eteroclit, -a : que s'escarta de las formas o de las règlas ordinàrias ; compausat, -ada d'elements desparièrs.

Un roman eteroclit.

Un acotrament eteroclit.

Una borramescla d'elements eteroclits.

eterocromia nf, cf Ubaud Dicort : « (didact.) hétérochromie »

eterocromosòma (m.) : cromosòma que ne depend lo sèxe.

eterodin, -a adj, cf Ubaud Dicort : (fisica) « hétérodyne » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 233)

eterodont, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (zool.) hétérodonte »

eterodontia nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) hétérodontie »

eterodòx [eterodòxe], -xa adj e n, cf Ubaud Dicort : que s'escarta de l'ortodoxia.

Aviá totjorn d'idèas eterodòxas.

eterodoxia : estat de çò non confòrme a la nòrma.

eteroempeutatge (abs. Dicort) : accion o resulta d'empeutar que l'empèut utilizat ven d'una mena diferenta. (v. eteroplastia)

eterofil, -a adj, cf Ubaud Dicort : (biol.) « hétérophile » (Sèrras-Ess.)

eterofilia nf, cf Ubaud Dicort : (biol.) « hétérophilie » (Sèrras-Ess.)

eterofille, -illa, cf Ubaud Dicort : « (bot.) hétérophylle »

eterofillia nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) hétérophyllie »

eterofonia nf, cf Ubaud Dicort : « (musiq.) hétérophonie »

eteroftalmia : diferéncia entre los dos uèlhs (forma, grandor, color...)

eterogam, -a : bòrda (capítol) que conten de flors de doas menas diferentas.

eterogamia : union sexuala entre dos gamets d'aspècte diferent. v. gamet.

eterogeneïtat nf : natura de çò eterogenèu.

eterogenèsi nf, cf Ubaud Dicort : « hétérogenèse » (Per Noste)

eterogenèu, -èa : compausat, -ada d'elements desparièrs.

eterogenia nf, cf Ubaud Dicort : « hétérogénie » (Per Noste)

eterolisi nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) hétérolyse »

eterolitic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (chim.) hétérolytique »

eteroman, -a adj e n : persona que s'intoxica amb d'etèr.

eteromania : besonh patologic de s'intoxicar amb d'etèr.

eteromòrf, -a : que presenta de formas fòrt diferentas dins la meteissa mena (espècia)

eteromorfisme : natura de çò eteromòrf.

eteronim, -a adj : caracteristica de mots escriches del meteis biais, mas de prononciacion e de significacion diferentas ; caracteristica de mots que venon d'etims diferents, mas de meteissa significacion.

Sabon (sa 'bu) e sabon ('sabu) son eteronims.

Èga e cavala son tanben eteronims.

eteronimia : natura de çò eteronim.

eteronòm, -a adj : lo contrari d'autonòm, -a.

eteronomia : natura de çò qu’es pas autonòm.

eteronuclear, -a : caracteristica d'una molecula formada d'atòms diferents.

eteroplastia : eteroempeutatge v. pus naut.

eteroplastic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hétéroplastique » (Per Noste)

eteropòde : molusc gastropòde que son pè s'es mudat en nadadoira.

eteroproteïna nf, cf Ubaud Dicort : « (biochimie) hétéroprotéine »

eterosexual, -a : atirat, -ada pel sèxe opausat.

eterosexualitat nf : sexualitat de q.q. d'eterosexual.

eterosfèra : sisa de l'atmosfèra terrèstra de 90 000 a 100 000 mètres d'auçada.

eterosid(e) nm , cf Ubaud Dicort : (quimia) « hétéroside » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 266)

eterotròf, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hétérotrophe » (Rapin)

eterozigòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : (biol.) « hétérozygote » (Sèrras-Ess.)

etic 1, -a adj : magre,-a coma un clavèl ; desgostat pel manjar.

etic 2, -a adj : relatiu, -iva a la sciéncia de la morala, als sentiments morals, al dever moral.

etica nf : sciéncia de la morala e de las obligacions de l'òme.

eticament : segon las règlas de l'etica.

eticariá nf, cf Ubaud Dicort : « étisie ; tic, habitude vicieuse » TdF.  (v. etic 1)

etil nm : radical alcoolic univalent (C2H5)

etilèn (m.) : idrocarbur (C2H4)

etilenic, -a adj : (quimia) « éthylénique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 356)

etilic, -a : que conten lo radical etil C2H5.

Alcoòl etilic.

Malautiá etilica.

etilisme : alcoolisme (intoxicacion cronica per l'alcoòl)

etim nm (abs. Dicort) (del grèc etymon) : fòrma originala d'un mot. (v. etimon)

L'etim de beleg (liuç) es lo gallés BEL.

Lo de balcon es lo gallés BALACON.

