|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
eteroclit, -a : que s'escarta de las formas o de las règlas ordinàrias ; compausat, -ada d'elements desparièrs. Un roman eteroclit. Un acotrament eteroclit. Una borramescla d'elements eteroclits. eterocromia nf, cf Ubaud Dicort :
« (didact.) hétérochromie » eterocromosòma (m.) : cromosòma que ne depend lo sèxe. eterodin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
(fisica) « hétérodyne » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 233) eterodont, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (zool.) hétérodonte » eterodontia nf, cf Ubaud Dicort :
« (zool.) hétérodontie » eterodòx [eterodòxe], -xa adj e n, cf Ubaud Dicort : que s'escarta de l'ortodoxia. Aviá totjorn d'idèas eterodòxas. eterodoxia : estat de çò non confòrme a la nòrma. eteroempeutatge (abs. Dicort) : accion o resulta
d'empeutar que l'empèut utilizat ven d'una mena diferenta. (v. eteroplastia) eterofil, -a adj, cf Ubaud Dicort :
(biol.) « hétérophile » (Sèrras-Ess.) eterofilia nf, cf Ubaud Dicort :
(biol.) « hétérophilie » (Sèrras-Ess.) eterofille, -illa, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) hétérophylle » eterofillia nf, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) hétérophyllie » eterofonia nf, cf Ubaud Dicort :
« (musiq.) hétérophonie » eteroftalmia : diferéncia entre los dos uèlhs (forma, grandor, color...) eterogam, -a : bòrda (capítol) que conten de flors de doas menas diferentas. eterogamia : union sexuala entre dos gamets d'aspècte diferent. v. gamet. eterogeneïtat nf : natura de çò eterogenèu. eterogenèsi nf, cf Ubaud Dicort :
« hétérogenèse » (Per
Noste) eterogenèu, -èa : compausat, -ada d'elements desparièrs. eterogenia nf, cf Ubaud Dicort :
« hétérogénie » (Per
Noste) eterolisi nf, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) hétérolyse » eterolitic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) hétérolytique » eteroman, -a adj e n : persona que s'intoxica amb d'etèr. eteromania : besonh patologic de s'intoxicar amb d'etèr. eteromòrf, -a : que presenta de formas fòrt diferentas dins la meteissa mena (espècia) eteromorfisme : natura de çò eteromòrf. eteronim, -a adj : caracteristica de mots escriches del meteis biais, mas de prononciacion e de significacion diferentas ; caracteristica de mots que venon d'etims diferents, mas de meteissa significacion. Sabon (sa 'bu) e sabon ('sabu) son eteronims. Èga e cavala son tanben eteronims. eteronimia : natura de çò eteronim. eteronòm, -a adj : lo contrari d'autonòm, -a. eteronomia : natura de çò qu’es pas autonòm. eteronuclear, -a : caracteristica d'una molecula
formada d'atòms diferents. eteroplastia : eteroempeutatge v. pus naut. eteroplastic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« hétéroplastique » (Per
Noste) eteropòde : molusc gastropòde que son pè s'es mudat en nadadoira. eteroproteïna nf, cf Ubaud Dicort : « (biochimie)
hétéroprotéine » eterosexual, -a : atirat, -ada pel sèxe opausat. eterosexualitat nf : sexualitat de q.q. d'eterosexual. eterosfèra : sisa de l'atmosfèra terrèstra de 90 000 a 100 000 mètres d'auçada. eterosid(e) nm , cf
Ubaud Dicort : (quimia)
« hétéroside » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 266) eterotròf, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« hétérotrophe » (Rapin) eterozigòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
(biol.) « hétérozygote » (Sèrras-Ess.) etic 1, -a adj : magre,-a coma un clavèl ;
desgostat pel manjar. etic 2, -a adj : relatiu, -iva a la sciéncia de la morala, als sentiments morals, al dever moral. etica nf : sciéncia de la morala e de las obligacions de l'òme. eticament : segon las règlas de l'etica. eticariá nf, cf Ubaud Dicort : « étisie ; tic,
habitude vicieuse » TdF.
