Eufrasi (m.) - Eufràsia (f.) : prenoms.

eufràsia nf (plt.) : èrba de Sant Clar (v. la nòta a èrba de Sant Antòni.) (Euphrasia)

èufre, -fra : freg, -ja / canin,-a.

Una bisa èufra bufava despuèi lo matin.

Eufrosina : prenom femenin.

eugenesia (f.) : crosaments racials que lors mestisses (R. IV, 217) son indefiniment feconds, tant entre eles coma amb los individús de las doas raças maires ; i a donc aital produccion d'una raça novèla.

eugenetica (abs. Dicort) (f.) : eugenisme.

Eugèni - Eugènia : prenoms.

eugenic, -a : relatiu, -iva a l'eugenisme.

eugenisme (m.) : sciéncia que se propausa de melhorar la raça umana. (De confondre pas amb eugenesia)

eugenista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « eugéniste » (Per Noste)

Eulàlia / Eulària / Aulària (que parla plan) : prenom.

èule nm : v. èvol.

èuna nf : v. èune e èdra.

eunàs nm : socassa d'èune, « mur couvert de lierre » TdF jos ‘éuras’.

èune (m.) [veire èuna nf, cf Ubaud Dicort] : èura / èdra (f.) (Hedera helix) ; (Glechoma hederacea)

eunièr nm, cf Ubaud Dicort : v. eunàs. (v. TdF jos ‘éuras’)

eunuc nm : òme desmasclat.

eupatòri nm, cf Ubaud Dicort : « eupatoire, plante » TdF

EUR- : forma prefixada d'europèu (d'Euròpa)

èura nf  : v. èune  (non preconizat Dicort).

èura terrèstra nf, cf Ubaud Dicort : « lierre terrestre, plante, v. terreta » TdF ‘èuro- terrestro’

eurafrican, -a : mestís, -issa d'African, -a e d'Europèu, -a.

euràs nm, cf Ubaud Dicort : v. eunàs. (v. TdF jos ‘éuras’)

eurasian, -a : mestís, -issa d'Europèu, -a e d'Asiatic, -a.

eurasiatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « eurasiatique » (Per Noste)

eurekà ! (abs. Dicort) (del grèc heurekà ai trobat !) : exclamacion de jòia.

EURI- : forma prefixada del grèc eurus (ample)

euricefal, -a : dotat, -ada d'una clòsca fòrt ampla.

Euripides : prenom masculin.

euristic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « heuristique » (Rapin)

euristica nf, cf Ubaud Dicort : « heuristique » (Rapin)

euritèrm, -a : dotat, -ada de la facultat d'euritermia.

euritermia : qualitat d'un organisme que se pòt adaptar a de variacions grandas de son airal ambient.

euritmia : regulatitat d'un ritme (t. a.)

euritmic, -a : relatiu, -iva a l'euritmia.

euritmicament : amb euritmia.

EURO- : forma prefixada d'europèu (d'Euròpa)

eurò [èuro] nm, cf Ubaud Dicort : apocòpa d'Euròpa e unitat de moneda de la Comunitat europèa.

   Es un neologisme (a partir del mot Euròpa) que se pòt justificar per doas rasons complementàrias : 1°/ la tendéncia naturala de prononciar çò que demòra (eurò), coma dins Euròpa, lo mot d'origina ; 2°/ un fenomèn d'analogia amb de mots corrents coma fotò, micrò, autò... 

   D'autras causidas son possiblas, mas aicesta se justifica tanben pel fach que la vocala O en posicion finala atona es fòrt rara en occitan.

   Serà l'usatge que farà lei.

eurobanca : banca qu'interven sul mercat de l'eurodevisa.

eurocentrisme : analisi de totes los problèmas d'un punt de vista exclusivament europèu.

eurocomunisme nm, cf Ubaud Dicort : « eurocommunisme »

eurocrat, -a [eurocrata n (dels dos genres] , cf Ubaud Dicort : fonccionari de las institucions europèas (mai que mai pej.).

eurodeputat, -ada : deputat, -ada del parlament europèu.

eurodevisa nf : moneda d'un autre país plaçada en Euròpa.

eurodolar [eurodòlar] nm : dolar dels U. S. A. (angl.) plaçat en Euròpa.

euromercat : mercat europèu dels capitals.

euromissil : nom donat a las armas nuclearas basadas en Euròpa per l'OTAN.

euromoneda (abs. Dicort) : eurodevisa.

Euròpa : una de las cinc partidas del mond.

europeïsme : natura de çò europèu ; amor de çò europèu ; corrent que preconiza l'unificacion politica de tot lo continent europèu.

europeïsta n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « européiste » (v. çai sus)

europeïzacion : accion o resulta d'europeizar o de s'europeizar.

europeïzar : far venir europèu, europèa.

europeïzar (s') : venir europèu.

europenc, -a (pop) adj e n, cf Ubaud Dicort : « européen, enne » TdF. (v. çai jos)

europèu, -pèa (sab) adj e n, cf Ubaud Dicort : sortit, -ida d'Euròpa ; relatiu, iva a Euròpa. (v. çai sus)

europium (lat.) [euròpi, cf Ubaud Dicort] nm : mena de metal ; element quimic 63.

euroregion nf, cf Ubaud Dicort : « eurorégion »

eurosceptic, -a (adj. e subs.) : que crei pas a la construccion economica, politica...europèas.

