evesquessa : abadessa mitrada (v. TdF) ; femna d'un evesque anglican.

eviccion (R. V, 483) : accion o resulta d'evencir q.q. ; despossession legala.

eviccionari nm, cf Ubaud Dicort : « garant d’une éviction » TdF

evidéncia (R. V, 537) : qualitat de çò evident.

evident, -a (R. V, 537) : talament clar a la vista o a l'entendament que i pòt pas aver cap de dobte.

evidentament : amb tota evidéncia / d'un biais plan evident.

evisceracion nf, cf Ubaud Dicort : « éviscération » (Per Noste)

eviscerar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, éviscérer » (Per Noste)

evitable, -bla : que pòt èsser evitat.

evitacion nf, cf Ubaud Dicort : « action d’éviter » TdF

evitar (v. tr.) : far lo perqué per encontrar pas quicòm o q.q. ; subir pas quicòm ; utilizar pas quicòm ; se privar de quicòm.

Evitar la sal.

evocable, -bla : que pòt èsser evocat, -ada.

evocacion : accion o resulta d'evocar quicòm.

evocador, -a [, -doira (v. Ubaud Dicort e Laus)] adj : qu'evòca quicòm.

evocar (v. tr.) : far d'incantacions, de sortilègis, de supersticions per comunicar amb los mòrts ; cercar a se rememoriar quicòm o q.q. ; mençonar quicòm o q.q.

Evocar los esperits.

Evocar un bon sovenir.

evoè ! interj, cf Ubaud Dicort : « cri des anciens Marseillais dans les réjouissances publiques qui s’est conservé » (v. TdF ‘evohè’)

èvol [ / èule] nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : mena de sambuc en èrba (Sambucus ebulus)

evolucion : càmbiament gradual (per oposicion a revolucion) ; movement de tropas, de personas, de naviris, d'aucèls, de maquinas...

Evolucion d'una tumor, del gost, de las costumas...

Las evolucions dels dançaires.

evolucionar (v. intr.) : subir una evolucion ; far d'evolucions.

evolucionisme : teorias explicativas sus l'evolucion de la vida sus tèrra.

evolucionista (m. e f.) : adèpte, -a de l'evolucionisme.

evoluir v, cf Ubaud Dicort : v intr « évoluer » (Fettuciari, Lagarde)

evolutiu, -iva : relatiu, -iva a l'evolucion.

evòri nm (R. III, 238 - L. 180) : substància blanca, dura, compacta de las defensas d'elefant ; partida dura de las dents recobèrtas d'esmalt.

Las bòlas de bilhard son d'evòri.

La Còsta d'Evòri se tròba en Africa occidentala.

evorin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « d’ivoire » (Alibert)

EX : preposicion latina d'unas expressions latinas passadas dins fòrça lengas.  v. ex abrupto - ex aequo - ex catedra - ex voto. (v. p. 20, 2°, d)

EX-, prefix, del latin ex-, que vòl dire « en defòra de », ablacion... v. excision - exerèsi - extirpacion.

EX- [ÈX-], prefix, del latin ex-, que marca quicòm de passat : v. ex-director [èx-director], ex-deputat [èx-deputat], ex-professor [èx-professor] (v. Ubaud Dicort). (pel jonhent [e per l’accent]  v. p. 20, 1 ; e : .èx-professor)

EXA- : forma prefixada del grèc heks (sièis) v. exagòn - examètre.

ex abrupto (lat) : sens cridar para ni gara. (p. 20, 2°, d)

exaccion (f.) (R. II, 22) : accion o resulta d'exigir quicòm per abús de poder.

exacerbacion (f.) : accion o resulta d'exacerbar o de s'...

exacerbar (v. tr.) : irritar ; far venir quicòm pus grèu.

exacerbar (s') : venir pus grèu.

exaclorobenzèn (m.) : derivat del benzèn.

exaclorofèn (m.) : denominacion d'un fenòl clorat.

exaclorur (m.) : clorur que sa formula conten sièis atòms de clòr.

exacòrd [exacòrde] nm : tièira omogenèa de sièis nòtas consecutivas.

exactament : d'un biais exacte.

exacte, -ta : rigorosament confòrme amb la vertat o la règla ; capable, -a de balhar de mesuras precisas.

exactitud nf : qualitat de çò exacte o de q.q. d'exacte.

exactor nm (abs. Dicort) : persona qu'exigís quicòm per abús de poder, « exacteur » (Rapin).

exadecan : idrocarbur saturat.

exadecimal, -a adj : (matematica) « hexadécimal, e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 90)

exaèdre : polièdre de sièis fàcias planas.

exaedric, -a : en forma d'exaèdre.

ex aequo (v. p. 20, 2°, d) (lat.) : a egalitat.

exageracion : accion o resulta d'exagerar.

exageradament : d'un biais exagerat.

exageraire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « exagérateur, trice » TdF ‘eisageraire’

exagerar (v. tr.) : portar quicòm al delà de la mesura, dels limits, de las convenenças, de çò normal.

