|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Eufrasi (m.) - Eufràsia (f.) : prenoms. eufràsia nf (plt.) : èrba de Sant Clar (v.
la nòta a èrba de Sant Antòni.) (Euphrasia) èufre, -fra : freg, -ja / canin,-a. Una bisa èufra bufava despuèi lo matin. Eufrosina : prenom femenin. eugenesia (f.) : crosaments racials que lors mestisses (R. IV, 217) son indefiniment feconds, tant entre eles coma amb los individús de las doas raças maires ; i a donc aital produccion d'una raça novèla. eugenetica (abs. Dicort) (f.) : eugenisme. Eugèni - Eugènia : prenoms. eugenic, -a : relatiu, -iva a l'eugenisme. eugenisme (m.) : sciéncia que se propausa de melhorar la raça umana. (De confondre pas amb eugenesia) eugenista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« eugéniste » (Per Noste) Eulàlia / Eulària / Aulària (que parla plan) : prenom. èule nm : v. èvol. èuna nf : v. èune e èdra. eunàs nm : socassa d'èune, « mur couvert de lierre » TdF jos ‘éuras’. èune (m.) [veire èuna nf, cf Ubaud Dicort] :
èura / èdra (f.) (Hedera helix) ; (Glechoma hederacea) eunièr
nm, cf Ubaud Dicort :
v. eunàs. (v. TdF jos ‘éuras’) eunuc nm :
òme desmasclat. eupatòri
nm, cf Ubaud Dicort :
« eupatoire, plante » TdF EUR- : forma prefixada d'europèu (d'Euròpa) èura nf : v. èune (non preconizat Dicort). èura terrèstra nf, cf Ubaud Dicort : « lierre terrestre, plante, v.
terreta » TdF ‘èuro- terrestro’ eurafrican, -a : mestís, -issa d'African, -a e d'Europèu, -a. euràs nm, cf Ubaud Dicort :
v. eunàs. (v. TdF jos ‘éuras’) eurasian, -a : mestís, -issa d'Europèu, -a e d'Asiatic, -a. eurasiatic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« eurasiatique » (Per Noste) eurekà ! (abs. Dicort) (del grèc heurekà ai trobat !) : exclamacion de jòia. EURI- : forma prefixada del grèc eurus (ample) euricefal, -a : dotat, -ada d'una clòsca fòrt ampla. Euripides : prenom masculin. euristic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« heuristique » (Rapin) euristica nf, cf Ubaud Dicort :
« heuristique » (Rapin) euritèrm, -a : dotat, -ada de la facultat d'euritermia. euritermia : qualitat d'un organisme que se pòt adaptar a de variacions grandas de son airal ambient. euritmia : regulatitat d'un ritme (t. a.) euritmic, -a : relatiu, -iva a l'euritmia. euritmicament : amb euritmia. EURO- : forma prefixada d'europèu (d'Euròpa) eurò [èuro] nm, cf Ubaud Dicort : apocòpa d'Euròpa e unitat de moneda de la Comunitat europèa. Es un neologisme (a partir del
mot Euròpa) que se pòt justificar per doas rasons
complementàrias : 1°/ la tendéncia naturala de prononciar
çò que demòra (eurò), coma dins Euròpa, lo
mot d'origina ; 2°/ un fenomèn d'analogia amb de mots
corrents coma fotò, micrò, autò... D'autras causidas son possiblas,
mas aicesta se justifica tanben pel fach que la vocala O en posicion
finala atona es fòrt rara en occitan. Serà l'usatge que
farà lei. eurobanca : banca qu'interven sul mercat de l'eurodevisa. eurocentrisme : analisi de totes los problèmas d'un punt de vista exclusivament europèu. eurocomunisme nm, cf Ubaud Dicort :
« eurocommunisme » eurocrat, -a [eurocrata n (dels dos genres] , cf Ubaud Dicort : fonccionari de las institucions europèas (mai que mai pej.). eurodeputat, -ada : deputat, -ada del parlament europèu. eurodevisa nf : moneda d'un autre país plaçada en Euròpa. eurodolar [eurodòlar] nm : dolar dels U. S. A. (angl.) plaçat en Euròpa. euromercat : mercat europèu dels capitals. euromissil : nom donat a las armas nuclearas basadas en Euròpa per l'OTAN. euromoneda (abs. Dicort) : eurodevisa. Euròpa : una de las cinc partidas del mond. europeïsme : natura de çò europèu ; amor de çò europèu ; corrent que preconiza l'unificacion politica de tot lo continent europèu. europeïsta n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort :
« européiste » (v. çai sus) europeïzacion : accion o resulta d'europeizar o de s'europeizar. europeïzar : far venir europèu, europèa. europeïzar (s') : venir europèu. europenc, -a (pop) adj e n, cf Ubaud Dicort : « européen, enne » TdF. (v. çai jos) europèu, -pèa (sab) adj e n, cf Ubaud Dicort : sortit, -ida d'Euròpa ; relatiu, iva a Euròpa. (v. çai sus) europium (lat.) [euròpi, cf Ubaud Dicort] nm : mena de metal ; element quimic 63. euroregion nf, cf Ubaud Dicort :
« eurorégion » eurosceptic, -a (adj. e subs.) : que crei pas a la construccion economica, politica...europèas. euroscepticisme : idèas d'una persona eurosceptica. eurosiberian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « eurosibérien,