(v. etic 1) etil nm : radical alcoolic univalent (C2H5) etilèn (m.) : idrocarbur (C2H4) etilenic, -a adj : (quimia)
« éthylénique » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 356) etilic, -a : que conten lo radical etil C2H5. Alcoòl etilic. Malautiá etilica. etilisme : alcoolisme (intoxicacion cronica per l'alcoòl) etim nm (abs. Dicort) (del grèc etymon) :
fòrma originala d'un mot. (v. etimon) L'etim de beleg (liuç) es lo gallés BEL. Lo de balcon es lo gallés BALACON. Lo de camion es lo gallés CAMION (carreton) etimologia : origina d'un mot ; branca de la filologia qu'estúdia las etimologias. etimologic, -a : relatiu, -a a l'etimologia. etimologicament : d'un biais etimologic. etimologista n (m. e f.) :
especialista (m. e f.) en etimologia. etimon nm, cf Ubaud Dicort :
« étymon » (Per Noste) |
|
etiologia nf, cf Ubaud Dicort :
« étiologie » (Rapin) « etiqueta » (fr. de l.p.) (etiqueta nf (v. Ubaud Dicort e TdF)) : tilhet / tilheta ; ceremonial. (v. TdF) « etiquetar » (fr. de l.p.) (etiquetar v tr ( v. Ubaud Dicort e TdF)) : tilhetar (metre un tilhet / una tilheta) etiquetatge
nm, cf Ubaud Dicort :
« étiquetage » (Rapin) etmoïdal, -a : relatiu, -iva a l'etmoïde. etmoïde : òs frontal a la cima del nas. etmoïditi (f.) : inflamacion del sinus (lat.) etmoïdal. etnia : raça. etnic, -a : relatiu, -iva a una etnia. etnicizar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, ethniciser » etnisme nm, cf Ubaud Dicort :
« ethnisme » (Sèrras-Ess.) ETNO- : forma prefixada del grèc ethnòs (pòble ; raça) etnobiologia : sciéncia dels rapòrts de l'òme amb son ambient natural. etnobotanica : sciéncia dels rapòrts de l'òme amb lo vegetal. etnobotanista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort :
« ethnobotaniste » (v. çai sus) etnocentric, -a : relatiu, -iva a l'etnocentrisme. etnocentrisme : racisme d'una etnia. etnocidi (m.) : massacre de la cultura d'un pòble. L'etnocidi de la civilizacion occitana. etnogenèsi (f.) : teoria qu'afortís qu'un grop etnic ven d'una mescla de clans. etnograf, -a : especialista (m. e f.) d'etnografia. etnografia : estudi descriptiu de las etnias, de lors tradicions, de lor anar, de lors costumas. etnografic, -a : relatiu, -iva a l'etnografia. etnolinguista ~ etnolingüista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« ethnolinguiste » (v. çai jos) etnolinguistic ~ etnolingüistic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« ethnolinguistique » (v. çai jos) etnolingüistica [ ~ etnolinguistica] nf : sciéncia qu'estúdia las lengas del punt de vista etnografic. etnològ, -a n : especialista (m. e f.) d'etnologia. etnologia : estudi de las diferentas raças de l'umanitat, de lors originas, de lors migracions... etnologic, -a : relatiu, -iva a l'etnologia. etnomusicològ,
-a n, cf Ubaud Dicort :
« ethnomusicologue » (v. Sèrras-Ess.) etnomusicologia nf, cf Ubaud Dicort :
« ethnomusicologie » etnopsicologia nf, cf Ubaud Dicort :
« ethnopsychologie » etnopsiquiatria nf, cf Ubaud Dicort :
« ethnopsychiatrie » ETO- : forma prefixada del grèc ethòs (anar ; costuma) etologia : sciéncia de las costumas. etologic, -a : relatiu, -iva a l'etologia. etologista (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'etologia. etona : terme tecnic de quimia. [v. cetona] etrusc, -a (adj. e subs.) : ancian pòble d'Itàlia ; lenga. EU- : forma prefixada del grèc eu (bon / avantatjós) èu ! interj, cf Ubaud Dicort :
« ohé ! » (Basic) eubiotica : sciéncia d'una vida sana. eucaliptòl nm :
(quimia) « eucalyptol »
(v. Ubaud Dicc. scient. p. 356) eucaliptus (plt.) : (Eucalyptus globulus) Eucaristia [eucaristia] nf, cf Ubaud Dicort : sacrament de la cèna, de la comunion al còrs e al sang de Nòstre Sénher. eucaristic, -a : relatiu, -iva a l'Eucaristia. Euclides : matematician grèc. euclidian, -a : relatiu a Euclides. Geometria euclidiana. eudemonisme : sistèma d'etica qu'agacha lo bonur coma fin suprèma. eudiomètre nm : (quimia)
« eudiomètre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 356) eudiometria nf : (quimia)
« eudiométrie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 356) eudiometric, -a adj : (quimia)
« eudiométrique »
(v. Ubaud Dicc. scient. p. 356) « eudra – èuna (èuna nf) - èune - èura » (èura nf) : v. èdra. « èufe » : v. èvol, èule. Eufèmi (m.) - Eufèmia (f.) : prenoms. eufemic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« euphémique » (Rapin) eufemicament adv, cf Ubaud Dicort :
« euphémiquement » (v. çai sus) eufemisme : figura d'estil que consistís a emplegar un mot agradiu o una expression agradiva en lòc de quicòm de pus desplasent. Es pas un lum ! (en lòc de Es bèstia que truca !) eufonia : qualitat de çò que sona plan a l'aurelha ; tendéncia a evitar los sons durs en prononciacion. eufonic, -a : que sona plan a l'aurelha. eufonicament : d'un biais eufonic. eufòrbi [nm ~ eufòrbia nf], cf Ubaud Dicort
(plt.) : « euphorbe » (Lagarde, Laus) (Euphorbia) euforbia (abs. Dicort e TdF) : resina tirada d'unas plantas (eufòrbi (v. çai sus), croton, mercuriala, ricin...) euforbiacèas : familha de plantas del genre çaisús. euforia : sensacion de benestança, de satisfaccion. euforic, -a : relatiu -iva a l'euforia. euforizant, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « euphorisant, -e » (Laus) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|