 

 

exagerat, -ada adj : « exagéré, ée, v. desproporcionat » (v. TdF jos ‘eisagera’)

exageratiu, -iva (abs. Dicort) : que compòrta d'exageracion. (v. exagerat)

exagerativament (abs. Dicort) : amb exageracion. (v. exageradament)

exagòn : poligòn de sièis angles e de sièis costats.

exagonal, -a : en forma d’exagòn.

exalable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser exalat, -ada.

exalacion nf (R. II, 85) ; accion o resulta d'exalar o de s'exalar ; gas, vapor, nolor, sentor... exalats (v. exalason).

exalar (v. tr.) : emetre un gas, una nolor, una sentor.

exalar (s') : sortir de (s'evaporar)

D'aquelas flors s'exalavan mila nolors.

exalason nf, cf Ubaud Dicort : « exhalation, exhalaison » TdF jos ‘eisalacioun’

exalatòri, -a (abs. Dicort) : qu'ajuda l'exalacion, l'evaporacion.

exaltacion nf (R. II, 60) : accion o resulta d'exaltar o de s'exaltar.

exaltant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « exaltant, -e » (Per Noste)

exaltar (v. tr.) (R. II, 60) : elevar q. q. en dignitat o en poder ; elevar un sentiment a una nauta intensitat.

exaltar (s') : se laissar emportar per la passion.

exaltat, -ada : emportat, -ada per la passion.

examèn : accion d'examinar ; espròva escricha o orala per véser se un candidat es capable.

examètre : vèrs de sièis mesuras o de sièis pès.

examinacion nf (R. III, 239) (abs. Dicort) : accion d'examinar. (v. examèn)

examinador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à examiner » (L. 180)

examinaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « examinateur, trice » TdF ‘eisaminaire’

examinar (v. tr.) (R. III, 239) : estudiar q.q. o q. q. minimosament ; far passar un examen a q.q.

examinator, -tritz (abs. Dicort) : persona que fa passar un examèn, « examinateur, -trice » (Laus). (v. examinaire)

exan : idrocarbur saturat.

exanòl : t. tecn. de quimia organica derivat d'exan.

exantèma nm : rojor cutanèa amodada per d'unas malautiás infecciosas : sarrampiu (m.) , rubeòla, escarlatina...

exantematic, -a : relatiu, -iva a l'exantèma.

exantematós, -osa : que patís d'exantèma.

exapòde, -da adj, cf Ubaud Dicort : « hexapode » (Rapin)

exarca nm : representant del patriarca de Constantinòple.

exarcat nm : carga o dignitat d'exarca.

exasperacion nf : accion o resulta d'exasperar o de s'exasperar.

exasperant, -a : capable, -a d'exasperar.

exasperar (v. tr.) : irritar aicisèm (bravament)

exasperar (s') : s'irritar aicisèm.

excarceracion nf (abs. Dicort) : accion o resulta de traire q.q. de preson.

excarcerar (abs. Dicort) (v. tr.) : far sortir q.q. de preson.

excardinacion : accion o resulta d'excardinar o d'èsser excardinat ; declaracion de l'evesque qu'excardina.

excardinar (v. tr.) : per un evesque, declarar que tal prèire fa pas pus partida de sa diocèsi e que se pòt far incardinar dins una autra o i venir religiós.

ex catedra (lat.) : de sa cadièira de Papa (quand lo Papa parla en tant que Papa) ; quand q.q. parla oficialament.

exausir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, exaucer (vieux), v. inausir » TdF ‘eisausi’

exaustiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « exhaustif, -ive » (Laus, Basic)

exaustivament adv, cf Ubaud Dicort : « exhaustivement » (Per Noste)

exaustivitat nf, cf Ubaud Dicort : « exhaustivité » (v. exaustiu)

excavacion : accion de curar, de tunar ; çò cavat / çò curat.

excavador, -airitz [, -doira] n,  cf Ubaud Dicort : persona o maquina que cura, que cava « excavateur, excavatrice » [-ador, -adoira, pels objèctes (v. CLO § 13.1)].

excavament nm (abs. Dicort) : accion de furgar jos tèrra, « action d’échancrer ; excavation, fouille » TdF.

excavar (v. tr.) : curar / tunar.

excedent nm : çò de passa (çò en mai)

excedentari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « excédentaire » (Laus)

excedir (v. tr.) : passar / èsser de passa / èsser en mai.

excelléncia : qualitat de çò excellent ; títol onorific.

Son excelléncia B. Ghirard, evesque de Rodés.

excellent, -a adj (R. III, 239) : bon que jamai.

excellentament adv, cf Ubaud Dicort : « excellemment » (Laus)

excellir (v. intr.) : subrepassar totes los autres o tot çò autre.

excentrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, excentrer » (Per Noste)