Lo de camion es lo gallés CAMION (carreton)

etimologia : origina d'un mot ; branca de la filologia qu'estúdia las etimologias.

etimologic, -a : relatiu, -a a l'etimologia.

etimologicament : d'un biais etimologic.

etimologista n (m. e f.) : especialista (m. e f.) en etimologia.

etimon nm, cf Ubaud Dicort : « étymon » (Per Noste)

 

 

etiologia nf, cf Ubaud Dicort : « étiologie » (Rapin)

« etiqueta » (fr. de l.p.) (etiqueta nf (v. Ubaud Dicort e TdF))  : tilhet / tilheta ; ceremonial. (v. TdF)

« etiquetar » (fr. de l.p.) (etiquetar v tr ( v. Ubaud Dicort e TdF))  : tilhetar (metre un tilhet / una tilheta)

etiquetatge nm, cf Ubaud Dicort : « étiquetage » (Rapin)

etmoïdal, -a : relatiu, -iva a l'etmoïde.

etmoïde : òs frontal a la cima del nas.

etmoïditi (f.) : inflamacion del sinus (lat.) etmoïdal.

etnia : raça.

etnic, -a : relatiu, -iva a una etnia.

etnicizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ethniciser »

etnisme nm, cf Ubaud Dicort : « ethnisme » (Sèrras-Ess.)

ETNO- : forma prefixada del grèc ethnòs (pòble ; raça)

etnobiologia : sciéncia dels rapòrts de l'òme amb son ambient natural.

etnobotanica : sciéncia dels rapòrts de l'òme amb lo vegetal.

etnobotanista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « ethnobotaniste » (v. çai sus)

etnocentric, -a : relatiu, -iva a l'etnocentrisme.

etnocentrisme : racisme d'una etnia.

etnocidi (m.) : massacre de la cultura d'un pòble.

L'etnocidi de la civilizacion occitana.

etnogenèsi (f.) : teoria qu'afortís qu'un grop etnic ven d'una mescla de clans.

etnograf, -a : especialista (m. e f.) d'etnografia.

etnografia : estudi descriptiu de las etnias, de lors tradicions, de lor anar, de lors costumas.

etnografic, -a : relatiu, -iva a l'etnografia.

etnolinguista ~ etnolingüista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « ethnolinguiste » (v. çai jos)

etnolinguistic ~ etnolingüistic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ethnolinguistique » (v. çai jos)

etnolingüistica [ ~ etnolinguistica] nf : sciéncia qu'estúdia las lengas del punt de vista etnografic.

etnològ, -a n : especialista (m. e f.) d'etnologia.

etnologia : estudi de las diferentas raças de l'umanitat, de lors originas, de lors migracions...

etnologic, -a : relatiu, -iva a l'etnologia.

etnomusicològ, -a n, cf Ubaud Dicort : « ethnomusicologue » (v. Sèrras-Ess.)

etnomusicologia nf, cf Ubaud Dicort : « ethnomusicologie »

etnopsicologia nf, cf Ubaud Dicort : « ethnopsychologie »

etnopsiquiatria nf, cf Ubaud Dicort : « ethnopsychiatrie »

ETO- : forma prefixada del grèc ethòs (anar ; costuma)

etologia : sciéncia de las costumas.

etologic, -a : relatiu, -iva a l'etologia.

etologista (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'etologia.

etona : terme tecnic de quimia. [v. cetona]

etrusc, -a (adj. e subs.) : ancian pòble d'Itàlia ; lenga.

EU- : forma prefixada del grèc eu (bon / avantatjós)

èu ! interj, cf Ubaud Dicort : « ohé ! » (Basic)

eubiotica : sciéncia d'una vida sana.

eucaliptòl nm : (quimia) « eucalyptol » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 356)

eucaliptus (plt.) : (Eucalyptus globulus)

Eucaristia [eucaristia] nf, cf Ubaud Dicort : sacrament de la cèna, de la comunion al còrs e al sang de Nòstre Sénher.

eucaristic, -a : relatiu, -iva a l'Eucaristia.

Euclides : matematician grèc.

euclidian, -a : relatiu a Euclides.

Geometria euclidiana.

eudemonisme : sistèma d'etica qu'agacha lo bonur coma fin suprèma.

eudiomètre nm : (quimia) « eudiomètre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 356)

eudiometria nf : (quimia) « eudiométrie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 356)

eudiometric, -a adj : (quimia) « eudiométrique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 356)

« eudra – èuna (èuna nf) - èune - èura » (èura nf) : v. èdra.

« èufe » : v. èvol, èule.

Eufèmi (m.) - Eufèmia (f.) : prenoms.

eufemic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « euphémique » (Rapin)

eufemicament adv, cf Ubaud Dicort : « euphémiquement » (v. çai sus)

eufemisme : figura d'estil que consistís a emplegar un mot agradiu o una expression agradiva en lòc de quicòm de pus desplasent. Es pas un lum ! (en lòc de Es bèstia que truca !)

eufonia : qualitat de çò que sona plan a l'aurelha ; tendéncia a evitar los sons durs en prononciacion.

eufonic, -a : que sona plan a l'aurelha.

eufonicament : d'un biais eufonic.

eufòrbi [nm ~ eufòrbia nf], cf Ubaud Dicort (plt.) : « euphorbe » (Lagarde, Laus) (Euphorbia)

euforbia (abs. Dicort e TdF) : resina tirada d'unas plantas (eufòrbi (v. çai sus), croton, mercuriala, ricin...)

euforbiacèas : familha de plantas del genre çaisús.

euforia : sensacion de benestança, de satisfaccion.

euforic, -a : relatiu -iva a l'euforia.

euforizant, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « euphorisant, -e » (Laus)