cutanèa amodada per d'unas malautiás infecciosas : sarrampiu (m.) , rubeòla, escarlatina... exantematic, -a : relatiu, -iva a l'exantèma. exantematós, -osa : que patís d'exantèma. exapòde, -da adj, cf Ubaud Dicort : « hexapode » (Rapin) exarca nm : representant del patriarca de Constantinòple. exarcat nm : carga o dignitat d'exarca. exasperacion nf : accion o resulta d'exasperar o de
s'exasperar. exasperant, -a : capable, -a d'exasperar. exasperar (v. tr.) : irritar aicisèm (bravament) exasperar (s') : s'irritar aicisèm. excarceracion nf (abs. Dicort) : accion o resulta de traire q.q. de preson. excarcerar (abs. Dicort) (v. tr.) : far sortir q.q. de preson. excardinacion : accion o resulta d'excardinar o d'èsser excardinat ; declaracion de l'evesque qu'excardina. excardinar (v. tr.) : per un evesque, declarar que tal prèire fa pas pus partida de sa diocèsi e que se pòt far incardinar dins una autra o i venir religiós. ex catedra (lat.) : de sa cadièira de Papa (quand lo Papa parla en tant que Papa) ; quand q.q. parla oficialament. exausir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, exaucer (vieux), v. inausir » TdF ‘eisausi’ exaustiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort :
« exhaustif, -ive » (Laus, Basic) exaustivament adv, cf Ubaud Dicort :
« exhaustivement » (Per Noste) exaustivitat nf, cf Ubaud Dicort :
« exhaustivité »
(v. exaustiu) excavacion : accion de curar, de tunar ; çò cavat / çò curat. excavador, -airitz [, -doira] n, cf Ubaud Dicort : persona
o maquina que cura, que cava
« excavateur, excavatrice » [-ador,
-adoira, pels objèctes (v. CLO § 13.1)]. excavament nm (abs. Dicort) : accion de furgar jos tèrra, « action d’échancrer ;
excavation, fouille » TdF.
excavar (v. tr.) : curar / tunar. excedent nm : çò de passa (çò en mai) excedentari, -ària adj, cf Ubaud Dicort :
« excédentaire »
(Laus) excedir (v. tr.) : passar / èsser de passa / èsser en mai. excelléncia : qualitat de çò excellent ; títol onorific. Son excelléncia B. Ghirard, evesque de Rodés. excellent, -a adj (R. III, 239) : bon que jamai. excellentament adv, cf Ubaud Dicort :
« excellemment » (Laus) excellir (v. intr.) : subrepassar totes los autres o tot çò autre. excentrar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, excentrer » (Per Noste) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|