-enne » |
|
eurovision nf : difusion simultanèa dins Euròpa tota d'un programa televisat. euscar, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« euscarien, enne » (Laus) euse / elze [veire euse, cf Ubaud Dicort] nm : mena d'arbre (Quercus ilex) Eusèbi / Eusèbia : prenoms. euseda nf, cf Ubaud Dicort :
« bois d’yeuses »
(Alibert) euseron nm, cf Ubaud Dicort :
« petit chêne-vert » TdF euset nm / euseda / eusièira / elzièira [veire eusièira] nf : airal que i butan d'euses. euseta nf, cf Ubaud Dicort :
« bois d’yeuses, v. eusièira plus usité » (v. TdF) eusièira
nf : v. jos euset. eusilha nf, cf Ubaud Dicort :
« touffe d’yeuse, ramée d’yeuse » TdF ‘éusiho’ eusin nm, cf Ubaud Dicort :
« petit, chêne-vert, yeuse » TdF eusina nf, cf Ubaud Dicort :
« gland d’yeuse ; yeuse, chêne-vert » TdF euskera (< basc) nm, cf Ubaud Dicort : « langue basque » (Wiktionnaire) Eustaqui n pr m : prenom masculin, « Eustache » (Rapin). eutanasia : accion de donar la mòrt a un malaut incurable o qu'endura pas mai la dolor. eutanasic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« euthanasique » (Per Noste) eutectic, -a adj : (quimia) « eutectique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 356) eutexia nf, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) eutexie » (Laus) eutocia : jasilha normala. eutrofizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« eutrophisation » (Per Noste) Eutròpi (sab.) : prenom m. (v. Estròpi) Eutròpia (sab.) (v. Ubaud Dicort) : prenom f. (v. Estròpia) Èva : prenom. evacuacion : accion o resulta d'evacuar o de s'evacuar. evacuar (v. tr.) (R. V, 458) : abandonar un airal ocupat ; traire d'un airal sos ocupants ; anar del còrs (cagar) ; expulsar de l'organisme. Faguèron evacuar totes los nafrats. Evacuar las toxinas de l'organisme. evaginacion (abs. Dicort) : sortida d'un organ de son estug, « évagination » (Rapin). evaluable, -bla adj, cf Ubaud Dicort :
« évaluable » (Laus) evaluacion nf, cf Ubaud Dicort :
« évaluation » TdF « evaluar » (evaluar v (v. Ubaud Dicort e TdF)) e derivats (fr.) : v. estimar - avalorar. evanescent, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« évanescent, -e » (Laus) evanescéncia nf, cf Ubaud Dicort :
« évanescence » (Sèrras-Ess.) Evangèli [evangèli] nm : bona novèla ; la bona novèla de la naissença, de la vida, de la passion, de la mòrt e de la resurreccion de Nòstre Sénher. evangeliari nm : recuèlh d'evangèlis. evangelic, -a : relatiu, -iva a l'evangèli. evangelicament adv, cf Ubaud Dicort :
« évangéliquement » (v. çai sus) Evangelina : prenom. evangelisme nm, cf Ubaud Dicort :
« évangélisme » (Per
Noste) evangelista n : cadun dels quatre que relatèron la naissença, la vida, la passion , la mòrt e la resurreccion de Jèsus. evangelizacion : accion o resulta d'evangelizar. evangelizar (v. tr.) : anonciar la bona novèla de la naissença, de la vida, de la passion, de la mòrt e de la resurreccion de Jèsucrist (Jèsus, lo crist) evaporable, -bla adj, cf Ubaud Dicort :
« évaporable » TdF ‘esvapourable’. (v. esvaporable) evaporacion nf : accion o resulta d'evaporar o de s'evaporar. evaporador nm :
« évaporateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 356) evaporar (v. tr.) : convertir quicòm en vapor. evaporar (s') : se convertir en vapor. Evarist : prenom. evasiment nm (v. TdF) / evasion nf : accion o resulta de s'evasir. evasir (s') : s'escapar. evasiu, -iva adj : qu'a tendéncia de defugir una dificultat ; que ditz pas ni òc ni non. Faguèt un gèst evasiu. Una responsa evasiva. evasivament : d'un biais evasiu. Respondre evasivament. evencir (v. tr.) : prene lo pas sus q.q. mai ; escartar q.q. per intriga eveniment : çò qu'arriba d'important dins la vida d'un òme, d'un pòble... eventual, -a : que pòt arribar o arribar pas ; que depend de quicòm d'incèrt. eventualament : segon lo cas. eventualitat nf : eveniment eventual. evèrs [veire envèrs 1, cf Ubaud Dicort] , -a adj : jagut d'esquinas ; estirat d'esquinas. evescal [, -a] adj, cf Ubaud Dicort : episcopal. evescalament adv : episcopalament. evescàs nm, cf Ubaud Dicort :
« mauvais évêque, évêque de grande
taille, évêque en mauvaise part » TdF evescat nm : jurisdiccion d'un evesque ; episcopat ; epòca e temporada d'un governament d'evesque. evesque : prèire designat pel Papa per mestrejar una diocèsi. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|