euroscepticisme : idèas d'una persona eurosceptica.

eurosiberian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « eurosibérien, -enne »

 

 

eurovision nf : difusion simultanèa dins Euròpa tota d'un programa televisat.

euscar, -a adj, cf Ubaud Dicort : « euscarien, enne » (Laus)

euse / elze [veire euse, cf Ubaud Dicort] nm : mena d'arbre (Quercus ilex)

Eusèbi / Eusèbia : prenoms.

euseda nf, cf Ubaud Dicort : « bois d’yeuses » (Alibert)

euseron nm, cf Ubaud Dicort : « petit chêne-vert » TdF

euset nm / euseda / eusièira / elzièira [veire eusièira] nf : airal que i butan d'euses.

euseta nf, cf Ubaud Dicort : « bois d’yeuses, v. eusièira  plus usité » (v. TdF)

eusièira nf : v. jos euset.

eusilha nf, cf Ubaud Dicort : « touffe d’yeuse, ramée d’yeuse » TdF ‘éusiho’

eusin nm, cf Ubaud Dicort : « petit, chêne-vert, yeuse » TdF

eusina nf, cf Ubaud Dicort : « gland d’yeuse ; yeuse, chêne-vert » TdF

euskera (< basc) nm, cf Ubaud Dicort : « langue basque » (Wiktionnaire)

Eustaqui n pr m : prenom masculin, « Eustache » (Rapin).

eutanasia : accion de donar la mòrt a un malaut incurable o qu'endura pas mai la dolor.

eutanasic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « euthanasique » (Per Noste)

eutectic, -a adj : (quimia) « eutectique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 356)

eutexia nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) eutexie » (Laus)

eutocia : jasilha normala.

eutrofizacion nf, cf Ubaud Dicort : « eutrophisation » (Per Noste)

Eutròpi (sab.) : prenom m. (v. Estròpi)

Eutròpia (sab.) (v. Ubaud Dicort: prenom f. (v. Estròpia)

Èva : prenom.

evacuacion : accion o resulta d'evacuar o de s'evacuar.

evacuar (v. tr.) (R. V, 458) : abandonar un airal ocupat ; traire d'un airal sos ocupants ; anar del còrs (cagar) ; expulsar de l'organisme.

Faguèron evacuar totes los nafrats.

Evacuar las toxinas de l'organisme.

evaginacion (abs. Dicort) : sortida d'un organ de son estug, « évagination » (Rapin).

evaluable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « évaluable » (Laus)

evaluacion nf, cf Ubaud Dicort : « évaluation » TdF

« evaluar » (evaluar v (v. Ubaud Dicort e TdF)) e derivats (fr.) : v. estimar - avalorar.

evanescent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « évanescent, -e » (Laus)

evanescéncia nf, cf Ubaud Dicort : « évanescence » (Sèrras-Ess.)

Evangèli [evangèli] nm : bona novèla ; la bona novèla de la naissença, de la vida, de la passion, de la mòrt e de la resurreccion de Nòstre Sénher.

evangeliari nm : recuèlh d'evangèlis.

evangelic, -a : relatiu, -iva a l'evangèli.

evangelicament adv, cf Ubaud Dicort : « évangéliquement » (v. çai sus)

Evangelina : prenom.

evangelisme nm, cf Ubaud Dicort : « évangélisme » (Per Noste)

evangelista n : cadun dels quatre que relatèron la naissença, la vida, la passion , la mòrt e la resurreccion de Jèsus.

evangelizacion : accion o resulta d'evangelizar.

evangelizar (v. tr.) : anonciar la bona novèla de la naissença, de la vida, de la passion, de la mòrt e de la resurreccion de Jèsucrist (Jèsus, lo crist)

evaporable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « évaporable » TdF ‘esvapourable’. (v. esvaporable)

evaporacion nf : accion o resulta d'evaporar o de s'evaporar.

evaporador nm : « évaporateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 356)

evaporar (v. tr.) : convertir quicòm en vapor.

evaporar (s') : se convertir en vapor.

Evarist : prenom.

evasiment nm (v. TdF) / evasion nf : accion o resulta de s'evasir.

evasir (s') : s'escapar.

evasiu, -iva adj : qu'a tendéncia de defugir una dificultat ; que ditz pas ni òc ni non.

Faguèt un gèst evasiu.

Una responsa evasiva.

evasivament : d'un biais evasiu.

Respondre evasivament.

evencir (v. tr.) : prene lo pas sus q.q. mai ; escartar q.q. per intriga

eveniment : çò qu'arriba d'important dins la vida d'un òme, d'un pòble...

eventual, -a : que pòt arribar o arribar pas ; que depend de quicòm d'incèrt.

eventualament : segon lo cas.

eventualitat nf : eveniment eventual.

evèrs [veire envèrs 1, cf Ubaud Dicort] , -a adj : jagut d'esquinas ; estirat d'esquinas.

evescal [, -a] adj, cf Ubaud Dicort : episcopal.

evescalament adv : episcopalament.

evescàs nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais évêque, évêque de grande taille, évêque en mauvaise part » TdF

evescat nm : jurisdiccion d'un evesque ; episcopat ; epòca e temporada d'un governament d'evesque.

evesque : prèire designat pel Papa per mestrejar una diocèsi.